Can Bleda

Son Pisà, Son Arades

La propietat se situava entre Son Valero, Son Cugullada i els camins de Valldemossa i Sóller. Prengué nom de les famílies Arades i Pisà, les quals la posseïren en els segles XVI i XVII, respectivament, i de Vicenç Borràs, àlies Bleda, qui en fou arrendatari a la segona meitat del segle XVIII. Els seus terrenys foren urbanitzats en els decennis de 1980-90 i s’hi construí, entre d’altres, l’edifici de l’IES Madina Mayurqa.

Les notícies més antigues que en tenim són del 7 de novembre de 1505, quan l’hortolà Pere Bonifai establí el domini útil de la propietat al també hortolà Antoni Sala mitjançant escriptura autoritzada pel notari Mateu Moranta (ARM, Not. 3045, f. 238).

El 1517 Joan Campfullós capbrevà el domini directe que pesava damunt la propietat declarant que tenia dret a cobrar anualment 3 sous 6 diners cens alodial que li prestava Antoni Saleta. Joan Campfullós el tenia com a hereu de son pare, Joanot Vicenç Campfullós, segons el testament que disposà davant el notari Francesc Milià. Joan Campfullós testà el 2 de setembre de 1565 i fundà un fideïcomís que recaigué damunt Eleonor Gual de Berard. En el segle XIX posseïen el domini directe Mariano Orlandis Dezcallar i els hereus de Jeroni Berard (ARM, ECR-1146, f. 24v; ARM, ECR-1148, f. 83; ARM, ECR-1125, f. 26v).

El 17 de juny de 1518 davant el notari Bartomeu Company, Antoni Sala donà la propietat a Joana Sala, casada amb Sebastià Creixell. Fruit d’aquest matrimoni nasqué Bàrbara Creixell Sala, qui mitjançant escriptura de primer de setembre de 1568 autoritzada pel notari Sebastià Mulet aportà aquesta propietat com a dot al matrimoni que celebrà amb el conrador Jeroni Arades, el qual posseïa el rafal veïnat dit d’en Negre (posteriorment Son Cugullada). Jeroni Arades testà el 5 de setembre de 1568 davant el referit notari Mulet i nomenà hereu universal el seu fill Sebastià, sabater. L’altre fill del matrimoni, Antoni, fou donatari de sa mare, Bàrbara. Per tal de solucionar el repartiment de les herències materna i paterna, els germans Arades Creixell iniciaren una causa a la Reial Audiència que finalitzà mitjançant una escriptura de transacció que signaren el 5 de gener de 1585 davant el notari Antoni Jaume Boscà, en virtut de la qual Sebastià s’adjudicà la propietat que aquí en ocupa, i Antoni, el rafal d’en Negre (ARM, Not. 5122, f. 48v; ADM, MSL/82, f. 92).

Tanmateix, sembla que la divisió s’efectuà amb anterioritat, car, segons els estims de 1578, la propietat ja pertanyia a Sebastià Arades Creixell: «Lo rafal de Sebastià Arades, mil y dos-centes liures.» Sa mare, Bàrbara Creixell Sala, viuda de Jeroni Arades, hi apareix com a propietària del rafal d’en Negre o Son Cugullada (ARM, D-1251, f. 145v).

Segons els contractes d’arrendament signats l’11 de juny de 1590 i el 29 de juliol de 1593 per Sebastià Arades Creixell, el rafal estava plantat de figueres, magraners i ametlers. El propietari es reservava part dels fruits i mostrava especial interès pels magraners, car obligava l’arrendatari a suplir totes les faltes d’aquest arbre. Tenia dret de percebre tres hores i mitja d’aigua de la síquia de la ciutat (ARM, Not. 6348, s/f; ARM, Not. 3050, f. 168v).

