El rafal de n’Escolà, Can Jeroni, Ca na Francina d’en Jeroni, Son Verdera
La propietat es localitza majoritàriament dins el terme municipal d’Esporles. Tot i la seva denominació principal, té un origen diferent a la possessió de Canet i no se situava dins la cavalleria homònima. Anteriorment i durant diversos segles es conegué amb el nom del rafal de n’Escolà, família que en fou propietària durant un breu període a les acaballes del segle XV.
Molt probablement, cal identificar aquesta propietat amb el rafal que el conrador Pere Vell vengué al paraire Rafel Alzina per preu de 40 lliures mitjançant escriptura de 18 de maig de 1468 autoritzada pel notari Perot Moranta. Aleshores era tengut sots alou del venedor (comprès en la venda) i prestava 12 lliures 10 sous cens a les almoines de la Seu. Confrontava amb el camí de Valldemossa, l’alqueria i cavalleria de Gabriel Berenguer Pardo (Canet), l’alqueria Jovera (de Pere Spanyol) i l’alqueria de Salvador Marçal (ARM, Not. M-444, f. 85v).
Més endavant en fou propietari Baltasar Claret, qui el 7 d’agost de 1478 n’establí el domini útil al conrador Bartomeu Vidal i es reservà el domini directe (ARM, Arxiu Torrella, armari 2, lligall 32, lletra B).
El domini directe continuà en mans dels hereus de Baltasar Claret. El 1518 Rafel Esperaneu el capbrevà declarant que el tenia com a hereu del doctor en lleis Jaume Joan Esperaneu, i aquest, com a donatari de Jordi Claret mitjançant escriptura de 18 de març de 1483 autoritzada pel notari Perot Moranta. El 16 de març de 1658 Pere Verí el capbrevà declarant que el tenia com a hereu de Ramon Verí, segons el testament que disposà el 6 de març de 1636 davant el notari Bartomeu Gili, el qual el tenia com a hereu de Tomàs Verí, i aquest, de Bàrbara Esperaneu, casada amb Ramon Verí, qui el tenia com a hereva de son pare, Rafel Esperaneu. El 1762 fou capbrevat per Joana Sureda de Sant Martí, viuda de Ramon Verí. En un moment que no podem precisar fou adquirit pels propietaris del domini útil, que també posseïen la possessió i la cavalleria de Canet (ARM, ECR-1146, f. 42; ARM, ECR-1149, f. 153v; ARM, ECR-1121, f. 80).
El 23 de març de 1480 Bartomeu Vidal reté la propietat, que passà a mans del conrador Pere Alsamora, qui el 3 de novembre següent la vengué al conrador Antoni Escolà. Aleshores era tenguda sots domini directe de Baltasar Claret i prestava 12 lliures cens a les almoines de la Seu. Confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de la cavalleria de Canet, l’alqueria de Nicolau Spanyol i el rafal de Mateu Arbona. El 16 d’agost de 1486 Eleonor, viuda d’Antoni Escolà i curadora dels béns de les seves filles Eleonor i Anna, la vengué a Gabriel Berenguer Pardo, propietari de la possessió i la cavalleria de Canet (ARM, Arxiu Torrella, armari 2, lligall 32, lletra B).
De llavors ençà el rafal seguí idèntica evolució que la possessió i la cavalleria de Canet. El fet que ambdues propietats fossin contigües i del mateix propietari provocà que en el segle XVII els propietaris de la cavalleria de Canet i els hereus de Baltasar Claret sostenguessin un llarg litigi per la possessió del domini directe, que finalment fou declarat a favor de dits hereus (íd.).
Gabriel Berenguer Pardo era fill de Francesc i net de Gabriel, el qual adquirí la cavalleria de Canet dels hereus de Joan Bachs mitjançant escriptura de 5 de maig de 1444 autoritzada pel notari Joan Parets. Gabriel Berenguer Pardo testà el 9 de setembre de 1473 davant el notari Joan Porquer i fou succeït per la seva filla Francina. Aquesta testà el 9 de gener de 1505 davant el notari Nicolau Tomàs i fou succeïda per la seva filla Eleonor, casada amb Mateu Bartomeu. Fill d’aquest matrimoni fou Joan Antoni Bartomeu, qui mitjançant decret de 18 de juliol de 1555 cedí a Gabriel Gual el rafal de n’Escolà i la possessió i la cavalleria de Canet. Gabriel Gual testà el 6 d’agost de 1535 davant el notari Pere Antich i fou succeït pel seu fill Gabriel (Oleza, 1929: 317).
