Son Coll

La propietat prengué nom del negociant Francesc Coll, qui la formà mitjançant la unió de dues peces de terra procedents de Son Vic que adquirí en dues compres el mes d’abril de 1744.

La primera compra la realitzà dia 10 al conrador Guillem Abrines Palou per preu de 162 lliures davant el notari Vicenç Colom. Es tractava d’una peça de terra de 2 quarterades de nombre d’una propietat de 4 quarterades denominada Son Tià, situada a la cavalleria de Son Vic, que confrontava amb Son Pellisseret, terres de Bernat Moll Mora, terres del prevere Josep Tamorer (rector de Sant Jaume), terres de Pere Joan Moragues i terres de Guillem Abrines Gil (fill d’Antoni) de la mateixa procedència. Guillem Abrines Palou la tenia com a hereu de son pare, el fuster Guillem Abrines Palou, segons el testament que disposà davant el notari Pere Cladera el 3 de setembre de 1719, i en virtut de la divisió que signà amb el seu oncle Antoni Abrines Palou sobre els béns de Guillem Abrines (†1713), Major, qui la tenia per venda que li signaren Antonina i Caterina Tous Femenia davant el notari Joan Campamar el 22 de gener de 1696 per preu de 118 lliures 10 sous. Antonina i Caterina Tous Femenia la tenien com a filles i hereves universals de sa mare, Martina Femenia Tou, morta sense testar, qui tenia les 4 quarterades de nombre de 8 quarterades en virtut de la divisió que signà amb les seves germanes Antonina Femenia Llodrà i Francina Femenia el 3 de febrer de 1635 davant el notari Joan Baptista Mir dels béns i herència de son pare, el conrador Miquel Femenia, mort sense testar. Miquel Femenia tenia les 8 quarterades de terra amb unes casetes que hi construí per establiment que li signà Jaume Rossinyol el 23 de maig de 1620 davant el notari Pere Femenia imposant un cens reservatiu de 10 lliures i 2 gallines alodials (ARM, Not. 3476, f. 20; ARM, Not. 3586, f. 27; ARM, Not. 5182, f. 82; ARM, Not. 5738, f. 64v; ARM, Not. M-1450, f. 300v).

La segona compra l’efectuà dos dies després a Guillem Abrines Gil (cosí del dessusdit Guillem Abrines Palou), fill d’Antoni, per preu de 128 lliures 15 sous i 2 lliures 10 sous al 8% que prestava a l’Hospital General. Es tractava d’una peça de terra de 3 quarterades de nombre d’una propietat de 4 quarterades denominada Son Pellisseret, situada a la cavalleria de Son Vic, que confrontava amb els béns de la capellania de Portopí (que aleshores posseïa el prevere Jaume Canals), terres de Bernat Moll Mora, terres del comprador, terres de Pere Joan Moragues (majoral de Bendinat) i la mar. Dit Antoni Abrines Palou la tenia per herència de son pare, Guillem Abrines, el qual, al testament que disposà el 7 d’abril de 1713 davant el notari Pere Cladera, nomenà hereus universals els seus fills Antoni i Guillem. A Antoni li correspongueren les cases novament construïdes per son pare al lloc de Cala Major i la peça de terra denominada Son Pellisseret, de 4 quarterades, procedent de Son Vic, que confrontava amb la vorera de la mar dita Cala Major, terres de Portopí, terres que posteriorment es dividiran i Can Llodrà. A Guillem li tocaren les cases velles que son pare havia construït al lloc de Cala Major i la peça de terra contigua denominada el Sementeret, de 4 quarterades i mitja, que Guillem Abrines, Major, fill de Guillem (conrador), havia adquirit del moliner Rafel Sitges i de Sebastiana Cifre (ARM, Not. 3586, f. 19; ARM, Not. R-468, f. 77; ARM, Not. R-920, f. 377v).

El 20 d’octubre de 1746 Francesc Coll capbrevà les propietats que tenia a la cavalleria de Son Vic. En primer lloc, declarà que tenia una peça de terra d’unes 2 quarterades de nombre de 4 quarterades, situada a prop del castell de Bellver, amb cases i dues cisternes que hi construí ell mateix, sots alou del comte d’Aiamans, a mercè de lluïsme, a presentació de fadiga de 10 dies i a delme de tots els fruits collits, que confrontava amb Son Pellisseret, terres de Bernadí Moll Mora, terres del prevere Josep Tamorer (rector de Sant Jaume), terres de Pere Joan Moragues i terres del denunciant. En segon lloc, declarà que tenia una peça de terra de 3 quarterades contigua a l’anterior, de la mateixa procedència, sots el mateix alou, a mercè de lluïsme i a delme de 20 a 1 al comte d’Aiamans, que confrontava amb terres de la capellania de Portopí, terres de Pere Joan Moragues, la vorera de la mar i les terres del denunciant abans capbrevades (ARM, Not. R-692, f. 13v).

