La propietat procedeix de l’establiment del rafal de Son Magraner. Se situa entre els camins de la Real, les Cases Noves i Son Magraner. Pren nom del misser Felipe Guasp Pascual.
El 27 d’agost de 1842 davant el notari Joan Ignaci March, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, establí al misser Felipe Guasp Pascual una peça de terra de 6 quarterades, 2 quartons i 84 destres que comprenia els trasts nombres 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15. Confrontava amb la possessió de Son Espanyol mitjançant el camí de Canet, dos camins d’establidors (actuals camins de les Cases Noves i Son Magraner) i el trast nombre 16 (de Gabriel Genestar Palmer). S’imposà un cens reservatiu de 40 lliures 5 sous 2 diners i mig, pagador el 8 de setembre i redimible al for de 3% (ARM, Not. M-2366, f. 228).
Mitjançant escriptura de 22 de març de 1855 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Felipe Guasp Pascual vengué la propietat a Antonio Riutort Busquets, fill de Jaume i de Margalida, per preu de 3.000 lliures i l’obligació de prestar el cens reservatiu (RP2, 1973-terme, 1a).
Antonio Riutort Busquets, veïnat de Son Sardina, morí als 66 anys l’11 de febrer de 1872 amb testament que havia disposat el 28 de juny de 1867 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Margarita (veïnada del Secar de la Real), Magdalena (veïnada del Pla de na Tesa), Antonia (veïnada de Santa Maria del Camí) i Esperanza Riutort Salom (veïnada d’Esporles). En la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Salom Terrasa (†15-4-1885), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Jaime (industrial, veïnat d’Esporles), Antonio (conrador, veïnat de Son Sardina) i Juan Riutort Salom (jornaler, veïnat de Son Sardina). Mitjançant escriptura de 20 següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Guasp, que tenia casa i se situava al quarter 12è de la zona 4a (íd., 2a).
L’11 de setembre de 1886 davant el notari Emilio Guasp Vicens, les germanes Margarita, Esperanza i Antonia Riutort Salom es repartiren la propietat (íd., 4a).
Margarita Riutort Salom, conradora, s’adjudicà una porció de 3 quarterades i 70 destres que confrontava al nord i al sud amb sengles camins d’establidors; a l’est, amb terra de Vicente Daviu (abans de Gabriel Genestar), i a l’oest, amb la porció adjudicada a la seva germana Esperanza. Morí viuda i sense testar el 5 d’octubre de 1904, i en acte de 10 d’abril següent dictat per Ignacio Valor Thous, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Guillermo Vidal Sáenz en fou declarada única hereva legal la seva pubila, Juana Ana Castelló Riutort, nascuda del seu matrimoni amb Vicente Castelló Abraham, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’octubre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (RP2, 1973-terme: 4a, 6a).
Juana Ana Castelló Riutort morí viuda el 19 de juny de 1937 amb testament que havia ordenat a Marratxí el 16 d’abril de 1920 davant el notari de Santa Maria del Camí Jesús Solís de Ecenarro, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus cinc fills: Pedro José, Catalina (casada amb Rafael Jaume Juliá), Margarita (casada amb Gaspar Jaume Juliá), Vicente (†8-9-1930, casat amb Magdalena Nadal Jaume) i Juana Ana Jaume Castelló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de setembre següent atorgada a la Cabaneta (Marratxí) davant el notari de Santa Maria del Camí José Clar Salvá (íd., 13a).
El 18 de juny de 1938 davant el notari Asterio Unzué Undiano vengueren la propietat per preu de 3.200 pessetes al matrimoni Martín Vich Castelló i Antonia Seguí Font (íd., 14a).
Martín Vich Castelló morí el 15 de març de 1962 amb testament que havia disposat el 30 de gener de 1939 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Seguí Font, i propietaris, els seus dos únics fills: Martín (mestre d’obres) i Melchor Vich Seguí (agricultor). Antonia Seguí Font morí el 20 de febrer de 1966 amb testament que havia ordenat el 18 de juny de 1938 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Martín Vich Castelló, i propietaris en parts iguals, els seus dos únics fills: Martín i Melchor Vich Seguí. Mitjançant escriptura de 29 de setembre de 1966 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Melchor (íd., 15a).
