Establiment de Son Llull

Pactes i condicions dels contractes de compravenda entre 1853-78

  1. Entre 1853-66, el venedor és Miquel Llull Serra, i entre 1871-78, el seu fill Francisco Llull Bibiloni, qui actua en nom propi com a hereu i en nom dels seus germans com a legitimaris.
  2. El comprador adquireix la propietat per via d’emfiteusi, és a dir, paga un preu d’entrada i sobre la resta es crea un cens reservatiu pagador el 8 de setembre.
  3. El preu d’entrada és consignat a favor de Jaime Miró Granada a compte d’un crèdit hipotecari que aquest té contra Miquel Llull Serra i que grava l’íntegre rafal de Son Llull.
  4. El comprador ha de pagar el lluïsme al senyor directe: Juan Salas, de Son Quint.
  5. La propietat cau en comís si el comprador passa 3 anys sense pagar el cens reservatiu.
  6. El venedor es reserva el dret de fadiga de 60 dies.
  7. El comprador ha de satisfer tots els drets i altres despeses que s’ocasionin en virtut del contracte de compravenda, encara que siguin de compte del venedor, a qui ha d’entregar una primera còpia autèntica degudament inscrita en el registre de la propietat.
  8. Les escriptures de compravenda se signen, successivament, en poder dels notaris Sebastián Feliu Bonet, Miguel Pons Barrutia i Joaquín Pujol Muntaner.

El 4 d’abril de 1853, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Gabriel Tugores Alemany, fill de Gabriel i de Margalida, una peça de terra de 30 destres on construí una casa de dos aiguavessos de planta baixa, pis i corral. Confrontava amb el camí de Son Rapinya i un camí d’establidors (ARM, Not. 6025, f. 111; RP6, 1055-terme, 1a).

Amb escriptura de 4 de maig de 1880 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Gabriel Tugores Alemany vengué la casa a la jornalera Antonia Mas Romaguera per 1.000 pessetes (RP6, 3741-terme, 1a).


El primer de maig de 1853, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler o taverner Miguel Lladó Mir —de Binissalem, fill de Pere i d’Antonina— una peça de terra de 48 destres on construí tres botigues, dos pisos i un corral. Confrontava amb el camí de Son Rapinya, un camí d’establidors i terres i cases de Margarita Tugores Alemany i Mateo Monjo Juan (ARM, Not. 6025, f. 173; RP6, 1056-terme, 1a).


El 13 de novembre de 1853, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Bartolomé Alemany Mayans, fill de Miquel i d’Antonina, una peça de terra de 15 destres que confrontava amb la propietat de Juan Feliu Bisbal i un camí d’establidors (ARM, Not. 6025, f. 391, RP6, 1057-terme, 1a).

Amb escriptura de 9 de juliol de 1858 autoritzada pel mateix notari, Bartolomé Alemany Mayans vengué la propietat a Damián Cabrer Barceló, fill de Jaume i de Maria. Aleshores, comprenia una casa i confrontava amb un camí d’establidors i terres de Juan Feliu Bisbal, Mateo Monjo Juan i Juan Martínez (RP6, 875-terme, 1a).


El 1853, Miquel Llull Serra establí a Guillermo Mas Florit —fill de Guillem i de Caterina— una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Bartolomé Alemany Mayans, Mateo Monjo Juan i Antonio Rosselló (ARM, Not. 6025, f. 393).

Amb escriptura de 13 d’octubre de 1857 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, Guillermo Mas Florit vengué la propietat a Juan Martínez Garcés de Marcilla, oficial del cos administratiu de l’Exèrcit, fill de Juan i de María de la Purificación. Aleshores, comprenia unes cases novament edificades i confrontava amb un camí d’establidors i terres de Bartolomé Alemany Mayans, Mateo Monjo Juan, Antonio Rosselló i Antonio Nadal Jaume (RP6, 889-terme, 1a).


El 22 de gener de 1854, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Antonio Nadal Jaume, amo i amitger, fill de Sebastià i de Joana Anna, una peça de terra de 30 destres on construí dues cases. El preu fou de 2.058 rals 51 morabatins, ço és, 730 rals 27 morabatins d’entrada i sobre la resta —1.328 rals 24 morabatins— es creà un cens reservatiu perpetu de 3 lliures al for de 3%. Confrontava amb un camí d’establidors, el camí de Son Rapinya i la propietat de Guillermo Mas Florit (ARM, Not. 6026, f. 21; RP6, 43-terme, 1a).


El 30 de març de 1854, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al prevere Antonio Llansó Seguí —beneficiat de Sant Miquel, fill de Jaume i d’Anna— una peça de terra de 90 destres on construí una casa marcada amb el nombre 29. Confrontava amb un camí d’establidors i les propietats d’Antonio Nadal Jaume, Esperanza Roca, Antonio Abraham, Antonio Arbós i Juan Rebassa (ARM, Not. 6026, f. 91; RP6, 1058-terme, 1a).


El 18 d’abril de 1854, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Antonio Mas Mas, fill de Guillem i de Magdalena, una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats d’Antonio Pujol i Juan Rebassa (ARM, Not. 6026, f. 111; RP6, 1059-terme, 1a).


