Montserrada Ramon Alemany tenia una peça de terra de 80 destres i mig denominada Ca l’Esquerrana, situada al lloc de Son Llagosta, al camí dels Reis, tenguda sots alou dels hereus de Bartomeu Desclapés. Comprenia una casa de dos aiguavessos i planta baixa marcada amb el nombre 50 del quarter 5è de la zona 1a. Se l’havia adjudicada en la divisió dels béns d’Honorat Alemany mitjançant escriptura d’11 de juliol de 1829 autoritzada pel notari Bernat Togores (RP6, 1545-terme, 1a).
El 28 de desembre de 1869, davant el notari Guillermo Sancho, Montserrada Ramon Alemany vengué una porció de 562,87 m², per preu de 100 lliures, al picapedrer Antonio Roca Rebassa, qui hi construí una casa de planta baixa i pis. Aquest es casà en primeres núpcies amb Ana Rayó Cabrer i en foren fills Antonio —contractista d’obres—, Martín, Juan —militar—, Jaime —mariner—, Bernardo —metge— i Ramón. En segones núpcies, es casà amb Francisca Ripoll Durán i en fou filla Juana Ana. Morí l’11 de desembre de 1911, a l’edat de 70 anys, amb testament que havia disposat el 10 de juliol de 1909 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus universals els seus set fills i destinà aquesta propietat a Antonio, qui la inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 7 de març de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Antonio Roca Rayó morí el 21 d’octubre de 1916, a l’edat de 55 anys, amb testament obert que havia ordenat el 29 d’abril de 1915 en poder del notari de l’Havana Carlos Martín Alzugaray Lavaggi, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Monserrata Porcel Palmer, i propietaris en parts iguals, els seus fills Ana —divorciada de Manuel Paz Amado— i Antonio, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de març de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Aleshores, la propietat comprenia casa de planta baixa i pis. María Monserrata Porcel Palmer morí viuda el 3 de juny de 1939, amb testament que havia disposat el 5 de novembre de 1936 en poder del notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills, Ana i Antonio. La propietat se l’adjudicà Antonio amb escriptura de 25 de novembre de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP6, 1546-terme: 1a, 3a-6a).
Montserrada Ramon Alemany morí viuda d’Onofre Planas el 5 de gener de 1873, a l’edat de 80 anys, amb testament que havia disposat al lloc de Gènova el 9 d’agost de 1861 en poder del notari Gregorio Vicens Bordoy, en què llegà a la seva nora Francisca Frau Espases la casa on vivia, marcada amb el nombre 50-2n, amb la carrera o capcer i la peça de terra a l’enfront; llegà a la seva nora Benita Massot Vich l’altra casa adjunta, nombre 50, i nomenà hereus en parts iguals els seus fills Bartolomé i Onofre Planas i els seus nets. Es dividiren la propietat amb escriptura de 29 de maig de 1883 autoritzada pel notari Juan Planas Palou (RP6, 1545-terme, 2a).
Benita Massot Vich —jornalera— s’adjudicà (1883) una casa de planta baixa i dos aiguavessos i una peça de terra adjunta de 253 m². Morí viuda d’Onofre Planas Ramón el 20 de maig de 1903, a l’edat de 80 anys, amb testament que havia ordenat el 22 d’abril de 1899 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals propietaris els seus tres fills: Onofre, Juan i Bartolomé Planas Massot, i Elvira Font Martínez, a qui crià i a la qual destinà aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de febrer de 1904 autoritzada pel mateix notari (íd.: 3a, 7a).
Elvira Font Martínez morí viuda de Pedro Francisco Morey Morey (†4-6-1941) el 29 de gener de 1952, amb testament que havia disposat dia primer de maig de 1926 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Bartolomé, Rosa i Onofre Morey Font. La propietat —que aleshores duia el nombre 7— se l’adjudicà Onofre mitjançant escriptura de 7 d’octubre de 1953 autoritzada pel notari José Vidal Busquets (íd., 8a-9a).
Francisca Frau Espases —casada amb Bartolomé Planas Ramón— s’adjudicà (1883) la casa on vivia la seva sogra, marcada amb el nombre 50-2n, i una peça de terra de 242 m² situada a l’enfront. Amb escriptura de 21 de maig de 1889 autoritzada pel notari Juan Planas Palou, la vengué al jornaler Miguel Martínez Lázaro per 664 pessetes amb 36 cèntims (RP6, 4341-terme: 1a, 4a).
Miguel Martínez Lázaro morí el 25 d’octubre de 1929, amb testament que havia ordenat el 4 de març de 1927 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Magdalena Pujol Palmer (†25-9-1930), i propietaris en parts iguals, els seus fills: María —casada amb Leonardo Reus Vila—, Antelmo, Magdalena —casada amb Francisco Barceló Riera— i Miguel Martínez Pujol. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 de maig de 1931 autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Magdalena. Aleshores, confrontava amb terres de Rafael Moll —abans, de Francisca Alemany—, Miguel Beaus —abans, de Bartolomé Jover— i Pedro Morey —abans, de Benita Massot— (íd., 5a).
Onofre Planas Planas s’adjudicà (1883) una peça de terra de 386 m² on construí una casa de planta baixa, pis i corral. Morí sense testar l’11 de novembre de 1889 i, en acte de 6 de novembre de 1890 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Juan, Pedro (†2-5-1921) —casat amb Margarita Porcel Palmer— i María Planas Abraham, nascuts del seu matrimoni amb Magdalena Abraham Pujol. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 16 de març de 1891 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP6, 4342-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 13 de desembre de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, la propietat se l’adjudicà Juan, qui morí el 13 de desembre de 1954, amb testament que havia disposat el 13 de març de 1906 en poder del notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Ana Cabrer Llabrés (†21-5-1963), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Magdalena i Jaime Planas Cabrer —comerciant—, els quals es repartiren la propietat amb escriptura de 3 de gener de 1966 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol: Magdalena s’adjudicà la planta baixa, i Jaime, el pis. Aleshores, estava marcada amb el nombre 13 del camí dels Reis (íd.: 8a, 10a).
Jaime Suau Planas s’adjudicà (1883) una peça de terra de 404 m² on construí una casa de planta baixa. Morí el 25 de març de 1913, amb testament que havia disposat el 2 d’octubre de 1897 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Francisca Tomás Nadal (†24-11-1940), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Bartolomé (†30-3-1936), Mateo (†27-10-1938) i Jaime Suau Tomás. Bartolomé Suau Tomás es casà en primeres núpcies amb Francisca Ana Santandreu Escarrer (†14-8-1910); en segones, amb Catalina María Santandreu Escarrer (†25-10-1918), i en terceres, amb Catalina Blanch Sagreras (RP6, 4343-terme: 1a-2a, 6a).
El 15 de gener de 1948, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, els hereus dels germans Suau Tomás vengueren la propietat, per preu de 2.400 pessetes, als cònjuges Gabriel Oliver Massot i Teresa Sabater Ordinas. Aleshores, ocupava una superfície de 306,64 m² i la casa esta marcada amb el nombre 13. Confrontava amb les propietats de Magdalena Martínez —abans, de Bartolomé Morey—, José Jaume Salvá —abans, de Monserrata Pujol— i Bartolomé Morey —abans, de Magdalena Vich— (íd., 6a-7a).
Amb escriptura de 30 d’abril de 1963 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren la propietat, per preu de 12.000 pessetes, als cònjuges Antonio Palmer Oliver —industrial— i Catalina Roig Vicens (íd., 8a).
Monserrata Pujol Planas —casada amb Vicente Martínez Lázaro— s’adjudicà (1883) la part denominada la Marjada, de 385 m². El 8 de febrer de 1885, davant el notari Juan Planas Palou, la vengué, per preu de 90 lliures, al jornaler o industrial José Jaume Salvá (RP6, 4344-terme, 1a-2a).
