Des de la Conquesta, el Reial Patrimoni havia estat propietari d’una extensió de terreny que abraçava les terres que actualment ocupa el castell de Bellver i la franja situada entre el camí de Portopí (posteriorment carretera d’Andratx) i la mar fins arribar a les terres de la capellania de Sant Nicolau de Portopí.
Llevat d’un primer establiment signat en el segle XV (la Torre d’en Carròs, posteriorment l’Aigua Dolça), el Reial Patrimoni vengué la major part d’aquells terrenys durant els segles XVIII-XIX.
Entre la segona meitat del segle XVIII i el començament del XIX s’establiren petites parcel·les de terreny compreses entre la vorera de la mar i el camí de Portopí. Fou en aquesta zona on començà a formar-se la barriada del Terreno.
La configuració del barri restà definida a partir de l’establiment de les terres pertanyents al pla del castell de Bellver que es trobaven a l’altra banda del camí d’Andratx. Entre 1829-56, el Reial Patrimoni vengué tres parcel·les.
El 1829 accedí a la petició formulada per Sebastián Cañellas Carbonell perquè se li establís una peça de terra de 2 quarterades amb l’objectiu de rompre-la. Se situava entre el camí de Portopí i les terres del castell de Bellver i se li imposà l’obligació de tancar la parcel·la de paret (ARM, ECR-590, f. 302).
Uns anys més tard, el 1847, el Reial Patrimoni establí a Juan Rubert Lladó (propietari de la finca pròpiament dita el Terreno) i a Pedro Felio Perelló Carrió una porció de terreny compresa entre les terres de Sebastián Ferrer Verger (abans de Sebastián Cañellas Carbonell) i els camins d’Andratx i de la Bonanova (ARM, ECR-823, f. 27v).
Finalment, el 4 de novembre 1856 davant l’escrivania de Rendes, José Fernández Monserrat (batle general administrador del Reial Patrimoni, en nom del rei) establí al comerciant José Villalonga Jordá el domini útil de la propietat que aquí ens ocupa. Es tractava del terreny que confrontava amb la carretera d’Andratx «hasta llegar a las alcantarillas de la Cuarentena, con tierras de las mismas pertenencias de los sucesores de Sebastián Cañellas, con las de don Juan Rubert y con casas vulgarmente llamadas el Polvorín; por otro lado, con el torrente de la Bonanova llamado del Mal Pas; por otro, con pinar y terrenos de pertenencias de S. M. […] y con el predio Son Armadans». Ocupava una superfície de 179.422,8 m², dels quals 7.794,64 m² mancaven de valor perquè pertanyien al llit del torrent i a camins públics. Villalonga havia sol·licitat al Reial Patrimoni la venda d’aquelles terres argumentant el mal que feia a dita institució «la casi completa destrucción del magnífico y célebre monte de Bellver» a causa de la «incuria, abandono y la codicia de diferentes gobernadores del castillo del mismo nombre». El preu fou d’11.518 rals 38 cèntims, damunt el qual es creà un cens reservatiu de 345 rals 55 cèntims redimible al for de 3% i pagador el 4 de novembre. El Reial Patrimoni es reservà el domini directe i el dret de lluïsme al 2% en virtut del reial decret de 19 de novembre de 1835. Entre els pactes i condicions s’estipulà que no es podia vendre la terra sense informar primer el batle general i previ pagament del lluïsme; les escriptures d’establiment s’havien d’atorgar davant el notari dels Reials Alous i calia presentar-les tot d’una a la Capbrevació; l’emfiteuta no podia reconèixer altre senyor alouer que Sa Majestat i la Reina Nostra Senyora; les terres havien de romandre en mans llegues sots la pena de comís; el posseïdor del domini útil havia de fer-se càrrec del pagament de qualsevol contribució que s’imposàs sobre el cens que es reservava el Reial Patrimoni i que havia de percebre íntegre i sense cap tipus de deducció (ARM, ECR-826, f. 217; RP6, 168-PG, 1a).
En les dècades següents, els propietaris d’aquestes parcel·les començaren a establir les seves propietats. Tant José Villalonga Jordá com Sebastián Ferrer Verger ho feren a partir de 1862, mentre que Juan Rubert Lladó ho havia fet anteriorment. En els establiments es prengueren com a base els camins que travessaven les propietats: la carretera d’Andratx i el camí de la Bonanova.
Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1867 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, José Villalonga Jordá permutà amb José Salas Palmer 46 censos que gravaven establits del Terreno per la possessió de Son Coletes (Manacor), valorada en 9.752 lliures. Aquesta quantitat s’havia de cobrir mitjançant la transferència a Salas de 700 lliures de cens. Els 46 censos componien 298 lliures 4 sous 6 diners de pensió damunt un capital de 4.154 lliures 14 sous que Villalonga traspassava a Salas a compte de les 700 lliures cens anual. La resta fins arribar a dita quantitat s’havia de completar a mesura que Villalonga establia trasts del Terreno i imposava els censos reservatius corresponents (RP6, 176-PG, 3a).
José Villalonga Jordá morí casat als 75 anys el 17 de gener de 1888 amb testament que havia disposat el 19 de febrer de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereves universals en una tercera part cadascuna les seves filles Isabel (veïnada de Valldemossa) i Catalina Villalonga Serra de Gayeta (†3-2-1924), i en la tercera part restant, els seus nets Manuel, Josefa (veïnada de Cadis) i Margarita Delgado Villalonga en representació de la filla difunta del testador Josefa Villalonga Serra de Gayeta (RP6, 513-terme, 3a).
José Salas Palmer morí als 65 anys el 12 de març de 1890 amb testament que havia ordenat el 7 de juliol de 1886 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus la seva dona, Josefa Muntaner Arbós, i el seu fill, José Salas Muntaner. Destinà a Josefa la casa hostal que tenia a la plaça de Sant Antoni, i a José, la resta de béns, entre els quals hi havia els censos damunt establits del Terreno i la casa nombre 70 del carrer de la Marina (illeta nombre 224), consistent en algorfa, pis, porxo i terrat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de març de 1891 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas (RP6, 556-PG, 3a).
José Salas Muntaner morí als 42 anys el 10 de gener de 1908 amb testament que havia disposat el 28 de març de 1903 davant el notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Josefa, Antonio, José i Paula Salas Mulet, i de la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Paula Mulet Ferragut. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 2898-terme, 9a).
Paula Mulet Ferragut morí el 5 d’agost de 1938 amb testament que havia ordenat el 4 de maig anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus quatre fills: Josefa, Antonio, José i Paula Salas Mulet. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de juliol de 1940 autoritzada pel mateix notari (RP6, 591-terme, 15a).
El 15 d’octubre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a la criada Apolonia March Bisquerra els trasts nombres 159, 160, 161, 162, 171, 172, 173 i 174, de 158 destres. Confrontaven amb el camí de la Bonanova i un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 315 lliures, ço és, 30 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 14 lliures 5 sous quitable al for de 5% i pagador el primer de novembre (RP6, 396-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1871 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Apolonia March Bisquerra vengué la propietat per preu de 2.313 lliures 15 sous a Isabel Fuster Cortés, casada amb Antonio Forteza Pomar (†24-4-1886). Aleshores confrontava al nord amb el trast nombre 158, dels hereus d’Antonia Lerma, i el trast nombre 175, de Felipe Goffredi; al sud, amb els trasts nombres 163 i 170; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (íd., 6; RP6, 396-terme, 11a).
El 27 de setembre de 1873 davant dit notari Sancho, José Salas Palmer redimí el cens de 14 lliures 5 sous que gravava la propietat després que Isabel Fuster Cortés pagàs la quantitat de 285 lliures (RP6, 396-terme, 12a).
Isabel Fuster Cortés morí sense testar el 9 de novembre de 1881, i en acte de 27 de desembre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: María Francisca, Alejandro, Arturo, Antonio i Rafael José Forteza Fuster. Mitjançant escriptura de 24 de març de 1890 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas es dividiren els béns de l’herència i Rafael José s’adjudicà aquesta propietat, que aleshores consistia en una peça de terra amb casa. Al mateix acte Rafael José Forteza Fuster la vengué per preu de 10.000 pessetes a Catalina Bosch Jaume (íd., 14a-16a).
Catalina Bosch Jaume morí viuda als 77 anys el 20 de febrer de 1913 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima el seu fill José Tur Bosch (veïnat de Buenos Aires), llegà a la seva neta Sara Tur Flores certa propietat, i a la seva filla política Margarita Monjo Muntaner, altres dues propietats, i nomenà hereu universal propietari de tots els béns no llegats el seu net Victorio Tur Monjo. Mitjançant escriptura de 12 de maig de 1917 atorgada al Terreno davant el mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores consistia en una peça de terra de 2.805 m² amb una sèrie d’edificacions marcades amb els nombres 26, 28, 28-1r, 28-2n, 30, 30-1r, 32, 34, 36, 36-1r i 36-2n del carrer de la Bonanova i el nombre 35 del carrer de la Salud. Confrontava al nord amb les propietats de Bárbara Barceló, Antonio Porcel, Juan Monserrat i Ana Colom; al sud, amb la propietat de María Luisa Mateu; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. Sara Tur Flores s’adjudicà una porció de 225 m² que comprenia una casa i corral marcada amb el nombre 32 del carrer de la Bonanova, i Victorio Tur Monjo s’adjudicà la resta (íd., 17a).
El 6 d’agost de 1927 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Victorio Tur Monjo vengué al matrimoni Juan Monserrat Campins i Ana Colom Capellá, veïnats de l’Havana, per preu de 3.000 pessetes una porció de 200 m² que comprenia una casa de planta baixa de dos aiguavessos i corral amb una galeria o terrassa a l’enfront marcada amb el nombre 30 del carrer de la Bonanova. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb terreny annex a la casa nombre 34 de dit carrer i nombre 35 del carrer de la Salud; a la dreta, amb les cases nombres 26, 28, 28-1r i 28-2n del carrer de la Bonanova, i a l’esquerra, amb la casa nombre 30-1r (RP6, 13441-terme, 1a).
El primer de febrer de 1928 davant dit notari Massanet, Victorio Tur Monjo vengué al matrimoni Juan Vicens Salvá, comerciant, i María Roca Coll per preu de 9.600 pessetes una porció de 325 m² que comprenia una cotxeria i una casa de planta baixa, pis i corral marcada amb els nombres 26, 28, 28-1r i 28-2n. Confrontava al nord amb les propietats d’Antonio Porcel i Bárbara Barceló, i al sud, amb la casa nombre 30. Mitjançant escriptura de 7 següent autoritzada pel mateix notari, María Roca Coll vengué la seva meitat indivisa per preu de 300 pessetes a Miguel Vicens Salvá, qui la vengué pel mateix preu a Juan Vicens Salvá el 9 següent davant el mateix notari (RP6, 10688-terme: 1a, 10a-12a).
El 20 de desembre de 1958 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Victorio Tur Monjo vengué a Francisco Martorell Tomás per preu de 115.000 pessetes una porció de 619 m² que comprenia una casa xalet de tres plantes, una caseta de planta baixa annexa, pati, terrassa i jardí marcada amb el nombre 85 (abans 35) del carrer de la Salud. El 1965 la propietat estava marcada amb els nombres 89, 91 i 95 de dit carrer (RP6, 30292-terme: 1a, 2a, 4a).
El 13 de gener de 1960 davant el notari José Masot Novell, Victorio Tur Monjo vengué a María Tortella Amengual per preu de 60.000 pessetes una porció de 206,64 m² que comprenia una casa de planta baixa amb corral marcada amb el nombre 62 (abans 30-1r) del carrer del Teniente Mulet. Mitjançant escriptura de 25 de juny de 1968 autoritzada pel notari de Llucmajor Eduardo Martínez Piñeiro Caramés, María Tortella Amengual donà la propietat als germans Gabriel, Ramón i Bartolomé Gumbau Trespallé (RP6, 28799-terme, 1a-3a).
El 5 d’agost de 1969 davant el notari Rafael Losada Perujo, Sara Tur Flores vengué la seva propietat al matrimoni Bartolomé Torres Salvá i María Dolores Blasco Almau per preu de 80.000 pessetes. Ocupava una superfície de 225 m² i comprenia una casa amb corral marcada amb el nombre 64 (abans 32) del carrer del Teniente Mulet. Mitjançant escriptura de 6 de maig de 1982 autoritzada pel notari Andrés Barceló Mesquida constituïren la finca en règim de propietat horitzontal (RP6, 10687-terme: 1a, 5a, 6a).
El 22 d’octubre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al fuster Miguel Sastre Vila per preu de 75 lliures el trast nombre 194, de 22 destres i 65 cèntims. Confrontava al nord amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 173; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 177 (RP6, 6098-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 8 de març de 1864 autoritzada per dit notari Perelló, Miguel Sastre Vila adquirí d’Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 24 lliures el trast nombre 177, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 178, de Juan Quintana Nadal, i a l’est, amb el trast nombre 194, del comprador (RP6, 45-terme, 1a).
L’11 de gener de 1873 davant el notari Manuel Sancho, Miguel Sastre Vila agrupà ambdós trasts sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 662,36 m² i damunt la qual havia fet construir una casa i jardí. Confrontava al nord amb el carrer de León; al sud, amb el jardí dels hereus de Juan Quintana Nadal; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. Al mateix acte Miguel Sastre Vila, viudo, donà la propietat a Ana Moll Palmer en contemplació de matrimoni (RP6, 6559-terme, 1a-2a).
Ana Moll Palmer, veïnada de Barcelona, morí viuda el 16 de novembre de 1932 amb testament que havia disposat el 13 de gener de 1919 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Miguel (jornaler, veïnat de Barcelona), Antonia (casada amb Carlos Martínez Martorell) i Francisca Sastre Moll (†20-11-1926). Amb escriptures de 21 de març i 23 de maig de 1933 autoritzades pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia (íd., 7a-8a).
Antonia Sastre Moll morí sense testar el 14 de desembre de 1935, i en acte de 22 de febrer següent dictat per Venancio Catalán Antón, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Gonzalo Fernández Espinar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Laura, Carlos (oficial de duanes), Aurelio i Amelia Martínez Sastre, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Carlos Martínez Martorell, veïnat d’Andratx. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de març següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 11a).
El 31 de març de 1945 davant el notari Juan Alemany Valent vengueren la propietat per preu de 51.050 pessetes a Miguel Corró Muntaner i Margarita Muntaner Rosselló. Aleshores estava marcada amb el nombre 40 del carrer del Teniente Mulet (íd., 14a).
