Son Pacs

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Cigala, Son Quint, Son Serra i el camí de Son Rapinya. Prengué nom de la família Pachs.

Les notícies més antigues que en tenim són del 20 d’octubre de 1523, quan Jeroni Nicolau establí a Joan Muntanyans una vinya sots alou propi que tenia com a hereu de Bernat Nicolau. Aleshores, feia partió amb les vinyes de Nicolau Quint, Bartomeu Descós, Jaume Joan Caulelles i Jaume Desmàs. S’imposà un cens reservatiu de 32 lliures (ACM, 14854, f. 280).

El 5 d’agost de 1530, davant el notari Ferdinando Vergara, Joanot Muntanyans signà acta de permuta amb Albertí Pachs. Aquest testà el 22 de novembre de 1554 en poder del notari Miquel Thomàs i nomenà hereu universal el seu fill Asbert. El 13 de desembre de 1559, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que fou rebut per la viuda, Margarita Pachs, i Ramon Fortesa, com a administradors de l’heretat, que comprenia, entre d’altres, una casa situada a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer del Triquet de la Pilota, i una vinya situada a la part de la Muntanya, amb casa de dues plantes i celler (ACM, 14859, f. 284; ARM, ECR-1106, f. 921).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal i valia 1.500 lliures: «Rafal de mossèn Albert Pachs, mil y sinch-centes lrs.» (ARM, D-1251, f. 149).

Asbert Pachs testà el 25 de setembre de 1580 en poder del notari Joanot Mollet i nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Elisabet Sant Joan, la qual, mitjançant acta de 9 de març de 1589 signada davant el notari Julià Oliver, aportà —entre d’altres— el rafal de Son Pacs en concepte de dot al matrimoni que la seva filla Margarita havia de celebrar amb Felip Fuster. Aquest capbrevà la propietat el 22 de juny següent, declarant que era tenguda sots alou propi i franca de cens. Aleshores, feia partió amb les vinyes de Bartomeu Descós, Agustí Caulelles —abans de Joanot Caulelles—, Nicolau Quint d’Eivissa i la que fou de Jaume Desmàs (ARM, ECR-1106, f. 921).

El 3 de maig de 1595, Felip Fuster arrendà el rafal a Sebastià Riera per temps de 8 anys i ànnua mercè de 90 lliures i 9 barcelles d’ametles. Entre altres pactes i condicions, el conductor havia de posar en guaret 5 quarterades al llarg del període d’arrendament, malgrat no les hi hagués trobades en començar la conducció (ACM, 16372, n. 38).

Felip Fuster morí el 4 de setembre de 1620, amb testament que havia disposat el 20 de juny de 1607 en poder del notari Andreu Caselles, en què nomenà hereu el seu fill Asbert, nascut del seu matrimoni amb Margarita Pachs. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo. El 19 d’octubre següent, la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que fou redactat pel notari Joan Peris. L’heretat comprenia, entre altres béns, les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer d’en Morei, els rafals de Son Fuster i Son Pacs (Palma) i la possessió de l’Estorell (Binissalem) (ARM, Not. C-3068, f. 183; Oleza, 1921: 70; ARM, Not. P-746, f. 1).

Al testament que Margarita Pachs ordenà el 31 de juliol de 1627, fundà un fideïcomís que havia de recaure, en primer lloc, sobre Joan Miquel Fuster, i per al cas de premorir-li sense descendència masculina, sobre el seu fill Asbert. El 3 de gener de 1628, Margarita Pachs disposà un nou testament en què fundà un fideïcomís sobre Son Pacs que recaigué —després de la mort de Joan Miquel i Asbert Fuster— sobre la seva filla Dionísia Fuster —aleshores viuda de Joan Sant Joan—, la qual, amb acta de 13 de gener de 1651 signada davant el notari Mateu Deyà, feu donació de la propietat al seu fill Ramon Burgues Çafortesa Pachs Fuster (ARM, ECR-1149, f. 164v).

