Can Canyasso

La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa a la confluència del camí de Can Manuel i el carrer Llarg. Desconeixem l’origen del topònim.

El 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Juan Roca Orpí el trast nombre 99, d’1 quarterada. Confrontava amb un camí d’emfiteutes, el trast nombre 102 (de Jerónimo Roca Orpí), el trast nombre 98 (d’Onofre Cortés Segura) i el camí que anava a les cases de Son Espanyol (d’un destre i mig). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 150).

Mitjançant escriptura de 19 de juliol de 1846 autoritzada per dit notari Sancho, Juan Roca Orpí vengué la propietat a Sebastián Torres Sabater (RP2, 3499-terme, 1a).

Sebastián Torres Sabater morí viudo als 69 anys el 21 de juliol de 1878 amb testament que havia disposat el 4 de juny anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus fills: Francisco, Margarita, Magdalena, Bartolomé i Sebastián Torres Sastre. A Francisco i a Bartolomé els destinà la propietat denominada Cal Forner, procedent dels establiments de Son Espanyol, ço és, a Francisco, una quarterada situada darrere les cases (trast 138), i a Bartolomé, la quarterada restant i les cases (trast 136). A Margarita i a Sebastián els destinà Can Deuvosdó, ço és, a Margarita, una porció de 3.138 m² amb la casa que hi feu construir amb doblers del seu home, i a Sebastián, la part restant, de 3.138 m², amb la casa i forn que existia a la propietat, amb l’obligació de pagar per meitats el cens reservatiu. A Magdalena li destinà la finca anomenada Can Canyasso. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de setembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa edificada, ocupava una superfície de 3 quartons i 95 destres i confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terres de Manuel Torres Sabater (abans d’Onofre Cortés Segura); a l’est, amb terres de Jaime Terrades Mateu (abans de Jerónimo Roca Orpí), i a l’oest, amb el camí de Son Espanyol (íd.).

Magdalena Torres Sastre, jornalera, morí als 42 anys el 23 de gener de 1885 amb testament que havia ordenat el 6 de desembre de 1883 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu home, Guillermo Gelabert Nadal, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).

El 10 de gener de 1900 davant dit notari Sancho, Guillermo Gelabert Nadal, jornaler, vengué la propietat per preu de 700 lliures a Bernardino Serra Gil (íd., 3a).

Bernardo Serra Gil morí als 70 anys el 13 d’agost de 1914 amb testament que havia disposat el 7 de febrer anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Garcías Mascaró (†22-6-1919), i propietari, el seu nebot Jaime Serra Martorell, jornaler, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).

Jaime Serra Martorell, peó jubilat, morí el 18 d’octubre de 1966 amb testament que havia ordenat el 6 de juliol de 1956 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva segona dona, Catalina Oliver Coll (†2-9-1966), i propietaris, els seus sis fills: Guillermo (guàrdia civil retirat) i Francisca Serra Terrasa, nascuts del seu primer matrimoni, i Antonio (electricista), Jaime (contractista d’obres, veïnat de Pollença), Bartolomé i Antonia Serra Oliver, nascuts del segon matrimoni. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 8 de febrer següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 12a).

El 22 de juliol de 1971 davant dit notari Villanueva, Fernando Truyols Morell redimí l’alou i el cens que gravaven la finca després que els germans Serra pagassin la quantitat de 5.000 pessetes (íd., 13a).

Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 126 del polígon 10 i ocupa una superfície de 5.659 m².

Deixa un comentari