Gabriel Gual de Canet es casà amb Agnès Villalonga i en foren filles Caterina (casada amb Pere Antoni Axaló), Eleonor i Maria. Testà el 26 de maig de 1600 davant el notari Joan Mas i en fou successora la seva filla petita, Maria, car les altres dues moriren sense descendència. Després de la mort de Gabriel Gual de Canet, la viuda rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, la possessió i la cavalleria de Canet, el rafal de n’Escolà i diversos molins situats al terme de la cavalleria (ARM, Not. 5236, f. 135).
Maria Gual Villalonga es casà amb Nicolau Rossinyol Fortuny i en fou fill Martí, a qui nomenà hereu al testament que disposà el 5 de maig de 1613 davant el notari Bartomeu Julià. El 5 de juliol següent Martí Rossinyol Gual rebé l’inventari de béns de la seva difunta mare. L’heretat comprenia unes cases situades entre el carrer de Sant Jaume i la travessia per la qual s’anava al Forn Cremat, endemés de la possessió de Canet, que comprenia tres molins d’aigua fariners i el territori que posteriorment es denominà la Casa Nova (ARM, Not. 549, f. 36).
Martí Rossinyol Gual es casà amb Elisabet Descallar, filla de Pere Abrí Descallar, posseïdor dels dominis del Palmer i de les possessions de la Barrala i la Font Santa (Campos), la Vall (Santanyí) i Massanella (Selva). Testà el 3 d’octubre de 1641 davant el notari Miquel Seguí i nomenà hereva la seva pubila, Maria. La successió fou confirmada (1646) per una sentència de la Reial Audiència (Jover, 1999: 15).
Maria Rossinyol Descallar no tengué fills. Testà el 4 de maig de 1654 davant dit notari Seguí i donà el fideïcomís de Canet al seu oncle Guillem Rossinyol, prevere i canonge, fill del ja referit Nicolau Rossinyol Fortuny i de la seva segona dona, Margarita. No obstant això, aquesta cessió no complia les disposicions testamentàries del fundador del fideïcomís. El canonge no era successor directe de Maria, car no era «germà de totas parts de Martí Rossiñol, pare de dita Maria, puis no eren germans de part de mare; perquè Nicolau Rossiñol, pare de dit Martí i de dit canonge, del primer matrimoni que fonch ab dita Maria Gual, tingué solament al dit Martí, y del segon matrimoni que fonch ab Margarida […] tingué a don Hyeroni y a don Guillem, el canonge». Per tant, no entrava en la línia successòria establerta pel fideïcomitent, que exigia que un pic acabada la successió directa de la darrera filla s’havia de tornar enrere, cercant els hereus testamentaris de la primera hereva, Caterina Gual Villalonga. Fou aquesta esquerda jurídica la que permeté a Caterina Gual Burguet (filla d’Antoni Gual Axaló i besneta de Pere Antoni Axaló i de Caterina Gual Villalonga) interposar una demanda davant els tribunals de la Reial Audiència. Segons les seves al·legacions, una vegada finida la línia successòria directa de les hereves de Gabriel Gual de Canet, l’heretat havia de passar als descendents testamentaris de Caterina Gual Villalonga, car Gabriel Gual de Canet nomenà hereves universals propietàries del vincle, en primer lloc, les seves filles, i en segon lloc, els seus descendents directes. El plet fou resolt per la Reial Audiència el 1664 amb una primera sentència favorable a la demandant, on es reconeixien els drets hereditaris damunt el fideïcomís dels Gual de Canet als descendents de Pere Gual i Caterina Axaló. Una apel·lació del canonge Guillem Rossinyol que arribà al Tribunal Reial de Madrid obrí un nou procés que es resolgué amb una segona sentència de la Reial Audiència el 1668, que reafirmava l’anterior: els drets del canonge Rossinyol damunt l’heretat no derivaven del fideïcomís, sinó de la donació feta per la seva neboda, i per tant havia de cedir l’heretat als hereus de Pere Gual i Caterina Axaló. El cridat en la successió era Antoni Gual Axaló, fill d’aquests darrers, i a ell succeïa la seva filla, Caterina Gual Burguet, qui prengué possessió del fideïcomís l’abril de 1669. L’amenaça d’un llarg i costós plet feu que ambdues parts signassin un acte de concòrdia. Tot i que els tribunals concediren el vincle a Caterina Gual Burguet, aquesta hagué de signar un debitori amb el canonge Guillem Rossinyol per valor de 22.300 lliures. El canonge deixà «vàcua y expedida» l’heretat el 4 d’abril de 1669 i es distribuïren de comú acord els fruits d’aquell any que encara no s’havien collit. D’altra banda, el canonge s’avengué a pagar totes les pensions dels censals que gravaven l’heretat fins al 4 d’abril de 1669, pagar les pensions dels censals que s’havien imposat damunt l’heretat durant aquesta etapa i renunciar a cobrar els crèdits que tenia damunt el fideïcomís. Per pagar les 22.000 lliures de dèbit, la nova posseïdora del fideïcomís es comprometé a encarregar-se amb un censal de 1.170 lliures anuals quitables al 5% damunt el feu i la possessió de Canet, que cada any havia de pagar al canonge Guillem Rossinyol. La documentació generada per aquest plet ens permet confirmar que en aquell moment el rafal de n’Escolà formava part del latifundi (íd.: 16-17, 29-30; ARM, Arxiu Torrella, armari 2, lligall 29).