El 1854, Miquel Llull Serra establí a Juan Feliu Bisbal una peça de terra de 15 destres on construí una casa de dos aiguavessos i planta baixa marcada amb el nombre 33. Confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Miguel Lladó Mir i Bartolomé Alemany Mayans. El 16 d’abril de 1861, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, les germanes María, Francisca, Onofria i Catalina Feliu Vicens, filles de Juan Feliu Bisbal, vengueren la propietat, per preu de 7.985 reials 60 cèntims, a l’apotecari Juan Luis Tolrá Llompart, fill de Josep i de Maria, casat amb Micaela Mas Vidal (ARM, Not. 6026, f. 113; RP6, 1080-terme, 1a).


El 1854, Miquel Llull Serra establí a Margarita Pérez de Villamil Maya —viuda de Tomás Fernández Abarca, filla de Domingo i de Liberanda— i a Luisa Serra Miralles —filla de Josep i de Lluïsa— sengles peces de terra de 22 destres i mig i 30 destres que confrontaven amb un camí d’establidors i les propietats d’Antonio Mas Mas, Juan Rebassa, Antonio Llansó Seguí i Gabriel Tugores Alemany (ARM, Not. 6026: f. 130, 191).

Amb escriptura de 8 de desembre de 1854 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, Luisa Serra Miralles vengué la porció de 30 destres al jornaler Juan Rosselló Vicens, fill de Miquel i de Margalida, qui hi construí dues cases de planta baixa d’un aiguavés. Confrontava amb un camí d’establidors i les propietats d’Antonio Mas Mas, Juan Ribera i el prevere Antonio Llansó Seguí (RP6, 1062-terme, 1a).

El 29 de maig de 1861, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Margarita Pérez de Villamil Maya vengué al contractista d’obres Acisclo Gabilondo Ascasua —veïnat de Menorca, fill de Juan i de Micaela— la porció de 22 destres i mig i una porció de 30 destres que adquirí de Miquel Llull Serra el 1855. Aleshores, ocupava una superfície de 52 destres i mig i comprenia dues cases novament construïdes: una de rústica de planta baixa —nombre 25— i una altra d’urbana de planta baixa, pis, tres fonts i bugaderia. Confrontava amb un camí d’establidors i terres de Gabriel Tugores Alemany, Luisa Serra Miralles, Catalina Bennásser Bauzá i hereus de Juan Martín Ferrer Barceló (RP6, 75-terme, 1a).

Amb escriptura de 15 de novembre de 1866 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Acisclo Gabilondo Ascasua vengué al comerciant Buenaventura Arán Serra una porció de 477 m² que comprenia una casa de planta baixa, pis, dos aiguavessos, terrat, cotxeria, bugaderia i dues cisternes (RP6, 602-terme, 1a).


El primer d’octubre de 1854, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Luisa Serra Miralles —natural de Berga i veïnada de Barcelona, filla de Josep i de Lluïsa— una peça de terra de 22 destres i mig on construí una casa de planta baixa amb jardí i font. Confrontava amb un camí d’establidors i la propietat de Margarita Pérez de Villamil Maya (ARM, Not. 6026, f. 349, RP6, 1060-terme, 1a).


El 1854, Miquel Llull Serra establí a Antonio Castañer Enseñat, fill d’Antoni i de Caterina, una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors —després, carrer de Sec— (ARM, Not. 6026, f. 351).

Amb escriptura de primer de març de 1857 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, Antonio Castañer Enseñat vengué la propietat a Micaela Bonet Palmer —casada amb Mateo Bennássar, filla de Gaspar i de Margalida—, qui hi construí una casa de planta baixa marcada amb el nombre 11 del carrer de Sec. Confrontava amb la propietat del corder Miguel Clar Vidal (RP6, 1033-terme, 1a).


El 1854, Miquel Llull Serra establí a Antonia Amengual Vicens —casada amb Miguel Juan, filla de Miquel i de Margalida— una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors. El 8 d’octubre de 1861, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Amengual vengué a María Magdalena Company Sureda i Catalina Estades Alomar —casades, respectivament, amb Pablo Estades Alomar i Gil Bauzá— una porció de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Juana Ana Buades Muntaner i Miguel Capllonch Cunill (ARM, Not. 6026, f. 387; RP6, 1081-terme, 1a).


El 1854, Miquel Llull Serra establí a Juana María Vidal Gelabert una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Luisa Serra Miralles i Antonio Castañer Enseñat (ARM, Not. 6026, f. 389).


El 17 de desembre de 1854, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Mateo Pujadas Bestard, fill de Joan i d’Antonina, una peça de terra de 205 destres on construí una casa de planta baixa marcada amb el nombre 26. Confrontava amb les possessions de Son Quint i Son Muntaner, un camí d’establidors i les propietats d’Antonio Mas Mas, Antonio Pujol i Isidro Ripoll (ARM, Not. 6026, f. 475; RP6, 1061-terme, 1a).


El 25 de febrer de 1855, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Jaime Reig Rosselló (†30-1-1860), fill de Baltasar i de Francina, una peça de terra de 22 destres i mig que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Miguel Sabater i Antonio Castañer Enseñat (ARM, Not. 6027, f. 101; RP6, 1063-terme, 1a).


