Can Miret, Ca na Francina, Damunt Ca na Francina
La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa entre els carrers de Tetuan i Can Miret. Desconeixem l’origen dels antropotopònims.
El 6 de desembre de 1862 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bernardo Roca Pascual establí el trast nombre 2, d’1 quarterada de superfície, al jornaler Bartolomé Garau Mas, veïnat de Puigpunyent, fill d’Onofre i de Margalida, per preu de 400 lliures i l’obligació de prestar 6 lliures cens de nombre de 358 lliures cens al for de 3% el 8 de setembre a Juan Villalonga Jordá. Confrontava amb terres de Miguel Suau Bosch, terres de Pedro Borrás, terres del venedor i un camí d’establidors (RP2, 906-terme, 1a).
Bartolomé Garau Mas morí sense testar el 25 de gener de 1890. En acte de 24 de maig següent dictat pel jutge de primera instància de Palma José Escolano de la Peña davant l’escrivà Sebastián Gazá en foren declarats hereus legals els fills del primer matrimoni: Onofre, Pedro, Margarita, Bartolomé i Bernardo Garau Borrás, i els fills del segon matrimoni: Antonio i José Garau Ripoll. Mitjançant escriptura de 5 de gener de 1895 autoritzada pel notari José Alcover Maspons es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que comprenia tres cases (íd., 7a).
Antonio i José Garau Ripoll i sa mare, Juana Ana Ripoll Vives, s’adjudicaren la casa coneguda per Ca na Francina, una font i 9 destres i 76 cèntims de terra. Confrontava al nord amb terres de Miguel Suau Bosch; al sud, amb terres de José Matas; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà Bartolomé Garau Borrás (RP2, 6607-terme, 1a).
Bartolomé Garau Borrás s’adjudicà la casa coneguda per Damunt Ca na Francina i 10 destres de terra. Confrontava al nord amb terres de Miguel Suau Bosch; al sud, amb terres de José Matas; a l’est, amb la porció que s’adjudicaren Antonio i José Garau Ripoll i sa mare, Juana Ana Ripoll Vives, i a l’oest, amb terres d’Antonio Garau Ripoll (RP2, 6608-terme, 1a).
Bartolomé Garau Borrás morí el 14 de desembre de 1905 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Juan Alemany, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Bartolomé, jornaler, i Catalina Garau Juan (†20-7-1911). Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 3 del carrer de Miret. La viuda es casà en segones núpcies amb Antonio Thomás Jordá (íd., 15a).
Antonio Garau Ripoll s’adjudicà una de les tres cases existents a l’íntegra propietat, una font i 27 destres de terra. Confrontava al nord amb terres de Miguel Suau Bosch; al sud, amb terres de José Matas; a l’est, amb la porció que s’adjudicà Bartolomé Garau Borrás, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà Onofre Garau Borrás (RP2, 6609-terme, 1a).
El 23 d’octubre de 1906 davant el notari José Alcover Maspons la vengué per preu de 869 pessetes amb 36 cèntims a Onofre Garau Borrás, qui s’adjudicà (1895) una porció de 142 destres i 60 cèntims en la divisió de Cal Pifoler que confrontava al nord amb terres de Miguel Suau Bosch; al sud, amb terres de José Matas; a l’est, amb terres d’Antonio Garau Ripoll, i a l’oest, amb terres de Margarita Garau Borrás (íd., 11a; RP2, 6610-terme, 1a).
Onofre Garau Borrás morí el 15 de desembre de 1923 amb testament que havia ordenat el 7 anterior davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus quatre fills: Bartolomé, Pedro (sastre), Onofre (sastre) i José Garau Comas, i nomenà hereva universal dels béns romanents la seva dona, Claudia Comas Terradas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 16a; íd., 15a).
Mitjançant escriptura de 23 de gener de 1929 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Claudia Comas Terradas donà als seus fills en parts iguals les participacions indivises que li corresponien d’aquesta propietat i d’altres dues (íd., 18a; íd., 17a).
El 30 de desembre de 1950 davant dit notari Unzué, els germans Garau Comas vengueren ambdues porcions de Cal Pifoler per preu global de 1.500 pessetes a l’agricultor Pedro Cerdá Bauzá, veïnat de Felanitx (íd., 21a-22a; íd., 20a-21a).
Mitjançant escriptura de 18 de novembre de 1961 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, Pedro Cerdá Bauzá vengué ambdues porcions de Cal Pifoler per preu global de 7.500 pessetes al sastre Jaime Llabrés Jaume, fill del picapedrer Melchor Llabrés Oliver. Com que ambdues porcions eren contigües foren agrupades sota una mateixa finca registral (íd., 23a; íd., 22a; RP2, 21830-III, 1a).
