Procés d’establiment de Jaime Ignacio Ginard Seguí
L’11 de desembre de 1855, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí a Cayetano Forteza Valls una peça de terra de 26 destres que confrontava amb la carretera de Gènova, un camí veïnal i terres d’Antonio Oleo i de Miguel Cunill. Cayetano Forteza Valls morí el 3 de maig de 1890, amb testament que havia disposat el 4 de febrer anterior en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima la seva filla María —casada amb Jorge Aguiló Forteza—, nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Ignacia Valls Valleriola (†22-10-1892), i propietaris en parts iguals, els seus fills Antonio i José, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 18 de març següent autoritzada pel mateix notari. Mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1892 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, es dividiren l’herència i la propietat se l’adjudicà José Forteza Valls (RP6, 5846-terme: 1a-2a, 4a).
José Forteza Valls —industrial— es casà amb Catalina Valleriola Piña (†16-11-1942) i en foren fills María Ignacia —casada amb Rafael Cortés Cortés—, Ana —casada amb Rafael Cortés Cortés—, Catalina —casada amb Ramón Aguiló Bonnín—, Baltasar (†2-7-1953), Josefa (†16-12-1939) i José, comerciant. Morí el 2 d’octubre de 1928, amb testament que havia ordenat el 7 d’agost de 1919 en poder del notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus fills Baltasar i José. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 d’octubre de 1955 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol i la propietat se l’adjudicà José Forteza Valleriola (íd., 6a).
El 12 de desembre de 1855, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí a l’arrendatari Gaspar Rayó Simonet —fill de Bernat i d’Anna— una peça de terra de devers 1 quartó de superfície que consistia en quatre marjades. Confrontava amb terres de María Cabrer, María Palmer, Cayetano Forteza Rey, Antonio Bonet, Onofre Planas i Bartolomé Planas. El preu fou de 13.286 rals i 41 morabatins, ço és, 5.314 rals i 30 morabatins d’entrada i dels 7.972 rals i 11 morabatins restants es creà un cens reservatiu de 18 lliures quitable al for de 3% (RP6, 356-terme, 1a).
Gaspar Rayó Simonet morí el 21 d’abril de 1871, a l’edat de 70 anys, amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereus en parts iguals els seus dos fills, Antonio —conrador— i Ana Rayó Bonet. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de juny següent autoritzada pel mateix notari i es dividiren la propietat. Ana s’adjudicà tres marjades —1.200 m²— i l’aiguavés de la casa que mirava a tramuntana. Antonio s’adjudicà la marjada restant —600 m²— i l’aiguavés orientat a migjorn (íd., 3a).
Ana Rayó Bonet morí sense testar el 26 de febrer de 1885 i, en providència de 4 de maig següent dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Sebastián Gazá Ballester, en fou declarat hereu legal el seu pubil, Nicolás, nascut del seu matrimoni amb el conrador Nicolás Tous Lladó. Amb escriptura de 23 de desembre següent autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, vengué la propietat, per preu de 250 lliures —o 830 pessetes amb 40 cèntims—, al prevere Luis Gamundí Thomás —canonge de la Seu—, qui, el 27 d’octubre anterior, davant el notari Juan Planas Palou, havia adquirit per 1.000 pessetes la part de la propietat d’Antonio Rayó Bonet (íd., 7a; RP6, 1876-terme, 4a-5a).
Amb escriptura de 5 de gener de 1898 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Luis Gamundí Thomás agrupà les propietats sota una mateixa finca registral i la vengué, per preu de 4.500 pessetes, al prevere José Coll Isern. Aleshores, ocupava una superfície de 1.800 m², comprenia quatre marjades i tenia casa rústica i urbana. Confrontava amb la casa i terra de María Cabrer, terra dels successors de María Palmer, terra d’Onofre Planas, terra de Vicente Morey, terra de Rafael Moll, la propietat de María Magdalena Gamundí i la propietat dels hereus de María Antonia Gamundí (RP6, 7131-terme, 1a-2a).
José Coll Isern morí el 4 de juny de 1939, amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1935 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva universal propietària la seva germana Catalina, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de dia primer de setembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 7a).
El 4 de setembre de 1940, davant el notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, Catalina Coll Isern vengué la propietat, per preu de 3.400 pessetes, a la Provincia de la Inmaculada Concepción y San Alfonso de Clérigos Regulares Teatinos de Mallorca, que l’adquirí representada pel prevere Antonio Tauler Antich, provincial, amb autorització del prepòsit provincial, Rafael Juan Obrador (íd., 8a).
Amb escriptura de 19 de juliol de 1943 autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer, els teatins la vengueren, per preu de 14.625 pessetes, a María de los Dolores Ramis de Ayreflor Llompart, casada amb el misser Pablo Alcover de Haro (íd., 9a).
El 23 de juliol de 1964, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, vengué la propietat, per preu de 125.000 pessetes, al pintor Charles Romer Salisbury. Nascut a Perak (Malàisia), es casà en primeres núpcies amb l’australiana Katherine Mary Elizabeth Knox (1909-1953) a l’església de Sant Salvador de Kensington (Anglaterra) el 27 de gener de 1934. Segons el diari de Melbourne The Herald, passaren part de la seva lluna de mel a Mallorca, on Salisbury tenia previst pintar. Fill d’aquest matrimoni fou Timothy Charles Knox Salisbury, casat amb Janette Pamela Stanton-Cook. En segones núpcies es casà amb la també australiana Marlene Rae Salisbury, de qui no deixà descendència. Charles Romer Salisbury morí l’11 de juny de 1965, amb testament que havia disposat el 14 de novembre anterior en poder del notari de Santa Maria Ramón Altuna Uriarte, en què nomenà hereva de tots els béns que tenia a Espanya la seva esposa, qui residia a Adelaida (Austràlia). Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 13 de febrer següent autoritzada per dit notari Altuna. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 5 del carrer de Gamundí (íd., 11a-12a; The Herald, 13-3-1934).
El 17 de desembre de 1855, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí a Catalina Suau Planas —filla de Bartomeu i de Caterina— el trast nombre 24 —de 13 destres—, que confrontava amb la carretera de Gènova, una carretera de 18 pams d’ample oberta per dins Can Morei i el trast nombre 23, de María Cabrer. El preu fou de 1.992 rals i 36 morabatins, ço és, 664 rals i 12 morabatins d’entrada i dels 1.328 rals i 24 morabatins restants es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 3%. La compradora hi agregà una casa que havia fet edificar damunt un trast que s’adjudicà en la divisió que atorgà amb Jaime i Juan Suau i d’altres mitjançant escriptura de 19 de març de 1833 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol. La casa tenia una superfície de 65,56 m² i confrontava amb la possessió de Son Berga, un camí públic, el camí de Son Berga i terres de Bartolomé Salvá (RP6, 534-terme: 1a, 4a).
