Son Quint

La possessió se situava al lloc del Vinyet, entre Son Camps, Son Cotoner, Bunyolí, Son Gual de Pocafarina, Son Ximelis, Son Roqueta, Son Putxet, Son Cigala, Son Peretó, el carreró del Rei, el camí de Son Rapinya, Son Muntaner i Son Vida. Es formà mitjançant l’agregació de diferents vinyes i una alqueria, la qual cosa explica la peculiar disposició dels terrenys. Prengué nom de la família Quint, qui acumulà aquest patrimoni al llarg dels segles XV i XVI.

Segons sembla, la relació dels Quint amb el Vinyet comença amb Nicolau Quint Net. Era fill d’Antoni Quint i de Caterina Net i pertanyia a una rica nissaga de mercaders. En primeres núpcies, es casà amb Nicolaua Pachs, filla d’Antoni, mercader; en segones, amb Anneta Bennàssar, filla de Guillem, i en terceres, amb Agnès Pachs Segarra, filla d’Hug i de la seva segona esposa, Francesquina. Fruit d’aquest darrer matrimoni nasqueren Caterina —casada amb Pere Ramon Fortesa Unís—, Agnès —casada amb Galceran Gener— i Antoni Nicolau Quint Pachs. Nicolau Quint Net testà «infirmitate detentus» el 22 de juliol de 1437 en poder del notari Antoni Contestí i nomenà marmessors el seu cunyat Pere Net —mercader, casat amb Elisabet Pachs Piris, germanastra d’Agnès Pachs Segarra—, el seu cosí Joan Geronès —mercader, casat amb Nicolaua Berard—, sa mare, Caterina Net, i la seva esposa, Agnès, «pro nunch uxore mea». Elegí sepultura al convent de Sant Domingo. Nomenà hereu universal el primer fill mascle nascut del matrimoni. El 5 d’agost següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer de la Tapineria, una peça de terra denominada el Rafal, situada a devora la Riera, un camp situat a prop del monestir de la Real i una vinya situada a prop del camí de Puigpunyent que posteriorment formarà part de la possessió de Son Quint. De les cases es descriuen un pati exterior pel qual s’accedia a l’entrada; el celler i el celleret, amb la vaixella vinària; la cuina, on hi havia vuit lliteres plantades per a jeure-hi catius; la botiga, a prop del celler; una sala on hi havia un retaule de la Salutació de la Verge Maria; una cambreta; una cambra a prop de la sala; una recambra; dos forns i un molí molent (Barceló et al., 1999: 73; Barceló, 2000: 24, 28).

Agnès Pachs Segarra augmentà la superfície de la propietat mitjançant la compra d’una vinya a Clara —esposa d’Huguet Borrassà— i a d’altres el 20 de juny de 1460. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, el camí que separava aquesta vinya de la de Joan Desportell, la vinya de Bartomeu Descós i la vinya del doctor en drets Rafel Olesa (íd.: 29; ARM, Not. 4792, f. 34v).

En un moment que no podem precisar, Agnès Pachs Segarra adquirí de Tomàs Rexach una tercera vinya que anteriorment havia estat del doctor en drets Rafel Olesa, com així apareix a l’inventari dels seus béns, redactat el 17 d’agost de 1464. Feia partió amb el carreró que anava a aquesta vinya, la vinya de Bartomeu Descós, la vinya de Joan Caulelles, la teulera de Joan Miró i la vinya esmentada al paràgraf anterior (ARM, Not. M-190, f. 170).

La propietat fou ampliada considerablement quan Agnès Pachs Segarra hi agregà una alqueria que adquirí de Bernat Morey el 27 d’octubre de 1483 per 1.170 lliures. Segons l’acta de compravenda, l’alqueria havia estat de Joan Bennàsser, fill i hereu de Guillem Bennàsser. Era tenguda sots alou propi —comprès en la venda— i franca de cens. Feia partió amb una teulera de la compradora que abans havia estat de Joan Miró, l’alqueria de Miquel Sala —fill i hereu de Miquel Sala—, l’alqueria de Gabriel Gual —antigament de Guillem Pujals—, l’alqueria de Bernadí Anglada —abans de Pere Desjuny—, el pinar de Felip Pachs —abans de Joan Palou—, la vinya del mercader Gabriel Rovira —abans de Joan Bisquerra—, la vinya del doctor en lleis Rafel Garcia i la vinya de Joan Despí, qui l’havia adquirida del mateix Morey. Aquesta alqueria es correspon amb la part de Son Quint que feia partió amb el terme de Calvià (ACB, Llibre d’actes de Tomàs Burgues Zaforteza n. 4, f. 131).

