Son Valentí

Son Valentinet

La propietat se situava entre el camí de Puigpunyent, el torrent de la Riera i el camí dels Reis. Es formà mitjançant l’agrupació d’un rafal, una vinya i dues peces de terra. Prengué nom de la família Valentí, qui en fou propietària entre el començament del segle XVI i l’inici del XVII.

Les notícies més antigues que en tenim són del 14 d’octubre de 1512, quan Francina Puig, mitjançant escriptura autoritzada pel notari Nicolau Thomàs, establí a Blai Desjuny un rafal que antigament n’eren tres. Puig el tenia com a hereva del seu home, Francesc Miquel Berard, segons el testament que disposà el 23 de juliol de 1509 davant el notari Damià Mulet, i pels crèdits que tenia contra l’herència d’aquest. Berard l’havia adquirit del prevere Antoni Torner mitjançant escriptura de 15 de gener de 1502 autoritzada pel notari Miquel Mulet. Per la seva banda Torner l’havia adquirit de Rafel Esperaneu mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1499 autoritzada pel notari Cristòfol Mir. En l’establiment anava inclosa la vaixella vinària que es trobava a les cases. Prestava 2 lliures cens a Sebastiana, casada amb Joan Vida. Feia partió amb dues vies públiques i les vinyes de Pere Mahó, Jaume Joan Fortesa, Ramon Fortesa (abans del notari Antoni Piris), Joan Palou (antigament d’Arnau Puigdorfila) i Nicolau (abans de Francesc Crespí). La propietat era travessada pel torrent de la Riera (ARM, Not. T-484, f. 86v).

En una data que no podem precisar Blai Desjuny hi agregà una vinya contigua que havia pertangut a Pere Mahó. Mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1519 autoritzada pel notari Antoni Boscà, Desjuny adquirí del notari Lluc Salvà el domini directe damunt aquesta propietat, que restà inclosa definitivament dins el que posteriorment es conegué com a Son Valentí (ARM, Not. 1172, f. 32v; ARM, Not. R-33, f. 56v).

Blai Desjuny (fill de Miquel i de Magdalena) es casà amb Elisabet Massanet Net (filla de Lleonard Massanet Torrella i d’Elisabet Net), la qual li aportà una dot de 1.150 lliures. Morí el 15 de setembre de 1522 amb testament que havia disposat el 19 d’agost de 1518 davant el notari Nicolau Thomàs, en què nomenà hereva la seva pubila, Esperança. Blai Desjuny tengué un fill natural anomenat Blai amb Eulàlia Llobera (ARM, ECR-1146, f. 137; Barceló, 2013: 99).

Esperança Desjuny Massanet es casà amb Guillem Valentí Bartomeu (fill de Teseu Valentí Dameto i de Joana Bartomeu), a qui nomenà hereu al testament que disposà el 4 d’agost de 1523 davant el notari Gabriel Sampol (ARM, ECR-1146, f. 137).

Guillem Valentí Bartomeu testà el 6 de maig de 1544 davant el notari Joanot Rafel Mora i instituí hereu el seu fill Francesc, doctor en drets, amb la facultat de nomenar hereu. El primer de juliol de 1550 davant el mateix notari s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel seu germà Jaume com a administrador de l’heretat. Aleshores la propietat comprenia una vinya amb el seu casal i un rafal a la part alta, devora la vinya, on hi havia una casa amb una caldera gran per a fer vimblanc, celler i altres dependències (ARM, Not. M-978, f. 527).

Mitjançant escriptura de 4 de gener de 1558 autoritzada pel notari Joanot Ferro i fent ús de la potestat que li havia conferit son pare, Francesc Valentí nomenà hereu universal el seu fill Felip, qui capbrevà la propietat el 1586 declarant que comprenia un rafal i una vinya sots alou propi i que feia partió amb el camí de la Portassa, el carreró del Rei, «quo itur de la Real ad castrum de Bellver», i per dues parts amb el torrent de la Riera (ARM, ECR-1146, f. 137).

El 13 de setembre de 1563 Federic Descós vengué a Felip Valentí un cens alodial de 2 sous damunt dues tanques de terra que formaven part de la propietat (ARM, Not. 2837, f. 65).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal i vinya, pertanyia a Felip Valentí i valia 5.000 lliures: «Rafal y vinya de mossèn Felip Valentí, sinch mília lrs.» (ARM, D-1251, f. 148).