Catalina Suau Planas morí sense testar el 22 de gener de 1868 i, en sentència de 30 de juliol de 1880 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio María Rosselló, en foren declarats hereus legals els seus fills: Bernardo (†15-2-1875) —casat amb Francisca Tous Alemany—, Antonia —casada amb Juan Jofre Salvá— i Francisca Palmer Suau —casada amb Pablo Gazá—, i els seus nets María —casada amb Antonio Palmer Verdera—, Catalina, Antonia —jornalera, casada amb Pedro Morey— i Miguel Roca Palmer, pastor. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 d’octubre de 1883 autoritzada pel notari Guillermo Sancho i, el 20 de desembre següent, davant el mateix notari, vengueren la propietat al mariner Jaime Palmer Coll per 2.248 pessetes (íd.: 4a, 8a).
Jaime Palmer Coll morí el 15 d’octubre de 1911, amb testament que havia disposat el 9 anterior en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Frau Roca (†24-2-1937), i propietaris, els seus fills: María, Luis i Margarita (†12-3-1955). Amb escriptura de 27 de juliol de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Margarita Palmer Frau cedí la seva 1/3 part indivisa de la propietat a Miguel Vallespir Oliver (†8-7-1957), qui, el 5 de març de 1955, davant dit notari Unzué, la vengué per 1.000 pessetes a Andrés Palou Capó. Aquest adquirí les 2/3 parts indivises restants, per preu global de 93.333 pessetes amb 35 cèntims, mitjançant escriptura de 5 d’abril de 1965 autoritzada pel notari José Clar Salvá. Aleshores, la propietat consistia en una casa de planta baixa i pis constituïda per dos habitatges marcats amb els nombres 90 i 92 del carrer del Voltor —abans, carrer de la Bonanova—, endemés d’una peça de terra a l’altra banda del carrer (íd.: A, 21a-22a).
Andrés Palou Capó dividí horitzontalment la propietat amb escriptura de 28 de juny de 1969 autoritzada per dit notari Clar. Segons recent midament, ocupava una superfície de 317,8 m². Posteriorment, en foren propietaris Juan Juaneda Palmer i Lorenza Pujol Roca (RP6: 534-terme, 16673-III, 36364-III).
El 18 de desembre de 1855, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí a María Cabrer Barceló —filla de Jaume i de Maria, casada amb Miguel Frau— els trasts nombres 22 i 23 —de 26 destres—, que confrontaven amb una carretera de 18 pams d’ample oberta per dins Can Morei i el trast nombre 24, de Catalina Suau Planas. El preu fou de 3.985 rals i 39 morabatins, ço és, 1.328 rals i 24 morabatins d’entrada i dels 2.657 rals i 15 morabatins restants es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 3% pagador dia primer de novembre (RP6, 458-terme, 1a).
María Cabrer Barceló agregà aquesta propietat a altres dues peces de terra que tenia, ço és, una per compra a Jaime Vives Juan mitjançant escriptura de 29 de març de 1841 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol i l’altra per compra a Antonio Vives Juan amb escriptura de 16 de juliol de 1845 atorgada davant el notari Cayetano Socías Bas, ambdues sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada, i les agrupà sota una mateixa finca registral. Ocupava una superfície de 126 destres i comprenia casa, marcada amb el nombre 14. Confrontava amb les cases de Bartolomé Jaume Salvá i del prevere José Coll, terra de Martín Roca Rebassa i un camí d’establidors (RP6, 8651-terme, 1a).
María Cabrer Barceló morí viuda el 8 de desembre de 1902, amb testament que havia disposat a la possessió de Son Berga (Gènova) el 3 de gener de 1901 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel —conrador—, Jaime —prevere—, Antonia —criada—, María, Francisca i Antonio —incapacitat—, i nomenà hereu Jaime, qui s’adjudicà la propietat amb escriptura de 21 de gener de 1904 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd.).
El 31 de maig de 1912, davant dit notari Alcover, Jaime Frau Cabrer vengué la propietat, per preu de 1.200 pessetes, als cònjuges Juan Pons Cabrer —ferrer— i Pedrona —o Petra— Llabrés Frau. Aquesta morí el 5 de setembre de 1936, amb testament que havia ordenat el 25 d’octubre de 1924 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Bartolomé —comerciant—, María —casada amb Guillermo Morell Huguet i resident a Ordal (Subirats, Barcelona)—, Miguel —ferrer— i Juan, ferrer. Juan Pons Cabrer morí el 8 de març de 1942, amb testament que havia disposat el mateix dia que la seva esposa, a la qual nomenà hereva usufructuària i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills. Amb escriptura de 26 de setembre de 1953 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, es dividiren la propietat entre els quatre germans. Segons recent midament, ocupava una superfície de 1.559 m². Consistia en una peça de terra, casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 65 —abans, 14— del camí de la Bonanova a Gènova, aljub i cisterna. Cada planta de la casa estava dividida en dos habitatges. Confrontava amb el carrer de Gamundí —abans, camí d’establidors—, el camí de la Bonanova a Gènova, terres d’Antonio i Martín Roca —abans, de Martín Roca Rebassa—, terra de María Juaneda, propietat de Pablo Alcover —abans, del prevere José Coll— i cases de Bartolomé Bestard, Arnaldo Juan i Miguel Negre —abans, una única casa de Bartolomé Jaume— (íd.: 3a, 8a).
Més endavant, la part de Bartolomé Pons Llabrés passà a Juan Matías, Antonio Miguel i Bartolomé Pons Pascual; la de Miguel Pons Llabrés, a Juan Pons Roca, i la de Juan Pons Llabrés, a Ana María Sánchez Carmona i a Juan Ángel Pons Sánchez (RP6: 8874-III, 8876-III, 10666-III, 3417-VII, 3418-VII, 6135-VII, 6136-VII).
El 18 de desembre de 1855, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí al conrador Miguel Cunill Roca —fill de Bartomeu Cunill Colomar i d’Antonina Roca Tomàs— el trast nombre 18 —de 13 destres—, on el comprador construí una casa de planta baixa. Confrontava amb una carretera de 18 pams d’ample oberta per dins Can Morei i la propietat de Cayetano Forteza Rey. El preu fou de 1.992 rals i 36 morabatins, ço és, 664 rals i 12 morabatins d’entrada i dels 1.328 rals i 24 morabatins restants es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 3% (RP6, 533-terme, 1a).
El 25 de maig de 1906, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Cunill Roca vengué la propietat, per preu de 2.250 pessetes, al jornaler Miguel Font Bauzá. Aquest morí el 21 de desembre de 1939, amb testament que havia disposat el 7 de gener de 1924 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal la seva esposa, Catalina Llabrés Marqués. Aquesta morí viuda el 8 d’octubre de 1949, amb testament que havia ordenat el 26 de març de 1945 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu Francisco Vives Ordinas, rector de Gènova, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 22 de novembre següent autoritzada per dit notari Unzué. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 2 del carrer de Gamundí (íd.: 11a, 13a-14a).
