Procés d’establiment de María Rosa Colom Palou
El 9 d’octubre de 1853, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al jornaler Juan Frau Espases —fill de Guillem i de Francina—, per preu de 1.013 rals amb 81 cèntims, el trast nombre 2, de 14 destres, on el comprador construí una casa marcada amb el nombre 7. Confrontava amb els trasts nombres 1 i 3, Son Berga i el camí de Son Bono. S’imposà un cens reservatiu d’1 lliura (RP6, 73-terme, 1a).
El 8 de febrer de 1863, davant dit notari Sancho, Juan Frau Espases adquirí de Francisca Ana Alemany Covas —viuda de Miguel Roca—, per preu de 971 rals amb 98 cèntims, un trast de 13 destres —marcat amb el nombre 1— que la venedora havia adquirit de María Rosa Colom Palou. Confrontava amb la possessió de Son Berga, la casa de la venedora, terra de Margarita Roca, el camí de Son Bono i el corral del comprador (RP6, 54-PG, A).
Juan Frau Espases morí el 2 de febrer de 1906, amb testament que havia ordenat el 31 de maig de 1900 en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Roca Rosselló, i propietària, la seva pubila, Francisca Frau Roca —casada amb Jaime Palmer Coll—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 5 de juliol de 1906 autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).
L’11 de novembre de 1914, davant el notari José Alcover Maspons, Francisca Frau Roca vengué ambdós trasts —agrupats sota una mateixa finca registral—, per preu de 1.000 pessetes, a Bartolomé Morey Roca. Aleshores, ocupava una superfície de 479,85 m² i comprenia casa, corral, altres dependències i una peça de terra agregada. El 15 de setembre de 1915, en poder del mateix notari, Morey la vengué per 1.500 pessetes a les germanes María (†17-1-1967) i Luisa Alzamora Gomá (†21-3-1959) (RP6, 8688-terme: 1a, 5a, 7a).
Les germanes Alzamora Gomá engrandiren la propietat amb l’adquisició d’una peça de terra de 819 m² procedent de Son Berga. La compraren a María Isabel Fuster de Puigdorfila Villalonga i a Francisco Rossiñol de Zagranada Fuster de Puigdorfila, per preu de 800 pessetes, mitjançant escriptura de 23 de maig de 1934 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Confrontava amb la propietat d’Ana Carbonell Magraner (RP6, 16528-terme, 1a).
Amb escriptura de 27 de juny de 1952 atorgada davant el notari José Masot Novell, les germanes Alzamora Gomá n’adjudicaren la nua propietat a les germanes María Luisa —casada amb José Caubet González—, María de las Mercedes i María Ángela Rovira Alzamora, casada amb Juan Frau Sitjar. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 1.298 m² i comprenia casa de planta baixa i alts, corral, altres dependències i una peça de terra agregada (RP6, 26701-terme, 1a).
El 6 d’octubre de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, les germanes Rovira Alzamora vengueren la propietat, per preu de 90.000 pessetes, a l’actor anglès George Sanders —domiciliat a Los Angeles (Califòrnia)—, qui l’adquirí representat pel misser Joaquín Morell Rovira. Aleshores, la propietat estava marcada amb els nombres 36, 38 i 40 del carrer de la Virgen de la Bonanova. Amb escriptura de 3 de juliol de 1970 autoritzada pel mateix notari, George Sanders vengué una porció de 843 m², per preu de 100.000 pessetes, a l’actriu anglesa Pat Paterson —casada amb el també actor Charles Boyer—, domiciliada a Ginebra (íd.: 4a, 6a).
El 6 de juny de 1859, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al picapedrer Antonio Morey Palmer un trast on el comprador construí una casa i corral. Aquest fou processat criminalment per l’homicidi de Miguel Morey Palmer i condemnat a complir cadena perpètua. La propietat fou posada a la venda en pública subhasta i la remataren les germanes Catalina Tomás —casada amb Francisco Piña Aguiló— i María Ignacia Segura Fuster per 568 lliures. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 17 de juny de 1867 davant dit notari Sancho. Confrontava amb les cases de Luis Abraham i Juan Frau, terra de Francisco Rossiñol de Zagranada i un camí d’establidors (RP6, 583-terme, A-1a).
Amb escriptura de 24 d’abril de 1871 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Ignacia Segura Fuster feu donació entre vius a la seva germana Catalina Tomás. Aquesta morí sense testar el 15 de gener de 1874 i, en acte d’11 de juliol de 1876 dictat per Francisco de Paula Puig —jutge de primera instància del districte de la Catedral—, en foren declarats hereus els seus fills: Catalina, Francisco, María Josefa i María Francisca Piña Segura (†6-9-1879), casada amb Francisco Cortés Fuster. Amb escriptura de 24 de desembre de 1892 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicaren Francisco i María Josefa (íd.: 4a-5a, 7a).
Francisco Piña Segura morí l’11 de març de 1910, amb testament que havia disposat el 12 de febrer anterior en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Dorotea Forteza Forteza, i propietàries en parts iguals, les seves dues germanes María Josefa i Catalina Tomás, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
Amb escriptura de 9 de febrer de 1916 autoritzada per dit notari Alcover, María Josefa i Catalina Tomás Piña Segura vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Antonia Carbonell Magraner (íd., 9a-10a).
Antonia Carbonell Magraner hi agregà dues peces de terra procedents de Son Berga. D’una banda, una porció de 166,34 m² que adquirí, per preu de 100 pessetes, de Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar mitjançant escriptura de 16 de febrer de 1918 autoritzada per dit notari Alcover. De l’altra, una porció de 176 m² que adquirí, per preu de 176 pessetes, de María Isabel Fuster de Puigdorfila Villalonga i de Francisco Rossiñol de Zagranada Fuster de Puigdorfila mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1932 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP6: 10795-terme, 10841-terme, 15019-terme).
Antonia Carbonell Magraner morí fadrina dia primer de novembre de 1949, amb testament hològraf i nota testamentària que havia atorgat el 12 de febrer de 1941, els quals foren protocol·litzats el 26 de novembre de 1949 pel notari José Vidal Busquets, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, deixava l’usdefruit de la propietat a Luisa María Molina Tobía i la nua propietat, a Guillermo Sureda Molina, al qual nomenava hereu propietari de la resta de béns. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, ocupava una superfície de 590,34 m² i tenia casa amb corral, marcada amb el nombre 38 del carrer de la Bonanova. Confrontava amb un carrer novament obert, el carrer de la Bonanova, Son Berga, la casa de Gaspar Mas —abans, de Luis Abraham— i la casa de les germanes Alzamora —abans, de Juan Frau— (RP6, 15020-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 10 d’octubre de 1959 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, vengueren la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a María García Cabello. Els venedors declararen que damunt la planta baixa havien aixecat un pis. La casa estava marcada amb el nombre 34 del carrer del Voltor (íd., 3a-4a).
El 1961, davant dit notari Villanueva, María García Cabello vengué la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a l’escriptor britànic Neville Arthur Waters, domiciliat a Solihull (Warwickshire, Anglaterra), casat amb Maxine Waters. Amb escriptura de 10 de setembre de 1968 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 10.000 pessetes a Victoria M. Cleugh, casada amb Manuel Joval Caterol (íd., 6a-7a).
El 13 de juliol de 1859, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí a Juan Frau Sampol —fill d’Antoni i de Magdalena— 7 trasts contigus —nombres 32-35 i 40-42, de 78 destres de superfície— on el comprador construí una casa. Confrontava amb els trasts 36 i 43 i tres camins novament oberts. El preu fou de 5.906 rals amb 16 cèntims, ço és, 1.920 rals d’entrada i dels 3.986 rals amb 6 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 9 lliures quitable al for de 3% pagador el 13 de juliol (RP6, 199-terme, 1a).
Amb escriptura de 21 d’agost de 1873 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Juan Frau Sampol vengué la propietat, per preu de 500 pessetes, a Cecilia Bonnín Valls (íd., 4a).
Cecilia Bonnín Valls es casà en primeres núpcies amb Juan Bernal Galindo i en fou fill Pablo, conegut per José. En segones núpcies es casà amb Serafín Piña Forteza i en foren filles Jerónima i Cecilia. Morí sense testar el 17 —o 27— de març de 1897 i, en acte dictat el febrer de 1898 per Sebastián Feliu —jutge de primera instància de Palma—, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills, els quals vengueren la propietat per 1.000 pessetes a Gabriel Salvá Xamena mitjançant escriptura de 14 de desembre de 1902 autoritzada pel notari Juan Palou Coll (íd., 8a-9a).
Gabriel Salvá Xamena morí el 6 d’abril de 1930, a l’edat de 55 anys, amb testament obert que havia ordenat el 25 de setembre de 1915 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Catalina Roca Bestard, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Margarita (†19-10-1918) i Juan. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 10 de maig de 1930 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 13a).
L’11 de novembre de 1931, davant el notari Pedro Alcover Maspons, vengueren la propietat, per preu de 4.200 pessetes, a Antonia Carbonell Magraner, qui la vengué per 7.300 pessetes als germans Antonio —comerciant domiciliat a Madrid— i Antonia Coll Bizañes mitjançant escriptura de 16 de març de 1946 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. La propietat se situava al carrer d’Urano (íd.: 14a, 16a).
El 16 de desembre de 1859, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al jornaler Luis Abraham Palmer —fill de Rafel i de Jerònia— el trast nombre 4, de 14 destres, on el comprador construí una casa. Se situava al pla de Son Bono i confrontava amb el trast nombre 3 —d’Antonio Morey Palmer—, un camí d’establidors, el trast nombre 5 —dels cònjuges Vicente Martínez Máñez i Mariana Lázaro Rosselló—, Son Berga i el camí de Gènova. El preu fou de 983 rals amb 25 cèntims, ço és, 318 rals amb 89 cèntims d’entrada i dels 664 rals amb 36 cèntims restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% pagador el 16 de desembre (RP6, 831-terme, 1a).
Luis Abraham Palmer es casà en primeres núpcies amb Rafaela Espases i en foren fills Rafael, Antonio i Jerónima. En segones núpcies, es casà amb Margarita Pol Oliver i en fou filla Margarita. Morí el 5 de gener de 1902, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia disposat el 14 de desembre de 1897 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Antonio i Margarita i nomenà hereus els seus fills Rafael i Jerónima. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de juny de 1902 autoritzada pel mateix notari i aquesta propietat se l’adjudicà Jerónima (íd., 10a).
El 12 de març de 1907, davant dit notari Togores, Jerónima Abraham Espases vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, al seu germà Rafael, qui, amb escriptura de 6 de març de 1908 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, la vengué per 3.000 pessetes al fuster Cayetano Mas Sampol (íd.: 11a, 13a).
Cayetano Mas Sampol i la seva esposa, María Serra Vidal, moriren sense testar el 2 de març de 1910 i el 20 de febrer de 1952, respectivament. En actes de 5 d’agost de 1952 i 22 de març de 1952 dictats, respectivament, pels jutjats de primera instància nombres 1 i 2, en fou declarada hereva legal la seva filla, Josefa Mas Serra, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 10 de febrer de 1953 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores, la propietat comprenia casa de planta baixa, corral i cotxeria (íd., 18a).
Josefa Mas Serra morí el 16 de desembre de 1962, amb testament que havia ordenat el 15 de desembre de 1953 en poder de dit notari Chacártegui, en què deixà aquesta propietat al seu fill Cayetano. De la resta de béns, nomenà hereu usufructuari el seu espòs, José Rosselló Bosch —comerciant—, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Andrés, Cayetano i José María, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de desembre de 1964 autoritzada pel mateix notari. Al mateix acte, Cayetano vengué 1/3 part indivisa de la propietat a cadascun dels seus germans per 700 pessetes cada part (íd., 19a-20a).
El 17 de juliol de 1861, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí als cònjuges Vicente Martínez Máñez —jornaler— i Mariana Lázaro Rosselló el trast nombre 5, de 12 destres, on els compradors construïren una casa de planta baixa amb carrera a l’enfront i peça de terra a darrere. Confrontava amb el trast de Luis Abraham Palmer, la propietat de Pedro Alcover, Son Berga i el camí de Gènova. El preu fou de 984 rals amb 25 cèntims, ço és, 319 rals amb 89 cèntims d’entrada i dels 664 rals amb 36 cèntims restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% pagador el 17 de juliol (RP6, 832-terme, 1a).
Fruit del matrimoni entre Vicente Martínez Máñez i Mariana Lázaro Rosselló nasqueren Vicente (†11-4-1906) —casat amb Monserrata Pujol Planas—, José (†5-3-1890), Manuel (†24-12-1906) —casat amb Catalina Tomás Nadal—, María, Miguel i Antonia. Vicente Martínez Máñez morí el 7 de maig de 1886, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 18 de juny de 1882 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris, els seus fills. Mariana Lázaro Rosselló morí sense testar el 8 de juny de 1898 i, en acte de 4 d’abril de 1914 dictat per Antonio Cáceres —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Francisco Rubí, en foren declarats hereus legals els seus fills i nets. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 d’agost de 1915 autoritzada pel notari José Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà Vicente Martínez Pujol (íd.: 8a, 11a, 16a).
El 22 de març de 1924, davant el notari José Socías Gradolí, Vicente Martínez Pujol vengué a Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar, per preu de 100 pessetes, una feixa de terra de 72 m² que confrontava amb Son Berga, el carrer de la Bonanova i terres d’Antonio Alcover (RP6, 12466-terme, 1a).