El 22 d’octubre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al confiter Miguel Palliser Tous, fill de Miquel i d’Antonina, el trast nombre 154, de 32 destres. Confrontava amb el camí d’Andratx, un camí d’establidors d’un destre d’ample, el camí de la Bonanova i el trast nombre 155. El preu fou de 127 lliures 19 sous, ço és, 67 lliures 19 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el primer de novembre (RP6, 51-terme, 1a).
Miguel Palliser Tous morí fadrí als 84 anys el 12 d’octubre de 1911 amb testament que havia disposat el 5 de juliol de 1909 davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu llegats al seu nebot Francisco Palliser (fill de Rafael Palliser Tous), a la seva neboda Antonia Palliser Roca (filla de Nicolás i de Juana María), als seus nebots Bartolomé i Miguel Palliser Escanellas i a Catalina (casada amb el corredor de comerç Juan Binimelis Quetglas) i Juana Planas Singala (filles de Gabriel i de Catalina). En la resta de béns nomenà hereu propietari Antonio Planas Palliser, fill de Rafael Planas Pujol i de Juana Ana, casat amb Estefanía Sastre Mas. Mitjançant escriptura de primer d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i es dividiren aquesta propietat, que aleshores comprenia dues cases de planta baixa, alts i jardí marcades amb els nombres 32, 32-1r i 32-2n del carrer d’Alfonso Trece, els nombres 1 i 1-1r del carrer de Lanuza i els nombres 21 i 21-1r del carrer de la Bonanova. Antonio Planas Palliser s’adjudicà una porció de 384 m² que comprenia la casa de planta baixa, alts i jardí marcada amb els nombres 31, 31-1r i 31-2n del carrer d’Alfonso Trece i els nombres 1 i 1-1r del carrer de Lanuza. Catalina i Juana Planas Singala s’adjudicaren una porció de 184 m² que comprenia la casa de planta baixa, alts i jardí marcada amb els nombres 21 i 21-1r del carrer de la Bonanova i el nombre 3 del carrer de Lanuza (íd., 10a; RP6, 9832-terme, 1a).
Antonio Planas Palliser morí als 59 anys el 12 de gener de 1912 amb testament que havia ordenat el 9 de juny de 1909 davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva dona, Estefanía Sastre Mas (†16-4-1961), qui mitjançant escriptura de 13 de juny de 1921 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán transferí la propietat a Nicolás Llobera Baltasar a canvi d’una renda vitalícia de 100 pessetes mensuals (RP6, 51-terme: 11a, 19a).
Nicolás Llobera Baltasar morí el 21 de setembre de 1939 amb testament que havia ordenat el 20 de setembre de 1935 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Martorell Martorell (†30-4-1956), i propietaris, els seus fills: Antonio (comerciant), Antonia (veïnada d’Inca, casada amb Francisco Parrondo Besante), Vicente (comerciant), Nicolás (mecànic) i Margarita Llobera Martorell, i els nets d’Antonia Martorell Martorell: Francisco (picapedrer) i Nicolás Martorell García (fills de Gabriela García Contrera). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de juny de 1946 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 20a).
Mitjançant escriptura de 3 de desembre de 1957 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo es dividiren la propietat de la següent manera: Vicente Llobera Martorell s’adjudicà una porció de 278,36 m² que comprenia la botiga nombres 162 i 164 de l’avinguda de Calvo Sotelo i nombres 1 i 3 del carrer de Lanuza. Margarita Llobera Martorell s’adjudicà una porció de 166,88 m² que comprenia el primer pis nombre 166 de l’avinguda de Calvo Sotelo. Antonio Llobera Martorell s’adjudicà una porció que comprenia la cotxeria nombre 5 (68,68 m²) i el pis nombre 7 (117,41 m²) del carrer de Lanuza. Antonio Llobera Martorell morí sense testar el 17 de març de 1964, i en acte de 20 d’abril següent dictat per Luis Vicén Rufas, jutge de primera instància d’Inca, davant el secretari d’actuacions Julián Perales Martí en foren declarats hereus en parts iguals els seus tres fills: Nicolás (industrial), Antonia i Miguel Llobera Massanet, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Massanet Vicens, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 de juny següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP6, 29742-terme, 1a; RP6, 29744-terme, 1a; RP6, 29746-terme, 1a-2a).
El 13 de febrer de 1918 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Catalina i Juana Planas Singala vengueren la propietat per preu de 1.250 pessetes al matrimoni Juan Romero Rodríguez, mariner, i María Planas Morey (RP6, 9832-terme, 6a).
Juan Romero Rodríguez morí el 24 de desembre de 1956 amb testament que havia disposat el 13 de març de 1934 davant dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Planas Morey, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: María del Pilar, José, Antonia i Juan Romero Planas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de gener de 1958 autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 7a).
María Planas Morey morí viuda el 27 d’octubre de 1965 amb testament que havia ordenat el 25 de novembre de 1960 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què nomenà hereus en parts iguals els seus quatre fills: María del Pilar, José (electricista), Juan (electricista) i Antonia Romero Planas (casada amb el mecànic Juan Matamala Borel), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de gener següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 39 del carrer del Teniente Mulet i el nombre 9 del carrer de Lanuza (íd., 8a).
El 6 de novembre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Lorenzo Arrom Riutort, fill de Jaume i d’Antonina, el trast nombre 180, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 179; al sud, amb el trast nombre 181; a l’est, amb el trast nombre 191, d’Antonio Arrom Riutort, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 60 lliures, ço és, 30 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 5% i pagador el primer de novembre (RP6, 733-terme, 1a).
Lorenzo Arrom Riutort, viudo en primeres núpcies de Catalina Alou Ferrer i casat en segones núpcies amb María Alou Gayá, morí el 14 de juny de 1908 amb testament que havia disposat el 21 de juny de 1904 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva dona, María Alou Gayá, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Aleshores la propietat confrontava a l’enfront amb el carrer de la Salud; al fons i a la dreta, amb la propietat d’Antonio Vidal Arrom, i a l’esquerra, amb la propietat de Tomás Darder Enseñat (íd., 5a).
El 21 d’octubre de 1916 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María Alou Gayá vengué la propietat per preu de 1.400 pessetes a Jorge Vidal Morey. Al mateix acte Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens que gravava la propietat després que el comprador pagàs la quantitat de 100 pessetes (íd., 7a-8a).
Jorge Vidal Morey morí el 2 de juliol de 1938 amb testament que havia ordenat el primer de setembre de 1934 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Rosa Múgica Gadusso (†1-11-1949), i propietari, el seu pubil, Julián Vidal Múgica. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de maig següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 9a).
El 28 de novembre de 1959 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, María Tortella Amengual manifestà que amb permís del propietari, Julián Vidal Múgica, comerciant, havia fet edificar damunt el trast una casa de semisoterrani i planta baixa. Al mateix acte vengueren la propietat al matrimoni Lorenzo Giol Mengot, comerciant, i Vicenta Nuria Pinós Porras, veïnats de Barcelona, per preu de 62.000 pessetes, ço és, 22.000 pessetes pel trast i 40.000 pessetes per l’edificació (íd., 12a-13a).
L’11 de novembre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Luis Santander Zanoni els trasts nombres 181, 182, 189 i 190, que ocupaven una superfície total de 72 destres. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 180 i 191, d’Antonio Arrom; al sud, amb els trasts nombres 183 i 188; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 288 lliures, ço és, 144 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 4 sous quitable al for de 5% i pagador el primer de novembre (RP6, 304-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de juny de 1863 autoritzada per dit notari Perelló, Luis Santander Zanoni vengué la propietat pel mateix preu a Juan Rubert Lladó, qui el 19 de gener de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas la vengué al picapedrer Jaime Tomás Bover sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar el cens de 7 lliures 4 sous (íd., 1a-2a).
El 20 de juny de 1870 davant dit notari Socías, Jaime Tomás Bover adquirí de l’ebenista Nadal Cirer Servera els trasts nombres 183, 184, 187 i 188, que ocupaven una superfície total de 71 destres. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 182 i 189, del comprador; al sud, amb els trasts nombres 185 i 186; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però el comprador s’obligà a prestar el cens de 14 lliures 4 sous que gravava la propietat. El venedor tenia aquest trast per compra a Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 21 de desembre de 1865 autoritzada pel mateix notari; no es pagà preu d’entrada però es creà el dessusdit cens reservatiu, quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 1686-terme: 1a, 3a).
Amb escriptures de 22 de desembre de 1868 i 22 d’agost de 1877 autoritzades, respectivament, pels notaris Antonio Fernández i Cayetano Socías Bas, Jaime Tomás Bover vengué al picapedrer Antonio Arrom Riutort dues porcions de 75,5 m² i 52,5 m² per preu de 60 escuts la primera i 125 pessetes la segona. Confrontaven al nord amb terres del comprador i del seu germà Lorenzo; al sud, amb terres romanents; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 1251-terme, 1a; RP6, 3077-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de març de 1898 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Jaime Tomás Bover vengué a Gregorio Guasp Vicens per preu de 1.000 pessetes una porció de 562,1 m² que confrontava al nord amb terres romanents; al sud, amb una paret lateral de l’església de la Mare de Déu de la Salut; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. Al mateix acte José Salas Muntaner redimí el cens de 6 lliures 6 sous que gravava aquesta porció de nombre del cens de 14 lliures 4 sous que pesava damunt l’íntegra propietat de què procedia aquesta porció després que Gregorio Guasp Vicens pagàs la quantitat de 420 pessetes. Jaime Tomás Bover havia de continuar prestant la part restant del cens, que era de 7 lliures 18 sous damunt un capital de 526 pessetes amb 33 cèntims (RP6, 7147-terme, 1a-2a).
El 2 de desembre de 1905 davant el notari Rafael Togores Palou, Jaime Tomás Bover vengué a Rafael Abraham Palmer per preu de 500 pessetes una porció de 204 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terreny romanent; al sud, amb l’església de la Mare de Déu de la Salut, i a l’est, amb el carrer de la Bonanova (RP6, 8568-terme, 1a).
Jaime Tomás Bover morí als 74 anys el 3 de juny de 1913 amb testament que havia disposat el 16 de setembre de 1879 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Isabel Roca Nadal (†9-2-1923), i propietaris en parts iguals, els seus dos únics fills, Miguel i Margarita Tomás Roca. Mitjançant escriptura de 27 d’agost següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues propietats situades al pla del castell de Bellver. D’una banda, una peça de terra de 1.150 m² amb una casa marcada amb el nombre 48 del carrer de la Bonanova que confrontava al nord amb una propietat de successors d’Antonio Arrom; al sud, amb una propietat de Rafael Abraham de la mateixa procedència; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud i una propietat del difunt. De l’altra, una peça de terra de 494 m² amb una casa marcada amb el nombre 45 del carrer de la Salud que confrontava al nord amb una propietat de successors d’Antonio Arrom i una propietat del difunt; al sud, amb terreny de l’església de la Mare de Déu de la Salut; a l’est, amb dita propietat del difunt i el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (RP6, 304-PG, 5a; RP6, 1686-terme, 9a).
Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1924 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Miguel i Margarita Tomás Roca (casada amb Antonio Fullana Rubí) agruparen les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 1.644 m², comprenia diverses edificacions marcades amb el nombre 45 del carrer de la Salud i el nombre 48 del carrer de la Bonanova i confrontava al nord amb la casa de successors de Guillermo Carbonell; al sud, amb la casa de María Bonnín Pomar i terrenys de l’església de la Mare de Déu de la Salut; a l’est, amb dita casa i el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. Al mateix acte Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 5 lliures 4 sous de nombre de 7 lliures 18 sous que gravava part de la propietat després que els germans Tomás Roca pagassin la quantitat de 346 pessetes amb 60 cèntims. També al mateix acte els germans Tomás Roca es dividiren la propietat. Margarita s’adjudicà una porció de 592 m² que comprenia una casa amb jardí o corral marcada amb els nombres 45, 45-1r i 45-2n del carrer de la Salud, i Miguel, una porció de 1.052 m² que comprenia una casa amb jardinet a l’enfront, corral i altres dependències marcada amb els nombres 48 i 48-1r del carrer de la Bonanova i els nombres 45-3r i 45-4t del carrer de la Salud. En el decenni de 1960 la part de Margarita se la repartiren els seus fills: Antonio Fullana Tomás s’adjudicà la casa i jardí nombre 117 (abans 45-2n) del carrer de la Salud, de 240 m²; Margarita Fullana Tomás, la casa nombre 45-1r del carrer de la Salud, de 240 m², i Petra Fullana Tomás, la porció restant, de 112 m², marcada amb el nombre 45 del carrer de la Salud (RP6, 1686-terme, 10a; RP6, 12486-terme, 1a-2a; RP6, 1512-III, 1a; RP6, 4070-III, 1a; RP6, 4072-III, 1a).
El 24 d’abril de 1931 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Miguel Tomás Roca vengué al catedràtic Vicente Tejada García una porció de 356,58 m² que comprenia la casa amb jardinet a l’enfront marcada amb el nombre 48 del carrer de la Bonanova. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; a la dreta, amb la casa de Bartolomé Enseñat i la propietat de Margarita Tomás Roca; a l’esquerra, amb terreny romanent, i al fons, amb dita propietat de Margarita Tomás Roca (RP6, 14449-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1944 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Miguel Tomás Roca vengué al prevere Lorenzo Parera Galmés per preu de 5.000 pessetes una porció de 360 m² que confrontava a l’enfront amb el carrer de la Salud; a la dreta, amb dit carrer i l’església de la Mare de Déu de la Salut; a l’esquerra, amb la propietat de Margarita Tomás Roca i terreny romanent, i al fons, amb la casa de María Bonnín i terreny romanent. Lorenzo Parera Galmés morí el 22 de desembre de 1946 amb testament que havia disposat el 22 d’agost anterior davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària sa mare, Jerónima Galmés Nadal (†4-1-1953), i propietaris, els seus dos germans, Juan (agricultor, veïnat de Manacor) i Francisca Parera Galmés, la qual s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 20 d’octubre de 1962 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (RP6, 22746-terme, 1a-2a).
