Son Touet

L’origen de la propietat es troba en una peça de terra i garriga d’unes 2 quarterades procedent de Son Vic que Jaume Rossinyol establí a Montserrat Amengual amb escriptura de 24 d’abril de 1621 autoritzada pel notari Pere Femenia. Prengué nom de la família Tou, qui en fou propietària fins a mitjan segle XIX (ARM, Not. S-1681, f. 503).

El 14 de març de 1632, davant el notari Miquel Sastre, Maria Anna Amengual —filla de Montserrat— vengué la propietat a Nicolau Tou —fill d’Antoni—, imposant un cens reservatiu de 4 lliures. Confrontava amb la muntanya comuna, terres d’Antoni Planes i Son Bono, del convent de Sant Francisco de Paula (íd.).

Nicolau Tou era membre d’una família de conradors molt vinculada a importants possessions dels termes de Palma i Calvià, especialment a Bendinat. Adquirí diverses peces de terra i rafals que antigament havien format part de la possessió de Son Vic: Son Llagosta (1652), la Terra d’en Fàbregues (1659), Son Bono (1662) i una peça de terra de 8 quarterades que es correspon amb el rafal de Son Tous o Can Billon (1656). Testà el 3 de setembre de 1672 en poder del notari Pere Balle. En foren fills Pere, Nicolau, Miquel i Onofre, al qual li correspongué Son Touet (ARM, Not. B-632, f. 606).

Malgrat que l’acta de divisió dels béns de Nicolau Tou no se signà fins al 1716, cadascun dels germans Tou ja apareix documentat als estims de 1685 amb la seva propietat respectiva. Cal identificar Son Touet amb la peça de terra i cases d’Onofre Tou, valorada en 160 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).

Onofre Tou estava casat amb Caterina Cañellas. Testà el 26 de juliol de 1719 en poder del notari Bartomeu Nadal i nomenà hereu el seu fill Nicolau, qui capbrevà la propietat el 29 de desembre de 1731 davant el notari Miquel Florit, declarant que només prestava 1 gallina cens alodial al comte d’Aiamans perquè la resta de censals s’havien quitat. Confrontava amb les comunes de la cavalleria, terres de Son Bono —del convent de Sant Francisco de Paula— i terres de Joan Vives mitjançant camí reial (ARM, Not. 5738, f. 60).

Mitjançant acta de 30 d’octubre de 1751 signada davant el notari Miquel Seguí, Nicolau Tou Cañellas feu donació de la meitat dels seus béns —efectiva després de la seva mort— al seu fill Onofre, nascut del seu matrimoni amb Praxedis Escalas. El 21 de juliol de 1776, ja mort Nicolau Tou, els germans Nicolau i Rafel Tou Escalas signaren la donació de Son Touet a favor del seu germà Onofre (ARM, Not. 2127).

Amb acta de 7 d’abril de 1782 signada en poder del notari Josep Bernad, Onofre Tou Escalas feu donació de la meitat de la propietat al seu fill Damià —nascut del seu matrimoni amb Francina Planes—, el qual signà acta de divisió amb els seus germans mitjançant instrument de 28 de desembre de 1826 atorgat davant el notari Joan Oliver Mascaró. Per aquest motiu, Damià Tou encara apareix a l’Apeo (1818) com a propietari de Son Touet, que aleshores tenia cases, ocupava una superfície de 2 quarterades de camp de tercera qualitat amb figueres de moro i valia 1.500 lliures (ARM, Not. 6163, f. 44; ARM, D-1530, f. 165v).

El 24 d’abril de 1846, Damià Tou Planes vengué la propietat, per preu de 700 lliures, al prevere Miquel Peña Mut, beneficiat de la Seu. Aleshores, ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja —car una part havia estat establida— i comptava amb tres casetes edificades. Confrontava amb terres i cases de Joan Juan, cases i terres de Francesc Ferrer, el camí d’establidors de la Comuna —que travessava la propietat—, terres de Jordi Porcell, terres de Miquel Abraham, el camí de la Comuna, el camí dels Reis i terres de Mateu Frau (ARM, Not. 6136, f. 44).

Amb escriptura de 20 de juny de 1850 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola, Miquel Peña Mut vengué la propietat al prevere agustí exclaustrat Gonzalo Arnau Calvó, en el segle Magín, fill de Magí i d’Antonina, catedràtic de teologia del Seminari Conciliar. Aquest morí el 29 de desembre de 1869, a l’edat de 54 anys, amb testament i codicil que havia ordenat, respectivament, el 30 de juny de 1868 i el 8 de novembre de 1869 davant el notari Miguel Pons Barrutia. Al testament, llegà la gerreria, el segon pis que habitava de l’escaleta i la botiga que servia de magatzem —excepte el corral, que pertanyia a l’altra botiga—, ço és, en usdefruit a la seva germana Catalina Arnau Calvó i en propietat després de la seva mort al seu nebot Bartolomé León Arnau, fill d’aquella. Prellegà el rafal de Son Touet a la seva cunyada Francisca Bauzá Sbert, a qui nomenà hereva usufructuària. Feu hereus propietaris els seus nebots i nebodes. Al codicil, en canvi, revocà el llegat que havia fet a la seva germana Catalina i al seu nebot Bartolomé, car no volia que cap dels dos rebés res en virtut del testament, tan sols el dret a poder esser elegits per Francisca Bauzá. Llegà a dita Catalina Arnau l’ús del segon pis de l’algorfa de davant la gerreria, 3 unces d’or i una pensió alimentària de 3 unces anuals. Recomanà a la seva cunyada Francisca Bauzá que tengués les degudes consideracions amb la seva criada Francisca Rullán Garcías, i per al cas de morir la primera o de no viure juntes, llegava a la segona l’ús d’una de les casetes del testador immediates a la gerreria, a triar per la seva cunyada, endemés d’una pensió alimentària d’1 duro mensual. Aquest llegat seria efectiu si Francisca Rullán continuava en el servici de la casa i en remuneració dels bons serveis prestats durant la malaltia del testador. Amb escriptura de dia primer de febrer de 1870 atorgada en poder de dit notari Pons, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Touet, que Francisca Bauzá Sbert inscrigué al seu favor en virtut del llegat abans referit. Aleshores, ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja, tenia cases i valia 1.300 escuts. Confrontava, al nord, amb un camí d’establidors, la casa de Bartolomé Garau, la casa de Joan Juan, les terres de Mateu Frau i el camí de la Comuna; a l’oest, amb terres d’hereus de Miquel Abraham; al sud, amb terres de Jordi Porcell, i, a l’est, amb el camí dels Reis. Prestava mitja gallina cens alodial i 500 mil·lèsimes d’escut cens a l’Estat —abans, als preveres de Santa Eulàlia— (ARM, Not. M-2307, f. 10; RP6, 1659-terme, 1a).

