Les Parellades

Les Parellades del Fortí, les Parellades d’Avall

Diu el diccionari Alcover-Moll que una parellada és una extensió de terra que es llaura normalment en un dia per un parell de bous. La definició continua explicant que, amb el nom de la Parellada o de les Parellades, existeixen molts de trossos de terra a diversos termes de Catalunya i Mallorca. A Palma hi ha documentades algunes parellades, concentrades totes molt a prop de les murades, entre el bastió de Santa Margalida i la porta de Jesús.

La propietat que aquí ens ocupa se situava entre el camí de Jesús, el camí dels Arcs (que anava als convents de Jesús i dels Caputxins) i el camí que anava de la porta de Jesús a Ítria i a la porta Pintada.

Les notícies més antigues que en tenim són del 14 de desembre de 1545, quan Jerònim Mília i Llorenç Abrines (canonges obrers de la Seu de Mallorca) l’establiren a Joanot Sunyer. Era tenguda sots alou del bisbe de Barcelona, a qui pagava 2 lliures 6 sous cens alodial. Aleshores, consistia en un hort que feia partió amb el camí públic que anava a la Real i un camp del comprador denominat la Parellada. La propietat prestava 12 lliures 18 sous cens alodial (ARM, Not. P-22, f. 34v).

Joanot Sunyer testà el 16 de febrer de 1563 en poder del notari Joanot Mollet i feu llegat d’aquesta propietat al seu fill Nicolau, qui, amb instrument signat el 19 de juny de 1570, l’establí al mercader Cristòfol Melià imposant un cens reservatiu de 152 lliures 10 sous. Segons l’acta d’establiment es tractava d’un camp gran amb drets d’aigua de la síquia de la ciutat, inclosos en la compravenda, excepte l’aigua que percebia de la tanda del Palmer, que Sunyer es reservà. Aleshores feia partió amb una via pública per la qual s’anava al monestir de Jesús, una altra via pública anomenada dels Arcs (que anava de la porta del Sitjar al monestir de la Real), una altra via pública contigua a la Riera i una altra via pública que anava de la porta Plegadissa a la porta Pintada per devora la vall de les murades (ARM, Not. P-30, f. 21).

Mitjançant acta de 28 de març de 1572 signada a la cúria del Pariatge, Cristòfol Melià vengué la propietat a Pere Sureda Anglada, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578, segons els quals valia (juntament amb el seu dret d’aigua) 750 lliures. Aquests estims també documenten un clos de terra que Pere Sureda Anglada tenia devora la Parellada d’Amunt (de Miquel Sacarés), valorat en 100 lliures, i que havia adquirit de Coloma (viuda de Joan Gili) el 21 d’abril de 1570 (ARM, D-1251, f. 147v; ARM, Not. P-35, f. 152).

Pere Sureda Anglada testà el 1582 en poder del notari Joan Bonet i la propietat fou heretada pel seu fill Bernadí, qui, el 9 d’octubre de 1584, vengué al canonge Jerònim Garau una peça de terra d’1 quartó que es correspon amb el closet documentat als estims de 1578. Posteriorment, aquesta propietat passarà a formar part del convent dels Caputxins (ARM, Not. P-35, f. 152).

Mitjançant escriptura de 22 de juny de 1591 recollida al llibre d’àpoques de la Procuració Reial, els hereus de Pere Sureda Anglada reteren la propietat a favor de la Procuració Reial. En provisió de 9 d’octubre de 1591 signada pel procurador reial, pel síndic de la Universitat i pel procurador del bisbe de Barcelona, s’acordà que la Universitat i la Procuració Reial havien de pagar al bisbe de Barcelona el cens alodial de 12 lliures 18 sous. El 16 de setembre de 1596, Pere Pachs, Tomàs Verí, Berenguer Vida i altres jurats establiren la propietat al notari Bartomeu Estelrich imposant un cens reservatiu de 64 lliures. Aleshores ocupava una superfície d’unes 3 quarterades. Prestava 12 lliures 18 sous cens alodial al bisbe de Barcelona i 3 lliures 4 sous a Bernat Perdiguer, beneficiat de la Seu. Feia partió amb el camí de Jesús, terres de Francesc Mas, el camí públic dit dels Arcs (que anava de la porta del Sitjar al monestir de Jesús), terres contigües a la Riera i el camí que anava a la porta Pintada per devora la vall de la ciutat (ARM, Not. P-95, s/f; ARM, AH-6163, s/f).