Sebastià Arades Creixell testà el 30 de desembre de 1603 i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina, i propietari, el seu fill Josep Nicolau. El 14 de febrer de 1607 Caterina, com a curadora dels béns del seu fill Josep Nicolau, establí la propietat a Macià Pisà imposant un cens reservatiu de 29 lliures 10 sous. Aleshores confrontava amb el rafal de Gabriel Valero, el camí de Valldemossa i el rafal de Mateu Cugullada. Era tenguda sots alou dels hereus de Jaume Campfullós, prestava nombrosos censals i tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat (ARM, Not. 5122, f. 48v).

Macià Pisà testà el 24 de setembre de 1616 davant el notari Francesc Ferragut i nomenà hereu universal el seu fill Miquel Francesc, qui el 2 d’octubre següent rebé l’inventari de béns de son pare. L’heretat consistia en unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer de Bonaire, i en la propietat que aquí ens ocupa, situada entre els camins de Sóller i Valldemossa, tenguda sots domini directe dels hereus de Joan Baptista Berard. De les cases es descriuen l’entrada, la cuina, l’estable i la païssa, on s’estotjava una quantitat important de lli d’Alexandria. El difunt tenia dret de percebre nombrosos censals que li prestaven diversos particulars i institucions (ARM, Not. 5111, f. 733).

Després de la mort del comerciant Miquel Francesc Pisà, la seva herència passà per indivís als seus nebots Francesc, doctor en drets, i Pere Andreu Campos Pisà, mercader. El 23 de gener de 1649 es dividiren l’heretat, que consistia en unes cases situades al carrer de Bonaire, un molí d’aigua fariner situat al terme de la vila de Sóller i el rafal que aquí ens ocupa, aleshores anomenat Son Arades. Francesc s’adjudicà aquesta propietat i nombrosos censals (ARM, Not. 5485, f. 48).

Francesc Campos Pisà (†1660) era fill del mercader Andreu Campos i de Caterina Pisà. Es casà en primeres núpcies amb Caterina Gili, filla del notari Bartomeu Gili, i en segones, amb Caterina Torrandell Alemany, viuda d’en Puigdorfila, de qui nasqué el seu fill Francesc, a qui nomenà hereu universal al testament que disposà el 17 d’abril de 1655 (Planas, 2001: 73; ARM, C-134, f. 259v).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Francesc Campos Torrandell, consistia en un hort, tenia cases i valia 2.500 lliures. També posseïa el rafal veïnat de Son Cugullada: «Rafal Son Cugullada, de M.ᵒ Fran.ᶜʰ Campos, mil y sis-centas lliuras. Ort y casas de dit M.ᵒ Fran.ᶜʰ Campos, dos mil y sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 192).

Francesc Campos Torrandell testà el 20 de febrer de 1676 davant el notari Macià Garcia i nomenà hereu universal el seu fill Francesc, qui testà el 20 d’agost següent davant el mateix notari i feu hereu universal el seu fill Francesc. A la segona meitat del segle XVIII la propietat pertanyia al prevere Francesc Campos, beneficiat de la Seu, qui la tenia arrendada a Vicenç Borràs, Bleda (ARM, Not. S-751, f. 342; ARM, Not. S-752, f. 91).

Posteriorment passà a Joana Campos, casada amb Joan Baptista Manente, doctor en drets i oïdor de la Reial Audiència. Fruit d’aquest matrimoni nasqué Antonina Manente Campos, qui es casà amb Joan Baptista Brondo Moll (fill de Rafel i de Joana) i en fou fill Rafel Ignaci, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual es denominava Son Pisà, se situava a la parròquia de Sant Jaume, tenia casa, ocupava una superfície de 4 quarterades de camp de reguiu de primera qualitat i valia 3.000 lliures. També era propietari de Son Barraquer (ARM, D-1530, f. 106).