José Jaume Salvá morí viudo el 13 d’abril de 1915, a l’edat de 69 anys, amb testament que havia ordenat el 16 de març anterior en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus els seus fills: Arnaldo (†17-7-1910) —casat amb Ana Lladó Rosselló—, Juan, José i Margarita Jaume Roca, i destinà aquesta propietat, entre d’altres, a José. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
El 25 d’abril de 1963, davant el notari José Clar Salvá, José Jaume Roca feu donació de la nua propietat d’aquesta i d’una altra finca a la seva pubila, María Jaume Roca (íd., 4a).
El jornaler Gabriel Pujol Frau tenia una peça de terra que adquirí (1869) de Montserrada Ramon Alemany. Hi construí una casa de planta baixa i quadra amb carrera marcada amb el nombre 52. Procedia de Ca l’Esquerrana i se situava al lloc de Son Llagosta. Confrontava amb terra i casa de Juan Ramón i terres de Guillermo Planas, Bartolomé Morey i Antonio Roca (RP6, 3532-terme, 1a).
Dia primer de maig de 1884, davant el notari Juan Planas Palou, vengué la propietat, per preu de 1.275 pessetes, al jornaler —o industrial— José Jaume Salvá. Aleshores, la casa tenia una superfície de 74,82 m² i confrontava amb un camí i terres de Monserrata Pujol, Guillermo Planas i Jaime Suau. Al mateix acte, José Jaume Salvá adquirí de Jaime Suau Planas, per preu de 66 pessetes amb 44 cèntims, una peça de terra de 96,93 m² procedent de Ca l’Esquerrana que agregà a la seva propietat (íd., 6a-7a).
José Jaume Salvá morí viudo el 13 d’abril de 1915, a l’edat de 69 anys, amb testament que havia disposat el 16 de març anterior en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus els seus fills Arnaldo (†17-7-1910) —casat amb Ana Lladó Rosselló—, Juan, José i Margarita Jaume Roca i destinà aquesta propietat a José. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de setembre de 1915 autoritzada per dit notari Togores. José Jaume Roca feu donació de la nua propietat d’aquesta i d’una altra finca a la seva pubila, María Jaume Roca, mitjançant escriptura de 25 d’abril de 1963 autoritzada pel notari José Clar Salvá. Aleshores, la casa formava dos habitatges que duien els nombres 15 i 17 —abans, 52— (íd., 8a-9a).
El mariner Pedro Juan Ballester Vives tenia una propietat denominada Can Gatleta, la qual ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja i confrontava amb terres i cases de Magdalena Vich, Bartolomé Tomás, Margarita Ballester, Isidro i Sebastián Ferrer i Antonio Bonet. Comprenia una cuina i una casa de planta baixa marcades, respectivament, amb els nombres 59 i 59-2n. Ballester morí a la mar cap a 1839 i fou declarat mort als efectes civils en providència de 26 de juliol de 1866 dictada pel jutjat militar de Marina de Balears. El 30 següent, el comandant militar de Marina Ciriaco Müller, davant l’escrivà substitut del jutjat militar de Marina Joaquín Pujol Muntaner, declarà hereus legals ab intestato de Pedro Juan Ballester Vives els seus tres fills: Catalina —casada amb José Albertí Moll—, Juana María —casada amb Mateo Albertí Moll— i Antonio Ballester Flexas —mariner—, nascuts del seu matrimoni amb Francisca Flexas Berga. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de desembre següent autoritzada per dit notari Pujol i la propietat se l’adjudicà Antonio (RP6, 843-terme, A).
Antonio Ballester Flexas morí sense testar el 18 de juliol de 1868 i, en providència de 23 de juny de 1871 dictada per Juan Vázquez Gallardo —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant l’escrivà Enrique Bonet, en fou declarat únic hereu intestat el seu fill Pedro Juan, nascut del seu matrimoni amb Juana Ana Felani Garcías. Pedro Juan Ballester Felani morí sense testar el 22 d’octubre de 1868 i, en virtut de la mateixa providència, en fou declarada única hereva ab intestato sa mare, Juana Ana Felani Garcías —casada en segones núpcies amb Guillermo Roca—, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 10 de novembre de 1873 autoritzada pel notari Manuel Sancho (íd., 2a-3a).
El 27 de novembre de 1877, davant dit notari Sancho, Francisca Flexas Berga feu donació universal en parts iguals a les seves filles, Catalina i Juana María, les quals vengueren la propietat, per preu de 2.350 pessetes, al jornaler José Jaume Salvá mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1885 autoritzada pel notari Juan Planas Palou (íd., 4a-5a).
José Jaume Salvá morí el 13 d’abril de 1915, amb testament que havia disposat el 16 de març anterior en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Arnaldo (†17-7-1910) —casat amb Ana Lladó Rosselló—, Juan, José i Margarita Jaume Roca. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de setembre següent autoritzada pel mateix notari i aquesta propietat se la repartiren Juan i els fills d’Arnaldo (RP6: 10413-terme, 10414-terme, 10415-terme).
Els germans José —picapedrer— i Magdalena Jaume Lladó —casada amb el picapedrer Jaime Massot Roca—, fills d’Arnaldo Jaume Roca i d’Ana Lladó Rosselló, s’adjudicaren una peça de terra de 5.300 m² situada a l’est d’un camí de 97 cm d’ample que travessava l’íntegra propietat de nord a sud, amb una casa que era la més enfora de dit camí de les dues que hi havia a l’íntegra, de planta baixa i 85 m² de superfície (RP6, 10413-terme, 1a).
Amb escriptura de 19 de juny de 1956 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, José i Magdalena Jaume Lladó es dividiren la propietat de la següent manera: José s’adjudicà una peça de terra amb forma de martell de 3.246,5 m², i Magdalena, una peça de 2.053,95 m² amb la casa. El 10 d’agost de 1970, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Magdalena Jaume Lladó declarà que damunt la seva propietat havia aixecat una altra casa, de planta baixa i 166 m² de superfície (RP6: 28870-terme, 28871-terme).
Juan Jaume Roca s’adjudicà una peça de terra de 5.327 m² i la casa i cuina més immediata al camí que travessava l’íntegra propietat de nord a sud, amb una cisterna o font a la carrera. Morí el 24 de gener de 1946, amb testament que havia ordenat el 26 de març de 1920 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Magdalena Porcel Palmer (†17-2-1948), i propietàries en parts iguals, les seves dues filles: María —casada amb Bernardo Calafell Clar— i Francisca Jaume Porcel, casada amb Esteban Serratosell Puigselloras, veïnats de Sant Llorenç Savall (Barcelona). Amb escriptura de 23 de setembre de 1948 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, acceptaren els béns de l’herència i es repartiren la propietat (RP6, 10414-terme, 1a-2a).
Francisca Jaume Porcel s’adjudicà una peça de terra de 2.770,27 m² i vengué (1971-75) tres porcions, ço és, 800 m² a Emilio Roca Vicente, 388 m² a Pedro Albertí Ambrós i a Antonia Bonet Juan i 377 m² a Juan Juan Salvá i a Magdalena Mora Sureda (RP6: 10414-terme, 15652-III, 32889-III, 33695-III).
María Jaume Porcel s’adjudicà una peça de terra de 1.614 m² i la casa, marcada amb el nombre 27 del camí de Son Llagosta, amb cuina, carrera i font. Amb escriptures de 31 de maig de 1971 autoritzades pel notari Florencio Villanueva Echeverría, vengué una porció de 1.500 m² a Emilio Roca Vicente i una altra de 136 m² —amb la casa, marcada aleshores amb el nombre 29— als cònjuges Vicente Gordiola Pujol i María Pujol Solivellas. Gordiola i Pujol ja hi vivien com a llogaters i pagaren 20.000 pessetes per la compravenda (RP6: 25445-terme, 15650-III).
