La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa entre el carrer Llarg i el camí de Can Manuel. Desconeixem l’origen del topònim.
El 5 de setembre de 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Juan Vich Bauzá el trast nombre 97, d’1 quarterada. Confrontava amb terres romanents al venedor, un camí d’emfiteutes, el trast nombre 94 (de Juana Ana Llabrés Colom) i el trast nombre 100 (de Salvador Picornell Abraham). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 148).
Juan Vich Bauzá morí el 22 de maig de 1889 amb testament que havia disposat el 17 de juliol de 1880 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Terrades Perelló, i propietaris, els seus tres fills: Martín (picapedrer), Magdalena i Francisca Vich Terrades. Mitjançant escriptura de 6 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Martín. Segons aquest document, es denominava Can Valldemossí, comprenia una casa, ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava al nord amb la possessió de Son Espanyol; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres que foren de Salvador Picornell Abraham (†22-11-1882), i a l’oest, amb terres que foren del moliner Juan Sabater Ramón (†12-8-1887) (RP2, 5628-terme, 1a-2a).
Martín Vich Terrades, viudo en primeres núpcies de Juana María Castelló Franch i en segones de Catalina Castelló Franch, morí als 75 anys el 5 d’abril de 1922 amb testament que havia ordenat el 17 de setembre de 1914 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Castelló Franch (†21-11-1918), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Juan Vich Castelló, nascut del primer matrimoni, i Francisca (casada amb Mateo Sabater Gil), Magdalena (casada amb Juan Borrás Salamanca), Miguel, Martín, Catalina (casada amb Jaime Balaguer Marqués) i María Vich Castelló (casada amb Pedro Palmer Barceló), nascuts del segon matrimoni. Mitjançant escriptura de 8 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Can Valldemossí, que se l’adjudicaren María i Magdalena, i una peça de terra de 16.810 m² procedent de Son Escaliva (i aquesta, al seu torn, de Son Berga) (íd., 5a; RP2, 11842-terme, 1a; RP2, 8835-terme: 1a, 3a).
El 29 de novembre de 1948 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, les germanes María i Magdalena Vich Castelló vengueren la propietat per preu de 2.800 pessetes a Magdalena Oliver Sans, casada amb Juan Garcías Serra (RP2, 5628-terme, 6a; RP2, 11842-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 23 d’abril de 1949 autoritzada per dit notari Chacártegui, Magdalena Oliver Sans adquirí del picapedrer Francisco Sabater Vaquer per preu de 1.325 pessetes una peça de terra de 1.899 m² situada entre Can Valldemossí i el camí de Son Espanyol. El venedor la tenia (1945) per compra als germans Seguí Picornell, els quals eren hereus de sa mare, Magdalena Picornell Tomás (†5-5-1940), qui tenia (1901) aquesta porció per llegat que n’hi feu María Balaguer Rosselló, viuda de Salvador Picornell Abraham, el qual era oncle de dita Picornell (RP2, 7787-terme: 1a, 6a-8a).
El 21 de novembre de 1951 davant dit notari Chacártegui, Magdalena Oliver Sans agrupà les dessusdites peces de terra sota una única finca registral que ocupava una superfície de 8.999 m² i tenia una casa de pagès, corral, annexos i una caseta amb porxo. Confrontava al nord amb Son Espanyol; al sud, amb el carrer Llarg; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb Ca la Molinera (d’Antonio Massot Sabater) (RP2, 26199-terme, 1a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 108 del polígon 10 i ocupa una superfície d’11.477 m².
El terme de Palma 