La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa als nombres 188 i 192 de la carretera d’Esporles. Desconeixem l’origen del topònim.
El 21 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al jornaler José Seguí Colombás, fill de Miquel i d’Antonina, el trast nombre 27-2n, de 209 destres i un terç. Confrontava amb el camí reial d’Esporles, el trast nombre 27-1r (de Miguel Pons), el trast nombre 41 (de Bartolomé Crespí Ginard) i el trast nombre 28 (d’Antonio Calafell Palmer). Es pagà una entrada de 65 lliures 10 sous i s’imposà un cens reservatiu de 6 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 207).
El 22 d’octubre de 1868 davant el notari Gaspar Sancho Coll, José Seguí Colombás manifestà que damunt la propietat havia fet edificar tres cases. Confrontava al nord amb la finca d’Antonio Calafell; al sud, amb la de Miguel Pons; a l’est, amb la de Miguel Flexas, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles i Can Amorós Nou (dels hereus de Felipe Guasp) (RP2, 1201-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1870 atorgada a la possessió de Son Espanyol davant el notari Guillermo Sancho Mas, José Seguí Colombás, picapedrer, vengué a la jornalera Juana María Cortés Valls, casada amb Onofre Segura Aguiló, per preu de 300 lliures una porció de 465,82 m² que comprenia una casa amb pati i estable d’un aiguavés (marcada amb el nombre 13-3r del quarter 11è de la zona 4a) i una peça de terra a la part posterior tancada de paret. Confrontava al nord amb la propietat romanent al venedor (RP2, 1748-terme, 1a).
José Seguí Colombás, viudo en primeres núpcies de Juana María Font i en segones de Catalina Sabater, natural que era de la vila d’Establiments, morí als 68 anys el 1876 amb testament que havia disposat el 5 d’octubre de 1873 al lloc de Son Espanyol davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima el fill del primer matrimoni, Miguel Seguí Font, i en la resta de béns nomenà hereves universals propietàries les filles del segon matrimoni: María Ana i Catalina Seguí Sabater, destinant-los una part de la finca perhom. A María Ana li deixà una porció de 1.550 m² que comprenia la casa amb la quadreta annexa més immediata a la carretera d’Esporles (marcada amb el nombre 13), un petit edifici que contenia bugaderia i forn i el corral de figueres de moro. A Catalina li deixà la porció restant, de 1.500 m², que comprenia la casa nombre 13-2n, un corral d’ametlers i un pou. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’agost de 1877 atorgada al lloc de Son Espanyol davant el mateix notari. Aleshores confrontava al nord amb terra de Mateo Castelló i la casa de Juana María Cortés Valls (RP2, 1201-terme, 11a).
María Ana Seguí Sabater, teixidora, morí fadrina als 67 anys el 7 de març de 1910 amb testament que havia ordenat el 22 de juny de 1905 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva germana, Catalina, i propietaris en parts iguals, els seus dos nebots: José (sabater) i Agustina Vidal Seguí, fills de Catalina. Mitjançant escriptura de 29 de maig següent autoritzada pel notari d’Esporles Mariano Clanxet Regnard acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Agustina. En el decenni de 1970 la propietat passà als seus fills: Francisca, José i Tomás Salamanca Vidal (íd., 13a; RP2, 30619-III, 1a).
Catalina Seguí Sabater, teixidora, morí viuda als 66 anys el 26 d’abril de 1913 amb testament que havia disposat el 29 de maig de 1910 davant dit notari Clanxet, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, Agustina Vidal Seguí (casada amb Pedro José Salamanca Bonet), i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu fill, José Vidal Seguí. Mitjançant escriptura de 8 de setembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà José. En el decenni de 1970 la propietat passà al seu fill Tomás Vidal Cerdá (RP2, 1201-terme, 14a; RP2, 24244-III, 1a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 25 del polígon 10 i ocupa una superfície de 3.855 m².
El 5 de desembre de 1882 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Juana María Cortés Valls vengué la propietat per preu de 200 lliures al jornaler Rafael Nadal Riutort (RP2, 1748-terme, 3a).
Rafael Nadal Riutort, casat amb Sebastiana Roca Terrasa (†12-7-1932), morí sense testar el 6 de juny de 1897, i en acte de primer de novembre de 1933 dictat per Gabriel Alou Bernat, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari judicial Gonzalo Fernández Espinar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cinc fills: Antonia (casada amb l’amo Nadal Nadal Salamanca), Francisca (casada amb el jornaler Martín Vich Salamanca), Sebastiana (casada amb Miguel Salamanca Lladó), María (casada amb el jornaler José Balaguer Tortella) i Jaime Nadal Roca (†10-3-1909). Mitjançant escriptura de 14 de novembre de 1932 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Sebastiana Nadal Roca (íd., 6a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 177 del polígon 10 i ocupa una superfície de 136 m².
El terme de Palma 