Amb escriptura de 9 de gener de 1952 autoritzada pel notari José Masot Novell, Vicente Martínez Pujol vengué la nua propietat del que restava, per preu de 5.000 pessetes, a les germanes María —casada amb Bartolomé Cañellas Bernat— i Antonia Alemany Martínez (RP6, 832-terme, 18a).
Antonia Alemany Martínez morí sense testar el 12 de setembre de 1955 i, en acte de 23 de novembre següent dictat per Ramón Fernández Fernández —magistrat jutge del jutjat de primera instància nombre 1 de Palma— davant el secretari accidental Juan Mesquida, en foren declarats hereus els seus germans Antonio —picapedrer— i María. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 de maig de 1956 autoritzada pel notari José Masot Novell i la meitat indivisa de la propietat se l’adjudicà María (íd., 19a).
El 5 d’agost de 1861, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí a Pedro Alcover Jaume —relator de l’Audiència Territorial, fill de Joan i de Josepa— els trasts nombres 7 i 8, els quals ocupaven una superfície total de 24 destres. Confrontaven amb el trast dels cònjuges Vicente Martínez i Mariana Lázaro, Son Berga i un camí. El preu fou de 1.968 rals amb 72 cèntims, ço és, 640 rals d’entrada i dels 1.328 rals amb 72 cèntims restants es creà un cens reservatiu quitable al for de 3% pagador el 5 d’agost (RP6, 833-terme, 1a).
El 23 d’octubre de 1863, davant el notari Manuel Sancho, Pedro Alcover Jaume adquirí de María Rosa Colom Palou un trast de 17 destres que confrontava amb el camí de Gènova i terres de Miguel Forteza. El preu fou de 1.394 rals amb 6 cèntims, ço és, 452 rals amb 89 cèntims d’entrada i dels restants 941 rals amb 17 cèntims es creà un cens reservatiu de 2 lliures 2 sous 6 diners quitable al for de 3% pagador el 23 d’octubre (RP6, 629-PG, 1a).
Pedro Alcover Jaume es casà amb Teresa Maspons Serra i en foren fills Juan —secretari de sala de l’Audiència—, José —misser i notari—, Pedro —notari—, Francisco —oficial d’administració militar— i Antonio, oficial de telègrafs. Morí sense testar el 5 de gener de 1879 i, en sentència de 28 de febrer següent dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio Tomás, en foren declarats hereus legals els seus fills, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de dia primer de gener de 1892 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 41 destres, estava marcada amb el nombre 41, comprenia casa i era travessada per la carretera de Gènova (RP6, 5959-terme, 1a-2a).
El 25 de maig de 1908, davant dit notari Socías, els germans Alcover Maspons vengueren la propietat, per preu de 1.000 pessetes, al militar Manuel Martínez Guillén, qui, amb escriptura de 19 de maig de 1914 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, la vengué pel mateix preu a Antonio Alcover Maspons (íd.: 6a, 11a).
Mitjançant escriptura de dia primer de juny de 1915 atorgada davant dit notari Pons, Antonio Alcover Maspons feu donació de l’usdefruit de la part de la propietat que restava a l’altra part del camí de Gènova al seu fill Antonio Alcover Verd, «que se propone recibir en breve órdenes sagradas» (íd., 12a).
El 15 de març de 1919, davant el notari José Socías Gradolí, Antonio Alcover Maspons adquirí de Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar, per preu de 100 pessetes, una peça de terra de 307 m² procedent de Son Berga contigua a la propietat del comprador (RP6, 10940-terme, 1a).
Amb escriptures de 10 d’octubre de 1921 i 22 de març de 1924 atorgades en poder dels notaris Mateo Jaume Servera i José Socías Gradolí, Antonio Alcover Maspons vengué sengles porcions de 43,65 m² i 18 m² al metge cirurgià Pedro Company Bosch i a Pedro Rossiñol de Zagranada Dezcallar, pel preu respectiu de 100 i 50 pessetes (RP6: 11591-terme, 12467-terme).
Antonio Alcover Maspons morí el 23 de març de 1952, amb testament que havia disposat el 13 de març de 1931 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Verd Moll (†20-3-1953), i el seu fill Antonio Alcover Verd —prevere—, al qual també nomenà hereu propietari. Instituí en la porció llegítima els seus fills: Pedro, Teresa, Antonio, Francisco —industrial—, Francisca, María (†23-11-1942) i José. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de setembre de 1953 autoritzada pel notari José Masot Novell i aquesta propietat se l’adjudicà Antonio (RP6, 5959-terme, 18a).
El 17 de febrer de 1954, davant dit notari Masot, Antonio Alcover Verd vengué una peça de terra de 37,4 m², per preu de 500 pessetes, al seu germà Francisco, qui hi construí un garatge amb entrada pel camí de Gènova a la Bonanova. Aquest vengué la propietat per 5.000 pessetes a María Abraham Martín —esposa de Bartolomé Gordiola Pujol— mitjançant escriptura de 3 —o 13— de maig de 1969 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello (RP6, 27522-terme, 1a-2a).
El 15 de desembre de 1956, davant dit notari Masot, Antonio Alcover Verd vengué la resta de la propietat, per preu de 5.375 pessetes, a María Teresa Martínez Alcover. Aleshores, ocupava una superfície de 791,35 m² i comprenia casa de planta baixa amb jardí i altres dependències, la qual estava marcada amb el nombre 24 del carrer de la Virgen de la Bonanova (RP6: 5959-terme, 10940-terme, 27521-terme, 29037-terme).
El 5 de maig de 1967, davant dit notari Zabala, María Teresa Martínez Alcover vengué la propietat, per preu de 20.000 pessetes, al comerciant anglès Alfred Obré Whitehouse (RP6: 29037-terme, 7978-III).
El 12 de desembre de 1861, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí a Rafael Abraham Palmer —fill de Rafel i de Jerònia— el trast nombre 26, de 12 destres, on el comprador construí una casa de planta baixa d’un aiguavés i corral o hort. Confrontava amb un camí d’establidors i els trasts 25, 17 i 27. El preu fou de 985 rals, ço és, 321 rals d’entrada i dels 664 rals restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% pagador el 12 de desembre (RP6, 302-PG, 1a).
Rafael Abraham Palmer morí sense testar el 4 d’abril de 1867 i, en acte de 13 de març de 1893 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Juan Bestard, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: María, Jerónima i Rafael Abraham Suau, els quals vengueren la propietat, per preu de 300 lliures, a Leon Bravy Malai —natural de Torí (Itàlia)— mitjançant escriptura de 31 de maig de 1893 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 6a-7a).
Leon Bravy Malai morí l’11 de desembre de 1894, amb testament que havia ordenat el 24 de setembre de 1883 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Magdalena Vives Alzina, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 18 d’abril de 1895 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 12a).
El 4 d’octubre de 1904, davant dit notari Socías, Magdalena Vives Alzina la vengué a Pedro Company Pujol per 1.000 pessetes. Aquest morí el 21 de març de 1914, amb testament que havia disposat el 17 anterior en poder del notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus dos fills, Pedro i Isabel Company Bosch. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de setembre següent autoritzada pel mateix notari i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel (íd.: 13a, 16a).
Isabel Company Bosch morí viuda el 3 de febrer de 1949, amb testament que havia ordenat el 28 de maig de 1941 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, llegava aquesta propietat en usdefruit al seu germà, Pedro, i en propietat a la seva cosina María Bosch Company i nomenava hereu el dit germà seu. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 3 del carrer d’Urano (íd., 18a).
María Bosch Company morí fadrina i sense testar el 17 de desembre de 1955 i, en acte de 18 de febrer següent dictat per Gerardo María Thomás Sabater —jutge accidental del jutjat de primer instància nombre 1 de Palma—, en fou declarat hereu el seu germà Bernardo Bosch Company, marí. Aquest morí dia primer de març de 1956, amb testament que havia disposat el 25 de gener anterior en poder del notari Tomás Sastre Gamundí, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Josefa Boni Vidal, i propietaris en parts iguals, els seus fills Bernardo i Manuel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 19a).
El 23 de juny de 1960, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, la vengueren per 4.000 pessetes al conserge d’hotel Antonio Seguí Gomila, qui, amb escriptura d’11 d’abril de 1962 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 5.000 pessetes a Gertrude May Bacchus, anglesa domiciliada a Esporles (íd., 20a-21a).
El 13 de maig de 1963, davant el notari d’Esporles José Rafael Clar Garau, Gertrude May Bacchus vengué la propietat per 5.000 pessetes a l’agent d’assegurances anglès David Blackmore, qui ja n’era llogater (íd., 22a).
El 4 de setembre de 1964, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, David Blackmore —resident a Wokingham, Berkshire (Anglaterra)— la vengué per 5.000 pessetes al misser Luis A. Sanchis Devesa —casat amb Rose Mary Wroughton—, qui, amb escriptura de 23 de desembre de 1967 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 65.000 pessetes a Elizabeth Maria Antonia Bonekamp. Aleshores, la propietat es denominava Solimar (íd., 23a-24a).
Amb escriptura de 6 de novembre de 1970 atorgada davant el notari Raimundo Clar Garau, Elizabeth Maria Antonia Bonekamp declarà que havia construït un pis damunt la planta baixa. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 5 del carrer del Teniente Coronel Bartolomé Sansaloni —actualment, Natacha Rambova— (íd., 26a).
El 12 de desembre de 1861, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al serrador Antonio Abraham Palmer —fill de Rafel i de Jerònia— el trast nombre 27, de 12 destres, on el comprador construí una casa de planta baixa i pis de 1.876 pams quadrats. Confrontava amb un camí d’establidors, els trasts nombres 26, 18 i 29, el trast de Vicente Martínez, la casa de Rafael Abraham, la casa de Pedro Alcover i un carrer de 31 pams d’ample. El preu fou de 985 rals, ço és, 321 rals d’entrada i dels 664 rals restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% pagador el 12 de desembre (RP6, 324-PG, 1a).
El 16 de maig de 1868, davant el notari Gaspar Sancho Coll, Antonio Abraham Palmer adquirí de Vicenta Feliu Soto —esposa de Leonardo Ortí Fernández— un trast de 12 destres contigu a l’anterior que confrontava amb la propietat de Pedro Alcover, la terra de José Casasnovas adquirida el mateix dia, la propietat de Rafael Abraham i la terra dels germans Forteza. El preu fou de 74 escuts amb 666 mil·lèsimes, ço és, 8 escuts d’entrada i dels 66 escuts amb 666 mil·lèsimes restants es creà un cens reservatiu de 2 escuts quitable al for de 3% pagador a Francisco Piña Aguiló el 18 de desembre. El trast procedia d’una peça de terra de 17.985 pams quadrats que Vicenta Feliu Soto havia adquirit de María Rosa Colom Palou, per preu de 75 lliures, mitjançant escriptura de 30 de juny de 1867 autoritzada pel mateix notari (RP6: 1122-terme, 819-terme).
Amb escriptura de 18 de juliol de 1881 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, la propietat fou adquirida, per preu de 1.511 pessetes, pel jornaler Antonio Mora Planas, qui l’havia rematada en pública subhasta. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 24 destres i comprenia tres cases de planta baixa i un pis que formaven un sol edifici de 64,2 m² (RP6, 3163-terme: 1a, 3a).
El 17 de març de 1885, davant el notari José Socías Gradolí, Antonio Mora Planas vengué la propietat, per preu ajornat de 2.200 pessetes, a Magdalena Vives Alzina —casada amb Leon Bravy Malai—, qui, amb escriptura de 4 d’octubre de 1904 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 2.000 pessetes al mariner Pedro Company Pujol. Aleshores, la venedora era viuda i residia a Ciutadella (íd.: 8a, 13a).
Pedro Company Pujol morí el 21 de març de 1914, amb testament que havia disposat el 17 anterior en poder del notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus dos fills, Pedro —metge cirurgià— i Isabel Company Bosch. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de setembre següent autoritzada pel mateix notari i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel. Aleshores, consistia en una peça de terra amb un edifici de quatre cases o habitatges —nombres 5, 5-1r, 5-2n i 5-3r—, pati i corral. Confrontava amb un camí d’establidors que serà, successivament, carrer de la Bonanova i del Voltor, la casa d’Antonio Alcover Maspons —abans, de Pedro Alcover Jaume—, la casa de José Casasnovas, una propietat d’Isabel Company Bosch, la casa de Catalina Gazá Ballester —viuda de Sansaloni—, la casa d’hereus de Vicente Martínez, una propietat que fou de Rafael Abraham i la casa de Rosa Colom (íd., 16a).
El 15 de febrer de 1944, davant el notari Juan Alemany Valent, Isabel Company Bosch vengué la propietat, per preu de 19.000 pessetes, al seu germà, Pedro. Aquest morí el 24 de juliol de 1958, amb testament que havia disposat el 8 d’agost de 1957 en poder del notari José Masot Novell, en què, després de declarar que era viudo en primeres núpcies de Josefa Planas Lallana i que mancava de descendents, nomenava hereva universal propietària la seva segona esposa, Josefa Cano Gil, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 25 d’agost de 1958 autoritzada per dit notari Masot. Josefa Cano Gil morí el 9 d’abril de 1964, amb testament que havia ordenat el 15 de setembre de 1958 en poder de dit notari Masot, en què, després de declarar que mancava de descendents, nomenava hereus universals els cònjuges Mariano Boni Vidal —auxiliar d’apotecari— i Isabel Darder Company i el seu familiar Miguel Seguí Darder —apotecari—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 de juny de 1964 autoritzada pel notari d’Inca Antonio Francés Mateo i aquesta propietat se l’adjudicà Miguel Seguí Darder (íd., 20a-22a).
