La propietat procedeix de l’establiment del rafal de Son Magraner. Se situa al camí de Son Magraner. Desconeixem l’origen del topònim.
El 30 d’agost de 1842 davant el notari Joan Ignaci March, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, Puigdorfila establí a Gabriel Genestar Palmer el trast nombre 16, d’1 quarterada. Confrontava amb dos camins d’establidors i els trasts nombres 15 (de Felipe Guasp Pascual) i 17 (de Jaime Terrades Alemany). S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures, pagador el 8 de setembre i redimible al for de 3% (ARM, Not. M-2366, f. 206).
Mitjançant escriptura de 18 d’octubre de 1857 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Gabriel Genestar Palmer vengué la propietat a Vicenç Castelló Oliver (RP2, 3935-terme, 1a).
Vicenç Castelló Oliver, Barbanegra, morí viudo als 91 anys el 17 d’abril de 1877 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 29 de març i el 2 de desembre de 1876 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereves universals amb designació de béns les seves filles: Isabel María i Ana María Castelló Salom, i els seus nets: Vicente i Tomás Miguel Sastre Castelló. Mitjançant escriptura de 17 de març de 1879 autoritzada per dit notari Sancho acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel María (íd., 1a-2a).
Isabel María Castelló Salom morí sense testar el 26 de gener de 1884, i en acte de 8 de maig de 1885 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en fou declarat hereu legal el seu pubil, Vicente Daviu Castelló (†9-5-1927), jornaler, veïnat d’Establiments, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de juny de 1885 autoritzada per dit notari Sancho (íd., 3a).
El 24 d’agost de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Vicente Daviu Castelló vengué la propietat per preu de 1.833 pessetes a Jaime Vich Juan (íd., 13a).
Jaime Vich Juan morí el 5 d’octubre de 1899 amb testament que havia ordenat el 19 de setembre de 1886 davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Catalina, Bárbara (casada amb Jaime Picornell Juan) i Juana Ana Vich Picornell (casada amb Miguel Palliser Roca), i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina Picornell Abraham. Mitjançant escriptura de 3 de febrer següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris. Al mateix acte Catalina Picornell Abraham feu donació entre vius a les seves filles. Bárbara i Juana Ana Vich Picornell s’adjudicaren mitja quarterada d’aquesta finca perhom (íd., 15a-17a).
Juana Ana Vich Picornell i el seu home, Miguel Palliser Roca, moriren el 21 de febrer de 1923 (als 58 anys) i el 5 de maig de 1923, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 13 d’abril de 1910 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituïren en la porció llegítima els seus fills: Juana Ana, Miguel i Jaime Palliser Vich, i en la resta de béns es nomenaren recíprocament hereus universals. Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1931 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol es dividiren els béns hereditaris i aquesta porció se l’adjudicà Juana Ana (RP2, 3935-terme, 19a-21a).
Juana Ana Palliser Vich morí sense testar el 29 d’octubre de 1947, i en acte de 2 de maig de 1970 dictat pel jutjat de primera instància nombre 3 de Palma en fou declarat hereu legal el seu pubil, Rafael Oliver Palliser, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Juan Oliver Sabater (†20-7-1958) (íd., 24a).
El 27 de juliol de 1904 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bárbara Vich Picornell vengué la seva porció per preu de 1.000 pessetes al jornaler Jorge Palmer Morro. Ocupava una superfície de mitja quarterada i confrontava al nord amb un camí d’establidors, i al sud, amb la porció adjudicada a Juana Ana Vich Picornell (RP2, 7462-terme, 1a-2a).
Jorge Palmer Morro morí als 83 anys el 29 de gener de 1914 amb testament que havia ordenat a Cal Foneret (Son Magraner) el 20 de novembre de 1912 davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà aquesta propietat a les seves nebodes Margarita (casada amb Juan Llinás Nadal) i Francisca Garcías Cabrer (casada amb Arnaldo Serra Verdera), i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana Ana Garcías Mascaró (†7-3-1924), i propietari, el nebot d’aquesta Antonio Abraham Garcías. Mitjançant escriptures de 16 de juny de 1914 i 31 de gener de 1925 autoritzades pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta finca se l’adjudicaren Margarita i Francisca Garcías Cabrer a raó d’un quartó perhom. Segons aquests documents, la propietat es denominava Ca na Renou (íd., 4a-5a).
El 9 de desembre de 1946 davant el notari Juan Alemany Valent, Francisca Garcías Cabrer vengué la seva porció per preu de 2.000 pessetes al jornaler Juan Palmer Fiol. Ocupava una superfície d’1 quartó i confrontava a l’oest amb la porció adjudicada a Margarita Garcías Cabrer (RP2, 7462-terme, 7a).
Mitjançant escriptura de 15 de setembre de 1950 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juan Palmer Fiol vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Magdalena Oliver Sans (casada amb Juan García Terrasa), qui el 28 de març de 1980 davant la notària d’Esporles Catalina Nadal Reus la vengué per preu de 300.000 pessetes al matrimoni Juan Vidal Pascual, jardiner, i Francisca Payeras Amer i a la seva filla Isabel Vidal Payeras (íd.: 8a, 12a).
El 22 de desembre de 1966 davant el notari Ignacio Zabala Cabello, Margarita Garcías Cabrer vengué la seva porció per preu de 9.600 pessetes al comerciant Julián Ferragut Mulet. Tenia una casa que hi havia fet construir la venedora, la qual ocupava una superfície d’uns 70 m² i estava marcada amb el nombre 28 del camí de Son Magraner (RP2, 12798-terme: 1a-2a, 8a).
El terme de Palma 