Felip Valentí es casà amb Antonina Caulelles, de qui no deixà descendència. Morí l’11 de febrer de 1602 amb testament que havia disposat el 18 de gener de 1601 davant el notari Antoni Domènech, en què nomenà hereva universal Valentina Valentí Quint, filla del seu cosí Teseu Valentí, amb la condició que si moria sense fills (tal com succeí) serien hereus en parts iguals els fills del doctor en drets Jaume Valentí, germà de Teseu. Dos dies després davant el mateix notari, Jaume Valentí (en qualitat d’hereu) rebé l’inventari de béns del difunt. El patrimoni consistia en les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Salada, «per on se va dret a Sant Miquel», i en la propietat que ens ocupa, de la qual es fa una descripció molt detallada. D’una banda comprenia una vinya d’unes 5 quarterades amb unes cases edificades que feia partió amb el rafal de Francesc Verí mitjançant un camí públic, el torrent de la Riera i terres dels rafals de la mateixa heretat. De les cases de la vinya es descriuen la sala baixa, la cuina, la quadra a la part de baix, la cambra de la quadra, el rebost, l’estudi, la sala d’amunt, una quadra a la part d’amunt, una cambra al costat de la sala, el celler, una cambra anomenada «de madò Pereta», l’estable i la tafona (d’una biga i un trull). D’altra banda comprenia un rafal gran contigu a dites cases amb ametlers, garrovers i oliveres on també hi havia unes cases edificades, el qual feia partió amb el carreró del Rei, el rafal de Belldeport, el rafal del Sr. Ardiaca Fortesa, el rafal dels hereus de Gregori Santiscle mitjançant camí i la vinya de la mateixa heretat abans descrita. De les cases es descriuen la clastra, l’estable i una cambra nova. Finalment la propietat comprenia dues peces de terra sembrades d’ordi que feien partió amb el torrent de la Riera, el rafal de Francesc Verí mitjançant dit torrent, una vinya dels hereus de Joanot Santacília mitjançant camí, un rafal i hort de dit Santacília i un rafal dels hereus de Santacília (ARM, Not. 4147, f. 109).

Jaume Valentí es casà (1578) en primeres núpcies amb Beatriu Anglada (†1591, viuda en primeres núpcies de Nicolau Anglada), i en segones (1592), amb Esperança Caulelles Francolí. No deixà descendència. Morí el 6 d’abril de 1622 amb testament que havia ordenat el primer de maig de 1620 davant el notari Rafel Puig, en què nomenà hereu universal el seu nebot Pere Anglada Valentí, fill de la seva germana Joana (†1590) i de Pere Onofre Anglada. Nomenà marmessors la seva dona, la seva germana Magdalena i els seus nebots Pere i Miquel Anglada Valentí. Llegà en aquest darrer el rafal de Son Valentí. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc «en lo vas de Valentins» (ARM, ECR-1154, f. 173v; Oleza, 1923: 250, 309).

Miquel Anglada Valentí es casà (1639) amb Caterina Suñer Anglada, de qui nasqué Joana, casada amb el seu oncle Pere Anglada Valentí. Morí el 27 de març de 1645 amb testament que havia disposat sis dies abans davant el notari Joan Campamar, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el primer fill mascle pòstum fent substitucions fins al seu germà Pere. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc «en lo vas de Angladas» (Albertí et al., 2002: 36-38; Oleza, 1923: 370).

Fills de Pere Anglada Valentí i de Joana Anglada Suñer foren Jaume (†1651, casat [1642] amb Magdalena Sureda Anglada), Pere Onofre, Joan (†1636) i Beatriu (†1658). En enviudar Pere Anglada fou doctor en teologia i en dret civil i canònic, canonge i degà. Morí el 5 d’agost de 1654 amb testament que havia ordenat el 29 de novembre de 1651 davant el notari Bartomeu Parets, en què nomenà hereva universal la seva filla, Beatriu, casada en primeres núpcies amb Jeroni Sant Joan, i en segones, amb Gabriel Berga Gual (Albertí et al., 2002: 38-39, 44; Oleza, 1923: 338, 372).

