Son Mateu

Son Estada

La propietat es formà per la unió de dues peces de terra procedents de Son Vic que adquirí el cirurgià Mateu Estada, de qui prengué nom.

La primera la comprà el 17 d’octubre de 1677 a Bartomeu Mora, Esperança Cañellas Cortey, Joana Cañellas Mora i Elisabet Cañellas Palmer, hereus de Joana Calafell Cañellas. En pagà un cens reservatiu de 4 lliures i 85 lliures d’entrada, que anaven destinades als creditors. Es tractava d’una peça de terra de 4 quarterades i mig quartó procedent de les 6 quarterades i mig quartó que Jaume Rossinyol establí al conrador Antoni Calafell mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1619 autoritzada pel notari Pere Femenia imposant un cens reservatiu de 8 lliures 12 sous 10 diners pagador el dia de Sant Miquel. Era tenguda sots alou i directe domini de la cavalleria de Son Vic, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga. Prestava 6 lliures 15 sous 6 diners cens als hereus de Jaume Rossinyol (que aleshores percebia el notari Francesc Groñard) de nombre de 8 lliures 12 sous 10 diners cens; la resta (1 lliura 17 sous 4 diners) la prestava Antoni Calafell, Menor, per les altres 2 quarterades de terra. Confrontava amb les comunes i muntanyes de la cavalleria de Son Vic, terres dels hereus d’Antoni Palmer, un camí reial i terres de la possessió de Son Vic. Joana Calafell Cañellas la tenia per successió ab intestato de son pare, Antoni Calafell, qui la tenia inicialment en la superfície de 8 quarterades i 1 quartó i mig de terra per establiment que li feu Jaume Rossinyol el 21 de març de 1604, però, atès que li era impossible pagar anualment el cens a què estava obligada i que devia moltes de pensions, acordaren el 7 de juliol de 1619 que Antoni Calafell restava amb 6 quarterades i el romanent tornava a Jaume Rossinyol (ARM, Not. 5159, f. 133; ARM, Not. 6579, f. 229).

La segona (de 2 quarterades de superfície) l’adquirí dels germans Antoni i Esperança Calafell mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1679 autoritzada pel notari Ramon Morey (ARM, Not. M-1762, f. 3).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, pertanyia a Mateu Estada i valia 700 lliures: «Pessa de terra y casas de Matheu Stada, set-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 202).

Mitjançant escriptura de 7 de gener de 1701 autoritzada pel notari Ramon Morey, Mateu Estada l’establí al prevere Sebastià Ferragut (doctor en teologia, doctor de la Catedral, canonge penitencier i rector de la Universitat Literària Lul·liana) imposant un cens reservatiu de 18 lliures. Aleshores era denominada Son Estada, tenia cases i cisterna i prestava 1 gallina i 1/4 de gallina cens alodial. Confrontava amb el camí reial de Bendinat, el rafal de Son Ferrer i les garrigues comunes. El 2 de setembre de 1701 davant el mateix notari, Sebastià Ferragut quità el cens reservatiu, que aleshores percebia Jaume Estada (fill de Mateu) (ARM, Not. 5738, f. 71; ARM, Not. M-1762, f. 3).

Sebastià Ferragut testà el 10 de novembre de 1704 davant el notari Pere Renovard i nomenà hereu universal propietari el seu nebot Domingo Rubert Ferragut (doctor en drets i secretari de la Inquisició), qui al testament que ordenà el primer de maig de 1713 davant el mateix notari feu hereu universal propietari el seu germà Gabriel (doctor en teologia i beneficiat de l’església de Sant Jaume), el qual capbrevà Son Estada el 19 de novembre de 1735 declarant que ocupava una superfície de 6 quarterades i mig quartó i que tenia cases i cisterna (ARM, Not. 5738, f. 71).

Mitjançant escriptura de 27 de maig de 1764 autoritzada pel notari Guillem Rosselló, Clara Rubert Ferrà establí la propietat a Guillem Coll Planes imposant un cens reservatiu de 27 lliures. Aleshores era denominada Son Mateu (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1863, f. 881).

