Son Seguí

Can Palou

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Ca les Bieles, Son Santiscle i el camí de Puigpunyent. Es formà mitjançant la unió de dues peces de terra procedents del rafal de Son Bartomeu Joan. Quant a l’origen dels antropotopònims, prengué nom de la família Seguí, qui en fou propietària entre 1702-99, i de la família Palou, qui posseí a la segona meitat del segle XVII la part de Son Bartomeu Joan que donarà lloc a Can Colombàs o Can Palou.

Les notícies més antigues que en tenim són del principi del segle XVIII, quan el forner Joan Seguí Capó, fill de Jaume i d’Antonina, adquirí la propietat en virtut de subhasta fiscal a instància de creditors mitjançant escriptures de 23 d’octubre de 1702 i 21 de maig de 1717 atorgades a la cúria de Subhasta davant l’escrivà Andreu Parets (ARM, Not. 3826, f. 155).

Joan Seguí Capó morí el 15 d’agost de 1722 amb testament que havia disposat el primer de desembre anterior davant el notari Rafel Ginard, en què nomenà hereu universal el seu fill Andreu, qui el 28 següent rebé l’inventari de béns del difunt juntament amb el curador de l’heretat, Jaume Seguí. L’heretat comprenia diverses cases a la parròquia de Santa Eulàlia i un rafalet amb cases edificades denominat Son Bartomeu Joan que cal identificar amb la propietat que posteriorment s’anomenarà Son Seguí (ARM, Not. 6748, f. 780).

Andreu Seguí, blanquer, morí el 8 d’agost de 1759 amb testament que havia ordenat el primer de juliol anterior davant el notari Joan Ginard, en que feu hereu el seu fill Joan Baptista, blanquer i soldat del regiment de Sevilla. Aquest testà el 29 de març de 1761 davant el notari de València Antoni Thomàs i nomenà hereu universal el seu fill Antoni, negociant i resident en aquella ciutat. Aquesta testà el 16 de juny de 1768 davant el notari Pedro Daroca i feu hereva la seva filla Onofra, casada amb l’escrivà solleric Bartomeu Mayol Bernat, fill de Damià i de Joana. Onofra Seguí morí el 13 de gener de 1792 amb testament que havia disposat el 4 anterior davant el notari Cayetano Socias, en què nomenà hereus universals els seus fills: Damià (sastre), Onofra, Maria Antònia (casada amb Miquel Payeras) i Maria Ignàcia (ARM, Not. 3826, f. 155).

El 7 de juny de 1799 davant el notari Francesc Cànaves, Bartomeu Mayol Bernat i els seus fills establiren la propietat al negociant santjoaner Joan Verger Jofre, fill de Joan i d’Isabel. Aleshores tenia cases edificades i un pou i ocupava una superfície de 2 quarterades i 1 quartó. Era tenguda sots alou, ço és, 1/4 part del convent de Santa Clara, 1/4 part del convent de Sant Domingo, 1/4 part de Ramon Fortuny i 1/4 part de Rafel Ignaci Brondo. Feia partió amb terres del teixidor de lli Melcion Planes, terres de Bruno Cortès i el camí que anava a Son Bosc (íd.).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Joan Verger, valia 2.100 lliures i ocupava una superfície de 3 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 148).

Joan Verger Jofre morí als 76 anys el 13 de febrer de 1825 amb testament que havia disposat el 5 de setembre de 1821 davant el notari Joan Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Joana Aina Rosselló Bibiloni (†6-1-1849), i llegà Can Palou al seu fill Joan Baptista, prevere, qui morí intestat el 29 d’agost de 1849. En sentència de 23 de maig de 1892 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en fou declarat hereu legal Cristóbal Barceló Verger, nebot de Joan Baptista Verger Rosselló, qui mitjançant escriptura de 31 de desembre següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia una «pieza de tierra con casa en la misma existente de planta baja y en parte piso con un pozo sita en el término de esta ciudad y lugar llamado el Viñet, a espaldas del convento de Jesús, de pertenencias del rafal nombrado Son Seguí, vulgo Can Palou, antes Son Bartomeu Juan y antes Son Gatxell» (RP2, 6385-terme, 1a).

Aleshores la propietat ocupava una superfície de 2 quarterades, 1 quartó, 1 hort i 9 sous i valia 8.100 pessetes. Tenia casa de planta baixa i en part pis amb un pou i estava marcada amb els nombres 16-1r, 16-2n i 16-3r. Era tenguda sots alou dels convents de Sant Domingo i de Santa Clara, de Ramon Fortuny Puigdorfila i de Rafel Ignaci Brondo. Confrontava al nord amb terra dita Ca les Bieles, de Catalina Martorell i Antonio Martorell, i terra dels hereus de María Josefa Planes; al sud, amb terra denominada el Rafal, d’Ana Piña, abans de Bruno Cortès; a l’est, amb el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb terra de dits hereus de María Josefa Planes. Cristóbal Barceló Verger quità (1894) l’alou a favor dels convents de Sant Domingo i Santa Clara mitjançant el pagament de 62 pessetes a l’Estat, qui se n’havia apropiat en virtut de les lleis desamortitzadores (íd., 1a-3a).

Cristóbal Barceló Verger es casà amb Catalina Planas i en foren fills Jaime (†4-9-1896), Juan i Isabel. Morí viudo als 70 anys l’11 de juny de 1898 amb testament que havia ordenat l’11 de desembre de 1891 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus dos fills mascles. Mitjançant escriptura de 17 de març de 1906 autoritzada pel notari Juan Palou Coll es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 4a).

Juan Barceló Planas, veïnat de Marratxí, morí fadrí als 74 anys el 30 de març de 1925 amb testament obert que havia ordenat el 21 de gener anterior davant el notari José Fernández del Busto, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus nebots Miguel i Juan Trián Barceló (metge) i destinà Can Palou al primer (íd., 5a).

Miguel Trián Barceló morí el 21 de juny de 1943 amb testament que havia disposat el 22 de desembre de 1937 davant el notari Juan Alemany Valent, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Pascual Juan (†1977), i propietari, el seu nebot Miguel Trián Fagés (†14-2-1974), misser, casat amb Apolonia Sabater García. Mitjançant escriptures de 9 de setembre de 1943 i 7 de març de 1945 autoritzades pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Can Palou, que estava plantada d’ametlers i albercoquers (íd., 6a).

Mitjançant escriptures de 3 d’octubre de 2005 i 4 de maig de 2006 autoritzades, respectivament, pel notari Pablo Cerdá Jaume i la notària de Binissalem María del Carmen de la Iglesia Velasco, la propietat fou adquirida per les entitats La Cabaña y Asociados, Construcciones, Promociones e Inversiones SL i Matías Arrom Bibiloni SL. Aleshores ocupava una superfície de 16.429 m² (RP2, 66147-VI: 1a, 3a-4a).

El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Can Palou dins el sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors, el pla parcial del qual fou aprovat el 24 d’abril de 2013 per la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma. Aquesta actuació urbanística afectava totalment Can Palou i les propietats veïnades de Ca les Bieles, Cal Sastre, Cal Pastor, el Rafal, Can Colombàs i Son Bartomeu Joan (BOIB: n. 17, 01-02-2005; n. 101, 05-07-2005; n. 67, 11-05-2013; n. 143, 29-09-2015).