Bartomeu Estelrich morí intestat. En foren fills Paula, Pere Onofre, Anna, Josep i Maria. El 31 de gener de 1607, davant el notari Jaume Despuig, els germans Josep i Maria signaren acta de donació en benefici de la seva germana Paula, a favor de la qual renunciaren els seus germans Pere Onofre i Anna mitjançant instrument de primer de desembre següent autoritzat pel mateix notari. Amb escriptura de 18 d’abril de 1608 atorgada a la cúria del Pariatge, Paula Estelrich i el seu home (el mercader Joan Baptista Bover) vengueren la propietat a Joan Bartomeu Poquet (Gomila, 2000: 98-99; ARM, Not. P-113, f. 199v).

Joan Bartomeu Poquet (lloctinent de mestre racional del Reial Patrimoni) era fill del també mestre racional Gaspar Poquet. Es casà amb Caterina Llull Tomàs i en foren fills Francesc, Joan Bartomeu i Bàrbara, monja agustina del convent de Santa Magdalena. Joan Bartomeu Poquet Llull es casà amb Francina Fe i en foren fills Joan Agustí (n. 1599), Gaspar i Francesc.

El 6 de juny de 1647, Francina Fe rebé l’inventari de béns del seu difunt home. L’heretat comprenia, entre altres propietats, un hort anomenat les Parellades del Fortí, d’unes 4 quarterades, situat davant la porta Nova de Jesús, amb cases i dret d’aigua de la síquia de la ciutat, que aleshores es trobava arrendat per 150 lliures anuals (ARM, Not. S-973, f. 56).

Gaspar Poquet Fe no deixà descendència de la seva dona, Antonina Morrelles. Morí el 2 de novembre de 1651, amb testament que havia ordenat el 23 d’octubre anterior en poder del notari Joan Antoni Fiol, en què nomenà hereu universal el seu germà Francesc (ARM, Not. 5474, f. 92).

Francesc Poquet Fe es casà amb Eleonor Net Orlandis i en foren fills Joan Bartomeu (casat amb Joana Anna Font Belloto), Francesc i Gaspar, casat (1688) amb Francina Conrado Vich (†1722). Morí el 13 de setembre de 1671, amb testament que havia disposat el 25 d’agost anterior en poder del notari Jaume Antoni Fiol, en què fundà un fideïcomís particular a favor del seu fill Gaspar de la peça de terra dita les Parellades. El 18 següent, la viuda rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Jaume, davant el lledoner de la Carnisseria del Mercat; les possessions d’Horta i Horteta, situades al terme de Sant Joan; la meitat de la cavalleria de Galiana, amb terres a Escorca, Sóller i Albarca, i l’hort denominat les Parellades del Fortí, situat entre les portes de Jesús i Pintada, amb cases, safareig, terra i dret d’aigua de la síquia de la ciutat, que aleshores el tenia arrendat l’hortolà Jaume Andreu (ARM, ECR-1122, f. 23; ARM, Not. 5477, f. 101).

Segons els estims de 1685 la propietat es denominava les Parellades d’Avall, valia 3.200 lliures i pertanyia a Gaspar Poquet (ARM, D-1253, f. 198v).

El 1727 fou expropiada una porció d’uns 4 quartons (on anaven compreses les cases i un safareig) amb motiu de l’obertura del camí Nou que anava a Jesús i al convent dels Caputxins i de la construcció del revellí que cobria la cortina entre els bastions de Santa Margalida i de Jesús (ARM, ECR-571, f. 197).

Gaspar Poquet Net testà el 17 de febrer de 1738 i fou enterrat a la Seu el 14 de novembre de 1749. Del seu matrimoni amb Francina Conrado Vich nasqueren Francina (monja de Santa Clara) i Anna (1696-1767). Aquesta darrera es casà el 30 d’octubre de 1714 amb Joan Miquel Palou Antich de Llorach Andreu (1696-1771), fill de Francesc Antich de Llorach Domenge (†1718) i de Jerònima Andreu Campos. En foren fills Mariano Francesc, casat amb Joana Bauçà Brondo; Jerònima, casada amb Francesc Bauçà Comellas; Anna, casada amb Pedro Descallar Dameto; Serafina (n. 1735), casada (1758) amb Miguel Núñez de Gaona; Francina i Maria, monges del convent de l’Olivar (Oleza, 1923: 29, 54).