El 12 de novembre de 1963, davant el notari Rafael Losada Perujo, Francisco Vives Ordinas vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, al comerciant Bartolomé Gayá Riera, qui, amb escriptura de 12 de juny de 1969 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la vengué per 11.000 pessetes a Guillermo Ferragut Mulet. Aquest la vengué per 50.000 pessetes a Miguel i a Luisa Alcover Castañer amb escriptura de 7 de maig de 1971 atorgada davant dit notari Chacártegui (íd., 15a-17a).
El 5 de gener de 1856, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí a Francina Anna Mir Ginard —viuda de Jaume Cabrer, filla de Joan i de Francina Anna— els trasts nombres 5 i 6 —de 27 destres—, on la compradora construí una casa de planta baixa i pis. Confrontava amb la carretera de Gènova, el camí del Rei i terres de Can Morei. El preu fou de 3.986 rals i 15 cèntims, ço és, 1.328 rals i 71 cèntims d’entrada i dels 2.657 rals i 44 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 3% pagador dia primer de novembre (RP6, 459-terme, 1a).
Francina Anna Mir Ginard morí viuda el 20 d’agost de 1877, a l’edat de 84 anys, amb testament que havia disposat el mateix dia en poder del notari Gabriel Estelrich Torres, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus fills, Jaime i Juan Cabrer Mir, conradors. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 18 de febrer següent autoritzada pel mateix notari i es dividiren la propietat en dues parts. Jaime s’adjudicà la planta baixa i una peça de terra de 59 m² situada a l’altra part del camí que travessava la propietat d’est a oest. Juan s’adjudicà el pis i sengles peces de terra de 44 m² i 35 m² (íd., 5a).
El 13 d’agost de 1897, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Jaime Cabrer Mir vengué la seva part, per preu de 1.000 pessetes, a Francisco Bernad Jordá, qui, dos dies després i davant el mateix notari, la vengué pel mateix preu a la jornalera Francisca Ana Cabrer Llabrés, filla de Jaime Cabrer Mir (íd.: 9a, 11a).
Mitjançant escriptura de 5 de juliol de 1913 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Francisca Cabrer Llabrés i els germans Jaime, Baltasar i Francisca Cabrer Pujol —fills de Juan Cabrer Mir— ratificaren l’acord que, a proposta de l’arquitecte municipal i de la Comissió d’obres, havia pres l’Ajuntament de Palma el 5 de maig anterior de satisfer 200 pessetes a cadascun dels germans Cabrer i 1.350 pessetes a Francisca Cabrer Llabrés per indemnització de despeses i perjudicis amb motiu de les obres de desmunt de terres efectuat als camins dels Reis i de la Bonanova a Gènova per a millorar el trànsit públic. En total, reberen 1.950 pessetes de la mà del batle, Antonio Pou Reus (íd., 1a).
Juan Cabrer Mir morí sense testar el 3 d’octubre de 1892 i, en acte de 15 d’octubre de 1904 dictat per Ignacio Valor —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Guillermo Vidal, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills, Jaime (†22-4-1938), Baltasar i Francisca Cabrer Pujol (†4-5-1927). Baltasar morí fadrí i sense testar el 29 d’agost de 1943 i, en acte de 25 de gener següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cosins Francisca Ana Cabrer Llabrés i Guillermo Pujol Llull. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 d’abril de 1944 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol i es repartiren la propietat de la següent manera: Guillermo s’adjudicà el primer pis i Francisca Ana, el porxo. A més a més, s’adjudicaren 22 m² de terra perhom i altres 17,5 m² cadascú d’una porció on hi havia una cotxeria afrontada amb el carreró d’en Fuster (íd., 22a-23a).
Francisca Ana Cabrer Llabrés es casà amb Juan Planas Abraham i en foren fills i hereus Jaime i Magdalena Planas Cabrer. La part de Guillermo Pujol Llull passà a María i a Antonia Pujol Valldepadrinas (RP6: 459-terme, 45903-III, 45907-III, 45911-III).
El 21 de setembre de 1861, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí al jornaler Domingo Juaneda Terrasa una peça de terra de 52 destres on el comprador construí una casa. Confrontava amb el camí dels Reis, un camí d’establidors i terra de Rafael Moll (RP6, 6078-terme, 1a).
Amb escriptura de 14 de març de 1863 autoritzada pel mateix notari, Juaneda adquirí de Ginard, per preu de 200 lliures —o 2.657 rals de billó i 43 cèntims—, una peça de terra de 50 destres que confrontava amb terres de Francina Anna Mir Ginard, un camí d’establidors, el camí dels Reis i terra del comprador (RP6, 111-PG, A).
Domingo Juaneda Terrasa morí el 17 de setembre de 1891, amb testament que havia disposat el 16 de gener de 1882 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Calafell Terrasa (†3-12-1894), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Juan —casat amb Bárbara Tomás Oliver—, Gabriel —casat amb Margarita Frau Juan— i Domingo. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 d’agost següent autoritzada pel mateix notari i es dividiren l’íntegra propietat de la següent manera: Juan s’adjudicà una peça de terra de 781 m²; Gabriel, una peça de terra de 550 m² i la meitat de la casa, i Domingo, una porció de 413 m² i l’altra meitat de la casa. Amb escriptura de 18 de març de 1895 atorgada davant el mateix notari, Gabriel adquirí la part del seu germà Domingo per 650 pessetes (RP6: 111-PG, 6078-terme, 6111-terme, 6112-terme, 6538-terme).
El 24 de juliol de 1862, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí al picapedrer Juan Morey Palmer, per preu de 3.986 rals, una peça de terra de 84 destres que confrontava amb un camí de 18 pams d’ample que empalmava amb el camí de Son Bono, terra de Miguel Cunill, terra dels hereus de Bartolomé Planas i terra de Francisca Alemany (RP6, 3787-terme, 1a).
Juan Morey Palmer morí el 25 de desembre de 1880, amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Antonia Tomás Massot, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bartolomé (†10-11-1898) —jornaler, casat amb la jornalera Rosa Morey Jover—, José i María (†30-1-1900) (íd., 6a).
Amb escriptura de 14 de desembre de 1935 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els hereus dels germans Morey Tomás es dividiren la propietat. Antonia Morey Morey —filla de Bartolomé Morey Tomás— s’adjudicà una peça de terra de 1.153,2 m² que confrontava amb el carrer de Fuster i les propietats de Dolores Gamundí i de Rafael i Antonia Moll. Els germans Francisco, Catalina, Antonia, Magdalena, Rosa, Juana i Juan Terrasa Morey —fills de María Morey Tomás— s’adjudicaren la casa —amb carrera i font— i una peça de terra de 338,8 m² que confrontava amb els carrers de Fuster i de Gamundí (RP6: 3787-terme, 18197-terme).