Per decret de 5 de novembre de 1658 dictat per la Reial Audiència, Pedro Santacília Pachs, procurador reial, com a administrador dels seus fills, rebé l’inventari de béns de Miquel Anglada Valentí, del qual eren hereus fideïcomissaris. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de l’Almudaina, al carrer del Forn d’en Segarra, la possessió de Son Balaguer (Esporles) i dos rafals que cal identificar amb Son Valentí, que aleshores arrendava Miquel Bosch per 270 lliures anuals (ARM, Not. 6564, f. 251).

Pedro Santacília Pachs es casà en primeres núpcies amb Magdalena Togores Muntanyans, de qui nasqueren Joan Miquel (†1668), Eleonor (1644-1677) i Nicolau (†1694), i en segones, amb Eleonor Despuig Despuig (†1680), amb qui no tengué descendència. Morí el 19 de desembre de 1669 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 19 d’abril de 1658 i el 6 de juny de 1668 davant el notari Macià Garcia, en què nomenà hereva universal la seva filla. Per premoriència del seu fill primogènit, Joan Miquel, i renúncia (1659) de la seva filla Eleonor, la propietat passà al seu altre fill, Nicolau, qui n’apareix com a propietari als estims de 1685, que la valoraren en 7.400 lliures: «Son Valentí, de don Nicolau de Santacília, del hàbit de Alcàntara, set mil quatre-centas lliuras» (ARM, ECR-1154, f. 173v; ARM, D- 1253, f. 197).

Nicolau Santacília Togores testà el 6 d’octubre de 1694 davant el notari Joanot Garcia i feu hereu el seu nebot Nicolau Berga Santacília, fill de Gabriel Berga Çanglada i d’Eleonor Santacília Togores. Aquest es casà amb Magdalena Sales Sales i en fou filla Eleonor, casada (1731) amb el seu cosí Gabriel Berga Çafortesa.

Mitjançant escriptura privada de 21 de desembre de 1728 s’acordà el matrimoni entre Beatriu Berga Çafortesa (filla de Gabriel Berga Santacília i d’Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí) i Antoni Dameto Sureda de Sant Martí, fill d’Antoni i de Maria. El 16 de novembre de 1729 davant el notari Antoni Joan Serra, Gabriel Berga Çafortesa entregà Son Valentí per via d’empenyorament al seu cunyat Antoni Dameto Sureda de Sant Martí en garantia de les 15.000 lliures que Elisabet Çafortesa havia promès a la seva filla Beatriu damunt els béns de son pare, ço és, 5.000 lliures al comptat el dia del matrimoni, 7.700 lliures amb l’entrega de Son Valentí per a pagar els interessos reportats i 2.300 lliures amb la creació d’un cens de 92 lliures anuals. Per a fer front a sengles deutes de 6.200 lliures que havien contret amb Sebastià Cabot, de Bunyola, i Pere Joan Gil, conrador amitger de Son Valentí, Antoni Dameto i Beatriu Berga els entregaren la propietat per via d’empenyorament mitjançant escriptura de 21 de març de 1745 autoritzada pel notari Joan Sales. Una vegada ajustats els comptes, el 29 d’abril de 1752 Antoni Dameto i Beatriu Berga tornaren Son Valentí a Gabriel Berga Çafortesa (ARM, Not. S-196, f. 211; ARM, Not. S-743, f. 14v).

Gabriel Berga Çafortesa morí el 19 de juny de 1754 amb testament que havia ordenat el primer de maig de 1747 davant el notari Antoni Joan Serra, en què nomenà hereu universal el seu pubil, Gabriel Berga Berga. El 10 de juliol següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases situades a la plaça del Mercat; Son Bunyola, Son Balaguer, Son Valentí i la Baronia (Esporles i Banyalbufar); Son Cotoner d’Amunt (Puigpunyent); Castellitx (Algaida); el Bosc i Son Burgues (Petra); Son Fortesa, el Racó, l’Estepar i Xiclati (Artà); Galdent, Betlem, Solleric i l’Estelella (Llucmajor); Alfàbia, Honor i Son Ignaci (Bunyola) i Son Anglada, Son Berga, Son Fortesa, Son Sametes, Son Pardo, l’Aigua Dolça, Ca l’Ardiaca i Son Valentí (ARM, Not. S-745, f. 440).

