Can Sales, Can Vic, Son Durí, El Tancat
En aquesta fitxa tractam diverses propietats que tenen el seu origen en les terres que el blanquer Bartomeu Vaquer Creuades adquirí entre 1808-09, les quals procedien al seu torn de la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10.
Mitjançant escriptures d’11 d’octubre de 1808 i 10 de març de 1809 autoritzades pel notari Rafel Rosselló Cladera, el blanquer Bartomeu Vaquer Creuades, fill de Bartomeu i d’Elisabet, adquirí tres peces de terra del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real. La primera porció comprenia els trasts nombres 44, 45 i 51 del plànol de parcel·lació, ocupava una superfície de 3 quarterades i 1 quartó i confrontava amb terres de Guillem Tomàs, Joana Pons i Lleonard Reus i terrenys romanents al monestir. La segona porció comprenia els trasts nombres 53 i 54, ocupava una superfície de 2 quarterades i confrontava amb la paret de la vinya del monestir, la resta del territori del Secar, la síquia de na Bastera mitjançant un camí de carro i terra erma del monestir encara sense establir. La tercera i darrera porció comprenia els trasts nombres 55 i 56, ocupava una superfície de 2 quarterades i 52 destres i confrontava amb la paret de la vinya del monestir, terres del comprador mitjançant un camí tender, terres de Bartomeu Sabater mitjançant un camí, la síquia de na Bastera mitjançant un camí i terra de Jordi Llinàs Abraham (ARM, Not. R-889: f. 136, 174v, 179).
El 4 de novembre de 1813 davant dit notari Rosselló, Bartomeu Vaquer Creuades establí a Antoni Josep Romaguera Alemany, fill de Pau i d’Aina, una porció de 5 quarterades que confrontava amb terres de Bartomeu Sabater, Jordi Llinàs, Francesc Camps de Suñer, Joana Pons, Lleonard Reus, la vinya del monestir i terres romanents al venedor (ARM, Not. R-215, f. 253).
Mitjançant escriptura de 2 d’abril de 1814 autoritzada per dit notari Rosselló, Bartomeu Vaquer Creuades establí a Caterina Roca Llinàs, casada amb Onofre Salas, filla de Joan i d’Elisabet, una porció de 4 quarterades, 1 quartó i 62 destres amb unes cases novament edificades pel venedor, imposant un cens reservatiu de 37 lliures. Prestava 34 sous 3 diners cens al monestir de la Real, que havia de continuar pagant la compradora. Confrontava amb terres d’Antoni Josep Romaguera, terres de Bartomeu Sabater, del Rutló, la vinya del monestir i per dues parts amb la síquia de na Bastera. Es pactà que la compradora havia d’entregar anualment dues gallines al venedor el dia de Sant Tomàs, a més de donar camí de carro a Antoni Josep Romaguera fins a les terres de Bartomeu Sabater, del Rutló (ARM, Not. R-216, f. 61v).
Mitjançant escriptura de 20 de setembre de 1817 autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Antoni Josep Romaguera Alemany vengué al picapedrer Nadal Servera Moyà, fill de Pau i d’Aina Maria, per preu de 100 lliures una porció d’1 quarterada que confrontava amb terres de Joan Pelegrí i Francesc Camps de Suñer i per dues parts amb terrenys romanents al venedor. De les 15 lliures cens que l’íntegra propietat prestava a Bartomeu Vaquer Creuades, el comprador s’obligà a pagar 3 lliures cens al monestir de la Real i 7 lliures cens a Bartomeu Vaquer Creuades (ARM, Not. R-241, f. 7v).
Segons l’Apeo (1818), la porció restant d’Antoni Josep Romaguera Alemany ocupava una superfície de 4 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 1.500 lliures (ARM, D-1530, f. 205v).
