La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al camí del Putxet. Pren nom del seu primer propietari, Nadal Salamanca Torres.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al picapedrer Nadal Salamanca Torres, fill de Nadal i de Martina, el trast nombre 86, d’1 quarterada. Confrontava amb el trast nombre 40 (del comprador) mitjançant un camí d’establidors, el trast nombre 91 (de Bartomeu Mir Coll), el trast nombre 87 (de Jaime Balaguer Comas) i el trast nombre 85 (de Nadal Terrasa Salamanca). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 188).
Nadal Salamanca Torres morí als 74 anys el 27 de desembre de 1867 amb testament que havia disposat a la possessió de Son Espanyol el 18 d’octubre de 1865 davant dit notari Sancho, en què llegà a Jaime Terrasa Terrasa una porció de 10 destres amb l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 12 lliures cens. En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margalida Terrasa Salamanca, i propietàries amb designació de béns, María Servera Socías (casada amb dit Jaime Terrasa Terrasa) i Juana María Bauzá Socías (casada amb José Sancho Estelrich). Deixà a María Servera Socías una porció de mitja quarterada i 40 destres que confrontava al nord amb terres de Jaime Balaguer Comas i la porció adjudicada a Jaime Terrasa Terrasa; al sud, amb terres de Nadal Terrasa Salamanca; a l’est, amb terres de Francisca Matas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Juana María Bauzá Socías. S’imposà l’obligació de prestar 6 lliures cens de nombre de 12 lliures cens. Deixà a Juana María Bauzá Socías una porció d’1 quartó i mig que confrontava al nord amb terres de Jaime Balaguer Comas; al sud, amb terres de Nadal Terrasa Salamanca; a l’est, amb la porció adjudicada a María Servera Socías, i a l’oest, amb un camí d’establidors. S’imposà l’obligació de prestar 4 lliures 10 sous cens de nombre de 12 lliures cens. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de gener següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 965-967-terme, 1a).
Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 38, 39 i 40 del polígon 10 i ocupen una superfície total de 7.081 m².
Jaime Terrasa Terrasa morí el 25 de maig de 1897 amb testament que havia ordenat el 22 anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Lorenzo, Miguel, Francisca (casada amb Antonio Coll Jofre), María (casada amb Antonio Pons Salvá) i Jaime Terrasa Servera, llegà a Jaime 1 quartó de terra procedent de Son Espanyol i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, María Servera Socías (†10-12-1918). Mitjançant escriptura de primer de desembre de 1907 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i María Terrasa Servera s’adjudicà la porció de 10 destres procedent de Ca Mestre Nadal. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet construir el difunt (RP2, 965-terme: 1a, 5a-6a, 9a).
María Terrasa Servera morí el 2 de setembre de 1950 amb testament que havia disposat el 21 de juny de 1933 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Pons Salvá (†14-10-1945), i propietàries, les seves dues úniques filles: Margarita i María Pons Terrasa, casades amb Rafael i Bartolomé Fiol Calafell, respectivament. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 17 de febrer següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 80 del carrer del Soldado Bosch Mayans (actual camí del Putxet) i confrontava amb les propietats d’Antonia Adrover, Miguel Terrasa i Catalina Bosch Pons (íd., 10a; RP2, 1638-1640-III, 1a).
El primer de desembre de 1907 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, María Servera Socías feu donació entre vius a favor dels seus fills i únics hereus forçosos: Jaime, Lorenzo, Miguel, Francisca i María Terrasa Servera (RP2, 966-terme, 5a).
María Terrasa Servera fou donatària d’una porció de mig quartó que confrontava al nord amb terres de Catalina Bosch Pons; al sud, amb les porcions donades a Miguel i Francisca Terrasa Servera; a l’est, amb terres d’Antonia Adrover, i a l’oest, amb terres d’hereus de Juana María Bauzá Socías (RP2, 966-terme, 5a).
