La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa entre el camí de Can Manuel i el carrer Llarg. Desconeixem l’origen del topònim.
El 6 de setembre de 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Catalina Martorell Reig, casada amb Pablo Terrasa, filla de Joan i de Caterina, el trast nombre 96, de 3 quartons i 70 destres. Confrontava amb un camí d’establidors (actual carrer Llarg), el camí que anava a les cases de Son Espanyol (actual camí de Can Manuel), el trast nombre 93 (del picapedrer Guillermo Gil Pallicer) i el trast nombre 95 (del fuster José Trobat Vives). El preu fou de 355 lliures, ço és, 55 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 9 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 172; RP2, 158-PG, 1a).
Catalina Martorell Reig morí el 29 d’octubre de 1886 amb testament que havia disposat el 27 d’abril de 1877 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus vuit fills: Margarita (†15-2-1885), Juan, Catalina, Pablo, Mateo, Jaime, Antonio i Ramón Terrasa Martorell (veïnat de Barcelona). Mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1891 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores consistia en una peça de terra camp arbrat, tenia una casa rústica, ocupava una superfície de 6.600 m² i confrontava a l’oest amb una riera anomenada el Torrentó. Al mateix acte Catalina Terrasa Martorell adquirí del seu germà Pablo i dels fills de la seva germana difunta Margarita les seves parts indivises damunt aquesta i altres propietats per preu global de 1.000 pessetes. Catalina Terrasa Martorell s’adjudicà una peça de terra de 4.825 m² que comprenia la casa i confrontava al sud amb la porció adjudicada a Ramón Terrasa Martorell (RP2, 158-terme: 7a, 11a-13a).
Catalina Terrasa Martorell morí viuda als 80 anys el 20 de setembre de 1911 amb testament que havia ordenat a Son Sardina el 9 d’octubre de 1906 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus cinc fills: José (jornaler), Pablo (jornaler), Catalina (casada amb Miguel Sabater Espases), María (veïnada de Bunyola, casada amb Lorenzo Socías Socías) i Francisca Tomás Terrasa (casada amb Miguel Company Palmer), nascuts del seu matrimoni amb José Tomás Carbonell. Mitjançant escriptura de 14 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de les herències materna i paterna, entre els quals hi havia aquesta propietat, que, segons el document, s’anomenava Can Amorós (íd., 15a).
José Tomás Terrasa s’adjudicà una porció de 1.085 m² que comprenia la casa. Confrontava a mestral amb un camí d’establidors; a xaloc i llebeig, amb les porcions adjudicades a María i Catalina Tomás Terrasa, respectivament, i a gregal, amb el camí que anava a les cases de Son Espanyol (RP2, 158-terme, 16a).
José Tomás Terrasa morí fadrí el 29 de novembre de 1929 amb testament que havia disposat el 15 de gener anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva germana política Juana Rosselló Morro, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 18a).
El 3 de juliol de 1945 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Juana Rosselló Morro (†1-12-1945) vengué aquesta i altres dues propietats per preu global d’11.270 pessetes als seus germans Antonio, Jaime, Catalina (casada amb Jerónimo Coll Martorell) i Gabriel Rosselló Morro (†25-1-1946, casat amb María Juaneda Camps) (íd., 19a).
Mitjançant escriptura de 30 d’octubre de 1947 autoritzada per dit notari Cerdó vengueren la propietat per preu de 7.750 pessetes a l’agricultor Benito Nicolau Bauzá (íd., 22a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 131 del polígon 10 i ocupa una superfície de 1.283 m². Està marcada amb el nombre 17 del camí de Can Manuel.
Catalina Tomás Terrasa s’adjudicà una porció de 73 destres que confrontava a gregal i xaloc amb les porcions adjudicades a José i María Tomás Terrasa, respectivament, i a llebeig, amb la propietat de Bárbara Gil Serra. Morí el 3 de novembre de 1931 amb testament que havia disposat el primer de maig de 1921 davant el notari Rafael Togores Palou, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Miguel Sabater Espases (†4-7-1927), i propietària, la seva neboda Juana Ana Riutort Tomás, casada amb Andrés Florit Verger, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de juliol següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (RP2, 9909-terme: 1a, 3a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 204 del polígon 10 i ocupa una superfície de 1.030 m².
María Tomás Terrasa s’adjudicà una porció de 73 destres que confrontava a mestral amb les porcions adjudicades a Catalina i José Tomás Terrasa; a xaloc, amb la porció adjudicada a Francisca Tomás Terrasa; a gregal, amb el camí que anava a les cases de Son Espanyol, i a llebeig, amb la propietat de Bárbara i María Gil Serra mitjançant el Torrentó (RP2, 9911-terme, 1a).
María Tomás Terrasa morí el 31 d’octubre de 1918 amb testament que havia disposat el 19 de gener de 1912 davant el notari Rafael Togores Palou, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu el seu home, Lorenzo Socías Socías, qui el 2 de setembre de 1921 davant el mateix notari vengué la propietat per preu de 250 pessetes al seu germà Pedro Antonio Socías Socías, jornaler (íd., 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 26 d’octubre de 1929 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Pedro Antonio Socías Socías adquirí per preu de 250 pessetes la porció de Francisca Tomás Terrasa, que ocupava una superfície de 73 destres i confrontava a mestral amb la porció adjudicada a María Tomás Terrasa; a xaloc, amb la porció de la mateixa procedència que fou de Ramón Terrasa Martorell; a gregal, amb el camí que anava a les cases de Son Espanyol, i a llebeig, amb la propietat del comprador (abans de María Gil Serra) (RP2, 9910-terme: 1a, 3a).
Pedro Antonio Socías Socías morí viudo el 24 de febrer de 1950 amb testament que havia ordenat el 31 de juliol de 1939 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu el seu pubil, Pedro Antonio Socías Sabater, escultor, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de juliol següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa que hi havia fet construir el difunt, la qual estava marcada amb el nombre 1 del camí de Can Manuel (íd., 4a; RP2, 9911-terme, 5a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 132 del polígon 10 i ocupa una superfície de 2.677 m². Està marcada amb el nombre 15 del camí de Can Manuel.
Ramón Terrasa Martorell, veïnat de Barcelona, morí fadrí el 7 de juliol de 1911 amb testament que havia disposat el 19 de juny anterior davant el notari de dita ciutat Justo Sánchez Juárez, en què nomenà hereu l’industrial Pedro J. Bauzá Oliver, qui mitjançant escriptura de 5 de juliol de 1912 autoritzada pel mateix notari acceptà els béns de l’herència i vengué la propietat per preu de 700 pessetes al jornaler Jaime Torres Juan, veïnat de Valldemossa. Aleshores la finca ocupava una superfície d’1 quartó i confrontava al nord amb la porció adjudicada a Catalina Terrasa Martorell (RP2, 5996-terme: 1a, 3a-4a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 133 del polígon 10 i ocupa una superfície de 1.821 m².
El terme de Palma 