Son Pacs

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Cigala, Son Quint, Son Serra i el camí de Son Rapinya. Prengué nom de la família Pachs.

Les notícies més antigues que en tenim són del 20 d’octubre de 1523, quan Jeroni Nicolau establí a Joan Muntanyans una vinya sots alou propi que tenia com a hereu de Bernat Nicolau. Aleshores, feia partió amb les vinyes de Nicolau Quint, Bartomeu Descós, Jaume Joan Caulelles i Jaume Desmàs. S’imposà un cens reservatiu de 32 lliures (ACM, 14854, f. 280).

El 5 d’agost de 1530 davant el notari Ferdinando Vergara, Joanot Muntanyans signà escriptura de permuta amb Albertí Pachs. Aquest testà el 22 de novembre de 1554 davant el notari Miquel Thomàs i nomenà hereu universal el seu fill Esbert. El 13 de desembre de 1559 s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que fou rebut per la viuda, Margarita Pachs, i Ramon Fortesa, com a administradors de l’heretat, que comprenia, entre d’altres, una casa situada a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer del Triquet de la Pilota, i una vinya situada a la part de la Muntanya, amb casa de dues plantes i celler (ACM, 14859, f. 284; ARM, ECR-1106, f. 921).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal i valia 1.500 lliures: «Rafal de mossèn Albert Pachs, mil y sinch-centes lrs.» (ARM, D-1251, f. 149).

Esbert Pachs testà el 25 de setembre de 1580 davant el notari Joanot Mollet i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Elisabet Sant Joan, la qual mitjançant escriptura de 9 de març de 1589 autoritzada pel notari Julià Oliver aportà, entre d’altres, el rafal de Son Pacs en concepte de dot al matrimoni que la seva filla Margarita havia de celebrar amb Felip Fuster. Aquest capbrevà la propietat el 22 de juny següent declarant que era tenguda sots alou propi i franca de cens. Aleshores feia partió amb les vinyes de Bartomeu Descós, Agustí Caulelles (abans de Joanot Caulelles), Nicolau Quint d’Eivissa i la que fou de Jaume Desmàs (ARM, ECR-1106, f. 921).

El 3 de maig de 1595 Felip Fuster arrendà el rafal a Sebastià Riera per temps de 8 anys i ànnua mercè de 90 lliures i 9 barcelles d’ametles. Entre altres pactes i condicions, el conductor havia de posar en guaret 5 quarterades al llarg del període d’arrendament, malgrat no les hi hagués trobades en començar la conducció (ACM, 16372, n. 38).

Felip Fuster morí el 4 de setembre de 1620 amb testament que havia disposat el 20 de juny de 1607 davant el notari Andreu Caselles, en què nomenà hereu el seu fill Esbert, nascut del seu matrimoni amb Margarita Pachs. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo. El 19 d’octubre següent la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que fou redactat pel notari Joan Peris. L’heretat comprenia, entre altres béns, les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer d’en Morei, els rafals de Son Fuster i Son Pacs (Palma) i la possessió de l’Estorell (Binissalem) (ARM, Not. C-3068, f. 183; Oleza, 1921: 70; ARM, Not. P-746, f. 1).

Al testament que Margarita Pachs ordenà el 31 de juliol de 1627 fundà un fideïcomís que havia de recaure, en primer lloc, damunt Joan Miquel Fuster, i per al cas de premorir-li sense descendència masculina, damunt el seu fill Esbert. El 3 de gener de 1628 Margarita Pachs disposà un nou testament en què fundà un fideïcomís sobre Son Pacs que recaigué (després de la mort de Joan Miquel i Esbert Fuster) damunt la seva filla Dionísia Fuster (aleshores viuda de Joan Sant Joan), la qual mitjançant escriptura de 13 de gener de 1651 autoritzada pel notari Mateu Deyà feu donació de la propietat al seu fill Ramon Burgues Çafortesa Pachs Fuster (ARM, ECR-1149, f. 164v).

El 25 de juny de 1658 l’administrador de l’heretat d’Esbert Fuster rebé l’inventari dels seus béns, entre els quals hi havia la Cabana de Son Fuster, situada als termes de Palma i Marratxí, i el rafal de Son Pacs, situat al lloc del Vinyet, que aleshores tenia arrendat Bartomeu Massanet per ànnua mercè de 115 lliures (ACM, 14859, f. 395).

Mitjançant escriptura de 6 de juny de 1665 autoritzada pel notari Antoni Moll, Ramon Burgues Çafortesa Pachs Fuster, II comte de Santa Maria de Formiguera i procurador reial del Regne, entregà Son Pacs als frares del convent de Sant Domingo per la quantitat de 5.359 lliures 19 sous 4 diners que devia al convent, ço és, 2.543 lliures 19 sous 4 diners per sufragis celebrats per la comunitat que havien ordenat els seus antecessors i 2.816 lliures pel capital de 149 lliures 16 sous cens que havien d’importar les obres pies del segon comte de Santa Maria de Formiguera (ARM, Not. M-953, f. 237).

Segons els estims de 1685, Son Pacs pertanyia al convent de Sant Domingo i juntament amb Son Cigala valia 3.000 lliures: «Son Sigala y Son Pax, del convent de Sant Domingo, tres mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).