Rafel Ignaci Brondo Manente morí el 2 de novembre de 1844 amb testament que havia disposat el 8 de setembre de 1842 davant el notari Agustí Marcó Guardiola, en què llegà una unça d’or a la seva criada Catalina Morro i instituí en la porció llegítima els seus quatre fills: María Antonia (casada amb Venancio Anacleto Recio), Josefa (casada amb Miguel Llanderal), Manuel (casat amb Catalina Campaner Rosselló) i Concepción Brondo Monserrat (casada amb Francisco Barberín Vanrell). En la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Joana Monserrat Soler, i propietari, el seu fill Juan Brondo Monserrat, qui també fou hereu de sa mare segons el testament que ordenà el 13 d’agost de 1842 davant dit notari Marcó, efectiu per la seva mort l’11 de novembre de 1860. El 7 de gener de 1864 davant el notari Miguel Font Muntaner, els germans Juan, María Antonia i Concepción Brondo Monserrat i Catalina Campaner Rosselló (viuda de Manuel Brondo Monserrat, com a curadora de la seva filla María del Pilar Brondo Campaner) signaren escriptura de transacció damunt les herències, que comprenien béns procedents dels fideïcomisos fundats per Bartomeu Brondo, Francesc Campos Torrandell, Antoni Moll i Joan Baptista Brondo Moll: les possessions de Justaní i Son Manente (Manacor) i Son Morro (Valldemossa), diverses cases a la ciutat, un hort de la Marjal de Son Claret de Muro (20 quarterades) i els horts de Can Bleda o Son Pisà (que se l’adjudicà l’hereu) i Son Barraquer (8 quarterades). Segons aquest document, els béns que la família tenia a Salamanca ja havien estat venuts. Aleshores Can Bleda ocupava una superfície de 4 quarterades, comprenia casa rústica i urbana i tenia el dret de percebre cada 20 dies de la síquia de la ciutat dues hores d’aigua de la tanda del Colomer i una hora i mitja de la tanda del Comanador. Confrontava al nord amb Son Valero (de Jacinto Feliu Bonet); al sud, amb Son Cugullada (de Gabriel Fausto Fuster Forteza); a l’est, amb el camí de Sóller, i a l’oest, amb el camí antic de Valldemossa (ARM, Miguel Font Muntaner, Any 1864, f. 9; RP7, 15-terme, 1a).

El 28 de setembre de 1864 davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Brondo Monserrat vengué la propietat a Antonio Sureda Verd per preu de 4.500 lliures, ço és, 4.450 lliures pel rafal i els drets d’aigua i 50 lliures pels estims i arreus (RP7, 15-terme, 2a; ARM, Cayetano Socías Bas, Any 1864, Semestre 2n, f. 1102).

Mitjançant escriptura de 15 d’agost de 1868 autoritzada per dit notari Socías, Antonio Sureda Verd vengué al misser Jacinto Feliu Bonet per preu de 5.000 lliures tota la propietat excepte mitja hora d’aigua de la tanda del Colomer, que la vengué (1872) a Gabriel Fausto Fuster Forteza, qui l’agregà a Son Cugullada, contigua a Can Bleda (RP7, 15-terme, 9a; RP7, 1157-terme, 1a).

Jacinto Feliu Bonet morí viudo d’Ana Salas als 76 anys el 14 de maig de 1884 amb testament que havia ordenat el 26 de maig de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què declarà que no tenia més hereus forçosos que els seus nets: Juan, Francisca, Ana i Isabel Villalonga Feliu, fills de la seva difunta pubila, Isabel Feliu Salas, viuda de Juan Villalonga Mateu, als quals nomenà hereus amb designació de béns. A Juan li deixà la possessió de Son Bacs (Ariany) amb els seus agregats i la comuna de Petra, les possessions de Son Sastre i Son Font (Calvià) i el rafal de Can Domenge. A Ana li deixà el Secar de Son Pacs juntament amb el seu dret de 12 hores d’aigua de la síquia de na Bastera, l’Hort de Sant Joan o Cals Enagistes juntament amb el seu dret d’11 hores d’aigua de la síquia de la ciutat i la casa situada al carrer de Can Ribera amb les seves pertinences i agregats. A Isabel li deixà els rafals contigus de Son Valero i Can Bleda juntament amb el seu dret de 15 hores d’aigua i una dobla de la síquia de la ciutat i un entresol de la casa de la plaça de Cort. En la resta de béns i drets nomenà hereva universal la seva altra neta, Francisca, qui s’adjudicà Son Frau, Son Espases Vell, la Costa, la casa principal, l’entresol interior i botiga de la plaça de Cort i la cotxeria del carrer de Sant Francesc a la part que aleshores es denominava carrer de Lulio. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 10 de gener de 1888 autoritzada pel mateix notari (RP7, 1157-terme, 2a).

Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Isabel Villalonga Feliu hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets d’aigua de la síquia de la ciutat de què gaudia Can Bleda i fou indemnitzada amb la quantitat de 13.500 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

Mitjançant escriptures de 18 d’octubre de 1944 i 7 d’agost de 1945 autoritzades pels notaris José Vidal Busquets i Juan Alemany Valent, respectivament, Isabel Villalonga Feliu vengué a l’Estat, Ram de Guerra, per preu de 106.250 pessetes un trast de 850 m² situat al vèrtex nord-oest de la propietat, afrontat amb la carretera de Valldemossa. Damunt una part del solar de 260 m² es construí un edifici de dues plantes destinat a residència d’oficials i suboficials fadrins. L’11 de juny de 1955 davant el notari Asterio Unzué Undiano, l’Estat, Ram de Guerra, manifestà que l’edifici havia estat transformat en dos habitatges per a oficials casats. Aleshores confrontava al sud amb un carrer en projecte denominat via de cintura o circumval·lació (actual carrer de Miquel Arcas). Mitjançant escriptura de 7 de març de 1958 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, l’Estat, Ram de Guerra, vengué aquesta i altres dues propietats per preu global de 27.817 pessetes amb 90 cèntims al Patronato de Casas Militares de Palma de Mallorca. A la segona meitat del decenni de 1990 els terrenys foren urbanitzats i passaren a formar part de la illeta delimitada per la carretera de Valldemossa i els carrers de Jeroni Amengual, Miquel Arcas i Jaume Vidal Alcover (RP7: 23050-terme, 23605-23606-terme).

Isabel Concepción Marcelina Villalonga Feliu nasqué el 27 d’abril de 1880. El 1905 es casà amb el tinent coronel Federico Muñoz Gui (n. 21-2-1876), fill del general de divisió Federico Nicomedes Muñoz Maldonado (1840-1906) i de Buenaventura María Gui Girvés. Morí el 2 d’agost de 1958 amb testament que havia ordenat el 21 de desembre de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què deixà Can Bleda, entre altres béns, a les seves filles Isabel i María del Carmen Muñoz Villalonga (casada amb el comandant metge Juan Jaume Llobera), les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Al mateix acte vengueren la propietat per preu de 30.000 pessetes als industrials Pedro i Bartolomé Garí Mut i Juan Mora Gornals. Segons recent midament, aleshores ocupava una superfície de 31.246 m². El 25 de juny de 1964 davant el mateix notari, Pedro i Bartolomé Garí Mut donaren les seves parts indivises de la finca als seus fills respectius Francisco Garí Castelló, pèrit industrial, i Francisco Garí Mir, enginyer industrial (Valadares, 2009: 125; RP7, 1157-terme, 3a-4a; RP7: 31777-terme, 31779-terme).

Can Bleda fou urbanitzada en els decennis de 1980-90. Damunt els terrenys es construïren els blocs d’habitatges situats entre la carretera de Valldemossa i els carrers de Miquel Arcas, Fra Francesc Palou i Alfons el Magnànim, i s’hi obriren els carrers interiors d’Eduardo Dato i Josep Pons i Frau. A la illeta més extensa, de 7.443 m² de superfície, s’hi construí l’edifici que alberga l’IES Madina Mayurqa, que obrí les portes el curs 1989-90. Una trinxa de terra d’uns 10.000 m² situada a l’extrem nord de la propietat, entre la carretera de Valldemossa i els carrers de Miquel Arcas i Alfons el Magnànim, fou agrupada amb terrenys de Son Valero i passà a formar part del parc de les Fonts i de les illetes delimitades per les referides vies i els carrers de Jeroni Amengual, Jaume Vidal Alcover, Gaspar Sabater i Joan Palou i Coll.