La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Està marcada amb el nombre 10 del camí de Can Canet i el nombre 29 del carrer Llarg. Desconeixem l’origen del topònim.
El 6 de setembre de 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al conrador Gabriel Camps Cañellas, fill de Joan i de Joana Aina, una peça de terra de 2 quarterades que comprenia els trasts 118 i 121. Confrontava amb terres romanents al venedor, el camí de Canet, el trast nombre 124 (de Pedro Crespí Coll) i un camí d’establidors de 16 pams d’ample. El preu fou de 850 lliures, ço és, 50 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 24 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3%. Gabriel Camps Cañellas era fill de Joan i de Joana Aina i es casà el 8 d’octubre de 1878 amb Lorenza Serra Massot, filla de Jaume, veïnada de Santa Maria del Camí (ARM, Not. S-1949, f. 186).
Segons l’escriptura que Gabriel Camps Cañellas atorgà el 6 de novembre de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, la propietat comprenia una casa rústica i confrontava al nord amb Son Espanyol; al sud, amb terres de Pedro Ribas; a l’est, amb terres de Ramón March, i a l’oest, amb terres de Bartolomé Ribas (RP2, 599-terme, 1a).
El 9 de març de 1892 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Gabriel Camps Cañellas vengué la propietat per preu de 1.000 lliures a Margarita Lladó Alemany (íd., 6a).
Margarita Lladó Alemany, natural de la vila d’Esporles i veïnada d’Establiments, morí als 66 anys el 24 d’octubre de 1931 amb testament que havia disposat el 31 de gener de 1919 davant el notari d’Esporles Tomás Sastre Gamundí, en què llegà en concepte de llegítima a les seves filles, Francisca (casada amb Pedro Calafell Rosselló) i María Vallespir Lladó (casada amb Juan Mir Manera), la finca que tenia a Establiments denominada Can Amorós o Can Oliver. En la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, Pedro Francisco Vallespir Cabrer (†5-8-1920), i propietari, el seu fill, Francisco Vallespir Lladó, qui s’adjudicà aquesta propietat mitjançant escriptura de 24 de febrer següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 12a).
Francisco Vallespir Lladó, amo, morí el 4 de setembre de 1957 amb testament que havia ordenat el 24 de maig de 1940 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Vallespir Terrasa, i propietària, la seva pubila, Margarita Vallespir Vallespir, casada amb l’agricultor Ramón Balaguer Ramis, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aquest document és el primer que es refereix a la propietat amb la denominació de Can Ferrà (íd., 14a).
El 7 d’octubre de 1976 davant dit notari Chacártegui, Fernando Truyols Morell redimí l’alou, el relluïsme, el dret de fadiga i el cens que gravaven la propietat després que Margarita Vallespir Vallespir pagàs la quantitat de 7.500 pessetes (íd., 15a).
Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 64 i 65 del polígon 15 i ocupen una superfície total de 14.375 m².
El terme de Palma 