Francesc Coll morí el 25 de gener de 1750 amb testament que havia ordenat el 15 d’octubre de 1749 davant el notari Joan Alomar, en què fundà un fideïcomís i nomenà marmessors l’apotecari Joan Cerdà, Onofre Garcias i el sabater Miquel Mestre. Els béns del fideïcomís consistien en unes cases situades a la ciutat, al carrer d’en Pi, i en el rafal de Son Coll (ARM, Not. S-1615, f. 57).

El 21 de juny de 1751 els marmessors arrendaren la propietat a Pedro Verí, per temps de 9 anys i ànnua mercè, ço és, els tres primers anys de 45 lliures i els tres darrers de 50 lliures. Entre les condicions estipulades, es pactà que el conductor havia de conrar vinya i hort i que no podia fer millores a les cases sense autorització del propietari. Aquest contracte d’arrendament posa de manifest que es tractava, principalment, d’una casa d’esbarjo on feien estada personatges de la noblesa com Pedro Verí. El document també informa que s’hi conraven ametles (ARM, Not. S-1400, f. 280).

Més endavant pertanyé al teixidor de lli Miquel Cladera Coll (fill de Jaume i de Joana Aina), qui la tenia per lliurament que li feu Isabel Mataró (viuda, hereva i aleshores detentora dels béns del prevere Gabriel Coll) mitjançant escriptura de primer de juliol de 1803 autoritzada pel notari Joan Sancho. L’entrega es produí després d’haver-se executat la sentència arbitral pronunciada pels doctors en ambdós drets i missers Joan Fiol Amengual i Gaspar Coll Salom (àrbitres i liquidadors dels béns vinculats pel negociant Francesc Coll), la qual havia estat protocol·litzada l’11 de febrer anterior en notes de dit notari Sancho. Foren declarats a favor de Miquel Cladera Coll com a successor del seu germà Mateu (mort sense descendència, successor immediat al fideïcomís en falta del prevere Gabriel Coll, darrer posseïdor del vincle) i per haver faltat aquells a qui cridà expressament el fideïcomitent, que foren els seus fills Josep i Margalida Coll i la seva neta Margalida Garcias Coll (substituïda sense descendència) (ARM, Not. M-2296, f. 11).

El 24 de febrer de 1812 Miquel Cladera Coll establí Son Coll al capità de navili de la Reial Armada Espanyola Alexander Briarly (irlandès resident a Palma, fill de Richard i de Catherine) imposant un cens reservatiu de 150 lliures. Aleshores ocupava una superfície de 5 quarterades, tenia cases rústiques i urbanes, forn, cisterna i aljub i es trobava parcialment tancada de paret. Prestava 10 lliures 3 sous 4 diners cens de major nombre al posseïdor de la capellania eclesiàstica que Francesc Coll fundà a l’oratori de la Casa de Nines Òrfenes mitjançant escriptura de 17 de juliol de 1749 autoritzada pel notari Andreu Verd. Confrontava amb el camí que anava de Palma a Andratx i a Calvià, terres de Son Llodrà (de Miquel Fortuny), Son Matet (de Pere Antoni Oliver), la vorera de la mar i Portopí (de Sebastià Morro) (íd.).

El 25 de febrer de 1813 José María del Castillo Espinosa (fill de Mateo i de María Rita, natural de Llerena, Badajoz, i veïnat de Palma, apoderat general amb facultat de vendre del capità de navili Alexander Briarly) vengué la propietat a Daniel Vardon Kennett Vardon (fill de William i de Mary, natural de l’illa de Guernsey, Anglaterra, i resident a Palma) per preu de 450 lliures i cens reservatiu de 150 lliures (íd., f. 104).

Daniel Vardon Kennett Vardon desemparà la propietat a favor del prevere Antonio Cladera Liris, com a successor fideïcomissari que vengué a esser de son pare, Miquel Cladera Coll, casat amb Maria Liris, la qual apareix a l’Apeo (1818) com a propietària del rafal. Segons aquest document, ocupava una superfície de 6 quarterades de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 2.100 lliures (ARM, D-1530, f. 158v; RP6, 6495-terme, B).

