El Canyaret

La propietat procedia del rafal de l’Aigua Dolça i era fruit d’una permuta que Bartolomé Femenía Cruellas i Tomàs Quint Zaforteza Dameto signaren el 7 de setembre de 1852 davant Antoni Perelló, notari del Reial Patrimoni. El primer entregà al segon unes cases situades al lloc del Cos de la vila de Manacor i a canvi rebé una peça de terra de pertinences de l’Aigua Dolça que confrontava amb la vorera de la mar, terres de Francisco Mateu, terres de Gabriel Sabater Bosch, el camí de Portopí i terres romanents (ARM, ­ECR-824, f. 113; RP6, 8707-terme, 1a).

Bartolomé Femenía Cruellas morí intestat a Palma el 6 de desembre de 1880. En sentència de 15 de gener següent dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Miguel Villalonga, en foren declarats hereus legals els seus dos fills, Juan i Francisco Femenía Mas, els quals, mitjançant escriptura de 18 d’agost de 1906 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la peça de terra denominada el Canyaret, procedent del rafal de l’Aigua Dolça, de 3.952 m² de superfície, valorada en 2.200 pessetes, amb casa de planta baixa i alts marcada amb el nombre 3 de l’avinguda d’Alfonso Trece, en alou reial. Confrontava, a l’oest, amb dita avinguda d’Alfonso Trece —que era un tros de la carretera de Palma a Andratx, abans camí de Palma a Portopí—, la casa de Francisco Femenía —abans de Juan Ignacio Martorell— i la casa de Nicolás Rubí —abans de Gabriel Sabater Bosch—; al sud, amb terres de Francisco Matheu Ripoll; a l’est, amb la vorera de la mar, i al nord, amb terres de successors de Tomàs Quint Zaforteza Dameto (RP6, 8707-terme, 1a).

Juan Femenía Mas morí fadrí a Palma el 5 de gener de 1915, a l’edat de 85 anys, amb testament que havia disposat al terme de la ciutat el 7 de maig anterior en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu universal propietari el seu germà, Francisco, amb l’obligació de donar 50 duros al seu posader, Pedro Simó Noguera, qui habitava als baixos de la casa en què vivia el testador. Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 4 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).

Francisco Femenía Mas morí a Palma el 15 de juny de 1920, amb testament que havia ordenat el 12 de maig de 1914 en poder de dit notari Jaume, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Catalina Mateu Mas, qui —representada pel seu apoderat, Bernardo Picornell Vidal— acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).

Catalina Mateu Mas morí el 12 de març de 1921, amb testament que havia ordenat el 26 de novembre anterior en poder de dit notari Jaume, en què nomenà hereva usufructuària la seva germana María (†1933), i propietaris, els fills d’aquesta: José, Marcos, Francisca i Gabriel Picornell Mateu, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant tres escriptures atorgades, ço és, les dues primeres, el 24 de juny de 1921 i el 18 d’octubre de 1922 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, i la tercera, el 12 de desembre de 1922 en poder del notari de Sevilla Francisco Felipe Duque Rincón (íd., 4a).

Els germans José, Marcos, Francisco i Gabriel Picornell Mateu moriren intestats, respectivament, el 15 de gener de 1943, el primer de febrer de 1941, el 10 de novembre de 1936 i el 21 de desembre de 1938. Trinidad Deulofeu Sirvent —en nom propi i com a representant legal dels seus fills menors Antonio, María Gabriela i Trinidad Picornell Deulofeu— promogué judicis voluntaris de testamentaria de les herències de les germanes Catalina i María Mateu Mas —causants de dits quatre germans Picornell Mateu— davant el jutjat de primera instància nombre 2 de Palma. El 26 de març de 1940, foren nomenats comptadors partidors Honorato Sureda Hernández i José Ramis de Ayreflor Rosselló, i comptador diriment, Félix Pons Marqués, els quals acceptaren el càrrec i dugueren a terme les operacions divisòries de dites herències, que foren aprovades per Jaime Ferrer Amengual —jutge accidental de dit jutjat— en acte de 30 de març de 1944, en virtut de les quals el Canyaret fou adjudicat per iguals parts indivises a María Gabriela, Antonio i Trinidad Picornell Deulofeu, amb reserva de la quota en usdefruit a favor de Trinidad Deulofeu Sirvent, segons acta de protocol·lització autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada el 13 d’abril de 1944 (íd., 6a).

El 3 de desembre de 1945, davant dit notari Chacártegui, Trinidad Deulofeu Sirvent i els seus fills vengueren un trast de 869 m², per preu de 6.500 pessetes, al militar Rafael Medina Quesada —veïnat de Ceuta—, qui l’adquirí representat pel seu germà Francisco. Confrontava, a l’enfront, amb l’avinguda de Calvo Sotelo, i a l’esquerra i al fons, amb terrenys del Club Natación Palma mitjançant escalinata i camí que anava al Passeig Marítim. Damunt la parcel·la s’aixecà un edifici amb locals comercials, planta baixa, tres pisos i àtic (RP6, 23524-terme, 1a).

Amb escriptura de 31 de desembre de 1951 autoritzada per dit notari Chacártegui, Trinidad Deulofeu Sirvent i els seus fills vengueren tres parcel·les de 87,81 m², 1.024,19 m² i 575,73 m² a la companyia mercantil Hoteles de Mallorca SA, la qual les adquirí per a ampliar les instal·lacions de l’Hotel Victoria (RP6, 27047-terme, 1a; RP6, 27112-terme, 1a; RP6, 27113-terme, 1a).

La parcel·la restant del Canyaret, de 1.611,34 m², l’adquiriren, per preu de 700.000 pessetes, el comerciant Antonio Vert Sureda, l’industrial Andrés Seguí Florit i l’entitat Hoteles de Mallorca SA, mitjançant escriptura de 30 de novembre de 1963 autoritzada per dit notari Chacártegui. La major part de les edificacions ja havien estat enderrocades. En aquesta parcel·la es construí l’edifici Lux, marcat amb els nombres 111, 111-A, 113, 115, 115-A i 117 de l’avinguda de Calvo Sotelo, amb tres plantes subterrànies, planta baixa i quatre pisos, segons manifestaren els propietaris amb escriptura de 19 de desembre de 1968 autoritzada pel mateix notari (RP6, 7881-III, 1a-3a).