La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa entre el carrer Llarg i el camí de Can Manuel. Desconeixem l’origen del topònim.
El 4 de setembre de 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Gabriel Alemany Salom el trast nombre 103, de 3 quartons i 98 destres. Confrontava amb terres romanents al venedor, un camí d’emfiteutes, el trast nombre 106 (de Bartolomé Gomila Coll), el camí que anava a les cases de Son Espanyol i el trast nombre 100 (de Salvador Picornell Abraham). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 144).
Gabriel Alemany Salom morí viudo als 74 anys el 18 de març de 1889 amb testament que havia disposat el 4 de febrer de 1877 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana María Sbert Balaguer (†23-12-1878), i propietari, el seu pubil, Juan Alemany Sbert, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 4 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa i confrontava al nord amb terres d’Antonio Vaquer; al sud, amb terres d’Antonio Nadal; a l’est, amb terres de Bartolomé Gomila, i a l’oest, amb terres de Manuel Torres (RP2, 5578-terme, 1a).
Juan Alemany Sbert morí el 22 de setembre de 1907 amb testament que havia ordenat el 6 de gener de 1879 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Constantino Alemany, i propietaris, els seus quatre fills: Gabriel, Guillermo, Francisco i Juana Alemany Constantino. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de desembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 2a).
El primer de març de 1909 davant el notari Guillermo Sancho Mas vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes al conrador Miguel Salom Nicolau (íd., 3a).
Miguel Salom Nicolau morí viudo l’11 d’octubre de 1950 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1946 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereves en parts iguals les seves tres filles: Micaela, María i Catalina Salom Mayol. Mitjançant escriptura de 7 de juliol següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina, veïnada de Madrid. Segons aquest document, la finca es denominava Can Cirereta (íd., 6a).
L’11 de maig de 1983 davant el notari José Guerra Gutiérrez, Fernando Truyols Morell quità l’alou i el cens que gravaven la propietat després que Aurora Pellicer Palacín Salom (†4-9-2009) pagàs la quantitat de 50.000 pessetes (íd., 8a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 110 del polígon 10 i ocupa una superfície de 7.179 m².
El terme de Palma 