La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al nombre 168 de la carretera d’Esporles. Desconeixem l’origen del topònim.
El 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Joan Llinàs Colomar el trast nombre 22, d’1 quarterada i 23 destres. Confrontava amb el camí d’Esporles i els trasts nombres 21 (de Bartolomé Palmer Terrasa), 23 (de Bartolomé Ramón Vallespir) i 37 (del comprador). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 150).
Mitjançant escriptura de 27 de desembre de 1854 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell, els seus fills Miguel i Juan, nascuts del seu matrimoni amb Joana Aina Sabater, es dividiren els béns hereditaris i aquesta finca se l’adjudicà Juan, jornaler. Aleshores tenia casa i confrontava amb el camí reial d’Esporles i terres de Bartolomé Sabater, Juana Ana Llinás Sabater (germana de l’adjudicatari) i Bartolomé Ramón (RP2, 5535-terme, 1a).
Juan Llinás Sabater morí als 64 anys el 3 d’agost de 1892 amb testament que havia disposat el mateix dia al lloc de la Coma Freda davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Catalina Llinás Matas (†10-3-1937), casada amb Bartolomé Colom Terrasa, i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margarita Matas Ramón (†28-9-1907), i propietària, la seva altra filla, Juana Ana Llinás Matas, casada amb Rafael Salas Salom. Mitjançant escriptures d’11 de juny següent i 29 de desembre de 1907 autoritzades pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns paterns i materns i aquesta propietat se l’adjudicà Juana Ana. Segons aquest document, la propietat es denominava Ca l’Empariatge (escrit literalment «Cal Emperiatxe») i confrontava al nord amb terra de Rafael Llabrés (abans de Juana Ana Llinás Sabater); al sud, amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb terra de Francisca Palmer (abans de Bartolomé Sabater), i a l’oest, amb terra de Miguel Llabrés (abans de Bartolomé Ramón) (íd., 4a).
Juana Ana Llinás Matas, viuda de Rafael Salas Salom, morí als 60 anys el 10 de setembre de 1938 amb testament que havia ordenat el 28 de novembre de 1924 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietària, la seva pubila, Margarita Salas Llinás, casada amb el mestre d’obres José Porcel Garau, la qual acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 8 de març següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 7a).
Margarita Salas Llinás morí sense testar el 2 de desembre de 1949, i en acte de 3 de maig següent dictat per Fernando Dodero Pérez, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari d’actuacions Ángel Romero del Castillo Samuel en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Antonio i Rafael Porcel Salas, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, José Porcel Garau (†1-3-1957). Mitjançant escriptures de 29 de maig de 1951 i 11 de novembre de 1957 autoritzades pels notaris Juan Alemany Valent i Manuel Cerdó Pujol, respectivament, acceptaren i es dividiren els béns paterns i materns i aquesta propietat se l’adjudicà Rafael (íd.: 8a, 11a).
El 6 de juliol de 1981 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Fernando Truyols Morell quità l’alou i el cens que gravaven la propietat després que Rafael Porcel Salas pagàs la quantitat de 30.000 pessetes (íd., 12a).
Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 61 i 62 del polígon 10 i ocupen una superfície total de 8.521 m².
El terme de Palma 