El mariner Pedro Juan Ballester Vives tenia una propietat que consistia en una casa de planta baixa marcada amb el nombre 55 i en una cuina a l’enfront separada per una estreta carrera. Confrontava amb cases de Pedro Juan Palmer, Magdalena Valls i Magdalena Vich. Ballester morí a la mar cap a 1839 i fou declarat mort als efectes civils en providència de 26 de juliol de 1866 dictada pel jutjat militar de Marina de Balears. El 30 següent, el comandant militar de Marina Ciriaco Müller, davant l’escrivà substitut del jutjat militar de Marina Joaquín Pujol Muntaner, declarà hereus legals ab intestato de Pedro Juan Ballester Vives els seus tres fills: Catalina —casada amb José Albertí Moll—, Juana María —casada amb Mateo Albertí Moll— i Antonio Ballester Flexas —mariner—, nascuts del seu matrimoni amb Francisca Flexas Berga. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de desembre següent autoritzada per dit notari Pujol i la propietat se l’adjudicà Antonio (RP6, 844-terme, A).
Antonio Ballester Flexas morí sense testar el 18 de juliol de 1868 i, en providència de 23 de juny de 1871 dictada per Juan Vázquez Gallardo —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant l’escrivà Enrique Bonet, en fou declarat únic hereu intestat el seu fill Pedro Juan, nascut del seu matrimoni amb Juana Ana Felani Garcías. Pedro Juan Ballester Felani morí sense testar el 22 d’octubre de 1868 i, en virtut de la mateixa providència, en fou declarada única hereva ab intestato sa mare, Juana Ana Felani Garcías —casada en segones núpcies amb Guillermo Roca—, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 10 de novembre de 1873 autoritzada pel notari Manuel Sancho (íd., 2a-3a).
El 27 de novembre de 1877, davant dit notari Sancho, Francisca Flexas Berga feu donació universal en parts iguals a les seves filles, Catalina i Juana María. Amb escriptura de 30 d’agost de 1907 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, la propietat se l’adjudicà Juana María Ballester Flexas, qui, dia primer de desembre de 1933, en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, la vengué per 1.500 pessetes a María Ignacia Rebassa Ramonell —casada amb el comerciant Alberto Elvira Urech— (íd., 4a-6a).
El 18 d’abril de 1934, davant dit notari Cerdó, Rebassa vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a Francisca Rebassa Ramonell, qui, amb escriptura de 21 de gener de 1947 autoritzada pel mateix notari, la vengué en unió d’una altra propietat, per preu global de 4.500 pessetes, a María Ignacia Elvira Rebassa (íd., 7a-8a).
Francisco Morey Palmer —fill de Bartomeu i d’Antonina— tenia una propietat de 306 destres i mig denominada Can Goremis. Estava formada per dues peces de terra que adquirí, ço és: 1) una de 141 destres, per preu de 1.293 rals i 29 cèntims, de Juana María Tomás Roca —filla de Gabriel i de Maria— mitjançant escriptura de 15 de novembre de 1858 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner; 2) i una altra de 165 destres, per preu de 1.993 rals i 8 cèntims, de Mateo Serra Florit —fill de Mateu i de Caterina— mitjançant escriptura de 25 de novembre de 1860 autoritzada pel mateix notari. Ambdues peces de terra eren tengudes sots alou de la cavalleria de Son Vic i confrontaven amb terres de Pedro Juan Ballester, Miguel Tomás, Margarita Tomás i María Roca i els rafals de Can Vell i Son Bono (RP6, 1588-terme, 1a).
Francisco Morey Palmer morí el 18 de setembre de 1869, a l’edat de 50 anys, amb testament que havia disposat el dia anterior per cèdula i que fou protocol·litzat el 15 d’octubre següent pel notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Lladó Roca (†31-12-1880), i propietaris, els seus fills: Bartolomé, Antonia, Juan, Francisco (†17-6-1874), Bernardo i Margarita Morey Lladó. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de gener de 1870 autoritzada pel mateix notari i, el 8 de desembre de 1889, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, es dividiren els béns i la propietat se l’adjudicà Antonia. Aleshores, confrontava amb terres de Gabriel Frau, Mateo Serra i José Jaume, el rafal de Son Vell —de Joaquín Ramis— i el camí del Pou d’en Planes (íd.: 2a, 4a-7a).
Amb escriptura de dia primer de desembre de 1907 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons —com a substitut del notari Alejandro Rosselló Pastors—, Antonia Morey Lladó adquirí de Mateo Serra Colom, de Miguel Frau Tomás i de Juana María Tomás Verdera una peça de terra de 120 destres denominada Can Goremis o Can Jeroni, i l’agregà a la propietat esmentada als paràgrafs anteriors. Confrontava amb Son Vell —de Bartolomé Bestard— i terres de Bartolomé Morey i Antonio Oliver. El 27 de setembre de 1910, davant el notari Mateo Jaume Servera, la vengué per 50 pessetes a Andrés Parietti Vidal, qui, el 10 de novembre següent i en poder del mateix notari, la hi retrovengué (RP6, 9551-terme, 1a-2a).
Antonia Morey Lladó morí el 17 de maig de 1925, a l’edat de 61 anys, amb testament que havia ordenat el 13 de novembre de 1908 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Juan Planas Verdera (†19-12-1918), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Bartolomé, Margarita, María —casada amb Juan Romero Rodríguez— i Francisco Planas Morey. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de novembre següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Francisco. Aleshores, ocupava una superfície de 426 destres i mig (RP6, 13010-terme, 1a-2a).
Francisco Planas Morey morí el 20 de març de 1961, amb testament que havia disposat el 12 de juny de 1956 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita Sendra Moll (†22-7-1967), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Antonia, Isabel i Juan Planas Sendra, forner. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de maig de 1968 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 3a).
Pere Joan Ballester Calafell tenia una propietat de 328 destres denominada Cal Patró Pere. Se l’havia adjudicada en la divisió que dels béns de sa mare, Jerònia Calafell, practicà amb els seus germans mitjançant escriptura de 30 de maig de 1831 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola. Era tenguda sots alou del comte d’Aiamans i confrontava amb cases i terres de Francisco Morey, José Casas i María Camps. Morí viudo de Margalida Vives el 28 de juliol de 1856, a l’edat de 90 anys, amb testament que havia disposat el 14 de setembre de 1850 en poder del notari Pedro José Bonet, en què llegà al seu fill Antonio i a l’esposa d’aquest, Catalina Palmer, dret d’habitació a una de les cases que tenia a l’arraval de Santa Caterina. Instituí en la porció llegítima els seus fills: Pedro Juan —mariner—, Antonio —mariner— i Margarita Ballester Vives; els seus nets Francisca —casada amb Gaspar Mas Alemany— i Pedro Juan Ballester Garcías —fuster—, en representació de son pare, Juan Ballester, fill difunt del testador, casat amb Catalina Garcías Flexas; i els seus nets Juana Ana, Margarita —jornalera—, Gabriel —mariner—, Pedro Juan —mariner—, Jerónima —casada amb José Rosselló Tous—, María —casada amb Bernardo Pieras Valent— i Jaime Andreu Ballester (†12-3-1859 a Alger) —espòs de Francisca Bosch Pujol, qui després es casà amb Antonio Roca Pujol—, en representació de sa mare, Jerónima Ballester, filla difunta del testador. Nomenà hereva universal la seva filla Margarita Ballester Vives —viuda en primeres núpcies de Bernardo Servera, i en segones, de Jaime Andreu—, la qual, amb escriptura de dia primer de setembre de 1857 autoritzada pel notari Antonio Fernández, feu donació universal als seus fills Bartolomé —jornaler o mariner, casat amb Francisca Porcel Pujol— i Pablo Servera Ballester —mariner— (RP6: 1645-48-terme).
