Son Llagosta

Can Bossa

Ambdós topònims fan referència a malnoms: Bossa, a la família Tomàs, i Llagosta, als Frau.

La propietat, situada dins la cavalleria de Son Vic, té l’origen en la unió de dues peces de terra que adquirí Nicolau Tou. La primera la comprà al moliner de vent Antoni Ripoll, per preu de 117 lliures, mitjançant instrument d’11 de gener de 1652 atorgat en poder del notari Nicolau Terrassa. Eren 4 quarterades denominades Son Llagosta. D’altra banda, amb acta de 23 d’abril de 1659 signada davant el notari Jaume Gibert, adquirí del patró Miquel Fàbregues les denominades Terres d’en Fàbregues, de 4 quarterades, per preu de 40 lliures (ARM, Not. M-1898, f. 11v).

Nicolau Tou —fill d’Antoni— morí el 24 de febrer de 1675, amb testament que havia disposat el 3 de setembre de 1672 davant el notari Miquel Balle. El 3 de març de 1676, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pels seus fills Pere, Nicolau i Miquel Tou. El patrimoni del difunt comprenia, entre altres béns, una peça de terra d’unes 4 quarterades denominada Son Llagosta, obligada a cens d’1 gallina alodial i a 6 lliures cens a Joan Desclapés Puigdorfila, i una altra peça de terra d’unes 4 quarterades dita d’en Fàbregues, obligada a cens de 7 lliures 16 sous a Joanot Desclapés Puigdorfila el dia de Sant Miquel (ARM, Not. B-632, f. 606).

Posteriorment, els hereus de Nicolau Tou iniciaren l’establiment de la propietat. Així, el 3 d’octubre de 1716, Miquel Tou establia davant el notari Miquel Morey una porció a Gabriel Tomàs que serà l’origen de Can Bossa, malnom d’aquesta família. El 27 de desembre de 1731, Gabriel Tomàs la capbrevà declarant que era denominada Son Llagosta i Terres d’en Fàbregues i que ocupava una superfície d’unes 5 quarterades i 13 sous de nombre de 8 quarterades. Confrontava, per tres parts, amb el rafal de Son Bono —dels pares de Sant Francisco de Paula—, i, per l’altra part, amb terres de la mateixa procedència denominades també Son Llagosta —dels hereus de Nicolau Llodrà— (ARM, Not. 5738, f. 59).

El 13 de març de 1724, Miquel Tou establí a Nicolau Llodrà una peça de terra de 4 quarterades procedent de Son Llagosta, la qual fou capbrevada per Jerònia Covas —viuda i hereva de Nicolau Llodrà— el 28 de desembre de 1731 declarant que confrontava amb Son Bono, terres d’Antoni Planes, terres de Gabriel Tomàs de la mateixa procedència i terres de Joan Vives —probablement, Can Bono o Son Bujosa— i que la tenia per donació causa mortis que li signà el seu espòs amb acta de 7 de gener de 1727 atorgada davant el notari Pere Joan Thomàs (íd., f. 59v).

D’altra banda, Antoni Planes Balaguer capbrevà una peça de terra d’1 quarterada procedent de Son Llagosta que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Son Bono, terres de Son Llagosta i terres de Joan Vives, declarant que la tenia per venda que li signà Miquel Tou el 14 d’octubre de 1716 davant el notari Miquel Morey (íd., f. 61v).

Al llarg dels segles XVIII-XIX, aquelles propietats foren dividides i establides, contribuint així al creixement del nucli urbà de Gènova. En ocasions, alguns d’aquests establits foren adquirits per propietaris de rafals veïnats. D’altra banda, mentre alguns establits mantengueren el topònim de Son Llagosta —donant lloc a propietats homònimes—, d’altres prengueren el nom —o el malnom— dels nous propietaris, com per exemple Can Bossa, malnom de la família Tomàs.