L’11 de juliol de 1950 davant el notari Juan Alemany Valent, Miguel Tomás Roca vengué al contractista d’obres Jaime Bestard Terrasa per preu de 5.500 pessetes una porció de 294 m² que confrontava a l’enfront amb el carrer del Teniente Mulet; a la dreta, amb la propietat dels successors de Vicente Tejada; a l’esquerra, amb la propietat de María Bonnín i la dels successors de Lorenzo Parera, i al fons, amb la propietat de Margarita Tomás Roca i la de dits successors de Parera. Mitjançant escriptura de 4 de setembre de 1951 autoritzada pel notari de Madrid Ignacio Alonso Linares, Jaime Bestard Terrasa manifestà que damunt la propietat havia fet construir una casa de planta baixa i dos pisos marcada amb els nombres 98 i 100 del carrer del Teniente Mulet (RP6, 25694-terme, 1a-2a).
Endemés de les dues porcions que li vengué el picapedrer Jaime Tomás Bover, Antonio Arrom Riutort era propietari del trast nombre 191, de 21 destres, que adquirí d’Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1862 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias. Confrontava al nord amb el trast nombre 192, de Juan Quintana; al sud, amb el trast nombre 190, de Luis Santander Zanoni; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 180, del seu germà Lorenzo Arrom Riutort. El preu fou de 84 lliures, ço és, 42 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 2 lliures 2 sous quitable al for de 5% i pagador el primer de novembre (RP6, 732-terme, 1a).
Antonio Arrom Riutort morí el 3 de desembre de 1896 amb testament que havia disposat el 18 de gener de 1894 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Magdalena Gelabert Carbonell (†17-10-1907), i propietaris amb designació de béns, els seus nebots Margarita, Antonia i Salvador Vidal Arrom, Josefa Alemany Arrom i Gabriel Llabrés Arrom (fill de Francisca Arrom Riutort), destinant a Antonia Vidal Arrom les tres porcions situades al pla del castell de Bellver. Mitjançant escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i Antonia Vidal Arrom agrupà les dessusdites tres porcions sota una mateixa finca registral. Comprenia una casa feta construir pel difunt, la qual consistia en planta baixa i alts amb jardí i estava marcada amb els nombres 38 i 40 del carrer de la Bonanova. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; a la dreta, amb la propietat de Juan Quintana; a l’esquerra, amb la propietat de Jaime Tomás, i al fons, amb amb la propietat de Lorenzo Arrom i el carrer de la Salud (RP6, 7081-terme, 1a-2a).
Antonia Vidal Arrom morí sense testar el 22 de maig de 1917, i en acte de 27 d’agost següent dictat per Rafael Rubio Freire Duarte, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Guillermo Vidal Sáenz en fou declarat hereu legal el seu pubil, Guillermo Carbonell Vidal, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 d’octubre de 1918 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 46 i 46-1r del carrer de la Bonanova (íd., 4a).
El 12 de setembre de 1923 davant el notari Juan Bauzá Clar, Guillermo Carbonell Vidal vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Bartolomé Enseñat Alemany i Antonia Gelabert Ramis (casada amb Jaime Alorda Sampol), els quals es dividiren la propietat mitjançant escriptura de primer de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Bartolomé s’adjudicà una porció de jardí de 129,9 m² a què s’accedia pel portal marcat amb el nombre 46-1r; la bugaderia del costat sud, situada al fons de dit jardí; una porció de terreny de 30,62 m² amb una font que donava aigua a la planta baixa; la planta baixa de la casa amb una galeria que tenia a l’enfront, que ocupava 143,17 m², i les habitacions nombres 4 i 5 que hi havia al terrat de la casa. Antonia s’adjudicà una peça de terra de 26,56 m² a què s’accedia pel nombre 46 del carrer de la Bonanova; la bugaderia del costat nord; dues porcions de jardí de 32,65 m² i 106,95 m²; una peça de terra de 51,46 m²; el pis de la casa, una torre i les habitacions nombres 1 i 2 de nombre de les 5 que hi havia al terrat de la part superior del pis. L’habitació nombre 3 del terrat era compartida (íd.: 9a, 11a).
Mitjançant escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 2 lliures 2 sous que gravava la propietat després que Bartolomé Enseñat Alemany i Antonia Gelabert Ramis pagassin la quantitat de 140 pessetes (íd., 12a).
Bartolomé Enseñat Alemany morí viudo el 15 de maig de 1938 amb testament que havia ordenat el 15 de desembre de 1928 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Margarita (†1-1-1948), Catalina (casada amb Miguel Servera Porcel), Juana (casada amb Pedro Mas Reus) i Jaime Enseñat Alemany (misser). Amb escriptures de 17 d’octubre següent i 20 de març de 1940 autoritzades pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, i aquesta propietat se l’adjudicà Jaime (íd., 13a-14a).
Mitjançant escriptura de 4 de gener de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell, Jaime Enseñat Alemany cedí en permuta aquesta i altres dues propietats a María Roca Alemany a canvi d’una finca situada a la part forana (íd., 16a).
María Roca Alemany morí viuda el 18 de maig de 1965 amb testament que havia disposat el 7 de novembre de 1953 davant el notari José Vidal Busquets, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària la seva germana Francisca Roca Alemany (†16-1-1969), i propietaris en parts iguals, els seus nebots Jaime Calafell Roca (apotecari) i Bernardo (misser, veïnat de Caracas) i Margarita Jofre Roca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 d’abril següent autoritzada pel notari José Clar Salvá (íd., 17a).
A la mort de Jaime Calafell Roca la seva 1/3 part indivisa de la propietat passà en usdefruit a la seva dona, Catalina Clar Salvá, i en propietat en parts iguals, als seus fills, Juan i Rafael Calafell Clar. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de juliol de 1979 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, com a substitut de Raimundo Clar Garau (íd., 18a).
Margarita Jofre Roca morí sense testar el 2 de gener de 1968, i en acte de 2 d’octubre següent dictat per Ramón Bermúdez Couso, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, en fou declarat hereu universal el seu germà Bernardo Jofre Roca amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Andrés Pol Llompart (†1-9-1977). Bernardo Jofre Roca, veïnat de Caracas, morí casat el 9 de març de 1969 amb testament que havia ordenat el 24 de desembre de 1957 davant el notari José Clar Salvá, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Bosch Cerdá, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Pedro Juan (llicenciat en Filosofia i Lletres) i Coloma Jofre Bosch. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1969 autoritzada pel notari Francisco Servera Amengual (íd., 20a).
El 10 de juliol de 1920 davant el notari Juan Bauzá Clar, Rafael Abraham Palmer vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a María Bonnín Pomar. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i corral feta construir pel venedor marcada amb el nombre 50 del carrer de la Bonanova (RP6, 8568-terme: 3a, 6a).
Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1924 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 2 lliures 14 sous de nombre de 7 lliures 18 sous que gravava la propietat després que María Bonnín Pomar pagàs la quantitat de 180 pessetes (íd., 8a).
El 4 de juliol de 1953 davant el notari José Masot Novell, María Bonnín Pomar vengué la propietat per preu d’11.250 pessetes al comerciant Jorge Rosselló Andreu, qui mitjançant escriptura de 20 de maig de 1955 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí la vengué pel mateix preu a Isabel Femenías Carbonell. Aleshores estava marcada amb el nombre 50 del carrer del Teniente Mulet (íd., 9a-10a).
Mitjançant escriptura de 17 de maig de 1968 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Isabel Femenías Carbonell manifestà que damunt la propietat havia fet construir un edifici de planta baixa i quatre pisos marcat amb el nombre 100 (abans 50) del carrer del Teniente Mulet (íd., 11a).
Vicente Tejada García morí el 8 de maig de 1943 amb testament que havia disposat el 23 d’agost de 1913 davant el notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els fills pòstums i naixedors, que resultaren ser María de la Concepción, María Josefina i Vicente José Tejada Morey, i nomenà hereva universal la seva dona, Antonia Morey Llompart (RP6, 14449-terme, 4a).
El 2 de setembre de 1954 davant el notari d’Inca Adriano Álvarez Paz, Antonia Morey Llompart donà la propietat a la seva filla María Josefina, mecanògrafa, qui feu construir un pis damunt la casa de semisoterrani i planta baixa existent, la qual estava marcada amb el nombre 98 (abans 48) del carrer del Teniente Mulet (íd., 5a-6a).
El 20 de novembre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al pilot Joan González Cepeda Payeras una peça de terra de 55 destres que comprenia els trasts nombres 27 i 29. Confrontava al nord amb els trasts nombres 26 i 30, romanents al venedor; al sud i a l’est, amb sengles camins d’establidors, i a l’oest, amb el camí del castell de Bellver. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 5 lliures 10 sous damunt un capital de 109 lliures 19 sous quitable al for de 5% i pagador el primer de novembre (RP6, 1310-terme, 1a).
Joan González Cepeda Payeras morí viudo als 69 anys el 14 de desembre de 1868 amb testament que havia disposat l’11 de maig anterior davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Catalina María (casada amb Antonio Palmer Rigo), Magdalena (casada amb Juan Villaverde Cabrinetty), Sara (veïnada de Manacor, casada amb Miguel Ignacio Capó Arias) i Josefa González Constant, i nomenà hereu universal el seu fill Juan González Constant, pilot, fills de Josefa Constant Florit. Mitjançant escriptura d’11 de febrer següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd.).
Mitjançant escriptura d’11 d’abril de 1876 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan González Constant, professor de l’Institut Balear, vengué la propietat al pilot José Estarellas Sorá per preu de 110 lliures i l’obligació de pagar el cens (íd., 3a).
El 17 de març anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, José Estarellas Sorá havia adquirit del jornaler o ferrer Andrés Far Gordiola una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 25, 26, 30 i 31 per preu de 3 lliures i l’obligació de pagar el cens reservatiu de 6 lliures que es creà quan el venedor l’adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1872 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Confrontava al nord amb els trasts nombres 24, de Catalina Salvá Berga, i 32, de Sebastián Oliver Juaneda; al sud, amb els trasts nombres 27 i 29, del comprador, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. Al mateix acte José Salas Palmer redimí el cens de 6 lliures després que José Estarellas Sorá pagàs la quantitat de 300 pessetes (RP6, 2024-terme: 1a, 4a-5a).
José Estarellas Sorá morí als 60 anys el 12 de maig de 1882 amb testament que havia disposat el 7 de desembre de 1871 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima sa mare, Juana María Sorá Sureda (†2-4-1890), i nomenà única i universal hereva propietària la seva dona, Concepción Nadal Oliver. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Al mateix acte agruparen ambdues peces de terra sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 115 destres i comprenia una casa. Confrontava al nord amb els trasts nombres 24, de Francisco Miralles Morro, i 32, de Sebastián Oliver Juaneda; al sud, amb el camí del castell de Bellver, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 4186-terme, 1a).
El 25 d’agost de 1887 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Concepción Nadal Oliver i Juana María Sorá Sureda vengueren al tinent coronel de carabiners Federico Ascensión González, veïnat de Màlaga, una porció situada a la part de tramuntana que comprenia una casa per preu de 8.500 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 5 lliures 10 sous que gravava els trasts nombres 27 i 29. Confrontava al nord amb les propietats de Francisco Miralles Morro i Margarita Pons Palmer (abans de Sebastián Oliver Juaneda); al sud, amb terreny romanent a les venedores; a l’est, amb el carrer de la Infanta, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (RP6, 5234-terme, 1a).
Concepción Nadal Oliver morí l’11 de febrer de 1899 amb testament que havia ordenat el 4 anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana Francisca, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de juliol de 1902 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet construir la difunta, la qual estava marcada amb el nombre 15 del carrer de la Salud. Confrontava al nord amb la porció venuda a Federico Ascensión González; al sud, amb el camí del castell de Bellver; a l’est, amb el carrer de la Infanta, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (RP6, 4186-terme, 4a).
El 5 d’octubre de 1907 davant dit notari Pons, Francisca Nadal Oliver i Juana María Sorá Sureda vengueren a Valentín Schembri Campos (†24-3-1936) per preu de 250 pessetes una porció de 8,2 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres del comprador, i al sud i a l’est, amb terreny romanent a les venedores. Mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1935 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Valentín Schembri Campos la vengué per preu de 500 pessetes a Luisa Juana Schembri, viuda d’Izard, súbdita francesa i veïnada de Rabat (RP6, 8967-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura d’11 d’abril de 1919 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Francisca Nadal Oliver (†27-9-1932) vengué a Manuela Lete Vera per preu de 13.500 pessetes el que restava de la propietat, que consistia en una peça de terra amb la casa nombre 15 del carrer de la Salud. Confrontava al nord amb terres de Valentín Schembri Campos; a l’oest, amb dites terres i el carrer de la Salud; al sud, amb el camí del castell de Bellver, i a l’est, amb el carrer de la Infanta (RP6, 4186-terme, 8a).
Manuela Lete Vera morí fadrina i sense testar el 28 de maig de 1951, i en acte dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus legals, ço és, d’1/3 part cadascuna de les seves germanes Francisca i María Lete Vera (veïnada de Maó), i de la 1/3 part restant en parts iguals, els seus nebots Bartolomé (funcionari, veïnat de Barcelona), Manuel (maquinista naval) i Juana Lete Sagrera (casada amb Antonio Llobera Amer). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’agost següent autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí (íd., 13a).
María Lete Vera, veïnada del Castell (Menorca), morí viuda el 31 de juliol de 1952 amb testament que havia disposat el 2 de desembre anterior davant el notari del Castell Juan Flaquer Fábregues, en què deixà a la seva filla Catalina Martorell Lete l’usdefruit de la casa nombre 83 del carrer de Ruiz y Pablo (el Castell) i nomenà hereus propietaris els seus fills Juana (casada amb Matías Sabater Picornell, funcionari de Correus), Catalina i Bartolomé Martorell Lete (veïnat de Maó) i els seus nets Bartolomé i Miguel Martorell Garau (fills de Magdalena Garau Aunós, mestra nacional, veïnada de Barcelona). Amb escriptures de 29 de maig de 1956 i 5 de març de 1958 autoritzades, respectivament, pel notari Tomás Sastre Gamundí i pel notari de Barcelona Luis Figa Faura vengueren la propietat per preu de 51.791 pessetes al comerciant Lorenzo Roses Rovira. Aleshores ocupava una superfície de 580 m² i comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí marcada amb el nombre 43, abans 15, del carrer de la Salud. Confrontava a l’enfront amb dit carrer i terres que foren de Valentín Schembri Campos; al fons, amb el carrer de la Infanta; a la dreta, amb el carrer de Bellver, i a l’esquerra, amb dites terres de Schembri (íd., 17a-20a).
