La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa als nombres 156-162 de la carretera d’Esporles. Desconeixem l’origen del topònim.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Gabriel Palmer Pons el trast nombre 20, de 3 quartons, 3 horts i 7 destres. Confrontava amb el camí d’Esporles i els trasts nombres 19 (de Margarita Rosselló Sastre) i 21 i 35 (de Bartolomé Palmer Terrasa). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 146).
Gabriel Palmer Pons morí als 79 anys el 10 de novembre de 1889 amb testament que havia disposat el 15 de maig de 1883 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Gil (†28-9-1883), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Francisca, María, Catalina i Juan Palmer Gil, i els seus nets Gabriel, Juan i Catalina Palmer Cabrer (fills de Margarita Cabrer Llinás) i Guillermo i Gabriel Escalas Palmer (fills de Juan Escalas Palmer). Mitjançant escriptura de 4 de gener de 1891 autoritzada pel notari d’Esporles Juan Bauzá Clar acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores ocupava una superfície de 7.300 m² i confrontava al nord amb terra de Francisca Palmer; al sud, amb terra d’hereus de Margarita Rosselló; a l’est, amb terra d’Antonia Palmer, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. Al mateix acte es dividiren la propietat: els germans Guillermo i Gabriel Escalas Palmer s’adjudicaren una porció de 96 destres que confrontava a l’est i a l’oest amb les parts de Francisca i María Palmer Gil, respectivament; Francisca Palmer Gil s’adjudicà una porció de 96 destres que confrontava a l’oest amb la part dels germans Guillermo i Gabriel Escalas Palmer, amb l’obligació de prestar 2 lliures 17 sous 8 diners cens de nombre de 12 lliures cens; María Palmer Gil s’adjudicà una porció de 113 destres amb casa que confrontava a l’oest amb la carretera d’Esporles, i al nord i a l’est, amb les parts de Juan Palmer Gil i dels germans Guillermo i Gabriel Escalas Palmer, amb l’obligació de prestar 3 lliures 8 sous 4 diners cens de nombre de 12 lliures cens; Catalina Palmer Gil s’adjudicà una porció de mig quartó amb casa que confrontava a l’oest amb la carretera d’Esporles, i al sud i a l’est, amb les parts de Juan i María Palmer Gil, amb l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 12 lliures cens; Juan Palmer Gil s’adjudicà una porció de 45 destres amb casa que confrontava a l’oest amb la carretera d’Esporles, i al sud i a l’est, amb la part de María Palmer Gil, amb l’obligació de prestar 1 lliura 6 sous 4 diners cens de nombre de 12 lliures cens (RP2, 5869-terme, 1a).
Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les rústiques 73, 74, 75 i 76 del polígon 10 i de les parcel·les urbanes 156, 160 i 162 de la carretera d’Esporles, les quals ocupen una superfície total de 7.142 m².
Gabriel Escalas Palmer morí als 44 anys el 4 de maig de 1926 amb testament que havia ordenat el 24 de març anterior davant el notari d’Esporles Arturo Yáñez Cancio, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Magdalena Santandreu Oliver, qui mitjançant escriptura de 19 de març de 1931 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez adquirí la meitat indivisa del seu cunyat Guillermo Escalas Palmer per preu de 250 pessetes. Segons aquest document, la propietat es denominava Cal Dragó i tenia casa (RP2, 5869-terme, 5a-6a).
El 15 de gener de 1905 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Francisca Palmer Gil (casada amb Arnaldo Verdera Gil) vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes al seu nebot Guillermo Escalas Palmer, jornaler (RP2, 5870-terme, 2a).
Guillermo Escalas Palmer morí viudo el 6 de novembre de 1956 amb testament que havia disposat l’11 de maig de 1953 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills: Juan (jornaler), Isabel María i Coloma Escalas Salamanca (casada amb el picapedrer Pablo Rigo Juaneda), i en la resta de béns nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus dos fills Juan i Coloma. Mitjançant escriptura de 23 d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 8a).
Juan Escalas Salamanca morí sense testar el 22 de març de 1964, i en acte de 9 de febrer següent dictat per Ramón Bermúdez Couso, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos únics fills: Guillermo i Antonia Escalas Fiol, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Fiol Calafell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1964 autoritzada pel notari Manuel Baráibar Arrarás (íd., 9a).
María Palmer Gil morí viuda als 56 anys el 14 de gener de 1906 amb testament que havia ordenat al lloc conegut per Can Miquel Vicari de la possessió de Son Espanyol el 16 de juny anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Miguel Llabrés Ribas (†9-7-1905), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio, Gabriel, Catalina i Margarita Llabrés Palmer (†19-6-1905). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 27 de maig següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 5871-terme, 2a).