Agnès Pachs Segarra testà el 14 de setembre de 1483 en poder del notari Miquel Abellar, nomenà hereu universal el seu net Nicolau Joan Fortesa Quint i fundà un fideïcomís perpetu que obligava el posseïdor a dur i conservar el llinatge de Quint: «ut dictus Nicolaus Johannes se cognominet et cognominarii faciat cognomine de Quint sine aliqua mixtura alterius cognominis de genere paterno faciatque signum et arma de Quint sine aliorum armorum mixtura. Ita quod dictus Nicholaus […] et arma dicti quondam honorabilis Nicholai de Quint avi sui materni sine aliqua mixtura habeat.» Nomenà marmessors els seus germans Miquel —casat amb Eleonor Lloscos— i Antonina Pachs Segarra —viuda de Joan Gual—, el seu gendre Galceran Gener i el seu net Nicolau Joan Fortesa Quint. Elegí sepultura a la capella de Sant Antoni del convent de Sant Domingo. Ordenà codicil el 10 de març de 1485 i, el 12 d’abril següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel seu net i successor al vincle, Nicolau Joan Fortesa Quint, qui anteposà el llinatge Quint per raons fideïcomissàries. L’heretat comprenia, entre altres béns, les cases majors, situades a la parròquia de Sant Nicolau, una alqueria que havia estat de Bernat Morey —amb una teulera contigua— i una vinya d’unes 16 o 18 quarterades situada a prop del camí de Puigpunyent que feia partió amb dit camí, un camí de pobladors que anava a la vinya de Pere Descós, un carreró «lo qual se diu que va al monestir de la Real» i la vinya d’en Francesc. De les cases es descriuen una cambra que tenia sortida al pati, un celler gran «qui és en lo pati de dita vinya», una sala contigua al pati, una cambra i recambra, el rebost, una cambra «a hont se deya missa» —on hi havia un altar portàtil obra de Nàpols i a la paret un drap amb figures de Jesucrist—, una altra cambra que es trobava dins la cambra del pati, la cuina de la sala, un rebost, un celler petit, un altre celler més petit, la tafona —amb una mola, trull i biga—, un molí de sang, la cuina, la torre amb la seva cambra i la casa del majoral. A l’hort hi havia un bastiment de ferro per a treure aigua (Barceló, 2000: 34; ACB, s/s).

Nicolau Joan Fortesa Quint era fill de Pere Ramon Fortesa Unís i de Caterina Quint. Es casà amb Eleonor Pachs i en fou fill Nicolau, qui morí al setge d’Alcúdia durant les Germanies. Aquest es casà amb Eleonor Burgues Bartomeu, filla de Gregori i de Caterina, i en foren fills Nicolau i Ramon. Per la mort sense descendència de Nicolau, el fideïcomís fundat per Agnès Pachs Segarra recaigué sobre Ramon, qui, el 24 de setembre de 1523, rebé l’inventari de béns de son pare, que comprenia bàsicament els mateixos béns immobles exposats al paràgraf anterior (ACB, Llibre d’actes, s/s).

No obstant això, Gabriel Ferrando —en concepte d’administrador del fideïcomís— interposà demanda per la successió al vincle. Tanmateix, en sentència de 8 de juny de 1533 dictada per Ramon Llull, els béns que formaven aquest fideïcomís recaigueren definitivament sobre Ramon Quint, qui, en ocasions, apareix documentat com a Ramon Burgues per la pretensió que tengué de succeir al fideïcomís fundat per Gregori Burgues (ACB, s/s).

Ramon Quint Burgues engrandí la propietat mitjançant l’agregació d’una vinya contigua que adquirí el 16 de febrer de 1546 de Joan Mayol i del doctor en drets Joan Garcia. Segons l’acta de compravenda, es tractava d’una vinya amb casal i camps contigus que feia partió amb el camí de Puigpunyent, unes garrigues i una alqueria del comprador —antigament del doctor en drets Rafel Olesa— i els camps de Francesc Caulelles i Joan Cigala. Joan Mayol l’havia adquirida de Jeroni Osona amb instrument de 19 de juliol de 1542 autoritzat pel notari Pere Antich, i aquest, del doctor en drets Joan Garcia amb instrument de 15 d’abril de 1539 autoritzat pel notari Joanot Suaris. Joan Garcia era hereu de son pare, el també doctor en drets Rafel Garcia, qui l’havia adquirida del notari Claret el 17 de juliol de 1467 (Rosselló, 1989: I, 275, n. 601; ARM, Not. S-1194, f. 118; ARM, Not. 204, f. 112).