Amb acta de 16 de setembre de 1740 signada davant el notari Antoni Darder, Anna Poquet Conrado feu entrega de la propietat al seu fill Mariano Francesc. El 27 d’octubre de 1741 el doctor en teologia Guillem Reus (com a apoderat de Joan Miquel Palou Antich de Llorach Andreu, legítim administrador del seu fill Mariano Francesc) obtengué llicència del Reial Patrimoni per a recuperar part dels 4 quartons que havien estat expropiats (1727) a Gaspar Poquet Net, amb la condició d’enderrocar la caseta que hi havia edificat i de deixar el safareig per al reial servei. Se li donà facultat per a edificar una nova casa i safareig fora del revellí i permís per a construir una nova síquia per a conduir les aigües de la síquia major de la ciutat. La part entregada pel Reial Patrimoni era tenguda sots alou reial, i la resta, en alou del bisbe de Barcelona (ARM, ECR-571, f. 197).

Mariano Francesc Antich de Llorach Poquet (qui en ocasions signava com a Palou de Llorach per les pretensions que tenia sobre els fideïcomisos d’una de les branques de la família Palou d’Orient) es casà amb Joana Bauçà Brondo —darrera representant d’aquesta família d’arrels solleriques, propietària, entre d’altres, de la possessió de Cal Don (Biniaraix)— i en fou fill Mariano Agustí. Morí el 19 de maig de 1761, amb testament que havia disposat en poder del notari Gabriel Sabater Rosselló. Dos dies després fou enterrat al convent de Sant Domingo «en lo vas de sos pares». La viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que consistien en les cases majors, situades davant l’església del col·legi de Monti-sion; la cavalleria de Galiana, que s’estenia pels termes de Sóller i Escorca; la possessió de Son Antic, situada als termes d’Esporles i Valldemossa; les possessions de Llorac i Son Gacies, els rafals de Son Busquets i la Font Figuera, Son Gelabert i una posada, situat tot al lloc de Lloret del terme de Sineu; la possessió de les Males Herbes, situada al terme d’Algaida, i la propietat denominada les Parellades del Fortí, situada davant el convent dels Caputxins, amb unes casetes edificades. Aleshores feia partió amb les terres dites la Vela (propietat del difunt), el camí públic que anava al convent de Jesús, el camí públic dit dels Arcs (que anava als convents de Jesús i dels Caputxins) i el camí que anava de la porta de Jesús a Ítria i a la porta Pintada (ARM, Not. P-113, f. 199v; ARM, Not. R-1188, f. 65; ARM, ECR-1122, f. 23; Oleza, 1923: 29).

Mariano Agustí Antich de Llorach Bauçà es casà amb Maria Ramona Descallar Antich i en foren fills Mariano i Anna, casats, respectivament, amb Maria Morell Bordils i Luis Rentierre Porrasse (ARM, Not. S-1967, f. 5).

Mariano Antich de Llorach Descallar testà el 3 d’octubre de 1804 en poder del notari Bartomeu Socias i nomenà hereva universal la seva dona, Maria Morell Bordils. Morí el 2 de desembre de 1817 «de gota y de 40 anys de edad» i, dos dies després, «fonch enterrat en la sepultura de Antichs de Llorach» del convent de Sant Domingo. El 8 de gener de 1818 la viuda rebé l’inventari de béns del difunt davant el mateix notari. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, davant el col·legi de Monti-sion; censos derivats dels establiments de les possessions de Llorac, Son Gacies i Son Gelabert; les possessions de Cals Bernats (Sóller), Cal Don (Biniaraix), Son Antic (Esporles) i Son Gelabert (Sineu); el Molí de n’Antic, situat al terme de la ciutat, i el rafal de les Parellades, situat a devora la porta de Jesús, amb una caseta, terres de conradís, hortalisses i alguns fruiters (íd.; Oleza, 1923: 134).

Amb instrument de 22 de febrer de 1818 autoritzat per dit notari Socias, Maria Morell Bordils entregà el rafal de les Parellades a Luis Rentierre Porrasse (casat amb Anna Antich Descallar) com a successor als fideïcomisos familiars. Aleshores feia partió amb mitja quarterada de terra dita la Vela (agregada a dit rafal), el camí públic que anava de la ciutat al convent de Jesús, el camí públic dit del Tros (que anava als convents de Jesús i dels Caputxins per devora la Riera) i el camí que anava de la porta de Jesús al lloc on se situava el convent d’Ítria i a la porta Pintada per devora la vall (ARM, ECR-1123, f. 147v).

Segons l’Apeo (1818) pertanyia a Anna Antich, valia 5.000 lliures i ocupava una superfície de 5 quarterades i 1 quartó, ço és, 4 quarterades de camp de primera qualitat amb dret d’aigua, i la resta, camp de segona qualitat (ARM, D-1530, f. 216).

