Son Magraner Nou
La propietat es formà mitjançant l’agrupació de tres peces de terra procedents de l’establiment del rafal de Son Magraner. Se situa entre el camí de les Cases Noves i la carretera de Valldemossa. Pren nom del conrador Vicenç Castelló Oliver, Barbanegra, documentat amb el tractament d’honor.
El 30 d’agost de 1842 davant el notari Joan Ignaci March, Vicenç Castelló Oliver adquirí de Felipe Puigdorfila, abans Fuster, una peça de terra de 8 quarterades, 1 quartó i 22 destres que confrontava amb la síquia d’en Baster, dos camins d’establidors, terres romanents al venedor i terres de Sebastián Castelló, Jaime Terrades, Gabriel Genestar, Antonio Ripoll Mesquida, Miguel Verdera Terrasa, Mateo Terrades Perelló, Antonio Terrasa Cardell i Sebastián Crespí (ARM, Not. M-2366, f. 232).
Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1855 autoritzada pel notari Miquel Ignaci Manera, Vicenç Castelló Oliver adquirí de Felipe Puigdorfila, abans Fuster, una peça de terra de 30 destres que havia quedat aïllada de la resta de Son Magraner pel canvi de traçat de la síquia de la ciutat. Al mateix acte adquirí de Nicolau Ripoll Bestard una peça de terra de 150 destres (ARM, Not. M-2382, f. 215; RP2, 3934-terme, 1a).
Vicenç Castelló Oliver, Barbanegra, morí viudo als 91 anys el 17 d’abril de 1877 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 29 de març i el 2 de desembre de 1876 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereves universals amb designació de béns les seves filles: Isabel María i Ana María Castelló Salom, i els seus nets: Vicente i Tomás Miguel Sastre Castelló. A Ana María li deixà l’usdefruit d’una porció de 4 quarterades i 3 quartons de Son Magraner Nou que comprenia la terra situada entre el camí de Valldemossa i la paret dels Forners, amb les cases que hi havia construïdes, i per mort havia de passar la propietat al seu fill Vicente. També li deixà l’usdefruit dels 5 quartons que tenia a Son Terrola, d’altres 5 quartons situats al lloc dels Lleonets, de la propietat situada al pla de Sant Llorenç i de la casa taverna anomenada Can Puput, i per mort havien de passar aquestes quatre propietats al seu fill Tomás Miguel. A Isabel María li deixà la porció restant de Son Magraner Nou, de 4 quarterades, sense cases, i una peça de terra de mitja quarterada amb cases denominada Son Llodrà o Can Llodrà, que confrontava al nord i a l’oest amb el camí que anava al monestir de la Real; al sud, amb Son Espases Vell, i a l’est, amb terra de Matías Castelló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de març de 1879 autoritzada per dit notari Sancho. Aleshores la propietat es denominava Son Magraner Nou, ocupava una superfície de 8 quarterades, 3 quartons i 2 destres, tenia una casa anomenada Can Barbanegra i confrontava al nord amb terres de Juan Estarás, Antonio Terrasa, Miguel Verdera i José Cañellas; al sud, amb un camí d’establidors i el camí de Valldemossa; a l’est, amb un altre camí, i a l’oest, amb terres de Juana María Reus (RP2, 3934-terme, 1a).
Vicente Sastre Castelló morí sense testar el 31 de desembre de 1934, i en acte de 2 de maig següent dictat per Venancio Catalán Antón, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Gonzalo Fernández Espinar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus nebots, fills del seu germà Tomás Miguel: José, Miguel, María i Catalina Sastre Creus, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Francisca Frau Ballester (†6-1-1940). Mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1936 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas acceptaren els béns de l’herència i aquesta porció se la dividiren José i Miguel. José s’adjudicà una porció de 13.463 m² que confrontava al nord amb terres de Son Magraner; al sud, amb un camí veïnal; a l’est, amb la porció que s’adjudicà el seu germà, Miguel, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà (1879) Isabel María Castelló Salom. Miguel s’adjudicà una porció de 20.309 m² amb casa que confrontava al nord amb terres de Son Magraner; al sud, amb un camí; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà el seu germà, José (íd., 8a; RP2, 17617-terme, 1a).
José Sastre Creus morí el 7 de juliol de 1952 amb testament que havia ordenat l’11 de maig de 1951 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Ordinas Juan, i propietari, el seu pubil, Miguel Sastre Ordinas, agricultor, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 3934-terme, 11a).
Isabel María Castelló Salom morí sense testar el 26 de gener de 1884, i en acte de 8 de maig de 1885 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en fou declarat hereu legal el seu pubil, Vicente Daviu Castelló, jornaler, veïnat d’Establiments, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de juny de 1885 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (RP2, 3940-terme, 1a).
Vicente Daviu Castelló, conrador, morí el 9 de maig de 1927 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Jacoba Salom Nicolau (†1-3-1946), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Juan, Vicente (amo), Miguel (tramvier) i Antonio Daviu Salom. Mitjançant escriptura de 9 de gener de 1947 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris. Juan s’adjudicà Son Magraner Nou, i Antonio, Can Llodrà (íd.: 21a, 25a; RP2, 6398-terme: 1a, 13a).
Juan Daviu Salom morí el 25 de juliol de 1961 amb testament que havia ordenat el 12 de maig de 1951 davant dit notari Cerdó, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Mayol Ferragut, i propietàries, les seves filles: Jacoba o Jaimeta, veïnada de Santa Maria del Camí, i Catalina Daviu Mayol. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de novembre següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (RP2, 3940-terme, 28a).
El terme de Palma 