Ramon Quint Burgues es casà amb Elisabet Castell de Moyà i en foren fills Nicolau, Francesc —casat amb Maria Burgues—, Eleonor —casada amb Joan Sant Martí—, Beatriu —casada amb Gregori Sales—, Joanot —casat amb Joana Gual—, Clara —monja de Santa Margalida—, Antonina —clarissa— i Isabet (†1586), casada amb Nicolau Quint de Morell. Amb instrument de 26 de maig de 1552 autoritzat pel notari Joanot Mollet, Ramon Quint Burgues i Elisabet Castell de Moyà feren donació d’aquesta i altres propietats al seu fill Nicolau en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Margarita Fortesa (ACB, Llibre d’actes, s/s).

Diversos contractes d’arrendament de mitjan segle XVI ens informen de l’intens procés d’artigatge que s’hi duia a terme aleshores i que propicià un augment de la productivitat de la possessió i la formació de diverses explotacions menors. Així, el 1570, Nicolau Quint Burgues llogava el rafal de Son Capó a Pere Ferrer i el rafal de Son Bunyola, mentre que el 1580 arrendava a Rafel Perelló i a Rafel Tortella la vinya; a Guillem Pallicer, Blai Pallicer i Sebastià Palmer, una tanca que comprenia del «camino clos eundo a camino raphalli dels frares fins a la barrera de mossèn Vida a la part de la montanya, ço és, conró, garroves y pastures», i a Miquel Miralles i Gabriel Tauler, de Marratxí, la part de la vinya on es trobaven la tanca de la Figuera, la tanca de l’Abeurador dit lo Poal i la tanca de la Teulera (ARM, Not. S-400, f. 11; ACB, s/s).

Segons els estims de 1578, la propietat pertanyia a Nicolau Quint Burgues i valia 13.000 lliures: «La possessió, rafalet y vinya de mossèn Nicolau Burgues y Quint, lo qual rafal és pp. lo camí de Purpunyent» (ARM, D-1251, f. 149).

Nicolau Quint Burgues —també documentat com a Nicolau Burgues Quint per haver-li estat declarada (1573) la successió al fideïcomís fundat (1425) per Gregori Burgues, Sallambé— morí el 21 de juny de 1580 sense deixar descendència de la seva esposa, Margarita Fortesa, amb testament que havia disposat tres dies abans en poder del notari Joanot Mollet, en què reconegué la successió al fideïcomís fundat per Agnès Pachs Segarra a favor del seu cosí Nicolau Quint Valls i la successió al vincle de Gregori Burgues al seu nebot Nicolau Quint —fill de la seva germana Isabet— (Salvá, 1972: 432).

Nicolau Quint Valls —també documentat com a Nicolau Quint d’Eivissa— testà el 21 de juliol de 1597 en poder del notari Guillem Sureda i nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Paula Fuster —filla de Felip Pachs Fuster i de Dionísia Pachs—, qui, el primer d’agost següent, rebé l’inventari de béns del seu espòs, que comprenia les cases majors de l’heretat, situades a la parròquia de Sant Nicolau, la possessió de Son Elzèbits (Petra) i la possessió de la Vinya, situada al lloc de la Muntanya del terme de la ciutat, de les cases de la qual s’esmenten la sala, tres cambres, el rebost, la cuina, el pastador, dos cellers —un de gran i un altre de petit—, la botiga de l’oli, la capella i la païssa. Fills del matrimoni foren Nicolau, Pere Joan i Pelai, els quals moriren sense descendència i aleshores s’inicià un plet entre els possibles successors al fideïcomís disposat (1483) per Agnès Pachs Segarra. Finalment, en execució de sengles sentències dictades el 2 d’octubre de 1655 i l’11 de maig de 1660 per Francesc Mir —doctor del Reial Consell— i Joan Martorell —regent de la Cancelleria—, el vincle recaigué sobre Tomàs Quint Çafortesa Verí (ARM, ECR-1149, f. 192; AC, 16372, n. 42).