Antonia Morey Morey morí viuda el 18 de gener de 1952, amb testament que havia ordenat el 5 de març de 1947 en poder del notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què nomenà hereves en parts iguals les seves nebodes carnals Rosa Morey Font —casada amb el picapedrer Juan Bernat Vicens—, Isabel Garau Morey —casada amb el comerciant Bartolomé Palmer Planas— i Rosa Rigo Morey, casada amb Eugenio Mas Mira. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 d’abril de 1958 autoritzada pel notari José Clar Salvá i la propietat se l’adjudicaren Rosa Morey Font i Rosa Rigo Morey per renúncia d’Isabel Garau Morey. Al mateix acte, Rosa Morey Font vengué la seva part a Rosa Rigo Morey per 517 pessetes (RP6: 3787-terme, 31751-terme, 31753-terme).
L’11 de novembre de 1958, davant el notari Jorge Roura Rosich, Rosa Rigo Morey vengué un trast de 638 m², per preu de 10.200 pessetes, als cònjuges Antonio Palmer Lozano —picapedrer— i Margarita Alemany Berga (RP6, 31751-terme, 2a).
Amb escriptura de 7 de juliol de 1939 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Terrasa Morey vengueren la seva part de la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Miguel Suñer Terrasa. El 17 de febrer de 1942, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Suñer la vengué pel mateix preu als germans Francisco —militar— i Alfonso Mateu Gacías, fills de Luisa Gacías Manera, els quals residien a Guadalajara i a Saragossa, respectivament. Francisco vengué la seva meitat indivisa, per preu de 5.000 pessetes, al seu germà Alfonso mitjançant escriptura de 6 d’agost de 1948 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán. El 10 d’agost de 1955, davant el notari Antonio Coll Pericás, Alfonso vengué la propietat, per preu de 4.000 pessetes, a la seva germana Pilar —casada amb el comandant d’enginyers Antonio Balle Pérez— (RP6, 18197-terme: 2a, 10a, 12a, 15a).
El 17 de juliol de 1863, davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí al picapedrer Juan Morey Palmer, per preu de 225 lliures, una peça de terra de 16 destres i mig, amb quadra i soll, que confrontava amb el camí de Son Bono, la tanca de Cayetano Forteza, la casa del comprador i un camí d’establidors de 18 pams d’ample que empalmava amb el camí de Son Bono (RP6, 417-PG, 1a).
Amb escriptura de 13 d’octubre de 1863 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Juan Morey Palmer vengué una peça de terra de 15 destres, amb la quadra i la soll, per preu de 225 lliures, al notari Antoni Perelló Socias (RP6, 599-PG, 1a).
Uns anys abans, amb escriptura de 31 d’octubre de 1849 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Antoni Perelló Socias havia adquirit de Vicenç Forteza Rey Forteza una casa de planta baixa i pis, amb jardí i font, marcada amb el nombre 29 del quarter 5è de la zona 1a. La planta baixa tenia una superfície de 74,16 m²; el pis, 148,32 m², i el jardí, 162 m², dins el qual hi havia una font o cisterna, 1/4 part del domini de la qual pertanyia a Caterina Suau, de Son Ferrer. Confrontava amb casa dels hereus de Bartolomé Planas, un camí públic pel qual s’anava a Palma, el camí de Son Bono, terres de la possessió de Son Berga i, per la part inferior, parcialment, amb la casa botiga de dita Caterina Suau, de Son Ferrer (RP6, 243-terme, 1a).
Antoni Perelló Socias morí el 23 de desembre de 1864, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia disposat el 5 de febrer de 1861 en poder del notari Mateu Mora Carbonell, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Antonia Oleo Estada, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 21 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 599-PG, 2a).
Amb escriptura de 6 d’abril de 1872 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, Antonia Oleo Estada adquirí d’Antonia Planas Suau, per preu de 120 lliures —o 398 pessetes amb 61 cèntims—, unes cases consistents en botiga, dues cambres i cuina, marcades amb el nombre 28 del quarter 5è de la zona 1a. La venedora tenia la propietat per donació que li havia fet sa mare —Catalina Suau Arrom (†1863), viuda de Bartolomé Planas Alemany, filla de Bartomeu i d’Antonina— en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Juan Bernat mitjançant escriptura de 12 de gener de 1845 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol (RP6, 2009-terme, 1a-2a).
Antonia Oleo Estada morí viuda el 21 d’octubre de 1892, amb testament que havia ordenat el 19 de juliol de 1875 en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereu el seu nebot Francisco Oleo Pujol, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 19 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 599-PG, 3a).
Amb escriptura de 21 de març de 1892 autoritzada per dit notari Sancho, Francisco Oleo Pujol adquirí dels germans Bartolomé i Jaime Planas Suau, per preu de 900 pessetes, dues cases juntes amb un trast o carrera i un forn, marcades amb els nombres 5 i 7 del camí de Son Bono (RP6, 6031-terme: A, 2a).
Francisco Oleo Pujol morí el 15 de febrer de 1901, amb testament que havia disposat el 24 de juliol anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Juan, Catalina i Coloma (†8-12-1902), nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Margarita Sureda Sancho, i propietari, el seu fill Miguel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 599-PG, 4a).
María Margarita Sureda Sancho morí el 15 d’agost de 1912, amb testament que havia ordenat el 16 de juliol de 1904 en poder de dit notari Massanet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Miguel, Catalina i Juan, i nomenà hereu Miguel. Amb escriptura de 18 de març de 1915 autoritzada pel mateix notari, vengueren les quatre propietats, per preu global de 3.600 pessetes, a Arnaldo Juan Jaume (RP6: 599-PG, 10313-terme).
Arnaldo Juan Jaume morí el 22 de febrer de 1956, amb testament que havia disposat el 6 de novembre de 1943 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita Abraham Oliver (†1956), i propietaris, els seus quatre fills: Gabriel, Magín, Margarita —casada amb Pedro Cunill Palmer— i Catalina, casada amb José Cañellas Vives. Amb escriptura de 22 d’octubre següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia les propietats procedents de Can Morei, que consistien en una casa marcada amb el nombre 1 del carrer de Fuster —aixecada damunt un trast de 15 destres— i en una altra casa marcada amb els nombres 100, 102, 104 i 106 del camí de la Bonanova —abans, successivament, 106 del camí de la Bonanova, 5 i 7 del camí de la Bonanova i 28 i 29 del quarter 5è de la zona 1a—, amb forn, terrassa o carrera, botiga, planta baixa, pis —dividit en dos habitatges— i jardí, aixecada damunt un trast de 517 m² (íd.).
El 31 d’agost de 1865, davant el notari Cayetano Socías Gradolí, Jaime Ignacio Ginard Seguí establí a Jorge Dezcallar Sureda, per preu de 950 lliures —o 1.262 escuts amb 283 mil·lèsimes—, el que romania de la propietat després del procés d’establiment, ço és, una peça de terra de 825 m² amb una casa edificada pel venedor, marcada amb el nombre 35. Confrontava amb un camí d’establidors —després, carrer de Gamundí—, Cal Bisarro i terres de María Cabrer, Gaspar Rayó, Bartolomé Planas i Juan Morey. La propietat era travessada per un camí de 18 pams d’ample que arrancava del camí de Son Bono (RP6, 110-PG: 1a, 5a).