Després de la mort de Luis Rentierre Porrasse s’inicià un plet entre la viuda, Anna Antich Descallar, i el seu fill Luis per la successió a diversos fideïcomisos. L’11 de juliol de 1848 signaren un acord davant el notari Mateu Mora Carbonell pel qual Anna Antich es comprometia a entregar al seu fill la possessió de Son Antic (Esporles), el que li romania de la possessió de Son Gelabert (Sineu), les cases majors, el Molí de n’Antic, la peça de terra denominada les Parellades, la cavalleria de Galiana i diversos censos. D’altra banda, Anna Antich s’adjudicava els béns lliures excepte Cals Bernats (Sóller), que havia de passar al seu fill després de la seva mort. Finalment, Luis Rentierre es comprometia a pagar una tercera part del deute que sa mare tenia sobre els béns de l’heretat de Mariano Antich de Llorach Descallar, segrestat a instància de Maria Morell Bordils (ARM, Not. M-2440, f. 369).

Luis Rentierre Antich morí el 21 d’agost de 1885, amb testament que havia ordenat el 26 de setembre de 1873 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Luis Facundo (†1904), Ana, María (†1883) i Antonio María Rentierre Moragas, i nomenà hereu universal aquest darrer. Amb escriptura de 26 de novembre de 1913 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el rafal de les Parellades, que aleshores comprenia casa i altres dependències, ocupava una superfície de 4 quarterades i mitja i confrontava al nord i a l’oest amb el camí de Ronda, i al sud i a l’est, amb el glacis de la murada. El camí de Jesús dividia la propietat en dues porcions: una de 4 quarterades al nord i una altra de mitja quarterada al sud (RP3, 10116-terme, 1a-3a).

El 30 de juliol de 1913 Antonio María Rentierre Moragas arrendà la propietat a Bernardo Bordoy per temps de 4 anys. De les clàusules de l’arrendament destaca aquella que diu: «el Sr. Rentierre, caso de que sean expropiadas las aguas de la fuente de la Villa, que son las que ahora se emplean para el riego de la finca, se compromete a construir un molino para sacar agua y a aumentar las dimensiones del estanque» (CNIB, Francisco de Paula Massanet Beltrán, Any 1913, f. 937).

L’expropiació de tots els drets d’aigua de la font de la Vila (i de la síquia i obres annexes) havia estat decretada el 12 de juny anterior per l’Ajuntament de Palma en virtut d’una llei aprovada el 22 de novembre de 1912. Amb escriptura de 23 de gener de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Rentierre hagué de cedir a la corporació municipal els seus drets d’aigua, que consistien en una dobla equivalent a 3 hores de tanda i en 1 hora de la tanda denominada les Parellades d’Avall. Fou indemnitzat amb 18.000 pessetes (RP3, 10116-terme, 1a).

Antonio María Rentierre Moragas morí fadrí el 29 de desembre de 1914 a l’edat de 68 anys, amb testament que havia disposat el 14 d’agost de 1900 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva germana Ana, i propietari, el seu nebot Francisco Puigserver Rentierre (misser), qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 27 de desembre de 1915 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 4a).

El 1925 Francisco Puigserver Rentierre inicià la parcel·lació de la propietat, que era afectada del Proyecto de ensanche de Palma de Mallorca (1901). El procés s’allargà fins al 1951 i es vengueren un total de 25.617,36 m² d’ús lucratiu, consolidant així l’entramat urbà delimitat per les vies denominades actualment Via Roma, avinguda d’Alemanya, avinguda del Comte de Sallent, carrer de Font i Monteros i carrer de Joan Lluís Estelrich. L’actual carrer del Baró de Pinopar (abans Chopin i anteriorment camí de Jesús) dividia la propietat en una porció de 4 quarterades (a l’est) i una altra de mitja quarterada denominada la Vela per la seva forma (a l’oest) (RP3, 10116-terme).