Tomàs Quint Çafortesa Verí era fill de Lleonard Burgues Fortesa Quint de Morell i de Joana Verí. El 25 de setembre de 1650, es casà amb Maria Olesa Sureda (†1713) —pubila de Gregori Olesa Santacília i de Francina Sureda— i en foren fills Francina (†1747) —casada, successivament, amb Ramon Gual Térmens Desmur i Pedro Verí Despuig (†1700)—, Tomàs (†1713) —I marquès del Verger de Vinagrella—, Lleonard, Maria —teresiana—, Gregori —sagristà i canonge de la Seu—, Beatriu —clarissa—, Elisabet —clarissa— i Joana, casada amb Francesc Sureda de Sant Martí. Testà el 3 de juliol de 1667 en poder del notari Llorenç Busquets i fou enterrat el 10 següent al convent de Sant Domingo: «[…] sepultura y cos generalíssim del noble Sr. D. Thomàs Quint Zeforteza, cavaller del hàbit de Santiago, […] el qual morí en temps de entredit, el qual alsaren per a enterrar-lo a la capella de los Fortezas en una tomba qui està junt a lo altar, el qual donà en vida molt bon exemple, axí en los pobres com ab altres accions» (Oleza, 1921: 120).

Segons els estims de 1685, Son Quint pertanyia a Gregori Quint Çafortesa Olesa i valia 15.500 lliures. Aquest morí el 27 de juny de 1718, amb testament que havia disposat dos dies abans en poder del notari Bartomeu Fàbregues, en què nomenà hereu universal el seu germà Tomàs (ARM, D-1253, f. 196; Ramis de Ayreflor, 1911: 203).

Tomàs Burgues Çafortesa Olesa es casà, el 26 de maig de 1686, amb Cecília Dameto Togores (1669-1737) —filla d’Antoni Dameto Rocabertí (†1718) i de Joana Togores Moix (†1706)— i en foren fills Maria (†1730) —casada amb Tomàs Verí— i Tomàs (1695-1753), II marquès del Verger de Vinagrella. Cecília testà el 25 de març de 1736 en poder del notari Francesc Garcias i fou enterrada el 24 de març de 1737 al convent de Sant Domingo, «en lo vas de los Fortezas» (Albertí et al., 2002: 68, 71; Oleza, 1921: 262).

Tomàs Burgues Çafortesa Dameto nasqué el 23 de juny de 1695. Es casà (1716) amb Eleonor Berga Çafortesa (1701-1767) i en foren fills Gabriel (†1742), Tomàs (1720-1772) i Cecília (†1789), casada amb Francesc Sureda de Sant Martí, marquès de Vilafranca. La mort del primogènit en edat pupil·lar feu que Tomàs heretàs el patrimoni familiar (Albertí et al., 2002: 68, 71; Ramis de Ayreflor, 1911: 203).

Tomàs Burgues Çafortesa Berga nasqué el 13 de setembre de 1720. Es casà, el 8 d’abril de 1739, amb Caterina Sureda Togores (1722-1814) —filla de Joan Sureda Villalonga i de Caterina Togores Gual Térmens, marquesos de Vivot— i en foren fills Pedro (1764-1837), Maria —morta en edat pupil·lar—, Eleonor (†1769) —casada amb Joan Sureda, marquès de Vivot—, Anna Maria (†1798) —clarissa—, Joan (1756-1825) —casat amb Cecília Melciona Borràs Feliu—, Tomàs (†1772) —casat amb Joana Sureda de Sant Martí—, Caterina (†1783) —concepcionista—, Ignaci —mort en edat pupil·lar—, Josep (1762-1812) —casat amb Maria Francisca Dameto Sureda (1772-1842)—, Cecília (†1811) —concepcionista—, Maria (†1832) —casada amb Jaume Melcion Thomàs, abans Sureda Verí—, Maria Gabriela (†1771) —concepcionista— i Elisabet (1744-1828), casada amb Joan Despuig Dameto, IV comte de Montenegro i VI de Montoro. Morí el 31 d’agost de 1772, amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1762 i codicils que havia signat el 10 de febrer de 1771 i el 28 d’agost de 1772 en poder del notari Josep Bernad, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill primogènit, Joan. El 19 de setembre següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la viuda. L’heretat comprenia les cases majors —Can Fortesa del Sitjar—, situades al carrer de la Concepció, on morí el difunt; unes cases grans situades a la parròquia de Sant Nicolau, al Pas d’en Quint; Son Dameto, el Rafal Vell, Son Fortesa, Son Valentinet, Son Anglada, Son Berga, Son Quint i Santa Eulàlia (Palma); Son Valentí, les Mosqueres, Son Bunyola i Son Balaguer (Esporles); l’Estalella (Llucmajor); l’Alqueria, l’Ermitori i Vinagrella (Llubí); Son Fortesa, Son Josep, So na Moixa i Son Vell (Manacor), més la posada; Son Boronat (Calvià); Alfàbia, Honor i Son Ignaci (Bunyola) i la cavalleria de Lloscos (Muro). De les cases de Son Quint es descriuen la capella, la tafona —de dues bigues— i el molí de sang. Hi havia un cup de llenyam amb congrenys i dos carretells. Aleshores, es trobava arrendada per 1.000 lliures anuals a Blai Billon i al conrador Rafel Salas, Silvestre (Albertí et al., 2002: 71; ARM, Not. 2150, f. 120).

