Ca na Torres
La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa als nombres 23 i 23-A del carrer Llarg i és travessada pel torrent de Sarrià o de na Bàrbara. Una de les denominacions la pren de la família Torres. Desconeixem l’origen de l’altre topònim.
El 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Gabriel Lladó Mut el trast nombre 112, d’1 quarterada. Confrontava amb terres romanents al venedor, el trast nombre 115 (de Pedro Ribas Juan), un camí d’establidors (actual carrer Llarg) i el trast nombre 109 (de José Castelló Vaquer). S’imposà un cens reservatiu de 10 lliures 10 sous 4 diners pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 162).
Mitjançant escriptura de 10 de març de 1855 autoritzada per dit notari Sancho, Gabriel Lladó Mut vengué la propietat a Sebastián Torres Sabater (RP2, 3497-terme, 1a).
El 19 d’octubre de 1869 davant el notari Manuel Sancho, Sebastián Torres Sabater donà a la seva filla Margarita Torres Sastre una porció de 15 destres on la donatària feu construir una casa amb doblers del seu home, Jaime Manera Mas (íd.).
Sebastián Torres Sabater morí viudo als 69 anys el 21 de juliol de 1878 amb testament que havia disposat el 4 de juny anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus fills: Francisco, Margarita, Magdalena, Bartolomé i Sebastián Torres Sastre. A Francisco i a Bartolomé els destinà la propietat denominada Cal Forner, procedent dels establiments de Son Espanyol, ço és, a Francisco, una quarterada situada darrere les cases (trast 138), i a Bartolomé, la quarterada restant i les cases (trast 136). A Margarita i a Sebastián els destinà Can Deuvosdó, ço és, a Margarita, una porció de 3.138 m² amb la casa que hi feu construir amb doblers del seu home, i a Sebastián, la part restant, de 3.138 m², amb la casa i forn que existia a la propietat, amb l’obligació de pagar per meitats el cens reservatiu. A Magdalena li destinà la finca anomenada Can Canyasso amb la casa edificada. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd.).
Margarita Torres Sastre morí sense testar el 28 d’abril de 1879, i en acte dictat el 1880 per Andrés Calleja Sánchez, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Antonio (†10-7-1879), Francisca, Sebastián (†4-12-1883 als 7 anys) i Jaime Manera Torres (†24-6-1879), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Jaime Manera Mas, jornaler, qui es casà en segones núpcies amb Margarita Alemany Torres. Aquest morí als 65 anys el 14 de desembre de 1911 amb testament que havia ordenat el 31 de desembre de 1902 davant el notari José Socías Gradolí, en què declarà que del primer matrimoni només li havia sobreviscut una filla, Francisca Manera Torres, i del segon matrimoni tenia quatre fills: Martina (casada amb Miguel Mir Manera), Margarita (casada amb Jaime Palou Mir), Juan i Antonio Manera Alemany. Nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus cinc fills. Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1925 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan Manera Alemany. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i corral i confrontava a mestral amb la possessió de Son Espanyol, i a xaloc, amb la porció que s’adjudicà Sebastián Torres Sastre i que aleshores pertanyia a Sebastián Torres Mateu (RP2, 3497-terme, 4a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 68 del polígon 15 i la parcel·la 115 del polígon 10 i ocupen una superfície total de 3.841 m². El tros de torrent que travessa la propietat ocupa una extensió aproximada de 360 m².
Sebastián Torres Sastre morí viudo als 38 anys el 3 de desembre de 1883 amb testament que havia disposat el primer de setembre de 1882 davant el notari Juan Planas Palou, en què nomenà hereus en parts iguals els seus sis fills: Sebastián, Onofre, Francisco, Pablo, Bartolomé i Antonio Torres Mateu (†27-9-1882 en edat pupil·lar), nascuts del seu matrimoni amb Margarita Mateu Cabrer. Mitjançant escriptura de 10 de gener de 1903 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Sebastián Torres Mateu (RP2, 3498-terme, 2a-3a).
Sebastián Torres Mateu, viudo en primeres núpcies de Juana María Trías Llabrés i casat en segones núpcies amb Jerónima Amengual Bosch (†18-12-1946), morí el 12 d’octubre de 1936 amb testament que havia ordenat el 23 d’octubre de 1908 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Sebastián i Margarita Torres Trías (casada amb Bartolomé Salom Tugores). Mitjançant escriptura de 2 de maig de 1947 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Sebastián Torres Trías (íd., 6a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 69 del polígon 15 i ocupa una superfície de 3.011 m². El tros de torrent que travessa la propietat ocupa una extensió aproximada de 25 m².
El terme de Palma 