El 30 d’abril de 1969 davant el notari José Clar Salvá, Lorenzo Roses Rovira, misser, vengué la propietat per preu de 65.000 pessetes al comerciant Martín Ramis Serra. Aleshores estava marcada amb els nombres 41, 43 i 45 del carrer de la Salud (íd., 21a).
Mitjançant escriptura de 10 de setembre de 1982 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, Martín Ramis Serra manifestà que, una vegada enderrocades les construccions anteriors, havia fet edificar damunt la propietat un edifici de planta baixa, tres locals comercials i sis plantes que feia cap de cantó amb els carrers de la Salud i Bellver, segons llicència d’obra concedida per la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Palma en sessió de 26 de juny de 1970 (íd., 22a).
El 3 d’abril de 1902 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Federico Ascensión González vengué la propietat a José Schembri Campos per preu de 8.000 pessetes. Al mateix acte José Salas Muntaner redimí el cens de 5 lliures 10 sous que gravava la finca després que José Schembri Campos pagàs la quantitat de 366 pessetes amb 60 cèntims (RP6, 5234-terme, 4a-5a).
José Schembri Campos, veïnat de Marratxí, morí a París el 19 de juny de 1906 amb testament que havia disposat el 2 d’agost de 1901 davant el notari José Alcover Maspons, en què feu llegats a sa mare, Luisa Campos Vicens (†9-3-1906), i a la seva germana Ana Schembri Campos, i per al cas ocorregut de no tenir descendència nomenà hereu universal propietari el seu germà Valentín Schembri Campos. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i alts (íd., 6a).
El 14 de setembre de 1935 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Valentín Schembri Campos vengué la propietat per preu de 21.500 pessetes a Luisa Juana Schembri, viuda d’Izard, súbdita francesa i veïnada de Rabat. Aleshores estava marcada amb el nombre 4 del carrer de la Infanta i el nombre 11 del carrer de la Salud (íd., 7a-8a).
El 22 de novembre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Pablo Gomila Terrasa (†1865), casat amb Irene Callejas Pallarés, una porció de 77 destres que comprenia els trasts nombres 141, 142, 144 i 145. Confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver i el trast nombre 143; al sud, amb els trasts nombres 140 i 146, de Pedro Antonio Villalonga Jordá; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 308 lliures, ço és, 154 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 14 sous quitable al for de 5% i pagador el primer de novembre (RP6, 735-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 31 de juliol de 1876 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Irene Callejas Pallarés adquirí d’Isabel Mendívil Borreguero per preu de 150 pessetes una porció de 15 destres procedent del trast nombre 143 que fou agregada en aquesta propietat (RP6, 1149-terme, 4a).
Irene Callejas Pallarés morí el 20 de desembre de 1877 amb testament que havia disposat el 7 de maig de 1875 davant dit notari Socías, en què nomenà hereva universal propietària la seva neboda i fillola Manuela Serrano Callejas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de desembre de 1878 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa i jardí (RP6, 735-terme, 4a).
El 10 de març de 1897 davant el notari Rafael Togores Palou, Manuela Serrano Callejas vengué la propietat per preu de 10.001 pessetes a Catalina Juan Ribas, qui al mateix acte agrupà sota una mateixa finca registral les porcions que adquiriren Pablo Gomila Terrasa i Irene Callejas Pallarés. Ocupava una superfície de 92 destres i confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb els trasts nombres 140 i 146, de José Hernández Fernández; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (íd., 7a; RP6, 1149-terme, 6a; RP6, 6927-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 6 de juny de 1899 autoritzada per dit notari Togores, José Salas Muntaner redimí el cens de 7 lliures 14 sous que gravava els trasts nombres 141, 142, 144 i 145 després que Catalina Juan Ribas pagàs la quantitat de 513 pessetes (RP6, 6927-terme, 2a).
Catalina Juan Ribas morí viuda el 16 d’agost de 1929 amb testament que havia ordenat el 21 de juny de 1925 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què llegà aquesta i altres propietats a la seva neboda i fillola Catalina Juan Mulet, feu altres llegats als seus nebots Vicente, Paula, Antonia, Carmen, Francisca, Antonio i Miguel Juan Mulet i nomenà hereva universal la seva neboda María de las Mercedes Juan Serra. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la casa tenia dos habitatges independents marcats amb el nombre 2 del carrer de la Bonanova i el nombre 3 del carrer de Bellver (íd., 6a).
Catalina Juan Mulet es casà amb José Anguera Llobera i en foren fills Victorino, Juana María, José Antonio, Antonia Fernanda i Miguel María Anguera Juan. Morí sense testar el 25 d’octubre de 1960, i en sentència de 3 de març següent dictada pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills. Els successors de José Villalonga Jordá redimiren el cens d’1 lliura 10 sous que gravava la porció de 15 destres procedent del trast nombre 143 després que Miguel María Anguera Juan pagàs la quantitat de 250 pessetes (íd., 7a).
L’11 de desembre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al misser Bartolomé Ferrer Perelló per preu de 76 lliures el trast nombre 150, de 16 destres. Confrontava amb el camí d’Andratx, els trasts nombres 149 i 151 i el camí de la Bonanova (RP6, 266-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 29 de març de 1887 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Bartolomé Ferrer Perelló vengué la propietat per preu de 333 pessetes a Bárbara Garau Xamena. Aleshores confrontava al nord amb el camí de la Bonanova; al sud, amb la carretera d’Andratx; a l’est, amb la casa d’hereus de Bartolomé Gayá, i a l’oest, amb la casa de Miguel Llambías Carrió i Rafael Ignacio Forteza Piña (íd., 2a).
El 29 d’octubre de 1892 davant dit notari Sancho, Bárbara Garau Xamena vengué al músic Rafael Ignacio Forteza Piña per preu de 50 pessetes una faixa de terreny de 8,28 m² que confrontava al nord amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el jardí de Miguel Llambías Carrió (RP6, 6086-terme, 1a).
Bárbara Garau Xamena morí als 70 anys el 10 de març de 1925 amb testament que havia disposat el 6 de juny de 1893 davant dit notari Sancho, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Catalina (casada amb Vicente Bosch Ferrer), Magín i Juan Bestard Garau (industrial), i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu home, José Bestard Enseñat (†26-3-1922). Mitjançant escriptura de 26 d’octubre següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Magín. Aleshores ocupava una superfície de 275,72 m² després de la segregació i comprenia una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 14 del carrer d’Alfonso Trece que feu construir la difunta (RP6, 266-PG, 3a).
Mitjançant escriptura de 29 de maig de 1930 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Magín Bestard Garau vengué la propietat per preu de 3.700 pessetes al xòfer Bartolomé Prohens Martorell, qui el 26 de setembre de 1931 davant el notari Pedro Alcover Maspons la vengué per preu de 4.000 pessetes a José Roca Oliver. Aleshores estava marcada amb el nombre 14 del carrer del Catorce de Abril i confrontava a l’est amb la casa de Pedro Antonio Palmer, abans dels hereus de Bartolomé Gayá, i a l’oest, amb la casa de María Concepción Cortés Aguiló, abans de Miguel Llambías Carrió i Rafael Ignacio Forteza Piña (íd., 5a-6a, 8a).
El 31 de gener de 1944 davant el notari Asterio Unzué Undiano, José Roca Oliver vengué la propietat per preu d’11.500 pessetes a Miguel Roca Oliver i Miguel Casas Bosch. Aleshores estava marcada amb el nombre 14 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1952 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Miguel Roca Oliver i Miguel Casas Bosch vengueren la propietat per preu de 811.212 pessetes amb 61 cèntims a l’Estat-Ram de Marina, que l’adquirí representat per Alfonso Carrasco Pérez, tinent coronel d’intendència i cap dels serveis d’intendència de la comandància general de la base naval de Balears. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i tres pisos destinada a hotel i estava marcada amb el nombre 138 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 11a).
L’11 de desembre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al misser Bartolomé Ferrer Perelló per preu de 90 lliures el trast nombre 136, de 23 destres. Confrontava amb el camí de la Bonanova, els trasts nombres 135 i 137 i un camí d’establidors (RP6, 267-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 14 d’abril de 1887 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll la vengué per preu de 350 pessetes a Mateo Moragues Lladó. Confrontava al nord amb terreny de Pedro Porras; al sud, amb terreny de Juan Beltrán; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 2a).
L’11 de desembre de 1862 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Juan Quintana Nadal una porció de 73 destres que confrontava al nord i al sud amb sengles camins d’establidors; a l’est, amb la propietat de Miguel Sastre Vila, i a l’oest, amb la propietat d’Antonio Arrom Riutort (RP6, 3609-terme, 1a).
Juan Quintana Nadal morí als 53 anys el 12 de setembre de 1865 amb testament que havia disposat el 28 de desembre de 1861 davant el notari Antonio Fernández, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan (capità d’infanteria), Catalina (†5-9-1865), Ana Augusta i Emilia Quintana March (†11-9-1865), i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina March Pujol. Aleshores la propietat comprenia una casa que hi havia fet construir la viuda (íd.).
Catalina March Pujol morí viuda als 57 anys el 18 de gener de 1879 amb testament que havia ordenat el dia anterior davant el notari Gabriel Estelrich Torres, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Juan i Ana Augusta. Mitjançant escriptura de 29 de novembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 2a).
El 14 de maig de 1892 davant el notari Juan Palou Coll, Juan Quintana March vengué la propietat per preu de 8.000 pessetes al metge Tomás Darder Enseñat, qui mitjançant escriptura de 9 de març de 1918 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera la vengué pel mateix preu a José Servera Roca (íd., 5a-6a).
José Servera Roca morí als 43 anys el 4 de setembre de 1927 amb testament que havia disposat el 7 d’octubre de 1905 davant dit notari Jaume, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Vidal Verd, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Francisco ([n. 25-10-1894], metge), José (n. 5-8-1897), María Magdalena ([n. 23-2-1906], casada amb Salvador Moschella Giannetto) i Antonio Servera Vidal (n. 5-1-1908). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de novembre següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 39 del carrer de la Salud (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 21 de desembre de 1945 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Servera Vidal es dividiren la propietat, que aleshores comprenia una casa de planta baixa i alts i unes edificacions de recent construcció consistents en un xalet, una cotxeria i altres dependències. Confrontava al nord amb la propietat de Miguel Corró Muntaner; al sud amb la propietat de Jaime Enseñat Alemany; a l’est, amb el carrer del Teniente Mulet, on tenien entrada el nou xalet i la cotxeria i una porta la casa antiga, i a l’oest, amb el carrer de la Salud, on tenia l’entrada principal, marcada amb el nombre 39. Francisco s’adjudicà el xalet de recent construcció; María Magdalena, la cotxeria, i Antonio, la casa antiga (íd., 8a).
Segons escriptura de 21 de maig de 1963 autoritzada pel notari José Clar Salvá, la casa antiga comprenia aleshores dues plantes i jardí i estava marcada amb el nombre 103 del carrer del Teniente Mulet (íd., 9a).
En el decenni de 1960 la part de María Magdalena Servera Vidal passà al seu home, Salvador Moschella Giannetto, i a la seva filla Catalina Moschella Servera. La part de Francisco Servera Vidal passà a María Martí Bauzá (RP6, 4332-III, 1a; RP6, 8847-III, 1a).
El 17 d’abril de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a José Boria Pascual, natural de la ciutat de València, per preu de 400 rals el trast nombre 155, de 32 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 154, del pastisser Miguel Palliser Tous; al sud, amb terres de Sebastián Ferrer; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (RP6, 169-PG, A-1a).
Mitjançant escriptura de 13 de març de 1864 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, José Boria Pascual, oficial primer de l’Administració d’Hisenda Pública de Balears, manifestà que damunt el trast havia fet construir una casa urbana de planta baixa i pis (íd., 2a).
El 15 de novembre de 1872 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, José Boria Pascual vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes a Francisco Cánaves Coll, caixer del Banc Balear. Aleshores la casa era destinada a fonda i comprenia planta baixa, cotxeria i pis (íd., 4a).
Francisco Cánaves Coll convertí l’establiment en el Casino de Vista Alegre. Per a sufragar les obres hipotecà la propietat al seu germà Antonio, navilier, en garantia d’un préstec de 20.000 duros a un interès del 6% mitjançant escriptura de 17 de novembre de 1877 autoritzada per dit notari Vicens (íd., 6a).
El 16 de juliol de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisco Cánaves Coll vengué la propietat al seu germà Antonio per 7.500 pessetes (RP6, 169-terme, 7a).
Antonio Cánaves Coll morí el 28 de juny de 1897 amb testament que havia disposat el 27 de setembre de 1893 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Damián, Gabriel, Francisca, Antonia i Luisa Cánaves Vidal, ço és, 2/7 parts cadascun dels mascles i 1/7 part cadascuna de les femelles. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel notari Juan Palou Coll i la propietat se l’adjudicà Francisca (íd., 8a-9a).
Francisca Cánaves Vidal morí viuda el 21 de novembre de 1930, amb testament que havia ordenat el 31 d’agost de 1893 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Bauzá Capó (†6-8-1922), i propietaris en parts iguals, els seus fills, Juan i Catalina Bauzá Cánaves, casada amb Antonio Bennásar Capó. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de febrer següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 34 del carrer d’Alfonso Trece i el nombre 23 del carrer de la Bonanova. Confrontava amb dits carrers, les cases de Juan Romero i Nicolás Llobera (abans de Catalina Planas i de Miguel Palliser) i el carrer de Porras (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de 4 de març de 1933 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, la propietat se l’adjudicà Catalina després que Juan hi permutàs la seva meitat indivisa per la meitat indivisa que Catalina tenia de la possessió de Son Crespí Nou (Manacor). Aleshores, estava marcada amb el nombre 34 del carrer del Catorce de Abril (íd., 11a).
El 3 de juliol de 1942 davant el notari Juan Alemany Valent, Catalina Bauzá Cánaves vengué la propietat per preu de 12.500 pessetes a Concepción Coll Roca, casada amb Jaime Guasp Perelló. Aleshores estava marcada amb el nombre 34 de l’avinguda de Calvo Sotelo i el nombre 23 del carrer del Teniente Mulet, i tenia diversos portals al carrer de Porras (íd., 12a-13a).