Francisca Bauzá Sbert morí viuda el 10 de febrer de 1894, amb testament que havia disposat el 3 d’agost anterior en poder del notari José Socías Gradolí, en què llegà Son Touet a les seves nebodes Antonia Ana i María de la Esperanza Martorell Bauzá i nomenà hereu propietari el seu altre nebot Salvador Bauzá Bauló. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de juliol de 1894 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (RP6, 1659-terme, 2a).

El 7 de setembre de 1895, davant dit notari Massanet, María de la Esperanza Martorell Bauzá vengué la seva meitat indivisa de Son Touet a la seva germana Antonia Ana, per preu de 2.750 pessetes (íd., 3a).

Antonia Ana Martorell Bauzá morí el 2 d’abril de 1923, a l’edat de 78 anys, amb testament que havia ordenat el 26 de gener de 1903 en poder del notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereves propietàries en parts iguals les seves filles, Catalina Thomás i María de la Esperanza, nascudes del seu matrimoni amb Guillermo Rosselló Serra (†24-2-1907), a qui nomenà hereu usufructuari (íd., 5a).

Amb escriptura d’11 de juliol de 1941 autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, María de la Esperanza Rosselló Martorell vengué als seus nebots Antonio, María, Rosa, Mateo i María de la Esperanza Jaume Rosselló la seva meitat indivisa de Son Touet i d’una altra propietat, per preu global d’11.100 pessetes, del qual 3.037 pessetes corresponien a la meitat indivisa de Son Touet (íd., 7a).

Al seu torn, María de la Esperanza Jaume Rosselló vengué la seva desena part indivisa de Son Touet i d’altres propietats als seus germans, per preu global de 10.500 pessetes, mitjançant escriptura de 3 de juliol de 1946 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 8a).

Catalina Thomás Rosselló Martorell morí viuda el 19 de desembre de 1951, amb testament que havia disposat el 7 d’abril de 1930 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus els seus fills: Catalina —religiosa reparadora—, María Antonia —religiosa—, Antonio —secretari de l’Ajuntament—, María, Rosa, Guillermo (†1931), Mateo —tinent coronel d’infanteria— i María de la Esperanza —religiosa reparadora—, nascuts del seu matrimoni amb Mateo Jaume Servera. Amb escriptura de dia primer de juliol de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell, acceptaren i es repartiren els béns de les herències materna i paterna i Son Touet se l’adjudicà Mateo Jaume Rosselló (íd., 9a-10a).

Amb escriptura de 31 de març de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Mateo Jaume Rosselló vengué a Gonzalo Esteban Rosselló una parcel·la de Son Touet de 2.604,44 m² situada a la part de llebeig. La resta de la propietat romangué amb una superfície de 8.049,56 m², amb les cases (íd., 12a).

Mitjançant escriptura de 27 de desembre de 1972 autoritzada pel notari Juan Alemany Vich, Mateo Jaume Rosselló declarà que hi havia construït una altra casa de planta baixa, destinada a habitatge, que ocupava una superfície de 150,2 m² (íd., 13a).

Mateo Jaume Rosselló morí a Palma el 25 de març de 1993, amb testament que havia ordenat el 9 de desembre de 1982 en poder del notari Bartolomé Torres Serra, en què llegà Son Touet en concepte de llegítima als seus tres fills: Mateo, Catalina Thomás i José, nascuts del seu matrimoni amb Margarita Fontirroig Terrasa. Nomenà hereva propietària la seva segona esposa, qui renuncià qualssevol drets que li corresponguessin en l’herència del seu espòs. Amb escriptura de 17 de març de 1994 autoritzada pel notari Miguel Cases Lafarga, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Touet —valorada en 32.303.624 pessetes—, que se l’adjudicaren els germans Jaume Fontirroig per terceres parts iguals (RP6, 28098-VII, 1a).

Amb escriptura de 20 de març de 2006 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, els germans Jaume Fontirroig manifestaren que l’alou o domini directe i el cens alodial de mitja gallina que pesaven sobre Son Touet havien estat quitats i vengueren el ple domini de la propietat, per preu de 2.103.542,37 euros, a l’entitat Mirador Plaza SL, que l’adquirí representada per l’administrador únic, Miguel Ramis Clar (íd., 2a-3a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s