El 24 de maig de 1790, Joan Burgues Çafortesa Sureda feu donació de tots els seus béns al seu germà Josep amb una sèrie de pactes. No obstant això, el 1791, es casà amb la filla d’un carnisser, Cecília Melciona Borràs Feliu. Aleshores, com a primogènit, reclamà tots els drets que li pertanyien i que ja havia cedit en part al seu germà Josep. Aquest s’hi oposà i aleshores començaren les diferències i els plets, que arribaren fins al Reial i Suprem Consell de Castella. La resolució del monarca fou salomònica i aconsellà la formació de dues cases Zaforteza, de manera que els germans Joan i Josep fundaren respectivament les branques Burgues-Zaforteza i Quint-Zaforteza i es dividiren el patrimoni familiar, inclòs l’arxiu. La concòrdia i divisió de béns se signà davant el notari Esteve Bonet Perelló amb sengles actes de 24 de desembre de 1805 i 8 de novembre de 1806. Joan continuà la línia principal del llinatge —que s’anomenà línia dels Burgues-Zaforteza a causa dels llinatges emprats pels hereus— i heretà els fideïcomisos dels Zaforteza, Santacília, Marí, Lloscos, Villalonga, Berga-Zanglada, Pachs, Burgues-Sallambé i Oleza de Vinagrella i la meitat del vincle de Miquel Çanglada Busquets, mentre que el seu germà Josep succeí als fideïcomisos dels Quint, Berga, Valentí-Sestorres —amb agregats— i la meitat del vincle de Miquel Çanglada Busquets (ARM, ECR-1161, f. 366; Ramis de Ayreflor, 1911: 202-203).

Josep Quint Çafortesa Sureda fou batiat el 14 d’octubre de 1762. Es casà, el 30 de maig de 1790, amb Maria Francisca Dameto Sureda (1772-1842) —filla de Francesc Dameto i d’Elisabet Sureda— i en foren fills Lleonard (1791-1800), Maria de la Concepció (1792-1845), Tomàs (1794-1854), Elisabet (n. 1796) i Francesc (1799-1800). Morí el 12 de maig de 1812, amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Agustí Marcó Guardiola, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill Tomàs (1794-1853) (Albertí et al., 2002: 81-82).

Segons l’Apeo (1818), Son Quint valia 70.000 lliures i ocupava una superfície de 380 quarterades, de les quals 80 eren camp de segona qualitat amb arbres, 100 eren camp de tercera qualitat amb arbres, i les 200 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 143v).

Tomàs Quint Zaforteza Dameto nasqué el 17 de setembre de 1794. Es casà, el 4 d’agost de 1818, amb María Antonia Togores Denti (1801-1863) —filla de Mateu Togores Çanglada i d’Estefanía Denti Paratore— i en foren fills José (1821-1880), Mateo (1825-1898), Tomás (1828-1844), María Francisca (1830-1905) i Catalina (1833-1912), casada amb Mariano Villalonga Togores (1811-1869), VII marqués de Casa Desbrull. Morí el 7 de juliol de 1853, a l’edat de 58 anys. En execució de l’acta de donació que ordenà a la possessió de Son Nebot (Marratxí) el 18 de juny de 1850 en poder del notari Sebastià Coll, tots els béns, drets i accions passaren al seu fill primogènit, José. Amb escriptura de primer de març de 1866 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, acceptà la donació, que consistia en les cases majors de l’heretat, situades al carrer de Sant Feliu, inclòs l’oratori homònim; unes cases situades al carrer de Palacio, on posteriorment s’aixecarà l’edifici de la Diputació; unes cases al carrer de la Concepció; Son Sametes (8 quarterades), Son Quint (660 quarterades), el que restava de Son Anglada (139 quarterades de bosc i garriga), Son Valentí (50 quarterades), Son Berga Nou (13 quarterades), Son Berga Vell (132 quarterades), el Molí de la Terra i l’Aigua Dolça (5 quarterades), situades al terme de la ciutat; la possessió de Son Quint (193 quarterades), situada a Esporles; Son Bunyola (390 quarterades), situada a Banyalbufar; Son Naci (56 quarterades) i l’Heretat (257 quarterades), situades a Bunyola; Castellitx de l’Oratori (200 quarterades), situada a Algaida, i Solleric (300 quarterades) i l’Estalella (370 quarterades), situades a Llucmajor (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1866, f. 267; RP2, 437-terme, 1a).

