Can Colombàs

Can Palou, les Cases Noves d’en Mora

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Santiscle, Son Joan i el camí de Son Rossinyol. Es formà mitjançant la unió de dues peces de terra procedents de Son Bartomeu Joan. Pel que fa al topònim principal, en desconeixem l’origen. El trobam documentat per primera vegada al començament del segle XIX i és contemporani a dos habitants del llogaret veïnat de Ca les Bieles que nomien Joan Pujol, àlies Colombàs, i Joan Colombàs (no descartam que fossin la mateixa persona). Les altres denominacions les prengué de la família Palou i del conrador Bartomeu Mora.

El primer de setembre de 1621 davant el notari Gabriel Maymó, Caterina (viuda del conrador Bartomeu Joan) donà a la seva filla Francina (casada amb el conrador Bartomeu Mora) una peça de terra de 3 quartons que feia partió amb el camí que anava al rafal de Nicolau Rossinyol, terres del seu germà Ramon Joan, terres romanents de la propietat i terres de Mateu Joan. Aquesta donació la feia Caterina amb l’objectiu de satisfer la llegítima paterna de Francina, a qui li corresponia la quantitat de 156 lliures 17 sous 10 diners, i davant la impossibilitat de fer-ho amb diners comptants i sonants (ARM, Not. M-1428, f. 92).

El 14 de desembre de 1637 davant el notari Joan Agustí Alemany, Ramon Joan cedí a la seva germana Francina la seva peça de terra de 3 quartons, la qual feia partió amb el camí que anava a Son Rossinyol i terres de la donatària. Ramon Joan la tenia per donació en concepte de llegítima paterna que li havia fet sa mare, Caterina, mitjançant escriptura de primer de setembre de 1621 autoritzada pel notari Gabriel Maymó (íd., f. 90; ARM, Not. 581, f. 213).

Francina Joan i el seu home, Bartomeu Mora, testaren el 23 de desembre de 1654 davant el notari Melcion Rotger i el 22 de juliol de 1681 davant el notari Domingo Balle, respectivament, i nomenaren hereu universal el seu nebot Baltasar Palou. El 5 d’agost de 1681 Joana Cañellas (viuda i hereva usufructuària de Bartomeu Mora) i Baltasar Palou (hereu propietari) reberen l’inventari de béns de dit Mora, que comprenia únicament un rafalet denominat les Cases Noves d’en Mora, procedent de Son Bartomeu Joan, el qual ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja (ARM, Not. P-1029, f. 180; ARM, Not. 1796, f. 582).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia aleshores en una peça de terra i cases, pertanyia a Baltasar Palou i valia 500 lliures: «Pessa de terra y casas de Baltasar Palou, sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197).

Baltasar Palou testà el 16 d’abril de 1687 davant el notari Domingo Balle. Després de morir els primers cridats a l’herència, la propietat passà al seu fill Sebastià, qui la vengué al conrador Onofre Salvà, Magí, mitjançant escriptura de 6 de setembre de 1712 autoritzada pel notari Guillem Poderós. Aleshores ocupava una superfície de 6 quartons, tenia cases edificades i feia partió amb terres del conrador Francesc Joan, terres del forner Joan Seguí, terres de les germanes «ques diuen las Beatas» i un camí sender que anava a Son Rossinyol (ARM, Not. P-1029, f. 180).

El 14 d’agost de 1718 davant el notari Pere Francesc Llompard, Onofre Salvà, Magí, vengué la propietat al conrador Jaume Florit, qui el 24 de gener de 1740 davant el notari Pere Cladera la capbrevà declarant que era tenguda sots alou del convent de Sant Domingo, de Ramon Fortuny de Ruescas Garcia, dels hereus de Joan Baptista Brondo i de les monges de Santa Clara. Feia partió amb el camí sender de Son Rossinyol, terres d’Andreu Seguí (fill de Joan), altres terres de dit Seguí, terres de dues germanes anomenades les Beates i terres dels hereus de Mateu Joan (ARM, Not. 3608, f. 167).

Jaume Florit morí el 19 de juliol de 1741 amb testament que havia ordenat el 18 de desembre de 1735, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina Roca, i fundà una obra pia. El 3 d’abril de 1785 el xocolater Miquel Cabot i l’esparter Bartomeu Monserrat (sobreposats de la confraria de Nostra Senyora de Betlem del convent de Jesús i administradors de l’obra pia disposada per Jaume Florit) establiren la propietat al teixidor de lli Melcion Planes Oliver. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja, tenia cases edificades i feia partió amb el camí de Son Rossinyol, terres dels hereus de Joan Seguí i terres dels hereus de Mateu Joan (ARM, ECR-1180, f. 124).

Mitjançant escriptura de 9 de juny de 1798 autoritzada pel notari Mateu Estada, Melcion Planes Oliver adquirí de Joana Aina Mayol (filla de Bartomeu i casada amb Jeroni Morlà) una peça de terra contigua de 3 quartons i 11 sous procedent de Son Seguí (ARM, Not. N-197, f. 74).

Melcion Planes Oliver morí el 12 de març de 1803 amb testament que havia disposat el 4 anterior davant el notari Bernat Nadal, en què llegà Can Colombàs a la seva dona, Margalida Trobat, i nomenà hereus universals els seus fills Miquel (doctor en teologia i prevere) i Jaume (teixidor de lli). L’11 de juliol següent davant el mateix notari, els germans Planes Trobat reberen l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases grans situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Mercè, unes altres cases situades al carrer de Sant Miquel, la possessió de Son Perot (Pina), el rafal de Son Príam (Palma) i el rafal de Son Joan, situat al terme de la ciutat, dins el qual es trobava la propietat denominada Can Colombàs (íd.).