Mitjançant escriptura de transacció de 3 de novembre de 1668 autoritzada pels notaris Llorenç Busquets i Joan Servera, Guillem Rossinyol entregà Canet i altres béns de l’herència a Caterina Gual Burguet (pubila d’Antoni Gual Axaló i d’Eleonor Burguet), qui el 1656 havia heretat el patrimoni de son pare, que estava integrat per unes cases majors a la ciutat i les possessions de Son Gual (amb l’Hostal del Pla i Son Aixaló), Escorca i Pocafarina (Jover, 1999: 15; ARM, Arxiu Torrella, armari 5, lligall 55).
Caterina Gual Burguet es casà amb el capità de cavalls Jaume Despuig Casellas (†1699), descendent d’una important família de mercaders de Palma i hereu d’un important patrimoni immoble, i donaren origen a una branca dels Despuig coneguda com a Gual Despuig a causa del fideïcomís aportat per aquest matrimoni. El 1670 fundaren un fideïcomís que integrava el feu i la possessió de Canet amb tots els seus molins, drets i terres; les possessions de Son Gual i els seus rafals (el Caragol i l’Hostal del Pla); Escorca; Son Aixaló, Son Ametler i les cases del carrer de Sant Jaume. Fora dels béns vinculats restaven la possessió de Pocafarina i el patrimoni immobiliari de Jaume Despuig, que estava integrat pel rafal de Son Puig o Son Pisà, un conjunt de cases i botigues a la parròquia de Santa Creu i alguns censals (Jover, 1999: 17).
L’eixamplament que experimentà el patrimoni de Caterina Gual Burguet exigí un elevat sacrifici econòmic. Per això, posteriorment a la fundació del fideïcomís, per tal de consolidar econòmicament i jurídicament el latifundi, Caterina Gual i Jaume Despuig realitzaren algunes compres i alienaren tots els béns lliures, que eren el rafal de Son Puig, establit (1670) per preu de 4.000 lliures al mercader Antoni Pisà, i la possessió de Pocafarina, que fou venuda el mateix any per preu de 7.173 lliures 15 sous al canonge Guillem Rossinyol (íd.).
El capital obtengut amb aquestes vendes serví per liquidar part dels deutes que Caterina Gual Burguet havia contret amb el canonge Guillem Rossinyol per mor del procés judicial que mantengueren entre 1664-68 damunt la successió al fideïcomís de Canet. En total, 25.459 lliures 16 sous era el dèbit que tenia Caterina Gual Burguet amb el canonge. Amb aquest capital es rebaixà la pensió del censal que feien al canonge de 1.170 a 851 lliures anuals, i la resta es destinà a la reconstrucció de les cases del carrer de Sant Jaume (que estaven en ruïna), la reposició de bestiar, llavors i estris a Canet i la quitació d’alguns censals (íd.: 29-30).
Fruit del matrimoni entre Jaume Despuig Casellas i Caterina Gual Burguet nasqueren Miquel, Antoni (†1727), Ramon (†1718), Francesc, Francina, Clara (clarissa) i Praxedis (†1676, casada amb Pere Jordi Pont). Caterina Gual Burguet i Jaume Despuig Casellas testaren el 7 de gener de 1673 i el 3 de maig de 1699 davant els notaris Antoni Moll i Gaspar Llabrés, respectivament, i nomenaren hereu universal el seu fill Antoni, cognomenat Gual Despuig per raons fideïcomissàries (ACM, 1381, f. 75v).
Antoni Gual Despuig morí el 13 de gener de 1727 amb testament que havia ordenat el 6 de juny anterior i fou succeït pel seu fill Francesc, nascut del seu matrimoni amb Beatriu Brondo Morell (Oleza, 1929: 317).