Antonio Cladera Liris morí el 9 de setembre de 1865 i fou succeït pel seu germà José, qui morí el 28 de desembre de 1893 amb testament que havia ordenat el 3 d’octubre de 1890 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereus universals propietaris els seus tres fills: Miguel, Magdalena i Concepción Cladera Jaume. Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1894 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Coll, que aleshores comprenia cases, hort, cisterna, aljub i un pati a l’enfront en el qual hi havia una quadra i un forn de coure pa. Ocupava una superfície de 5 quarterades, 1 quartó i 26 destres, amb ametlers i garrovers, i valia 5.650 pessetes. Confrontava al nord amb el camí veïnal de Gènova; a l’est, amb terres de Portopí; al sud, amb la carretera d’Andratx i Son Matet mitjançant camí, i a l’oest, amb Son Fornari o Son Llodrà, de José Estade. Prestava 2 gallines el 29 de setembre de cada any a José Zanglada Togores, 10 lliures 3 sous 4 diners cens al for de 3% al posseïdor de la capellania fundada a l’oratori de la Casa de Nines Òrfenes i 150 lliures cens reservatiu al for de 3% el 24 de febrer a Miquel Cladera. Miguel s’adjudicà les cases principals. A Magdalena li correspongué la casa petita (amb el forn i l’estable de la dreta) i una porció de terra contigua de 2 quarterades, 1 quartó i 47 destres. Concepción restà amb una altra casa petita (situada a l’esquerra) i una porció de terra contigua d’1 quarterada, 3 quartons i 2 destres. La part romanent (que consistia en un pati situat davant les cases principals, amb cisterna i aljub) se l’adjudicaren per indivís els tres germans (RP6: 7366-terme, 7368-7369-terme).

Miguel Cladera Jaume es casà amb Micaela Juliá Vidal i en foren fills José, María i Ángela. Morí als 71 anys el 30 de desembre de 1924 amb testament hològraf que havia disposat a Palma el 13 de juny anterior (protocol·litzat el 7 de febrer de 1925 pel notari Juan Bauzá Clar), en què instituí en la porció llegítima el seu fill José. En la resta de béns, drets, crèdits i accions nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietàries, les seves filles: María i Ángela. Mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1925 autoritzada pel notari José Fernández del Busto acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Coll que comprenia les cases principals (amb un hort darrere) i una tercera part indivisa del pati situat a l’enfront. Al mateix acte vengueren la propietat per preu d’11.000 pessetes a Eugenia Vanrell Grimaux (casada amb José Mir Peña), la qual mitjançant escriptura de 13 de novembre de 1965 autoritzada pel notari José Clar Salvá quità l’alou o domini directe que pesava damunt la propietat després de pagar la quantitat de 1.000 pessetes a María Isabel Leocadia Gual Ferret (RP6, 6495-terme, 5a-6a; RP6, 7366-terme: 4a-5a, 7a).

El 6 d’abril de 1966 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Eugenia Vanrell Grimaux vengué aquesta propietat, altres dues i la tercera part indivisa d’una altra per preu global de 150.000 pessetes al constructor Pedro Nadal Salas, qui adquirí altres dues parcel·les contigües, les agrupà i hi construí un edifici d’apartaments de 12 plantes denominat Edificio Impala III, enderrocant prèviament les cases principals de Son Coll. El solar ocupava una superfície de 3.342 m² i confrontava al nord amb terres de Magdalena Cladera i l’Edificio Impala II (de Pedro Nadal Salas); a l’oest, amb l’Hotel Impala; al sud, amb propietats de Gabriel Cañellas i Concepción Cladera, i a l’est, amb el camí veïnal de Gènova a Portopí (RP6, 7366-terme, 9a; RP6, 7861-III, 9a; RP6, 7863-III, 1a).

Magdalena Cladera Jaume morí fadrina i sense testar el 30 de març de 1933, i en acte de 26 de juliol següent dictat pel jutge municipal del districte de la Llonja Gerardo María Thomás Sabater (encarregat accidental del jutjat de primera instància de dit districte) davant el secretari Juan Bestard Giá en foren declarats hereus, ço és, d’una meitat indivisa la seva germana Concepción, i de l’altra meitat, els tres fills del seu germà Miguel: María, Ángela i José Cladera Juliá, els quals mitjançant escriptura de 13 de setembre de 1933 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Coll de 15.904 m² (amb casa, forn i estable) de la qual s’havia segregat (1930) una parcel·la de 920 m² a favor de Lorenzo Pons Moragues. Mitjançant escriptures de 2 i 11 d’agost de 1945 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 6.000 pessetes a Pedro Jover Balaguer, qui adquirí de María Isabel Leocadia Gual Ferret per preu de 200 pessetes l’alou o domini directe mitjançant escriptura de 24 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 7368-terme, 3a-6a).