El 22 d’abril de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Antonio María Sbert Borrás, misser i registrador de la propietat del partit de Palma, per preu de 400 rals els trasts nombres 272 i 273, de 30 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 274; al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample, i a l’est, amb els trasts nombres 288 i 289 (RP6, 174-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 7 de febrer de 1871 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Antonio María Sbert Borrás vengué el trast nombre 272 per preu de 50 lliures a Mariana Declara Coll, casada amb Juan Rullán Díez Bravo (RP6, 1767-terme, 1a).
Al mateix acte Antonio María Sbert Borrás vengué el trast nombre 273 per preu de 50 lliures al picapedrer Cristóbal Tomás Bover. Confrontava al nord amb el trast nombre 274, de José Ferrer Bonafé; al sud, amb el trast nombre 272, de Mariana Declara Coll; a l’est, amb un trast del comprador, i a l’oest, amb un camí (RP6, 174-PG, 2a).
Mariana Declara Coll agrupà sota una mateixa finca registral el trast nombre 272 i la meitat del trast nombre 289. Aquest darrer, de 150 m², l’adquirí del sabater Jaime Llull Servera mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1869 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner per preu de 50 escuts i l’obligació de pagar el cens reservatiu de 2 escuts que gravava la propietat. Llull l’adquirí d’Antonio María Sbert Borrás mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1868 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas sense preu d’entrada però amb l’obligació de pagar el dessusdit cens, creat damunt un capital de 48 escuts, quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Confrontava al nord amb l’altra meitat del trast nombre 289; a l’est i al sud, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb els trasts nombres 272-273 (RP6, 1145-terme: 1a, 3a).
El 24 de maig de 1877 davant el notari Manuel Sancho, Mariana Declara Coll donà l’usdefruit de la propietat al seu fill Ildefonso Rullán Declara, clergue, perquè hi constituís el seu títol patrimonial d’ordenació. Aleshores ocupava una superfície de 416,36 m² i comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa, cuina, terrat, altres dependències i cisterna. El terreny estava plantat de figueres, ametlers i altres arbres fruiters. Confrontava al nord amb la propietat de Cristóbal Tomás, i al sud, est i oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 3000-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Mariana Declara Coll vengué la propietat al seu fill Ildefonso, prevere, per preu de 300 pessetes. Aquest morí fadrí als 52 anys el 27 de març de 1911 amb testament que havia disposat el 23 de desembre de 1908 davant el mateix notari, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària sa mare, Mariana Declara Coll (†12-10-1910), i propietària, la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors els preveres Gabriel Muntaner Serra (vicari de la parròquia de Sant Nicolau) i Francisco Fluxá Alemany, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de setembre de 1911 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 14 del carrer de la Iglesia (íd.: 2a, 6a).
El 12 de febrer de 1913 davant dit notari Jaume, els marmessors vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes a Pedro Juan Campins Barceló, bisbe de Mallorca, qui l’adquirí perquè fos destinada a casa rectoral de l’església de la Mare de Déu de la Salut del Terreno (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1933 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, el prevere Lorenzo Parera Galmés, en representació de l’Església Catòlica, vengué la propietat per preu de 7.000 pessetes a María Mora Garcías. Aleshores estava marcada amb el nombre 14 del carrer de Menéndez Pelayo, abans de la Iglesia. Confrontava amb dit carrer i amb els carrers de la Salud i de José Villalonga (íd., 9a).
El 13 d’agost de 1954 davant dit notari Cerdó, María Mora Garcías vengué la propietat per preu de 107.000 pessetes a les germanes Catalina (veïnada de València, casada amb l’administratiu Ramón Ferrer Ramón) i Antonia Triay Mora (casada amb Bartolomé Gaita Horrach). La venedora hi havia efectuat obres de reforma i consistia en casa de planta baixa dividida en quatre habitatges i cotxeria. Estava marcada amb els nombres 42, 44 i 46 del carrer de Menéndez Pelayo (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de primer de juny de 1973 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Triay Mora vengué la seva meitat indivisa de la propietat a la seva germana Antonia per preu de 200.000 pessetes (íd., 11a).
El primer de març de 1915 davant el notari José Socías Gradolí, Cristóbal Tomás Bover vengué una porció de 231,75 m² per preu de 500 pessetes a Catalina Pomar Bonnín, casada amb Antonio Forteza Segura. Comprenia una casa i confrontava al nord amb la propietat de successors de José Juan, abans de José Ferrer Bonafé; al sud, amb la propietat que fou de Mariana Declara Coll; a l’est, amb una porció de 34,25 m² romanent al venedor, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga. La propietària hi feu construir una casa de planta baixa amb semisoterrani, primer pis i jardí marcada amb els nombres 59 i 61 del carrer de José Villalonga (RP6, 10301-terme, 1a-2a).
Catalina Pomar Bonnín morí viuda el 14 de gener de 1953 amb testament que havia disposat el 23 de setembre de 1946 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu d’una meitat dels seus béns el seu fill Antonio Forteza Pomar (comptador de l’Estat i veïnat de Barcelona), i de la meitat restant en parts iguals, els seus nets Joaquín (comerciant), Catalina (casada amb José Nicolau Rosselló), Antonio (agent comercial), Juana i José María Fuster Forteza (agent comercial), fills de la difunta filla de la testadora Isabel Forteza Pomar i de Joaquín Fuster Cortés. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de desembre de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell i la propietat se l’adjudicaren de la següent manera: els germans Fuster Forteza, la planta baixa, el jardí i les dependències annexes, de 231,75 m², i Antonio Forteza Pomar, el pis, d’uns 175 m² (íd., 3a).
El 16 de febrer de 1960 davant dit notari Masot, els germans Fuster Forteza vengueren la seva part de la propietat per preu de 33.750 pessetes al matrimoni Manuel Giménez Ortega (comerciant) i Carmen Marqués Blanes i a Antonio Giménez Marqués. Aleshores la planta baixa estava marcada amb els nombres 151 i 153 del carrer de José Villalonga (íd., 4a).
El 22 d’abril de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Julián Ferrá Puigserver, professor d’instrucció primària, fill de Joan i de Caterina, una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 106, 107, 110 i 111. Confrontava al nord amb els trasts nombres 108 i 109; al sud, amb els trasts nombres 105 i 112, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 216 lliures, ço és, 96 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 176-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1874 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Julián Ferrá Puigserver vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Eugenio Mancebo Pérez, escrivent major. Aleshores comprenia casa i jardí. Confrontava al nord amb la propietat de Pablo Far Vaquer; al sud, amb les propietats de José Roca i Damián Grau, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (íd.: 4a, 6a).
Eugenio Mancebo Pérez, natural de Castella la Vella, morí als 54 anys l’11 de desembre de 1882 amb testament que havia disposat el 20 de setembre anterior davant dit notari Mulet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Eugenio, Joaquín, Ramón, Enrique i Emilia Mancebo Piris, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Esperanza Piris Muns. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
El 12 de maig de 1888 davant dit notari Mulet vengueren la propietat per preu de 6.500 pessetes a Águeda Rosas Ruiz, natural de Totana (Múrcia) i veïnada de Madrid, casada amb Antonio Martínez, la qual morí el 30 de març de 1895 amb testament que havia ordenat el 5 de febrer de 1890 davant el mateix notari, en què nomenà hereva universal propietària la seva pubila, Rosalía Martínez Rosas, veïnada de Madrid, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de juny de 1895 autoritzada pel notari de Madrid Joaquín Moreno Caballero (íd.: 10a, 14a).
El 8 de març de 1898 davant el notari Juan Palou Coll, Rosalía Martínez Rosas vengué la propietat per preu de 6.500 pessetes a Pedro Miguel Marqués García. Aleshores consistia en una peça de terra amb cases i cisternes. Tenia entrada pel nombre 24 del carrer de la Salud, i a la part posterior, quatre portes o sortides al carrer de José Villalonga (íd., 15a).
Mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1906 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Pedro Miguel Marqués García, veïnat de Sencelles, vengué la propietat per preu de 6.500 pessetes a María Marqués García, domèstica i veïnada de la mateixa vila, qui el 22 d’octubre de 1909 davant dit notari la vengué pel mateix preu a Magdalena Coll Mora, veïnada de Sitges (Barcelona). Aleshores estava marcada amb el nombre 24 del carrer de la Salud i els nombres 23, 23-1r i 25 del carrer de José Villalonga. Confrontava amb dits carrers i amb les propietats de Lorenzo Far, María Gomila i Francisco Enseñat (íd.: 16a, 18a).
Magdalena Coll Mora, viuda de Francisco Montis Boneo, natural i veïnada de Palma, morí als 76 anys el 31 de desembre de 1930 amb testament que havia disposat el 9 anterior davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà marmessors Nicolas Bennásar Salas i el prevere Lorenzo Parera Galmés, vicari del Terreno. Disposà la següent obra pia: en sufragi de la seva ànima fundà 40 hores dedicades a la Sang a l’església de la Mare de Déu de la Salut del Terreno, altres 40 hores a Sant Francesc a l’església dels pares caputxins de Palma i altres 40 hores dedicades a Sant Gaietà a la parròquia de Sant Jaume; volia que es comprassin els domassos necessaris per a les capelles de Sant Josep i de la Sang a l’església del Terreno de la mateixa qualitat que els de l’altar major; deixà 13.000 duros a Lorenzo Parera Galmés perquè s’edificàs una església, vicaria i casa per a les monges al lloc denominat les Mines de Son Fe, entre Alcúdia i la Pobla d’Uialfàs, recomanant a Parera que procuràs la construcció de dits edificis a la major brevetat possible; si no es podien fer dites construccions en 3 anys des de la seva mort, volia que els doblers fossin entregats a l’Instituto de Religiosas Adoratrices; llegà 100 duros al Romà Pontífex, 100 duros a la Bona Premsa, 100 duros a les monges del Terreno i 1.000 duros per a la capella de Comunió que es projectà fer a l’església del Terreno. A més, disposà els següents llegats en efectiu per una sola vegada: 100 duros per a Teodora Villalonga Ballester, 200 duros a cadascun dels germans Antonio i Francisco Villalonga Ballester, 200 duros al prevere Francisco Torrens (vicari de Montuïri), 100 duros a Teresa Cortacans, 100 duros a Antonia Ferrer, 100 duros a Juan Carbonell Barceló, 100 duros a María Montis Tomás, 100 duros a Catalina Barceló, 100 duros per a les Missions d’Infidels, 100 duros a les filles de Jaime Cifre (Margarita, Carmen i Juana), 100 duros a la seva parenta Catalina López Coll i 100 duros a cadascun dels seus fills: Melchor, Miguel, Catalina i María Rosselló López. Com que mancava d’hereus forçosos, en la resta de béns nomenà hereus universals els cònjuges Nicolás Bennásar Salas i Juana Pascual Estarellas, els quals renunciaren l’herència mitjançant escriptura de 27 de maig de 1931 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons perquè el passiu era molt superior a l’actiu (íd., 20a).
El 22 de juny de 1931 davant dit notari Alcover, Lorenzo Parera Galmés, en concepte de marmessor de Magdalena Coll Mora, vengué la propietat per preu de 9.100 pessetes a Juana Pascual Estarellas (íd., 21a).
Mitjançant escriptura de 5 d’octubre de 1953 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juana Pascual Estarellas manifestà que havia fet construir una segona casa dins la propietat. Aleshores la finca estava marcada amb els nombres 70 i 72 del carrer de la Salud i el nombre 83 del carrer de José Villalonga. Al mateix acte vengué la casa nombre 70 del carrer de la Salud, de planta baixa i pis, per preu d’11.250 pessetes al matrimoni Gabriel Salom Llaneras (funcionari) i María del Carmen Cifre Llabrés (íd., 26a; RP6, 27216-terme, 1a).
El 13 de juny de 1956 davant dit notari Chacártegui, Juana Pascual Estarellas vengué al mateix matrimoni per preu de 500 pessetes sengles patis interiors de 5,55 m² i 9,87 m² procedents de la casa nombre 72 del carrer de la Salud i nombre 83 del carrer de José Villalonga. Al mateix acte Pascual vengué a María Far Estarellas per preu de 29.550 pessetes una meitat indivisa de la resta de la propietat, que ocupava una superfície de 831,18 m². Mitjançant escriptura de 15 de gener de 1982 autoritzada pel notari José María Feliu Bauzá, Gabriel Salom Llaneras i María del Carmen Cifre Llabrés manifestaren que havien fet aixecar un segon pis de 70,9 m² i que la propietat consistia aleshores en una porció de 233,82 m² amb una casa de planta baixa, dos pisos i jardí marcada amb el nombre 40, abans 70, del carrer de la Salud (RP6, 28768-terme, 1a; RP6, 176-PG, 29a; RP6, 28769-terme, 1a-2a).
Juana Pascual Estarellas, veïnada de Bunyola, morí viuda el primer d’agost de 1961 amb testament que havia disposat el 12 de juliol de 1945 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la germana uterina María Far Estarellas, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores la casa nombre 83 del carrer de José Villalonga estava marcada amb el nombre 79, ocupava una superfície de 84 m² i comprenia planta baixa, terrassa i altres dependències (RP6, 176-PG, 30a; RP6, 2273-III, 1a).
El 22 d’abril de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a la costurera Isabel Ardit Lladó, viuda de Mateo Verdera, per preu de 48 lliures una porció de 12 destres del trast nombre 149. Confrontava al nord amb una porció de dit trast; al sud, amb el trast nombre 150, de Bartolomé Ferrer Perelló; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (RP6, 181-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Isabel Ardit Lladó vengué la propietat per preu de 86 escuts al mariner Bartolomé Gallard Oliver. Confrontava al nord amb la propietat de José Ignacio Ramis Pujadas (íd., 2a).
Bartolomé Gallard Oliver morí a la ciutat de Mobile (Alabama, EUA) el 27 de desembre de 1876 amb testament que havia disposat el 23 anterior davant el notari de dita ciutat Joseph A. Rindge, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Moll Garcías (†10-5-1913), i propietari, el seu germà Julián Gallard Oliver. El testament fou legalitzat i traduït de l’anglès al castellà, i el 19 d’octubre de 1878 fou protocol·litzat pel notari Gaspar Sancho Coll (íd., 3a).
Julián Gallard Oliver, veïnat de Calvià, morí fadrí i sense testar el 15 d’octubre de 1885, i en acte de 12 de maig següent dictat pel jutge municipal Bruno Estarás Lladó, encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Enrique Bonet en foren declarats hereus legals en parts iguals sa mare, Juana Ana Oliver Palliser, i els seus germans Pedro Antonio, Magdalena ([†5-6-1889], casada amb Pedro Arbós Lladó [†13-2-1908]), Juana Ana i Catalina Gallard Oliver (casada amb Bartolomé Palmer Riera) (íd., 4a-7a).