Francesc Gual Despuig Brondo morí el 13 de maig de 1756 amb testament que havia disposat el 5 d’abril anterior i fou succeït per la seva filla Beatriu, nascuda del seu matrimoni amb Beatriu Descallar. El 8 de juliol següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt a instància de la seva filla Beatriu i del seu home, Joan Torrella Despuig. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, les possessions de Son Aixaló i Son Gual (amb el Caragol, l’Hostal del Pla, l’Olleria i una peça de terra contigua), situades al pla de Sant Jordi, les possessions d’Escorca, Son Ametler (Marratxí) i Canet (amb la cavalleria homònima i diversos molins d’aigua) i la Casa Nova de Canet, que aleshores es trobava arrendada a Bartomeu Villalonga per 340 lliures. Fou precisament durant aquest període quan es produí la substitució del topònim original (el rafal de n’Escolà) pel de la Casa Nova de Canet, motivada per la construcció d’una nova casa d’arrendataris que posteriorment restà dins el terme municipal d’Esporles (ARM, Not. 698, f. 406).
Beatriu Gual Despuig Descallar es casà amb el seu cosí Joan Torrella Despuig (fill d’Agustí Torrella Truyols i de Caterina Despuig Brondo) i en foren filles Maria Càndida i Caterina Tomàs. Moriren el 28 de maig de 1789 i el 23 de desembre de 1791, respectivament, amb testament que havien ordenat ella el 6 de novembre de 1775 i ell el 26 de juliol del mateix any davant el notari Marc Joaquim Rosselló, en què nomenaren hereva la seva filla Maria Càndida (Oleza, 1929: 317).
Maria Càndida Torrella Gual Despuig morí sense testar el 12 de gener de 1809 i fou succeïda per la seva filla Maria Joaquima Doms Torrella, nascuda del seu matrimoni amb Guillem Doms Descallar. Aquesta també morí sense testar el 17 de març de 1811 i fou succeïda per la seva filla Maria de la Concepció Doms Doms, nascuda del seu matrimoni amb el seu oncle Josep Doms Descallar, qui el 20 de març de 1816 capbrevà la cavalleria de Canet, inclosa la Casa Nova de Canet (íd.; ARM, ECR-1159, f. 109v).
Maria de la Concepció Doms Doms es casà amb Vicenç Gual Vives de Cañamàs i en foren fills Fausto i Joaquín (†12-1-1874 als 48 anys, casat amb Leocadia Togores Zaforteza). Morí el 14 de setembre de 1825 amb testament que havia disposat quatre dies abans davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereu universal el seu fill primogènit, Fausto. Durant un temps el patrimoni de la difunta estigué administrat pel viudo, qui el 7 d’octubre de 1840 arrendà a Joan Julià Pericàs, de Binissalem, tota la possessió de Canet, inclòs el Comellar de la Casa Nova. Vicenç Gual Vives de Cañamàs impulsà la reforma de Can Torrella, al carrer de Sant Jaume, i manà construir l’actual casal de Canet, les escalinates que van de les cases a l’hort gran i la fàbrica de paper de Canet (Oleza, 1931: 106; ARM, Not. 3963, f. 117v; ARM, Arxiu Torrella, 219).
Mitjançant escriptura de 2 de gener de 1857 autoritzada pel notari Sebastià Coll, els germans Fausto i Joaquín Gual Doms es dividiren les herències paterna i materna. Fausto entregà al seu germà unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, la possessió de Son Gual (excepte l’Hostal del Pla i quatre quarterades al mateix lloc que es reservà Fausto) i la meitat de Miralles (de pertinences de Canet) (ARM, Not. 3969, Any 1857, f. 1).
El 12 de juny de 1858 davant dit notari Coll, Fausto Gual Doms de Torrella establí als germans Jaime i Salvador Bosch Salamanca, fills d’Antoni i de Magdalena, sengles porcions d’1 quarterada i 1 quartó. Pagaren un preu d’entrada de 302 lliures 10 sous i s’imposaren sengles censos reservatius de 7 lliures 10 sous (creats damunt un capital de 250 lliures), redimibles al for de 3% i pagadors el 29 de setembre. Es tractava de les terres de la Casa Nova de Canet que se situaven a l’est del camí de Valldemossa, entre el Molí de n’Antic, Son Font i la Tanca d’en Maridó (ARM, CH-668: f. 132, 134; ARM, Not. S-553: f. 229, 231).
