La propietat procedeix de la part de Son Espanyol que establí Bartomeu Mir Coll, qui mitjançant escriptura de 20 de setembre de 1842 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol adquirí del marquès de Bellpuig la parcel·la nombre 91, de 12 quarterades, 3 horts i 3 destres, la qual estava dividida en dues porcions pel camí de la Coma Freda. La finca que aquí ens ocupa es correspon amb l’íntegra part del trast 91 que restà al nord de dit camí. Se situa al final del camí de la Coma Freda i confronta amb les terres de la possessió de Son Espanyol. Pren nom de la família Matas.
En un moment que no podem precisar Bartomeu Mir Coll vengué a Francesc Matas una porció de 2 quarterades i 34 destres amb l’obligació de prestar 25 lliures cens. Mitjançant escriptura de 13 de juliol de 1855 autoritzada per dit notari Sancho, els seus fills es dividiren la propietat. Paula Gallur Matas, en representació de la seva difunta mare, s’adjudicà una peça de terra de 2 quartons i 78 destres que confrontava al nord i a l’est amb la possessió de Son Espanyol; al sud, amb la porció adjudicada a Francisco Matas Ramón, i a l’oest, amb terres de Salvador Bosch, Jaime Balaguer i Guillermo Arbós. Francisco Matas Ramón s’adjudicà una peça de terra de 2 quartons i 78 destres que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Paula Gallur Matas; al sud, amb la porció adjudicada a Margarita Matas Ramón; a l’est, amb la possessió de Son Espanyol, i a l’oest, amb terres de Jaime i Nadal Terrasa. Margarita Matas Ramón s’adjudicà una peça de terra de 2 quartons i 78 destres que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Francisco Matas Ramón; al sud, amb el camí de la Coma Freda; a l’est, amb la possessió de Son Espanyol, i a l’oest, amb terra de Nadal Terrasa. També es dividiren el cens reservatiu de 25 lliures a raó de 8 lliures 6 sous 8 diners cens perhom (RP2, 1231-terme, 1a; RP2, 5641-terme, 1a; RP2, 9042-terme, 1a).
Paula Gallur Matas morí sense testar el 28 de gener de 1865, i en providència de 13 de novembre de 1868 dictada per Jerónimo Terrers Socías, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en fou declarat únic successor legal son pare, Bartolomé Gallur Terrades, jornaler, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1868 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol (RP2, 1231-terme, 1a).
El 23 de novembre de 1868 davant dit notari Sancho, Bartolomé Gallur Terrades vengué la propietat per preu de 390 lliures al jornaler José Seguí Colombás, qui mitjançant escriptura de primer de desembre de 1872 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas la vengué per preu de 330 lliures al conrador Jaime Terrasa Martorell, el qual el 4 de juny de 1875 davant el mateix notari la vengué per preu de 300 lliures al conrador Miguel Mir Arbós (íd.: 2a, 4a, 6a).
Miguel Mir Arbós morí sense testar el 9 d’agost de 1916, i en acte de 29 de novembre següent dictat per Gabriel Fuster Valentí, jutge municipal encarregat del jutjat de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari Juan Bestard Giá en fou declarat hereu legal el seu pubil, Bartolomé Mir Calafell, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de gener següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 11a).
Bartolomé Mir Calafell morí el 28 de febrer de 1925 amb testament que havia disposat el 2 de setembre de 1919 davant dit notari Socías, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Jerónima Rosselló Terrasa (†27-11-1938), i hereus propietaris en parts iguals i amb designació de béns, els seus fills: Miguel, Antonio i Bartolomé Mir Rosselló. Mitjançant escriptura de primer d’abril de 1939 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 13a).
El 31 de desembre de 1946 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, Bartolomé Mir Rosselló vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Francisca Muñoz Lemaur (casada amb Antonio Marqués Bisquerra), qui al mateix acte adquirí del venedor una peça de terra contigua de 8.304 m² procedent dels trasts nombres 89 i 90 (íd., 14a; RP2, 3212-terme, 6a).