El 24 de febrer de 1965, davant el notari José Clar Salvá, Miguel Seguí Darder vengué la propietat, per preu de 50.000 pessetes, a María Abraham Martín, casada amb Bartolomé Gordiola Pujol. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 15 —abans, 5 i 7— del carrer d’Urano i 27 del carrer de la Virgen de la Bonanova (íd., 24a-25a).
El 19 de novembre de 1862, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí a Miguel Forteza Forteza un trast de 48 destres i mig on el comprador construí una casa de planta baixa de dos aiguavessos, jardí i cotxeria, marcada amb el nombre 41. Confrontava amb terra de Pedro Alcover i el camí pel qual s’anava a la casa de Son Delícia. El preu fou de 3.937 rals, ço és, 1.280 rals —96 lliures 6 sous 8 diners— d’entrada i dels 2.657 rals restants es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 3% (RP6, 201-terme, 1a-A).
Miguel Forteza Forteza morí al voltant de 1866 i en foren hereus els seus fills: Miguel, Ignacio (†ca. 1895) —casat amb Isabel Cortés Piña— i María Concepción Forteza Valentí. Amb escriptura de 20 de novembre de 1901 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, vengueren la propietat a Joaquín Aguiló Valentí per 5.250 pessetes (íd.: A, 10a).
Joaquín Aguiló Valentí morí el 6 de desembre de 1918, amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Mercedes Valentí Forteza, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Juan, Rosa i Joaquín. Amb escriptura de 20 de febrer de 1920 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Rosa —casada amb Sebastián Mesquida Amengual—, qui, el 12 de novembre de 1929, davant el notari Juan Alemany Valent, vengué la propietat, per preu de 3.500 pessetes, a Antonia Clar Frontera —casada amb Bartolomé Juan Juan— (íd.: 14a, 19a).
Antonia Clar Frontera morí el 22 de febrer de 1965, amb testament que havia ordenat el 2 d’octubre de 1941 en poder del notari de Sóller José Fernández López Samaniego, en què nomenà hereu universal el seu espòs, el misser Miguel Pons Ripoll, qui, amb escriptura de 31 de març de 1967 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, vengué la propietat, per preu de 150.000 pessetes, als cònjuges francesos René Augustin Marie Tulasne i Chantal Jeanne Marie Thérèse de Montgolfier (íd., 20a-21a).
El 26 de febrer de 1863, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al jornaler Vicente Martínez Lázaro un trast de 12 destres on el comprador construí una casa de planta baixa. Confrontava amb terra d’Antonio Abraham i un camí d’establidors. El preu fou de 984 rals amb 36 cèntims, ço és, 320 rals d’entrada i dels 664 rals amb 36 cèntims restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% (RP6, 107-PG, A).
Vicente Martínez Lázaro es casà amb Monserrata Pujol Planas i en foren fills María (†1933) —casada amb Antonio Alemany Coll—, Vicente, Gabriel, Catalina —casada amb Guillermo Coll Planas—, José i Miguel. Morí sense testar l’11 d’abril de 1906 i en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills mitjançant acte de 13 de juny de 1907 dictat per Emilio Vélez Sánchez —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant l’escrivà Juan Bestard. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de novembre de 1907 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 7a).
El 30 d’octubre de 1940, davant el notari Juan Alemany Valent, els germans Martínez Pujol vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a la professora de música Evelyn Clart Bennet —casada amb Antonio Vives—, domiciliada a Valldemossa, la qual, amb escriptura de 14 de juliol de 1970 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, en vengué la nua propietat per 25.000 pessetes a Luis Salvador Vives Bauzá. Aleshores, la propietat comprenia casa de planta baixa i pis i terreny adjunt i estava marcada amb el nombre 17 del carrer del Teniente Coronel Bartolomé Sansaloni —actualment, Natacha Rambova— (íd., 13a-14a).
El 24 de març de 1863, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al barber o industrial José Casasnovas Frau un trast de 12 destres on el propietari construí una casa amb jardí. Confrontava amb el camí de Gènova, terres de Pedro Alcover i Son Berga. El preu fou de 984 rals amb 36 cèntims, ço és, 320 rals d’entrada i dels 664 rals amb 36 cèntims restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% pagador el 24 de març (RP6, 127-PG, A).
El 16 de maig de 1868, davant el notari Gaspar Sancho Coll, José Casasnovas Frau adquirí de Vicenta Feliu Soto —casada amb Leonardo Ortí Fernández— una peça de terra de 6 destres on el comprador construí una casa amb jardí. Confrontava amb el camí de Gènova, terres d’Antonio Abraham i les propietats dels germans Forteza i de Pedro Alcover. El preu fou de 37 escuts i 333 mil·lèsimes, ço és, entrada de 4 escuts i dels 33 escuts i 333 mil·lèsimes restants es creà un cens reservatiu d’1 escut quitable al for de 3% pagador el 18 de desembre a Francisco Piña Aguiló. La propietat procedia d’una peça de terra de 17.985 pams quadrats que Vicenta Feliu Soto havia adquirit de María Rosa Colom Palou, per preu de 75 lliures, mitjançant escriptura de 30 de juny de 1867 autoritzada pel mateix notari (RP6: 1155-terme, 819-terme).
José Casasnovas Frau morí el 31 de gener de 1896, a l’edat de 66 anys, amb testament que havia disposat l’11 de març de 1868 en poder del notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Pilar Sancho Torrens (†15-7-1912), i propietaris, els seus fills: Francisco, Domingo —dentista—, José —militar— i Juana de Mata, domiciliada a Madrid, casada amb Eusebio Pascual Bauzá. Amb escriptura de 14 de juliol de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquests dos trasts procedents de Son Bono, que se’ls adjudicà José (RP6, 127-PG, 9a).
El 22 d’octubre de 1917, davant dit notari Alcover, José Casasnovas Sancho adquirí d’Antonia Vidal Pericás —domiciliada a Binissalem—, per preu de 1.900 pessetes, una casa de planta baixa i alts, corral i estable, de 59 m², contigua a les propietats del comprador, el qual era aleshores comissari de guerra de primera classe i residia a Melilla (RP6, 10736-terme, 1a).
José Casasnovas Sancho morí viudo de Juana Durán Sastre el 9 de febrer de 1938, a l’edat de 72 anys, amb testament obert autoritzat pel notari Pedro Alcover Maspons el 17 de juny de 1932, en què nomenà hereus universals els seus fills, José i María del Pilar, casada amb el militar Gabriel Llompart Ramis. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 d’abril següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol i les propietats procedents de Son Bono se les adjudicà José (RP6, 127-PG, 12a).
José Casasnovas Durán, coronel d’intendència, morí el 29 de desembre de 1948, amb testament de paraula que havia atorgat el dia anterior i que fou protocol·litzat pel notari Manuel Cerdó Pujol el 24 de març de 1949, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Juana Castañer Palmer, i propietaris, els seus fills: José María —militar—, Juana Paz —casada amb el militar Sebastián Nadal Simó—, Antonia, María del Pilar, María de los Desamparados, Esperanza i María Teresa. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de juliol de 1949 autoritzada pel mateix notari (íd., 13a).
El 25 d’abril de 1863, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al jornaler José Roca Nadal un trast de 15,5 destres que confrontava amb terra de Bartolomé Abraham, Son Berga i el camí de Gènova a la Bonanova. El preu fou de 1.271 rals amb 14 cèntims, ço és, 413 rals d’entrada i dels 858 rals amb 14 cèntims restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 18 sous 9 diners quitable al for de 3% pagador el 25 d’abril (RP6, 209-PG, A).
José Roca Nadal morí el 14 de març de 1900, amb testament que havia disposat al Retiro el 10 de febrer anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Tomás Oliver (†20-7-1926), i propietaris, els seus fills: Jaime, Sebastián, Antonio, Gabriel i Bartolomé Roca Tomás (†5-11-1918), casat amb Margarita Planas Morey. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 d’abril de 1928 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent i la propietat se l’adjudicà Sebastián (íd., 10a).
Sebastián Roca Tomás la vengué (1929) per 450 pessetes a Manuel Bennásar Juan, qui la vengué (1930) per 150 pessetes a Bartolomé Abia Gamundí, el qual la vengué (1930) per 450 pessetes a Antonia Mas Mas, casada amb Manuel Bennásar Juan (íd., 11a-13a).
El 25 d’abril de 1863, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al jornaler Bartolomé Abraham Palmer un trast de 18,5 destres on el comprador construí una casa de planta baixa. Confrontava amb Son Bono —d’Estanislao Luis Piñano—, Son Berga i el camí de la Bonanova. El preu fou de 1.516 rals amb 98 cèntims, ço és, 492 rals amb 74 cèntims d’entrada i dels 1.024 rals amb 24 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 2 lliures 6 sous 3 diners quitable al for de 3% pagador el 25 d’abril (RP6, 213-PG, A).
Amb escriptura de 10 de febrer de 1881 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, Bartolomé Abraham Palmer vengué la propietat, per preu de 300 lliures, al mariner Francisco Morey Jover, qui, al seu torn, la vengué per 390 pessetes a Margarita Cánaves Tomás mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1929 atorgada davant el notari Juan Alemany Valent (íd.: 5a, 14a).
Margarita Cánaves Tomás morí el 10 de setembre de 1960, amb testament que havia disposat el 5 anterior en poder del notari José Masot Novell, en què nomenà hereves en parts iguals les seves filles: Jerónima, Margarita, Luisa i Juana Morey Cánaves, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de juliol de 1964 autoritzada pel notari José Clar Salvá. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 10 del carrer de la Virgen de la Bonanova, abans Voltor i anteriorment camí de la Bonanova (íd., 15a).
El 13 de maig de 1863, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí als germans María Ignacia (†3-11-1881), María Francisca (†23-4-1898), Concepción (†22-7-1906), Antonio (†26-3-1872) —argenter, casat amb Isabel Cortés Martí, filla de l’argenter Bartolomé Cortés Aguiló— i Francisco Forteza Forteza (†27-2-1884) —argenter, casat amb Carmen Miró Piña— un trast de 17 destres on construïren una casa de planta baixa i hort. Confrontava amb el camí de Gènova a la Bonanova. El preu fou de 1.394 rals amb 6 cèntims, ço és, 452 rals amb 89 cèntims d’entrada i dels 941 rals amb 17 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 2 lliures 2 sous 6 diners quitable al for de 3% pagador el 13 de maig (RP6, 253-PG, 1a).
L’11 d’abril de 1866, davant dit notari Sancho, María Rosa Colom Palou establí als germans Forteza Forteza un trast de 12 destres contigu a l’anterior que confrontava amb terra de Vicente Martínez i un camí d’establidors. El preu fou de 984 rals amb 36 cèntims, ço és, 320 rals d’entrada i dels 664 rals amb 36 cèntims restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% (RP6, 468-terme, 1a).
El 13 de maig de 1909, davant el notari Mateo Jaume Servera, Carmen Miró Piña —viuda de Francisco Forteza Forteza— vengué ambdues propietats, per preu global de 5.750 pessetes, a Catalina Tomás Gazá Ballester. Aleshores, es trobaven agrupades sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 29 destres i comprenia casa i jardí (RP6, 9332-terme, 15a).
Al mateix acte, Catalina Tomás Gazá Ballester adquirí de Francisca Picó Fuster, per preu global de 1.750 pessetes, un trast de 17 destres i una peça de terra de 3.509 pams quadrats. Picó tenia ambdues propietats per compra al botiguer José Forteza Forteza, per preu total de 225 pessetes, mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 1894 autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Forteza les tenia per compra a María Rosa Colom Palou mitjançant escriptures de 5 de desembre de 1866 —139 escuts amb 406 mil·lèsimes— i 7 de març de 1867 —30 lliures— autoritzades pel notari Manuel Sancho (RP6: 616-terme, 746-terme).
Catalina Tomás Gazá Ballester —filla de Pedro Gazá Santandreu— morí viuda el 14 de juny de 1917, a l’edat de 63 anys, amb testament que havia ordenat el 5 de desembre de 1910 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Josefa, María, Bartolomé i Pedro Sansaloni Gazá. Amb escriptura de 22 d’agost de 1917 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia les quatre propietats procedents de Son Bono, que aleshores es trobaven agrupades sota una mateixa finca registral. Se l’adjudicà Bartolomé, tinent d’infanteria de guarnició a Tarragona (RP6, 9336-terme: 1a, 5a).
Bartolomé Sansaloni Gazá morí el 7 de febrer de 1939, amb testament que havia disposat el 25 de febrer de 1937 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva la seva esposa, Anaís Ripoll Muntaner, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 16 de gener de 1943 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 981,26 m², comprenia casa composta de semisoterrani, planta principal i un pis i dues cotxeries separades i estava marcada amb els nombres 21 del carrer del Voltor —abans, 17 del camí de la Bonanova— i 21 i 23 del carrer d’Urano (íd., 7a-9a).
El 8 d’octubre de 1953, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Anaís Ripoll Muntaner adquirí de Pedro Nolasco Isla Gil SJ, per preu de 1.000 pessetes, un trast de 114,14 m² que confrontava amb els carrers d’Urano i Neptuno. Ripoll el vengué per 1.530 pessetes a l’escultora anglesa Violet Jenny Dreschfeld mitjançant escriptura de 29 de novembre de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell (RP6, 27510, 1a-2a).
