La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al nombre 146 de la carretera d’Esporles. Desconeixem l’origen del topònim.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al jornaler Miguel Sabater Tomás, fill de Bartomeu i de Maria Aina, els trasts nombres 14, 17 i 18, de 112 destres i 3/5 parts de destre. Confrontaven amb el trast nombre 16 (de Pedro José Palmer Pons), els trasts nombres 11 i 13 (de Caterina Forteza Segura), un camí d’emfiteutes d’un destre d’ample i el camí d’Esporles. Es pagà una entrada de 63 lliures i s’imposà un cens reservatiu de 6 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 140).
Miguel Sabater Tomás morí als 89 anys el 16 de gener de 1901 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, María Ana Sabater Marqués (casada amb Bartolomé Buades Estelrich), i el seu fill, Antonio Sabater Marqués, i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Marqués Bauzá, i propietària, la citada filla, María Ana Sabater Marqués, qui s’adjudicà aquesta finca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia dues cases contigües de planta baixa marcades amb el nombre 31 i confrontava al nord amb la casa i terra d’Antonia Morey Cabrer i la casa i terra d’Antonio Ribas Rosselló mitjançant un camí; al sud, amb la propietat de Benito Pomar; a l’est, amb terra de Miguel Aguiló, Blanc, mitjançant el referit camí, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles i terra de Pedro José Palmer (RP2, 4066-terme: 1a, 6a).
El 29 de setembre de 1920 davant el notari de Palma Juan Bauzá Clar, María Ana Sabater Marqués vengué a Miguel Salom Nicolau per preu de 1.000 pessetes una porció que comprenia tota la terra de l’íntegra finca, excepte l’hortet que anava de la carretera d’Esporles a l’anomenada casa petita, que era un dels dos habitatges de la venedora. Confrontava al nord amb dita carretera; al sud, amb terra d’Ernesto March; a l’est, amb un camí que anava a la propietat de dit Ernesto March i amb la resta de la propietat mitjançant un camí de quatre metres d’ample que arrancava de dita carretera, i a l’oest, amb la casa i terra de Pedro José Palmer (íd., 7a; RP2, 11349-terme, 1a).
Miguel Salom Nicolau morí viudo l’11 d’octubre de 1950 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1946 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereves en parts iguals les seves tres filles: Micaela, María i Catalina Salom Mayol (veïnada de Madrid). Mitjançant escriptura de 7 de juliol següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, el rafal de Son Bosquet, Can Cirereta (procedent de Son Espanyol) i la Punta Nova (procedent de Son Anglada). Aquesta finca se l’adjudicaren Micaela i María Salom Mayol. Segons el document, comprenia una casa i corral marcada amb el nombre 298 (abans 146) del carrer de l’Alcázar de Toledo. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb el centre escolar Jardines de la Infancia Pureza de María; a l’est, amb el carrer de la Costa i la resta de la propietat mitjançant un camí que arrancava de la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb la casa i terra de José Llabrés (RP2, 11349-terme, 2a).
Mitjançant escriptures de 16 d’agost de 1958 i 11 de desembre de 1963 autoritzades pels notaris Tomás Sastre Gamundí i Miguel Fe Corró (de Binissalem), respectivament, les germanes Micaela i María Salom Mayol manifestaren que la propietat ocupava uns 1.900 m² i que comprenia una casa de tres plantes amb corral marcada amb el nombre 300 del carrer de l’Alcázar de Toledo (íd.: 9a, 15a).
El terme de Palma 