Son Frau

Can Cera

L’origen de la propietat es troba en una segregació procedent de la part del rafal de Son Vic on restaren les cases després dels establiments duits a terme al principi del segle XVII. Se situava darrere el castell de Bellver, entre el rafal de Cala Major, Can Vell, Son Bono, Son Berga i Son Vic. Prengué nom del conrador Miquel Frau, àlies Cera.

En una data que no hem pogut determinar (anterior a 1630) el conrador Nadal Berga la donà al doctor en ambdós drets Pau Ximenes (ARM, Not. 6578, f. 183v).

El 29 d’agost de 1659 s’inicià la redacció de l’inventari de béns de Pau Ximenes, que fou rebut pel teixidor de lli Antoni Romaguera i pel blanquer Antoni Reus (majordoms de la confraria de la Mare de Déu de la Concepció del convent de Sant Francesc i administradors de l’obra pia de Pau Ximenes) amb assistència d’Elisabet Gallard, viuda i hereva usufructuària d’aquell segons el testament que disposà el 16 d’agost de 1659 davant el notari Francesc Groñard. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer del Forat, unes altres cases situades a la parròquia de Sant Jaume, un hort i jardí a la parròquia de Sant Miquel i una peça de terra d’unes 4 quarterades procedent de Son Vic (sots alou de Jaume Ballester Sant Martí) que confrontava amb Son Vic (de Jaume Planes, fill d’Antoni) (ARM, Not. G-442, f. 11).

Mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1660 autoritzada pel notari Jaume Gibert, Elisabet Gallard l’establí al conrador Bernat Pujol, veïnat de l’arraval de Santa Caterina. Aleshores ocupava una superfície de 4 quarterades i confrontava amb terres de Miquel Coll, el camí de la Comuna i la possessió de Son Berga (ARM, Not. 6578, f. 183v).

Bernat Pujol testà el 6 de març de 1682 davant el notari Jaume Bauçà i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Gabriela Alsina. El 23 de novembre següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la viuda. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer del Forn; una botiga, algorfa i cova situades a l’arraval de Santa Caterina, a prop de la Caleta, franques de cens; unes altres cases situades devora la Caleta i una peça de terra de 4 quarterades veïnada de Son Berga, darrere el castell de Bellver, que prestava 8 lliures cens als hereus de Melcion Gallard (ARM, Not. B-1834, f. 70).

Segons els estims de 1685, pertanyia als hereus de Bernat Pujol i valia 460 lliures: «Pessa de terra de hereus de Bernat Pujol, quatre-centas sexanta lliuras.» Aquest document també inventaria la propietat situada a l’arraval de Santa Caterina, valorada en 250 lliures, que comprenia cases, cova i camp (ARM, D-1253: f. 202v, 203).

Mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1698 autoritzada pel notari Jaume Gibert, els germans Bernat i Miquel Pujol es dividiren els béns de son pare, adjudicant-se el primer la peça de terra procedent de Son Vic (ARM, Not. M-1760, f. 171).

Mitjançant escriptura de 29 d’agost de 1699 autoritzada pel notari Ramon Morey, Bernat Pujol, de la Cova (fill de Bernat, de l’arraval de Santa Caterina), l’establí al conrador Miquel Frau, Cera, com ja de fet la hi havia establida de paraula el 10 de juliol de 1693. Aleshores ocupava una superfície de 4 quarterades, era tenguda sots alou i directe domini de la cavalleria de Son Vic i prestava 8 lliures cens al prevere Francesc Gallard (beneficiat de Santa Eulàlia), abans a Melcion Gallard (son pare), el 20 de juliol de cada any. Confrontava amb el rafal de Son Vic (d’Antoni Planes), la possessió de Son Berga, el rafal de Son Bono (dels pares del convent de Sant Francisco de Paula), terres de Llorenç Planes, Pocabarba, i el rafal de Mateu Alemany, Vell (íd.).

El 9 de febrer de 1731 Miquel Frau capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície de 4 quarterades. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic i prestava 8 lliures cens al flassader Pau Gibert Bestard (abans al prevere Francesc Gallard, beneficiat de Santa Eulàlia) i 7 lliures cens a Joan Vich. Confrontava amb Son Berga, Son Bono, terres de Gabriel Flor, terres de Son Vic i terres de la mateixa procedència del capità Francesc Thomàs Campos (doctor en drets) (ARM, Not. 5738, f. 68).

