Can Batista
La propietat procedeix de l’establiment del rafal de Son Magraner. Se situa entre Son Ripollet i el camí de les Cases Noves. Pren nom d’Antonio Seguí Balaguer, Calut, i del seu nebot Juan Bautista Seguí Gordiola.
El 14 d’agost de 1842 davant el notari Joan Ignaci March, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, Puigdorfila establí a Antonio Seguí Balaguer, fill de Josep i d’Antonina, el trast nombre 8, d’1 quarterada. Confrontava amb terres de Nicolau Ripoll Bestard, Rafael Comas Romaguera, Sebastián Castelló Colombás, Jaime Terrades Alemany mitjançant un camí, Pedro Pons Rosselló i Catalina Frau Figuerola. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures, pagador el 8 de setembre i redimible al for de 3% (ARM, Not. M-2366, f. 192).
Mitjançant escriptura de 21 de novembre de 1844 autoritzada per dit notari March, Antonio Seguí Balaguer vengué per preu de 10 lliures al seu germà Bartolomé Seguí Balaguer, jornaler, una porció d’1 quartó amb l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 6 lliures cens. Confrontava amb terres romanents al venedor, terres de Sebastián Castelló Colombás, terres de Jaime Terrades Alemany mitjançant un camí d’establidors, terres de Pedro Pons Rosselló i un camí de carro que es reservà el venedor a la partió amb les terres de Rafael Comas Romaguera (RP2, 1309-terme, 1a).
El 28 de juliol de 1850 Antonio Seguí Balaguer vengué al femater Juan Riutort Garau una porció d’1 quartó amb l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 6 lliures cens. Confrontava amb terres romanents al venedor, terres de Nicolau Ripoll Bestard, terres de Rafael Comas Romaguera i terres de Catalina Frau Figuerola (RP2, 385-PG, 1a).
Antonio Seguí Balaguer morí viudo el 19 de juliol de 1891 amb testament que havia disposat el 24 de setembre de 1887 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals el seu fill José Seguí Florit i la seva criada Margarita Bosch Romaguera, als quals destinà una porció d’1 quartó d’aquesta finca perhom. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de mitja quarterada, estava plantada d’ametlers, tenia una caseta de planta baixa i una cisterna (que s’adjudicà Margarita Bosch Romaguera) i confrontava al nord amb terres de la mateixa procedència de Juan Bautista i Bartolomé Seguí Gordiola; al sud, amb terres de la mateixa procedència de Guillermo Cladera Fiol; a l’est, amb les Cases Noves (de Bartolomé Comas Florit), i a l’oest, amb terres de Bernardo Bennásar i de Melchor Seguí Frau (RP2, 5964-terme, 1a).
El 27 de juliol de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Margarita Bosch Romaguera vengué la seva porció de Can Toni Calut per preu de 400 lliures a María Ana Bennásar Pons, veïnada d’Inca. Ocupava una superfície de 95 destres i mig, comprenia la casa que hi feu construir Antonio Seguí Balaguer i confrontava al nord amb la porció adjudicada a José Seguí Florit, i a l’est, amb un camí d’accés de 2,7 metres d’ample (RP2, 5964-terme, 2a-3a).
María Ana Bennásar Pons, jornalera, morí viuda als 70 anys el 17 de febrer de 1909 amb testament que havia disposat el 10 de juny de 1899 davant dit notari Font, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Gabriel Pons Bennásar, jornaler, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
Gabriel Pons Bennásar morí viudo als 78 anys el 20 d’abril de 1943 amb testament que havia ordenat el 28 de juliol de 1939 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus quatre fills: Bartolomé (picapedrer), María (casada amb el jornaler Miguel Bautista Cañellas), Gabriel (jornaler) i Margarita Pons Cladera (casada amb el picapedrer Mateo Crespí Cladera), i en la resta de béns nomenà hereu propietari el seu fill Gabriel, qui s’adjudicà aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la finca comptava amb dues cisternes (íd., 6a).
Gabriel Pons Cladera, picapedrer, morí el 7 d’abril de 1968 amb testament que havia ordenat el 13 de març de 1967 davant el notari José Clar Salvá, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills: Gabriel (mecànic), Antonia i Francisca Pons Salvá, i en la resta de béns nomenà hereva la seva dona, Antonia Salvá Serra. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
El 10 de juliol de 1971 davant el notari Raimundo Clar Garau es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Gabriel Pons Salvá (íd., 8a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la urbana 30 del camí de les Cases Noves i ocupa una superfície de 1.722 m².