Mitjançant escriptura d’11 de juliol de 1858 autoritzada per dit notari Coll, Fausto Gual Doms de Torrella vengué a Jerónimo Mas Garau, fill de Bartomeu i de Pereta, una peça de terra de 7 quarterades i mitja que confrontava amb el camí de Valldemossa, terres romanents al venedor, terres de Son Espanyol i terres de Son Magraner de Miguel Lladó Amorós. Es pagà una entrada de 1.176 lliures i s’imposà un cens reservatiu de 45 lliures (creat damunt un capital de 1.500 lliures), redimible al for de 3% i pagador el 29 de setembre (ARM, CH-668, f. 170; ARM, Not. S-553, f. 275; RP2, 36-terme, 1a).
Fausto Gual Doms de Torrella morí el 3 de desembre de 1895 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1894 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Pedro Gual Gual, i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Gual Salas, i propietari, el seu fill Joaquín Gual Gual. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de desembre de 1896 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la part de la Casa Nova de Canet radicada a Palma ocupava una superfície de 25 quarterades i confrontava al nord i a l’oest amb la part de la propietat situada a Esporles; al sud, amb la possessió de Son Espanyol, i a l’est, amb Can Jeroni o Ca na Francina d’en Jeroni (RP2, 7031-terme, 1a).
El 5 d’octubre de 1926 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Joaquín Gual Gual vengué la propietat per preu de 30.000 pessetes a Pedro Dezcallar Tacón i Juan Valcaneras Serra, veïnats d’Inca i Sóller, respectivament (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 26 d’abril de 1929 autoritzada per dit notari Alcover, Pedro Dezcallar Tacón i Juan Valcaneras Serra vengueren a Bartolomé Capó Colom, veïnat de Marratxí, per preu global de 20.000 pessetes una peça de terra de 2 quarterades i una altra porció contigua situada al terme d’Esporles. Les terres de Palma confrontaven al nord i a l’oest amb dita porció contigua ubicada a Esporles; al sud, amb terres romanents als venedors, i a l’est, amb la carretera de Valldemossa a Esporles mitjançant una paret (RP2, 13888-terme, 1a).
El 23 d’abril de 1940 davant el notari Juan Alemany Valent, Pedro Dezcallar Tacón i Juan Valcaneras Serra vengueren als germans Antonio i Francisca Marimón Calafell (casada amb José Llabrés Terrasa) sengles porcions de 9 quarterades i 5 destres per preu de 2.400 pessetes cadascuna. Confrontaven al nord i a l’oest amb la part de la Casa Nova de Canet situada a Esporles; al sud, amb la possessió de Son Espanyol i Can Jeroni o Ca na Francina d’en Jeroni, i a l’est, amb aquesta darrera propietat (RP2: 20193-20194-terme, 20909-20912-terme).
Jaime Bosch Salamanca, jornaler, morí viudo als 88 anys el 2 d’agost de 1894 amb testament que havia disposat el 29 de març de 1890 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus fills: Magdalena, Antonio (cotxer, veïnat de Barcelona) i Isabel Bosch Florit i Miguel (amo) i Francisca Bosch Roca. Mitjançant escriptura de 29 de gener següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i vengueren la propietat per preu de 1.500 pessetes als germans Jaime i Mateo Escat Palou, els quals l’adquiriren representats per son pare, Jaime Escat Gibert. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada i 1 quartó, tenia forma triangular i confrontava al nord amb el Molí de n’Antic; al sud, amb el camí d’en Maridó, i a l’oest, amb la carretera de Valldemossa (RP2, 504-PG: 1a, 5a-6a).
Mateo Escat Palou morí sense testar en una data que desconeixem i en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus pares, Jaime Escat Gibert i Catalina Palou Far, i el seu germà Jaime Escat Palou en acte de 4 de setembre de 1909 dictat per Emilio Vélez Sánchez, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Juan Bestard Giá. Jaime Escat Gibert morí sense testar el 29 de juny de 1901, i en acte de 19 d’abril de 1910 dictat per Julio Torres Gisbert, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Guillermo Vidal Sáenz en fou declarat únic hereu legal el seu fill Jaime Escat Palou. Catalina Palou Far morí a la vila de Campanet el 18 de juliol de 1902, viuda i sense testar, i en acte de 17 de març de 1903 dictat per Pedro Armenteros Ovando, jutge de primera instància de Palma, davant dit escrivà Vidal en fou declarat únic hereu legal el seu fill Jaime Escat Palou, qui morí a Palma el 2 de març de 1912 amb testament que havia ordenat el 23 de febrer de 1903 davant el notari d’Inca José Llambías Llompart, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Villalonga Bennásar (†16-11-1916), i propietaris, els seus fills: Jaime i Andrés Escat Villalonga. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1912 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 10a-13a).