Amb escriptura de 30 de maig de 1868 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, es dividiren la propietat: Pedro Juan i Antonio Ballester Vives s’adjudicaren una peça de 56 destres perhom; els germans Margarita, Gabriel, Juana Ana, Jerónima, María i Pedro Juan Andreu Ballester i Francisca Bosch Pujol, una peça de terra de 56 destres per indivís, i Bartolomé Servera Ballester, una peça de terra de 160 destres amb la casa (íd.).
Bartolomé Servera Ballester, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, morí el 19 de desembre de 1869, a l’edat de 38 anys, amb testament que havia ordenat el 27 de juliol de 1868 en poder de dit notari Socías, en què nomenà hereva universal la seva esposa, Francisca Ana Porcel Pujol, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura d’11 de juny de 1870 autoritzada pel mateix notari (RP6, 1648-terme, 3a).
El 20 d’agost de 1883, davant dit notari Socías, Francisca Ana Porcel Pujol vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, al pastor Antonio Oliver Pou. Aquest morí el 19 d’abril de 1906, amb testament que havia disposat el 27 de març anterior en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Serra Planas (†23-9-1915), i propietaris amb designació de béns, els seus fills María (†24-6-1906) —casada amb Antonio Vives Roca— i Francisco Oliver Serra i la seva neta Margarita Frau Oliver, en representació de la seva difunta mare, Margarita Oliver Serra. Amb escriptura de 16 de setembre de 1918 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, es dividiren la propietat de la següent manera: els germans María —casada amb Jaime Amengual Palliser—, Juan, Catalina —casada amb José Cañellas Rigo— i Antonio Vives Oliver, fills d’Antonio Vives Roca i de María Oliver Serra, s’adjudicaren la meitat de la terra situada a la part de llevant, de 1.421 m² de superfície, i Francisco Oliver Serra, la meitat de la terra situada a la part de ponent, també de 1.421 m² de superfície, amb la casa (RP6: 1648-terme, 10921-terme).
Al mateix acte, Catalina Vives Oliver i el seu espòs, José Cañellas Rigo, adquiriren, per preu de 337 pessetes amb 50 cèntims, les parts indivises dels seus germans i hi construïren una casa. José Cañellas Rigo morí el 13 d’abril de 1968, amb testament que havia ordenat el 6 de novembre de 1943 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Catalina Vives Oliver, i propietari, el seu pubil, José Cañellas Vives —linotipista—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 16 de maig de 1968 autoritzada pel notari Manuel Baráibar Arrarás. Al mateix acte, Catalina Vives Oliver feu donació al seu fill de la meitat indivisa d’aquesta i d’una altra propietat (RP6, 1648-terme: 8a, 12a-13a).
Francisco Oliver Serra morí el 4 de setembre de 1944, amb testament que havia disposat el 29 d’octubre de 1906 en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva la seva esposa, Antonia Ginard Massanet, i instituí en la porció llegítima els fills naixedors, que resultaren esser María i Bárbara Oliver Ginard, nascudes el 20 de maig de 1908 i el 22 de novembre de 1910, respectivament. Antonia Ginard Massanet testà el 6 de desembre de 1944 i morí el 19 de novembre de 1964 (RP6, 10921-terme, 2a-3a).
El jornaler Bartolomé Jover Ferragut tenia una peça de terra de 27 destres amb casa de planta baixa que havia adquirit (1865) d’Antoni Ramon Alemany. Procedia de la possessió de Son Berga i era tenguda sots alou de Bartomeu Desclapés Suñer Fuster. Confrontava amb les propietats de Francisca Alemany —Cal Bisarro—, Monserrata Ramón —després, de Vicente Morey—, Catalina Suau Ramón —després, de Jaime Suau i de Francisca Frau— i Bartolomé Morey Tomás. Bartolomé Jover Ferragut estava casat amb Antonia Ramón Palmer i fou processat criminalment per joc prohibit (RP6, 1946-terme, A-1a).
Mitjançant escriptura de 7 de febrer de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, el mariner Juan Massot Terrasa (†20-9-1908) adquirí la propietat per 1.000 pessetes. Posteriorment, fou embargada, posada a la venda en pública subhasta i rematada, el 10 de maig de 1912, per preu de 2.002 pessetes, per l’executant hipotecari Mateo Torres Perelló, qui, el 7 de juny següent, designà com a vertader comprador el comerciant Miguel Beaus Galey. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 5 d’octubre següent davant el notari Mateo Jaume Servera (íd.: 2a, 4a).
Miguel Beaus Galey morí el 12 de juliol de 1944, amb testament que havia disposat el mateix dia en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Luisa Quijada Martín (†28-8-1950), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel —químic del laboratori municipal—, María Luisa i María Teresa Beaus Quijada. El 5 de febrer de 1963, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren la propietat, per preu de 20.500 pessetes, al mestre d’obres Antonio Calafat Abraham. Aleshores, n’era llogatera Lucía Vélez Muñoz (íd., 5a-6a).
Luis Palmer Ballester tenia una peça de terra de 39 destres amb una caseta d’un aiguavés, planta baixa i pis, corral i font. La tenia, ço és, part per donació que li feu sa mare, Francina Ballester Calafell (†14-11-1859), mitjançant escriptures de 25 de juliol i 19 de setembre de 1846 autoritzades, respectivament, pels notaris Agustí Marcó Guardiola i Jaume Rosselló, i part per compra al seu oncle Pere Joan Ballester Calafell amb escriptura de 7 de setembre de 1845 atorgada en poder de dit notari Rosselló. Confrontava amb un camí i terres de Monserrate Palmer, de Pedro Juan Palmer i dels hereus de Bartolomé Tomás (RP6, 3233-terme, 1a).
El 21 de març de 1878, davant el notari Guillermo Sancho, Luis Palmer Ballester vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, a Margarita Salvá Morell. Aquesta morí el 29 de desembre de 1880, a l’edat de 30 anys, amb testament que havia disposat el 31 de juliol de 1879 en poder del mateix notari, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu universal propietari el seu espòs, el jornaler Bartolomé Palmer Coll, qui fou processat criminalment per robatori (íd., 1a-A).
Amb escriptura de 20 d’agost de 1897 atorgada a Binissalem en poder del notari Rafael Santandreu Poquet, Bartolomé Palmer Coll vengué la propietat, per preu de 100 pessetes, a María Almenar Payeras, qui, el 28 de febrer de 1915, davant el notari Mateo Jaume Servera, la vengué per 1.500 pessetes a l’expòsit José Ignacio Roca (íd.: 3a, 5a).
José Ignacio Roca morí a Gènova el 13 d’agost de 1939, amb testament que havia ordenat a dit lloc el 26 de setembre de 1909 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Margarita Palmer Pujol, i propietaris en parts iguals, els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Margarita —casada amb el picapedrer Bartolomé Roca Salvá— i Antonio Ignacio Palmer —calderer—, nascuts el 14 de novembre de 1909 i el 21 de desembre de 1914, respectivament. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 18 de novembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Al mateix acte, Margarita s’adjudicà una porció de 90 m² (íd., 6a; RP6, 20276-terme, 1a).
Amb escriptura de 28 de març de 1957 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, Antonio Ignacio Palmer vengué a la seva germana, Margarita, per preu de 250 pessetes, la seva meitat indivisa d’una porció de 246,46 m². Al mateix acte, vengueren a Gabriel Bernad Morey, per preu de 1.200 pessetes, la porció romanent, de 354,54 m², que comprenia la casa d’un aiguavés i la cisterna. Aleshores, n’era llogater el picapedrer Juan Espases Oliver. Confrontava amb el camí de Son Llagosta i les propietats de Pedro Palmer, Rafael Palmer, Antonio Poncell Morey i Miguel Juaneda (RP6, 3233-terme, 7a; RP6, 30061-terme, 1a).