Miquel Frau, Cera, morí l’11 de febrer de 1737 amb testament que havia ordenat el primer d’agost de 1733 davant el notari Mateu Mascaró, en què nomenà hereu el seu fill Miquel, nascut del seu matrimoni amb Elisabet Palmer, el qual capbrevà la propietat el 31 d’octubre de 1746 davant el notari Guillem Rosselló (ARM, Not. S-1409, f. 123).

En aquells anys s’establí una part de la propietat. Un dels compradors fou Antoni Reynés, qui el 15 de maig de 1753 adquirí una peça de terra de 18 pams on volia construir unes cases. Confrontava amb cases de la mateixa procedència d’Antoni Frau i terres del venedor (ARM, Not. R-698, f. 26).

Mitjançant escriptura de 19 de gener de 1779 autoritzada pel notari Cayetano Socias Bover, Miquel Frau Palmer vengué Son Frau al patró Joan Barceló Mateu, fill de Benet i de Gertrudis. Aleshores ocupava una superfície d’unes 3 quarterades i 3 quartons i tenia cases edificades. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic i prestava 7 lliures 8 sous 6 diners cens als pares del convent de Sant Francisco de Paula. Confrontava amb el rafal de Son Vic (de Guillem Coll Planes), el rafal de Son Bono (dels pares de dit convent), el rafal de Pere Servera i terres de Jeroni Alemany (ARM, Not. S-1409, f. 123).

Joan Barceló Mateu morí el 23 de juliol de 1781 amb testament que havia disposat el 14 anterior davant el notari Miquel March, en què nomenà hereva la seva filla Josepa Barceló Moll. Aquesta morí a València el 21 de maig de 1813 amb testament que havia ordenat el 18 de febrer de 1795 davant el notari Joan Oliver Oliver, en què feu hereva universal propietària la seva filla Margalida, nascuda del seu matrimoni amb Rafel Sastre (ARM, Not. M-2307, f. 20v).

Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Can Cera, pertanyia a Margalida Sastre Barceló, ocupava una superfície de 4 quarterades de camp de tercera qualitat amb garrovers i ametlers i valia 1.600 lliures (ARM, D-1530, f. 166).

Mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1851 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola, Margalida Sastre Barceló vengué la propietat al conrador Gaspar Bestard Mieras. Aleshores ocupava una superfície de 2 quarterades (menys mig quartó) i procedia d’una peça de terra de 4 quarterades denominada Son Frau, la part restant de la qual la posseïa el comprador. Consistia en terra i camp conradís amb pocs arbres, molt deteriorada, i comptava amb una casa ruïnosa. Confrontava amb Son Vic (de Leonardo Serra), el rafal de Cala Major (de Miguel Alemany), Can Vell (del prevere Miguel Riutord) i terres procedents de la part que es venia (ARM, Not. M-2307, f. 20v).

Amb aquesta i altres compres que havia realitzat anteriorment, Gaspar Bestard Mieras formà una propietat de 3 quarterades i 3 quartons. Així, mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1822 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola adquirí diverses peces de terra de Josepa Sastre Barceló. El 24 d’abril de 1825 davant el mateix notari comprà a les germanes Joana, Maria, Margalida i Jerònia Vich Llodrà una casa amb corral. El 16 de març de 1828 davant el mateix notari adquirí de Nicolau Reynés Espases un trast de terra o casa derruïda amb un poc de carrera. La darrera compra l’efectuà el 4 de juliol de 1859 davant el mateix notari a Josepa Sastre Barceló (RP6, 2389-terme, 1a).

Gaspar Bestard Mieras morí als 84 anys el 27 d’agost de 1870 amb testament que havia ordenat el 9 de novembre de 1872 davant el notari Gaspar Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Miquela Alemany Terrades, i propietari, el seu fill Bartolomé, conrador. Llegà per llegítima als seus fills Magín (botiguer), Gabriel (conrador) i Gaspar (†1867) —casat amb Francisca Moragues Pascual— la terra i cases que posseïa a la Comuna de Gènova. Una altra filla del matrimoni era María. Mitjançant escriptura de 7 de març de 1874 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Frau, que se l’adjudicà Bartolomé. Aleshores ocupava una superfície de 3 quarterades i 3 quartons i tenia dues cases. Confrontava al nord amb el camí de la Comuna; a l’est, amb el camí que anava de Gènova a la Bonanova; al sud, amb terra de Miguel Alemany, i a l’oest, amb terra de Joaquín Ramis (íd.).