El 29 de novembre de 1913 davant el notari Emilio Fernández Sánchez, els germans Gallard Oliver vengueren la propietat per preu de 400 pessetes al jornaler Pedro Antonio Palmer Gallard, veïnat de Calvià. Aleshores hi havia una casa en construcció (íd., 8a).
Pedro Antonio Palmer Gallard morí el 19 de juliol de 1944 amb testament que havia ordenat el 12 anterior davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Moragues Juaneda, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills, Bartolomé i Catalina Palmer Moragues, casada amb Bartolomé Fiol Riera. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí marcada amb els nombres 12 i 14 de l’avinguda de Calvo Sotelo. Confrontava al nord amb la casa de Magdalena Vich Ponsell; al sud, amb la casa de José Roca; a l’est, amb dita avinguda, i a l’oest, amb el carrer del Teniente Mulet. Bartolomé s’adjudicà la botiga, i Catalina, el pis (íd., 9a).
El 24 d’abril de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Pedro Porras Seco, fill de Gaspar i de Margarita, una porció de 8 destres del trast nombre 149. Confrontava al nord i a l’oest amb el camí de la Bonanova; al sud, amb la porció restant del trast nombre 149, de José Ignacio Ramis Pujadas, i a l’est, amb la carretera d’Andratx. El preu fou de 32 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu d’1 lliura 12 sous redimible al for de 5% (RP6, 178-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1870 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Pedro Porras Seco adquirí de Jerónima María Gayá Bosch (viuda de José Ignacio Ramis Pujadas) per preu de 20 pessetes una porció de 4 destres del trast nombre 149. Confrontava al nord amb una porció de dit trast d’Isabel Ardit Lladó; al sud, amb una porció de dit trast de Pedro Porras Seco; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. La venedora tenia la propietat com a hereva del seu home, qui l’adquirí de José Villalonga Jordá mitjançant escriptura de 24 d’abril de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias (RP6, 183-PG: 1a, A, 2a, 5a).
Pedro Porras Seco morí als 86 anys el 31 de desembre de 1916 amb testament que havia disposat al Terreno el 17 de juny anterior davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Isabel María Busquets Castañer, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia tres cases de planta baixa marcades amb els nombres 10-1r, 10-2n i 12 del carrer d’Alfonso Trece. Ocupava una superfície de 210 m² i confrontava amb dit carrer, el carrer de la Bonanova i la propietat d’Antonio Palmer (RP6, 10668-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1917 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Isabel María Busquets Castañer vengué les cases nombres 10-1r i 10-2n, de 166 m², per preu de 814 pessetes al prevere Bartolomé Vich Cañellas, i la casa nombre 10-3r (abans 12), de 44 m², per preu de 305 pessetes a Ana Esteva Planas (RP6, 10668-terme, 3a; RP6, 10669-terme, 1a-2a).
Bartolomé Vich Cañellas feu edificar damunt la planta baixa (de dues botigues) un pis de dos habitatges i un terrat. El 7 de març de 1940 davant el notari Asterio Unzué Undiano vengué la propietat per preu de 12.900 pessetes a Margarita Vich Ponsell, divorciada del seu home, Pedro Antonio Mir Martorell, segons la sentència del Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi de Mallorca de 18 d’abril de 1929. Aleshores estava marcada amb els nombres 10-1r i 10-2n de l’avinguda de Calvo Sotelo i el nombre 1 del carrer de la Bonanova (RP6, 10668-terme, 4a).
El 8 d’octubre de 1932 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Ana Esteva Planas vengué la casa nombre 10-3r del carrer del Catorce de Abril per preu de 500 pessetes a Margarita Vich Ponsell (RP6, 10669-terme, 3a).
Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1948 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Vich Ponsell vengué a l’Ajuntament de Palma per preu global de 5.000 pessetes tres porcions de 8,6 m², 34,29 m² i 2 m² perquè fossin destinades a via pública (RP6, 24555-24556-24557-terme, 1a).
El 24 d’abril de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a José Ignacio Ramis Pujadas per preu de 400 rals una porció de 4 destres del trast nombre 149 i una porció de 27 destres i mig que comprenia l’íntegre trast nombre 87 i la meitat del nombre 235. La porció de 4 destres confrontava al nord amb una porció de dit trast d’Isabel Ardit Lladó; al sud, amb una porció de dit trast de Pedro Porras Seco; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. La porció de 27 destres i mig confrontava al nord amb el trast nombre 86, del venedor; al sud, amb l’altra meitat del trast nombre 235, del venedor; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver de Sa Majestat (RP6, 182-183-PG).
Els compradors que adquirien trasts confrontants amb el castell de Bellver, com és aquest cas, havien de construir «una pared divisoria en toda la extensión de su terreno en la parte que linda con las tierras del castillo de Bellver de dos metros de altura y cinco decímetros de ancho o espesor, cuya pared será de mampostería nueva, gruesa y bien concertada, fraguada con mortero de cal y arena en la proporción de una espuerta o media rasa de la primera por dos colmadas de la segunda, bien batido y a satisfacción del facultativo encargado, debiendo ser revocado por ambas caras con mortero de cal y arena, cual se dice anteriormente» (íd.).
José Ignacio Ramis Pujadas morí als 55 anys el 16 de setembre de 1866 amb testament que havia disposat el primer de novembre de 1857 davant el notari Pedro Juan Fiol, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Jerónima María Gayá Bosch, i propietaris, els fills pòstums i naixedors. La viuda acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de novembre següent autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner (RP6, 182-PG, A-2a).
Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1870 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Jerónima María Gayá Bosch vengué al picapedrer Pedro Porras Seco per preu de 20 pessetes la porció de 4 destres del trast nombre 149 (RP6, 183-PG, 5a).
El 18 d’agost de 1871 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Jerónima María Gayá Bosch vengué al sastre Evaristo Argelés Serra per preu de 216 pessetes la porció de 27 destres i mig que comprenia l’íntegre trast nombre 87 i la meitat del nombre 235 (RP6, 182-terme, 5a).
Evaristo Argelés Serra, comerciant, morí viudo als 85 anys el 13 d’agost de 1916 amb testament que havia ordenat l’11 de febrer de 1904 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima el seu fill, Juan Argelés Brusotto, comerciant, i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, María Brusotto Gayá (†14-9-1907). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de setembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa (íd., 6a).
El 23 de febrer de 1942 davant el notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, Juan Argelés Brusotto (†29-10-1951) vengué la nua propietat de la finca per preu de 7.200 pessetes als seus fills María i Evaristo Argelés Vidal, telegrafista. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i jardí i estava marcada amb el nombre 10 del carrer del Dos de Mayo (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1956 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, María i Evaristo Argelés Vidal manifestaren que havien fet construir un pis damunt la planta baixa. La propietat ocupava una superfície total de 488,23 m² i estava marcada amb els nombres 20 i 22 del carrer del Dos de Mayo (íd., 10a).
Evaristo Argelés Vidal morí fadrí el 3 de novembre de 1972 amb testament que havia disposat el 10 d’octubre de 1970 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva germana María, també fadrina, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 18, 20 i 22 del carrer del Dos de Mayo (íd., 11a).
El 7 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al sabater Pedro Juan Garau Muntaner, fill d’Arnau i de Margalida, una porció de 90 destres que comprenia els trasts nombres 223-226 i 243-244. Confrontava al nord amb els trasts nombres 242, 227 i 222; al sud, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; a l’est, amb dit camí, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. El preu fou de 360 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 18 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 224-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 de maig de 1865 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Pedro Juan Garau Muntaner vengué la propietat al prevere Joaquín Perelló Bosch, beneficiat de la Seu, per preu de 5 rals i l’obligació de prestar el cens reservatiu de 18 lliures. Confrontava al nord amb terra i cases d’Antonio Reus Rosselló (íd., 3a).
El 18 d’agost de 1865 davant dit notari Pons, Joaquín Perelló Bosch adquirí de Lorenzo Guasp Riera (com a apoderat de José Villalonga Jordá) una porció de 35 destres que comprenia els trasts nombres 245-246. Confrontava al nord amb terra del comprador; al sud, amb el trast nombre 247, de Pedro Capellá; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destres d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. El preu fou de 120 lliures, damunt el qual es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 379-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1866 autoritzada per dit notari Pons, Joaquín Perelló Bosch quità els censos que gravaven ambdues propietats mitjançant el pagament de 480 lliures a José Villalonga Jordá (íd., 3a; RP6, 224-PG, 4a).
Joaquín Perelló Bosch morí als 68 anys el 29 d’agost de 1880 amb testament que havia disposat el 26 de novembre de 1858 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereu universal propietari el seu germà Jaime Ignacio Perelló Bosch, misser, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de primer de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Com que ambdues propietats eren contigües, foren agrupades sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície total de 1.598,2 m² i comprenia casa principal, casa accessòria i jardí. Confrontava al nord amb les propietats de Juan Moll Ferrer i Bartolomé Bosch; al sud, amb un carrer d’establidors i terra de Pedro Capellá; a l’est, amb un altre carrer d’establidors, i a l’oest, amb el puig del castell de Bellver. La propietat era travessada de nord a sud per un altre camí d’establidors (RP6, 3852-terme, 1a).
Jaime Ignacio Perelló Bosch morí viudo als 77 anys el 21 d’agost de 1893 amb testament que havia ordenat el 16 de març anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Jaime (†9-12-1894) i Francisca Perelló Maimó, nomenà hereu universal propietari l’altre fill, Jorge Perelló Maimó, i llegà aquesta propietat a Francisca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de setembre de 1894 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 2a).
Francisca Perelló Maimó morí el primer de juny de 1931 amb testament hològraf que havia atorgat el 8 d’agost de 1926, el qual fou protocol·litzat pel notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Gregorio Guasp Vicens (†5-12-1944), i propietàries, les seves filles: Catalina Tomás, Coloma i Francisca Guasp Perelló. Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1944 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i dividiren la propietat en dues porcions: Francisca s’adjudicà una porció que comprenia casa i jardí (182,5 m²), hort (819,87 m²) i aljub (161,53 m²), i Coloma, una porció de 1.119,96 m² que comprenia la casa gran i un tros de jardí a l’enfront (íd.: A, 3a; RP6, 22880-terme, 1a).
El 18 de maig de 1951 davant dit notari Alemany, Francisca Guasp Perelló vengué la nua propietat de la seva porció per preu de 6.965 pessetes a la seva germana Coloma, veïnada de Valldemossa, casada amb Julio Trujillo Costa. Aleshores estava marcada amb els nombres 42 i 44 del carrer del Dos de Mayo (RP6, 3852-terme, 4a).
Mitjançant escriptura de 6 de març de 1963 autoritzada pel notari de Campos Francisco Caja Ríquez, Coloma Guasp Perelló feu donació de béns als seus fills: a José Trujillo Guasp li donà la seva porció de la propietat, i a Francisca Trujillo Guasp, la nua propietat de la porció de Francisca Guasp Perelló. Al mateix acte aquesta vengué l’usdefruit a la seva neboda Francisca Trujillo Guasp per preu de 24.300 pessetes. La porció de José Trujillo Guasp estava marcada amb el nombre 43 del carrer del Dos de Mayo i confrontava amb aquest carrer, els carrers de José Villalonga i León i la casa de Bartolomé Bosch (íd., 5a; RP6, 22880-terme, 1a-2a).
El 7 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Antonio Reus Rosselló, fill de Pau i de Maria Margalida, una porció de 270 destres que comprenia els trasts nombres 92-93, 96-97, 201-208, 221-222, 227-228 i 241-242. El preu fou de 1.080 lliures 15 sous, ço és, 15 sous d’entrada i damunt les 1.080 lliures restants es creà un cens reservatiu de 54 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 226-PG, 1a).
Antonio Reus Rosselló destinà la propietat a la venda en trasts.
El 21 de maig de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Reus Rosselló vengué al misser Joaquín Fiol Pujol els trasts nombres 92, 93, 96 i 97, de 60 destres, per preu d’entrada de 5 sous i l’obligació de prestar 12 lliures cens de nombre de 54 lliures cens a José Villalonga Jordá. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 94 i 95, de José Seguí; al sud, amb els trasts nombres 91 i 98, d’Antonio Serra, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 101-terme, 1a).
Mitjançant escriptura d’11 de maig de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Joaquín Fiol Pujol vengué a Antonio Reus Rosselló els trasts nombres 93 i 96, de 30 destres, per preu de 2 rals i l’obligació de prestar 6 lliures cens de nombre de 12 lliures cens. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 94-95, de José Seguí; al sud, amb els trasts nombres 92 i 97, de Juan Ramis, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 489-terme, 1a).
Al mateix acte Joaquín Fiol Pujol vengué al llauner Juan Ramis Escat els trasts nombres 92 i 97, de 30 destres, per preu d’entrada de 2 rals i l’obligació de prestar 6 lliures cens de nombre de 12 lliures cens. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 93 i 96, d’Antonio Reus Rosselló; al sud, amb els trasts nombres 91 i 98, del comprador, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 101-terme, 1a).
El 28 d’agost de 1868 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Antonio Reus Rosselló cedí en permuta a Feliciana Nogués Estarás (casada amb Francisco Rius Salvá) els trasts nombres 93 i 96 a canvi dels trasts nombres 221, 222, 227 i 228. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, primer pis i segon pis, de 140 m², pati, jardí i dues marjades de conreus (RP6, 489-terme, 4a).
Mitjançant escriptura de 10 de maig de 1871 autoritzada per dit notari Sancho, Feliciana Nogués Estarás vengué la propietat al pilot Rafael Carbonell Fornés per preu de 4.000 pessetes i l’obligació de prestar 6 lliures cens. El 9 d’agost de 1872 davant el mateix notari, Carbonell la vengué a Antonia Soler Artigues per preu de 7.500 pessetes i l’obligació de prestar dit cens (íd.: 8a, 12a).
El primer de setembre de 1872 davant dit notari Sancho, Antonia Soler Artigues, veïnada de l’Havana, adquirí del picapedrer José Seguí Gordiola per preu de 333 pessetes una porció de 361 m² procedent dels trasts nombres 94 i 95. Confrontava al nord i a l’est amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; a l’oest, amb terra d’Antonio Forteza, i al sud, amb terra de la compradora. Seguí la tenia en major extensió (48 destres) per establiment que li feu Antonio Sureda Verd (com a apoderat de José Villalonga Jordá) mitjançant escriptura de 25 de novembre de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias per preu de 192 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 9 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 665-PG: 1a, 7a).