El 25 de juny de 1658, l’administrador de l’heretat d’Asbert Fuster rebé l’inventari dels seus béns, entre els quals hi havia la Cabana de Son Fuster, situada als termes de Palma i Marratxí, i el rafal de Son Pacs, situat al lloc del Vinyet, que aleshores tenia arrendat Bartomeu Massanet per ànnua mercè de 115 lliures (ACM, 14859, f. 395).

Amb acta de 6 de juny de 1665 signada davant el notari Antoni Moll, Ramon Burgues Çafortesa Pachs Fuster —II comte de Santa Maria de Formiguera i procurador reial del Regne— entregà Son Pacs als frares del convent de Sant Domingo per la quantitat de 5.359 lliures 19 sous 4 diners que devia al convent, ço és, 2.543 lliures 19 sous 4 diners per sufragis celebrats per la comunitat que havien ordenat els seus antecessors i 2.816 lliures pel capital de 149 lliures 16 sous cens que havien d’importar les obres pies del segon comte de Santa Maria de Formiguera (ARM, Not. M-953, f. 237).

Segons els estims de 1685, Son Pacs pertanyia al convent de Sant Domingo i, juntament amb Son Cigala, valia 3.000 lliures: «Son Sigala y Son Pax, del convent de Sant Domingo, tres mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).

Amb escriptura d’11 de gener de 1808 autoritzada per Francesc Amer —comptador i secretari de la Reial Oficina Comptadoria i Secretaria del Dret d’Amortització—, el convent de Sant Domingo vengué al comerciant Antoni Bartomeu Pou, per preu de 3.601 lliures, una porció de camp de Son Pacs de 8 quarterades i 2 quartons que feia partió amb Son Serra, Son Quint, el camí reial de Son Vida i terres romanents al convent de Sant Domingo. Desconeixem si la casa principal de Son Pacs se situava sobre la part restant del rafal (ARM, ECR-1201, f. 7).

Segons l’Apeo (1818), la propietat no comptava amb cases. Valia 4.670 lliures i ocupava una superfície de 8 quarterades i mitja de camp de tercera qualitat (ARM, D-1530, f. 145).

Antoni Bartomeu Pou morí sense testar a Palma el 22 de febrer de 1822 i en fou declarada hereva legal la seva filla Caterina Maria Bartomeu Bosch. Aquesta morí a Palma el 9 de novembre de 1867, amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 16 de febrer de 1861 en poder del notari Mateo Mora Carbonell i el 3 de novembre de 1867 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què llegà 100 lliures i 400 escuts a la seva filla Francisca (†1900) —endemés del que ja li havia entregat en casar-se— i 1.000 lliures a cadascuna de les seves filles Antonia (†1898) i Josefa el dia que contraguessin matrimoni. Deixà 5 sous a cadascun dels seus fills Antonio (†1862), José, Francisca, Antonia i Josefa Giá Bartomeu. Nomenà hereu universal propietari el seu fill José, amb l’obligació d’haver de donar habitació a les seves germanes Antonia i Josefa. Amb escriptura de 7 de gener de 1868 autoritzada per dit notari Sancho, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia unes cases situades al carrer de Jaume Ferrer, una botiga contigua a dites cases, la possessió de Son Penyaflor (Palma) i el rafal de Son Pacs, que ocupava una superfície d’unes 8 quarterades i mitja, tenia casa i valia 19.500 pessetes (RP2, 6253-terme, 1a-3a).

José Giá Bartomeu morí fadrí a Palma el 14 de març de 1906, amb testament que havia ordenat el 19 d’abril de 1904 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què, entre altres coses, nomenà hereva universal propietària la seva germana Josefa i llegà a Antonia María Genovart Esteva el dret de poder habitar a la casa urbana de Son Pacs durant la seva vida, el dret d’esser mantenguda i assistida convenientment en cas d’emmalaltir i una pensió vitalícia de 150 pessetes anuals en metàl·lic que havia de percebre per semestres vençuts. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).