Miguel Terrasa Servera fou donatari d’una porció d’1 quartó que confrontava al nord amb la porció donada a María Terrasa Servera; al sud, amb terres de Magdalena Terrasa; a l’est, amb la porció donada a Francisca Terrasa Servera, i a l’oest, amb terres d’hereus de Juana María Bauzá Socías. Morí sense testar el 14 de desembre de 1928, i en acte de 25 de gener següent dictat per Pedro Andreu Cabestany, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Gonzalo Fernández Espinar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Jaime (veïnat de Marsella) i María Terrasa Llinás, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Llinás Durán. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de febrer següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (RP2, 9030-terme: 1a, 6a).
Francisca Terrasa Servera fou donatària d’una porció d’1 quartó que confrontava al nord amb la porció donada a María Terrasa Servera; al sud, amb terres de Magdalena Terrasa; a l’est, amb terres d’Antonia Adrover, i a l’oest, amb la porció donada a Miguel Terrasa Servera. Morí viuda l’11 de març de 1949 amb testament que havia ordenat el 27 d’octubre de 1926 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Coll Jofre (†3-1-1931), i propietàries en parts iguals, les seves tres úniques filles: María, Francisca i Antonia Coll Terrasa. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 31 de maig següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (RP2, 9031-terme: 1a, 5a).
Juana María Bauzá Socías morí el 25 d’agost de 1899 amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1893 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Catalina (veïnada de Sóller, casada amb Antonio Puig Estades), Juana María (casada amb Pedro José Pons Pujol) i Esperanza Sancho Bauzá (†12-12-1904), i en la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, José Sancho Estelrich (†18-8-1924), i propietària, la seva filla Juana María. Manifestà que damunt la propietat hi havia una casa de planta baixa i pis que hi feu construir el seu gendre Pedro José Pons Pujol a costes i despeses seves i que, per ço, n’hi feia llegat especial. Mitjançant escriptura de 17 de gener següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i Juana María s’adjudicà la porció d’1 quartó i mig procedent de Ca Mestre Nadal. Aleshores confrontava al nord amb terres de Francisco Balaguer; al sud, amb terres de María i Francisca Terrasa (abans de Nadal Terrasa); a l’est, amb terres de Miguel Terrasa, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 967-terme, 7a).
El 14 de gener de 1910 davant el notari d’Esporles Mariano Clanxet Regnard, Pedro José Pons Pujol vengué la casa per preu de 400 pessetes al seu sogre, José Sancho Estelrich. Aquest morí als 81 anys el 18 d’agost de 1924 amb testament que havia ordenat el 27 de setembre de 1922 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus amb designació de béns les seves filles: Juana María i Catalina Sancho Bauzá, el seu net Antonio Pons Sancho (picapedrer, fill de Pedro José Pons Pujol i de Juana María Sancho Bauzá) i les seves netes Juana María (casada amb Antonio Creus Salamanca) i Catalina Reus Sancho (casada amb José Borrás Cabrer), filles de la difunta filla del testador Esperanza Sancho Bauzá. Mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1924 autoritzada pel notari José Fernández del Busto acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Antonio Pons Sancho s’adjudicà la casa procedent de Ca Mestre Nadal (íd., 8a-10a).
Juana María Sancho Bauzá morí viuda als 86 anys el 8 de novembre de 1950 amb testament que havia disposat l’11 de juliol de 1932 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills José (fuster, veïnat de San Pedro de Ceque, Zamora) i Pedro Pons Sancho, i en la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, Pedro José Pons Pujol (†26-5-1939), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Ángela María (casada amb el mecànic Miguel Bover Salom) i Antonio Pons Sancho. Mitjançant escriptura de 2 de novembre de 1951 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Antonio Pons Sancho s’adjudicà la porció d’1 quartó i mig procedent de Ca Mestre Nadal (íd., 12a).
Més endavant la propietat passà a Pedro Pons Martorell (RP2, 3686-3687-VI, 1a).
El terme de Palma 