El 15 d’abril de 1854, davant el notari Miguel Font Muntaner, el prevere Joan Pons, Antoni Rosselló, Josep Roca i Josep Antoni Togores —com a marmessors de Joan Xamena— vengueren al comerciant Pere Joan Bosch Coll i a Josep Casas Mir, per preu de 12.401 rals 13 morabatins, una casa denominada Can Bossa o Can Goremis, tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic. Confrontava amb cases i terra dels germans Tomàs i cases de Caterina i Esperança Capó (RP6, 4032-terme, 1a).
Amb escriptura d’11 de desembre de 1854 autoritzada per dit notari Font, Pere Joan Bosch Coll i Josep Casas Mir adquiriren de Francina Lladó Roca una peça de terra de 86 destres denominada Can Goremis o Can Boneo. Confrontava amb la casa dels compradors, la casa d’Esperança i Caterina Capó i terres de Maria Tomàs, Francina Lladó, Joan Roca i Gregori Oliver (RP6, 6542-terme, 1a).
Josep Casas Mir morí el 17 de juny de 1881, amb testament que havia disposat el 29 de setembre de 1860 en poder del notari Pedro José Bonet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan (†24-8-1908), María Teresa, José (†18-7-1903), Rosalía, María de la Concepción, Luis, Toribio Miguel, María de las Mercedes, Segundo (†7-9-1893) i Francisco Javier Casas Seguí. Nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Rosalía Seguí Bosch. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de desembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (RP6, 4032-terme, 2a).
Pere Joan Bosch Coll, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, morí el 21 d’octubre de 1863, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia ordenat dia primer d’agost de 1860 en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Magdalena Oliver Cañellas (†25-11-1893), i propietaris, els seus germans Antonia, María i Miguel Bosch Coll (†11-1-1861). Antonia Bosch Coll morí el 2 de desembre de 1874, amb testament que havia disposat el 21 d’octubre de 1867 en poder del notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereus el seu fillastre, Pedro Juan Rousset Flexas —prevere—, i els seus fills Pedro José (†22-11-1877) i María Margarita Rousset Bosch. María Bosch Coll morí viuda el 24 d’octubre de 1887, amb testament que havia disposat el 24 de maig de 1875 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal la seva filla Rosalía Seguí Bosch —casada amb Josep Casas Mir—, qui, amb escriptura de 22 de setembre de 1894 autoritzada pel mateix notari, s’adjudicà la meitat indivisa de la propietat que pertanyia a Pere Joan Bosch Coll (RP6, 6542-terme: 2a-5a, 7a).
Rosalía Seguí Bosch morí el 21 d’abril de 1910, amb testament que havia ordenat el 27 de juny de 1901 en poder del notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals els seus fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de juliol de 1910 autoritzada pel notari José Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà María de la Concepción Casas Seguí. Aquesta morí el 4 de gener de 1934, amb testament que havia disposat el 31 de juliol anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu el seu germà Francisco Javier, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 28 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd.: 14a, 16a, 19a).
Francisco Javier Casas Seguí —espòs de Micaela Bauzá Rosselló— morí el 27 de febrer de 1952, amb testament que havia ordenat el 30 d’agost de 1912 en poder del notari Rafael Togores Palou. En acte de 28 de maig de 1952 dictat per Ignacio Summers Isern —jutge de primera instància nombre 1 de Palma— davant el secretari Ángel Romero, en foren declarats hereus legals la seva germana María Teresa Casas Seguí, els seus nebots María Casas Amorós —filla de Juan Casas Seguí—, Rosalía —dama catequista— i Emilio López de la Herranz Casas —fills de Rosalía Casas Seguí— i José, Juan, Miguel, Asunción —casada amb Guillermo Sampol Casas— i María Teresa Casas Bosch, fills de Toribio Miguel Casas Seguí. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’agost de 1952 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 20a).
El 9 de desembre de 1954, davant el notari Jorge Roura Rosich, vengueren la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a l’aparellador Emilio Cano Nadal, qui, lo endemà, la vengué a Francisco Villalonga Blanes pel mateix preu i davant el mateix notari. Aleshores, n’era llogater el jornaler Antonio Valls Femenías i la propietat estava marcada amb el nombre 33 del camí de Son Llagosta (íd., 22a-23a).
El 30 d’abril de 1962, davant el notari José Clar Salvá, Francisco Villalonga Blanes vengué la propietat —marcada amb el nombre 10—, per les mateixes 10.000 pessetes, a María Ignacia Forteza Fuster —casada amb Bruno d’Agosto— (íd., 24a).
Bartolomé Tomás Planas, fill de Joan i d’Onofra, tenia una peça de terra de mitja quarterada i mig quartó que heretà de son pare mitjançant escriptura de 28 de juliol de 1839 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola. Procedia de Can Bossa, abans Son Llagosta, i de la Terra d’en Fàbregues. Era tenguda sots alou del comte d’Aiamans. Confrontava amb terres de Bernat Gomila, Josep Tomàs i Margalida Tomàs (RP6, 4058-terme, 1a).
El 3 de juny de 1849, davant dit notari Marcó, Bartolomé Tomás Planas adquirí del seu germà Gabriel, per preu de 1.993 rals 3 morabatins, una peça de terra camp amb arbres de mitja quarterada i un hort de superfície que confrontava amb terra dels successors d’Andreu Frau, Can Xiscos i terres de Bartomeu Morey i Lluís Palmer (íd.).
Bartolomé Tomás Planas agrupà ambdues propietats i hi construí dues cases. Ocupava una superfície de 8.550 m² i era travessada de nord a sud per un camí de 2 metres d’ample. Morí el 5 de desembre de 1869, a l’edat de 60 anys, amb testament que havia disposat el 13 de juliol de 1867 en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Catalina Oliver Estarellas, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan, Sebastián, Onofria María, María, Bárbara i Catalina. Catalina Oliver Estarellas morí el 29 de desembre de 1881, a l’edat de 64 anys, amb testament que havia ordenat el 26 anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Juan —veïnat de Mercedes, Uruguai— i nomenà hereus universals propietaris els seus fills Sebastián —jornaler, casat amb María Frau Espases—, Onofria María —jornalera, casada amb el jornaler Jorge Palmer Perelló—, María —jornalera—, Bárbara —jornalera, casada amb Juan Juaneda Calafell— i Catalina, casada amb José Colomar Martorell. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 de gener de 1882 autoritzada per dit notari Pujol i es dividiren la propietat de la següent manera: Onofria María s’adjudicà una peça de terra de 618 m² i una de les dues cases; Sebastián, una peça de terra de 4.119 m²; Bárbara, una peça de terra de 3.392 m², i Catalina, una peça de terra de 421 m² i l’altra casa (íd., 4a).
Onofria María Tomás Oliver es casà amb Jorge Palmer Perelló, el qual morí viudo el 19 de març de 1919, a l’edat de 62 anys, amb testament que havia disposat el 20 de maig de 1905 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Magdalena —casada amb José Roca Cunill—, Damián —casat amb Margarita Terrasa Oliver—, Paula —casada amb Juan Jofre Palmer—, María —casada amb Antonio Rigo Serra—, Catalina —casada amb Bernardo Jofre Palmer—, Margarita —casada amb Pablo Escoubet Garbay—, Antonia —casada amb Pedro Roca Palmer— i Bartolomé Palmer Tomás —casat amb Margarita Terrasa, veïnats de la Plata, Buenos Aires. Amb escriptura de 18 de desembre de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Magdalena, Paula, María, Catalina, Antonia i Bartolomé Palmer Tomás vengueren les seves parts indivises de la propietat a la seva germana Margarita, per preu global de 928 pessetes amb 58 cèntims (íd.: 6a, 8a).