El 6 de febrer de 1918 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, el prevere Pedro Juan Cerdá Bisbal, en representació dels menors d’edat Jaime i Andrés Escat Villalonga, vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Miguel Borrás Martí (íd., 15a).
Miguel Borrás Martí morí el 4 de febrer de 1920 amb testament que havia disposat el 16 de març de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Coloma Llabrés Llabrés (†30-11-1937), natural de Binissalem, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Catalina, Julián (†18-3-1927), Bartolomé, Gaspar, Miguel (comerciant, veïnat de Santiago de Xile), Andrés i Antonio Borrás Llabrés. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de juny següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 19a).
El 14 d’octubre de 1938 davant el notari Asterio Unzué Undiano, els germans Borrás Llabrés vengueren la propietat per preu de 1.000 pessetes a Bárbara Palmer Aloy, casada amb Antonio Garau Alemany (íd., 22a).
El 30 de gener de 1859 davant el notari Sebastià Coll, Salvador Bosch Salamanca vengué al conrador Bartolomé Oliver Garau, Maridó, fill d’Antoni Oliver Terrasa i de Caterina Garau, una peça de terra de mitja quarterada que confrontava al nord amb el camí del Revellar, que la separava de les terres que adquirí Jaime Bosch Salamanca (germà del venedor); al sud, amb el camí de la Tanca d’en Maridó, que la separava de la terra del venedor; a l’est, amb la Tanca d’en Maridó (del comprador) i terra de Guillermo Oliver, i a l’oest, amb el camí de Valldemossa. El preu fou de 90 lliures i el venedor s’obligà a prestar 3 lliures cens de nombre de 7 lliures 10 sous cens a Fausto Gual Doms de Torrella. Bartolomé Oliver Garau (†23-11-1897), casat amb Margarita Comas Bauzá, hi feu construir una casa. Posteriorment la propietat fou agrupada amb la Tanca d’en Maridó i formà una finca d’1 quarterada i mitja (RP2: 642-643-PG, 24412-terme).
Salvador Bosch Salamanca, jornaler, morí als 80 anys el 30 d’agost de 1883 amb testament que havia ordenat el 26 d’abril anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Paula Ramón Juan (†11-4-1887), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio i Magdalena Bosch Ramón. Mitjançant escriptura de 19 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una peça de terra de 3 quartons procedent de la Casa Nova de Canet que prestava 4 lliures cens de nombre de 7 lliures 10 sous cens. Confrontava al nord i a l’est amb terres de Bartolomé Oliver Garau, Maridó; al sud, amb Son Font (dels hereus de Miguel Oleo Estada), i a l’oest, amb el camí de Valldemossa. El 2 de juny de 1887 davant el mateix notari es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Antonio (RP2, 4411-terme, 1a-2a).
Antonio Bosch Ramón morí als 74 anys el 20 de febrer de 1924 amb testament que havia disposat el 14 de maig de 1910 davant dit notari Font, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Terrasa Mateu (†19-6-1920), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Salvador, María Paula (casada amb Guillermo Colombás Vidal) i Jaime Bosch Terrasa i les seves netes Catalina, Antonia (†15-10-1918) i Juana Ana Terrasa Bosch (†17-10-1918) en representació de la filla difunta del testador Catalina Bosch Terrasa (casada amb Juan Terrasa). Mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1924 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina Terrasa Bosch (íd., 4a).
El 15 de desembre de 1966 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Terrasa Bosch vengué la propietat a Catalina Estades Campins. Aleshores confrontava al nord i a l’est amb terres de Bárbara Palmer (íd., 5a; RP2, 5660-III, 1a).
Jerónimo Mas Garau, conrador i teixidor, natural d’Esporles, morí als 75 anys el 9 de setembre de 1885 amb testament que havia ordenat el 5 de juliol de 1881 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Mir Coll, i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Bartolomé (jornaler) i Miguel Mas Mir (conrador), als quals deixà una meitat perhom de la casa i dels terrenys, amb l’obligació de prestar el cens reservatiu a mitges. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores es denominava Can Jeroni o Ca na Francina d’en Jeroni, comprenia una casa de planta baixa i alts rústica i urbana i un corral de figueres de moro i confrontava al nord amb terrenys romanents de la Casa Nova de Canet; al sud, amb Son Espanyol; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb Son Espanyol i terrenys romanents de la Casa Nova de Canet (RP2, 36-terme: 4a, 12a; RP2, 4922-terme, 1a).