Mitjançant escriptura de primer de juny de 1869 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bartolomé Bestard Alemany adquirí de l’Administració d’Hisenda Pública de Balears per preu de 138 escuts una casa que havia rematat en pública subhasta el 3 de febrer anterior. Estava marcada amb el nombre 4 i confrontava amb una casa de Gaspar Segura, el camí de Can Vell i terres del comprador (RP6, 1356-terme, 1a-3a).

El 15 de juliol de 1872 davant el notari Antonio Mulet Mas, Bartolomé Bestard Alemany adquirí del botiguer Gaspar Segura Forteza per preu de 456 pessetes amb 75 cèntims una casa botiga i dos pisos amb quadra, de 2.220 pams quadrats, a la qual s’arribava pel camí de Son Bono. Confrontava amb els camins de Son Bono i de Can Vell i cases i terres del comprador. Segura (fill de Rafel i de Francina Aina) la tenia per compra (1860) a Magdalena Vich Fornés (viuda de Juan Massot), als germans José, María (viuda de Matías Garcías), Magdalena (casada amb Rafael Roca), Antonia (casada amb Pedro Antonio Salvá) i Juana Ana Pujol Juan (casada amb Guillermo Bosch), fills d’Antoni i de Magdalena, i a les germanes Juana María (viuda de Bartolomé Bover) i Apolonia Juan Miquel, filles d’Antoni i d’Apol·lònia (RP6, 1271-terme: 1a, 3a).

Bartolomé Bestard Alemany morí als 89 anys el 5 d’abril de 1914 amb testament que havia disposat el 9 d’abril de 1909 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus els seus tres únics fills: Gaspar, Miguel i Bartolomé, nascuts del seu matrimoni amb María Llull. Mitjançant escriptura de 31 de març de 1915 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Frau, que se l’adjudicà Gaspar (RP6, 2389-terme, 4a).

Gaspar Bestard Llull morí el 21 de febrer de 1934 amb testament que havia ordenat el 9 de juliol de 1927 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Ana María Romaguera Garau (†1934), i propietaris, els seus dos fills, María i Bartolomé. Mitjançant escriptura de 28 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Frau, que se l’adjudicà María (íd., 6a).

Entre 1934-45 María Bestard Romaguera vengué alguns trasts de terra. En total, 4.423,38 m².

Bernarda Falomir López (casada amb Enrique Recasens Pullés) adquirí (1934) per preu de 6.000 pessetes dos trasts contigus de 156,46 m² i 340 m² que confrontaven amb un carrer en projecte i un solar concertat en venda a Mariano Montesinos Fariña. Hi construí una casa de planta baixa i pis. El 1940 Falomir vengué la propietat per 10.000 pessetes al militar Pedro Cruellas Mas, qui, dos anys després, la vengué per 5.550 pessetes a Bartolomé Mir Rosselló. El 1942 Mir la vengué per 5.250 pessetes al matrimoni Óscar Pastors Fernández Sánchez (enginyer industrial) i María Campins Campins (RP6, 16396-terme: 1a, 3a-5a).

El francès Guilbot Georges adquirí (1934) per preu de 500 pessetes un trast de 510 m² que confrontava amb el camí de Gènova a Portopí (RP6, 16414-terme, 1a).

El pintor argentí Mariano Montesinos Fariña comprà (1935) per preu de 500 pessetes un trast de 260 m² que confrontava amb la propietat de Bernarda Falomir López i dos carrers en projecte (després nombres 107 i 108 i actualment Peníscola) que el separaven del rafal de Cala Major. Montesinos hi construí una casa de planta baixa, pis i jardí. El 1957 vengué la propietat per preu de 7.000 pessetes al comerciant Mateo Homar Humbert, qui dos anys després la vengué a la neerlandesa Alida Lebbe Schouton (casada amb el misser Jan H. L. Lebbe), qui l’adquirí representada per l’API Guillermo Vich Ripoll (RP6, 16729-terme: 1a, 5a-6a).

Margarita Porcel Mas adquirí (1935) un trast de 624,67 m² que confrontava amb el camí de Gènova a Portopí i les propietats de Cittadini, Mariano Montesinos Fariña i Vicente Tous Martínez. Segons l’escriptura de compravenda, se situava al lloc denominat el Portell de Son Vic. Margarita Porcel Mas morí el 3 d’agost de 1954 amb testament que havia disposat el 29 de gener de 1935 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu universal el seu home, el funcionari Manuel Ferrer Arbona. Aquest morí el 9 de març de 1965 amb testament que havia ordenat el 9 de març de 1960 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva neboda Antonia Arbona Lliteras (RP6, 16730-terme, 1a-3a).

