La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Pren nom de Sebastián Vallespir Colombás, Parreu.
El 13 d’agost de 1848 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Sebastián Vallespir Colombás una porció de 3 quartons i 45 destres del trast nombre 143. Confrontava amb el trast nombre 142 (de Joan Colom Amengual), la part restant del trast nombre 143 (de Nadal Vallespir Pons), el trast nombre 144-A (de Juan Arbona Pou) i un camí d’establidors. S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (RP2, 5356-terme, 1a).
Sebastián Vallespir Colombás morí el 16 de setembre de 1887 amb testament que havia disposat el 19 de març de 1869 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Jerónima Llabrés Arbós (†22-4-1896), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Juana Ana i Bartolomé Vallespir Llabrés. Mitjançant escriptura de 24 de novembre següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé. Aleshores comprenia una casa de dos aiguavessos i confrontava al nord amb terres de Bartolomé Vallespir; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb un altre camí d’establidors, i a l’oest, amb terres d’hereus de Gabriel Lladó (íd., 1a-2a).
El 6 de maig de 1903 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Bartolomé Vallespir Llabrés, jornaler, vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Antonia Miquel Payeras (casada amb Antonio Martí Pons), qui mitjançant escriptura de 4 de febrer de 1916 autoritzada pel notari José Socías Gradolí la vengué pel mateix preu a Juan Vaquer Ribas (íd.: 9a, 11a).
Juan Vaquer Ribas morí el primer d’octubre de 1923 amb testament que havia ordenat el 3 de febrer de 1916 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Palliser Manera (†1-8-1937), i propietaris, els seus dos fills: Juan i Antonia Vaquer Palliser. Mitjançant escriptura de 29 de març següent autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 13a).
Juan Vaquer Palliser morí el 18 de juliol de 1960 amb testament que havia disposat el 28 de març de 1944 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Llabrés Alemany, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Margarita, Antonia (casada amb el comerciant Jaime Serra Llabrés) i Juan Vaquer Llabrés (comerciant). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de gener següent autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 18a).
Pel Reial decret 2405/86, de 10 d’octubre de 1986, publicat al BOE de 21 de novembre, fou declarada d’urgència l’ocupació d’una superfície de terreny aproximada de 140 quarterades necessària per al campus universitari, que afectava Can Sebastià Parreu i 29 finques més, procedents totes, al seu torn, de Son Espanyol i Son Magraner. Entre gener i març de 1987 la Universitat de les Illes Balears inicià expedient d’expropiació dels terrenys. El primer d’octubre següent Nadal Batle Nicolau i Luis Francisco Piña Saiz, rector i gerent de la universitat, respectivament, procediren a l’ocupació de les terres expropiades (RP2, 19980-VI, 1a).
Les cases de Can Sebastià Parreu foren rehabilitades en el decenni de 2010 i se situen dins el recinte acadèmic, a l’entrada d’un pàrquing.
El terme de Palma 