Bartolomé Mas Mir, casat amb Juana María Morell Lladó, morí el 23 d’agost de 1905 amb testament que havia disposat a Can Mirabò, al pla de Sant Jordi, el 14 anterior davant el notari d’Algaida José Bauzá Gayá, en què nomenà hereus els seus fills Jerónimo, Juana María (casada amb Jaime Bestard Serra), Antonio (sergent d’infanteria, veïnat d’Inca), Bartolomé (jornaler) i Margarita Mas Morell (veïnada de Marratxí, casada amb Monserrate Frau Frau) i els seus nets Magdalena, Vicente, Francisco i Bartolomé Togores Mas en representació de la filla difunta del testador Francisca Mas Morell (casada amb el conrador Francisco Togores Frontera). Mitjançant escriptura de 7 de març següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons acceptaren els béns de l’herència i vengueren la propietat per preu de 3.780 pessetes a Miguel Mas Mir, propietari de l’altra meitat de Can Jeroni o Ca na Francina d’en Jeroni (RP2, 36-terme, 22a-23a).
Miguel Mas Mir morí el 19 d’agost de 1931 amb testament que havia ordenat el 18 de febrer de 1930 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus els seus fills Jerónimo, Miguel (†3-2-1932, casat amb Antonia Ana Garí Sastre), Gabriel, Margarita, Magdalena i Isabel Mas Oliver, els seus nets Antonio i Margarita Trobat Mas (fills de la difunta filla del testador Francisca Mas Oliver) i la seva neta María Trobat Mas (filla de la difunta filla del testador María Mas Oliver). Mitjançant escriptura de 25 d’agost de 1932 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat i el rafal veïnat de Son Font (amb el seu molí d’aigua fariner), que se’ls adjudicà Magdalena (íd., 25a).
Magdalena Mas Oliver morí el 24 de maig de 1969 amb testament que havia disposat el 27 d’abril de 1954 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Amador Calafat Mesquida (†31-10-1968), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Jaime (industrial), Miguel i Amador Calafat Mas (agricultor). Mitjançant escriptura de 27 de setembre següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Amador (íd., 26a).
Actualment els terrenys de Can Jeroni o Ca na Francina d’en Jeroni romanen integrats dins el territori del campus universitari.
Bartolomé Capó Colom, veïnat d’Esporles, morí el 29 de juny de 1955 amb testament que havia ordenat el 26 d’octubre de 1945 davant el notari José Vidal Busquets, en què nomenà hereus amb designació de béns la seva segona dona, Catalina Amengual Vallespir; la filla tenguda en primeres núpcies, Margarita Capó Mayol; els fills de segones núpcies Juan, Andrés, Bartolomé, Catalina (casada amb Juan Parets Mesquida) i María Capó Amengual (casada amb Juan Ramis Serra) i els nets Catalina (casada amb l’oficial de Correus Antonio Munar Munar) i José Vallespir Capó (fills de la difunta filla del testador Rosa Capó Amengual i de José Vallespir Riutort). Destinà aquesta finca als seus fills Andrés, Juan i Bartolomé Capó Amengual. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 13888-terme, 2a).
El 20 de juny de 1962 davant dit notari Vidal, els germans Andrés, Juan i Bartolomé Capó Amengual manifestaren que, a conseqüència d’una rectificació de termes municipals, aquesta finca havia passat a formar part d’Esporles (íd.; RP8, 1353-Esporles).
El primer d’agost de 1941 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Antonio Marimón Calafell vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a Antonio Mas Alemany. Aleshores ocupava una superfície de 9 quarterades i 5 destres, tenia casa i confrontava al nord amb la part de la Casa Nova de Canet situada a Esporles i la porció de Francisca Marimón Calafell; al sud, amb la possessió de Son Espanyol i Can Jeroni o Ca na Francina d’en Jeroni; a l’est, amb aquesta darrera propietat i la referida porció de Francisca Marimón Calafell, i a l’oest, amb dita part de la Casa Nova de Canet situada a Esporles (RP2, 20911-terme: 1a, 3a).
Mitjançant escriptura de 6 de març de 1943 autoritzada per dit notari Cerdó, Antonio Mas Alemany vengué la propietat per preu de 16.500 pessetes a María Teresa Maura Salas (íd., 4a).