Mitjançant escriptura de 23 de novembre de 1948 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisca Muñoz Lemaur agrupà les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral i la vengué juntament amb altres dues per preu global de 5.000 pessetes a Rafael Balaguer Ramis. Aleshores ocupava una superfície de 13.230 m² (RP2, 25116-terme, 1a-2a).
El 25 de maig de 1949 davant dit notari Chacártegui, Rafael Balaguer Ramis vengué aquesta i una altra propietat per preu global de 4.000 pessetes a Gabriel Tomás Vidal (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 10 de maig de 1978 autoritzada per dit notari Chacártegui, Gabriel Tomás Vidal donà la propietat (que segons recent midament ocupava una superfície de 14.599 m²) a les seves filles Francisca i Catalina Tomás Tous, ço és, una porció de 8.590 m² a Francisca i una de 6.009 m² a Catalina (íd., 4a; RP2, 46749-III, 1a; RP2, 46753-III, 1a).
Francisco Matas Ramón morí als 62 anys el 8 de juliol de 1889 amb testament que havia ordenat el 7 de juliol de 1887 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus nets Miguel, Francisco, Melchor i Antonio Llabrés Matas, fills de la difunta filla del testador Catalina Matas Terrasa i de Melchor Llabrés Juan. En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva segona dona, Margarita Sabater Tomás, i propietària, Antonia Adrover Esteva. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 5641-terme, 1a).
Antonia Adrover Esteva morí el 27 d’abril de 1933 amb testament que havia disposat el 13 de novembre de 1928 davant el notari d’Esporles Jerónimo Massanet Sampol, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Juan (manyà) i Magdalena Bordoy Adrover (modista), i destinà aquesta propietat a Juan. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 de desembre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores comprenia una casa que hi feu construir la difunta (íd., 9a).
El 30 de gener de 1936 davant el notari Antonio Gual Ubach, Juan Bordoy Adrover vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes a Antonia Mulet Casasnovas, casada amb Bartolomé Crespí Cabrer (íd., 11a).
Margarita Matas Ramón morí viuda als 77 anys el 28 de setembre de 1907 amb testament que havia ordenat el 18 de setembre de 1892 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Juana Ana Llinás Matas (casada amb Rafael Salas Salom) i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva altra filla, Catalina Llinás Matas (casada amb Bartolomé Colom Terrasa). Mitjançant escriptura de 29 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (RP2, 9042-terme, 1a).
Catalina Llinás Matas morí viuda el 6 de març de 1937 amb testament que havia disposat el 3 anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus set fills: María (casada amb Damián Crespí Cabrer), Matías, Margarita, Juan, Catalina, Bartolomé i Antonio Colom Llinás. Mitjançant escriptura de 25 d’abril de 1938 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que comprenia una casa de planta baixa que hi feu construir la difunta (íd., 4a).
María Colom Llinás morí sense testar l’11 de febrer de 1961, i en acte de 17 d’abril de 1971 dictat per Carlos María Entrena Klett, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: María, Bartolomé i Catalina Crespí Colom, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Damián Crespí Cabrer (†7-7-1971). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1976 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 9a).
Juan Colom Llinás, picapedrer, morí als 66 anys el 15 de juliol de 1972 amb testament que havia ordenat l’11 de febrer de 1965 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què instituí en la porció llegítima els seus dos fills: Bartolomé i Gabriel Colom Bibiloni, xòfers, i en la resta de béns nomenà hereva la seva dona, María Bibiloni Balaguer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1979 autoritzada per dit notari Villanueva (íd., 8a).
L’11 d’agost de 1976 davant dit notari Villanueva, Margarita, Bartolomé i Catalina Colom Llinás vengueren les seves parts indivises de la propietat per preu global de 30.000 pessetes a María Crespí Colom (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 13 de juny de 1979 autoritzada pel notari Jaime Cerdó Serra, Fernando Truyols Morell quità l’alou que gravava la propietat després que María Crespí Colom i els germans María, Matías, Juan i Antonia Colom Llinás pagassin la quantitat de 15.000 pessetes (íd., 7a).
El terme de Palma 