Gabriel Berga Berga morí fadrí als 21 anys el 28 de novembre de 1756 amb testament que havia disposat el 16 d’abril anterior davant el notari Antoni Joan Serra, en què nomenà hereva universal la seva cosina Cecília Çafortesa Berga (†1789), filla de Tomàs Burgues Çafortesa Dameto (1695-1753), II marquès del Verger, i d’Eleonor Berga Çafortesa (1701-1767). La mort de Gabriel sense descendència propicià lluites sobre vincles i herències per tal de fer-se amb bona part del patrimoni de la casa Berga. Cecília es veu obligada a entregar diverses propietats del patrimoni als legítims hereus fideïcomissaris. Mitjançant escriptura de 25 de febrer de 1757 autoritzada pel notari Josep Bernad cedí al seu germà Tomàs els béns que formaven part del fideïcomís fundat per Pedro Santacília Pachs i que, pels crèdits que aquest tenia contra l’heretat de Miquel Anglada, incloïa unes cases a l’Almudaina, unes altres cases a la plaça de la Inquisició, la possessió de Son Balaguer (Esporles) i el rafal de Son Valentí (Palma), juntament amb 172 lliures 3 sous 4 diners cens que cobrava de diversos particulars (ARM, Not. 2137, f. 107).

Tomàs Burgues Çafortesa Berga (1720-1772) es casà el 8 d’abril de 1739 amb Caterina Sureda Togores (1722-1814), filla de Joan Sureda Villalonga i de Caterina Togores Gual Térmens, marquesos de Vivot, i en foren fills Pedro (1764-1837); Maria, morta en edat pupil·lar; Eleonor (†1769), casada amb Joan Sureda Verí, III marquès de Vivot; Aina Maria (†1798), clarissa; Joan (1756-1825), casat amb Cecília Melciona Borràs Feliu; Tomàs (†1772), casat amb Joana Sureda de Sant Martí; Caterina (†1783), concepcionista; Ignaci, mort en edat pupil·lar; Josep (1762-1812), casat amb Maria Francisca Dameto Sureda (1772-1842); Cecília (†1811), concepcionista; Maria (†1832), casada amb el seu cosí Jaume Melcion Thomàs, abans Sureda Verí; Maria Gabriela (†1771), concepcionista, i Isabel (1744-1828), casada amb Joan Despuig Dameto, IV comte de Montenegro i VI de Montoro. Morí el 31 d’agost de 1772 amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1762 i codicils que havia signat el 10 de febrer de 1771 i el 28 d’agost de 1772 davant el notari Josep Bernad, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill primogènit, Joan. El 19 de setembre següent davant el mateix notari s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la viuda. L’heretat comprenia les cases majors (Can Fortesa del Sitjar), situades al carrer de la Concepció, on morí el difunt; unes cases grans situades a la parròquia de Sant Nicolau, al Pas d’en Quint; Son Dameto, el Rafal Vell, Son Fortesa, Son Valentinet, Son Anglada, Son Berga, Son Quint i Santa Eulàlia (Palma); Son Valentí, les Mosqueres, Son Bunyola i Son Balaguer (Esporles); l’Estelella (Llucmajor); l’Alqueria, l’Ermitori i Vinagrella (Llubí); Son Fortesa, Son Josep, So na Moixa i Son Vell (Manacor), més la posada; Son Boronat (Calvià); Alfàbia, Honor i Son Ignaci (Bunyola) i la cavalleria de Lloscos (Muro). El rafal de Son Valentí hi figura documentat com a Son Valentinet, tal volta per a diferenciar-lo de la gran possessió homònima que la família posseïa a Banyalbufar. L’inventari indica que la propietat procedia de l’heretat de Miquel Anglada Valentí. Aleshores ocupava una superfície de 27 quarterades i es trobava arrendada a Rafel Salas, Silvestre, per ànnua mercè de 300 lliures i 45 cavallons de palla de xeixa. Hi havia 2.678 somades de fems, tres mules, 35 cavallons de palla de xeixa a una païssa i 60 cavallons de palla d’ordi a una altra (Albertí et al., 2002: 71; ARM, Not. 2150: f. 120, 151v).