Anaís Ripoll Muntaner morí viuda el 31 de maig de 1963, amb testament que havia disposat el 7 d’abril de 1960 en poder del notari de Barcelona Enrique Gabarró Samsó, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal Rita Querol Batlle, filla de Joaquín Querol Llopis i de Rita Batlle Vías (RP6, 9336-terme, 13a).
El 2 de març de 1864, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al conrador Lorenzo Vidal Borrás —fill de Josep i d’Antonina— dos trasts —24 destres— on el comprador construí tres cases amb els seus respectius corrals. Confrontava amb la casa i corral de José Casasnovas, el camí de la Bonanova i Son Berga. El preu fou de 1.968 rals amb 71 cèntims, ço és, 640 rals d’entrada i dels restants 1.328 rals amb 71 cèntims es creà un cens reservatiu de 39 rals amb 86 cèntims —3 lliures— quitable al for de 3% pagador el 2 de març (RP6, 46-terme, 1a).
Lorenzo Vidal Borrás morí viudo el 2 de setembre de 1909, amb testament que havia ordenat el 31 de març de 1904 en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Maciana Pericás Lladó (†15-2-1905), i propietàries, les seves filles: Antonia i Maciana. Amb escriptura de 21 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicaren, ço és: Maciana, una de les tres cases amb corral i Antonia, les altres dues cases amb els seus corrals respectius (íd., 7a).
Maciana Vidal Pericás, casada amb Bartolomé Planas Estelrich, vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, al militar Manuel Martínez Guillén mitjançant escriptura de dia primer d’octubre de 1931 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 11a).
El 29 d’octubre de 1932, davant el notari José Socías Gradolí, Manuel Martínez Guillén adquirí de María Isabel Fuster de Puigdorfila Villalonga i de Francisco Rossiñol de Zagranada Fuster de Puigdorfila, per preu de 116 pessetes, una peça de terra de 116 m² contigua a la seva propietat (RP6, 15545-terme, 1a).
Amb escriptura de 25 d’octubre de 1951 autoritzada pel notari José Masot Novell, Manuel Martínez Guillén donà la propietat a la seva filla María Teresa Martínez Alcover. Aleshores, ocupava una superfície de 270 m², comprenia casa i corral i estava marcada amb el nombre 16 del camí de la Bonanova. Confrontava amb dit camí, la propietat de José Estarás, Son Berga, establits de Son Berga i les propietats de Maciana Vidal i José Casasnovas (RP6, 27602-terme, 1a-2a).
Antonia Vidal Pericás morí el 9 de juny de 1926, amb testament que havia disposat el 4 de setembre de 1907 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, Bartolomé Moyá Comas (†18-11-1920), i propietaris, els seus fills: Juana (†7-11-1910), Gabriel (†2-2-1917) i Maciana. La propietat se l’adjudicà Maciana, casada amb Juan Salvá Roca, mitjançant escriptura de 29 de gener de 1927 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Aleshores, comprenia dues de les tres cases que hi havia a l’íntegra, amb alts i baixos, corral, carrera i cisterna, i estava marcada amb el nombre 22 del camí o carrer de la Bonanova (RP6, 9443-terme: 1a, 5a).
Maciana Moyá Vidal morí el 12 de novembre de 1956, amb testament que havia ordenat el 7 d’abril de 1943 en poder del notari Jaime Gelabert Ferrer, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Gabriel i Margarita —casada amb Antonio Torrandell Tomás—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura d’11 de novembre de 1957 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí. Aleshores, ocupava una superfície de 180 m² i estava marcada amb el nombre 20 —abans, 22— (íd., 6a).
El 7 de gener de 1866, davant el notari Manuel Sancho, María Rosa Colom Palou establí al fuster Nicolás Tous Alemany un trast de 12 destres on el comprador construí una casa. Confrontava amb terra de Lorenzo Vidal, el camí de Gènova, terra de José Roca i Son Berga. El preu fou de 74 lliures 1 sou 8 diners, ço és, 24 lliures 1 sou 8 diners d’entrada i de les 50 lliures restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous pagador el 7 de gener (RP6, 398-terme, 1a).
El 14 de juliol de 1874, davant el notari Guillermo Sancho, Nicolás Tous Alemany vengué la propietat, per preu de 500 lliures, a Luisa Rebassa Baró —casada amb Miguel Pons Coll—, qui, amb escriptura de 3 de maig de 1892 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, la vengué per 666 pessetes amb 66 cèntims a María Josefa Rebassa Baró (íd.: 6a, 9a).
Amb escriptura de 26 d’abril de 1902 autoritzada per dit notari Font, María Josefa Rebassa Baró vengué la propietat, per preu de 1.200 pessetes, a Pedro Juan Estarás Albertí, qui, amb escriptura de 2 d’abril de 1914 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, la vengué al jornaler Miguel Bauzá Gamundí per preu ajornat de 3.500 pessetes. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 20 i tenia corral o jardí (íd., 14a-15a).
Miguel Bauzá Gamundí morí el 6 de maig de 1921, amb testament que havia disposat el 28 de març anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Isabel Ginard Martorell (†21-4-1953), i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Juana Ana —casada amb José Abraham Colomar—, Ana —casada amb Francisco Vicens Planas—, Isabel —casada amb Antonio Servera Colomar—, Bartolomé, Antonio —picapedrer— i Magdalena. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 14 —abans, 28 i anteriorment, 20— (íd., 19a).
El 14 d’octubre de 1953, davant el notari José Masot Novell, els germans Bauzá Ginard vengueren la propietat, per preu de 5.250 pessetes, a María del Pilar Casasnovas Durán, casada amb Gabriel Llompart Ramis. Al mateix acte, Antonio Bauzá Ginard li vengué per 1.980 pessetes un trast contigu de 180 m² procedent de Son Berga —marcat amb el nombre 28 del plànol 2— que aquest havia adquirit per 2.700 pessetes d’Isabel Fuster de Puigdorfila Villalonga i de Francisco Rossiñol de Zagranada Fuster de Puigdorfila mitjançant escriptura de 27 de gener anterior autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 20a; RP6, 27018-terme, 1a-2a).
El 9 de febrer de 1971, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María del Pilar Casasnovas Durán vengué ambdues propietats, per preu global de 96.000 pessetes, al militar Jerónimo Llompart Gelabert. Com que eren contigües, foren agrupades sota una mateixa finca registral. Comprenia una casa amb corral o jardí i ocupava una superfície de 392 m². Confrontava amb el camí de la Bonanova, la propietat dels hereus de Manuel Bennásar —abans, de José Roca—, la propietat de Manuel Martínez Guillén i Son Berga (RP6, 27050-terme, 1a-2a).
Procés d’establiment del botiguer Francisco Piña Aguiló
El 19 d’agost de 1868, davant el notari Gaspar Sancho Coll, el botiguer Francisco Piña Aguiló establí a l’argenter Antonio Forteza Forteza una peça de terra de 39 destres i mig que confrontava amb un camí d’establidors, terra de Juan Frau i les propietats de Gabriel Tomás, Antonio Bernat i José Forteza. S’imposà un cens reservatiu de 6 escuts amb 600 mil·lèsimes —capital de 132 escuts— quitable al for de 5% pagador el 19 d’agost. El venedor tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta peça de terra per compra a María Rosa Colom Palou mitjançant escriptura de 30 de juny de 1867 autoritzada pel mateix notari (RP6, 1165-terme, 1a).
Antonio Forteza Forteza es casà en primeres núpcies amb Francisca Pomar i en fou filla María. En segones núpcies, es casà amb Isabel Cortés Martí i en foren fills Isabel, Ignacia i Miguel. Morí el 26 de març de 1872, amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa. Amb escriptura de 9 de juny de 1882 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, vengué la propietat, per preu de 331 pessetes, als jornalers Sebastián Roca Nadal i Sebastián Nadal Roca, els quals se la dividiren al mateix acte (íd., 3a-4a).
Sebastián Roca Nadal s’adjudicà una peça de terra de 24 destres on construí una casa de planta baixa i un aiguavés. Morí el 28 de març de 1911, amb testament que havia ordenat el 10 de febrer de 1900 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Margarita Palmer Verdera (†21-12-1925), i propietaris, els seus vuit fills: José, María, Pedro, Sebastián, Luis, Margarita, Antonio i Bartolomé. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
Amb escriptura de 9 de novembre de 1929 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, es dividiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà José Roca Palmer, qui, dos dies després, la vengué per 400 pessetes al jornaler Francisco Vich Riutord. Aquest morí el 2 de juny de 1939, amb testament que havia disposat el 4 de juny de 1930 en poder del mateix notari, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Antonia Torres Bosch, i propietària, la seva filla Catalina. Amb escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores estava marcada amb el nombre 2 del carrer d’Urano (íd., 14a-16a).
Catalina Vich Torres morí sense testar el 10 de maig de 1959 i, en acte de 7 de desembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma, en fou declarat hereu legal el seu fill Sebastián —nascut del seu matrimoni amb Jaime Tomás Frau—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 23 següent autoritzada pel notari Francisco Servera Amengual. Aleshores, la propietat estava marcada amb els nombres 10 i 12 del carrer d’Urano (íd., 19a).
Pel que fa a Sebastián Nadal Roca, s’adjudicà una peça de terra de 276 m² on construí una casa i corral amb alts i baixos. Morí el 4 de novembre de 1926, a l’edat de 81 anys, amb testament que havia disposat el 28 de setembre de 1914 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Sebastián (†31-3-1941) —casat amb Francisca Palmer Simó—, Gabriel (†28-2-1937), Antonio i María Nadal Tomás (†12-7-1947), casada amb Domingo Juaneda Frau. Deixà a la seva esposa, Margarita Monserrat Salvá, i al seu fill Antonio dret d’habitació en aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de maig de 1927 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (RP6, 4207-terme: 1a, 8a, 10a-12a).
El 23 d’octubre de 1947, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, vengueren la propietat, per preu de 12.000 pessetes, al guàrdia civil Antonio Alemany Lladó (íd., 13a).
Amb escriptura de 21 de gener de 1953 autoritzada per dit notari Cerdó, Antonio Alemany Lladó vengué als cònjuges Juan Marchante Castillo —jornaler— i Justa Carretero Rodríguez, per preu de 1.500 pessetes, una peça de terra de 65 m² amb cotxeria al carrer d’Urano. El 20 de desembre de 1962, davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, vengueren la propietat, per preu de 1.200 pessetes, al pintor Juan Martínez Carretero (RP6, 26933-terme, 1a-2a).
El 19 d’agost de 1868, davant el notari Gaspar Sancho Coll, el botiguer Francisco Piña Aguiló establí al botiguer José Forteza Forteza una peça de terra de 22 destres i mig denominada Can Bossa, procedent de Son Bono, que confrontava amb les propietats d’Antonio Forteza i Gabriel Tomás. S’imposà un cens reservatiu de 3 escuts amb 700 mil·lèsimes —capital de 74 escuts— quitable al for de 5% pagador el 19 d’agost. El venedor tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta peça de terra per compra a María Rosa Colom Palou mitjançant escriptura de 30 de juny de 1867 autoritzada pel mateix notari (RP6, 1166-terme, 1a).
El 20 d’octubre de 1887, davant el notari Juan Palou Coll, José Forteza Forteza vengué la propietat, per preu de 25 pessetes, a Magdalena Monjo Latorre. Aquesta morí el 12 d’agost de 1921 —o 1922—, amb testament que havia ordenat el 24 de juliol de 1917 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Catalina i Gabriel, i nomenà hereu universal propietari el seu espòs, Nicolás Tomás Tous. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel notari Juan Bauzá (íd.: 3a, 10a).
Nicolás Tomás Tous era també propietari d’una altra peça de terra denominada Can Bossa, contigua a l’anterior, la qual tenia per herència de son pare, Gabriel Tomás Espases, mort el 16 de juliol de 1871. Ocupava una superfície de 1.373 m², hi havia ametlers i altres arbres, comprenia casa de planta baixa i alts i confrontava amb terres de Sebastián Roca Nadal, Sebastián Nadal Roca i Antonio Bernat Tomás (RP6, 9246-terme, 1a).
Amb escriptura de 8 de juny de 1931 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, vengueren ambdues propietats, per preu global de 5.833 pessetes amb 33 cèntims, a Agnes Russell Weekes. Aquesta morí al comtat de Sussex (Anglaterra) el 26 de setembre de 1940, amb testament que havia ordenat el 26 de setembre de 1934 davant els testimonis Agnes Welgwood i Jana Izard —homologat l’11 de desembre de 1940—, en què nomenà marmessora la seva germana Rose Kirkpatrick Weekes i transmeté la resta de béns a la seva altra germana Helen Mary Cook. Mitjançant escriptura de 14 de juny de 1964 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, vengué aquestes dues propietats, pel mateix preu de 5.833 pessetes amb 33 cèntims, a l’escultora anglesa Violet Jenny Dreschfeld (RP6: 1166-terme, 9246-terme).