Mitjançant escriptura de 16 d’octubre de 1880 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonia Soler Artigues agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 6.643 pessetes amb 59 cèntims a la seva filla Micaela Lladó Soler, casada amb Matías Sans Jaume. Aleshores ocupava una superfície de 893,73 m² i comprenia una casa de planta baixa, primer pis i segon pis, de 140 m². Confrontava al nord, a l’est i a l’oest amb camins d’establidors; també a l’oest, amb la propietat d’Antonio Forteza, i al sud, amb la propietat de Juan Ramis (RP6, 3810-terme, 1a).
Micaela Lladó Soler morí als 60 anys el 22 de març de 1902 amb testament que havia disposat el 22 de maig de 1871 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí sa mare, Antonia Ana Soler (†1-1-1886), en la porció llegítima, i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu home, Matías Sans Jaume, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de maig següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (íd., 4a-5a).
El 28 d’octubre de 1905 davant el notari Miguel Pons Pons, Matías Sans Jaume vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes als germans María i Manuel Fiol Miró, misser (íd., 6a).
Manuel Fiol Miró morí sense testar el 24 de setembre de 1925, i en acte dictat per Ismael Rodríguez Solano Tarrio, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: María del Pilar, Pedro, Francisco, Manuel, José, Luis, María de la Concepción, María del Carmen, María de la Asunción, Juan i Antonio Fiol Barceló, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Jerónima María Barceló Caimari. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptures de 12 d’agost i 7 de setembre de 1926 autoritzades pel notari Juan Alemany Valent (íd., 8a).
El 23 de setembre de 1926 davant dit notari Alemany, els germans Fiol Barceló vengueren la propietat per preu de 10.000 pessetes al misser Miguel Carmelo Oliver Vilella, qui mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1940 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 15.000 pessetes al matrimoni Narciso Canals Casals, industrial, i María Antonia Moyá Francés (íd., 10a-11a).
Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1950 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Salas Mulet redimiren el cens de 6 lliures que gravava la propietat després que Narciso Canals Casals i María Antonia Moyá Francés pagassin la quantitat de 400 pessetes (íd., 14a).
María Antonia Moyá Francés morí el 27 de desembre de 1957 amb testament que havia ordenat el 17 d’agost de 1953 davant dit notari Cerdó, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris, els seus fills: Ramón (industrial), María de la Concepción (casada amb l’industrial Gabriel Rullán Moragues) i Julio Canals Moyá (industrial), i el seu fillastre, José María Canals Llopart, industrial. Narciso Canals Casals, viudo en primeres núpcies d’Elisa Llopart Tobella, i en segones, de María Antonia Moyá Francés, morí el 10 de juny de 1958 amb testament que havia disposat el 17 d’agost de 1953 davant el mateix notari, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus quatre fills. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 5 de desembre de 1958 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 44 del carrer de José Villalonga. Confrontava amb dit carrer i amb els carrers de Lacy i Dos de Mayo (íd., 15a).
El 9 de juny de 1961 davant el notari José Clar Salvá vengueren la propietat per preu de 500.000 pessetes a José Aguiló Fuster (llicenciat en Ciències Exactes) i a Miguel Durán Pastor (llicenciat en Filosofia i Lletres), els quals mitjançant escriptura de 18 de gener següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengueren per preu de 130.000 pessetes a Miguel Durán Cabot (íd.: 17a, 19a, 22a).
Mitjançant escriptura de 12 de maig de 1866 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan Ramis Escat adquirí del sabater Antonio Serra Vidal per preu de 200 lliures els trasts nombres 90, 91, 98 i 99, de 60 destres. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 92 i 97, del comprador; al sud, amb els trasts nombres 89 i 100, de Pedro Antonio Ramis, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. Serra els tenia per compra a Antonio Sureda Verd (com a apoderat de José Villalonga Jordá) per preu de 240 lliures mitjançant escriptura de 4 de novembre de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias. Ramis hi feu construir una casa de planta baixa i pis (RP6, 473-terme: 1a-2a, 7a).
El 26 de març de 1892 davant el notari José Socías Gradolí, Juan Ramis Escat, veïnat de Llucmajor, agrupà els trasts nombres 90, 91, 92, 97, 98 i 99 sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 5.000 pessetes a Manuel Cirer Arbona (íd., 9a; RP6, 101-terme, 10a).
Mitjançant escriptura de 31 de març de 1896 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Manuel Cirer Arbona, tenidor de llibres, vengué la propietat per preu de 5.250 pessetes al sabater Felipe Reinés Pizá, qui el 30 de desembre següent davant el mateix notari la vengué per preu de 2.500 pessetes a Antonia Homs Bonafé. Aleshores ocupava una superfície de 1.598,2 m², comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí i confrontava al nord amb els trasts nombres 93 i 96, de Matías Sans; al sud, amb els trasts nombres 89 i 100, d’Arturo Ramis, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 6003-terme, 1a-3a).
Antonia Homs Bonafé morí als 55 anys el 2 de maig de 1926 amb testament que havia disposat el 28 d’octubre de 1921 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Manuel Cirer Arbona, i propietaris, els seus fills: Aurora (veïnada de l’Havana), Alberto (†6-6-1950), Augusto, Amelia, Alfredo (†8-5-1927) i Armando Cirer Homs, comerciant. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’octubre següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto (íd., 5a).
Manuel Cirer Arbona morí el primer de setembre de 1940 amb testament que havia ordenat el 5 d’octubre de 1936 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què llegà diversos béns a la seva dona, María del Carmen Sansó Vives, i nomenà hereus els seus fills en parts iguals (íd., 9a).
Armando Cirer Homs morí sense testar el 18 d’abril de 1949, i en acte d’11 de juliol següent dictat per Fernando Dodero Pérez, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari d’actuacions Luis Facal Muñiz en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves filles, María Antonia i Catalina Cirer Moragues, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Buenaventura Moragues Plomer. Augusto Cirer Homs morí sense testar el 15 de març de 1950, i en acte de 25 de novembre de 1953 dictat per Francisco Noguera Roig, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari d’actuacions Ángel Romero del Castillo Samuel en fou declarat hereu legal el seu fill, Augusto Pablo Manuel Cirer Ayala (músic, veïnat de l’Havana), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Emilia Matilde Ayala Horta. Mitjançant escriptura de 18 de maig de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Amelia Cirer Homs (íd., 8a).
El 30 de maig de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Reus Rosselló vengué a l’ebenista José Puig Malberti els trasts nombres 201, 202, 207 i 208, de 60 destres, per preu d’entrada de 5 sous i l’obligació de prestar 12 lliures cens de nombre de 54 lliures cens a José Villalonga Jordá. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 200 i 209, d’Apolonia March; al sud, amb els trasts nombres 203 i 206, del venedor, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 106-terme, 1a).
José Puig Malberti morí fadrí i sense testar el 10 de novembre de 1868, i en providència de primer de febrer següent dictada per Francisco María Donnet Arias, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus son pare i sa mare, Vicente Puig Mora (†17-5-1869) i Catalina Malberti Caraccioli, i els seus germans en parts iguals: Jaime, Juana María, Catalina Tomás, María Magdalena, María Francisca i Vicente Puig Malberti. Jaime Puig Malberti, casat amb Joaquina Oliver Rigo, morí als 52 anys el 27 de juny de 1870 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1861 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereus usufructuaris son pare i sa mare, i propietaris, els fills pòstums i naixedors amb substitució a favor de son pare i sa mare i dels seus germans. Deixà en aquests darrers la casa que edificà damunt els trasts procedents de l’exconvent de Sant Domingo a la costa de Sant Domingo i al carrer de la Porteria de Sant Domingo. La casa familiar era a la plaça de la Misericòrdia. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de juliol de 1873 autoritzada pel mateix notari (íd., 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 17 de novembre de 1873 autoritzada per dit notari Sancho es dividiren els béns de les herències de José i Jaime Puig Malberti i de Vicente Puig Mora, i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina Malberti Caraccioli, endemés del segon pis de la casa dels carrers del Conquistador i de Palacio. Aleshores comprenia una casa i confrontava al sud amb la propietat de Bartolomé Bauzá Cardell (íd., 5a).
Catalina Malberti Caraccioli morí viuda als 84 anys el 9 de març de 1875 amb testament que havia ordenat el 27 de juliol anterior davant dit notari Sancho, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i nomenà hereves universals les seves filles Juana María i Catalina Tomás Puig Malberti. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de març de 1875 autoritzada pel mateix notari. Segons aquest document, Vicente Puig Malberti era mestre major de fortificació de primera classe destinat a l’Havana (íd., 6a).
Juana María Puig Malberti morí fadrina als 87 anys el 29 d’abril de 1906 amb testament que havia disposat el 28 d’octubre de 1902 davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà la seva meitat indivisa d’aquesta propietat a la seva neboda Catalina Mir Puig, i en la resta de béns nomenà hereves universals propietàries les seves nebodes Catalina, Francisca, María Isabel (casada amb Pedro Moll) i Ana María Mir Puig (†12-5-1927). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
Catalina Tomás Puig Malberti morí fadrina als 85 anys el 23 de setembre de 1908 amb testament que havia ordenat al Terreno el 22 de maig anterior davant el notari Miguel Pons Pons (com a substitut de dit notari Rosselló), en què prellegà a la seva neboda Francisca Mir Puig la seva meitat indivisa d’aquesta propietat, i en la resta de béns nomenà hereves universals en parts iguals les seves nebodes Catalina, Francisca, María Isabel (viuda) i Ana María Mir Puig. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 36 del carrer de la Salud i confrontava també amb el carrer de José Villalonga (íd., 12a).
Francisca Mir Puig morí fadrina als 54 anys el 17 de gener de 1922 amb testament que havia disposat el 29 de març de 1912 davant dit notari Pons, en què nomenà hereves en parts iguals les seves germanes Catalina i María Isabel, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de març següent autoritzada pel notari Saturnino Echenique Meoqui (íd., 13a).
Catalina Mir Puig morí fadrina el 26 de juny de 1941 amb testament que havia ordenat el 29 de març de 1912 davant dit notari Pons, en què nomenà hereves en parts iguals les seves germanes Francisca (†17-1-1922) i María Isabel Mir Puig, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de setembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 14a).
María Isabel Mir Puig morí viuda el 18 de febrer de 1952 amb testament que havia disposat el 5 d’octubre de 1950 davant el notari José Vidal Busquets, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu un llegat al seu parent Manuel Mir Martínez, nomenà hereves universals les seves parentes Antonia Malberti Comas i Antonia Malberti Fernández de la Hera (casada amb José Carbonero Covas) i destinà en aquesta darrera la propietat del Terreno. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 92 (abans 40 i anteriorment 36) del carrer de la Salud i el nombre 101 del carrer de José Villalonga (íd., 15a).
Cap a 1960 damunt la planta baixa s’aixecà un primer pis. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 121, abans 101, del carrer de José Villalonga i el nombre 92 del carrer de la Salud (íd., 18a).
El 24 d’octubre de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Reus Rosselló vengué al botiguer Bartolomé Bauzá Cardell els trasts nombres 203, 204, 205 i 206, de 60 destres, per preu d’entrada de 5 sous i l’obligació de prestar 12 lliures cens de nombre de 54 lliures cens a José Villalonga Jordá. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 202 i 207, de José Puig Malberti, i al sud, a l’est i a l’oest, amb camins d’establidors (RP6, 195-terme, 1a).
Bartolomé Bauzá Cardell, viudo en primeres núpcies de María Ripoll Ferrer i casat al temps de la seva mort amb Catalina Juan Pizá, morí als 75 anys el 6 de juny de 1890 amb testament que havia disposat el 13 de febrer de 1885 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què feu un llegat al seu fillol, Jaime Benedicto, instituí en la porció llegítima els seus fills: María, Miguel i Bartolomé Bauzá Ripoll i Catalina, Luis (veïnat de Catamarca, República Argentina) i Salvador Bauzá Juan, i nomenà hereus universals els seus fills Bartolomé Bauzá Ripoll i Salvador Bauzá Juan. Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1895 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner es dividiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Salvador Bauzá Juan. Aleshores comprenia casa de planta baixa i estava marcada amb el nombre 41 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la propietat de Juana María i Catalina Tomás Puig Malberti; al sud, amb el carrer de León; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd.: 5a, 7a).
Mitjançant escriptura de 25 de gener de 1900 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Salvador Bauzá Juan vengué la propietat per preu de 2.250 pessetes a María Ignacia Magraner Bauzá, casada amb Pedro Juan Moragues Vidal. Al mateix acte José Salas Muntaner redimí el cens de 12 lliures que gravava la propietat després que Salvador Bauzá Juan pagàs la quantitat de 800 pessetes (íd., 9a-10a).
El 26 d’abril de 1932 davant el notari Pedro Alcover Maspons, María Ignacia Magraner Bauzá vengué a l’industrial Álvaro Porcel Bouché per preu de 6.000 pessetes els trasts nombres 205 i 206, de 30 destres, amb una petita part d’una casa de planta baixa que hi havia a l’íntegra. Confrontaven amb els carrers de José Villalonga, León i Salud (RP6, 14932-terme, 1a).
A la mort de María Ignacia Magraner Bauzá, la propietat passà a les seves filles: Jerónima, María, Margarita i Catalina Moragues Magraners, les quals mitjançant escriptura de 29 de novembre de 1962 autoritzada pel notari José Clar Salvá la vengueren per preu de 124.000 pessetes al matrimoni Antonio Mut Perelló, misser, i María Ignacia Barceló Moragues. Aleshores la casa comprenia dos habitatges i estava marcada amb el nombre 125, abans 41, del carrer de José Villalonga. Confrontava amb dit carrer i amb el carrer de la Salud (RP6, 195-terme, 11a-12a).