En un moment que no podem precisar passà a Miquel Vich i posteriorment a Francisca de Paula López Mesas Zarriera, la qual morí al voltant de 1863, quan la finca fou heretada pels seus nets Mariano i Francisca Calvís Vich (†19-10-1874), veïnats d’Alcúdia, fills de Lorenzo Calvís Reinés. Com que no tenien títol de propietat, el seu oncle Mariano Calvís Reinés, professor d’instrucció primària, veïnat de Pollença, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja sol·licitant acreditar la possessió per indivís en què els seus nebots menors d’edat es trobaven d’aquesta finca. Aleshores ocupava una superfície de 3 quarterades i mitja de terra de secà poblada d’ametlers i unes poques figueres i tenia una casa edificada. Era tenguda sots alou de l’extingit monestir de la Real i prestava 24 lliures 4 sous 10 diners cens a Bartomeu Vaquer Creuades. Confrontava al nord amb un camí de pobladors; al sud, amb terra de successors d’Antoni Coll Muntaner i terra de successors de Gabriel Salas Roca; a l’est, amb dita terra de successors de Gabriel Salas Roca, i a l’oest, amb terres de Jerónimo Terrers i Domingo Coll (RP2, 2725-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 9 de desembre de 1885 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Mariano Calvís Vich dividí la propietat en quatre porcions i les vengué a Margarita Llinás Font, Francisco Mateu Mas, Francisca Sastre Sancho i María Sastre Sancho (RP2: 2725-terme, 4865-terme, 4873-terme, 4876-terme).
Francisco Mateu Mas, fuster, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, adquirí per preu de 850 pessetes una peça de terra de mitja quarterada que confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terra d’hereus de Gabriel Salas Roca mitjançant un camí de roda; a l’est, amb la porció que adquirí Margarita Llinás Font, i a l’oest, amb terrenys romanents (RP2, 4865-terme, 1a).
El 18 de juliol de 1896 davant el notari Antonio Mulet Mas, Francisco Mateu Mas adquirí de María Sastre Sancho per preu de 1.700 pessetes la porció que aquesta comprà (1885) a Mariano Calvís Vich pel mateix preu. Ocupava una superfície d’1 quarterada i 25 destres i confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terra d’hereus de Gabriel Salas Roca mitjançant un camí de roda; a l’est, amb terra del comprador, i a l’oest, amb terra de Francisca Sastre (abans de María Josefa Aguiló) (RP2, 4876-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1900 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, Francisco Mateu Mas adquirí de Margarita Llinás Font per preu de 500 lliures la porció que aquesta comprà (1885) a Mariano Calvís Vich per preu de 1.000 pessetes. Confrontava al nord, sud i est amb terra del comprador, i a l’oest, amb terres d’hereus de Jerónimo Terrers i Domingo Coll. Comprenia la casa, la qual era de planta baixa i pis amb cotxeria i cisterna. Quan Margarita Llinás Font l’adquirí ocupava una superfície de 34 destres, però aleshores tenia 14 metres manco perquè s’havia obert un camí de pobladors a l’íntegra de què procedia (RP2, 2725-terme, 3a-4a).
Francisco Mateu Mas morí el 6 de novembre de 1902 amb testament que havia disposat el 24 de març de 1892 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves en parts iguals les seves germanes: Catalina (†12-3-1921) i María Mateu Mas, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juny següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP2: 2725-terme, 4865-terme, 4876-terme).
María Mateu Mas morí el 17 de desembre de 1933 amb testament que havia ordenat el 26 de novembre de 1920 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereus universals els seus fills: José, Marcos, Francisco i Gabriel Picornell Mateu, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd.).
José, Marcos, Francisco i Gabriel Picornell Mateu moriren sense testar el 15 de gener de 1943, el primer de febrer de 1941, el 10 de novembre de 1936 i el 21 de desembre de 1938, respectivament. En acte de 30 de març de 1944 dictat per Jaime Ferrer Amengual, jutge accidental del jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus els germans María (casada amb Arístides de Soto Navarro), Antonio María, Leonor, Manuel María, Asunción i María Milagros Picornell de Soto. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’abril de 1944 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd.).
El 28 de juliol de 1945 davant dit notari Chacártegui vengueren a les germanes Margarita i María Jaume Sastre per preu de 1.800 pessetes la porció de 589,76 m² que comprenia la casa. Margarita i María Jaume Sastre moriren fadrines el 21 de gener i el 14 de febrer de 1964, respectivament, amb testament mancomunat que havien atorgat el 2 de juliol de 1962 davant el notari Rafael Losada Perujo, en què es nomenaren recíprocament hereves usufructuàries i nomenaren hereus propietaris amb designació de béns els seus nebots José Buades Jaume (mecànic), Catalina Riera Jaume (costurera) i Francisca i Apolonia Jaume Ordinas (conradora) i la seva cunyada Antonia Ordinas Estarellas. Mitjançant escriptura de 15 de juliol de 1964 autoritzada pel notari José Clar Salvá acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca Jaume Ordinas (RP2, 2725-terme, 10a-14a).