Com s’ha assenyalat anteriorment, Son Quint ocupava una superfície de 660 quarterades, valia 110.000 escuts i era tenguda sots alou propi. Confrontava, al sud, amb el carreró del Rei; a l’oest, amb el camí de Son Rapinya, Son Muntaner —de la marquesa del Reguer— i Son Vida —de Francisco Truyols Salas—; al nord, amb Son Camps —de Sebastián Feliu—, Son Cotoner —de Nicolás Brondo—, Bunyolí —del comte de Peralada— i Son Gual de Pocafarina —del marquès de Campofranco—, i, a l’est, amb Son Ximelis —de Juan Palou de Comasema—, Son Roqueta —de Francisco de Paula Aguiló—, Son Putxet —dels hereus de Miguel Humbert—, Son Cigala —del comte de San Simón— i Son Peretó —de la marquesa del Reguer— (RP2, 437-terme, 1a).

Entre 1866-70, José Quint Zaforteza Togores executà un primer establiment de la propietat. Els compradors foren Gabriel Tugores Alemany, el qual adquirí (1865) un solar de 720 m² amb casa; el comerciant Nicolás Humbert Burguera, qui comprà (1866) una porció d’11 quarterades i mitja i 7 destres que agregà a Son Putxet, de la seva propietat; el comerciant José Binimelis Reus, qui adquirí (1866) en dues compres una porció de 3 quarterades, 2 quartons i 94 destres, i el registrador de la propietat Antonio María Sbert Borrás, qui també adquirí (1867-70) en dues compres una porció de 6 quarterades que es denominarà Can Asbert o Son Fort. Sembla que, amb anterioritat, s’havien establit algunes terres verbalment o mitjançant contractes privats, car les dessusdites porcions confrontaven amb propietats procedents de Son Quint adquirides per Hermenegildo Rentierre, Jaime Bosch i Pedro Juan Ferrer. Les segregacions es feren amb una sèrie de condicions: 1) el venedor es reservava el domini directe i els drets de lluïsme i relluïsme al 10%; 2) els compradors pagaven un preu d’entrada a raó de 200 lliures per quarterada i sobre la resta es creava un cens reservatiu pagador el 8 de setembre a raó de 6 lliures per quarterada; 3) els compradors disposaven d’un any per a construir a costes i despeses seves una paret de 7 pams d’alçada que separàs les seves porcions de la resta de Son Quint, la qual havia d’anar assentada sobre una franja de 7 pams cedida pel venedor; 4) els compradors podien obrir un portell que donàs entrada a Son Quint; 5) el venedor es reservava el dret de fadiga de 30 dies; 6) el venedor es reservava el dret de triar davant quin notari se signaven les escriptures de compravenda, les quals sempre es rubricaren en poder del notari Gabriel Oliver Salvá; 7) els compradors havien d’entregar al venedor una primera còpia de l’escriptura de compravenda «en señal de la transmisión del dominio útil» (íd.).

José Quint Zaforteza Togores fou batiat el 26 d’abril de 1821. Es casà a València, el 12 de febrer de 1849, amb María del Carmen Crespí de Valldaura Caro (1828-1902) —filla de Joaquín Crespí de Valldaura Carvajal i de Margarita Caro Salas— i en foren fills Tomás (1849-1888), Joaquín (1850-1885), María Antonia (1853-1881), Mateo (1856-1927), José (1856-1898) i Mariano (1861-1918). Morí el 20 de maig de 1880, amb testament que havia ordenat el dia de la seva mort a la possessió de Son Berga del terme de la ciutat en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereus usufructuaris la seva esposa i el seu germà Mateo, i propietari, el seu fill primogènit, Tomás, amb una sèrie de substitucions per al cas de morir sense descendència masculina. Com que Tomás morí sense fills mascles i li premorí sense successió el seu germà Joaquín, el caràcter d’hereu universal propietari recaigué sobre José en sentència de 5 d’octubre de 1888 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral (íd., 3a-7a; Albertí et al., 2002: 85-86).