El 9 d’octubre de 1778 davant el notari Josep Bernad, Caterina Sureda Togores cedí Son Valentí (valorada en 10.000 lliures) a la seva filla Maria en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb el seu cosí Jaume Melcion Thomàs, abans Sureda Verí. La donadora podia recuperar la propietat si pagava el seu valor, que formava part de les 15.000 lliures de la dot (ARM, Not. 2126, f. 143).

Jaume Melcion Thomàs, abans Sureda Verí, morí el 18 d’octubre de 1780 amb testament que havia ordenat set dies abans, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Maria Çafortesa Sureda, i propietari, el seu fill Joan Baltasar Thomàs, abans Sureda Çafortesa, qui apareix com a propietari de Son Valentí a l’Apeo (1818), segons el qual valia 23.400 lliures i ocupava una superfície de 52 quarterades (Morey, 1989: 68; ARM, D-1530, f. 137).

Joan Baltasar Thomàs, abans Sureda Çafortesa, morí el 6 de juny de 1820 amb testament que havia disposat el primer d’agost de 1801 davant el notari Sebastià Oliver, en què nomenà hereva universal propietària sa mare, Maria Çafortesa Sureda, qui feu hereu universal el seu nebot Tomàs Quint Zaforteza Dameto al testament que ordenà el 22 de setembre de 1820 davant el notari Francesc Pujol, efectiu per la seva mort el 10 de juliol de 1832 (RP1, 2723-terme).

Tomàs Quint Zaforteza Dameto (1794-1853) es casà (1818) amb María Antonia Togores Denti (1801-1863) i en foren fills José (1821-1880), Mateo (1825-1893), Tomás (1828-1844), María Francisca (1830-1905) i Catalina (1833-1912). Morí als 58 anys el 7 de juliol de 1853. En execució de l’acta de donació que ordenà a la possessió de Son Nebot (Marratxí) el 18 de juny de 1850 davant el notari Sebastià Coll, tots els béns, drets i accions passaren al seu fill primogènit, José, qui acceptà la donació mitjançant escriptura de primer de març de 1866 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia. Consistia en les cases majors de l’heretat, situades al carrer de Sant Feliu, inclòs l’oratori homònim; unes cases situades al carrer de Palacio, on posteriorment s’aixecà l’edifici de la Diputació; unes cases al carrer de la Concepció; Son Sametes (8 quarterades), Son Quint (660 quarterades), el que restava de Son Anglada (139 quarterades de bosc i garriga), Son Valentí (50 quarterades), Son Berga Nou (13 quarterades), Son Berga Vell (132 quarterades), el Molí de la Terra i l’Aigua Dolça (5 quarterades), situats al terme de la ciutat; la possessió de Son Quint (193 quarterades), situada a Esporles; Son Bunyola (390 quarterades), situada a Banyalbufar; Son Naci (56 quarterades) i l’Heretat (257 quarterades), situades a Bunyola; Castellitx de l’Oratori (200 quarterades), situada a Algaida, i Solleric (300 quarterades) i l’Estelella (370 quarterades), situades a Llucmajor (ARM, Miguel Pons Barrutia, Any 1866, Protocol 1r, f. 267; RP2, 439-terme, 1a).

Com s’ha assenyalat al paràgraf anterior, Son Valentí ocupava aleshores una superfície de 50 quarterades, valia 14.300 escuts i tenia casa rústica. La travessaven el camí de Puigpunyent i el torrent de la Riera, que la dividien en tres trossos. El més gran confrontava a l’est amb la Riera i el pont del Cementeri; al nord, amb el camí o carreró del Rei, i al sud i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. Un altre bocí, situat a la dreta del camí de Puigpunyent, confrontava a l’oest amb dit camí; al nord, amb el cementeri de la ciutat; a l’est, amb un camí que passava per darrere el cementeri, i al sud, amb el cementeri vell dit dels empestats. La porció restant confrontava al nord amb el pont de la Riera; a l’est, amb el camí de Puigpunyent; al sud, amb Cal Jutge mitjançant paret, i a l’oest, amb la Riera (íd.).

