La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al nombre 178 de la carretera d’Esporles. Desconeixem l’origen del topònim.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al picapedrer Nadal Salamanca Torres, fill de Nadal i de Martina, els trasts nombres 24, 39 i 40, de 3 quarterades i 1 quartó. Confrontaven amb el camí d’Esporles, el camí de la Coma Freda, el camí del Putxet i els trasts nombres 25 i 26 (de Jaime Vallespir Pons) i 41 (de Bartolomé Crespí Ginard). S’imposà un cens reservatiu de 42 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 154).
En un moment que no podem precisar Nadal Salamanca Torres vengué totalment o parcialment la propietat a Pere Josep Ramis Socias, qui mitjançant escriptura de 3 de juny de 1856 autoritzada per dit notari Sancho vengué el trast nombre 24, de 304 destres, i una porció de 280 destres del trast nombre 39 a Gaspar Sabater Ramón amb l’obligació de prestar 18 lliures cens de nombre de 42 lliures cens (RP2, 8821-8822-terme, 1a).
Gaspar Sabater Ramón morí als 86 anys el 22 de novembre de 1899 amb testament que havia disposat l’11 d’abril de 1883 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Salom Ripoll, i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Lorenzo i Jaimeta Sabater Salom (casada amb Juan Terrasa Coll). Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1907 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Cal Siquier, que aleshores ocupava una superfície de 10.370 m², comprenia casa i confrontava al nord amb terra de Jaime Vallespir Estades; al sud, amb el camí de la Coma Freda; a l’est, amb terra de Catalina Mir Martorell, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (íd.).
Lorenzo Sabater Salom morí viudo l’11 de gener de 1941 amb testament que havia ordenat el 15 de febrer de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva tercera dona, Bárbara Salom Llabrés (†27-9-1931), i propietaris en parts iguals, els seus fills: María Sabater Palmer (casada amb Pedro Serra Serra) i Gaspar Sabater Jaume, nascuts del primer i del segon matrimoni, respectivament. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 31 de maig següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (RP2, 8821-terme, 4a).
Jaimeta Sabater Salom morí viuda el 18 d’agost de 1934 amb testament que havia disposat el 13 de juny de 1924 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Guillermo (comerciant) i Juana Terrasa Sabater. Aquesta darrera morí sense testar el 19 de març de 1935, i en acte de 6 de juliol de 1960 dictat per Carlos María Entrena Klett, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari Felipe Fernández en fou declarat hereu legal el seu pubil, Gabriel Ballester Terrasa (militar), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, José Ballester Garrigosa (industrial) (RP2, 8822-terme, 5a).
El 9 de juny de 1941 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, els hereus de Lorenzo i Jaimeta Sabater Salom vengueren la propietat per preu de 10.000 pessetes al mestre picapedrer Antonio Miquel Bonet (RP2, 8821-8822-terme, 6a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 42 del polígon 10 i ocupa una superfície d’11.939 m².
El terme de Palma 