Amb escriptura de 8 d’agost de 1873 autoritzada per dit notari Socías, Jorge Dezcallar Sureda vengué la propietat, per preu de 4.000 pessetes, a Maria Magdalena Tomàs Ferrer i a la seva filla, Antonia María Gamundí Tomás —casada amb Bernardo Canet Ferrer— (íd., 6a).
Maria Magdalena Tomàs Ferrer es casà amb Josep Gamundí —qui tenia una fàbrica de pells— i en foren fills Francisco —fabricant—, José (†31-8-1876), Luis —prevere i canonge de la Seu—, Antonio —industrial—, Antonia María i María Magdalena. Morí viuda l’11 de setembre de 1881, a l’edat de 81 anys, amb testament que havia disposat el 19 de maig de 1875 en poder del notari Manuel Sancho, en què, després de fer diversos llegats, nomenà hereva universal de la resta dels béns la seva filla María Magdalena. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de març següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas i la propietat se l’adjudicà María Magdalena després de pagar 1.328 pessetes amb 72 cèntims a cadascun dels seus germans Luis, Francisco, Antonio i Antonia María i 664 pessetes amb 36 cèntims a cadascun dels seus nebots María Magdalena i Antonio Gamundí Pericás —metge resident a Barcelona— (íd., 7a-8a).
Amb escriptura de 14 de març de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, María Magdalena Gamundí Tomás vengué la meitat indivisa de la propietat, per preu de 800 pessetes, a María Magdalena Gamundí Pericás (íd., 9a).
María Magdalena Gamundí Pericás morí el 2 de març de 1924, amb testament que havia ordenat el 23 de juny de 1916 davant dit notari Alcover, en què nomenà hereves universals propietàries en parts iguals les seves nebodes Rosa (†10-11-1965), Antonia Manuela (†7-3-1969), Dolores (†4-8-1966), Julia, María Magdalena (†19-9-1958) i Luisa Gamundí Dalmau (†8-10-1972). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 11a-12a).
Altres establits
Catalina Suau Arrom (†1863) —filla de Bartomeu i d’Antonina, esposa de Bartolomé Planas Alemany— tenia una peça de terra amb una casa denominada el Racó o Can Morei, procedent del rafal de Son Bono, de 3.107 m² de superfície, que confrontava amb casa i terra d’Antonia Gamundí i germans i terres de Vicente Morey, Luis Gamundí i Rafael Moll. Després passà als seus fills Antonia, Bartolomé i Jaime Planas Suau —casat amb Magdalena Frau Juaneda—, els quals, amb escriptura de 26 de juliol de 1888 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, la vengueren, per preu de 2.328 pessetes, a Rafael Moll Flexas (RP6, 6030-terme, A-2a).
Rafael Moll Flexas morí el 12 de setembre de 1925, amb testament que havia disposat el 18 de juliol de 1923 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Antonia Moll Sintes i nomenà hereu universal propietari el seu fill Rafael Moll Sintes. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Antonia. Aleshores, confrontava amb casa i terra de successors de Bernardo Canet, casa i terra de Juan Morey, el carrer de Son Llagosta —per on tenia entrada—, la propietat de Miguel Beaus, la propietat de José Coll —abans, de Luis Gamundí— i la propietat denominada Cal Bisarro, de Rafael Moll (íd.: 3a, 5a).
El 13 de juliol de 1945, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Antonia Moll Sintes la vengué, per preu de 12.500 pessetes, a Francisca Morey Roca. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa i dos pisos (íd., 6a).
Margalida Frau Vives tenia una peça de terra amb una caseta de planta baixa denominada Can Morei, situada al lloc de Son Bono, tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada. Ocupava una superfície de 443 m², estava marcada amb el nombre 16 del camí dels Reis i confrontava amb Son Berga i terra d’hereus de Bartolomé Morey. La propietat fou heretada per la seva filla Margarita Antich Frau, la qual morí sense testar el 20 de gener de 1880 i, en sentència de 23 de setembre següent dictada per Andrés Calleja Sánchez —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Jorge Perelló, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Guillermo, Antonio —jornaler, casat amb la jornalera inquera Margarita Gual García—, Mateo i Benita Frau Antich —casada amb Bartolomé Morey Lladó—, jornalers, nascuts del seu matrimoni amb Mateo Frau Espases. Amb escriptura de 22 de gener de 1881 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Benita després de pagar 146 pessetes amb 16 cèntims a cadascun dels seus germans (RP6, 3860-terme, 1a-3a).
Benita Frau Antich morí el 14 d’agost de 1926, amb testament que havia disposat el 22 d’abril de 1921 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva la seva pubila, María Morey Frau. Aquesta morí el 30 de gener de 1935, amb testament que havia ordenat el 22 de febrer de 1933 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu el seu pubil, José Seguí Morey (íd., 4a).
El jornaler Onofre Frau Tous tenia una propietat de 57 destres al lloc denominat el pla de Son Bono o Can Morei. Consistia en casa baixa dividida en dos habitatges i terra contigua destinada a carrera, a hortet i a conreu. Era tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada. Confrontava amb el camí veïnal de Gènova, un camí d’establidors i terres de Bartolomé Planas i Antonia Alemany. Frau la tenia, ço és, part per donació que li feu son pare, Miquel Frau Colom, mitjançant escriptura d’11 de gener de 1837 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola i part per compra al seu germà Mateo amb escriptura de 30 de juny de 1844 atorgada davant el notari Francisco Sancho Pujol. Morí dia primer de gener de 1885, a l’edat de 80 anys, amb testament que havia disposat el 5 de gener de 1879 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Margarita Tomás Roca (†28-3-1888), i propietaris, els seus fills: Gabriel —sabater—, Miguel —caminer— i Magdalena, jornalera. Es dividiren la propietat amb escriptura de 21 de juny de 1885 autoritzada per dit notari Sancho (RP6, 4786-terme, 1a).
Gabriel Frau Tomás s’adjudicà (1885) la casa nombre 8 —abans, 28—, amb carrera, hortet, terra de conreu i font o cisterna. Amb escriptura de 13 de setembre de 1891 autoritzada per dit notari Sancho, adquirí per 875 pessetes la porció que s’adjudicà (1885) el seu germà Miguel Frau Tomás, que consistia en una casa sense nombre amb hortet a l’enfront, quatre metres contigus de terreny i una peça de terra de conreu un poc separada. Com que ambdues propietats eren contigües, les agrupà sota una mateixa finca registral (íd., 2a; RP6, 4789-terme, 1a-3a).