El 2 de juny de 1934, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Margarita Palmer Tomás vengué la propietat, per preu de 800 pessetes, al comerciant Francisco Pou Sabater —veïnat de Grenoble (França)—, qui, amb escriptura de 3 de juliol de 1951 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, la vengué per 5.625 pessetes a María Angélica Escoubet Palmer, casada amb Simón Bellinfante Pol. Aleshores, n’era llogater Cristóbal Juan Rodrigo (íd., 9a-10a).
Sebastián Tomás Oliver morí el 4 de febrer de 1931, amb testament que havia ordenat el 4 de juny anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Frau Espases, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Bartolomé, Miguel (†2-5-1950) i Jaime Tomás Frau, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Bartolomé Tomás Frau morí el 24 de juny de 1964, amb testament que havia disposat el 7 de desembre de 1955 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu el seu fill José Tomás Berga, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura d’11 de setembre de 1965 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (RP6: 4063-terme, 10396-III).
Bárbara Tomás Oliver (†4-6-1925) es casà amb Juan Juaneda Calafell i en foren fills Miguel, Domingo, Bartolomé, Juan, Gabriel, Jaime i Antonio Juaneda Tomás. Amb escriptura de 14 d’abril de 1923 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, vengué la propietat al seu fill Miguel per 300 pessetes. Miguel Juaneda Tomás morí el 3 de maig de 1967, amb testament que havia disposat el 2 de març de 1951 en poder del notari José Vidal Busquets, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Palmer Frau (†13-1-1967), i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills: Juan —xofer—, Bárbara, Francisca i María Juaneda Palmer. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 d’abril de 1968 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i la propietat se l’adjudicaren Juan i María per meitats indivises (RP6, 4064-terme: 1a, 3a, 5a).
Catalina Tomás Oliver vengué la propietat al seu germà Sebastián, per preu de 1.500 pessetes, mitjançant escriptura de 23 d’agost de 1892 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner. El 19 de desembre de 1906, davant el notari José Socías Gradolí, Sebastián la hi tornà a vendre per 1.000 pessetes. Amb escriptura d’11 de setembre de 1919 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Catalina Tomás Oliver —domiciliada a La Plata (Buenos Aires)— vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, a Mercedes Moner Eguía —casada amb el cirurgià Gabriel Palmer Gelabert— (RP6, 4065-terme: 1a-3a, 5a).
Mercedes Moner Eguía morí el 25 de novembre de 1962, amb testament que havia ordenat el 27 de febrer de 1917 en poder del notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus dos fills, Mateo (†18-4-1955) —casat amb Alicia Ginés— i Alfonso Palmer Moner —militar—, i nomenà hereu el seu espòs, Gabriel Palmer Gelabert, qui feu donació de la propietat al seu fill Alfonso mitjançant escriptura de 14 de maig de 1963 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 6a-7a).
El 3 de juliol de 1836, davant el notari Agustí Marcó Guardiola, Bartolomé Tomás Planas vengué al jornaler Jordi Palmer Carbonell un trast on el comprador construí una casa de planta baixa amb cisterna, marcada amb el nombre 48 del quarter 5è de la zona 1a, amb una peceta de terra a l’enfront. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic. Confrontava amb terres d’Onofria Tomás i de Francisca Ballester (RP6, 4408-terme, 1a-2a).
Jordi Palmer Carbonell morí el 2 de novembre de 1882, a l’edat de 82 anys, amb testament que havia disposat el 28 de febrer anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Montserrada Palmer Ramon (†22-5-1884 als 92 anys), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Jorge —jornaler— i Magdalena Palmer Palmer, casada amb Jaime Monserrat. A Magdalena li deixà un quartó de terra amb una casa edificada al lloc de Gènova; a Jorge, altres dues propietats situades a Gènova, una consistent en planta baixa amb una peceta de terreny a l’enfront i cisterna denominada Can Bossa i l’altra consistent en una caseta amb carrera i cisterna denominada el Caragol. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 3 de juny següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Jorge (íd.).
Jorge Palmer Palmer morí el 21 de març de 1902, amb testament que havia ordenat el 23 de juliol de 1896 en poder de dit notari Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Isabel María Oliver Pou, i propietàries en parts iguals, les seves filles: Monserrata, Antonia —casada amb Gabriel Porcel Bernat— i Juana Ana Palmer Frau i Isabel María, Magdalena, Bárbara, Margarita i Francisca Palmer Oliver. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 3 de setembre següent autoritzada pel notari Pascual Soriano Roca i la propietat se l’adjudicà Margarita. Segons recent midament, ocupava una superfície de 242 m² (íd., 4a).
El 19 de febrer de 1958, davant el notari José Masot Novell, Margarita Palmer Oliver vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, als cònjuges Faustino Rodríguez Bermúdez —bracer— i Agustina López Vázquez (íd., 8a).
Maria Magdalena Savall Fortuny tenia una casa d’un aiguavés i dos pisos que adquirí de Luis Palmer amb escriptura de 18 de gener de 1846 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic. Confrontava amb les cases de Pedro José Palmer, Francisca Ballester i hereus de Magdalena Vich. Savall morí viuda d’Esteva Trias el 31 de gener de 1880, a l’edat de 86 anys, amb testament que havia disposat el 12 de novembre de 1877 en poder del notari Antonio Cañellas Clar, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal propietària la seva neboda Rosa María del Carmen Malla Savall, qui, amb escriptura de 19 de maig de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, vengué la propietat, per preu de 500 pessetes, a María Ignacia Rebassa Baró (RP6, 4886-terme, 1a-2a).
María Ignacia Rebassa Baró morí el 21 de febrer de 1888, amb testament que havia ordenat el 23 de juliol de 1875 en poder de dit notari Font, en què nomenà hereus universals usufructuaris el seu espòs, José Ramonell Ros, i el seu cunyat Francisco Ramonell Ros, i propietàries en parts iguals, les seves filles: Francisca, María Ignacia i Juana Ramonell Rebassa (†14-12-1875 als 14 anys). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de març de 1911 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (íd., 3a).
Francisca Ramonell Rebassa morí el 28 de gener de 1915, amb testament que havia disposat el 28 de març anterior en poder de dit notari Jaume, en què nomenà hereves amb designació de béns les seves filles, Francisca i María Ignacia Rebassa Ramonell. María Ignacia Ramonell Rebassa morí el 19 de setembre de 1928, amb testament que havia ordenat el 22 d’abril de 1915 en poder del mateix notari, en què nomenà hereves amb designació de béns les seves nebodes, Francisca i María Ignacia Rebassa Ramonell (íd., 4a).
El 17 de març de 1934, davant el notari Nicasio Pou Ribas, María Ignacia Rebassa Ramonell vengué les seves participacions en aquesta i altres set propietats, per preu global de 12.000 pessetes, a la seva germana, Francisca, qui, amb escriptura de 21 de gener de 1947 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, vengué aquesta propietat en unió d’una altra, per preu global de 4.500 pessetes, a María Ignacia Elvira Rebassa —veïnada de Barcelona— (íd., 5a-6a).