El 13 de desembre de 1947 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Teresa Maura Salas adquirí de Dolores Torres Torres per preu de 5.400 pessetes una peça de terra contigua procedent de la porció de la Casa Nova de Canet que fou de Francisca Marimón Calafell. Tenia forma de triangle, ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava al sud-oest amb la finca de la compradora (RP2, 24495-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1951 autoritzada per dit notari Chacártegui, María Teresa Maura Salas agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 63.500 pessetes a Francisca Pons Ripoll, casada amb el comerciant Guillermo Daviu Estarás. Aleshores ocupava una superfície de 10 quarterades i 5 destres i confrontava al nord amb la part de la Casa Nova de Canet situada a Esporles i la propietat del matrimoni Domingo Alomar Estadas i Antonia Serra Solivellas (abans de Francisca Marimón Calafell); al sud, amb la possessió de Son Espanyol i Can Jeroni mitjançant el camí de la Font de la Vila; a l’est, amb la carretera de Valldemossa (abans Can Jeroni i la propietat de Francisca Marimón Calafell), i a l’oest, amb terrenys de l’Ajuntament de Palma on es trobava emplaçada la font de la Vila (abans la part de la Casa Nova de Canet situada a Esporles) (RP2, 26235-terme, 1a-2a).
El 20 de juny de 1958 davant el notari José Masot Novell, Francisca Pons Ripoll vengué la propietat per preu de 75.000 pessetes al comerciant Ramón Torres Martín, qui mitjançant escriptura de 7 d’octubre de 1959 autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a l’agent comercial José María Heredero Real (íd., 4a-5a).
Mitjançant escriptura de 13 de maig de 1963 autoritzada per dit notari Masot, José María Heredero Real vengué una porció de 1.990,5 m² amb una casa de dues plantes a Paulus Maria Schaepman, i la porció restant, de 69.127 m², per preu de 50.000 pessetes a Margarita Lladó Bernat (íd.: 5a, 7a; RP2, 2640-III, 1a).
El 5 de març de 1970 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Margarita Lladó Bernat vengué la seva porció per preu de 196.500 pessetes al matrimoni José María Malleu Moret, comerciant, i Magdalena Coll Gomila (RP2, 26235-terme, 8a).
El 5 de febrer de 1942 davant el notari Juan Alemany Valent, Francisca Marimón Calafell vengué la propietat per preu de 24.000 pessetes a les germanes María Josefa (casada amb José Morell Ripoll), María Dolores, Clementina (casada amb Ignacio Puigserver Rentierre), María de la Soledad, María Antonia, María del Pilar i Mercedes Fiol Mencos (casada amb Javier Muñoz de Baena Sevilla), filles del militar Juan Fiol Conrado i de Narcisa Mencos Ezpeleta. Aleshores ocupava una superfície de 9 quarterades i 5 destres i confrontava al nord amb la part de la Casa Nova de Canet situada a Esporles; al sud i a l’oest, amb la porció que fou d’Antonio Marimón Calafell, i a l’est, amb Can Jeroni o Ca na Francina d’en Jeroni (RP2, 20912-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 13 d’agost de 1945 autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer vengueren la propietat per preu de 48.500 pessetes a Dolores Torres Torres (íd., 5a).
El 13 de desembre de 1947 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Dolores Torres Torres vengué a María Teresa Maura Salas per preu de 5.400 pessetes una peça de terra d’1 quarterada de forma triangular que confrontava al sud-oest amb la finca de la compradora (RP2, 24495-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 de març de 1949 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Dolores Torres Torres vengué la porció restant de la propietat, de 8 quarterades i 5 destres, per preu de 43.500 pessetes a les germanes Antonia i Margarita Palmer Barceló, filles del comerciant Antonio Palmer Palmer, les quals el 26 de gener següent davant dit notari la vengueren pel mateix preu al matrimoni Domingo Alomar Estades, metge, i Antonia Serra Solivellas (RP2, 20912-terme, 6a-7a).
Domingo Alomar Estades morí el 16 de juliol de 1960 amb testament que havia disposat el 16 de gener de 1958 davant el notari José Clar Salvá, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills, els metges Juan, Antonio i Domingo Alomar Serra. En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Serra Solivellas, i propietari, el seu fill Juan. Mitjançant escriptura de 22 de setembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan. Segons aquest document, la propietat es denominava Son Verdera i tenia casa (íd., 8a).
El 22 d’agost de 1962 davant dit notari Clar, Juan Alomar Serra i sa mare, Antonia Serra Solivellas, vengueren la propietat per preu de 54.000 pessetes a Francisco Barceló Martorell (íd., 9a).
El terme de Palma 