Margarita Garau Borrás, casada amb Jaime Mir Gelabert, s’adjudicà una porció de 187 destres i 70 cèntims que confrontava al nord amb terres de Miguel Suau Bosch; al sud, amb terres de José Matas; a l’est, amb la porció que s’adjudicà Onofre Garau Borrás, i a l’oest, amb terres de Pedro José Borrás (RP2, 6611-terme, 1a).
El 6 d’abril de 1895 davant el notari José Alcover Maspons la vengué per preu de 800 pessetes a Mateo Pou Alorda, qui la vengué per 1.000 pessetes al jornaler Tomás Colombás Vidal mitjançant escriptura de 2 de maig de 1900 autoritzada pel mateix notari (íd.: 2a, 8a).
El 24 de març de 1926 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Tomás Colombás Vidal vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes al ferrer Miguel Suau Rosselló (íd., 21a).
Miguel Suau Rosselló era també propietari d’una peça de terra contigua d’1 quarterada de superfície amb casa de planta baixa que heretà de son pare, Miguel Suau Bosch, qui l’adquirí de Bernardo Roca Pascual per preu de 425 lliures i l’obligació de prestar 6 lliures cens al for de 3% el 8 de setembre a Juan Villalonga Jordá mitjançant escriptura de 24 de març de 1862 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Confrontava amb dos camins senders i terres de Pedro Borrás i Francisco Fernández (RP2, 2775-terme, 1a).
Miguel Suau Bosch, veïnat de la Vileta, morí el 16 de març de 1903 amb testament que havia disposat el 21 de gener de 1896 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Pedrona Rosselló Salom, i propietaris, els seus dos fills: Miguel i Juan Suau Rosselló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de maig següent autoritzada pel notari Pascual Soriano Roca i es dividiren la peça de terra d’1 quarterada en dues porcions de 2 quartons. Juan vengué la seva porció per preu de 750 pessetes al jornaler Miguel Font Marqués, veïnat de Puigpunyent, mitjançant escriptura de 7 de setembre de 1921 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, i el 16 d’agost de 1922 davant el mateix notari l’adquirí Miguel Suau Rosselló pel mateix preu (íd.: 5a, 15a, 18a-19a).
Miguel Suau Rosselló morí el 20 de març de 1930 amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1926 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana Ana Gelabert Calafell, i propietaris, els seus quatre fills: Pedrona (casada amb el fuster Juan Rosselló Frau), Juana, Miguel (metal·lúrgic) i Andrés Suau Gelabert (ferrer) (RP2: 2775-terme, 6611-terme, 8106-terme).
Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1953 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, els germans Suau Gelabert es dividiren els béns que posseïen per indivís, entre els quals hi havia una peça de terra procedent de Cal Pifoler i una peça de terra contigua que foren agrupades sota una mateixa finca registral i adjudicada a Juana. Tenia una caseta, ocupava una superfície d’1 quarterada, 1 quartó i 93 destres i confrontava al nord amb el carrer de Tetuan; al sud, amb terra de Pedro Cerdá Bauzá i Margarita Picornell Vaquer, abans de Bartolomé Matas; a l’est, amb el carrer de Miret, i a l’oest, amb terra de Bartolomé Garau, abans d’aquest i de Pedro José Borrás (RP2, 27168-terme, 1a-2a).
Juana Suau Gelabert morí fadrina i sense testar el 15 de febrer de 1954. En acte de 5 d’agost següent dictat per Francisco Noguera Roig, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus en parts iguals els seus tres germans: Miguel, Pedrona i Andrés Juan Gelabert (conrador). Mitjançant escriptura de 3 de gener de 1967 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría vengueren la propietat per preu de 3.500 pessetes a Sebastián Sancho Nebot (economista), Antonio Enseñat Vidal (comerciant), Bartolomé Pablo Sastre Palmer (comerciant), María del Rosario Martín Terribas (casada amb el misser Francisco Salvá Planas) i l’entitat Comercial Isleña SA (representada per l’industrial Antonio Catalá Moyá) (íd., 3a-4a).
El 29 de març de 1968 davant dit notari Villanueva, María del Rosario Martín Terribas vengué la seva cinquena part indivisa per preu de 1.500 pessetes a Magdalena Isern Bressieux (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 4 de febrer de 1969 autoritzada pel notari Manuel García Mayor, Sebastián Sancho Nebot, Antonio Enseñat Vidal i Bartolomé Pablo Sastre Palmer vengueren les seves parts indivises per preu de 15.500 pessetes a la comercianta Catalina Homar Alemany, qui adquirí la cinquena part indivisa de l’entitat Comercial Isleña SA per preu de 25.000 pessetes mitjançant escriptura de 13 de febrer de 1974 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau (íd., 6a-7a).
El terme de Palma 