El 1855, Miquel Llull Serra establí a Miguel Riutord Garau, d’Esporles, una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí públic i la propietat de Gabriel Tugores Alemany (ARM, Not. 6027, f. 103).


El 17 de juliol de 1855, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Juana Ana Buades Muntaner —esposa de Bartolomé Roca Estades, filla d’Agustí i d’Antonina— una peça de terra de 45 destres que confrontava amb un camí d’establidors i la propietat d’Antonia Amengual Vicens. Buades hi agregà una peça de terra de 15 destres que adquirí d’Antonia Amengual Vicens mitjançant escriptura de 15 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. 6027, f. 285; RP6, 912-terme, 1a).


El 28 d’agost de 1855, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a María de la Concepción Bosch Melsut —esposa de Francisco Estadas, filla de Jaume i de Francina— una peça de terra de 52 destres i mig on construí una casa d’un aiguavés i dos terrats. Confrontava amb un camí d’establidors i les propietats d’Antonia Amengual Vicens i Juana Ana Buades Muntaner (ARM, Not. 6027, f. 335; RP6, 1065-terme, 1a).


El 1855, Miquel Llull Serra establí a Margarita Pérez de Villamil Maya —natural de Felanitx, viuda de Tomás Fernández Abarca, filla de Domingo i de Liberanda— una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors, una propietat de la compradora i les propietats de Juan Martín Ferrer Barceló, Gabriel Tugores Alemany i Luisa Serra Miralles (ARM, Not. 6027, f. 355).


El 17 de setembre de 1855, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al fabricant puigpunyentí Miguel Capllonch Cunill, fill de Joan i de Caterina, una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de María de la Concepción Bosch Melsut, Juana Ana Buades Muntaner i Antonia Amengual Vicens. Capllonch hi agregà una peça de terra de 22 destres i mig amb cases que adquirí de Bernardo Sureda Villalonga mitjançant escriptura de 4 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. 6027, f. 362; RP6, 835-terme, 1a).


El 1855, Miquel Llull Serra establí a Bernardo Sureda Villalonga —fill de Joan i de Margalida— una peça de terra de 22 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats d’Antonia Amengual Vicens i Jaime Reig Rosselló (ARM, Not. 6027, f. 364).


El 1855, Miquel Llull Serra establí a Antonio Vidal Garau una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats d’Antonio Castañer Enseñat i Juana María Vidal Gelabert (ARM, Not. 6027, f. 385).

Amb escriptura de 18 de febrer de 1857 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, Antonio Vidal Garau vengué la propietat al corder Miguel Clar Vidal, qui la vengué al comerciant Onofre Cortés Aguiló amb escriptura de 12 de febrer de 1866 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. Aleshores, la propietat estava tancada de paret, comprenia una casa i confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Bartolomé Alemany Mayans, Tomasa Carbonell Burguera i fills, Micaela Bonet Palmer, Jaime Reig Rosselló i Miguel Capllonch Cunill (RP6, 426-terme, 1a).

Amb escriptura de 12 de març de 1868 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Onofre Cortés Aguiló adquirí de Micaela Bonet Palmer una porció de 40 m² que confrontava amb terres romanents de la venedora, terres del comprador i les propietats de Jaime Reig Rosselló i hereus de Guillermo Alemany (RP6, 1034-terme, 1a).

Amb escriptura de 19 de maig de 1871 autoritzada per dit notari Sancho, Onofre Aguiló Cortés adquirí del fuster Guillermo Alemany Mayans, per preu de 2.000 pessetes, una peça de terra de 15 destres amb una casa de planta baixa i un aiguavés que confrontava amb les cases de Luisa Serra Miralles i Micaela Bonet Palmer, terra de Mariana Socías i un camí d’establidors. Guillermo Alemany Mayans la tenia per herència del seu germà Bartolomé Alemany Mayans (†12-11-1864) —fill de Guillem i de Caterina—, qui l’adquirí de Miguel Reinés Botellas i de Juana María Vidal Porcel —casada amb Agustín Gelabert— mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1858 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol (RP6, 729-terme, 1-3a).

Mitjançant escriptura de primer de juny de 1885 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Onofre Cortés Aguiló agrupà les propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 821 m² i comprenia casa, jardí, cotxeria i altres dependències. Confrontava amb un camí d’establidors i les cases de Buenaventura Arán Serra, Francisca Segura, Micaela Bonet Palmer, Francisco Roig i Ignacio Pomar (RP6, 4751-terme, 1a).

Onofre Cortés Aguiló vengué la propietat al seu fill Emilio Cortés Aguiló —marí mercant, veïnat de la ciutat de Manila—, per preu de 7.500 pessetes, mitjançant escriptura de 8 de gener de 1900 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (íd., 6a).

El 2 de gener de 1934, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Emilio Cortés Aguiló vengué la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a José Segura Piña (íd., 10a).


El 1855, Miquel Llull Serra establí a Jerónimo Mas Roca una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Juana María Vidal Gelabert i Antonio Vidal Garau (ARM, Not. 6027, f. 387).