El 8 d’agost de 1857, davant el notari Cayetano Socías Bas, Juana María Roca Tomás vengué a Arnaldo Jaume Porcel una peça de terra de 25 destres on el comprador edificà dues cases d’un aiguavés de planta baixa i pis, una de les quals estava marcada amb el nombre 23 del quarter 5è de la zona 1a. L’altra casa, sense nombre, tenia la planta baixa destinada a estable i païssa. Confrontava amb la possessió de Son Berga i terres de María Cabrer, Margarita Salvá i Jaime Palmer. Arnaldo Jaume Porcel es casà en primeres núpcies amb María Salvá Roca, de qui nasqué Antonio Jaume Salvá. En segones núpcies es casà amb Margarita Salvá Roca i en foren fills Bartolomé —jornaler—, María Josefa —casada amb Antonio Pericás Bauzá—, José, Miguel, Juan (†28-8-1866) i Margarita Jaume Salvá, casada amb Gabriel Juan Salvá. Morí sense testar el 28 de juny de 1859 i, en sentència de 12 de març de 1883 dictada pel jutjat de primera instància de la Catedral davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester, en foren declarats hereus legals els seus fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 d’agost de 1885 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar i la propietat se l’adjudicà Bartolomé després de pagar 2.450 pessetes (RP6, 5036-terme, 1a-2a).
Bartolomé Jaume Salvá morí el 9 de novembre de 1913, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia disposat el 29 de gener anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Margarita Massot Florit (†6-10-1924), i propietaris en parts iguals, els seus tres nebots carnals Jaime, Gabriel i Arnaldo Juan Jaume. Deixà la meitat d’aquesta propietat a la seva neboda política Margarita Ugalde Massot —casada amb Bartolomé Comas Vey—, qui la inscrigué al seu favor amb escriptura de 25 de març de 1914 autoritzada pel mateix notari. L’altra meitat se l’adjudicà Arnaldo Juan Jaume mitjançant escriptura de 30 de març de 1925 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 3a).
Margarita Ugalde Massot s’adjudicà la meitat sud de la propietat, de 221 m², amb dues cases, ço és, un edifici de planta baixa i pis que formava dos habitatges i un local destinat a magatzem o quadra marcat amb el nombre 23 del camí de la Bonanova. Amb escriptura de 14 de febrer de 1947 autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer, vengué la propietat a María Bestard Romaguera per 4.125 pessetes (íd.: 5a-6a, 8a).
María Bestard Romaguera morí fadrina el 8 de juny de 1947, amb testament que havia ordenat dia primer de juliol de 1944 en poder de dit notari Gelabert, en què nomenà hereu el seu germà, Bartolomé, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 28 següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 9a).
Bartolomé Bestard Romaguera —pescador— morí l’11 de març de 1969, amb testament que havia disposat el 17 de maig de 1965 en poder del notari José Clar Salvá, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva la seva esposa, María Roca Morey. Aquesta morí el 25 de març de 1971, amb testament que havia ordenat el 12 d’agost anterior en poder del notari Raimundo Clar Garau, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu Jaime Salas Bauzá, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 18 de juny següent autoritzada per dit notari Clar Garau. Aleshores, la propietat se situava al carrer del Voltor (íd., 10a-11a).
Arnaldo Juan Jaume s’adjudicà la meitat nord de la propietat, de 221 m², amb una casa denominada la Taverna Nova, marcada, successivament, amb els nombres 33, 72 i 59. Confrontava amb la possessió de Son Berga i les cases de Miguel Negre, Margarita Jaume i Pedro Roca. Morí el 22 de febrer de 1956, amb testament que havia ordenat el 6 de novembre de 1943 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita Abraham Oliver (†24-4-1956), i propietaris, els seus quatre fills: Gabriel —barber—, Magín —comerciant—, Margarita —casada amb Pedro Cunill Palmer— i Catalina Juan Abraham, casada amb el linotipista José Cañellas Vives. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 d’octubre següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets i la propietat se l’adjudicà Gabriel (RP6, 12786-terme, 1a-2a).
Pedro Juan Palmer Ballester heretà de sa mare, Francina Ballester Calafell (†14-11-1859), una peça de terra de 26 destres i unes cases de planta baixa amb cuina, forn, pou, carrera i altres dependències, marcades amb el nombre 57 del quarter 5è de la zona 1a. La propietat era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic i confrontava amb la casa Catalina Ballester, la casa i terra de Jorge Porcel, la casa dels hereus d’Esteve Trias, la casa de Luis Palmer, la casa i terra de Miguel Massot i la terra de Bartolomé Palmer (RP6: 5134-terme, 5135-terme).
Pedro Juan Palmer Ballester morí el 6 d’octubre de 1880, a l’edat de 77 anys, amb testament que havia disposat el mateix dia en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Pedro José —jornaler—, Antonio —jornaler—, Francisca —casada amb Rafael Abraham Oliver—, Maciana, Margarita —casada amb Sebastián Roca Nadal— i María Palmer Verdera —casada amb Gabriel Bernad Ponsell—, i la seva neta Margarita Palmer Roca —casada amb Bernardo Morey Lladó—, en representació de son pare, Luis Palmer Verdera. Nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Margarita Verdera Espases. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de dia primer de setembre de 1887 autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Pedro José després de pagar a sa mare i als seus germans, ço és, 554 pessetes amb 6 cèntims per les cases i 276 pessetes per la peça de terra (íd.).
Pedro José Palmer Verdera morí el 16 de maig de 1914, amb testament que havia ordenat el 23 de novembre anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita Roca Suau, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Pedro, Rafael i Margarita Palmer Roca, casada amb Miguel Cunill Roca. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 16 d’octubre de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons i la propietat se la dividiren Rafael i Pedro (íd.).
Rafael Palmer Roca s’adjudicà una porció de terra de 125,62 m² i una casa de 37,1 m² que constava de planta baixa i pis i que anteriorment havia estat estable. Amb escriptura de dia primer de febrer de 1963 autoritzada pel notari Francisco Servera Amengual, donà la propietat a la seva filla Bárbara Palmer Oliver. Aleshores, estava marcada amb el nombre 25 del camí de Son Llagosta (íd.).
Pedro Palmer Roca s’adjudicà una porció de terra de 307 m², un tros de trast de 34,31 m² i una casa de 56,72 m² amb el que fou cuina (RP6: 11369-terme, 11370-terme).
Mateo Tomás Massot heretà de son pare, Josep Tomàs, Bossa (†6-12-1839), una propietat que comprenia un petit cos d’edifici amb forn, pastador i cisterna, en alou del comte d’Aiamans. Ocupava una superfície de 1.406,29 m² i confrontava amb terres de José Tomás, Bartolomé Bestard i hereus d’Onofre Frau. Morí sense testar l’11 —o 12— de març de 1869 i, en acte de 9 de desembre de 1884 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio Sureda, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: María, Antonia —casada amb Guillermo Calafell Morey—, Catalina, Sebastián i Francisca Tomás Nadal, jornalers. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de gener de 1886 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas i es dividiren la propietat (RP6, 5252-terme, 1a-2a).
Antonia Tomás Nadal s’adjudicà (1886) la casa i una peça de terra de 355,3 m². Dia primer de desembre de 1911, davant el notari José Socías Gradolí, vengué la propietat, per preu de 500 pessetes, al seu fill Antonio Calafell Tomás —jornaler—, qui, amb escriptura de 31 d’agost de 1938 autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach, la vengué per 1.000 pessetes a les germanes fadrines Juana i Margarita Martín Sastre (íd.: 3a, 5a, 10a).
Margarita Martín Sastre morí el 15 de juny de 1939, amb testament que havia disposat el 10 de setembre de 1937 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, instituïa en la porció llegítima sa mare, María Sastre Salvá, i nomenava hereva la seva germana Juana, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 21 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
Sebastián Tomás Nadal s’adjudicà (1886) una peça de terra de 301,63 m². Morí sense testar el 7 d’agost de 1894 i, en acte de 6 de juny de 1932 dictat per Julio Felipe Mesanza Beriz —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant el secretari Gonzalo Fernández Espinar, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Catalina —casada amb Juan Palmer Sastre—, María —casada amb José Alemany Cifre— i Mateo Tomás Massot (†2-2-1895), nascuts del seu matrimoni amb Magdalena Massot Colomar (RP6, 5253-terme: 1a, 4a).