Leonardo Reus Vila adquirí (1937) per 400 pessetes un trast de 517,65 m² que confrontava amb el camí de Gènova a Portopí. Hi construí una casa de planta baixa amb soterrani que, posteriorment, estarà marcada amb el nombre 129 del carrer de Juan de Saridakis. El 1966, Antonio Roca Porcel adquirí la propietat en pública subhasta per 440.000 pessetes i, dos anys després, la vengué per 20.000 pessetes a l’industrial Leonardo Reus Martínez (RP6, 18012-terme: 1a, 6a-7a).

Francisco Vich Matas comprà (1938) per 200 pessetes un trast de 510 m² que confrontava amb el camí de Gènova a Portopí i les propietats de Vicente Tous Martínez, Guilbot Georges i Margarita Porcel Mas. El 1950 vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Miguel Palmer Roca, qui hi construí una casa marcada amb el nombre 125. El 1960 la vengué per preu de 90.000 pessetes al matrimoni neerlandès Hendrik Willem Bras i Elisabeth Van Ingen de Bras, els quals quatre anys després la vengueren pel mateix preu al capità de iot britànic Derek Hamilton Arhstrong, qui el 1968 la vengué per preu de 100.000 pessetes a la seva compatriota Joan Mary Clements (nascuda Compton Freeman) (RP6, 18941-terme, 1a-5a).

El matrimoni Vicente Tous Martínez i Antonia Ana Fullana Valens adquirí (1939) per preu de 300 pessetes un trast de 393,6 m² que confrontava amb un carrer en projecte i les propietats de Mariano Montesinos Fariña i Francisco Vich Matas. El 1962 vengueren la propietat per preu de 6.000 pessetes al cambrer Bartolomé Cañellas Pons (RP6, 19695-terme, 1a-2a).

Finalment, Catalina Vidal Torrens, veïnada de Mendoza (Argentina), casada amb el pintor argentí Francisco Bernareggi González Calderón, adquirí (1945) per preu de 42.000 pessetes una peça de terra de 1.111 m² que comprenia les cases del rafal i que confrontava amb els camins de Cal Patró i de Gènova a Portopí. El 1956 Vidal vengué la propietat per preu de 25.000 pessetes a l’industrial José Piris Sintes, qui el 1965 la vengué per preu de 70.000 pessetes a la secretària francesa Jeannine Andrée Bergand (RP6, 23481-terme: 1a, 3a, 5a).

María Bestard Romaguera morí fadrina el 8 de juny de 1947 amb testament que havia disposat el primer de juliol de 1944 davant el notari Jaime Gelabert Ferrer, en què nomenà hereu el seu germà, Bartolomé. Mitjançant escriptura de 28 següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia el que restava de Son Frau després de les segregacions efectuades entre 1934-45, ço és, una peça de terra de 3 quarterades i 28 destres (RP6, 2389-terme, 8a).

El 10 de juny de 1964 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Bartolomé Bestard Romaguera vengué a Amanda Salas Garau i a María de las Nieves Truyols Moragues per preu global de 37.500 pessetes aquesta propietat, el rafal de Can Vell i una peça de terra de 4.960,99 m² procedent de Son Bono, les quals eren contigües i formaven una sola finca cadastral. El venedor es reservà un trast de Son Frau de 403 m² (RP6: 2389-terme, 1690-terme, 6283-terme, 2836-III).

Bartolomé Bestard Romaguera, pescador, morí l’11 de març de 1969 amb testament que havia ordenat el 17 de maig de 1965 davant el notari José Clar Salvá, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, María Roca Morey (RP6, 5036-terme, 10a).

Una altra propietat procedent de Son Frau era la que tenia Bartomeu Peña Bosch, qui l’adquirí, ço és, una porció per compra a Joana Aina Ballester Frau mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1853 autoritzada pel notari Joan Muntaner Riera, i l’altra, per compra a Lleonard Serra Trias mitjançant escriptura de 19 d’abril de 1854 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner (RP6, 8013-terme, 1a).

Bartomeu Peña Bosch morí el 15 de març de 1868 amb testament tancat que havia atorgat el 15 de febrer de 1865 (el qual fou protocol·litzat juntament amb diverses memòries pel notari Gregorio Vicens Bordoy el 23 de març de 1868), en què, entre altres coses, llegà Son Frau a la seva filla, Concepción. Nomenà hereves universals usufructuàries la seva dona, Francina Cabot Ximelis (†1875), i la seva filla, a la qual també feu hereva universal propietària juntament amb el seu altre fill, Eulogio (†1902) (íd.).