El primer d’octubre de 1855, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al prevere Ignacio Verger Sorá, fill de Damià i d’Apolònia, una peça de terra de 138 destres que confrontava amb la possessió de Son Puigdorfila (ARM, Not. 6027, f. 393; RP6, 1066-terme, 1a).

Amb escriptura de 5 de setembre de 1859 autoritzada pel mateix notari, Ignacio Verger Sorá vengué a les jornaleres Coloma i Isabel Sastre Vives, filles de Joan i d’Elisabet Maria, una porció de 60 destres on construïren una casa i jardí. Confrontava amb el camí de Son Muntaner i terres de Concepción Bosch Melsut i Juana Ana Buades Muntaner (RP6, 1710-terme, 1a).

Amb escriptura de 6 d’octubre de 1859 autoritzada pel mateix notari, Ignacio Verger Sorá vengué una porció de 30 destres amb una casa de planta baixa d’un aiguavés a Jerónimo Camps Bennáser, fill de Gabriel i de Maria. Confrontava amb el camí de Son Muntaner i terres de Bernardo Mir Frau (RP6, 229-terme, 1a).

Al mateix acte, Verger vengué al picapedrer Bernardo Mir Frau, casat amb Catalina Ferrer Roca, una porció de 30 destres amb una casa d’un aiguavés que confrontava amb un camí d’establidors, terres romanents del venedor i les propietats de Fausto María Ribera Serra i Jerónimo Camps Bennáser (RP6, 1021-terme, 1a).

Jerónimo Camps Bennáser vengué a Pedro José Bordoy Palou (†13-11-1871) un ermàs de 310 m² tancat de paret, amb alguns arbres, mitjançant escriptures d’11 d’abril i 10 d’octubre de 1861 autoritzades pel dessusdit notari Feliu. Confrontava amb terra i casa del venedor, terra d’Ignacio Verger Sorá, el camí de Son Muntaner i un altre camí. Tenia dret de recolzar bigues a la paret de la casa del venedor en cas de fer-s’hi edificacions (RP6, 1997-terme, 1a).


El 18 de maig de 1856, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Catalina Bennásser Bauzá —esposa de Bartolomé Suau, filla de Miquel i de Francina Anna— una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Margarita Pérez de Villamil Maya, Luisa Serra Miralles i Ignacio Planas Avellá (ARM, Not. 6028, f. 161; RP6, 1064-terme, 1a).


El 18 de febrer de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Mateo Monjo Juan —veïnat de la Vileta, fill de Miquel i d’Antonina— una peça de terra de 15 destres que confrontava amb una propietat del comprador i les propietats de Miguel Lladó Mir, Bartolomé Alemany Mayans i Guillermo Mas Florit. Monjo hi agregà una peça de terra de 45 destres amb casa que adquirí de Joan Ferrer Font mitjançant instrument de 4 de juliol de 1831 autoritzat pel notari Jaume Rosselló (ARM, Not. 6029, f. 39; RP6, 1067-terme, 1a).


El 18 de febrer de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al prevere Ignacio Verger Sorá, fill de Damià i d’Apolònia, una peça de terra de 180 destres que confrontava amb un camí d’establidors, el camí de Son Muntaner, terra del comprador i la propietat de María de la Concepción Bosch Melsut (ARM, Not. 6029, f. 41; RP6, 1066-terme, 1a).


El 18 de febrer de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al corder Miguel Clar Vidal una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Miguel Capllonch Cunill, Jaime Reig Rosselló, Antonio Castañer Enseñat i Antonio Vidal Garau (ARM, Not. 6029, f. 43; RP6, 426-terme, 1a).


El 21 de maig de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al gerrer Juan Martín Ferrer Barceló (†6-1-1859), fill de Joan Martí i de Joana Anna, una peça de terra de 60 destres que confrontava amb un camí d’establidors i un camí públic. Ferrer hi agregà una peça de terra de 30 destres que adquirí de Miguel Riutort Garau —fill de Joan i de Margalida— mitjançant escriptura de 15 de juliol de 1855 autoritzada pel mateix notari i hi instal·là una gerreria (ARM, Not. 6029, f. 123; RP6, 1068-terme, 1a).


El 6 d’agost de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí als cònjuges Arnaldo Palmer Matas —jornaler, fill d’Arnau i de Joana Maria— i Francisca Cabrer Calafell —filla de Jaume i de Margalida— una peça de terra de 23 destres on construïren una casa de planta baixa i un aiguavés marcada amb el nombre 9. Confrontava amb un camí d’establidors i la propietat de Juan Martín Ferrer Barceló (ARM, Not. 6029, f. 189; RP6, 1069-terme, 1a).


El 7 d’agost de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Fausto María Ribera Serra, fill de Bernat i de Rafela, una peça de terra de mitja quarterada i 32 destres i mig on construí una casa de planta baixa. Confrontava amb un camí d’establidors i les propietats d’Arnaldo Palmer Matas i Francisca Cabrer Calafell i del prevere Ignacio Verger Sorá (ARM, Not. 6029, f. 191; RP6, 422-terme, 1a).