Margalida Trobat morí el 29 de desembre de 1811 amb testament que havia ordenat el 14 anterior davant el notari Josep Tous, en què nomenà hereu universal el seu fill Jaume (ARM, Not. 2256, f. 14).

Segons l’Apeo (1818), Can Colombàs i Son Joan ocupaven una superfície conjunta d’11 quarterades de camp de segona qualitat i valien 7.700 lliures (ARM, D-1530, f. 148).

Fill i successor de Jaume Planes Trobat fou Melcion Planes Morey, qui també fou hereu del seu oncle Miquel Planes Trobat en virtut del testament que ordenà el 8 de febrer de 1860 davant el notari Antonio Fernández, efectiu el 12 de març següent (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1886, Trimestre 3r, f. 2963).

Melcion Planes Morey es casà amb Isabel Bernat Deyá (†1899) i en foren fills Jaime (†1914), Pedro (prevere), Melchor (prevere), María José (†1877) i Isabel. Morí als 82 anys el 23 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 19 de setembre de 1872 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Jaime. Llegà a la seva filla María José la casa i algorfa nombres 11 i 13 del carrer de Santa Clara i la peça de terra que tenia al pla d’en Fuster. A la seva filla Isabel li deixà les dues botigues i algorfa nombres 51, 53 i 55 del carrer de Sant Miquel i la peça de terra que tenia al Secar de la Real. Mitjançant escriptura de 25 d’agost de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en cinc cases situades als carrers de la Mercè, Sant Miquel, Sindicat, Hostal d’en Bauló i Santa Clara; la possessió de Son Perot (Algaida, 72 quarterades), que tenia per herència de son pare i del seu oncle Miquel Planes Trobat; el rafal de Can Angelí (6 quarterades), abans Son Príam, que tenia per herència de son pare; el rafal de Son Joan, que també tenia per herència de son pare; una peça de terra denominada Can Colombàs o Can Palou, també per herència paterna; una peça de terra d’unes 3 quarterades procedent de Son Anglada que el difunt havia adquirit el 1854; la propietat denominada l’Aljub (8 quarterades i 61 destres), situada al Secar de la Real, la qual tenia com a hereu del seu oncle Miquel; la propietat denominada Can Horrac, Can Regalat o Can Planes (2 quarterades), situada al Secar de la Real, que també tenia per herència del seu oncle Miquel, i la peça de terra denominada Ca na Paula Tomàs (5 quartons), abans la Rota, situada al pla d’en Fuster. Pedro s’adjudicà la casa del carrer del Sindicat i Son Joan, excepte una porció de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes; Melchor, l’Aljub i la casa del carrer de l’Hostal d’en Bauló; Isabel, l’establit de Son Anglada, Can Horrac i la casa del carrer de Sant Miquel; Jaime i sa mare, diversos béns en propietat i en usdefruit, respectivament, entre els quals hi havia Can Angelí; i els germans Massot Planes (fills de la difunta María José Planes Bernat), Ca na Paula Tomàs o la Rota, la casa del carrer de Santa Clara i Can Colombàs o Can Palou (3 quarterades), a la qual li fou agregada dita porció de Son Joan de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes. Aleshores tenia una casa marcada amb el nombre 17 i valia 6.000 pessetes. Confrontava al nord amb el camí de Son Rossinyol; a l’est, amb terra de Juan Martorell Cañellas, terra i casa d’Antonio Martorell Reig, terra i casa de Ramón Martorell Reig, terra de Cristóbal Barceló Verger i el Rafal; a l’oest, amb Son Joan, de Pedro Planes, i al sud, amb el Rafal i la casa i terra de dit Cristóbal Barceló (íd.; RP2, 4880-terme, 1a-3a).

Mitjançant escriptura de 26 de maig de 1906 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Guillermo Massot Planes vengué la seva 1/4 part indivisa de Can Colombàs i d’una altra propietat per preu global de 5.500 pessetes al majoral Jaime Salom Planes. L’11 de setembre següent davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Tomás (comerciant, resident a Mèxic), Melchor (prevere) i José Massot Planes (oficial de Correus) i Jaime Salom Planes vengueren la propietat per preu de 9.500 pessetes als germans Monserrate i José Tous Santandreu (RP2, 4880-terme, 5a-6a).

Monserrate Tous Santandreu morí fadrí el 6 de març de 1931 amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1925 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu germà José, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de novembre següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 7a).

El 18 d’agost de 1942 davant dit notari Alemany, José Tous Santandreu vengué la propietat per preu de 4.550 pessetes als germans Miguel i Juan Perelló Planes. Mitjançant escriptura de 20 de febrer de 1959 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Juan Perelló Planes vengué la seva meitat indivisa de Can Colombàs i d’una altra propietat al seu germà Miguel per preu global de 38.000 pessetes (íd.: 10a, 13a).

El 21 de gener de 1967 davant dit notari Clar, Can Colombàs fou adquirida per l’entitat Promociones y Construcciones Insulares SA (RP2, 77178-VI, 14a).

El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Can Colombàs dins el sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors, el pla parcial del qual fou aprovat el 24 d’abril de 2013 per la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma. Aquesta actuació urbanística afectava totalment Can Colombàs i les propietats veïnades de Ca les Bieles, Cal Sastre, Cal Pastor, el Rafal, Can Palou i Son Bartomeu Joan. Les cases de Can Colombàs, que ja es trobaven en estat ruïnós després de dècades d’abandonament, foren enderrocades el 2009 (BOIB: n. 17, 01-02-2005; n. 101, 05-07-2005; n. 67, 11-05-2013; n. 143, 29-09-2015).