Can Pancuit, Can Quintana, Can Gener
La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa entre els carrers de Maria Agnesi i Llarg. La denominació principal la pren del forner Miguel Oliver Anollés. Desconeixem l’origen dels altres topònims.
El 1846 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al matrimoni Joan Colom Amengual (†13-4-1853 als 75 anys) i Caterina Reinés Estades els trasts nombres 136, 138 i 140, d’1 quarterada cadascun, i una porció de 25 destres del trast nombre 141. Confrontaven amb terres romanents al venedor, el trast nombre 133 (de Guillermo Colombás Llabrés), un camí d’establidors i la resta del trast nombre 141 (de Juan Bosch). S’imposà un cens reservatiu de 19 lliures pels trasts 136 i 138 i un de 2 lliures pels trasts 140 i 141 pagadors el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3%. Joan Colom Amengual, natural de Sóller, era fill de Jaume i de Bàrbara. Es casà en primeres núpcies amb Caterina Morell, i en segones, amb Caterina Reinés Estades (ARM, Not. S-1950: f. 24v, 92).
Mitjançant escriptures de 16 de maig i 4 de juny de 1850 autoritzades per dit notari Sancho, Joan Colom Amengual i Caterina Reinés Estades vengueren els quatre trasts al matrimoni Miguel Oliver Anollés, forner, fill de Cristòfol i de Magdalena, i María Sabrafín (o Sabrefín) Gayá. Damunt els trasts 136 i 138 s’imposà un cens reservatiu de 5 lliures a favor de Caterina Reinés Estades, redimible al for de 3% i pagador el 29 de setembre. Pel que fa als trasts 140 i 141, es pagaren 451 lliures 13 sous, ço és, 118 lliures 6 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 10 lliures a favor de Joan Colom Amengual, redimible al for de 3% i pagador el 29 de setembre (RP2, 1205-1206-terme, 1a).
El 14 d’octubre de 1868 davant dit notari Sancho, Miguel Oliver Anollés i María Sabrafín Gayá vengueren, ço és: a Sebastián Torres Sabater (per preu de 730 lliures), una porció de 2 quarterades que comprenia els trasts 136 i 138 i una casa ruïnosa; al jornaler Sebastián Vallespir Colombás (per preu de 160 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura cens al marquès de Bellpuig i 5 lliures cens als successors de Joan Colom Amengual), una porció de 2 quartons i 12 destres i mig procedent dels trasts 140 i 141, i a Pedro Ribas Juan (per preu de 160 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura cens al marquès de Bellpuig i 5 lliures cens als successors de Joan Colom Amengual), una porció de 2 quartons i 12 destres i mig procedent del trast 140 (RP2, 1205-1208-terme).
Sebastián Torres Sabater morí el 21 de juliol de 1878 amb testament que havia disposat el 4 de juny anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus fills: Francisco, Margarita, Magdalena, Bartolomé i Sebastián Torres Sastre. A Bartolomé li deixà el trast 136 (d’1 quarterada) i les cases, i a Francisco, el trast 138 (d’1 quarterada), amb l’obligació de pagar proporcionalment els censos reservatius. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 1205-terme, 2a).
Segons el cadastre, els trasts 136 i 138 estan agrupats sota la parcel·la 55 del polígon 15, la qual ocupa una superfície de 14.440 m².
Bartolomé Torres Sastre morí viudo el 31 de maig de 1923 amb testament que havia ordenat el 9 de març de 1921 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Sebastián, Bartolomé i María Torres Serra (†28-2-1932), i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu fill Francisco Torres Serra, qui s’adjudicà la propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de gener següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 1205-terme, 5a).
Francisco Torres Serra, agricultor, morí fadrí el 4 d’abril de 1964 amb testament que havia disposat el 17 de maig de 1956 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva universal la seva neboda Bárbara Torres Mayans, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 de juny següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd., 9a).
Francisco Torres Sastre morí el 3 d’abril de 1915 amb testament que havia ordenat el 16 de maig anterior davant el notari d’Esporles Federico Martínez Montaner, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus tres fills: Sebastián, Juan i Francisco Torres Vich, nascuts del seu matrimoni amb Magdalena Vich Terrades. Mitjançant escriptures de 22 d’agost següent i 17 d’abril de 1916 autoritzades pels notaris Emilio Peris Mas de Xexás i José Alcover Maspons, respectivament, acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (RP2, 3496-terme, 3a-4a).
El 23 de maig de 1922 davant el notari Juan Bauzá Clar, Juan Torres Vich vengué la propietat per preu de 2.750 pessetes al seu cosí Francisco Torres Serra, agricultor, qui morí fadrí el 4 d’abril de 1964 amb testament que havia disposat el 17 de maig de 1956 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva universal la seva neboda Bárbara Torres Mayans, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 de juny de 1964 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd.: 7a, 10a).