Després de la corresponent descripció de béns, els germans José, Mateo i Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura i les germanes María del Carmen i María de la Concepción Zaforteza Verí —filles del difunt Tomás Quint Zaforteza Crespí de Valldaura— procediren a la divisió dels béns. A María del Carmen i a María de la Concepción Zaforteza Verí els foren entregades les possessions de Son Quint (Esporles) i Castellitx (Algaida) i el rafal de Son Puig, situat al pla de Sant Jordi. Mateo s’adjudicà el rafal de Son Valentí (Palma, 50 quarterades) i la possessió de Son Bunyola (Banyalbufar, 390 quarterades). A Mariano li correspongueren el Molí de la Terra, la porció de Son Anglada que encara posseïa la família (Palma, 92 quarterades) i la possessió de l’Heretat (Bunyola, 182 quarterades). A José se li adjudicaren, ço és, com a legitimari dels seus oncles Joaquín i María Antonia Zaforteza, les possessions del Racó (Artà, 352 quarterades), Xiclati (Son Servera, 356 quarterades), el Bosc (Petra, 500 quarterades) i Son Sametes (Palma, 8 quarterades), i com a hereu, les cases del carrer de Sant Feliu, les possessions de Son Quint, Son Berga Nou, Son Berga Vell i l’Aigua Dolça (Palma), Son Naci (Bunyola), l’Heretat i na Maians (Capdepera), una casa a Artà, una altra casa a Manacor —al carrer del Palau— i una part indivisa del castell de Capdepera (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1891, Protocol 3r, f. 3084).

José Quint Zaforteza Crespí de Valldaura es casà amb María de las Mercedes Amat Olivar (†26-3-1946) i en foren fills José, Joaquín, María del Carmen (1891-1922) —casada amb l’enginyer José Zaforteza Musoles— i María Antonia, qui es casà amb José Zaforteza Musoles quan morí la seva germana María del Carmen. Morí el 4 de febrer de 1898, amb testament que havia ordenat el 2 d’abril de 1892 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal propietari el primogènit que tengués a la seva mort, que vengué a esser José, qui inscrigué Son Quint al seu favor mitjançant escriptura de 10 de juny de 1898 autoritzada pel mateix notari (RP2, 437-terme, 8a).

Entre 1899-1900, María de las Mercedes Amat Olivar —en representació del seu fill José, qui encara era menor d’edat— vengué algunes terres de la part de Son Quint denominada la Cabaneta. Els compradors foren el jornaler Juan Sastre Simó, qui adquirí (1899) una porció de 10 quarterades, 1 quartó i 71 destres que comprenia una casa de 799 m² abans habitada pel garriguer de Son Quint i que confrontava amb el camí del coll d’en Marill, el cementeri de la Vileta, Son Cigala i el camí homònim; i els cònjuges Juan Ferrá Vich —conrador— i Margarita Alemany Ripoll, els quals adquiriren (1900) una porció de 5 quarterades que feia partió amb les terres de dit Sastre. Les condicions eren molt diferents a les estipulades per José Quint Zaforteza Togores: els compradors adquirien el ple domini de la terra i havien de construir, això sí, a costes i despeses seves dins el primer any una paret seca divisòria d’entre 90-110 cm de gruix i 160 cm d’alçada assentada parcialment sobre el terreny adquirit i la resta de Son Quint. Les escriptures de compravenda se signaren en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner (RP2: 7457-terme, 7456-terme).

El 1931, José Quint Zaforteza Amat inicià el procés de parcel·lació dels sementers denominats la Tanca, el Garrigó i el Pinar. La major intensitat del desenvolupament urbanístic es concentrà entre els anys 1931-45 i particularment sobre els terrenys de la Tanca. Les escriptures de compravenda foren signades, successivament, en poder dels notaris José Socías Gradolí (1931-34) i Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (1935-65) (RP2, 437-terme).