Amb escriptura de 31 d’agost de 1925 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Gabriel Frau Tomás vengué, ço és, a Antonio Alemany Coll, una peça de terra de 140 m² per 300 pessetes i als cònjuges Antonio García Rosselló —militar— i Isabel Moner Eguía, una peça de terra de 145 m² pel mateix preu. Antonio Alemany Coll morí el 26 de novembre de 1942, amb testament que havia ordenat el 23 de setembre de 1933 en poder del mateix notari, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Antonio, Antonia i María Alemany Martínez —casada amb Bartolomé Cañellas Bernat—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de maig següent autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Antonio, qui amb escriptura de 23 de març de 1963 autoritzada pel notari José Masot Novell, la vengué per 3.200 pessetes al seu fill Rafael Alemany Lladó, picapedrer. Antonio García Rosselló morí el 14 de juny de 1934, amb testament que havia disposat el 3 de setembre de 1925 en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietària, la seva filla adoptada María del Carmen García Moner, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de dia primer de setembre de 1934 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. El 28 de juliol de 1944, davant dit notari Gelabert, Isabel Moner Eguía vengué la nua propietat de la seva meitat indivisa a María del Carmen García Moner per 1.800 pessetes. María del Carmen García Moner morí el 5 de gener de 1949, amb testament que havia ordenat el 21 de desembre de 1948 en poder del notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què instituí en la porció llegítima el seu fill, Natalio Xamena García, i nomenà hereu el seu espòs, Juan Xamena Gili —comerciant—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 de juliol de 1949 autoritzada per dit notari Soldevilla (RP6: 12915-terme, 12916-terme).
Amb escriptura de 21 de maig de 1930 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Gabriel Frau Tomás vengué al pintor argentí Mariano Montesinos Fariña, per preu de 2.000 pessetes, la resta de la propietat, que consistia en una casa composta de dos habitatges i terra destinada a corral amb entrada pel carrer de Neptuno, on tenia els nombres 2 i 4. Ocupava una superfície de 420 m². El 22 d’octubre de 1931, davant el mateix notari, Montesinos vengué la propietat, per preu de 6.000 pessetes, a Walter Ivan Lake —vicecònsol d’Anglaterra a Palma—, qui, amb escriptura de 15 de maig de 1941 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 40.000 pessetes a Carmen Pérez Pérez —esposa de Francisco Alcover Verd— (RP6, 5899-terme, 3a-5a).
Magdalena Frau Tomás s’adjudicà (1885) una peça de terra de 230,85 m². Morí el 23 de maig de 1905, amb testament que havia disposat el 6 de març de 1904 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, Miguel Monserrat Vives, i propietàries en parts iguals, les seves filles, María —casada amb Juan Bosch Noguera— i Margarita. La propietat se l’adjudicà María amb escriptura de 15 de novembre de 1910 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP6, 4790-terme, 1a-2a).
El 28 de novembre de 1911, davant dit notari Alcover, María Monserrat Frau vengué la propietat, per preu de 350 pessetes, al jornaler Miguel Cunill Roca, qui, amb escriptura de 4 de maig de 1912 autoritzada pel mateix notari, la vengué pel mateix preu a Bartolomé Morey Roca. Aquest la vengué per 1.000 pessetes als cònjuges Antonio García Rosselló i Isabel Moner Eguía amb escriptura de 8 de maig de 1917 autoritzada per dit notari Socías. Aleshores, s’hi estava edificant una casa de planta baixa de dos aiguavessos al carrer de Neptuno (íd.: 3a-4a, 6a).
El 28 de juliol de 1944, davant el notari Jaime Gelabert Ferrer, Isabel Moner Eguía vengué la nua propietat de la seva meitat indivisa, per preu de 9.000 pessetes, a la seva filla adoptada María del Carmen García Moner (íd., 8a).
Juana María Roca Calafell (†22-9-1865), jornalera, viuda de Jerónimo Mas i veïnada de la Vileta, tenia una peça de terra de 62 destres plantada d’ametlers que havia heretat de son pare, Antoni Roca. Confrontava amb el camí de Gènova a la Bonanova i terres de Bernardo Roca, Antonio Roca, Miguel Frau i Gaspar Rayó. El 24 de novembre de 1863, davant el notari Juan Palou Coll, la vengué a Juana Ana Rebassa Baró per preu de 4.012 rals i 51 cèntims, ço és, 1.541 rals i 31 cèntims d’entrada i dels 2.471 rals i 20 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 9 lliures 6 sous —o 123 rals i 56 cèntims— quitable al for de 5% (RP6, 586-PG, 1a-2a).
Juana Ana Rebassa Baró morí el 22 de març de 1891, amb testament que havia disposat el 25 de febrer anterior en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills: Antonio —casat amb Ana Rayó Cabrer—, Martín i María Josefa —coneguda i anomenada amb el nom de Francisca—, nascuts del seu matrimoni amb Antonio Roca Palmer. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de gener següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Martín (íd.: 2a, 10a-11a).
Amb escriptura de 29 de març de 1928 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Martín Roca Rebassa dividí i donà la propietat als seus fills. Mateo Roca Pujol s’adjudicà una peça de terra de 249,85 m². Juana Ana Roca Pujol s’adjudicà una peça de terra de 274 m². Aquesta morí el 20 de juliol de 1963, amb testament que havia ordenat el 5 de juny de 1940 en poder del notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Pedro Morey Roca (†3-12-1947), i propietària, la seva filla Francisca Morey Roca, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 d’octubre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Martín Roca Pujol s’adjudicà una peça de terra de 274 m². Antonio Roca Pujol s’adjudicà una peça de terra de 249,85 m². Aquest morí el 31 de març de 1963, amb testament que havia disposat el 19 de gener de 1928 en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Porcel Palmer, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Martín —industrial—, Gabriel —llicenciat en Filosofia i Lletres— i Margarita —casada amb José Martos Martos—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de març següent autoritzada per dit notari Villanueva. Destinaren una feixa de terreny de 53,3 m² a camí de 2,3 m d’ample i 23,2 m de llarg que arrancava del camí de la Bonanova (RP6: 586-PG, 13681-terme, 13682-terme, 13683-terme, 14165-terme).
El 24 de juny de 1838, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Joan i Jaume Frau i Francina Espases Roca vengueren al picapedrer Bartolomé Morey Palmer una peça de terra de 2.940 pams quadrats on el comprador construí una casa i corral marcada amb el nombre 13 del quarter 5è de la zona 1a. Era tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada. Confrontava amb un camí d’establidors, les cases de Juan Roca i Jaime Frau i la possessió de Son Berga. Bartolomé Morey Palmer fou processat criminalment amb el seu germà Antonio per l’homicidi del seu altre germà Miguel i «sufrió la pena de muerte en garrote» (RP6, 582-terme, A-1a).
Després, la propietat passà a la seva filla Antonia Morey Frau —nascuda del seu matrimoni amb María Frau Espases—, qui morí el 7 de març de 1906, a l’edat de 67 anys, amb testament que havia disposat el 4 de maig de 1903 en poder del notari Guillermo Sancho, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan (†19-3-1908) —casat amb Margarita Cunill Roca—, María i Bartolomé (n. 26-6-1870), i de la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu espòs, Juan Roca Abraham —jornaler—, fill d’Antonio Roca Tomás i de Catalina Abraham Cañellas. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd.: 6a, 8a).
