La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa al camí de Can Gori. Desconeixem l’origen del topònim.
El 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Juan Lladó Albertí el trast nombre 131, d’1 quarterada i 55 destres. Confrontava amb un camí d’emfiteutes de Son Magraner, el trast nombre 128 (de Juan Camps Cañellas), el trast nombre 132 (de Pedro Juan Martorell Martorell) i el trast nombre 134 (de Jaime Mesquida Amengual). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 226).
Mitjançant escriptura de 29 de gener de 1849 autoritzada per dit notari Sancho, Juan Lladó Albertí vengué la propietat a Bárbara Serra Cañellas (RP2, 5103-terme, 1a).
Bárbara Serra Cañellas morí als 72 anys el 28 de març de 1886 amb testament que havia disposat el 15 de maig de 1880 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan, Bernardino, Guillermo, Francisca, Antonia, Bárbara i María Gil Serra, i en la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, Guillermo Gil Pallicer (†7-2-1889), jornaler, i propietari, el seu fill Bernardino Gil Serra. Mitjançant escriptures de 8 de juny següent i 26 de setembre de 1893 autoritzades pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Bernardino Gil Serra. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada i 55 destres, comprenia una barraca o estable i confrontava al nord amb terra de José Tomás; al sud, amb el camí de Son Magraner; a l’est, amb terres d’Antonio Salas, i a l’oest, amb terra de Juan Camps. Prestava 6 lliures cens al marquès de Bellpuig, car les altres 6 lliures cens havien estat redimides (íd.: 1a, 4a).
El 21 de març de 1899 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Bernardino Gil Serra, veïnat de la ciutat de Mercedes (província de Buenos Aires, República Argentina), vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Bernardino Serra Gil (íd., 5a).
Bernardino Serra Gil morí el 13 d’agost de 1914 amb testament que havia ordenat el 7 de febrer anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Garcías Mascaró (†22-6-1919), i propietari, el seu nebot Jaime Serra Martorell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de setembre següent autoritzada pel mateix notari. Segons aquest document, la propietat es denominava Cal Patot (íd., 7a).
El 7 de juny de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Jaime Serra Martorell, marbrista, vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Antonio Llabrés Ramón (íd., 14a).
Antonio Llabrés Ramón morí viudo el 4 de novembre de 1930 amb testament que havia disposat davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: José, Francisca (casada amb Bartolomé Llabrés Pons), Catalina (casada amb Bartolomé Serra Martorell) i María Llabrés Jaume (casada amb Juan Serra Martorell), i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu fill José. Mitjançant escriptura de 29 d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 15a).
Catalina Llabrés Jaume morí el 25 de novembre de 1952 amb testament que havia ordenat el 28 de març anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Bartolomé Serra Martorell (†4-1-1954), i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills: Antonio (comerciant), Bartolomé (ferroviari), Jaime (carboner) i José Serra Llabrés (pagès). Mitjançant escriptura d’11 de juny de 1954 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Antonio (íd., 17a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 72 del polígon 15 i ocupa una superfície de 7.774 m².
El terme de Palma 