Mitjançant escriptura de 7 de març de 1874 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Concepción Peña Cabot adquirí del comerciant Francisco Piña Aguiló per preu de 5 pessetes una porció de Son Bono de 25,65 m2 que agregà a Son Frau (RP6, 2387-terme, 1a).

Concepción Peña Cabot morí fadrina als 74 anys el 14 de gener de 1901 amb testament que havia disposat el 26 de juliol de 1900 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà a la Congregación de Hermanas Terciarias del Carmen l’usdefruit de la més petita de les dues cases de Son Frau, ço és, la mateixa que ja ocupaven dites religioses, amb la condició que hi residissin i continuassin dedicant-se a l’ensenyament i a obres de caritat, car, del contrari, l’usdefruit passaria al seu germà, Eulogio, o als marmessors, els quals dedicarien el producte de la venda a misses resades. Nomenà hereu universal usufructuari el seu germà, i propietària, la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors el prevere José Morey Crespí (beneficiat del concordat de la Seu de Mallorca) i els missers Gregorio Guasp Vicens i Juan Bautista Socías Sorá, a qui manà que dedicassin el producte líquid de l’herència a misses resades i almoina ordinària. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de març de 1902 autoritzada pel mateix notari. Sor Josefa de San Andrés Corsini Puyal Bistué (en el segle Andrea, superiora de la Comunidad de Hermanas Terciarias Carmelitas) acceptà l’usdefruit de la propietat, que consistia en una peça de terra d’uns 150 m² amb casa i corral que confrontava a l’oest amb el camí de la Bonanova (RP6, 8014-terme, 2a).

Mitjançant escriptura de 20 de març de 1906 autoritzada per dit notari Massanet, els marmessors de Concepción Peña Cabot vengueren l’íntegra propietat de Son Frau per preu de 16.000 pessetes a la Comunidad de Hermanas Terciarias de la Virgen del Carmen. Aleshores tenia dues cases i confrontava al nord amb terres de Son Berga (de Pedro Rossiñol de Zagranada); a l’est i al sud, amb el rafal de Son Vic, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (íd.: 1a, 4a).

Les carmelitanes hi construïren un convent i es dedicaren a l’ensenyament entre 1928-73. Des de 1977, la propietat és ocupada pel centre educatiu Queen’s College, que també té diverses instal·lacions damunt terrenys de Son Vic.

Finalment, cal esmentar una altra propietat procedent de Son Frau que pertanyia a Francesc Palmer Frau. Consistia en una casa marcada amb el nombre 8 i en un trast contigu, de 160 m² de superfície. Confrontava amb un camí i la casa de Francisco Terrasa. Morí als 75 anys el 12 de març de 1858 amb testament que havia disposat el primer de juny de 1844 davant el notari Miguel Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Bernardo (†1847) —casat amb Juana Ana Jaume Lloret—, Francisco, Antonio (pilot) i Juana María (casada amb Nicolás Sureda Ferrer), nascuts del seu matrimoni amb Maria Rigo Fluxà, a la qual nomenà hereva usufructuària. Aquesta morí viuda als 82 anys el 27 d’agost de 1869 amb testament que havia ordenat el 2 d’octubre de 1861 davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva universal propietària la seva filla, Juana María. Mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1870 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Frau, que fou venuda al taverner Lucas Estarellas Enseñat per preu de 424 lliures mitjançant escriptura de 10 d’octubre de 1874 autoritzada per dit notari Vicens (RP6, 1634-terme: 1a, 3a-5a).

El 6 d’octubre de 1905 davant el notari José Alcover Maspons, Lucas Estarellas Enseñat vengué la propietat per preu de 1.250 pessetes a Francisco Serra Coll (fuster) i a la seva primera dona, Catalina Bibiloni Morey. D’aquest matrimoni nasqué Mateo, picapedrer. Francisco Serra Coll es casà en segones núpcies amb Margarita Juaneda Frau i en foren filles Margarita (casada amb el ferroviari Juan Cunill Palmer) i Antonia, casada amb el militar Gonzalo García Durán. Morí viudo el 8 de desembre de 1959 amb testament que havia disposat el 28 de maig de 1949 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus tres fills. Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1961 autoritzada pel notari José Clar Salvá acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Frau, que se l’adjudicà Mateo (íd., 6a-7a).