Sebastián Vallespir Colombás morí el 16 de setembre de 1887 amb testament que havia disposat el 19 de març de 1869 davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Jerónima Llabrés Arbós, i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Juana Ana i Bartolomé Vallespir Llabrés. Mitjançant escriptura de 24 de novembre següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juana Ana. Aleshores confrontava al nord amb Son Espanyol; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb la propietat de Juan Camps, i a l’oest, amb la propietat de Pedro Ribas Juan (RP2, 1207-terme, 1a-3a).
El 4 d’abril de 1927 davant el notari Juan Alemany Valent, Juana Ana Vallespir Llabrés vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Sebastián Ramón Vallespir, qui mitjançant escriptura de 16 de maig de 1929 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán la vengué per preu de 500 pessetes a Miguel Amengual Bosch (íd.: 13a, 15a).
Miguel Amengual Bosch morí el 31 de desembre de 1948 amb testament que havia ordenat l’11 de maig de 1938 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Juan i Francisco Amengual Serra i els seus nets Miguel i María Amengual Cuart (fills del difunt fill del testador Miguel Amengual Serra i de Teresa Cuart Comas). En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Monserrada Serra Seguí (†22-6-1943), i propietaris, els seus dos fills, destinant aquesta finca a Juan, i una porció de 3 quartons i 33 destres procedent de Son Magraner, a Francisco. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Segons aquest document, la propietat es denominava Can Quintana i ocupava una superfície de 3.773,53 m² (íd., 16a).
Juan Amengual Serra morí sense testar el 2 de març de 1967, i en acte de 15 d’abril següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: María, Jaime (picapedrer) i Margarita Amengual Mir, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Francisca Mir Garau. Mitjançant escriptures de 5 de juny i 5 d’agost següent autoritzades pel notari José Clar Salvá acceptaren els béns de l’herència i Jaime Amengual Mir donà la seva tercera part indivisa de la propietat als seus fills Juan i Francisca Amengual Juan (íd., 18a-19a).
El 29 d’octubre de 1975 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Fernando Truyols Morell redimí l’alou i el cens que gravaven aquesta i una altra propietat després que els germans Amengual Mir i Amengual Juan pagassin, ço és, 5.000 pessetes per l’alou i 1.000 pessetes pel cens (íd., 20a).
María Amengual Mir morí sense testar el 20 de novembre de 1975, i en acte de 12 de febrer de 1977 dictat per Álvaro Blanco Álvarez, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari judicial Fernando Pou Andreu en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Jaime, Juan i Francisca Vidal Amengual, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Ramón Vidal Bestard. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de març de 1977 autoritzada per dit notari Villanueva (íd., 21a).
El 28 de març de 1977 davant dit notari Villanueva vengueren la propietat per preu de 50.000 pessetes a Francisco i Antonio Garrido Expósito i a José Sempere Alfosea (íd., 22a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 52 del polígon 15 i ocupa una superfície de 3.806 m².
Pedro Ribas Juan morí el 14 d’agost de 1872 amb testament que havia disposat el 12 de gener anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Lladó Balaguer (†19-2-1884), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Antonia i Pedro José Ribas Lladó. Mitjançant escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia. Aleshores confrontava al nord amb Son Espanyol; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb la propietat de Sebastián Vallespir Colombás, i a l’oest, amb la propietat de Sebastián Torres Sabater (RP2, 1208-terme, 1a-2a).
Antonia Ribas Lladó, jornalera, morí als 56 anys el 21 de setembre de 1892 amb testament que havia ordenat el 26 de març anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Juan Vaquer Ribas. En la resta de béns nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Vaquer Gelabert, i propietaris amb designació de béns, els seus fills Antonia, Catalina (casada amb Miguel Jaume Ribas), Francisca (casada amb Francisco Llabrés Nadal), Juana Ana (casada amb Mateo Sabater Ferrá) i Pedro Vaquer Ribas. Mitjançant escriptura de 19 d’agost de 1914 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juana Ana (íd., 9a).
Juana Ana Vaquer Ribas morí el 4 de novembre de 1931 amb testament que havia disposat el 29 de setembre anterior davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Mateo (picapedrer), María (casada amb el picapedrer Juan Mas Alemany), Juan (picapedrer), Antonia (casada amb el picapedrer Pablo Sabater Vaquer) i Francisco Sabater Vaquer (picapedrer), i en la resta de béns nomenà hereu el seu home, Mateo Sabater Ferrá (†27-6-1959). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
El 6 de maig de 1953 davant el notari Jorge Roura Rosich, Antonia Sabater Vaquer adquirí les 4/5 parts indivises dels seus germans per preu global de 10.000 pessetes. Al mateix acte son pare, Mateo Sabater Ferrá, li donà les seves 5/10 parts indivises. Segons aquest document, la propietat es denominava Can Gener i ocupava una superfície de 3.773,53 m² (íd., 13a-14a).
Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 53 i 54 del polígon 15 i ocupen una superfície total de 3.613 m².
El terme de Palma 