La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa entre el carrer Llarg i el camí de Can Gori. Desconeixem l’origen del topònim.
L’11 de setembre de 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Jaime Mesquida Amengual, fill de Jaume i de Caterina, una peça de terra d’1 quarterada, 2 quartons i 3 destres que comprenia els trasts nombres 134 i 135. Confrontava amb un camí d’establidors de 16 pams d’ample, un camí d’establidors de Son Magraner i els trasts nombres 132 i 137 (de Pedro Juan Martorell Martorell) i 131 (de Juan Lladó Albertí). Es pagà una entrada de 25 lliures 9 sous i s’imposà un cens reservatiu de 18 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 228).
En providència de 23 d’agost de 1868 dictada per Jerónimo Terrés Socías, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari Antonio Tomás Rosselló, els béns de Jaime Mesquida Amengual foren embargats per la quantitat de 300 escuts per assegurar les resultes del judici que se seguia contra ell per robatori de llenya i ametles. Jaime Mesquida Amengual morí sense testar el 19 de novembre de 1869, i en providència de 18 de juny de 1873 dictada per Francisco María Donnet Arias, jutge de primera instància del districte de la Llonja, en foren declarats hereus legals els seus quatre fills: Catalina, Jaime, Miguel i Bartolomé Mesquida Cañellas (†30-9-1871), nascuts del seu matrimoni amb Rosa Cañellas Mas. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1873 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Aleshores la propietat comprenia una casa d’un aiguavés (RP2, 1215-terme, 1a-3a).
El 16 de novembre de 1873 davant el notari Guillermo Sancho Mas vengueren la propietat per preu de 1.509 pessetes amb 42 cèntims al jornaler Antonio Salas Juan, qui mitjançant escriptura de 14 de juny de 1888 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 2.000 pessetes a Magdalena Martorell Llabrés (íd.: 4a, 9a).
Magdalena Martorell Llabrés morí viuda als 69 anys el 6 d’agost de 1913 amb testament que havia disposat el 21 de desembre de 1909 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Jerónimo i María Coll Martorell (casada amb Bernardo Salom Cabrer). En la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, Francisco Coll Vives (†23-4-1911), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Francisco i José Coll Martorell. Mitjançant escriptura de 31 de gener següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà José (íd., 13a).
José Coll Martorell morí l’11 de maig de 1931 amb testament que havia ordenat el dia anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què declarà ser viudo en primeres núpcies de Catalina Tugores Frontera, amb qui tengué tres fills: Magdalena, Francisco (veïnat de Sóller) i Vicente Coll Tugores (†1-1-1932, casat amb María Salom Sastre), i estar casat en segones núpcies amb Francisca Bestard Vich (†5-12-1960), de qui nasqueren sis fills: Francisca, Sebastián, Isabel María, Margarita, José i Ana Coll Bestard. Nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Bestard Vich, i propietaris en parts iguals, els seus nou fills. Mitjançant escriptura de 2 d’agost de 1962 autoritzada pel notari José Masot Novell acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Ana (íd., 19a-21a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 70 del polígon 15 i ocupa una superfície d’11.441 m².
El terme de Palma 