El 20 de juny de 1871, davant el notari Guillermo Sancho, el botiguer Francisco Piña Aguiló establí a Miguel Segura Cortés, per preu de 200 lliures, una peça de terra de 23,52 destres on el comprador construí una casa de 68,04 m². Confrontava amb el camí de Gènova, un camí d’establidors i terres de José Forteza. El venedor tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta peça de terra per compra a María Rosa Colom Palou mitjançant escriptura de 30 de juny de 1867 autoritzada pel mateix notari (RP6, 1849-terme, 1a).
El 4 d’octubre de 1878, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Miguel Segura Cortés vengué la propietat, per preu de 2.125 pessetes, a Gabriel Castell Comas, fill de Gabriel. Amb escriptura de 30 de març de 1920 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, la propietat fou adquirida per Juan Llabrés Frau, qui la rematà en pública subhasta per 268 pessetes per persona nominada i designà com a comprador el notari Pedro Alcover Maspons. Aleshores, la casa estava dividida en dues habitacions, ço és, una en planta baixa i una altra en planta principal, i ocupava una superfície de 137,93 m². A més, hi havia una cuineta de planta baixa —de 6 m²— unida a la casa i que pertanyia a l’habitació inferior. Confrontava amb les propietats de José Forteza i Bartolomé Bestard, un camí d’establidors i el camí de Gènova (íd.: 1a-2a, 4a).
El 29 d’abril de 1932, davant dit notari Unzué, Pedro Alcover Maspons vengué la propietat, per preu de 7.500 pessetes, al comerciant Ignacio Palmer Riera, qui, amb escriptura de 13 de juny de 1942 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, la vengué per 9.500 pessetes a María Palou de Comasema Moragas. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 13 del carrer de la Bonanova (íd., 5a-6a).
María Palou de Comasema Moragas morí el 21 de juliol de 1950, amb testament que havia disposat en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jaime, Juan (†16-5-1941), Ramón, María del Pilar (†21-3-1967) i Manuel, i nomenà hereu universal el seu espòs, Baldomero de la Portilla Martí, general d’infanteria. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 d’octubre següent autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí (íd., 7a).
Amb escriptura de 2 de juny de 1966 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, Baldomero de la Portilla Martí feu donació de les seves 2/3 parts indivises de la propietat als seus fills Jaime, María del Pilar i Manuel. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 17 del carrer de la Virgen de la Bonanova. Baldomero de la Portilla Martí morí el 15 de maig de 1967, amb testament que havia ordenat el 18 de gener de 1922 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva la seva esposa. Els germans Jaime i Manuel de la Portilla Palou de Comasema —únics supervivents— s’adjudicaren la propietat mitjançant escriptura d’11 de novembre de 1968 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 8a-9a).
El 7 de març de 1874, davant el notari Gaspar Sancho Coll, el botiguer Francisco Piña Aguiló establí a María de la Concepción Peña Cabot, per preu de 5 pessetes, una peça de terra de 25,65 m² que confrontava amb terres de la compradora i Son Berga. Es tractava d’un pedregar improductiu que havia romàs després d’haver-se construït el nou camí veïnal a la baixada de Son Bono i punt immediat amb Can Frau. La compradora l’agregà a la seva propietat contigua denominada Son Frau o Can Cera. El venedor tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta peça de terra per compra a María Rosa Colom Palou mitjançant escriptura de 30 de juny de 1867 autoritzada pel mateix notari (RP6, 2387-terme, 1a).
Francisco Piña Aguiló —botiguer— morí viudo el 22 de setembre de 1877, a l’edat de 56 anys, amb testament que havia disposat el 14 anterior en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què deixà determinats béns a les seves filles María Josefa, María Francisca (†6-9-1879) —casada amb Francisco Cortés Fuster— i Catalina Tomás Piña Segura i nomenà hereus universals els seus fills Francisco i María Josefa Piña Segura. Després de diverses segregacions efectuades pel difunt entre 1868-74, la propietat havia restat reduïda a una superfície de 2 quarterades i 153 destres. Confrontava amb establits de Son Bono, el camí de Gènova, la propietat que fou d’Estanislao Luis Piñano, Son Berga, el camí de la Comuna, terra d’hereus de Martín Joaquín Ramis i la propietat de José Llompart (RP6, 6283-terme, 1a-3a).
El 24 de desembre de 1892, davant el notari José Alcover Maspons, vengueren la propietat, per preu de 1.333 pessetes amb 33 cèntims, a Bartolomé Bestard Alemany (íd., 4a).
Amb escriptura de 17 d’agost de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Bartolomé Bestard Alemany vengué a l’industrial Juan Oliver Castañer, Maneu, per preu de 2.250 pessetes, una peça de terra d’1 quarterada que el comprador agregà a la propietat que havia format a partir de diverses parcel·les procedents de Son Bono (RP6, 8143-terme, 1a).
Bartolomé Bestard Alemany morí el 5 d’abril de 1914, a l’edat de 89 anys, amb testament que havia ordenat el 9 d’abril de 1909 en poder de dit notari Palou, en què nomenà hereus els seus tres únics fills: Gaspar, Miguel i Bartolomé, nascuts del seu matrimoni amb María Llull. Amb escriptura de 31 de març següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el que restava de Son Bono, que s’ho adjudicà Gaspar (RP6, 6283-terme, 5a).
Gaspar Bestard Llull efectuà tres segregacions. Amb escriptures de 7 d’abril, 15 i 17 de desembre de 1932 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons, vengué al pintor argentí Mariano Montesinos Fariña, per preu global de 1.410 pessetes, tres peces de terra de 150 m², 279,51 m² i 760,5 m² que confrontaven amb el camí de Gènova a la Bonanova i el camí de Can Vell (RP6: 14900-terme, 15345-terme, 15346-terme).
El 7 de maig de 1934, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Mariano Montesinos Fariña vengué a Catalina Piña Thomás —casada amb Pedro Medina Montagut—, per preu global de 1.000 pessetes, sengles peces de terra contigües de 279,51 m² i 120 m² que confrontaven amb el camí de Can Vell i el carrer de la Bonanova. La nova propietària agrupà les parcel·les i hi feu construir dues cases de planta baixa i pis, amb corral o jardí, que constituïen dos habitatges separats marcats amb els nombres 1 i 3 del carrer de la Bonanova (RP6: 15345-terme, 16246-terme, 25777-terme).
El 31 de desembre de 1949, davant dit notari Cerdó, Catalina Piña Thomás vengué la propietat, ço és: 1) al pare Pedro Nolasco Isla Gil SJ, per preu de 6.000 pessetes, la casa nombre 1 i una porció de 176,3 m², i al prevere Pedro Antonio Matheu Mulet, pel mateix preu, la casa nombre 3 i una porció de 223,21 m². Al seu torn, Isla la vengué, per les mateixes 6.000 pessetes, al fabricant danès Aage Johannes Krause mitjançant escriptura de 7 d’abril de 1956 autoritzada pel mateix notari. Pedro Antonio Matheu Mulet morí el 29 d’abril de 1964, amb testament hològraf que havia atorgat el 10 anterior, el qual fou protocol·litzat el 29 de maig següent pel notari Florencio Villanueva Echeverría, en què nomenà marmessors Juan Ferrer Ordinas i Jorge Truyols Dezcallar, beneficiat i custos de la Seu, respectivament. Nomenà hereva la seva ànima i disposà que el producte de la venda dels seus valors i casa s’invertís en sufragi seu i dels seus pares. Amb escriptura de 4 de febrer de 1965 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els marmessors vengueren la propietat, per preu de 25.000 pessetes, als cònjuges danesos Aage Johannes Krause i Tove Eline Helene Krause —nascuda Gade— (RP6: 25777-terme, 25778-terme).
Mariano Montesinos Fariña adquirí de María Isabel Fuster de Puigdorfila Villalonga i de Francisco Rossiñol de Zagranada Fuster de Puigdorfila una peça de terra de 145 m² procedent de Son Berga, per preu de 145 pessetes, mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1932 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Confrontava amb els camins de la Bonanova i de Can Vell. L’agregà a la porció de 790,5 m² que li restava de Son Bono després de la venda efectuada (1934) a Catalina Piña Thomás i formà una propietat de 935,5 m² afrontada amb el carrer de la Bonanova, el camí veïnal de Gènova a Portopí i el camí de Can Vell, on construí diverses edificacions. Montesinos aportà la propietat, pel seu valor de 100.000 pessetes, a la societat Inmuebles y Materias Industriales SA, constituïda per ell juntament amb l’industrial Pedro Medina Montagut mitjançant escriptura de 8 de desembre de 1932 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent. El 1967, fou segregada una parcel·la de 647,5 m², amb part de les edificacions, a favor de Star King i, el 1968, una parcel·la de 288 m², amb casa de planta baixa, a favor d’Ida Florence Hear Stevens (RP6: 15637-terme, 16351-terme, 7142-III, 9251-III).
Gaspar Bestard Llull morí el 21 de febrer de 1934, amb testament que havia ordenat el 9 de juliol de 1927 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Ana María Romaguera Garau (†14-12-1934), i propietaris, els seus dos fills, María i Bartolomé. Amb escriptura de 28 de juliol següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el que romania de Son Bono, que s’ho adjudicà María. Aleshores, ocupava una superfície de 7.167 m² (RP6, 6283-terme, 6a).
María Bestard Romaguera també efectuà tres segregacions. El 20 de maig de 1935, davant dit notari Alcover, vengué una peça de terra de 306 m², per preu de 400 pessetes, al metge Mario Trujillo Costa, qui la vengué, per preu de 5.500 pessetes, a les germanes Isabel (†28-3-1970) i María Coloma Sans Rosselló mitjançant escriptura de 28 de març de 1956 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (RP6, 16798-terme, 1a-3a).
El 30 de juny de 1937, davant el notari Antonio Gual Ubach, María Bestard Romaguera vengué a Leonardo Reus Vila, per preu de 600 pessetes, una peça de terra de 714 m² que confrontava amb el camí de la Bonanova a Gènova i el camí de Can Vell o Cal Patró, on el comprador construí una casa de planta baixa i soterrani marcada amb el nombre 7 del camí de la Bonanova. El 8 de juliol de 1938, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Reus vengué la propietat, per preu de 7.500 pessetes, al comerciant Gabriel Martorell Cerdó (†21-12-1965), casat amb Magdalena Veny Vidal (RP6, 18013-terme: 1a-2a, 4a-5a).
El 19 de juliol de 1942, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, María Bestard Romaguera vengué als cònjuges Leonardo Reus Vila i María Martínez Pujol, per preu de 750 pessetes, una peça de terra de 686 m² que confrontava amb el camí de la Bonanova a Gènova i el camí de Can Vell o Cal Patró. Aquests la vengueren, per preu de 28.000 pessetes, a l’enginyer holandès Jan Albert Wolthuis, domiciliat a Maracaibo (Veneçuela), qui l’adquirí representat pel mestre d’obres Leonardo Reus Martínez (RP6: 22020-terme, 2096-III).
María Bestard Romaguera morí fadrina el 8 de juny de 1947, amb testament que havia disposat dia primer de juliol de 1944 en poder del notari Jaime Gelabert Ferrer, en què nomenà hereu el seu germà, Bartolomé. Amb escriptura de 28 següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia el que restava de Son Bono, ço és, una peça de terra de 5.460,5 m² (RP6, 6283-terme, 8a).
El 25 d’agost de 1959, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Bartolomé Bestard Romaguera vengué a l’holandès Jan Albert Wolthuis, per preu de 10.000 pessetes, una peça de terra de 500 m² que confrontava amb el camí de Can Vell, el trast que fou del metge Mario Trujillo Costa, un camí de tres peus d’ample i una altra propietat del comprador —amb la qual fou agrupada sota una mateixa finca registral— (RP6: 31355-terme, 2096-III).
El 10 de juny de 1964, davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Bartolomé Bestard Romaguera vengué a Amanda Salas Garau i a María de las Nieves Truyols Moragues, per preu global de 37.500 pessetes, els romanents de Son Bono —4.960,99 m²—, Son Frau —3 quarterades i 28 destres— i Can Vell —unes 9 quarterades—, els quals eren contigus i formaven una sola finca cadastral (RP6: 2389-terme, 1690-terme, 6283-terme, 2836-III).
Altres establits
Els següents establits podrien procedir directament de Son Berga i no de Son Bono. Alguns generaren nova toponímia.
El 21 d’abril de 1833, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Joan Colomar Frau vengué a Miquel Roca Pasqual una peça de terra de 16 destres, amb casa rústica, tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada. Roca morí dia primer de novembre de 1841, a l’edat de 66 anys, amb testament que havia disposat el 6 de febrer de 1836 en poder del notari Agustí Marcó Guardiola, en què instituí en la porció llegítima son pare, Josep Roca Llinàs (†9-4-1838) i nomenà hereva universal la seva esposa, Francina Anna Alemany Covas, conductora de Son Vic, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 20 de desembre de 1865 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy. Aleshores, confrontava amb Son Berga i terres de Margarita Roca, Juan Colomar i Guillermo Colomar (RP6, 414-terme, 1a).