José Quint Zaforteza Togores (1821-1880) es casà (1849) amb María del Carmen Crespí de Valldaura Caro (1828-1902), VIII comtessa d’Olocau, i en foren fills Tomás (1849-1888), Joaquín (1850-1884), María Antonia (1853-1881), Mateo (1856-1927), José (1856-1898, casat amb María de las Mercedes Amat Olivar [1869-1946]) i Mariano (1861-1918). Morí el 20 de maig de 1880 amb testament que havia ordenat el dia de la seva mort a la possessió de Son Berga del terme de la ciutat davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereus usufructuaris la seva dona i el seu germà Mateo, i propietari, el seu fill primogènit, Tomás, amb una sèrie de substitucions per al cas de morir sense descendència masculina. Com que Tomás morí sense fills mascles i li premorí sense successió el seu germà Joaquín, el caràcter d’hereu universal propietari recaigué damunt José en sentència de 5 d’octubre de 1888 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral (Albertí et al., 2002: 85-86; RP2, 439-terme, 3a-5a).

Mitjançant escriptura de 29 d’agost de 1891 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els germans José, Mateo i Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura i les germanes María del Carmen i María de la Concepción Josefa Zaforteza Verí (filles del difunt Tomás Quint Zaforteza Crespí de Valldaura) es dividiren els béns de l’herència. María del Carmen i María de la Concepción Josefa Zaforteza Verí s’adjudicaren les possessions de Son Quint (Esporles) i Castellitx (Algaida) i el rafal de Son Puig, situat al pla de Sant Jordi. Mateo, el rafal de Son Valentí (Palma, 50 quarterades) i la possessió de Son Bunyola (Banyalbufar, 390 quarterades). Mariano, el Molí de la Terra, la porció de Son Anglada que encara posseïa la família (Palma, 92 quarterades) i la possessió de l’Heretat (Bunyola, 182 quarterades). José s’adjudicà, ço és, com a legitimari dels seus oncles Joaquín i María Antonia Zaforteza, les possessions del Racó (Artà, 352 quarterades), Xiclati (Son Servera, 356 quarterades), el Bosc (Petra, 500 quarterades) i Son Sametes (Palma, 8 quarterades), i com a hereu, les cases del carrer de Sant Feliu, les possessions de Son Quint, Son Berga Nou, Son Berga Vell i l’Aigua Dolça (Palma), Son Naci (Bunyola), l’Heretat i na Maians (Capdepera), una casa a Artà, una casa a Manacor (al carrer del Palau) i una part indivisa del castell de Capdepera (ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1891, Protocol 3r, n. 1060, f. 3084).

Mateo Zaforteza Crespí de Valldaura nasqué el 5 de juliol de 1856. Es casà en primeres núpcies amb Purificación Musoles Navarrete (1861-1889) i en foren fills José (1883-1961), Diego (1884-1962), Mateo (1886-1961) i Carmen (1889-1932). El 7 de febrer de 1891 es casà en segones núpcies amb Paz Fontes Carrillo de Albornoz Teruel (1865-1923), de qui nasqueren María, Margarita (1892-1974), Luis (1894-1967), Concepción (1897-1980) i Joaquín.

Mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1887 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Mateo Zaforteza Crespí de Valldaura vengué a l’Ajuntament de Palma per preu de 12.349 pessetes amb 70 cèntims una porció de 17.600 m² que confrontava al nord amb el cementeri rural; al sud, amb el cementeri d’empestats; a l’est, amb el camí de Ca l’Ardiaca, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. La corporació municipal n’acordà la compra per a la construcció d’un nou cementeri, el qual fou declarat d’utilitat pública el 6 d’octubre de 1876. L’adquisició es feu per via d’expropiació forçosa. En sentència de 23 de desembre de 1880 dictada davant l’escrivà Jorge Perelló, el jutjat de primera instància del districte de la Llonja fixà el preu just en la quantitat d’11.990 pessetes més el 3%. En nom de l’Ajuntament actuà el batle president, Miguel Lladó Lladó (RP11, 5280-terme, 1a).

El 14 de febrer de 1895 davant dit notari Font, Mateo Zaforteza Crespí de Valldaura vengué Son Valentí al llucmajorer Sebastián Garcías Puigserver per preu de 70.000 pessetes. Segons les dades registrals, la propietat ocupava aleshores una superfície de gairebé 33 quarterades i mitja. El nou propietari hi edificà unes cases de nova planta que són les úniques que es conserven actualment (RP11, 6109-terme: 1a, 3a).