El 4 de juny de 1921, davant el notari Pedro Alcover Maspons, vengueren la propietat, per preu de 800 pessetes, als cònjuges Antonio Palmer Roca i Magdalena Salom Cladera. Antonio Palmer Roca —viudo en primeres núpcies de Margarita Juan Palou— morí el 3 de gener de 1944, amb testament que havia ordenat el 10 d’abril de 1937 en poder del notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereus la seva esposa i els seus quatre fills: Antonio —xofer—, María —casada amb el picapedrer Juan Juan Martínez— i Francisco Palmer Juan —jornaler— i Juan Palmer Salom. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 18 de març següent autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán i aquesta meitat indivisa se l’adjudicà la viuda (íd., 9a-10a).
Bernardo Roca Palmer tenia una peça de terra de 56 destres, amb una casa de planta baixa i alts d’un aiguavés i cisterna, que s’adjudicà en la divisió que dels béns de son pare, Antoni Roca, celebrà amb els seus germans Antonio, Juan i Francisca mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1858 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell. Confrontava amb terres de Juan, Antonio i Francisca Roca Palmer, terra de Juana Ana Rebassa Baró —abans, de María Roca—, terra de Cayetano Forteza i terra d’Antonio Rayó (RP6, 4247-terme, 1a).
Bernardo Roca Palmer morí sense testar a Alacant el 15 de desembre de 1871 i, en providència de 26 de setembre de 1882 dictada per Victorio Andrés Catalán —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Jorge Perelló, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Juana María, Margarita i Antonio —jornalers—, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Roca. Amb escriptura de 4 de gener de 1883 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Juana María i Margarita es repartiren la propietat després de pagar al seu germà, Antonio, 566 pessetes amb 66 cèntims. Es dividiren la casa per la meitat —de nord a sud— i s’adjudicaren una peça de terra de 497 m² perhom (íd., 1a-2a).
Margarita Roca Roca morí viuda i sense testar el 31 de gener de 1926, a l’edat de 70 anys, i en fou declarat únic hereu legal el seu pubil, Gabriel Tomás Roca, mitjançant acte d’11 de gener de 1928 dictat per Adolfo Fernández Morena Martínez Chacón —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant el secretari Juan Bestard Giá. El 29 de març de 1928, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Gabriel vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, a José Roca Palmer (íd., 5a-6a).
El 14 de maig de 1943, davant el notari Asterio Unzué Undiano, José Roca Palmer adquirí dels germans Miguel —picapedrer— i Margarita Porcel Palmer —casada amb Gabriel Oliver Ferrer—, per preu de 3.750 pessetes, la meitat de l’íntegra propietat que s’havia adjudicat Juana María Roca Roca. Aquesta morí sense testar a Gènova el 26 de juliol de 1899 i, en acte de dia primer d’abril de 1916 dictat per Antonio Núñez de Castro Salcedo —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant el secretari Sebastián Gazá, en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves filles, María i Catalina —casada amb Jaime Roca Tomás—, nascudes del matrimoni que contragué (1868) amb el picapedrer Luis Palmer Coll, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. María Palmer Roca morí el 16 de gener de 1940, amb testament que havia disposat el 13 d’agost de 1930 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Antonio Roca Tomás (†8-4-1942), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel i Margarita Porcel Palmer (RP6, 4248-terme: 2a, 7a-8a).
Amb escriptura de 5 de desembre de 1961 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, José Roca Palmer vengué ambdues propietats, per preu global de 25.000 pessetes, a la teixidora Marcela Panadés Rosselló, casada amb Diego Moreno López. Aleshores, n’era llogatera Eduvigis María Teresa Aviñó Ferré. La propietat estava marcada amb el nombre 55 —abans, 29— d’un camí d’establidors que empalmava amb el carrer del Voltor (RP6: 4247-terme, 4248-terme).
El 5 de juliol de 1962, davant dit notari Villanueva, Marcela Panadés Rosselló vengué la casa —de 200 m²— a José Méndez Fuentes i a Francisca Moreno López (RP6, 1367-III, 1a).
El 14 d’abril de 1838, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Joan Vives Juan vengué a Joana Maria Roca Tomàs un trast on la compradora construí una casa de planta baixa amb una petita carrera a l’enfront i una algorfa d’un sol pis, font i una peceta de terra destinada a corral separada de la casa pel camí de la Bonanova. Confrontava amb les cases d’Antonio Cunill i Bartolomé Jaume, la possessió de Son Berga i el camí de la Bonanova. Era tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada (RP6, 5042-terme, 1a).
Joana Maria Roca Tomàs es casà amb Bartomeu Salvà i en foren filles Catalina, Antonia (†25-2-1881), Margarita, María i Francisca Ana. Morí viuda el 19 d’octubre de 1863, a l’edat de 77 anys, amb testament que havia disposat a la Bonanova el 27 d’agost anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles Catalina, Antonia i Margarita, el seu net Antonio Jaume Salvá —botiguer, fill de María Salvá Roca— i la seva neta Margarita Colomar Salvá —filla de Francisca Ana Salvá Roca— i nomenà hereves universals en parts iguals la seva filla Margarita i la filla d’aquesta Margarita Jaume Salvá. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 d’agost de 1886 autoritzada pel mateix notari. Margarita Salvá Roca i la seva filla Margarita es dividiren la propietat. Endemés, Margarita Salvá Roca s’adjudicà la propietat denominada el Caragol —procedent de l’herència paterna— i Antonio Jaume Salvá, la casa de la Vileta (íd., 1a-3a).
Margarita Salvá Roca s’adjudicà la planta baixa de la casa —marcada amb el nombre 22— amb la carrera a l’enfront, la font i part de la peça de terra a l’altra banda del camí de la Bonanova. Amb escriptura de 14 d’abril de 1899 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, vengué la propietat, per preu de 700 pessetes, a la seva filla María Jaume Salvá —jornalera, casada amb Antonio Pericás Bauzá—, a la qual també vengué el Caragol per 150 pessetes (RP6: 5041-terme, 5042-terme).
Amb escriptura de 26 de setembre de 1911 atorgada al rafal de Son Brotat, de Palma, davant el notari José Alcover Maspons, María Jaume Salvá vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a Margarita Pericás Jaume —jornalera, casada amb Tomás Rigo Frau—, qui, amb escriptura de 24 de gener de 1914 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, la vengué per 2.500 pessetes a Miguel Negre Muntaner (RP6, 5042-terme, 5a-6a).
Miguel Negre Muntaner, veïnat de Marratxí, morí el 13 de desembre de 1923, a l’edat de 48 anys, amb testament que havia ordenat el 22 de febrer de 1922 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Catalina Serra Cabot (†6-12-1940), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills, Miguel i Margarita, i assignà aquesta propietat a Margarita (íd., 7a).