El 8 de març de 1866, davant dit notari Sancho, Francina Anna Alemany Covas vengué la propietat, per preu de 400 lliures, als germans Miguel i María Ignacia Cortés Forteza. Miguel morí dia primer de desembre de 1875, a l’edat de 60 anys, amb testament que havia disposat el 23 d’octubre de 1865 en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal propietària la seva germana María Ignacia, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 7 de gener següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho. María Ignacia morí el 22 de gener de 1888, a l’edat de 64 anys, amb testament que havia ordenat el 25 de novembre de 1866 en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva germana Margarita i propietaris en parts iguals, els seus nebots María, José —argenter—, María Ignacia i Ana Forteza Cortés. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 de juliol següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner i aquesta propietat se l’adjudicà María Ignacia Forteza Cortés, casada amb José Forteza Rey Aguiló. Aleshores, ocupava una superfície de 1.024 m² perquè se li havia agregat una peça de terra de 742 m² procedent d’una porció de mig quartó que fou de Joan Colomar Frau. Comprenia casa de planta baixa i alts (íd., 2a-5a; RP6, 2885-terme, 7a-8a).
María Ignacia Forteza Cortés morí sense testar el 18 de maig de 1920 i, en acte de 4 de febrer de 1925 dictat per Ismael Rodríguez Solano Tarrio —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá, en foren declarats hereus intestats en 1/4 part cadascun dels seus fills Ignacio, Alonso —apotecari— i María Luisa Forteza Rey Forteza —casada amb Cayetano Cortés Valls— i en la 1/4 part restant per igual, els seus nets Juana Forteza Rey Piña i José Forteza Rey Forteza, fills de Luis Forteza Rey Forteza i, respectivament, de la seva primera esposa, Juana Piña, i de la segona, Josefa Forteza. La propietat se l’adjudicà Alonso mitjançant escriptura de 6 de juliol de 1925 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (RP6, 414-terme, 7a-8a).
Alonso Forteza Rey Forteza morí el 27 de novembre de 1926, amb testament que havia disposat el 23 de setembre de 1922 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María de las Mercedes Aguiló Aguiló, i propietaris en parts iguals, els seus fills: María de las Mercedes, María Ignacia i Alonso. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de maig de 1927 autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
El 16 de gener de 1953, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Alonso Forteza Rey Aguiló vengué la seva 1/3 part indivisa, per preu de 5.000 pessetes, a Luis Segura Miró. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 48 del camí de la Bonanova (íd., 10a).
Joan Colomar Frau, fill de Guillem i d’Eleonor, casat amb Margalida Roca, tenia una peça de terra de mig quartó amb casa i corral al lloc denominat el pla de Son Bono. Confrontava amb terres de Joan i Jaume Frau i el camí de Gènova a la Bonanova. Morí el 26 de gener de 1852, amb testament que havia disposat el 15 de maig de 1842 en poder del notari Jaume Salvà Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris, els seus fills Guillermo i José (RP6, 2885-terme, 1a).
Guillermo Colomar Roca morí sense testar el 14 de juny de 1853 i, en providència de 7 de juny de 1876 dictada per Francisco Javier Patiño Moreno —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Miguel Villalonga, en foren declarats hereus universals els seus fills: Margarita Colomar Salvá —jornalera, casada amb Juan Espases Moragues— i Juan Colomar Ramón —sabater—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 de novembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Al mateix acte, Margarita Colomar Salvá vengué la seva meitat indivisa, per preu de 500 pessetes, a María Ignacia Cortés Forteza, qui adquirí la meitat indivisa de Juan Colomar Ramón, per preu de 520 pessetes, mitjançant escriptura de 6 de febrer de 1877 autoritzada pel mateix notari. Prèviament, amb escriptura de 16 de novembre de 1876 atorgada davant el mateix notari, María Ignacia Cortés Forteza havia adquirit la meitat indivisa de José Colomar Roca per 1.000 pessetes (íd.: 2a-4a, 6a).
María Ignacia morí el 22 de gener de 1888, a l’edat de 64 anys, amb testament que havia ordenat el 25 de novembre de 1866 en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva germana Margarita i propietaris en parts iguals, els seus nebots María, José —argenter—, María Ignacia i Ana Forteza Cortés. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 de juliol següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner i aquesta propietat se l’adjudicà María Forteza Cortés. Aleshores, ocupava una superfície de 147,5 m² perquè una porció de 742 m² havia estat agregada a la propietat que s’adjudicà María Ignacia Forteza Cortés. Comprenia casa de planta baixa amb carrera a l’enfront i peça de terra a l’esquena (íd., 7a-8a; RP6, 414-terme, 5a).
María Forteza Cortés es casà en primeres núpcies amb Luis Fuster Cortés i en fou filla María. En segones núpcies, es casà amb Juan Miró Valls —viudo en primeres núpcies de María Miró Piña— i en foren fills Josefa (†7-11-1919) —casada amb José Segura Cortés—, María Ignacia —casada amb Bartolomé Fuster Martí—, Dorotea —casada amb Nicolás Segura Piña—, José, Luis i Eulalia, casada amb Luis Segura Piña. Morí el 9 de desembre de 1902, amb testament que havia ordenat el 15 d’abril de 1901 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs i propietaris, els seus set fills. Juan Miró Valls morí el 2 de maig de 1928, a l’edat de 45 anys, amb testament que havia disposat el 21 de febrer de 1888 davant el notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus set fills, ço és, el fill nascut del primer matrimoni —Juan Miró Miró (†28-2-1908)— i els sis fills del segon matrimoni (RP6, 2885-terme, 9a).
Amb escriptura de 22 de setembre de 1930 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, vengueren la propietat, per preu de 1.617 pessetes, a Bartolomé Fuster Martí, casat amb María Ignacia Miró Forteza. Aquesta morí el 14 de setembre de 1950, amb testament que havia ordenat el 15 de novembre de 1947 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Josefa —casada amb el funcionari Luis Forteza Fuster—, María —domiciliada a Nova York, casada amb Pedro Forteza Roca—, Juan José —oftalmòleg—, María Ignacia —casada amb el militar Miguel Febrer Morey—, Genoveva, Bartolomé —industrial—, Jesusa, Victoria —casada amb el comerciant Sebastián Aguiló Segura—, Carmen, Patricia —casada amb el mestre nacional José Picó Valls— i Napoleón Fuster Miró, oftalmòleg, casat amb Francisca González Franco. Nomenà hereu el seu espòs, Bartolomé Fuster Martí, qui morí el 28 de desembre de 1954, amb testament que havia disposat el 5 de febrer de 1949 en poder de dit notari Cerdó, en què instituí en la porció llegítima els seus 11 fills, nomenà hereva usufructuària la seva esposa i hereu, el seu fill Bartolomé. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 de desembre de 1955 autoritzada per dit notari Cerdó (íd., 10a-11a).
El 14 de juliol de 1960, davant el notari Francisco Servera Amengual, vengueren la propietat, per preu de 9.800 pessetes, a Antonio Seguí Gomila, qui, amb escriptura de 7 de març de 1961 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la vengué, per preu de 20.000 pessetes, als cònjuges britànics Granville Gould i Betty Gould. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 50 del carrer del Voltor (íd., 12a-13a).
Granville Gould morí a Palma el 6 d’abril de 1962, amb testament que havia disposat el 6 de juliol de 1954, en què nomenà hereva la seva esposa, Betty Gould, qui vengué la propietat, per preu de 22.000 pessetes, als cònjuges Miguel Martínez Chaves —comerciant— i Carlota Salazar de Martínez —domiciliats a Los Angeles— mitjançant escriptura de 9 de setembre de 1963 autoritzada pel notari José Clar Salvá (íd., 14a-15a).
El 3 de juny de 1970, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, vengueren la propietat, per preu de 25.000 pessetes, a l’escriptor Orlando Martínez Salazar. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 50 del carrer de la Virgen de la Bonanova (íd., 16a).
Amb escriptura de 17 de desembre de 1862 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, els germans Salvador, Antonio, Juan, Francisca i Jerónima Alemany Serra —fills de Joan i de Margalida— es dividiren els béns de l’herència i Francisca —jornalera, casada amb Miguel Monjo Garau— s’adjudicà la propietat denominada Cal Bisarro, de 2 quartons, 1 hort i 20 sous de superfície, tancada de paret, amb casa dividida en dos habitatges. Confrontava amb el camí de Gènova i terres de Domingo Juaneda, Juan Morey, Catalina Suau i Antonia, Monserrata i Antonio Ramón. La propietat fou embargada, posada a la venda en pública subhasta i rematada el 14 de gener de 1888, per preu de 4.501 pessetes, pel pilot Rafael Moll Flexas, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, qui la inscrigué al seu favor amb escriptura de 5 de maig següent autoritzada per dit notari Sancho (RP6, 2520-terme: 1a, 5a).
Rafael Moll Flexas morí viudo el 12 de setembre de 1925, a l’edat de 92 anys, amb testament obert que havia disposat el 18 de juliol de 1923 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Antonia Moll Sintes i del romanent nomenà hereu universal propietari el seu fill Rafael Moll Sintes —misser—, qui s’adjudicà la propietat amb escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, confrontava amb el camí dels Reis o de Gènova, terres de Juan Morey, Gabriel Juaneda, Antonio Ramón, Elvira Font i Miguel Martínez i la propietat denominada el Racó, de Rafael Moll (íd., 8a).
Rafael Moll Sintes, natural de Mogador (Marroc), morí el 27 d’agost de 1937, amb testament obert autoritzat pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 26 de setembre de 1935, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal usufructuària la seva esposa, Antonia Borrás Palmer (†22-11-1949), i propietaris, els seus nebots Rafael —marí, casat amb María de los Dolores Parietti Coll—, Jaime —comerciant—, Antonio —procurador—, José (†3-8-1936) —capità d’infanteria—, Antonia —casada amb Guillermo Palmer Reus— i María de la Concepción Palmer Moll, fills de la seva germana Antonia Moll Sintes. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de juny de 1938 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia Borrás Palmer (íd., 11a).
El 13 de setembre de 1938, davant dit notari Alemany, Antonia Borrás Palmer vengué la propietat, per preu de 2.400 pessetes, a Guillermo Palmer Reus. Aquest morí el 3 de juliol de 1967, amb testament que havia disposat el 21 de maig de 1946 en poder del mateix notari, en què nomenà hereva universal la seva esposa, Antonia Palmer Moll, i instituí en la porció llegítima els seus cinc fills: Jaime, Guillermo —agent comercial—, Magdalena, Rafael i Antonio —metge—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 de desembre de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd.: 12a, 14a).
El 22 de gener de 1968, davant dit notari Chacártegui, vengueren la propietat, per preu de 300.000 pessetes, als germans Andrés —banquer— i Enrique Vilariño Alonso —procurador dels tribunals—, casats amb Susana Maura Salas i Amelia Llano Rodríguez, respectivament, i a Cristóbal Juan Bernat (íd., 15a).
Dia primer de febrer de 1855, davant el notari Cayetano Socías Bas, Francisco Morey Palmer —fill de Bartomeu i d’Antonina— vengué a Cayetano Forteza Rey Piña —fill de Josep i d’Eleonor—, per preu de 1.993 rals i 3 morabatins, una peça de terra que consistia en la meitat de 3 horts, 6 sous i 3 diners, on el comprador construí una casa. Era tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada i confrontava amb terres de Jaime Ignacio Ginard, Antonio Alemany i Antonio Roca (RP6, 3950-terme, 1a).
Cayetano Forteza Rey Piña morí el 25 de març de 1889, amb testament que havia disposat el 20 de febrer anterior en poder del notari Guillermo Sancho, en què llegà aquesta propietat a María de la Concepción Forteza Forteza —casada amb Jaime Picó Bonnín—, nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Margarita Valls Fuster (†17-10-1909), i propietari, el seu nebot Luis Forteza Forteza. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 3 d’agost de 1927 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd.: 1a, 4a).
María de la Concepción Forteza Forteza morí el 21 de febrer de 1933, amb testament que havia ordenat el 27 de març de 1929 en poder del notari Nicasio Pou Ribas, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu usufructuari el seu espòs, Jaime Picó Bonnín (†22-3-1940), i propietaris, els seus nebots Fernando i Teodoro Forteza Segura. Designà aquesta propietat a Fernando, qui la inscrigué al seu favor amb escriptura de 22 de gener de 1941 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 5a).
Fernando Forteza Segura morí el 16 d’abril de 1953, amb testament que havia disposat el 16 d’agost de 1951 en poder del notari d’Esporles Miguel Antich Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María de los Ángeles Aguiló Aguiló, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Luis María —industrial— i Fernando María. Amb escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Fernando María mitjançant escriptura de 19 de desembre de 1960 atorgada davant el mateix notari. Segons un recent midament, la propietat ocupava una superfície de 600 m². Comprenia casa amb semisoterrani i planta baixa i terreny adjunt o jardí. Estava marcada amb el nombre 45 del carrer del Voltor —abans, de la Bonanova— (íd.: 6a-7a, 9a).
El 13 de març de 1961, davant dit notari Chacártegui, vengué la propietat, per preu de 40.000 pessetes, a Laura Alys McNicoll, de nacionalitat anglesa (íd., 10a).
El 26 de gener de 1806, davant el notari Miquel Brotad, el conrador Mateu Frau Colomar —fill de Mateu i de Beneta— vengué al també conrador Llorenç Alemany Bennàsar —fill de Gabriel i de Caterina—, per preu de 100 lliures, una peça de terra procedent del rafal de Son Bono on el comprador construí una casa. Ocupava una superfície de 3 horts, 6 sous i 3 diners i era tenguda sots alou de Josep Desclapés. Confrontava amb terres de Bartomeu Planes, Eleonor Frau —tia del venedor— i Guillem i Joan Frau Colomar —germans del venedor— (RP6, 3951-terme, 1a).