Amb escriptura de 14 de juliol de 1932 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, vengueren la propietat, per preu de 900 pessetes, a Inez Anna Charlotta Hedborg —de nacionalitat sueca—, qui l’adquirí representada per Carl Emil Fryberg, vicecònsol de Suècia a Palma. Aquesta la vengué a Irene Fryberg Nyren (n. 1898) —pintora i traductora, filla de Carl Emil Fryberg (n. 1873) i de Signe Anna Maria Nyrén (n. 1878)—, qui, al seu torn, la vengué a Brita Lillemor Taleu —nascuda Bol, veïnada de Bromma (Estocolm, Suècia)— (íd.: 5a, 7a).
María Tomás Nadal s’adjudicà (1886) una peça de terra de 354,31 m² on construí una casa d’un aiguavés de 60 m², amb una cuina i un forn separat de l’edifici principal per un camí. Morí viuda el 14 de desembre de 1927, a l’edat de 84 anys, amb testament que havia ordenat el 30 de setembre de 1914 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: José, Mateo, Francisca —casada amb Guillermo Ramis Marroig— i Catalina Berga Tomás (†28-10-1918), casada amb Bartolomé Tomás Frau. Amb escriptura de 10 d’octubre de 1932 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Signe Kjellborg —de nacionalitat sueca—, qui l’adquirí representada per Carl Emil Fryberg, vicecònsol de Suècia a Palma. La propietat fou heretada per la seva neboda Brita Lillemor Taleu —nascuda Bol, veïnada de Bromma (Estocolm, Suècia)— (RP6, 5254-terme: 1a, 4a-5a, 7a).
Catalina Tomás Nadal s’adjudicà (1886) una peça de terra de 325,32 m² on construí una casa d’un aiguavés, planta baixa i cuina marcada amb el nombre 13 del carrer d’Urano. Morí viuda el 29 de desembre de 1936, amb testament que havia disposat el 31 de desembre de 1899 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal el seu espòs, Manuel Martínez Lázaro (†24-12-1906). En acte de 10 de maig de 1944 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus legals els seus fills: Mateo, Vicente (†5-3-1938) —casat amb María Roca Palmer— i Manuel Martínez Tomás (†31-8-1936), casat amb Francisca Perelló Bernat. Amb escriptura de 3 de març de 1945 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán, Mateo Martínez Tomás i els germans Martínez Roca i Martínez Perelló vengueren la propietat, per preu de 14.350 pessetes, a l’industrial de la pell vigatà Ramón Genís Bayés (†9-4-1959) —casat amb Joaquina Abel Puig— (RP6, 5255-terme: 1a, 3a, 6a-7a).
El 25 d’agost de 1844, davant el notari Agustí Marcó Guardiola, Francina Ballester Calafell (†14-11-1859) donà a la seva filla Monserrata Palmer Ballester una peça de terra de 39 destres on l’espòs d’aquesta, Jorge Poncell Cañellas, construí una casa amb corral. Jorge Poncell Cañellas morí el 18 d’octubre de 1889, amb testament que havia disposat el 10 de juny de 1871 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Monserrata Palmer Ballester, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Antonio —jornaler—, Francisca i María Monserrata Poncell Palmer. A Antonio li deixà Son Llagosta; a Francisca, Can Caragol, i a María Monserrata, una casa taverna denominada Can Cabrit i un trast situat a la Comuna. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de març de 1890 autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat confrontava amb terra d’hereus de Juan Massot, casa i terra d’hereus de Juan Morey, terra de Bartolomé Morey, terra de Bartolomé Palmer i casa de José Palmer mitjançant camí (RP6, 5690-terme, 1a).
Antonio Poncell Palmer morí el 22 de gener de 1907, a l’edat de 66 anys, amb testament que havia ordenat el 18 de novembre anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Juana Ana Serra Planas (†15-10-1916), i propietaris en parts iguals i amb designació de béns, els seus dos únics fills, Jorge i María Poncell Serra —casada amb Miguel Abraham Roca—, destinant aquesta propietat a Jorge. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 de febrer de 1908 autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
Jorge Poncell Serra —viudo en primeres núpcies de Catalina Morey Roca i casat en segones núpcies amb Antonia Pons Coll— morí sense testar el 12 de febrer de 1951 i, en acte de 21 de juny següent dictat per Francisco Noguera Roig —jutge de primera instància nombre 2 de Palma— davant el secretari Honorato Sureda, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Antonio —planxista—, Vicente i Jorge Poncell Morey. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 10 de novembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i la propietat se l’adjudicà Antonio (íd., 9a).
Gabriel Tomás Massot —jornaler— tenia una peça de terra d’1 quartó amb una casa de planta baixa per herència de son pare, Josep Tomàs. Confrontava amb terres de Sebastián Tomás, Guillermo Calafell, Gabriel Frau i María Tomás. Morí el 24 de maig de 1873, a l’edat de 63 anys, amb testament que havia disposat el 20 anterior en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Rafaela i Francisca Tomás Espases. De la resta de béns, nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Francisca Espases Roca (†28-12-1907), i el seu fill, José Tomás Espases —jornaler—, i propietari, aquest darrer. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 d’octubre de 1889 autoritzada pel mateix notari (RP6, 5740-terme, 1a-3a).
José Tomás Espases morí el 8 de juny de 1927, amb testament que havia ordenat el 15 de febrer de 1924 en poder del notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereus usufructuaris Gabriel Martínez Pujol (†19-10-1943) i Catalina Vaquer Salvá, i propietaris en parts iguals, els seus nets María —casada amb José Abraham Porcel— i Vicente Martínez Tomás i els seus germans consanguinis Jaime (†10-5-1937) i José Martínez Vaquer, militar. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura d’11 de febrer de 1944 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano i la propietat se l’adjudicà José Martínez Vaquer (íd., 5a).
El 4 d’octubre de 1963, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, José Martínez Vaquer vengué la propietat, per preu de 14.000 pessetes, a la intèrpret alemanya Rose Marie Margarete Markmann, veïnada d’Hamburg. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 22 del carrer de Neptuno (íd., 6a).
El 24 d’abril de 1967, davant dit notari Villanueva, el comerciant Bartolomé Miralles Oliver —en representació de Rose Marie Margarete Markmann, veïnada de Düsseldorf— vengué la propietat, per preu de 14.000 pessetes, als cònjuges Gabriel Riutord Bennásar —xofer— i Margarita Serra Crespí (íd., 7a).
Nicolás Tomás Tous heretà de son pare, Gabriel Tomás Espases (†16-07-1871), una peça de terra de 1.373 m² amb ametlers i una casa de planta baixa i alts. Confrontava amb terres de Sebastián Roca Nadal, Sebastián Nadal Roca, Magdalena Monjo, Catalina Tomás i Antonio Bernat Tomás (RP6, 9246-terme, 1a).
El 8 de juny de 1931, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Nicolás Tomás Tous i la seva filla Catalina Tomás Monjo vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Agnes Russell Weekes. Aquesta morí al comtat de Sussex (Anglaterra) el 26 de setembre de 1940, amb testament que havia ordenat el 26 de setembre de 1934 davant els testimonis Agnes Welgwood i Jana Izard —homologat l’11 de desembre de 1940—, en què nomenà marmessora la seva germana Rose Kirkpatrick Weekes i transmeté la resta de béns a la seva altra germana Helen Mary Cook. Mitjançant escriptura de 14 de juny de 1964 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, vengué la propietat, pel mateix preu de 5.000 pessetes, a l’escultora anglesa Violet Jenny Dreschfeld (íd., 4a-5a).
El terme de Palma 