Mitjançant escriptura d’11 de gener de 1808 autoritzada per Francesc Amer, comptador i secretari de la Reial Oficina Comptadoria i Secretaria del Dret d’Amortització, el convent de Sant Domingo vengué al comerciant Antoni Bartomeu Pou per preu de 3.601 lliures una porció de camp de Son Pacs de 8 quarterades i 2 quartons que feia partió amb Son Serra, Son Quint, el camí reial de Son Vida i terres romanents al convent de Sant Domingo. Desconeixem si la casa principal de Son Pacs se situava damunt la part restant del rafal (ARM, ECR-1201, f. 7).

Segons l’Apeo (1818), la propietat no comptava amb cases, valia 4.670 lliures i ocupava una superfície de 8 quarterades i mitja de camp de tercera qualitat (ARM, D-1530, f. 145).

Antoni Bartomeu Pou morí sense testar el 22 de febrer de 1822 i en fou declarada hereva legal la seva filla Caterina Maria Bartomeu Bosch. Aquesta morí el 9 de novembre de 1867 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 16 de febrer de 1861 davant el notari Mateu Mora Carbonell i el 3 de novembre de 1867 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què llegà 100 lliures i 400 escuts a la seva filla Francisca (†1900) —endemés del que ja li havia entregat en casar-se— i 1.000 lliures a cadascuna de les seves filles Antonia (†1898) i Josefa el dia que contraguessin matrimoni. Deixà 5 sous a cadascun dels seus fills Antonio (†1862), José, Francisca, Antonia i Josefa Giá Bartomeu. Nomenà hereu universal propietari el seu fill José amb l’obligació d’haver de donar habitació a les seves germanes Antonia i Josefa. Mitjançant escriptura de 7 de gener de 1868 autoritzada per dit notari Sancho acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia unes cases situades al carrer de Jaume Ferrer, una botiga contigua a dites cases, la possessió de Son Penyaflor (Palma) i el rafal de Son Pacs, que ocupava una superfície d’unes 8 quarterades i mitja, tenia casa i valia 19.500 pessetes (RP2, 6253-terme, 1a-3a).

José Giá Bartomeu morí fadrí el 14 de març de 1906 amb testament que havia ordenat el 19 d’abril de 1904 davant el notari Rafael Togores Palou, en què, entre altres coses, nomenà hereva universal propietària la seva germana Josefa i llegà a Antonia María Genovart Esteva el dret de poder habitar a la casa urbana de Son Pacs durant la seva vida, el dret d’esser mantenguda i assistida convenientment en cas d’emmalaltir i una pensió vitalícia de 150 pessetes anuals en metàl·lic que havia de percebre per semestres vençuts. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).

Josefa Giá Bartomeu morí l’11 de juny de 1916 amb testament que havia disposat el 6 de setembre de 1906 davant dit notari Togores, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu Agustín Cañellas Gazá (fill de Mateo i de Catalina), qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de juny de 1916 autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).

Agustín Cañellas Gazá es casà amb Antonia Darder Pujol (†1939) i en foren fills Catalina i Mateo Cañellas Darder. Morí el 17 d’agost de 1940 amb testament que havia ordenat el 15 de juny de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu propietari el seu fill Mateo, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 d’agost següent autoritzada pel notari de Porreres José Clar Salvá (íd., 7a).

El 31 de desembre de 1964 davant dit notari Clar, Mateo Cañellas Darder vengué la propietat per preu de 283.000 pessetes a l’aparellador Juan Terrasa Noguera, l’arquitecte Antonio García Ruiz Rosselló, el misser Francisco Luis Gamón Boldoba i l’arquitecte José Pellicer Gambús, els quals l’adquiriren per indivís i en la proporció d’1/6 part indivisa cadascun dels dos primers i 2/6 parts indivises cadascun dels dos darrers. Immediatament iniciaren la parcel·lació i urbanització de la propietat (íd., 10a; RP2, 4509-III, 1a).

Mitjançant escriptura de 4 d’abril de 1974 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo vengueren a l’industrial Pedro Pizá Camps el trast nombre 115 del plànol de parcel·lació (de 1.980 m²), que comprenia la casa principal de Son Pacs, de planta baixa i pis, marcada amb el nombre 6 del carrer del Lago Garda. Confrontava al nord amb Son Cigala; al sud, amb els trasts nombres 101, 199, 97 i 96 del plànol de parcel·lació; a l’est, amb el trast nombre 95, i a l’oest, amb el trast nombre 102 i el carrer del Lago Garda (RP2, 7960-VI, 1a).

Segons l’escriptura que l’entitat Quiba Mallorca SL atorgà el 2 d’agost de 2012 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, la parcel·la que comprenia la casa principal de Son Pacs ocupava una extensió de 1.966 m² i la superfície construïda era de 569 m². Confrontava al nord amb els nombres 18 a 40 parells del carrer del Rector Bartomeu Martorell; al sud, amb els nombres 1 a 9 senars del carrer del Llac de Constança; a l’est, amb el nombre 11 del carrer del Llac de Constança, i a l’oest, amb el nombre 3 del carrer del Llac Garda (íd., 33a).

A la segona meitat del decenni de 2010 les cases de Son Pacs foren enderrocades i es promogueren habitatges damunt el solar (íd., 35a).