Més endavant, el rafal de Son Mateu passà a formar part de Son Pere Onofre, segons apareix a l’inventari de béns de Guillem Coll Planes, redactat el 13 d’octubre de 1792. En la liquidació dels béns d’Antoni Planes, Major, Antoni Planes, Menor, i Francina Planes, Son Pere Onofre fou dividit i Magdalena Salas (viuda de Bartomeu Coll Planes) prengué la part de les cases que mirava a Son Ferrer i una porció de 7 quarterades, 3 quartons, 1 hort i 10 sous de terra a la part de Son Mateu que confrontava amb Son Mateu, terres de Son Ferrer, el camí de la Comuna, el camí que anava a les cases de dit rafal mitjançant paret i les cases i terra que s’adjudicà Miquel Ferragut, hereu de la seva dona, Caterina Barceló Coll. Aquest s’adjudicà l’altra part de les cases (que mirava a la Bonanova) i les terres romanents del rafal, que ocupaven unes 8 quarterades, 3 quartons, 3 horts i 10 sous de terra i confrontaven amb Cala Major, Son Ferrer, Can Vell, el camí de la Comuna i el camí que anava a les cases (ARM, Not. R-200, f. 461).

Segons l’Apeo (1818), Son Pere Onofre i Son Mateu pertanyien a Miquel Ferragut, valien conjuntament 11.800 lliures i ocupaven una superfície de 28 quarterades, de les quals 12 eren camp de segona qualitat amb ametlers, 15 eren camp de tercera qualitat amb oliveres i garrovers i la quarterada restant era garriga (ARM, D-1530, f. 168v).

Fill i hereu de Miquel Ferragut fou Pere Josep Ferragut Barceló, casat amb Maria Camps de Suñer Coch (†1883), de qui no deixà descendència. Morí als 74 anys el 7 de març de 1848 amb testament que havia ordenat el 9 de febrer de 1847 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereu el seu germà Joaquim (RP6, 5203-terme, 1a).

Joaquim Ferragut Barceló morí a la Calatrava als 76 anys el 28 de desembre de 1862 amb testament que havia ordenat el 13 anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor en la persona dels pobres. Nomenà administradors testamentaris i marmessors Andrés Barceló Bestard, José Pou Ferragut, Bartolomé Maura Gelabert, Antonio Planas Nadal, Juan Vidal Servera i Nicolás Ripoll Bestard perquè traguessin a pública subhasta tots els béns mobles i immobles i dividissin els beneficis obtenguts en dues meitats, una per als pobres i l’altra destinada al sufragi de misses i altres bones obres. Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1863 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia acceptaren els béns de l’herència, que comprenia sis cases situades al barri de la Calatrava, als carrers de la Calatrava, Murta i Santa Fe; una altra casa situada davant l’església de Sant Miquel; el rafal de Son Pere Onofre, de 18 quarterades i 320 destres; el rafal de Son Mateu, abans Can Estada, de 5 quarterades i 2 quartons; el rafal de Son Fornari, situat a l’Horta de Palma, d’unes 8 quarterades i 157 destres, valorat en 6.000 lliures; el rafal de Can Tàpera, abans Son Palerm i Son Palermet, de 38 quarterades, valorat en 13.000 lliures; el rafal de Son Pi, situat a la parròquia de Sant Miquel, de 12 quarterades, valorat en 8.000 lliures; el rafal de la Real, situat a la parròquia de Sant Jaume, de 22 quarterades i mitja, amb caseta rústica; el molí dels Dimonis, situat a la parròquia de Sant Jaume; Cal Capellà, de pertinences de So na Dolça; una casa i dues peces de terra a Son Llull (Son Rapinya); terres al pla del castell de Bellver i a Son Serra (la Vileta); una caseta al Molí del Carnatge; un solar a l’arraval de Santa Caterina; la possessió de Son Guillot, amb la seva pertinença denominada Son Boscà, situada al terme de Petra; una casa a la vila de Selva i les propietats denominades Son Llinàs o Ca na Xina, Son Galiot, els Vergers i la Sort de n’Hereu, situades al terme de dita vila (íd.; CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1863, f. 881).