Sebastián Garcías Puigserver morí el 7 d’abril de 1906 amb testament que havia disposat el 19 de desembre de 1903 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereves universals propietàries les seves nebodes Juana María Garcías Garí i Coloma Garcías Clar. Mitjançant escriptura de 31 de juliol següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Valentí, que se l’adjudicà Coloma. Aquesta morí el 9 de juliol de 1943 amb testament que havia ordenat el 2 d’abril anterior davant el notari Valentín Salas Medrano, en què feu hereves universals en parts iguals les seves filles, Antonia, Juana María i Coloma Beltrán Garcías, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a-6a).

Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1947 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, les germanes Beltrán Garcías es dividiren Son Valentí de la següent manera: una meitat indivisa per a Antonia, i la meitat indivisa restant, per a Juana María i Coloma per indivís i en parts iguals (íd., 7a).

Mitjançant escriptures de 4 de juny i 21 de desembre de 1965 i 11 de febrer de 1970 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, les germanes Beltrán Garcías vengueren quatre porcions contigües que sumaven una superfície total de 4 quarterades per preu global de 260.000 pessetes a l’entitat Prebetong Baleares SA, que hi construí una fàbrica de formigó afrontada amb la carretera de Puigpunyent. El 1990 les entitats Compañía Catalana de Cementos Portland SA i Ascorp SA dissolgueren i liquidaren Prebetong Baleares SA i vengueren la propietat a l’entitat Readymix Asland SA. La fàbrica fou desmantellada el 2006 (RP11: 4740-III, 6111-III, 6113-III, 13745-III, 13753-III, 33619-VI).

Mitjançant escriptura de 16 de gener de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, el misser Antonio Nicolau Rullán (en representació de les germanes Beltrán Garcías) vengué una porció de 35.070 m² a l’Ajuntament de Palma per a ampliar el cementeri municipal. Els terrenys confrontaven amb el torrent de la Riera pels costats nord, sud i est. El preu acordat fou de 9.118.200 pessetes pagador, ço és, 2,5 milions de pessetes a l’acte d’atorgament de l’escriptura, i la resta, 5 milions de pessetes el 1971 i 1.618.200 pessetes el 1972 amb un interès del 4% anual. La compra havia estat acordada pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de 10 de desembre de 1969, en la qual s’aprovà provisionalment el projecte d’ampliació del cementeri municipal (redactat per l’arquitecte Joaquín Izquierdo Sancho, inspector general dels Serveis Tècnics Municipals) i s’acordà remetre’l als Serveis Hidràulics de Balears perquè informassin sobre la desviació del llit de la Riera. El projecte fou aprovat definitivament pel governador civil de Balears i el ministre de l’Habitatge el 10 i el 30 de juliol de 1970, respectivament. El 20 d’octubre següent s’acordà adquirir els terrenys necessaris per a dur a terme l’ampliació. La superfície total era de 69.739 m², dels quals 34.669 m² procedien de Ca l’Ardiaca, i els 35.070 m² restants, de Son Valentí (RP11: 16650-III, 16652-III; AMP, AH-2243, 10-12-1969, f. 160v; AMP, AH-2245, 20-10-1970, f. 64v; BOE, n. 248, 16-10-1970).

Antonia Beltrán Garcías, casada amb José Rosselló Sabater, morí sense testar el 6 d’agost de 1975, i en acte de 30 de gener següent dictat pel jutjat de primera instància de Manacor en fou declarat hereu legal el seu fill, José Francisco Rosselló Beltrán, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura atorgada lo endemà davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP11, 35113-III, 8a).

Amb motiu de la construcció del tram III-A de la Via de Cintura, la propietat patí l’expropiació de 43.690 m². Es tractava de la finca marcada al plànol del projecte amb el nombre 8, la qual confrontava a l’est amb el torrent de la Riera. La parcel·la expropiada fou ocupada a les 12:15 del 10 de juliol de 1987. Inicialment es fixà el preu just en 103.123.957 pessetes, però la Sala d’allò Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en sentència dictada el 23 de desembre de 1997, el fixà en 114.990.340 pessetes. De més a més, el Departament de Carreteres de la Conselleria de Foment hagué d’abonar (1998) 74.085.410 pessetes en concepte d’interessos de demora. La CAIB interposà (1998) recurs de cassació contra la sentència, però fou desestimat (2002) i, a més a més, hagué de pagar (2003) 209.685,38 euros d’interessos (AGCM, 24367/2).