Pedro Jover Balaguer, interventor de fons de la Diputació Provincial de Balears, morí sense testar el 4 de novembre de 1948, i en acte de 17 de desembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en fou declarat hereu legal el seu fill Francisco, nascut del seu matrimoni amb Magdalena Balaguer Palmer, el qual mitjançant escriptura de 29 de desembre de dit any autoritzada pel notari Juan Alemany Valent acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Coll de 18.873 m² (amb casa, forn i estable) a la qual se li havia agregat un tros de terra adquirit pel difunt (RP6, 24076-terme, 1a-2a).

Mitjançant escriptura de 7 de gener de 1949 autoritzada per dit notari Chacártegui, Francisco Jover Balaguer la vengué per preu de 12.500 pessetes a Miguel Falconer Ferragut i Pedro Vives Palou (íd., 3a).

Al seu torn, Miguel Falconer Ferragut vengué la seva meitat indivisa a Pedro Vives Palou per preu de 12.650 pessetes mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1951 autoritzada per dit notari Chacártegui (íd., 4a).

El 28 de setembre de 1953 davant el mateix notari, Pedro Vives Palou la vengué en unió d’una altra per preu global de 25.500 pessetes al misser Manuel Bennásar Mas, qui n’inicià la parcel·lació. Aleshores ocupava una superfície de 2 quarterades, 1 quartó i 31 destres (íd., 6a).

Uns dies després, el 5 d’octubre de 1953 davant el mateix notari, Pedro Vives Palou vengué una porció de 190 m² (amb una caseta, forn i estable) per preu de 5.000 pessetes a Eugenia Vanrell Grimaux, la qual mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1966 autoritzada per dit notari la vengué juntament amb altres dues propietats i la tercera part indivisa d’una altra per preu global de 150.000 pessetes al constructor Pedro Nadal Salas, com ja hem explicat abans quan parlàvem de la porció de Miguel Cladera Jaume.

Concepción Cladera Jaume morí testada i nomenà hereus els seus fills Bartolomé (qui li premorí fadrí), Ángela i María Juliá Cladera, els quals mitjançant escriptura de 24 de maig de 1946 autoritzada pel notari Jaime Gelabert acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Coll de 13.485 m² que fou dividida de la següent manera: 4.932,4 m² per a Ángela, 4.945,27 m² amb la casa petita per a María i la resta (2.969 m²) fou venuda a Pedro Jover Balaguer. Ángela i María adquiriren de María Isabel Leocadia Gual Ferret l’alou o domini directe per preu de 200 pessetes mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1946 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. El pati comú a què tenien dret dites porcions fou dividit en dues porcions, una de les quals se l’adjudicà María Concepción Vidal Juliá, i l’altra, Eugenia Vanrell Grimaux, qui la vengué a Pedro Nadal Salas (RP6, 6495-terme, 7a; RP6, 7369-terme, 3a-4a).

Mitjançant escriptura de 23 de maig de 1958 autoritzada pel notari José Masot Novell, María Juliá Cladera donà a la seva neboda María Concepción Vidal Juliá la seva porció de Son Coll, que havia restat reduïda a 355,33 m² (amb la casa de planta baixa i pis) després d’haver venut 4.369,87 m² a Gabriel Cañellas Cañellas i Isabel Ferret Jaume (1950) i 218,8 m² a Carmen Rado Vila (1953) (RP6, 23818-terme, 4a).

María Concepción Vidal Juliá morí testada. En la partició dels seus béns, executada mitjançant escriptura d’11 de desembre de 1979 autoritzada pel notari José Clar Salvá, s’adjudicà a Diego Anglada Vidal aquesta propietat, de 571 m² de superfície, que comprenia una casa de planta baixa i pis de 246 m². Confrontava a l’enfront amb el camí de Can Boter, aleshores carrer de Juan de Saridakis nombre 9; a la dreta, amb terrenys de Pedro Jover Balaguer i José Mir; a l’esquerra, amb porció de Carmen Rado Vila, i al fons, amb porció de Gabriel Cañellas Cañellas i Isabel Ferret Jaume (RP6, 1581-VII, 1a).

Mitjançant escriptura de 6 de juny de 1988 autoritzada pel notari Juan Alegre González, Diego Anglada Vidal vengué la propietat per preu de 5 milions de pessetes a Francisca Forteza Rebassa (íd., 3a).