Margarita Jaume Salvá (†27-4-1936) s’adjudicà l’algorfa d’un sol pis i part de la peça de terra o corral a l’altra banda del camí de la Bonanova. Amb escriptura de 30 de març de 1925 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, feu donació de la propietat al seu fill Arnaldo Juan Jaume. Aquest morí el 22 de febrer de 1956, amb testament que havia disposat el 6 de novembre de 1943 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita Abraham Oliver (†24-4-1956), i propietaris, els seus quatre fills: Gabriel —barber—, Magín —comerciant—, Margarita —casada amb el mecànic Pedro Cunill Palmer— i Catalina, casada amb el linotipista José Cañellas Vives. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 d’octubre següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets i la propietat se l’adjudicà Margarita (RP6, 5044-terme, 1a-4a).
Bartomeu Morey Vich tenia una peça de terra de 33 destres, sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada, que formà a partir de dos trasts que adquirí de Margalida Antich Frau mitjançant escriptures de 2 de gener i 2 d’agost de 1851 autoritzades pel notari Cayetano Socías Bas. Confrontava amb terres de Benita Frau i Juan Massot, el camí dels Reis i la possessió de Son Berga. Bartomeu Morey Vich morí el 2 de novembre de 1869, amb testament que havia disposat a Gènova el 14 de setembre anterior en poder del notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Bernardo i Antonio, els seus nets Bartolomé i Mateo Morey —en representació de son pare, Miguel, casat amb María Massot Ferragut— i les seves netes Antonia i Francisca Morey Frau —en representació de son pare, Bartolomé, casat amb María Frau Espases—, nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Antonia Palmer Frau (†6-7-1870), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Juan (†25-12-1880) —casat amb Antonia Tomás Massot—, Francisco (†18-9-1869) —casat amb María Lladó Roca (†31-12-1880)—, María i Magdalena (†24-12-1880), casada amb Jerónimo Gil Cabrer. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura d’11 de març de 1888 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner (RP6, 5345-terme, 1a).
Amb escriptura de 8 de desembre de 1889 autoritzada per dit notari Pujol, s’adjudicà la propietat Antonia Morey Lladó —casada amb Juan Planas Verdera—, qui la vengué per 1.000 pessetes a Antonia Fernández Truyols —casada amb Monserrate Mascaró Nadal— mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1917 atorgada davant el notari José Socías Gradolí (íd.: 4a, 14a-15a, 17a).
Antonio Roca Palmer tenia una casa de planta baixa i pis i una peça de terra de 5 destres a l’altra banda del camí de Gènova a la Bonanova que s’adjudicà en la divisió que dels béns de son pare, Antoni Roca, celebrà amb els seus germans Bernardo, Juan i Francisca mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1858 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell. Confrontava amb terres de Francisca i Rafael Roca, casa i terra d’hereus de Joan Roca i el camí de Gènova a la Bonanova (RP6, 6036-terme, 1a).
Antonio Roca Palmer morí el 19 de maig de 1888, a l’edat de 70 anys, amb testament que havia disposat el 5 de juny de 1860 en poder del notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonio —casat amb Ana Rayó Cabrer—, Martín, María Ignacia (†16-3-1869) —casada amb el picapedrer Jaime Massot Florit— i María Josefa —coneguda i anomenada amb el nom de Francisca—, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Juana Ana Rebassa Baró. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de gener de 1892 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd.).
Juana Ana Rebassa Baró morí el 22 de març de 1891, amb testament que havia ordenat el 25 de febrer anterior en poder de dit notari Font, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de gener següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Martín (íd.: 2a-3a).
Martín Roca Rebassa morí el 28 de març de 1936, amb testament que havia disposat el 20 de setembre de 1933 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Juana Ana (†20-7-1963) —casada amb Pedro Morey Roca (†3-12-1947)—, Antonio, Mateo i Martín Roca Pujol, i prellegà aquesta propietat a Martín. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 d’abril de 1941 autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz i la propietat se l’adjudicà Antonio (íd., 4a).
Antonio Roca Pujol morí el 31 de març de 1963, amb testament que havia disposat el 19 de gener de 1928 en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Porcel Palmer, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Martín —industrial—, Gabriel —llicenciat en Filosofia i Lletres— i Margarita —casada amb José Martos Martos—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de març següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 5a).
L’11 de juliol de 1968, davant dit notari Villanueva, vengueren la propietat, per preu de 10.000 pessetes, als cònjuges Diego Moreno López i Marcela Panadés Rosselló (íd., 6a).
Guillermo Frau Espases tenia una propietat denominada Can Guillem Garriguer, procedent de Can Morei, que consistia en l’aiguavés de darrere de la casa nombre 11 i en un trast de terra fins a Can Togores. La tenia en major extensió per designació especial que li feu la seva tia Elisabet Espases Roca al testament que disposà a Gènova el 12 de novembre de 1830 en poder del notari Agustí Marcó Guardiola, efectiu el 27 de desembre següent. Confrontava amb l’aiguavés de davant —del seu germà Jaime Frau—, la terra dita Can Togores, la possessió de Son Berga i el camí de Son Bono. Amb escriptura de dia primer de març de 1856 autoritzada pel notari Sebastián Feliu, Guillermo permutà amb el seu germà Jaime una peça de terra de 28 pams quadrats (RP6, 7660-terme, 1a).
Guillermo Frau Espases morí el 27 de juliol de 1892, amb testament que havia ordenat el 27 de gener de 1890 en poder del notari Emilio Guasp Vicens, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Antonia Coll Palmer, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Guillermo —jornaler—, Francisca —casada amb Juan (o Guillermo) Perelló Porcel— i María, casada amb Miguel Massot Florit. Amb escriptura de 27 de maig de 1902 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, Guillermo Frau Coll s’adjudicà la propietat després de pagar 333 pessetes amb 33 cèntims a cadascuna de les seves germanes. Aleshores, ocupava una superfície de 262,84 m², ço és, 50 m² la casa i 212,84 m² el trast (íd., 1a-2a).
El 29 d’abril de 1920, davant dit notari Togores, Guillermo Frau Coll —veïnat d’Andratx— vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, a María Ignacia Miró Forteza. Aquesta morí el 14 de setembre de 1950, amb testament que havia disposat el 15 de novembre de 1947 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Josefa —casada amb el funcionari Luis Forteza Fuster—, María —veïnada de Nova York, casada amb Pedro Forteza Roca—, Juan José —oftalmòleg—, María Ignacia —casada amb el militar Miguel Febrer Morey—, Genoveva, Bartolomé —industrial—, Jesusa, Victoria —casada amb el comerciant Sebastián Aguiló Segura—, Carmen, Patricia —casada amb el mestre nacional José Picó Valls— i Napoleón Fuster Miró, oftalmòleg, casat amb Francisca González Franco. Nomenà hereu el seu espòs, Bartolomé Fuster Martí, qui morí el 28 de desembre de 1954, amb testament que havia disposat el 5 de febrer de 1949 en poder de dit notari Cerdó, en què instituí en la porció llegítima els seus 11 fills, nomenà hereva usufructuària la seva esposa i hereu, el seu fill Bartolomé. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 de desembre de 1955 autoritzada per dit notari Cerdó (íd., 8a-9a).
El terme de Palma 