En els decennis de 1970-80 se segregaren algunes porcions: 2.382 m² per a Juan Espinar Aguilar, 2.079 m² per a Sebastián Socías Perelló i María Francisca Martínez Badillo, 2.143 m² per a Antonio Juan Vadell i Bárbara Palmer Palmer, 4.152 m² per a Juan Vadell Lladó i Herminia Coma González, 2.143 m² per a Jaime Juliá Jaume i Antonia Buñola Mas, 2.310 m² per a Celestino Martí Forteza i 4.376 m² per a Concepción Marqués Delgado (RP2: 24992-III, 29996-III, 44240-III, 44244-III, 44248-III, 47109-III, 5344-VI).
Esperanza Riutort Salom s’adjudicà dues porcions: una de 2 quarterades i 130 destres que confrontava al nord i al sud amb sengles camins d’establidors, i a l’est i a l’oest, amb les porcions adjudicades a les seves germanes, Margarita i Antonia, respectivament; i una de 70 destres que comprenia la casa i que confrontava al nord, a l’est i al sud amb la porció adjudicada a Antonia, i a l’oest, amb un camí d’establidors. Esperanza Riutort Salom i el seu home, Pedro Juan Ferrá, moriren el 20 de maig de 1930 i el 26 de novembre de 1930, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 14 de maig de 1915 davant el notari d’Esporles Emilio Peris Mas de Xexás, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris els seus nou fills: Antonio (amo), Pedro, Bernardo (†19-8-1930), María, Jaime, Antonia (casada amb Miguel Bujosa Salas), José, Miguel i Lorenzo Juan Riutort. Mitjançant escriptura de 30 de gener de 1942 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Lorenzo s’adjudicà la peça de terra de 2 quarterades i 130 destres, i José, la porció de 70 destres amb la casa (RP2, 5065-5066-terme: 1a, 5a).
Antonia Riutort Salom, veïnada de Santa Maria del Camí, s’adjudicà una porció d’1 quarterada i 40 destres que confrontava al nord amb un camí d’establidors i la casa d’Esperanza Riutort Salom; al sud, amb un camí d’establidors i la porció adjudicada a dita Esperanza; a l’est, amb la dita porció, i a l’oest, amb la dita casa i un camí d’establidors. Es casà amb Lorenzo Calafat Serra i en foren fills Antonia (casada amb Miguel Jaume Pol), Isabel (†9-8-1914, casada amb Amador Calafat Cañellas) i Lorenzo Calafat Riutort (casat amb Juana Ana Mesquida Nadal). Morí als 60 anys el 13 d’agost de 1914 amb testament que havia ordenat el primer de juliol de 1905 davant el notari de dita vila José María Poveda Juan, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietàries, les seves dues filles. Lorenzo Calafat Serra morí als 82 anys el 28 d’agost de 1924 amb testament que havia disposat el 24 de febrer de 1921 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereva la seva nora, Juana Ana Mesquida Nadal, qui s’adjudicà aquesta propietat mitjançant escriptura de 5 de juny de 1925 autoritzada pel notari José Fernández del Busto (RP2, 5067-terme: 1a, 3a).
En els decennis de 1920-30 Juana Ana Mesquida Nadal vengué diverses porcions: 407 m² al matrimoni Jaime Comas Balaguer i Antonia Pizá Amengual, 4.022,7 m² a Lorenzo Juan Riutort, 668 m² a Tomás Oliver Vidal i 1.893 m² al matrimoni Jaime Juan Riutort i Isabel Gallur Sabater (RP2: 13061-terme, 15091-terme, 15824-terme, 16476-terme).
El 4 de març de 1926 davant el notari José Fernández del Busto, Juana Ana Mesquida Nadal vengué al matrimoni Jaime Comas Balaguer i Antonia Pizá Amengual per preu de 500 pessetes una peça de terra de 407 m² que comprenia els trasts nombres 19 i 20 de la parcel·lació de Can Guasp. Confrontava al nord amb el trast nombre 16; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb el trast nombre 18, i a l’oest, amb un altre camí d’establidors (RP2, 13061-terme, 1a).