El 18 de novembre de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí una peça de terra de 45 destres a Matías Garcías Gelabert —veïnat de l’arraval de Santa Caterina, fill de Joan i de Maria—, Francisco Amengual Figuerola —gerrer, fill de Bartomeu i de Maria— i Juan Llabrés Amengual, fill de Pau i de Sebastiana. Confrontava amb el camí que anava a les cases de Son Llull i les propietats d’Arnaldo Palmer Matas i Francisca Cabrer Calafell i de Fausto María Ribera Serra. Francisco Amengual Figuerola adquirí les parts de Matías Garcías Gelabert i Juan Llabrés Amengual mitjançant escriptures de 4 de febrer de 1858 i 5 de març de 1861 autoritzades pel notari Francisco Sancho Pujol i hi instal·là una gerreria (ARM, Not. 6029, f. 287; RP6, 1070-terme, 1a).


El 1857, Miquel Llull Serra establí a Juan Ignacio Estelrich Ballester —professor de medicina i cirurgia, fill de Lleonard i de Magdalena— una peça de terra de 52 destres que confrontava amb el camí que anava a les cases de Son Llull, un camí públic i les propietats de Juan Martín Ferrer Barceló i Matías Garcías Gelabert (ARM, Not. 6029, f. 295).

Amb escriptura de 22 de novembre de 1858 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, Juan Ignacio Estelrich Ballester vengué una porció de 42 destres a Magdalena Terrasa Aulí —casada amb el contractista de carreus Francisco Llabrés Amengual, filla de Mateu i de Caterina—, qui hi construí una casa de planta baixa, pis, cinc habitacions —dues de les quals treien portal al camí de Son Rapinya— i jardí tancat de paret. Confrontava amb el camí que anava a les cases de Son Llull, el camí públic de Son Vida i les propietats de Juan Martín Ferrer Barceló i Matías Garcías Gelabert (RP6, 1096-terme, 1a).


El 2 de febrer de 1859, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Gabriel Mulet Miralles —veïnat de la Vileta, fill de Bartomeu i de Maria Anna— una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí públic (ARM, Not. 6031, f. 25; RP6, 1072-terme, 1a).

Amb escriptura de 14 d’abril de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Gabriel Mulet Miralles vengué a la modista Francisca Simó Nicolau —casada amb Antonio Roca Roig—, per preu de 350 lliures, una porció de 319 m² que tenia un aiguavés a la part sud. Confrontava amb el camí de Son Rapinya, la casa del prevere Melchor Vidal Salvá i la terra i casa de Guillermo Covas Pujol (RP6, 1371-terme, 1a).


El 5 de març de 1859, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a María Tolrá Arbós —esposa de Leonardo Perelló, filla de Josep i de Margalida— una peça de terra de 30 destres on construí una casa marcada amb el nombre 1. Confrontava amb un camí públic, el camí que anava a les cases de Son Llull i la propietat de Gabriel Mulet Miralles (ARM, Not. 6031, f. 49; RP6, 1073-terme, 1a).


El 6 de març de 1860, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Juana Ana Buades Muntaner —esposa de Bartolomé Roca Estades, filla d’Agustí i d’Antonina— una peça de terra de 60 destres que confrontava amb el camí de Son Muntaner, un camí d’establidors, terres de la compradora i les propietats de Mateo Pujadas Bestard i les jornaleres Coloma i Isabel Sastre Vives (ARM, Not. 6032, f. 45).


El 31 de […] de 1860, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a María Sureda Bataller, esposa de Bernardo Sureda Villalonga, filla d’Antoni i de Joana Maria, una peça de terra de 120 destres on construí una casa de planta baixa, pis principal, porxo i torre i dos depòsits d’aigua. Confrontava amb el camí de Son Rapinya i terres de Gabriel Mulet Miralles i Bartolomé Mas Mas (ARM, Not. 6032, f. 70; RP6, 330-terme, 1a).

Amb escriptura d’11 de juliol de 1865 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, María Sureda Bataller vengué la propietat al misser Juan Sureda Villalonga, qui la vengué al prevere Melchor Vidal Salvá, arxipreste de la Seu (RP6, 330-terme, 1a).


El 2 de setembre de 1860, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Gabriel Mulet Miralles —veïnat de la Vileta, fill de Bartomeu i de Maria Anna— una peça de terra de 15 destres que confrontava amb terres del comprador i la propietat de María Sureda Bataller (ARM, Not. 6032, f. 173; RP6, 1072-terme, 1a).


El 2 de setembre de 1860, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al guàrdia rural Miguel Roca Porcel —veïnat de la Vileta, fill d’Antoni i d’Elisabet— una peça de terra de 18 destres que confrontava amb el camí que anava a les cases de Son Llull i les propietats de María Tolrá Arbós i Gabriel Mulet Miralles (ARM, Not. 6032, f. 175; RP6, 1076-terme, 1a).


El 2 de setembre de 1860, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Bartolomé Mas Mas —veïnat de la Vileta, fill de Guillem i de Magdalena— una peça de terra de 30 destres on construí una casa de planta baixa i un aiguavés. Confrontava amb un camí d’establidors i la propietat de María Sureda Bataller (ARM, Not. 6032, f. 177; RP6, 1077-terme, 1a).