Llorenç Alemany Bennàsar morí sense testar el 21 de febrer de 1836 i en fou declarat hereu legal el seu fill Antonio Alemany Vives, qui, al seu torn, era propietari d’una peça de terra contigua per compra als germans Mateu, Jaume, Guillem, Miquel, Joan, Beneta i Francina Frau Espases mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1846 autoritzada pel notari Jaume Rosselló. Ambdues propietats formaven una única finca registral denominada Ca Madò Rosa —abans, Can Bonet—, ocupava una superfície de 2.165,31 m² i comprenia dues cases, ço és, una dividida en dues habitacions i l’altra construïda recentment. Confrontava amb un camí veïnal i terres de Luis Gamundí, Onofre Planas, Gabriel i Magdalena Frau i José Forteza Piña (íd., 3a; RP6, 8852-terme, 1a).
Antonio Alemany Vives morí el 29 de novembre de 1887, amb testament que havia disposat dia primer de setembre de 1879 en poder del notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Antonia Coll Planas (†2-10-1899), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Catalina, Lorenzo —domiciliat a Buenos Aires—, Jorge i Antonio. Catalina Alemany Coll morí sense testar el 22 de juny de 1894 i, en acte de 3 de desembre següent dictat pel jutge José Escolano de la Peña —jutge de primera instància— davant l’escrivà Pedro Gazá, en fou declarada hereva legal la seva pubila, María Frau Alemany, nascuda del seu matrimoni amb Guillermo Frau Perelló. Amb escriptura de 25 de gener de 1895 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la dividiren els germans Alemany Coll i María Frau Alemany. Destinaren una porció de 92,87 m² a camí de 2,5 m d’ample per a donar accés als establits (RP6, 8852-terme, 2a-4a; RP6, 8853-terme, 1a).
Antonio Alemany Coll —picapedrer— s’adjudicà una peça de terra de 1.614,81 m² que comprenia, d’una banda, la casa de planta baixa existent a l’íntegra i, de l’altra, una casa de nova planta construïda per ell. Morí el 26 de novembre de 1942, amb testament que havia ordenat el 23 de setembre de 1933 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Antonio, Antonia i María Alemany Martínez —casada amb Bartolomé Cañellas Bernat—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de maig següent autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la dividiren els germans Alemany Martínez. María s’adjudicà una peça de terra de 400,6 m² que confrontava amb les propietats d’Antonio Alemany Oliver, Antonio Tauler Antich i Francisco Oleza. Antonia s’adjudicà una peça de terra de 174,2 m² que comprenia la casa de planta baixa existent a l’íntegra de què procedia i que confrontava amb les propietats de Gabriel Juaneda Frau i Francisco Alcover Verd. Antonio s’adjudicà una peça de terra de 433,5 m² que confrontava amb la propietat d’Isabel Moner (RP6: 8852-terme, 22230-terme, 22231-terme).
Antonia Alemany Martínez morí sense testar el 12 de setembre de 1955 i la propietat se l’adjudicà el seu germà, Antonio, mitjançant escriptura de 29 de maig de 1956 autoritzada pel notari José Masot Novell. El 7 de febrer de 1964, davant el notari Manuel Baráibar Arrarás, feu donació al seu fill Rafael Alemany Lladó —picapedrer— de les dues peces de terra procedents de Ca Madò Rosa —abans, Can Bonet— de què era propietari, una de les quals se situava al carrer del Voltor (RP6: 22230-terme, 22231-terme).
Lorenzo Alemany Coll s’adjudicà dues peces de terra: una de 172,08 m² que comprenia part d’una casa de planta baixa i una altra de 122,45 m². Morí fadrí i sense testar el 19 de juny de 1910 i, en acte de 2 de febrer de 1921 dictat per Fernando Ugarte Pagés —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester, en foren declarats hereus els seus germans Jorge i Antonio i la seva neboda María Frau Alemany. Se les adjudicà Jorge amb escriptura de 7 de desembre de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Jorge era també propietari d’una peça de terra de 294,53 m² —amb part de la casa de planta baixa— que s’havia adjudicat (1895) en la divisió de Ca Madò Rosa —abans, Can Bonet— (RP6: 8854-terme, 8855-terme, 8856-terme).
El 21 d’agost de 1921, davant dit notari Alcover, Jorge Alemany Coll vengué les propietats, per preu global de 350 pessetes, als cònjuges Mateo Bernat Palmer —jornaler— i Antonia Alemany Oliver. Mateo Bernat Palmer morí el 6 d’octubre de 1940, amb testament que havia disposat el 21 d’agost de 1921, en què instituí en la porció llegítima els seus pares, María Palmer i Gabriel Bernat Porcel (†13-11-1923), i nomenà hereva universal la seva esposa, Antonia Alemany Oliver, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 9 de novembre de 1940 autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz. Antonia Alemany Oliver morí el 30 de novembre de 1963, amb testament que havia ordenat dia primer de setembre de 1956 en poder del notari Jorge Roura Rosich, en què nomenà hereva universal la seva neboda Ana Bernat Alemany, filla de la seva germana Catalina Alemany Oliver, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 17 de febrer de 1964 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Aleshores, una de les dues propietats estava marcada amb el nombre 43 del carrer del Voltor (RP6: 8854-terme, 8856-terme).
María Frau Alemany s’adjudicà una peça de terra de 476,97 m² que confrontava amb terres de Gabriel Frau i la casa i terra adjudicada a Antonio Alemany Coll. Morí sense testar el 27 de juliol de 1910 i, en acte de 28 de novembre de 1912 dictat per Julio Torres Gisbert —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant el secretari Guillermo Vidal, en fou declarat hereu legal el seu pubil, Gabriel Juaneda Frau, nascut del seu matrimoni amb el jornaler Domingo Juaneda Frau, qui inscrigué la propietat al seu favor mitjançant escriptura de 10 de març de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP6, 8857-terme, 1a-2a).
El 28 de juliol de 1846, davant el notari Cayetano Socías Bas, Joan Planas Alemany vengué al jornaler Pedro Morey Comas una peça de terra amb casa procedent del rafal de Son Bono, tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada. Confrontava amb terra d’hereus de Bartolomé Planas, terra de Bartolomé Tomás, terra de Juan Morey, terra de Bartolomé Morey i la casa i terra de Bartolomé Jover. Pedro Morey Comas morí viudo d’Antonia Jover el 15 d’agost de 1870, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia disposat a Gènova el 4 anterior en poder del notari Francisco Mateu, en què nomenà hereus propietaris en parts iguals els seus fills: Vicente, Francisco, Pedro Francisco, Rosa (†19-9-1878) —casada amb el jornaler Bartolomé Morey Tomás—, Antonia, Catalina i Jerónima. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 24 de febrer de 1883 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll i la propietat se l’adjudicà Vicente (RP6, 4386-terme, 1a-4a).
Vicente Morey Jover —sabater— morí viudo el 24 de novembre de 1931, amb testament que havia ordenat l’11 d’octubre de 1923 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Pedro, Antonia —casada amb Gabriel Roca Thomás— i Catalina Morey Roca, casada amb Jorge Poncell Serra. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 d’octubre de 1933 autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Pedro després de pagar 400 pessetes a la seva germana Antonia i altres 400 pessetes als fills de la seva germana Catalina (íd., 5a).
Pedro Morey Roca —sabater— morí el 3 de desembre de 1947, amb testament que havia disposat el 5 de juny de 1940 en poder del notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Juana Roca Pujol, i propietària, la seva pubila, Francisca Morey Roca, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 5 de març de 1948 autoritzada pel notari José Vidal Busquets (íd., 6a).
Antonina Roca Tomàs (†12-1-1864) tenia una casa amb corral —nombre 21 del quarter 5è de la zona 1a— en alou del comte d’Aiamans. Confrontava amb Son Berga, el camí de la Bonanova, terra de Rafel Roca, casa de Miquel Cunill i casa de Margalida Jaume. La propietat fou heretada pel seu fill Antonio Cunill Roca —jornaler—, qui morí el 6 de juliol de 1890, a l’edat de 69 anys, amb testament que havia disposat el 13 de gener de 1884 en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Bárbara Oliver Vich, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio, Juan, Antonia i Bárbara Cunill Oliver. Amb escriptura de 23 de novembre de 1893 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, Antonio, Juan i Bárbara vengueren les seves parts indivises de la propietat a la seva germana Antonia per 1.250 pessetes (RP6, 4576-terme: 1a, 3a-4a).
El 15 de juliol de 1911, davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Cunill Oliver vengué la propietat, per preu de 1.250 pessetes, al jornaler Rafael Avellá Roca. Al mateix acte, el seu espòs, el cotxer Guillermo Perelló Buades, vengué a Avellá, per preu de 250 pessetes, una peça de terra de 27,89 m² procedent de la propietat denominada Can Xano. Confrontava amb terra d’hereus d’Antonio Cunill, el camí de la Bonanova i terra de Juana María Roca. Perelló la tenia per compra, per preu de 80 pessetes, a Rafael i María Roca Seguí mitjançant escriptura de 27 de desembre de 1896 autoritzada pel mateix notari (íd., 6a; RP6, 6899-terme, 1a-2a).
Com que ambdues propietats eren contigües, Rafael Avellá Roca les agrupà sota una mateixa finca registral. Consistia en una peça de terra de 152 m² amb casa i corralet marcada amb el nombre 21. Morí el 21 de setembre de 1946, amb testament que havia ordenat el 26 d’agost de 1916 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Catalina Juan Palou (†16-7-1959), i propietari, el seu fill Cristóbal Avellá Juan, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 14 de març següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 72 del carrer de la Bonanova (RP6, 9681-terme: 1a, 4a).
Amb escriptura d’11 de juliol de 1829 autoritzada pel notari Bernat Togores, Antoni i Montserrada Ramon Alemany es dividiren els béns de l’herència i Antoni s’adjudicà una peça de terra de 31 destres amb casa procedent del rafal de Son Bono. Antoni morí viudo el 14 de juny de 1877, a l’edat de 85 anys, amb testament que havia disposat el 21 de maig de 1875 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills, Juan —jornaler— i Antonia Ramón Palmer, casada amb Bartolomé Jover Ferragut. Destinà a Antonia una peça de terra procedent de Son Berga i a Juan, aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 15 de febrer de 1885 autoritzada per dit notari Font. Aleshores, confrontava amb el camí dels Reis i terres de Francisca Alemany, Monserrata Pujol Planas, Benita Massot Vich i Onofre Planas Planas (RP6, 4714-terme, 1a).
Juan Ramón Palmer morí el 25 de gener de 1909, a l’edat de 84 anys, amb testament que havia ordenat el 7 de juny de 1895 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Francisca Bosch Espases (†7-3-1903), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills, Antonio i Catalina. Antonio Ramón Bosch morí sense testar el 7 de gener de 1911 i, en acte de 7 de desembre següent dictat per Carlos Lago Freire —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant l’escrivà Sebastián Gazá, en fou declarada hereva legal la seva pubila, Francisca Ramón Palmer, nascuda del seu matrimoni amb Monserrata o María de Monserrat Palmer Frau. Catalina Ramón Bosch morí fadrina el 6 de març de 1939, amb testament que havia disposat el 30 de desembre de 1915 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal propietària la seva neboda Francisca Ramón Palmer —casada amb Antonio Ferrer— (íd., 3a-5a).
El 18 de novembre de 1844, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Margalida Frau Ribas feu donació al seu germà Rafel Frau Vives d’una peça de terra de 62 m² procedent del rafal de Son Bono, tenguda sots alou de Francisco Rossiñol de Zagranada. Aquest morí sense testar el 21 d’octubre de 1851 i, en providència de 4 de setembre de 1882 dictada per Francisco Javier Marqués Burgos —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar, en fou declarat únic hereu legal el seu fill Miguel Frau Verdera, jornaler. Aleshores, confrontava amb el camí dels Reis, la casa i terra de Bartolomé Massot i terres de Son Berga (RP6, 5583-terme, 1a).
Amb escriptura de 10 —o 16— de juliol de 1889 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Miguel Frau Verdera vengué la propietat, per preu de 200 pessetes, al jornaler Bartolomé Jaume Salvá. Aquest morí el 29 de novembre de 1913, amb testament que havia disposat el 29 de gener anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Margarita Massot Florit (†6-10-1924), i propietaris en parts iguals, els seus tres nebots carnals Jaime, Gabriel i Arnaldo Juan Jaume. Llegà aquesta propietat a la seva neboda política Antonia Ugalde Massot —resident a Montevideo— i altres dues propietats, a la seva altra neboda política Margarita Ugalde Massot. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de novembre de 1927 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 2a-4a).
L’11 de març de 1861, davant el notari Miguel Servera, Juana María Roca Calafell vengué a Rafael Roca Abraham una peça de terra de 5 destres procedent de la propietat denominada Can Xano. Confrontava amb terres d’Antonio Cunill, Miguel Cunill, Antonio Roca i Juana María Roca i el camí de la Bonanova. Rafael Roca Abraham morí sense testar a Gènova el 7 de febrer de 1895 i, en acte de 2 de novembre de 1896 dictat per Francisco Rodríguez —jutge de primera instància— davant l’escrivà Enrique Bonet, en foren declarats hereus legals els seus únics fills, Rafael (†13-2-1899) —casat amb Antonia Cifre Martí— i María, nascuts del seu matrimoni amb Isabel María Seguí. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP6, 6893-terme, 1a).