Jaime Comas Balaguer i Antonia Pizá Amengual moriren el 27 de novembre de 1948 i el 6 de gener de 1955, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 5 d’agost de 1938 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què es nomenaren recíprocament hereus i instituïren en la porció llegítima el seu pubil, Jaime Comas Pizá, jornaler, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 24 de febrer de 1955 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 1 del camí de les Cases Noves (íd., 2a).
El 8 de juliol de 1932 davant el notari Juan Alemany Valent, Juana Ana Mesquida Nadal vengué a Lorenzo Juan Riutort per preu de 525 pessetes una peça de terra de 4.022,7 m² que comprenia els trasts nombres 1-bis, 2-bis, 3-bis, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 i 18 de la parcel·lació de Can Guasp. Confrontava al nord amb els trasts nombres 1, 2, 3 i 4 i la porció que fou d’Esperanza Riutort Salom; al sud, amb un camí d’establidors, els trasts nombres 19 i 20 i la dita porció que fou d’Esperanza; a l’est, amb la dita porció, i a l’oest, amb la dita porció, un camí d’establidors i el trast nombre 19 (RP2, 15091-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de juny de 1935 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Lorenzo Juan Riutort vengué al matrimoni Jaime Comas Balaguer i Antonia Pizá Amengual per preu de 875 pessetes una porció de 1.248 m² que confrontava a l’est amb terres romanents al venedor, i al sud, amb la casa dels compradors (RP2, 16815-terme, 1a).
En el decenni de 1970 la propietat fou adquirida pel matrimoni Rafael Mesquida Bota i Antonia Tomás Reus (RP2, 27071-III, 1a).
El 4 de novembre de 1933 davant el notari Juan Alemany Valent, Juana Ana Mesquida Nadal vengué al picapedrer Tomás Oliver Nadal per preu de 215 pessetes una peça de terra de 668 m² que comprenia els trasts nombres 6, 7, 8 i 9 de la parcel·lació de Can Guasp. Confrontava al nord amb un camí; al sud, amb terres romanents a la venedora; a l’est, amb el trast nombre 5, i a l’oest, amb el camí veïnal de la Real (RP2, 15824-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 de novembre de 1950 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, Tomás Oliver Vidal manifestà que hi havia construït una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 12 del camí veïnal de la Real (íd., 2a).
El 8 de gener de 1960 davant el notari Francisco Servera Amengual, Tomás Oliver Vidal donà al seu fill Bartolomé Oliver Bonet una porció de corral de 214 m² (RP2, 31655-terme, 1a).
El 6 d’octubre de 1934 davant el notari Juan Alemany Valent, Juana Ana Mesquida Nadal vengué al matrimoni Jaime Juan Riutort i Isabel Gallur Sabater per preu de 675 pessetes una peça de terra de 1.893 m² que comprenia els trasts nombres 1, 2, 3, 4 i 5 de la parcel·lació de Can Guasp. Confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb la propietat de Lorenzo Juan Riutort i la casa de José Juan Riutort; a l’est, amb terra de dit Lorenzo Juan Riutort, i a l’oest, amb la propietat de Tomás Oliver Nadal (RP2, 16476-terme, 1a).
Jaime Juan Riutort morí el primer de gener de 1968 amb testament que havia ordenat el 16 de febrer de 1961 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Gallur Sabater, i propietaris, els seus dos fills: Pedro i Esperanza Juan Gallur. Mitjançant escriptura de 12 de desembre següent autoritzada pel mateix notari, Isabel Gallur Sabater donà la seva meitat indivisa de la propietat als seus fills, els quals se l’adjudicaren de la següent manera: 1.266 m² amb la casa (de planta baixa) per a Esperanza i 627 m² per a Pedro (íd., 6a; RP2, 11477-11479-III, 1a).
El terme de Palma 