Mitjançant escriptures de 12 de novembre de 1946 i 24 de febrer de 1947 autoritzades per dit notari Chacártegui, els germans Picornell de Soto vengueren les porcions de mitja quarterada i 1 quarterada i 25 destres i la propietat denominada Cal Ferrer per preu global de 10.000 pessetes al matrimoni Rafael Jaume Sastre, horticultor, i Antonia Ordinas Estarellas (RP2: 4865-terme, 4876-terme).
Rafael Jaume Sastre morí l’11 d’agost de 1957 amb testament que havia disposat el 15 de maig anterior davant el notari Rafael Losada Perujo, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Francisca (casada amb Arnaldo Manera Comas) i Apolonia Jaume Ordinas, i nomenà hereva la seva dona, Antonia Ordinas Estarellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd.).
Francisca Sastre Sancho, jornalera, adquirí per preu de 2.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada i 139 destres que confrontava al nord amb terra de María Josefa Aguiló i terra de María Sastre; al sud, amb terra d’Antonio Cánaves Coll; a l’est, amb terra d’hereus de Gabriel Salas Roca, i a l’oest, amb terra d’hereus de Domingo Coll (RP2, 4873-terme, 1a).
Francisca Sastre Sancho morí als 66 anys el primer d’octubre de 1912 amb testament que havia disposat el 16 de setembre de 1911 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Jorge Jaume Llinás (†24-2-1931), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Rafael, Margarita, Catalina (casada amb José Riera Ginard), Francisca (casada amb José Buades Roca) i María Jaume Sastre. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 d’agost de 1915 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 24 d’octubre de 1931 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Jaume Sastre es dividiren la propietat. Francisca s’adjudicà una porció de 3.077 m² (travessada d’est a oest pel camí que creuava la total finca) que confrontava al nord amb dit camí i les propietats de Matilde Bonnín i María Mateu; al sud, amb les porcions adjudicades a Rafael i María Jaume Sastre i un camí sender; a l’est, amb la propietat de Jaime Balaguer Salas, i a l’oest, amb la propietat d’Antonio Aguiló. María s’adjudicà una porció de 3.247 m² que confrontava al nord amb la casa i terra de María Mateu i el camí de roda que travessava l’íntegra finca; al sud, amb terra que fou d’Antonio Cánaves Coll; a l’est, amb les porcions adjudicades a Rafael i Francisca Jaume Sastre, i a l’oest, amb terres de Juan Oliver i la casa de María Mateu. Rafael s’adjudicà una porció de 3.247 m² que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Francisca Jaume Sastre; al sud, amb terra que fou d’Antonio Cánaves Coll; a l’est, amb terres de Jaime Balaguer Salas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a María Jaume Sastre. Segons la dessusdita escriptura de divisió, la propietat s’anomenava aleshores Can Vic (íd., 6a; RP2, 14967-14968-terme, 1a).
María Jaume Sastre morí fadrina el 14 de febrer de 1964 amb testament que havia ordenat el 2 de juliol de 1962 davant el notari Rafael Losada Perujo, en què nomenà hereva usufructuària la seva germana Margarita, i propietaris amb designació de béns, els seus nebots José Buades Jaume (mecànic), Catalina Riera Jaume (costurera) i Francisca i Apolonia Jaume Ordinas (conradora) i la seva cunyada Antonia Ordinas Estarellas. Mitjançant escriptura de 15 de juliol següent autoritzada pel notari José Clar Salvá acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca Jaume Ordinas (RP2, 14967-terme, 2a-3a).
Rafael Jaume Sastre morí l’11 d’agost de 1957 amb testament que havia disposat el 15 de maig anterior davant el notari Rafael Losada Perujo, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Francisca (casada amb Arnaldo Manera Comas) i Apolonia Jaume Ordinas, i nomenà hereva la seva dona, Antonia Ordinas Estarellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 14968-terme, 2a).
Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Nadal Servera Moyà, tenia unes cases edificades, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de primera qualitat i valia 700 lliures (ARM, D-1530, f. 204v).
El 20 d’agost de 1838 davant el notari Joan Maria Rosselló González, Nadal Servera Moyà vengué la propietat per preu de 1.883 lliures al comerciant Francesc Melià Ros, fill d’Antoni i de Caterina. El primer d’octubre següent l’arrendà per temps de nou anys a Miquel Verdera Terrasa, fill d’Arnau i de Margalida. Segons aquest contracte, la propietat es denominava Son Durí, estava tancada de paret, hi havia un planter d’ametlers i comprenia una casa principal de dues plantes (que es reservava el senyor) i una caseta (que era per al conductor) (ARM, Not. R-235, f. 81; ARM, Not. 6018, f. 25v).
Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1839 autoritzada per dit notari Rosselló, Francesc Melià Ros vengué la propietat per preu de 1.550 lliures al prevere Miquel Forteza Forteza. Confrontava amb terres del doctor Joan Pelegrí, terres dels hereus de Nicolau Reus, terres de Francesc Mas, terres de Gabriel Mas i un camí tender (ARM, Not. R-235, f. 248).
Miquel Forteza Forteza nasqué el 21 de gener de 1796. Era fill de Rafel Ignaci Forteza Aguiló (1766-1836) i de la seva primera dona, Joana Maria Forteza Aguiló (1774-1808). Morí als 51 anys el 19 d’abril de 1847 amb testament que havia disposat l’11 anterior davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereva universal la seva germana Maria Margalida, casada amb Francesc Bonnín Bonnín (RP2, 5119-terme, 1a).
Maria Margalida Forteza Forteza nasqué el primer de març de 1808. Morí als 78 anys el 13 de novembre de 1886 amb testament que havia ordenat el 26 d’agost anterior davant el notari Juan Palou Coll, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal el seu germà consanguini Josep Forteza Fuster, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat es denominava el Tancat i ocupava una superfície d’1 quarterada de camp amb ametlers tancada de paret. Comprenia una casa de planta baixa i alts de dos aiguavessos marcada amb el nombre 44 del quarter 8è de la zona 4a. Era tenguda sots alou del monestir de la Real i prestava 7 lliures cens de nombre de 35 lliures cens a Bartomeu Vaquer Creuades. Confrontava al nord amb terra de Catalina Martorell; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terra de Francisco Mateu Mas, Rafael Jaume Alemany i Sebastián Simó, i a l’oest, amb terra de successors de Francesc Pelegrí (íd.).
Josep Forteza Fuster nasqué el 29 de setembre de 1820. Era fill de Rafel Ignaci Forteza Aguiló (1766-1836) i de la seva segona dona, Francina Fuster Aguiló (1788-1854). El 24 de desembre de 1848 es casà a la Seu amb Lluïsa Aguiló Bonnín, filla de Josep Aguiló Forteza i de Maria Francina Bonnín Forteza, i en foren fills José (1853-1935), Rosa María (1859-1943), Cayetano (1860-1941), Luis (1855-1908), Rafael Ignacio (1851-1907), María Concepción (1866-1937), Miguel (n. 1857) i Francisca Forteza Rey Aguiló (n. 1849). Morí als 78 anys l’11 de febrer de 1899 amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juny següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 3a).
Rafael Ignacio Forteza Rey Aguiló es casà amb María Valls Flores (1853-1881) i en foren fills José (1878-1946) i Luis Forteza Rey Valls (n. 1881). Morí sense testar als 55 anys l’11 de maig de 1907, i en acte de primer de juliol següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja José Eduardo Tormo Martí davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en fou declarat hereu legal el seu fill, José Forteza Rey Valls, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de setembre següent autoritzada per dit notari Alcover (íd., 4a).
Luis Forteza Rey Aguiló es casà (1878) amb Magdalena Tarongí i en foren fills José i María Luisa Forteza Rey Tarongí. Morí sense testar als 53 anys el 23 de setembre de 1908, i en acte de 31 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Sebastián Gazá Ballester en foren declarats hereus els seus fills (íd., 5a).
El 5 de gener de 1912 davant el notari José Socías Gradolí vengueren la propietat per preu de 5.000 pessetes al matrimoni Pablo Vaquer Gelabert, amo pagès, i Antonia Gil Serra (íd., 6a).