José Seguí Florit morí el 13 de març de 1901 amb testament que havia disposat el 14 de febrer de 1899 davant el notari José Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima la seva filla adoptiva, María Seguí Vich, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina Vich Llabrés (†27-9-1921). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 de juny següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 95 destres i mig i confrontava al sud amb la porció adjudicada a Margarita Bosch Romaguera, i a l’est, amb un camí d’accés de 2,7 metres d’ample (RP2, 5965-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptures de 30 de maig i 16 de juny de 1918 autoritzades pel notari Rafael Togores Palou, Catalina Vich Llabrés s’adjudicà la propietat i la vengué en unió d’altres dues per preu global de 2.000 pessetes a Antonio Vich Lladó, veïnat de Sóller (íd., 4a-5a).
El 14 d’agost de 1941 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Antonio Vich Lladó vengué la propietat per preu de 1.300 pessetes al matrimoni Gabriel Pons Cladera, jornaler, i Antonia Salvá Serra (íd., 7a).
Gabriel Pons Cladera, picapedrer, morí el 7 d’abril de 1968 amb testament que havia ordenat el 13 de març de 1967 davant el notari José Clar Salvá, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills: Gabriel (mecànic), Antonia i Francisca Pons Salvá, i en la resta de béns nomenà hereva la seva dona, Antonia Salvá Serra. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
El 10 de juliol de 1971 davant el notari Raimundo Clar Garau es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia Pons Salvá (íd., 9a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la urbana 28 del camí de les Cases Noves i ocupa una superfície de 1.647 m².
El 27 de setembre de 1877 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bartolomé Seguí Balaguer vengué la propietat per preu de 470 lliures als seus fills Bartolomé i Juan Bautista Seguí Gordiola, jornalers. Tenia una casa que hi havia fet construir el venedor, la qual era d’un aiguavés de planta baixa i pis i estava marcada amb el nombre 41 del quarter 7è de la zona 4a (RP2, 1309-terme: 1a, 3a).
Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1892 autoritzada per dit notari Font, els germans Seguí Gordiola es dividiren la propietat. Juan Bautista s’adjudicà mig quartó amb la casa (oest), i Bartolomé, el mig quartó restant (est) (íd., 5a).
Juan Bautista Seguí Gordiola morí el 5 de juliol de 1915 amb testament que havia disposat el 26 de maig anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus cinc fills: Bartolomé, José, Andrés, Antonia i Francisca Seguí Balaguer, i els seus nets Juan (†11-4-1930) i María Magdalena Seguí Comas (†17-8-1931), i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Magdalena Balaguer Jaume (†14-8-1934), i propietaris, els seus cinc fills. Mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1935 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca (RP2, 1309-terme, 7a).
Francisca Seguí Balaguer morí viuda el 7 de febrer de 1965 amb testament que havia ordenat el 18 de març de 1950 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereus en parts iguals els seus tres fills: Mateo (agricultor), Juan (xòfer) i Antonio Cañellas Seguí (fuster). Mitjançant escriptura de 10 d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Antonio (íd., 8a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la urbana 24 del camí de les Cases Noves i ocupa una superfície de 855 m².
Bartolomé Seguí Gordiola morí als 65 anys el 24 de juliol de 1913 amb testament que havia disposat el 12 anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Balaguer Jaume, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bartolomé, José, Francisca i Antonia Seguí Balaguer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 6088-terme, 3a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la urbana 26 del camí de les Cases Noves i ocupa una superfície de 958 m².
El 9 de juliol de 1863 davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Riutort Garau vengué la propietat per preu de 535 lliures al jornaler Guillermo Cladera Fiol. Tenia una casa que hi havia fet construir el venedor (RP2, 385-PG, 1a).
Guillermo Cladera Fiol morí als 80 anys el 2 d’agost de 1904 amb testament que havia ordenat el 13 de desembre de 1894 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Jaime i Paula Cladera Sampol, i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Sampol Colombás (†6-11-1915), i propietària, la seva filla Margarita Cladera Sampol, qui s’adjudicà aquesta finca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd.: 2a, 4a).
Margarita Cladera Sampol morí el 6 de novembre de 1939 amb testament que havia disposat el 3 de maig de 1923 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Mateo Crespí Pou (†12-12-1941), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Catalina (casada amb Monserrate Busquets Crespí), Mateo (picapedrer) i Margarita Crespí Cladera (casada amb Miguel Serra Cánaves), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de febrer següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 5a-6a).
El 18 de març de 1942 davant dit notari Chacártegui es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina Crespí Cladera (íd., 7a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la urbana 32 del camí de les Cases Noves i ocupa una superfície de 1.794 m².
El terme de Palma 