El 4 d’abril de 1990 davant el notari Miguel Tomás Sorell, José Francisco Rosselló Beltrán segregà al seu favor una porció de 5.663,5 m² que comprenia les cases noves de Son Valentí. Les edificacions estigueren a punt d’esser enderrocades durant la construcció de l’autopista, però finalment se salvaren perquè la Comissió del Patrimoni Històric Artístic, en sessió celebrada el 9 de febrer de 1989, acordà «la protecció integral de les cases de Son Valentí amb la corresponent modificació del projecte de la via de cintura, si és el cas». La protecció havia estat sol·licitada pel propietari mitjançant instància registrada el 12 de desembre de 1988 (íd.; RP11, 27287-VI, 1a).

Mitjançant escriptura de 23 de gener de 1992 autoritzada per dit notari Tomás, Juana i Coloma Beltrán Garcías i José Francisco Rosselló Beltrán dividiren la propietat en dues porcions de 90.450 m² cadascuna. Al mateix acte les germanes Beltrán vengueren la seva part a l’entitat Vent de Llevant SL i Rosselló aportà la seva a l’entitat Son Valentí SL (RP11, 34087-VI: 1a-3a, 5a; RP11, 37461-VI, 1a).

Mitjançant escriptura de 23 de març de 1999 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, les entitats Son Valentí SL i Vent de Llevant SL, les companyies Readymix Asland SA i Centro Balear Inmobiliario i José Francisco Rosselló Beltrán manifestaren que el 20 de novembre de 1992 subscriviren amb l’Ajuntament de Palma un conveni urbanístic que fou ratificat pel Ple en sessió celebrada el 26 següent pel qual es contemplava el desenvolupament del SUP Son Valentí. Per a la gestió i execució del polígon, que en total ocupava una superfície de 261.585 m², formularen el projecte de bases i estatuts i el projecte de compensació, el qual fou aprovat inicialment per la Comissió de Govern de l’Ajuntament en sessió celebrada el 3 de juny de 1998, i definitivament, pel Ple municipal en sessió de 30 de juliol següent. Com a conseqüència del projecte de compensació es formaren les següents illetes: A, de 24.092 m², que comprenia les parcel·les 1-8; B, de 23.746,5 m², parcel·les 9-14; C, de 23.769,65 m², parcel·les 15-21; D, de 26.606,6 m², parcel·les 22-31; E, de 16.853,5 m², parcel·les 32-37; F, de 12.601,8 m², parcel·les 38-41; G, de 31.645 m², parcel·les 42-45, i H, de 65.559 m². Les illetes A-G estaven classificades com a zona lucrativa i ocupaven una superfície total de 159.315,05 m². La illeta H estava formada per dues zones verdes que en total ocupaven 27.401 m² i una parcel·la destinada a sistema general amb una superfície de 38.158 m². A més a més, hi havia les zones d’infraestructura i serveis, que tenien en total una extensió de 566,4 m², i la xarxa viària, amb una superfície total de 36.144,55 m². En pagament de l’aprofitament urbanístic, a l’Ajuntament se li adjudicà la parcel·la lucrativa 16 (illeta C) i la identificada com a sistema general, endemés dels terrenys de cessió obligatòria: la xarxa viària, les dues zones verdes i les zones de serveis i infraestructura (RP11, 49977-VI).

El 1998 s’inicià la urbanització dels terrenys on l’Ajuntament de Palma havia de construir el sector 5 del cementeri i el nou tanatori. Aquestes terres comprenien les cases velles de Son Valentí, que foren enderrocades.

En sessió celebrada el 17 de maig de 2000 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expropiació de totes les finques registrals afectades del SGEL/PJ-P 47-01-P i 47-02-P, més conegut com a Falca Verda, entre les quals es trobava la porció de Son Valentí denominada la Veleta, de 6.241 m², situada entre el torrent de la Riera (oest), el camí de Jesús (est) i el carrer de Salvador Dalí (sud). N’era propietari José Francisco Rosselló Beltrán, qui l’havia heretada (1976) de sa mare, Antonia Beltrán Garcías (BOIB, n. 15, 03-02-2001; RP11: 31368-terme, 35117-III).