Les terres de la Tanca foren ordenades en 212 trasts delimitats pel camí dels Reis, el camí de Son Rapinya, l’església homònima, la casa vicaria, l’actual plaça de Son Quint, el camí que anava de Son Rapinya a Son Serra —després, successivament, carrers lletra A, Presbítero Seguí i Mossèn Pere Seguí— i el rafal de Son Peretó —límit marcat actualment pel carrer de Bernat Vidal i Tomàs—; interiorment, els solars eren travessats pels carrers de Mateo Fiol, lletra D —després, successivament, Aviador Ibarra Montis i Son Llull—, lletra C —després, successivament, Caídos i Son Muntaner—, lletra B —després Zaforteza—, lletra E —després, successivament, Alférez Salleras i Tanca de Baix— i lletra F —després, successivament, Vicente Puerto i Son Puigdorfila. Entre 1931-60, es vengueren 63.829,81 m² de la Tanca. Els compradors que adquiriren major extensió de terres foren els cònjuges Guillermo Ferragut Sbert —capità de navili retirat— i Dolores Gómez Sevilla —2.490 m²—, la comercianta Josefina Ferrero Peñafiel —3.751 m²—, el misser Guillermo Sampol Casas —2.498 m²—, el misser Ramón Ferragut Sbert —4.128,75 m²—, Francisco Salleras Juan —6.063 m²—, Josefa Oliver Rebassa —3.102 m²— i el comerciant Gabriel Martorell Mairata —3.294 m²— (íd.).

Sobre les terres del Garrigó es traçaren 6 illetes que eren travessades pels carrers lletres A, B, C —després Moreno Carbonero—, D —abans camí d’establidors i després Aristóteles—, E —després, successivament, Flecha Garí Mateu i Garrigó— i F —després Ventayol— i els camins de Son Vida i Son Rapinya. Entre 1931-52, es vengueren un total de 26.913,39 m². Els majors compradors foren Bartolomé Vich Mir i Gabriel Catalá Escanellas —3.050 m²—, Juan Tortella Paris —2.570 m²— i Madeleine Brooks —casada amb Frank Terry Brooks—, qui adquirí (1935) una parcel·la de 3.616 m² afrontada amb el camí de Son Vida damunt la qual construí una casa que es denominarà Cuatro Vientos quan en serà propietari el comandant d’aviació Carlos Urcola Fernández (íd.).

El sementer del Pinar fou dividit en 5 illetes delimitades pel camí de la Vileta, el camí de las Cuevas del Pilar, el camí de Son Vida, el torrent de Sant Magí i el carrer del Puig Redó. Els compradors més destacats foren Antonio Gispert Peret —7.286,57 m²—, Catalina Servera Dols —4.977 m²—, Juana Mir Gelabert —4.270 m²— i Bartolomé Ventayol Vanrell —4.450 m². A partir de 1959, la documentació denomina el lloc amb el nom del Pinar del Parque (íd.).

A part dels tres sementers esmentats, també es vengueren algunes terres de la part de la muntanya, essent el comprador més destacat l’industrial Bartolomé Juan Serra, qui adquirí (1943) una porció de 13 quarterades que confrontava amb Son Muntaner, de la seva propietat. Així mateix, Bartolomé Ferrer Villalonga, Murta, comprà (1944) una porció de 77.784 m² procedent del sementer del Figueral que confrontava amb el camí Vell del Figueral de Son Quint, Son Muntaner i Son Vida, on aixecà la fàbrica de teules Tejar Toledo —que havia estat inaugurada tres anys abans, per la qual cosa el 1944 degué esser l’any en què la compravenda fou elevada a escriptura pública—; el 1948, Ferrer adquirí per 500 pessetes un pou amb coll fet de maons que se situava a 15 metres del torrent de Sant Magí i que duia l’aigua a la seva fàbrica de teules per una síquia que anava vorera vorera del camí de Son Rapinya (íd.).

José Quint Zaforteza Amat es casà amb María Olives Olives i en foren fills José, Gabriel, Tomás, Nieves, Dolores i Mercedes. Morí el 16 de desembre de 1965, amb testament que havia disposat el 24 de gener de 1940 en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva usufructuària sa mare, María de las Mercedes Amat Olivar, i propietària, la seva esposa. Aleshores, la possessió encara ocupava una superfície de més de 550 quarterades, a pesar que la major part de l’extensió corresponia a terreny muntanyós que, a dia d’avui, està classificat com a ANEI (RP2, 437-terme, 12a).

El 10 de febrer de 1971, les entitats Inmobiliaria Constructora SA i Alconsa obtengueren llicència de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Balears per a transformar una superfície d’uns 68.000 m² en l’anomenat Parque de los Almendros. El projecte contemplava la construcció de 624 habitatges repartits en 39 blocs i l’enderrocament (1974) de les cases de Son Quint (AMP, LO-1973/4356).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s