En reunió celebrada el primer de març de 1887 els marmessors de Joaquim Ferragut Barceló i el diputat provincial Pedro Sampol Rosselló acordaren treure a pública subhasta els rafals de Son Pere Onofre i Son Mateu en un únic paquet. La data i el lloc assenyalats per a dur-la a terme fou el 31 següent, a les 7:30 del vespre, a la plaça de Santa Eulàlia. Foren rematats per Bernardino Borrás Pujol per preu de 38.211 pessetes amb 89 cèntims i la compravenda fou elevada a escriptura pública el 14 de juny de 1887 davant el notari Guillermo Sancho. Aleshores Son Pere Onofre i Son Mateu formaven una sola explotació agropecuària. El primer ocupava una superfície de 18 quarterades i 320 destres, tenia casa rústica i urbana de tres vessants, planta baixa i principal i confrontava a l’est amb Son Llagosta, Can Vell i Cala Major; al sud, amb Son Ferrer, i a l’oest, amb Son Mateu mitjançant el camí dels Reis i Son Bono. Pel que fa a Son Mateu (abans Son Estada), ocupava una superfície de 5 quarterades i 2 quartons, tenia casa amb totes les seves pertinences i confrontava al nord amb el camí dels Reis; a l’est, amb Son Pere Onofre mitjançant dit camí; al sud, amb Son Ferrer, i a l’oest, amb el bosc de la cavalleria de Son Vic. Eren tenguts sots alou de Pascual Togores, comte d’Aiamans. Son Pere Onofre era travessat de llevant a ponent pel camí de la Comuna, que deixava 2 quarterades al nord i la resta al sud, i prestava un cens alodial de 3 gallines anuals a dit comte. Son Mateu estava gravat amb un altre cens alodial d’1 gallina i 1/4 de gallina al mateix senyor comte, més 30 lliures cens el 27 de maig a la congregació de Sant Felip Neri (RP6, 5203-terme, 1a-2a).

Bernardino Borrás Pujol es casà amb Antonia Palmer Llabrés i en foren fills Antonia i Guillermo Borrás Palmer, casats amb el misser Rafael Moll Sintes (†1937) i María Sagristá Llompart, respectivament. Morí el 19 de desembre de 1904 amb testament hològraf que havia atorgat el 10 de març anterior, el qual fou protocol·litzat el 14 de gener següent pel notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de desembre de 1905 autoritzada pel mateix notari i Guillermo s’adjudicà els rafals contigus de Son Pere Onofre i Son Mateu (RP6, 5203-terme, 8a).

Mitjançant escriptura de 17 d’agost de 1925 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Guillermo Borrás Palmer vengué Son Mateu (abans Son Estada), de 5 quarterades i mitja, a Domingo Torrens Roca per preu de 20.000 pessetes (RP6, 12939-terme, 1a).

Domingo Torrens Roca contragué un deute important amb el Crédito Balear i es veu obligat a haver de cedir-li Son Mateu, altres nou propietats i un automòbil pel seu valor total de 309.000 pessetes mitjançant escriptura de 21 d’abril de 1934 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 3a).

El desembre de 1934 el Crédito Balear feu suspensió de pagaments en un context de crisi mundial (crac del 29) agreujada per la realització d’inversions arriscades. Tengué gran repercussió perquè bona part de l’estalvi de Mallorca hi estava depositat. El cap d’oficines, José María Madico Pi, se suïcidà a París, on havia fuit. La intervenció del Banc d’Espanya i la creació d’un Grup Auxiliador (integrat per bancs de Madrid i de Barcelona) permeteren que s’aixecàs la suspensió de pagaments el maig de 1935. Mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1936 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el Crédito Balear (representat per José Espina Olivella, amb el vistiplau del president, Miguel Rosselló) vengué Son Mateu per preu de 81.500 pessetes als germans Juan, Jorge i Margarita Rigo Palmer (íd., 4a; GEM, I, 381).

Jorge Rigo Palmer morí fadrí i sense testar el 24 de maig de 1947, i en acte de 14 de novembre de 1953 dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en fou declarada hereva legal sa mare, María Palmer Tomás, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de desembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (RP6, 12939-terme, 5a).

María Palmer Tomás morí sense testar i els seus fills, Juan i Margarita, acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’octubre de 1971 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (RP6, 18184-III, 1a).

El 2 de gener de 1981 davant el notari Raimundo Clar Garau, Juan i Margarita Rigo Palmer feren donació de les seves respectives meitats indivises de Son Mateu (en unió de les meitats indivises d’altres tres propietats) als germans Antonio i Juan Rigo López (fills del primer i nebots de la segona) (RP6, 12680-VII, 1a).