El 27 de desembre de 1896, davant dit notari Alcover, vengueren una peça de terra de 7,4 m², per preu de 90 pessetes, a Miguel Cunill Roca. Aquest morí el 20 de gener de 1912, amb testament que havia disposat el 29 d’abril de 1895 en poder del notari Guillermo Sancho, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu universal Jaime Frau Cabrer, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 4 de maig següent autoritzada per dit notari Alcover. Aquest morí el 8 de maig de 1926, amb testament que havia ordenat el 18 de setembre de 1923 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal propietari el seu nebot Juan Llabrés Frau, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 9 de setembre de 1926 autoritzada pel mateix notari. Aquest morí el 25 d’abril de 1934, amb testament que havia disposat el 14 d’octubre de 1916 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Jerónima Ramis Ramis, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Rafael, María, Miguel i Antonia, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de juliol de 1934 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (RP6, 6900-terme, 1a-4a).
María Roca Seguí morí el 27 de juliol de 1912, amb testament que havia disposat el 22 anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus universals els seus dos únics fills, María —casada amb el xocolater Andrés Molinés Jacinto— i Tomás Cuenca Roca —picapedrer—, els quals, amb escriptura de 15 de febrer de 1958 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, vengueren la propietat, per preu de 2.400 pessetes, al cuiner Antonio Sánchez Nieto. Aleshores, ocupava una superfície de 53 m². El 15 de desembre de 1962, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Sánchez la vengué per 2.500 pessetes al picapedrer Antonio Barceló Obrador (RP6, 6893-terme: 2a, 4a-5a).
Jaime Suau Cladera tenia un trast que s’adjudicà en la divisió que de l’herència de son pare, Bartomeu Suau, practicà amb el seu germà Juan, la seva germana consanguínia Catalina Suau Arrom i les seves nebodes Catalina, María i Francisca Suau Palmer mitjançant escriptura de 19 de març de 1833 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, en el qual edificà una casa. Jaime Suau Cladera morí sense testar i, en providència de 9 de juny de 1870 dictada per Sebastián Carrasco Calvente —jutge de primera instància del districte de la Catedral— davant l’escrivà interí Enrique Bonet Ferrer, en foren declarats hereus els seus fills Juana María —viuda de Rafael Abraham—, Bartolomé, José, Jaime, Catalina —viuda de Miguel Abraham— i Antonia —esposa d’Antonio Juan Calafell—, nascuts del seu matrimoni amb Juana María Roca. Amb escriptura de 13 de desembre següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, vengueren la propietat, per preu de 1.120 rals de billó —o 280 pessetes— al forner Cayetano Forteza Valls. Aleshores, confrontava amb la possessió de Son Berga, un camí i les cases dels hereus respectius d’Arnaldo Jaume i de Catalina Suau (RP6, 1752-terme, 1a-2a).
Cayetano Forteza Valls morí el 3 de maig de 1890, amb testament que havia disposat el 4 de febrer anterior en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima la seva filla María, nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Ignacia Valls Valleriola (†22-10-1892), i propietaris en parts iguals, els seus fills Antonio i José, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 18 de març següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa destinada a cotxeria (íd., 3a).
Amb escriptura de 15 de desembre de 1892 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, es dividiren l’herència i la propietat se l’adjudicà José Forteza Valls, qui, el 30 següent, davant el mateix notari, la vengué a Jaime Palmer Coll per 850 pessetes (íd., 6a-7a).
El 12 de juny de 1907, davant el notari Rafael Togores Palou, Jaime Palmer Coll vengué la propietat, per preu de 750 pessetes, a Pedro Roca Palmer. Aquest morí el 20 d’octubre de 1948, amb testament que havia ordenat el 15 de setembre de 1942 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Antonia Palmer Tomás, i propietaris en parts iguals, els seus fills, Sebastián —argenter— i Margarita —casada amb Juan Jofre Palmer—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 de desembre següent autoritzada per dit notari Cerdó. Aleshores, ocupava una superfície de 591,9 m², segons recent midament, i duia els nombres 84, 86 i 88 del carrer de la Bonanova —abans, camí de Gènova— (íd., 8a-9a).
Bartolomé Planas Alemany, jornaler, tenia una peça de terra de 3 quartons, amb una casa, que havia heretat de son pare, Onofre Planas Alemany, el 3 de juny de 1863. Confrontava amb Can Xiscos, Can Bossa, terres d’Antonio Bonet i de Luis Gamundí i la propietat denominada les Marjades de Son Boter. Amb escriptura de 20 de febrer de 1887 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, en feu donació al seu fill Onofre Planas Frau, jornaler (RP6, 5060-terme: A, 2a).
L’11 de setembre de 1919, davant el notari Miguel Pons Pons, Onofre Planas Frau vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a la seva filla Antonia Planas Carbonell, casada amb Arnaldo Jaume Bernat (íd., 5a).
El 29 de març de 1954, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Antonia Alemany Vich vengué la propietat, per preu de 7.000 pessetes, a Antonia Alemany Vich, qui, amb escriptura de 4 d’abril de 1961 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, la vengué per 105.000 pessetes a l’agent de borsa Stanislao Baracco i a l’artista Giuseppe Pirella, italians domiciliats a Roma. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 8 del carrer de Neptuno (íd., 6a-7a).
Amb escriptura de 24 de juny de 1964 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, vengueren la propietat, per preu de 180.000 pessetes, als cònjuges Walter John Smail i Mary Philippa Smail, britànics residents a Palma (íd., 8a).
Cayetano Forteza Valls tenia una casa de planta baixa i alts —marcada amb el nombre 22 del quarter 5è de la zona 1a— per compra (ca. 1854) a Vicente Forteza Rey. Era tenguda sots alou de Pedro Rossiñol de Zagranada i confrontava amb la carretera de Gènova, la possessió de Son Berga i les cases de Jaime Palmer i de Magdalena Frau. Cayetano Forteza Valls morí el 3 de maig de 1890, amb testament que havia disposat el 4 de febrer anterior en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima la seva filla María —casada amb Jorge Aguiló—, nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Ignacia Valls Valleriola (†22-10-1892), i propietaris en parts iguals, els seus fills Antonio i José. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 15 de desembre de 1892 autoritzada pel notari José Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà José (RP6, 6394-terme, A-5a).
José Forteza Valls, industrial, es casà amb Catalina Valleriola Piña (†16-11-1942) i en foren fills María Ignacia —casada amb Rafael Cortés Cortés—, Ana —casada amb Rafael Cortés Cortés—, Catalina —casada amb Ramón Aguiló Bonnín—, Baltasar (†2-7-1953), Josefa (†16-12-1939) i José Forteza Valleriola, comerciant. Morí el 2 d’octubre de 1928, amb testament que havia ordenat el 7 d’agost de 1919 en poder del notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus fills Baltasar i José. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 d’octubre de 1955 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol i la propietat se l’adjudicà José (íd., 7a).
Joan Roca Tomàs tenia una peça de terra amb casa —marcada amb el nombre 14 del quarter 5è de la zona 1a— que havia heretat de son pare, Antoni Roca Vich. Ocupava una superfície de 408 m² i era tenguda sots alou, ço és, la meitat de Bartomeu Desclapés i l’altra meitat del rei. Confrontava amb terres de Miguel Cunill, la casa i terra d’Antonia Morey, un camí d’establidors, la casa dels hereus de Juan Roca i les cases de Francisco, Martín i Rafael Roca. Joan Roca Tomàs morí el 25 de novembre de 1873, a l’edat de 78 anys, amb testament que havia disposat el 24 d’agost de 1864 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Abraham Cañellas (†18-10-1888), i propietaris, els seus fills: Antonio (†24-8-1868), Monserrata (†23-7-1870) —casada amb Sebastián Ferrer Vives—, Rafael, Francisca (†15-8-1874), Juan i María —casada amb Sebastián Ferrer Vives— (RP6, 6773-terme, A-2a).
Amb escriptura de 7 de maig de 1893 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, dividiren la propietat en tres parts.
Juan Roca Abraham, jornaler, s’adjudicà (1893) la casa i una peça de terra contigua de 185,54 m². Morí viudo el 15 de novembre de 1921, a l’edat de 83 anys, amb testament que havia ordenat el 9 de juny anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills, María —casada amb Sebastián Roca Tomás— i Bartolomé Roca Morey, i la seva neta Antonia Roca Cunill, casada amb Juan Jofre Palmer. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de març de 1922 autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 4a-5a).
Bartolomé Roca Morey morí el 17 de febrer de 1956, amb testament que havia disposat el 14 de desembre de 1948 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Antonia i Juan, i nomenà hereva la seva esposa, María Cañellas Rigo. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a-8a).
Juan i Catalina Roca Bestard —casada amb el mariner Gabriel Salvá Xamena— i Guillermo Frau Roca s’adjudicaren (1893) una peça de terra de 102,22 m² que era travessada parcialment per un camí que anava del de la Bonanova a la propietat confrontant de Miguel Cunill, de manera que a l’altra banda del camí hi havia una gaia que n’era pertinença. Hi construïren una casa amb carrera i soll annexa. Amb escriptura de 31 de gener de 1919 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, els germans Roca Bestard cediren les seves parts a Guillermo Frau Roca per 90 pessetes (RP6, 8155-terme, 1a-2a).
Guillermo Frau Roca, picapedrer, morí el 30 d’octubre de 1956, amb testament que havia ordenat el 14 de juliol de 1945 en poder del notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Juan Palou (†29-12-1974), i propietàries en parts iguals, les seves filles, María i Margarita, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 de març de 1957 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich (íd., 3a).
Rafael Roca Abraham s’adjudicà (1893) una peça de terra de 119,89 m² (RP6, 8156-terme, 1a).
Juan Roca Palmer, sabater, tenia una peça de terra de 5 destres procedent de la propietat denominada Can Xano, la qual s’adjudicà en la divisió que de l’herència de son pare, Antoni Roca (†19-8-1853), atorgà amb els seus germans Antonio, Bernardo i Francisca mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1858 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell. Comprenia casa algorfa —nombre 16, abans 9, del quarter 5è de la zona 1a— i peça de terra a l’enfront separada pel camí de Son Bono o de la Bonanova. Confrontava amb dit camí, terra que fou de Jaime Frau mitjançant camí, terres de Martín i d’Antonio Roca i, per la part inferior, la casa botiga de Francisca Roca. Juan Roca Palmer morí el 30 de juny de 1887, amb testament que havia disposat el mateix dia a Gènova en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Catalina Bestard Vich, i propietàries en parts iguals, les seves filles, María i Francisca, casades, respectivament, amb José Jaume Salvá i Vicente Morey Jover. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de maig de 1905 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera i la propietat se l’adjudicà María (RP6, 8477-terme, 1a).
María Roca Bestard morí sense testar l’11 de juny de 1913 i, en acte de 29 d’octubre de 1915 dictat per Antonio Bergalí Maig —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant el secretari Guillermo Vidal, en foren declarats hereus legals els seus tres fills: Juan, José i Margarita Jaume Roca, casada amb Juan Rosselló Rosselló. Un altre fill, Arnaldo —casat amb Ana Lladó Rosselló—, li havia premort. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de setembre de 1916 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou i la propietat se l’adjudicà Margarita després de pagar 75 pessetes a cadascun dels seus germans i 37 pessetes amb 50 cèntims a cadascun dels seus nets José i Magdalena Jaume Lladó, fills del difunt Arnaldo Jaume Roca (íd., 2a).
El 19 de novembre de 1932, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Jaume Roca vengué la propietat, per preu de 850 pessetes, a Juan Juan Palou. Aquest morí el 19 de desembre de 1949, amb testament que havia ordenat el 28 de gener de 1925 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Margarita —casada amb Juan Riera Tur—, i nomenà hereva la seva esposa, Catalina Abraham Oliver. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’abril de 1950 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 3a-4a).
Els germans Cristóbal i Francisco Avellá Pujol tenien una casa i corral amb entrada pel camí dels Reis que havien heretat de sa mare, María Pujol Frau (†26-8-1907). Confrontava amb terra de Bartolomé Jaume, casa d’Antonio Terrasa i germans i l’església de Gènova. Cristóbal vengué la seva meitat indivisa al seu germà Francisco, per preu de 200 pessetes, mitjançant escriptura de 10 de novembre de 1913 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (RP6, 10108-terme, A-2a).
Francisco Avellá Pujol, jornaler, morí viudo el 10 de gener de 1918, a l’edat de 73 anys, amb testament que havia disposat el 2 de maig de 1914 en poder de dit notari Jaume, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal la seva esposa, Catalina Cunill Planas, amb substitució a favor de la seva fillola i neboda María Mayans Cunill, la qual tengué efecte per premoriència de Catalina el 12 d’abril de 1915. Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 18 de març de 1918 autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
María Mayans Cunill es casà amb Pablo Estarellas Roca i en foren fills Lucas (†29-6-1941) i Antonia. Pablo Estarellas Roca morí el 16 de setembre de 1957, amb testament que havia ordenat el 23 d’abril de 1923 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i nomenà hereva la seva esposa. María Mayans Cunill morí viuda el 12 de juliol de 1966, amb testament que havia disposat el 21 de febrer de 1958 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus la seva filla, Antonia, i els seus nets Pablo i Ignacio Estarellas Vich, fills de Lucas Estarellas Mayans. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 de juny de 1967 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol i la propietat se l’adjudicaren Pablo i Ignacio. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 34 del camí dels Reis (íd., 4a).
El terme de Palma 