El 31 de març de 1911 davant el notari José Socías Gradolí, els germans Antonio i Catalina Llabrés Palmer es dividiren la propietat. Antonio s’adjudicà una porció d’1 quartó, i Catalina, la part restant, que ocupava una superfície de 13 destres i comprenia la casa (amb carrera davant i hort darrere) (íd., 3a; RP2, 9632-terme, 1a).
Antonio Llabrés Palmer i la seva dona, Carmen Lladó Vey, moriren sense testar el 8 de febrer de 1941 i el 8 d’octubre de 1940, respectivament, i en acte de 26 de febrer de 1952 dictat per Francisco Noguera Roig, jutge de primera instància d’Inca, davant el secretari d’actuacions José Pareja en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: María (casada amb Pablo Fullana Taberner), Miguel, Andrés i Margarita Llabrés Lladó. Mitjançant escriptura de 14 d’abril de 1951 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Miguel (RP2, 5871-terme, 6a).
Catalina Palmer Gil morí el 16 d’abril de 1916 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1896 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Pablo Vanrell Terrasa (†30-3-1920), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio, Ana, Gabriel i Catalina Vanrell Palmer. Ana Vanrell Palmer premorí a la testadora el 12 de desembre de 1915 i deixà del seu matrimoni amb Sebastián Garau Alorda quatre fills menors d’edat: Miguel, Pablo, Sebastián i Esperanza Garau Vanrell (RP2, 5872-terme, 10a).
El 2 de febrer de 1925 davant el notari Asterio Unzué Undiano, els germans Vanrell Palmer vengueren la propietat per preu de 500 pessetes al seu cunyat Sebastián Garau Alorda (íd., 13a).
Sebastián Garau Alorda morí el 29 d’abril de 1962 amb testament que havia ordenat el 13 de desembre de 1956 davant el notari Jorge Roura Rosich, en què, després de declarar ser viudo en primeres núpcies d’Ana Vanrell Palmer (amb qui tengué els quatre fills abans esmentats) i estar casat en segones núpcies amb Antonia Serra Salamanca (de qui no deixà descendència), nomenà hereus els dessusdits fills seus. Mitjançant escriptura de 30 de gener de 1971 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Esperanza Garau Vanrell (íd., 15a).
El 30 de març de 1908 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Juan Palmer Gil vengué al prevere Arnaldo Francisco Palmer Vidal per preu de 500 pessetes una porció de 314 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb la porció adjudicada a María Palmer Gil, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 9092-terme, 1a).
Juan Palmer Gil morí sense testar el 8 d’abril de 1929, i en acte de 25 de setembre següent dictat per Luis Rosselló Sendra, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Gonzalo Fernández Espinar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Catalina (casada amb Rafael Morey Verdera), Isabel María (casada amb Bartolomé Pallicer Mateu), Margarita (casada amb Sebastián Serra Ripoll) i Gabriel Palmer Crespí (sabater), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Crespí Ramón (†2-6-1950). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de novembre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 465 m² i comprenia una casa de planta baixa (RP2, 5873-terme, 8a).
El 2 de juny de 1954 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, les germanes Catalina, Isabel María i Margarita Palmer Crespí vengueren les seves parts indivises de la propietat per preu global de 2.250 pessetes al seu germà Gabriel i a la seva dona, Francisca Llabrés Pons (íd., 11a).
Arnaldo Francisco Palmer Vidal, Arnulfo, prevere, veïnat de Regla (Cuba), morí sense testar el 23 de novembre de 1923, i en acte de 8 de gener de 1927 dictat per Luis Díaz Rodríguez, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals, ço és, en una meitat, la seva germana Isabel Palmer Vidal, veïnada d’Andratx, i en la meitat restant, els seus nebots Isabel María (†16-10-1926, casada amb Antonio Moragues Coll, veïnats de Puigpunyent), Antonia (casada amb Mateo Perpiñá Balaguer, veïnats d’Estellencs), Francisco (veïnat d’Estellencs) i Manuel Palmer Bestard, en representació de son pare, Manuel Palmer Vidal. Mitjançant escriptura de 2 d’abril de 1929 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia Palmer Bestard, la qual el 16 de març de 1934 davant el mateix notari la vengué per preu de 950 pessetes a Catalina Llabrés Palmer, casada amb el jornaler Andrés Quetglas Verdera (RP2, 9092-terme, 4a-5a).
El terme de Palma 