Pablo Vaquer Gelabert i Antonia Gil Serra moriren als 87 anys i als 64 anys el 14 de març de 1923 i el 12 de juny de 1920, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 20 d’octubre de 1919 davant el notari Miguel Pons Pons, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris amb designació de béns els seus dos fills: Juan i Guillermo Vaquer Gil, destinant aquesta propietat a Juan, veïnat d’Estellencs. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura d’11 de juny de 1923 autoritzada pel notari Saturnino Echenique Meoqui (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 13 de novembre de 1942 autoritzada pel notari de Sineu Antonio Coll Pericás, Juan Vaquer Gil vengué al matrimoni José María Mulet Fiol i Soledad Palou Coll per preu global d’11.700 pessetes el Tancat i una porció d’1 quarterada procedent de Son Pi o Cal Metge. Com que eren contigües, foren agrupades al mateix acte sota una única finca registral que ocupava una superfície de 2 quarterades i comprenia la casa del Tancat. El venedor tenia la porció de Son Pi o Cal Metge per herència de son pare, Pablo Vaquer Gelabert, qui adquirí de Juan Pelegrí Ferrer per preu de 3.000 pessetes una porció d’1 quarterada i mitja mitjançant escriptura de 17 de març de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. A la mort de Pablo Vaquer Gelabert, el seu fill Juan s’adjudicà la dessusdita porció d’1 quarterada, i el seu fill Guillermo, la mitja quarterada restant. El 1923 la part de Juan confrontava al nord amb terra de Jaime Alorda i Cal Vicari Vell; al sud, amb terres de Margarita Forteza i Lorenzo Salas; a l’est, amb la part de Guillermo Vaquer Gil mitjançant un camí d’establidors, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 4928-terme, 1a-2a; RP2, 12160-terme, 1a; RP2, 21914-terme, 1a-2a).
El 26 de juliol de 1952 davant dit notari Coll, José María Mulet Fiol i Soledad Palou Coll vengueren la propietat en unió d’una altra finca per preu global de 15.875 pessetes al matrimoni Bartolomé Reus Caldés, agricultor, i Margarita Cladera Serra, veïnats de Marratxí (RP2, 21914-terme, 3a).
El 22 d’octubre de 1817 davant dit notari Rosselló, Caterina Roca Llinàs vengué a Antoni Cocoví Oliver, natural de Felanitx, fill de Bartomeu i de Caterina, per preu de 200 lliures una porció de 2 quarterades que confrontava amb la vinya del monestir, la síquia de na Bastera i terrenys romanents a la venedora. Posteriorment aquesta propietat, coneguda com a Can Cocoví, s’integrà dins Son Cànaves (ARM, Not. R-241, f. 12).
L’Apeo (1818) registrà la propietat a nom del seu home, Onofre Salas. Tenia cases edificades, ocupava una superfície de 2 quarterades i mitja de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 1.000 lliures (ARM, D-1530, f. 205).
Caterina Roca Llinàs morí el 29 de novembre de 1844 i la propietat passà al seu fill Gabriel Salas Roca. Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre des de 1821 un cens de 7 lliures 4 sous 3 diners al for de 3% que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual la propietat es denominava Cal Calatraví, ocupava una superfície de 2 quarterades i mitja, comprenia una casa novament edificada marcada amb el nombre 53 i confrontava a l’est amb la casa i terra de Sebastián Feliu; al sud, amb la casa i terra d’hereus d’Antoni Coll, i a l’oest i al nord, amb la casa i terra de Miquel Vich (ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 197v; RP2, 717-terme, A).
En virtut de providència de 6 d’agost de 1889 dictada en expedient de constrenyiment per deutes de la contribució territorial, la propietat fou posada a la venda en subhasta pública i la rematà Jaime Balaguer Salas per preu de 2.625 pessetes amb 67 cèntims. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 14 d’abril següent davant el notari Cayetano Socías Bas. Aleshores confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terreny d’Antonio Cánaves; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres d’hereus de Jorge Jaume (RP2, 717-terme, 1a).
Jaime Balaguer Salas morí viudo el 12 de gener de 1943 amb testament que havia disposat l’11 de febrer de 1921 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Artigues Niell (†14-1-1926), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Pablo (jornaler) i Miguel Balaguer Artigues (garriguer, veïnat de Calvià). Mitjançant escriptura de 27 de febrer següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Pablo (íd., 14a).
Pablo Balaguer Artigues es casà en primeres núpcies amb Antonia Abraham Morey i en fou fill Juan (fuster). En segones núpcies es casà amb Juana Ana Castelló Lladó i en foren fills Antonio i Pablo. Morí viudo el 18 de juny de 1967 amb testament que havia ordenat el 23 de febrer anterior davant el notari Rafael Losada Perujo, en què instituí en la porció llegítima els tres fills i en la resta de béns nomenà hereus en parts iguals els seus fills Antonio i Pablo. Mitjançant escriptura de 17 de maig següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Antonio i Pablo Balaguer Castelló (íd., 17a).
El terme de Palma 