Francisco Puigserver Rentierre (1870-1932) fou batle de Palma entre 1916-17. Era fill d’Ignacio Puigserver Santandreu (†1906) i d’Ana Rentierre Moragas, del matrimoni dels quals nasqueren altres quatre fills: Ignacio, Antonio, María i Paula (religiosa del convent del Sagrado Corazón de Jesús). El 1913 obtengué la rehabilitació del títol de baró de Pinopar, concedit (1709) per l’arxiduc pretendent Carles d’Àustria a favor de Pedro Descallar Net. Es casà (1911) amb María Magdalena Ripoll de los Herreros, de qui no deixà descendència. Morí el 13 de juliol de 1932 als 62 anys, amb testament obert que havia autoritzat el notari José Alcover Maspons el 12 de juny de 1915, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona. Per al cas ocorregut de morir sense fills llegava el rafal de les Parellades, ço és, l’usdefruit vitalici als seus germans Ignacio i María i la nua propietat al fill primogènit del seu germà Antonio. Nomenà hereus universals propietaris de la resta dels béns els seus tres germans esmentats. No obstant això, a una nota testamentària que subscriví el testador el 7 de juliol de 1918 (­protocol·litzada pel notari Asterio Unzué Undiano el 17 de setembre de 1932) ordenà que tots els seus béns fossin inscrits en usdefruit a favor de la seva dona viuda, inclosos els censos i el rafal de les Parellades, amb la facultat de poder vèndrer-ne parcel·les sense haver de donar compte a ningú. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de gener de 1933 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 14a).

Així doncs, a partir de 1932 l’encarregada de parcel·lar la propietat serà María Magdalena Ripoll de los Herreros, tot i que, a partir del mes de setembre de 1940, ho farà a través del seu apoderat, el xofer Juan Ordinas Bover. De les segregacions efectuades cal destacar: 1) el trast de 400 m² (­on anava compresa una quadra) que adquirí (1928) el matrimoni Juan Palmer Palmer i Ángela García Noguera i que limitava amb l’avinguda del Conde de Sallent, el carrer nombre 58 (ara Pere Dezcallar i Net) i l’avinguda del Marqués de la Cenia (ara Alemanya); 2) el trast de 1.130 m² que comprà (1930) el pobler Juan Planes Serra (parcialment expropiat (1971) per l’Ajuntament de Palma) i que confrontava amb «la calle continuación del Paseo de la Rambla» (després Via Roma), l’avinguda del Marqués de la Cenia i el carrer del Barón de Pinopar; 3) la parcel·la de 6.974,77 m² que adquiriren (1933) el militar Enrique Fernández de Córdoba Lamo de Espinosa i el contractista Sebastián Crespí Puigserver per a destinar-la a la venda de trasts i que ocupava l’íntegra illeta delimitada per l’avinguda del Conde de Sallent, una faixa de terreny que fou camí de Ronda i els carrers nombres 53 (ara les Parellades), 58 i 59 (ara Font i Monteros); 4) el trast de 600 m² afrontat amb els carrers del Venerable Jerónimo Antich i Juan Luis Estelrich que comprà (1933) la comercianta Francisca Pou Mairata (dedicada al negoci de fabricació i venda de mobles) per a construir-hi un taller d’ebenisteria; 5) la parcel·la de 1.448,37 m² que adquirí (1933) el matrimoni Martín Gual Ribas i Juana Tauler Ribas i que limitava amb els carrers de Pedro Dezcallar y Net, Juan Luis Estelrich i las Parelladas, damunt part de la qual Tauler aixecà una fàbrica de moldre farina pel sistema de cilindres i Plansichter que ocupava els nombres 15, 17 i 19 del carrer de las Parelladas; 6) i el solar de 1.003 m² que compraren (1933) els germans Ramón i Pedro Gomila Mulet, afrontat amb la prolongació de la Rambla i el carrer de Chopin, on construïren un garatge. Altres compradors foren el catedràtic José Font Trías i la seva dona, Juana Barceló Obach, el metge Miguel Sureda Blanes i el seu fill, el també metge José Francisco Sureda Blanes, i l’escultor Miguel Sacanell Pou (RP3: 10116-terme, 13809-terme, 14364-terme, 15512-terme, 15536-terme, 15776-terme, 15838-terme).

Emperò, sens dubte, l’adquisició més notable la feu la companyia anònima La Instrucción Popular, la qual comprà (1941) mitjançant el professor Félix Alejandre Maruri una parcel·la de 6.190 m² on es construí el nou col·legi de La Salle. Segons el projecte inicial l’edifici (format per dues ales unides a la cantonada del carrer de Jeroni Antich i l’avinguda d’Alemanya) havia de tenir una superfície de 1.486 m² amb semisoterrani, planta baixa i tres pisos, però finalment acabarà ocupant una extensió de 1.630 m² perquè una de les ales tendrà quatre pisos, i l’altra, cinc. L’edificació fou inscrita a favor de La Instrucción Popular mitjançant escriptura de 24 d’abril de 1951 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Després del trasllat del centre educatiu a la seva ubicació actual (1975), la parcel·la fou venuda, ço és, 2.576 m² amb l’edifici a l’Estat (actuals jutjats), 630 m² a Vía Alemania SA i 2.984 m² a Construcciones y Promociones Parelladas SA (RP3, 20240-terme).