El 30 de setembre de 1860, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Bernardo Calafell Cañellas —veïnat de la Vileta, fill de Bernat i de Francina— una peça de terra de 22 destres i mig. Confrontava amb un camí d’establidors, el camí que anava a les cases de Son Llull i la propietat de Miguel Roca Porcel (ARM, Not. 6032, f. 185; RP6, 1078-terme, 1a).

Amb escriptura de 26 de novembre de 1869 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Bernardo Calafell Cañellas donà a la seva filla Antonia Calafell Oliver, casada amb Gabriel Jaume Pujol, una porció de 188 m² que confrontava amb la casa i terra de Guillermo Covas Pujol, un camí veïnal i terra de Miguel Roca Porcel (RP6, 1557-terme, 1a).


El 30 de setembre de 1860, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Cosme Balaguer Cloquell una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Bartolomé Mas Mas i María Sureda Bataller (ARM, Not. 6032, f. 187; RP6, 1079-terme, 1a).

Amb escriptura de 30 d’agost de 1862 autoritzada pel mateix notari, Cosme Balaguer Cloquell vengué una porció de 15 destres al prevere Antoni Rosselló Mulet, qui hi construí una casa de planta baixa. Confrontava amb les cases de Bartolomé Melis, Gabriel Covas i el prevere Melchor Vidal Salvá. Antoni Rosselló Mulet vivia al nombre 15 del carrer dels Paraires i morí el 2 de desembre de 1877, a l’edat de 87 anys (RP6, 3199-terme, 1a).


El 19 d’octubre de 1861, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Guillermo Covas Pujol, fill de Joan i de Caterina, una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Cosme Balaguer Cloquell, María Sureda Bataller, Gabriel Mulet Miralles, Miguel Roca Porcel i Bernardo Calafell Cañellas (ARM, Not. 6033, f. 169; RP6, 1082-terme, 1a).


El 24 de novembre de 1861, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al jornaler Jaime Morey Vich —veïnat de la Vileta, fill de Bartomeu i de Francina— una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors i el camí que anava a les cases de Son Llull (ARM, Not. 6033, f. 171; RP6, 1083-terme, 1a).


El 24 de novembre de 1861, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al teixidor Juan Fluxench Payeras, fill de Ramon i de Josepa, una peça de terra de 30 destres que confrontava amb un camí d’establidors i la propietat de Jaime Morey Vich. Fluxench constituí la Sociedad Fluxench y Bonet juntament amb la seva esposa, María Antonia Carbonell Mas, i Antonio Bonet Fiol i hi instal·là una fàbrica de teixits (ARM, Not. 6033, f. 173; RP6, 1084-terme, 1a).


El 20 de desembre de 1861, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Manuel Moragues Comellas —prevere i canonge de la Seu, fill d’Antoni i de Maria Teresa— una peça de terra de 33 destres que confrontava amb el camí de Son Muntaner (ARM, Not. 6033, f. 201; RP6, 1086-terme, 1a).


El 24 de gener de 1862, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Manuel Moragues Comellas —prevere i canonge de la Seu, fill d’Antoni i de Maria Teresa— una peça de terra de 33 destres que confrontava amb terres del comprador i un camí novament creat (1861) per a accedir a la seva parcel·la i que passava per devora la propietat de Bernardo Sureda Villalonga (ARM, Not. 6034, f. 5; RP6, 1086-terme, 1a).


El 23 de març de 1862, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al picapedrer Juan Busquets Jaume una peça de terra de 30 destres on construí una casa de planta baixa d’un aiguavés de 1.350 pams quadrats. Confrontava amb un camí d’establidors i la propietat de Juan Fluxench Payeras (ARM, Not. 6034, f. 41; RP6, 313-terme, 1a).

Amb escriptura de 22 de maig de 1865 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy, Juan Busquets Jaume vengué la propietat al picapedrer Sebastián Clar Bennásar (RP6, 313-terme, 1a).


El 13 d’octubre de 1862, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí a Manuel Moragues Comellas —prevere i canonge de la Seu, fill d’Antoni i de Maria Teresa— una peça de terra de 22 destres que confrontava amb terres del comprador, el camí que es creà el 1861 i la propietat d’Antonio Reus (ARM, Not. 6034, f. 140; RP6, 1086-terme, 1a).


El 20 d’octubre de 1862, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Miquel Llull Serra establí al picapedrer Lorenzo Abrines Rosselló una peça de terra de 15 destres on construí una casa d’un aiguavés, planta baixa i jardí. Confrontava amb un camí d’establidors i la propietat del prevere i canonge Manuel Moragues Comellas (ARM, Not. 6034, f. 146; RP6, 1087-terme, 1a).


El 17 de juliol de 1864, davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miquel Llull Serra establí al botiguer Francisco Oliver Ferragut (†1865), fill d’Antoni i de Maria, casat amb Mariana Capó Pastor, una peça de terra de 30 destres. El preu fou de 180 lliures, ço és, 80 lliures d’entrada i sobre les 100 lliures restants es creà un cens reservatiu de 3 lliures. Confrontava amb un camí d’establidors de 16 pams d’ample que arrancava del camí de Son Rapinya —després, carrer de la Parra—, terra de la Casa de Nines Òrfenes i terra d’Antonio Reus (RP6, 144-terme, 1a).


