Can Ribes

La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al nombre 4 del carrer de Pomar. Pren nom de Vicente Juan Rosselló, Ribes, qui instal·là a Establiments una de les set fàbriques de l’imperi tèxtil que fundà en el segle XIX.

El 19 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Pedro José Salamanca Torres, fill de Nadal i de Martina, una peça de terra de 75 destres que comprenia els trasts nombres 53, 54 i 55. Confrontava amb els trasts nombres 45, 46 i 47 (de Caterina Forteza Segura), la possessió de Son Berga mitjançant una paret i dos carrers o camins d’establidors (un és l’actual carrer de Pomar i l’altre no s’arribà a obrir). S’imposà un cens reservatiu de 7 lliures 10 sous pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 198; RP2, 2626-terme, 1a).

Pedro José Salamanca Torres morí el 17 de gener de 1871 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margarita Moyá Seguí, i propietaris, els seus fills Nadal (picapedrer) i Gabriel Salamanca Moyá (jornaler). Mitjançant escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Nadal. Aleshores comprenia unes cases i confrontava al nord i a l’est amb sengles camins; al sud, amb la propietat de María Magdalena Manuela Cortés Aguiló, i a l’oest, amb Son Berga (RP2, 2626-terme, 1a).

El 16 de juliol de 1875 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Nadal Salamanca Moyá vengué la propietat per preu de 350 lliures al teixidor Vicente Juan Rosselló (íd., 2a).

Vicente Juan Rosselló nasqué a Valldemossa el 21 de gener de 1811. Es casà amb Catalina Ribas Ripoll, filla del teixidor i tintorer Gabriel Ribas, i en foren fills Gabriel, Vicente, Miguel, José, Bartolomé, Luis, Francisco, Juan, Francisca i Catalina Juan Ribas. Morí el 16 de maig de 1882 amb testament i codicil que havia ordenat el 27 de gener i el 10 de març anterior, respectivament, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Juan, Francisca i Catalina, i en la resta de béns nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus fills Gabriel, Vicente, Miguel, José, Bartolomé, Luis i Francisco. Mitjançant escriptures de 16 de maig de 1884 i 22 de desembre de 1894 autoritzades pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Gabriel, Vicente, Miguel i José. Aleshores la finca comprenia un edifici destinat a fàbrica de teixits i una casa habitació adjunta de planta baixa i altres dependències. Confrontava al nord amb la propietat de Francisco Palmer; al sud, amb Son Alegre (de María Magdalena Manuela Cortés Aguiló); a l’est, amb Son Berga Nou, i a l’oest, amb un camí d’establidors de Son Espanyol (íd., 3a-6a).

Gabriel Juan Ribas morí el 3 de setembre de 1912 amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1905 davant dit notari Font, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà diverses propietats als seus germans Vicente, Miguel, José, Francisca i Catalina Juan Ribas i als seus nebots Catalina Juan Serra i Antonio Juan Mulet. En la resta de béns nomenà hereus en parts iguals els seus germans Vicente, Miguel i José. Mitjançant escriptura de 23 de gener de 1914 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència i la part indivisa d’aquesta propietat se l’adjudicaren Vicente, Miguel i José Juan Ribas (íd., 8a).

Vicente Juan Ribas es casà en primeres núpcies amb Francisca Fons Humbert, de qui no deixà descendència, i en segones, amb Práxedes Serra Palmer, de qui nasqueren María, casada amb el notari Tomás Sastre Gamundí; María de las Mercedes; Vicente, casat amb Magdalena Marqués Salas; Catalina, casada amb el militar Ricardo Nouvilas Ruiz, i Bartolomé Juan Serra, casat amb María de la Concepción Llobera Amer. Morí sense testar el 9 de novembre de 1919, i en sentència de 5 de febrer següent dictada per Ignacio Lecea Grijalbo, jutge de primera instància del districte de la Catedral, en foren declarats hereus universals en parts iguals els seus fills, els quals mitjançant escriptura de 19 de novembre de 1921 autoritzada per dit notari Socías acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una tercera part indivisa de la fàbrica, que se l’adjudicaren Vicente i Bartolomé Juan Serra en parts iguals (íd., 10a).

Miguel Juan Ribas es casà amb Antonia Mulet Ferragut i en foren fills Antonio, Miguel, Vicente, Paula, Catalina, Antonia, Carmen i Francisca Juan Mulet. Morí el 20 de febrer de 1923 amb testament que havia ordenat el 23 de març de 1917 davant dit notari Socías, en què nomenà hereus universals propietaris en porcions iguals els seus fills mascles. Mitjançant escriptura de 6 de febrer següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una tercera part indivisa de la fàbrica, que se l’adjudicaren Vicente, Antonio i Miguel Juan Mulet (íd., 11a).

José Juan Ribas es casà amb Esperanza García Ferrá (†3-8-1936), de qui no deixà descendència. Morí el 25 de març de 1933 amb testament que havia disposat el 25 d’octubre de 1929 davant dit notari Socías, en què, entre altres disposicions, declarà que mancava d’hereus forçosos i que, per ço, llegava diverses propietats als seus nebots Vicente i Bartolomé Juan Serra i Antonio, Miguel i Paula Juan Mulet. Deixà a la seva dona l’usdefruit de diverses propietats. En la resta de béns nomenà hereus en parts iguals els dessusdits Vicente i Bartolomé Juan Serra i Antonio i Miguel Juan Mulet, amb l’obligació de conservar dits béns en comunitat durant 10 anys, excepte si n’acordaven la divisió per absoluta necessitat. Mitjançant escriptura de 22 de març de 1939 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una tercera part indivisa de la fàbrica, que se l’adjudicaren Vicente i Bartolomé Juan Serra i Antonio i Miguel Juan Mulet (íd., 13a).

Vicente Juan Serra es casà amb Magdalena Marqués Salas i en foren fills Vicente, Juan, Bartolomé, Magdalena, Mercedes i María Juan Marqués. Morí el 6 de desembre de 1960 amb testament que havia ordenat el 14 d’abril de 1923 davant dit notari Socías, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1963 autoritzada per dit notari Chacártegui acceptaren els béns de l’herència i aquesta part indivisa de la propietat se l’adjudicaren Vicente, Juan i Bartolomé Juan Marqués. Segons aquest document, la fàbrica havia estat transformada en un magatzem (íd., 16a).

Bartolomé Juan Serra morí el 30 de gener de 1959 amb testament que havia disposat el 19 de novembre de 1930 davant dit notari Socías, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María de la Concepción Llobera Amer (†1998), i propietaris, el seu fill, Vicente, i els fills pòstums i naixedors, que foren Pedro (pèrit industrial), José Francisco (religiós), Enrique i Fernando Juan Llobera (industrial), nascuts amb posterioritat a l’atorgament del testament. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de maig següent autoritzada per dit notari Chacártegui (íd., 17a).

Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 183 del polígon 10 i ocupa una superfície de 1.400 m². Actualment s’hi ubica la galeria d’art i residència d’artistes LA BIBI.