Josefa Giá Bartomeu morí a Palma l’11 de juny de 1916, amb testament que havia disposat el 6 de setembre de 1906 en poder de dit notari Togores, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu Agustín Cañellas Gazá —fill de Mateo i de Catalina—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 19 de juny de 1916 autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).

Agustín Cañellas Gazá es casà amb Antonia Darder Pujol (†1939) i en foren fills Catalina i Mateo Cañellas Darder. Morí a Palma el 17 d’agost de 1940, amb testament que havia ordenat el 15 de juny de 1939 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu propietari el seu fill Mateo, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 4 d’agost següent autoritzada pel notari de Porreres José Clar Salvá (íd., 7a).

El 31 de desembre de 1964, davant dit notari Clar, Mateo Cañellas Darder vengué la propietat, per preu de 283.000 pessetes, a l’aparellador Juan Terrasa Noguera, l’arquitecte Antonio García Ruiz Rosselló, el misser Francisco Luis Gamón Boldoba i l’arquitecte José Pellicer Gambús, els quals l’adquiriren per indivís i en la proporció d’1/6 part indivisa cadascun dels dos primers i 2/6 parts indivises cadascun dels dos darrers. Immediatament, iniciaren la parcel·lació i urbanització de la propietat (íd., 10a; RP2, 4509-III, 1a).

Amb escriptura de 4 d’abril de 1974 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, vengueren a l’industrial Pedro Pizá Camps el trast nombre 115 del plànol de parcel·lació —de 1.980 m²—, que comprenia la casa principal de Son Pacs, de planta baixa i pis, marcada amb el nombre 6 del carrer del Lago Garda. Confrontava, al nord, amb Son Cigala; al sud, amb els trasts nombres 101, 199, 97 i 96 del plànol de parcel·lació; a l’est, amb el trast nombre 95, i, a l’oest, amb el trast nombre 102 i el carrer del Lago Garda (RP2, 7960-VI, 1a).

El 7 d’abril de 1993, davant el notari Gonzalo López Fando Raynaud, Pedro Pizá Camps cedí i transmeté el ple domini de la propietat al Banco de Santander SA en pagament d’un deute que hi havien contret el titular i l’entitat Pedro Pizá SA (íd., 9a).

El 9 de novembre de 1994, davant el notari Eduardo Urios Camarasa, l’entitat Banco de Santander Sociedad Anónima de Crédito vengué la propietat a l’entitat Quiba Mallorca SL per 45 milions de pessetes (íd., 10a).

En sentència ferma de 22 de novembre de 2011 dictada per Víctor Fernández González —magistrat jutge del jutjat d’allò mercantil nombre 1 de Palma—, es declarà concurs voluntari de Quiba Mallorca SL i d’altres quatre entitats i en fou nomenat administrador concursal el misser Nicolás Pascual Cañellas (íd.: C, 32a).

Amb escriptura de 2 d’agost de 2012 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, l’entitat Quiba Mallorca SL feu dació de la propietat a l’entitat Banco Popular Español SA en pagament d’un deute, prèvia autorització del jutge Víctor Fernández González i amb el consentiment de l’administrador concursal. Segons un recent midament, la parcel·la ocupava una extensió de 1.966 m² i la superfície construïda era de 569 m². Confrontava, al nord, amb els nombres 18 a 40 parells del carrer del Rector Bartomeu Martorell; al sud, amb els nombres 1 a 9 senars del carrer del Llac de Constança; a l’est, amb el nombre 11 del carrer del Llac de Constança —de Javier Sánchez Rodríguez—, i, a l’oest, amb el nombre 3 del carrer del Llac Garda —de l’entitat Quiba Mallorca SL— (íd., 33a).

El 27 de maig de 2016, davant el notari de Marratxí José Areitio Arberas, el Banco Popular Español SA vengué la propietat, per preu de 825.000 euros, a l’entitat Gestión Inmobiliaria Arabella SL, que enderrocà les cases de Son Pacs i promogué habitatges damunt el solar (íd., 35a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s