El 17 de juliol de 1864, davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miquel Llull Serra establí una peça de terra de 30 destres a la Casa de Nines Òrfenes, que l’adquirí representada pels vocals de la junta protectora, Bernardo Galmés Miquel, prevere i canonge penitencier de la Seu, i Tomás Aguiló Forteza, regidor de l’Ajuntament de Palma. El preu fou de 175 lliures, ço és, 75 lliures d’entrada i sobre les 100 lliures restants es creà un cens reservatiu de 3 lliures. Confrontava amb terres del picapedrer Lorenzo Abrines Rosselló mitjançant camí d’establidors —després, carrer de la Parra—, un camí d’establidors i terres de Francisco Oliver Ferragut, Antonio Reus i Manuel Moragues Comellas (RP6, 145-terme, 1a).


El 19 de febrer de 1866, davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miquel Llull Serra establí una peça de terra de 15 destres a Pedro Pons Bestard (†1879), capità retirat, d’edat de 60 anys, casat amb Isabel María Bonet. El preu fou de 145 escuts, ço és, 78 escuts amb 334 mil·lèsimes d’entrada i sobre la resta —66 escuts amb 666 mil·lèsimes— es creà un cens reservatiu de 2 escuts pagador el 8 de setembre. Confrontava amb un camí d’establidors —després, carrer de la Parra— i terres del picapedrer Lorenzo Abrines Rosselló (RP6, 430-terme, 1a).


El 19 de febrer de 1866, davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miquel Llull Serra establí a Antonio Quintana Jaume, d’edat de 42 anys, una peça de terra de 45 destres marcada amb el nombre 16 —després 20— del carrer de Garrit. El preu fou de 500 escuts, ço és, 300 escuts d’entrada i sobre els 200 escuts restants es creà un cens reservatiu de 6 escuts pagador el 8 de setembre. Confrontava amb terra del gerrer Francisco Amengual, un camí de 18 pams d’ample que anava a la casa del comprador i terra de Margarita Arbós (RP6, 487-terme, 1a).


El 27 de maig de 1866, davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miquel Llull Serra establí una peça de terra de 15 destres al comerciant de sedes Antonio Cortés Valls, d’edat de 34 anys. El preu fou de 141 escuts amb 666 mil·lèsimes, ço és, 75 escuts d’entrada i sobre la resta —66 escuts amb 666 mil·lèsimes— es creà un cens reservatiu de 2 escuts. Confrontava amb un camí d’establidors de 16 pams d’ample —després, carrer de la Parra— i terres de Francisco Oliver Ferragut i Antonio Reus (RP6, 516-terme, 1a).


El 13 de maig de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí al picapedrer Sebastián Cañellas Sastre, d’edat de 30 anys, una peça de terra de 10 destres on construí una casa d’un aiguavés de planta baixa i pis. El preu fou de 235 pessetes amb 4 cèntims, ço és, 116 pessetes amb 4 cèntims d’entrada i sobre les 119 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 3 pessetes amb 57 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors de 16 pams d’ample —després, carrer de la Parra— i les propietats de Guillermo Cañellas Vila i Juan Bosch (RP6, 1832-terme, 1a).


El 13 de maig de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí una peça de terra de 10 destres al picapedrer Guillermo Cañellas Vila, d’edat de 29 anys. El preu fou de 235 pessetes amb 4 cèntims, ço és, 116 pessetes amb 4 cèntims d’entrada i sobre les 119 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 3 pessetes amb 57 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors de 16 pams d’ample —després, carrer de la Parra— i les propietats de Sebastián Cañellas Sastre i Juan Bosch (RP6, 1833-terme, 1a).


El 25 de setembre de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí una peça de terra de 30 destres al comerciant Luis Fuster Segura, d’edat de 30 anys. El preu fou de 614 pessetes amb 53 cèntims d’entrada i cens reservatiu de 10 pessetes. Confrontava amb un camí d’establidors de 16 pams d’ample —després, carrer de la Parra— i les propietats de Sebastián Cañellas Sastre, el prevere Ignacio Verger Sorá i Juan Bosch (RP6, 1907-terme, 1a).


El 5 d’octubre de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí als germans Magdalena, d’edat de 30 anys —criada o jornalera, casada amb Jaime Sagreras Nicolau—, i Baltasar Mas Cerdá —sabater—, d’edat de 26 anys, una peça de terra de 24 destres on construïren una casa de dos aiguavessos de planta baixa i alts marcada amb el nombre 2 del carrer de Pollença. El preu fou de 622 pessetes amb 76 cèntims, ço és, 356 pessetes amb 10 cèntims d’entrada i sobre la resta —266 pessetes amb 66 cèntims— es creà un cens reservatiu de 8 pessetes. Confrontava amb un camí d’establidors i terra del picapedrer Sebastián Clar Bennásar (RP6, 1908-terme, 1a).


El 18 de novembre de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí una peça de terra de 52 destres i mig al comerciant Luis Fuster Segura, d’edat de 30 anys. El preu fou de 1.326 pessetes amb 58 cèntims, ço és, 743 pessetes amb 25 cèntims d’entrada i sobre la resta —583 pessetes amb 33 cèntims— es creà un cens reservatiu de 17 pessetes amb 50 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors, terra del comprador i terra del prevere Ignacio Verger Sorá (RP6, 1942-terme, 1a).


