La propietat procedeix de l’establiment del rafal de Son Magraner. Se situa entre Son Ripollet i els camins de la Real i les Cases Noves.
El 14 d’agost de 1842 davant el notari Joan Ignaci March, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, establí al conrador Guillermo Camps Cañellas, fill de Joan i de Joana Aina, una peça de terra de mitja quarterada i 25 destres procedent del trast nombre 1. Confrontava amb terres de Nicolau Ripoll Bestard, el trast nombre 2 (de Melcion Picornell Capó), un camí d’establidors (actual camí de les Cases Noves) i la possessió de Son Espanyol mitjançant un camí (actual camí de la Real). Es pagà una entrada de 14 lliures 1 sou 3 diners i s’imposà un cens reservatiu de 3 lliures 7 sous 6 diners, pagador el 8 de setembre i redimible al for de 3% (ARM, Not. M-2366, f. 190).
Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1873 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Guillermo Camps Cañellas vengué la propietat al jornaler Antonio Picornell Abraham per preu de 2.192 pessetes amb 39 cèntims, «o sean, seiscientas sesenta libras de la antigua moneda mallorquina». Aleshores tenia una casa de planta baixa d’un aiguavés i confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb Son Ripollet (de María Francisca Ripoll Feliu); a l’est, amb terres del comprador, i a l’oest, amb un camí públic veïnal (RP2, 1501-terme: 1a, 6a).
Antonio Picornell Abraham morí viudo el 6 de juny de 1900 amb testament que havia disposat el 7 de juliol de 1896 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Magdalena Picornell Tomás (veïnada de Marratxí, casada amb Pedro Seguí) i nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus fills Catalina i Melchor Picornell Tomás. Mitjançant escriptura de 25 de gener de 1902 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la dividiren de la següent manera: Melchor s’adjudicà una porció d’1 quartó amb la casa, i Catalina, la porció restant, d’1 quartó i 25 destres (íd., 9a).
El 5 de juny de 1902 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Melchor Picornell Tomás, veïnat de la vila de Madrid, vengué la seva porció per preu de 1.300 pessetes a Juan Aguiló Valentí Forteza. Confrontava al sud amb la porció adjudicada a Catalina Picornell Tomás (RP2, 7801-terme, 1a-2a).
Juan Aguiló Valentí Forteza es casà el 15 de maig de 1895 a la parròquia de Sant Miquel amb María Aguiló Valentí, Cetre, i en foren fills Rosa, Josefa, María, Dolores, Juana, Mercedes i Juan Aguiló Aguiló. Morí el 2 de gener de 1933 amb testament que havia ordenat el 2 de desembre de 1931 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, aquesta i els seus fills. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 3 de setembre de 1941 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, María Aguiló Valentí i els seus fills vengueren la propietat per preu de 1.800 pessetes a la Congregación de Hijas de la Misericordia Terciarias de San Francisco de Asís, que l’adquirí representada per la superiora general, sor Fermina Ferragut Alzamora, en el segle Francisca Ferragut Alzamora, autoritzada per la secretària general de la congregació, sor Catalina del Corazón de María Bauzá Mayol (íd., 5a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la urbana 46 del camí de la Real i ocupa una superfície de 1.752 m².
Endemés de la porció de 125 destres procedent del trast nombre 1, Catalina Picornell Tomás també s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó contigua a l’anterior procedent del trast nombre 2. Son pare, Antonio Picornell Abraham, tenia aquesta darrera porció per herència del seu, Melcion Picornell Capó, qui morí el 13 de juny de 1861 amb testament que havia disposat el 16 de maig de 1845 davant el notari Bernat Togores, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina Abraham Verger, i propietaris en parts iguals, els seus cinc fills: Juana Ana (casada amb Antonio Terrasa Bosch), Salvador (jornaler), Antonio (jornaler), Melchor (jornaler) i Catalina Picornell Abraham (casada amb Jaime Vich Juan). Caterina Abraham Verger, jornalera, morí viuda als 78 anys el 4 de gener de 1871 amb testament que havia ordenat el 10 de novembre de 1869 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus cinc fills. Mitjançant escriptura de 10 de juliol de 1871 autoritzada per dit notari Sancho acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Antonio Picornell Abraham s’adjudicà la dessusdita porció d’1 quartó. Melcion Picornell Capó tenia l’íntegre trast nombre 2 (d’1 quarterada) per establiment que signà al seu favor Felipe Puigdorfila, abans Fuster, mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1842 autoritzada pel notari Joan Ignaci March, imposant un cens reservatiu de 6 lliures. Confrontava al nord amb el camí de les Cases Noves; al sud, amb Son Ripollet (de Nicolau Ripoll Bestard); a l’est, amb Can Peita (de Joan Rosselló Manera), i a l’oest, amb el trast nombre 1 (de Guillermo Camps Cañellas) (RP2, 1501-terme, 11a; RP2, 1828-terme: 1a, 4a, 6a).
Com que ambdues porcions eren contigües, Catalina Picornell Tomás les agrupà sota una mateixa finca registral mitjançant escriptura de 25 de gener de 1902 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Ocupava una superfície de mitja quarterada i 25 destres i confrontava a l’oest amb un camí públic (RP2, 7802-terme, 1a).
El 15 de gener de 1925 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Catalina Picornell Tomás vengué la propietat per preu de 70 pessetes a Margarita Femenía Picornell, casada amb Lorenzo Terrasa Servera, la qual mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1949 autoritzada pel notari José Vidal Busquets la donà al seu fill José Terrasa Femenía (íd., 3a-4a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la urbana 44 del camí de la Real i ocupa una superfície de 4.160 m².
El terme de Palma 