El 18 de novembre de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí al pilot Jaime Vidal Vidal, d’edat de 35 anys, una peça de terra de 52 destres i mig on construí una casa marcada amb el nombre 24 —després 58— del carrer de Garrit. El preu fou de 1.326 pessetes amb 58 cèntims, ço és, 743 pessetes amb 25 cèntims d’entrada i sobre la resta —583 pessetes amb 33 cèntims— es creà un cens reservatiu de 17 pessetes amb 50 cèntims. Confrontava amb terra del prevere Ignacio Verger Sorá i un camí d’establidors —després, carrer de Garrit— (RP6, 1943-terme, 1a).


El 21 de novembre de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí al picapedrer Juan Bonet Flexas, d’edat de 41 anys, una peça de terra de 45 destres on construí una casa marcada amb el nombre 8 del carrer de la Parra. El preu fou de 775 pessetes amb 18 cèntims, ço és, 332 pessetes amb 18 cèntims d’entrada i sobre les 443 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 13 pessetes amb 29 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors i terres del picapedrer Sebastián Clar Bennásar i els germans Magdalena i Baltasar Mas Cerdá (RP6, 1944-terme, 1a).


El 21 de novembre de 1871, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí al comerciant José Valls Forteza, d’edat de 49 anys, una peça de terra de 25 destres on construí una casa botiga amb pis, terrat i cotxeria marcada amb els nombres 1, 3 i 3-1r del carrer de la Parra. El preu fou de 833 pessetes amb 21 cèntims, ço és, 555 pessetes amb 55 cèntims d’entrada i sobre la resta —277 pessetes amb 66 cèntims— es creà un cens reservatiu de 8 pessetes amb 22 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors —després, carrer de la Parra—, la carretera de Son Vida i terres d’Antonio Reus i Antonio Cortés (RP6, 2295-terme, 1a).


El 18 d’agost de 1872, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí al picapedrer Francisco Calafell Morey, d’edat de 34 anys, una peça de terra de 8 destres on construí una casa marcada amb el nombre 7 del carrer de Pollença. El preu fou de 252 pessetes amb 20 cèntims, ço és, 163 pessetes amb 87 cèntims d’entrada i sobre la resta —88 pessetes amb 33 cèntims— es creà un cens reservatiu de 2 pessetes amb 65 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors de 16 pams d’ample —després, carrer de la Parra— i terra dels germans Magdalena i Baltasar Mas Cerdá (RP6, 2096-terme, 1a).


El 18 d’agost de 1872, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí al picapedrer Francisco Bosch Oliver, d’edat de 31 anys, una peça de terra de 12 destres. El preu fou de 379 pessetes amb 14 cèntims, ço és, 245 pessetes amb 81 cèntims d’entrada i sobre la resta —133 pessetes amb 33 cèntims— es creà un cens reservatiu de 4 pessetes. Confrontava amb un camí d’establidors i terra de Pedro Pons Bestard (RP6, 2097-terme, 1a).


El 3 de setembre de 1873, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí al professor d’institució primària Antonio Quintana Jaume, d’edat de 50 anys, una peça de terra de 82 destres i mig on construí una casa de planta baixa i jardí marcada amb el nombre 25 del carrer de Garrit. El preu fou de 1.620 pessetes amb 88 cèntims, ço és, 704 pessetes amb 22 cèntims d’entrada i sobre la resta —916 pessetes amb 66 cèntims— es creà un cens reservatiu de 27 pessetes amb 50 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors —després, carrer de Garrit—, terres i cases de Juan Morey, Juan Fluxench Payeras i el picapedrer Sebastián Clar Bennásar, terra dels germans Magdalena i Baltasar Mas Cerdá i casa de Francisco Calafell Morey (RP6, 2277-terme, 1a).


El 17 d’abril de 1878, davant el notari Juan Palou Coll, Francisco Llull Bibiloni establí a Francisca Amengual Valver, d’edat de 42 anys, casada amb Onofre Ferrer Gáfaro, una peça de terra de 116 destres on construí una casa quadrada de quatre aiguavessos, planta baixa i alts marcada amb el nombre 13 —després, 63 i 65— del carrer de Garrit. El preu fou de 1.938 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 645 pessetes d’entrada i sobre la resta —1.293 pessetes amb 33 cèntims— es creà un cens reservatiu de 38 pessetes amb 80 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors —després, carrer de Garrit—, el camí de Son Muntaner i la casa i terra de Catalina Campo de Arbe (RP6, 3237-terme, 1a).


El 10 de desembre de 1878, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco Llull Bibiloni establí una peça de terra de 16 destres al jornaler Miguel Ferrer Tous, d’edat de 38 anys. El preu fou de 278 pessetes, ço és, 100 pessetes d’entrada i sobre les 178 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 5 pessetes amb 34 cèntims. Confrontava amb un camí d’establidors i terres de Francisco Bosch Oliver, Pedro Pons Bestard, Francisca Amengual Valver i hereus de Lorenzo Abrines Rosselló (RP6, 3386-terme, 1a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s