El 9 de juliol de 1866 davant el notari Pedro José Bonet, Antonio Reus Rosselló cedí en permuta a Miguel Antich Rotger els trasts nombres 221, 222, 227 i 228, de 60 destres, a canvi de dues propietats situades a Llucmajor, amb l’obligació de prestar 12 lliures cens de nombre de 48 lliures cens. Comprenien una casa d’esbarjo amb font i aljub i dues marjades de terra de conreu. Confrontaven al nord amb terra de la mateixa procedència mitjançant camí; al sud, amb un altre camí que els separava de la propietat de José Puig Malberti; a l’est, amb els trasts nombres 220 i 229, d’Apolonia March, i a l’oest, amb els trasts nombres 223 i 226, del prevere Joaquín Perelló Bosch (RP6, 537-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1867 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Antich Rotger vengué la propietat per preu de 1.000 lliures a Feliciana Nogués Estarás, casada amb Francisco Rius Salvá (íd., 4a).
El 28 d’agost de 1868 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Feliciana Nogués Estarás cedí en permuta la propietat a Antonio Reus Rosselló a canvi dels trasts nombres 93 i 96 (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 7 de juny de 1869 autoritzada per dit notari Sancho, Antonio Reus Rosselló vengué la propietat (ço és, els trasts nombres 93 i 96) al matriculat Juan Carbonell Fornés. El preu fou de 1.400 escuts amb rebaixa del capital del cens, que importava 240 lliures (íd., 8a).
El 5 de desembre de 1869 davant dit notari Sancho, María i Josefa Wivis Tous redimiren el cens de 12 lliures que gravava la propietat després que Juan Carbonell Fornés pagàs la quantitat de 240 lliures. Les germanes Wivis havien adquirit el cens de José Villalonga Jordá per preu de 184 lliures 12 sous 4 diners mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (íd.: 3a, 9a).
El 24 de març de 1877 davant dit notari Sancho, Juan Carbonell Fornés vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes al catedràtic Juan Moll Ferrer (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1905 autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors, Juan Moll Ferrer vengué la propietat per preu de 7.500 pessetes a Pedro Miró Oliver. Aleshores ocupava una superfície de 1.075,46 m² i comprenia una peça de terra plantada d’arbres fruiters i una casa de planta baixa marcada amb el nombre 25 del carrer del Dos de Mayo. Confrontava al nord amb la propietat d’hereus de Bárbara Moyá, abans de Sebastián Tortella; al sud, amb la propietat de successors de Joaquín Perelló; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 12a).
Pedro Miró Oliver morí fadrí el 8 de desembre de 1908 amb testament que havia disposat el 7 de maig de 1904 davant dit notari Rosselló, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals en una meitat els seus germans: Isabel (†26-4-1908), Francisca, Magdalena, Antonia, María (casada amb José Pats Moranta) i José Miró Oliver, i en la restant meitat, els seus nebots Pedro Llinás Miró, Juan i Pedro Juan Miró Matamoros, Jaime, Magdalena (casada amb Pedro Llofriu Crespí), Catalina, Antonia i Pedro Llofriu Miró, Antonia Pats Miró i Antonia, Magdalena i Tomás Llull Miró. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’agost següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Antonia Llull Miró (íd., 13a).
El 8 de juny de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Llull Miró vengué la propietat a Rosa Mayol Mayol, veïnada de Marsella, casada amb Juan Mayol Nadal. El preu fou de 6.000 pessetes, ço és: 4.000 per la casa i 2.000 pels mobles (íd., 14a).
Mitjançant escriptura de 25 d’octubre de 1945 autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer, Rosa Mayol Mayol, veïnada de Sóller, vengué la propietat a Francisco Massanet Bestard per preu de 7.000 pessetes. Aleshores estava marcada amb el nombre 19 del carrer del Dos de Mayo (íd., 15a).
El 12 de febrer de 1960 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Francisco Massanet Bestard, industrial, casat amb Ana Hernández Bacaresse, vengué la propietat per preu de 200.000 pessetes a la Compañía Industrial Mercantil SA (CIMSA), la qual l’adquirí representada per l’industrial Antonio Ferragut Alzamora (íd., 17a).
Mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1966 autoritzada pel notari de Felanitx Francisco de Sales Garau Alzina, el director de banca Marcial Bardolet Soler, com a president del consell d’administració de CIMSA, vengué la propietat per preu de 345.000 pessetes a Ramón Artigues Vicens, veïnat de Felanitx (íd., 18a).
El 18 de gener de 1867 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Antonio Reus Rosselló vengué els trasts nombres 241 i 242, de 30 destres, amb una casa edificada per preu de 700 lliures al sabater Gregorio Coll Barceló, fill de Josep i d’Apolònia. Confrontaven al nord amb el trast nombre 240, d’Apolonia March; al sud, amb el trast nombre 243, de Joaquín Rosselló Bosch, abans de Pedro Juan Garau; a l’est, amb els trasts nombres 221, 222, 227 i 228, de Miguel Antich Rotger, mitjançant un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver (RP6, 226-PG, 6a).
Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Gregorio Coll Barceló adquirí d’Apolonia March Bisquerra per preu de 100 lliures els trasts nombres 237, 238, 239 i 240, de 60 destres. Confrontaven al nord amb la propietat que fou de José Ignacio Ramis Pujadas; al sud, amb la propietat del comprador; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. La venedora els tenia per compra a José Villalonga Jordá mitjançant escriptura de 28 de desembre de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias (RP6, 1377-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 d’agost de 1871 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Gregorio Coll Barceló agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 2.650 pessetes al ferrer Pedro Juan Seguí Florit. Comprenia els trasts nombres 237, 238, 239, 240, 241 i 242, ocupava una superfície de 90 destres i tenia casa i font. Confrontava al nord amb terrenys del castell de Bellver; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terra de Manuel Santandreu Alomar, i a l’oest, amb terra de Joaquín Perelló (RP6, 1883-terme, 1a).
El 19 d’abril de 1872 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Pedro Juan Seguí Florit vengué la propietat a Juana Rigo Bosch, qui l’adquirí com a apoderada del seu home, el pilot Bartolomé Bosch Sorá. El preu fou de 3.660 pessetes, ço és, 2.660 pessetes per la casa i 1.000 pessetes pels mobles (íd., 2a).
Bartolomé Bosch Sorá morí el 4 de maig de 1881 amb testament que havia disposat el 21 de juny de 1873 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana Rigo Bosch, i propietaris, els seus fills Julia, Bartolomé i Alejo Bosch Rigo i els pòstums i naixedors, que resultaren esser Francisca, Juan i Juana Bosch Rigo, nascuts respectivament el 7 de març de 1874, el 16 de juny de 1876 i el 28 de juliol de 1878. Consta de l’escriptura de 27 de desembre de 1892 autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
El 19 de setembre de 1899 davant el notari Rafael Togores Palou, els germans Bosch Rigo vengueren la propietat al militar José Clar Calvó per preu de 7.500 pessetes. Aleshores la casa comprenia tres habitatges independents. Mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1900 autoritzada pel mateix notari, José Salas Muntaner redimí el cens de 12 lliures que gravava part de la propietat després que José Clar Calvó pagàs la quantitat de 800 pessetes (íd.: 7a, 9a).
José Clar Calvó, retirat de guerra, morí el 12 de setembre de 1922 amb testament que havia ordenat el 29 de gener de 1921 davant dit notari Togores, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Pujol Mateu (†2-2-1953), i propietaris, els seus dos fills, Agustín i José Clar Pujol, militars retirats. Mitjançant escriptura de 17 de setembre de 1953 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol es dividiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà José. Confrontava al nord amb el bosc del castell de Bellver; al sud, amb el carrer del Dos de Mayo; a l’est, amb terra de Jaime Font, i a l’oest, amb terra d’hereus de Jaime Ignacio Perelló Bosch (íd., 11a).
José Clar Pujol segregà algunes porcions de la propietat. El 22 de setembre de 1955 davant el notari Jorge Roura Rosich vengué una porció de 294 m² per preu de 18.000 pessetes a Isabel Navarro Huesca, la qual hi feu construir dues cases: una de planta baixa i una altra de planta baixa i pis marcades amb el nombre 36 del carrer del Dos de Mayo. El 2 de gener de 1956 davant el mateix notari, José Clar Pujol vengué una porció de 168 m² per preu de 10.000 pessetes al picapedrer Jaime Riera Bosch, qui hi feu construir una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 32 del carrer del Dos de Mayo. El 12 de gener de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Clar Pujol vengué una porció de 210 m² per preu de 12.000 pessetes a Ramona Campins Rodrigo, casada amb el pèrit industrial Alberto Vázquez Visnes, la qual hi feu construir una casa de planta baixa i dos pisos marcada amb el nombre 28 del carrer del Dos de Mayo (RP6, 28240-terme, 1a-2a; RP6, 28366-terme, 1a-2a; RP6, 28212-terme, 1a-2a).
El 9 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Lorenzo Reinés Vives una porció de 75 destres que comprenia els trasts nombres 81, 82, 84 i 86. El preu fou de 300 lliures, ço és, 150 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 233-PG, 1a).
Lorenzo Reinés Vives destinà la propietat a la venda en trasts.
El 12 de juny de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Lorenzo Reinés Vives establí al constructor de carruatges Gabriel Morlá Garí el trast nombre 84, de 15 destres, per preu d’entrada de 30 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 7 lliures 10 sous cens quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Confrontava al nord amb el trast nombre 83, de Francisco Llabrés; al sud, amb el trast nombre 85, del venedor; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres de Sa Majestat del castell de Bellver (RP6, 317-PG, 1a).
El 22 de setembre de 1873 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Gabriel Morlá Garí vengué la propietat per preu de 200 lliures al sastre Simón Brusotto Palmer, qui mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1878 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll la vengué per preu de 3.000 pessetes a Juan Ribas Oliver, oficial primer del cos administratiu de l’Exèrcit. Aleshores comprenia una casa (íd., 3a-4a).
Juan Ribas Oliver, comissari de guerra de primera classe, morí als 54 anys el 29 de maig de 1897 amb testament que havia disposat el 16 de gener de 1877 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antolina Duval Oliver, i propietaris, el seu fill Manuel Ribas Duval (†1-12-1945, artista, veïnat de Madrid) i els pòstums i naixedors, que resultaren esser Catalina (†2-2-1966), Josefa María de las Mercedes i Fernando Ribas Duval (soldat del regiment de Palma i alumne de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia), nascuts respectivament el 6 d’agost de 1877, el 25 de febrer de 1880 i el 16 de setembre de 1882. Consta de l’escriptura de 24 de novembre de 1905 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Confrontava al nord amb la propietat de Francisco Montis; al sud, amb la propietat de Juana Juan; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el puig del castell de Bellver (íd., 7a).
Fernando Ribas Duval, tinent d’artilleria, morí el 22 de maig de 1934 amb testament hològraf que havia atorgat el 13 d’octubre de 1917, el qual fou protocol·litzat pel notari Pedro Alcover Maspons el primer d’agost de 1934, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Santandreu Tomás, i propietaris, els seus fills: Antolina (veïnada de Calvià), Francisco (gestor administratiu), Catalina, María del Pilar, Fernando (militar, veïnat de Madrid) i Juan Ribas Santandreu (†7-11-1937). Catalina Santandreu Tomás morí el 15 de juny de 1970 amb testament que havia disposat el 31 de gener de 1968 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Francisco, Antolina, Fernando, Catalina i María del Pilar Ribas Santandreu. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juny de 1971 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau (íd., 12a).
Josefa María de las Mercedes Ribas Duval, veïnada de Barcelona, morí el 14 de gener de 1977 amb testament que havia ordenat el 30 de maig de 1924 davant el notari de Barcelona José Parés Castelltort, en què declarà esser viuda d’Andrés Subirachs Giró i nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: José María (gestor administratiu), Francisco (†16-1-1965), Pilar, Mercedes, Andrés (misser) i Juan Subirachs Ribas (misser). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de novembre de 1979 autoritzada pel notari de Barcelona Luis Figa Faura. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 6 (abans 14) del carrer del Dos de Mayo (íd., 13a).
El 12 de juny de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Lorenzo Reinés Vives establí al professor d’instrucció primària Gabriel Horrach Vidal el trast nombre 81, de 15 destres, per preu d’entrada de 30 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 7 lliures 10 sous cens quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Confrontava al nord amb el trast nombre 80, de José Villalonga Jordá; al sud, amb el trast nombre 82, de Juan Vadell Cabrer; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver de Sa Majestat (RP6, 318-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Gabriel Horrach Vidal adquirí del barber Juan Vadell Cabrer, natural de la vila de Manacor, el trast nombre 82, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 81, del comprador; al sud, amb el trast nombre 83, de Francisco Llabrés; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver de Sa Majestat. El preu fou de 30 lliures d’entrada i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens quitable al for de 5% de nombre de 7 lliures 10 sous cens pagador el 8 de setembre. Vadell tenia el trast per compra al picapedrer Lorenzo Reinés Vives mitjançant escriptura de 12 de juny de 1863 autoritzada pel mateix notari (RP6, 322-PG, 1a-2a).
Gabriel Horrach Vidal morí sense testar el 18 de febrer de 1869, i en providència de 17 de juny següent dictada per Ciriaco Pérez de Larriba, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals els seus germans Francisco (botiguer) i Antonio Horrach Vidal (professor d’instrucció primària) en 1/4 part cadascú, en una altra 1/4 part els seus nebots Teresa (casada amb Rafael Ferrer Ferrer), Sebastiana (casada amb Bartolomé Anollés García), Miguel i Francisco Güiri Horrach, fills del mariner Juan Bautista Güiri Estarellas, viudo de Teresa Horrach Vidal, casat en segones núpcies amb Catalina Muntaner, i en la restant 1/4 part els seus nebots María (casada amb el conrador José Mariano Rafal), Miguel i Catalina Capó Horrach, fills del cuiner Miguel Capó Martorell (casat en segones núpcies amb Ana Roca) i de la seva primera dona, Sebastiana Horrach Vidal. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de maig de 1870 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, i la propietat, que comprenia casa, font i jardí, se l’adjudicà Antonio Horrach Vidal. Confrontava al nord amb la propietat d’Antonio Covachichi; al sud, amb la propietat de Francisca Llabrés; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. Altres béns de l’herència eren una casa al carrer de Santa Creu, una peça de terra al Molinar de Llevant, una peça de terra i casa a Son Pacs Nou i una casa forn i algorfa al carrer del Socors (RP6, 1683-terme, 1a).
El 10 de desembre de 1877 davant el notari Antonio Mulet Mas, Antonio Horrach Vidal vengué la propietat per preu de 700 duros al botiguer Pedro Antonio Segura Aguiló. Mitjançant escriptura de 18 de gener de 1879 autoritzada pel mateix notari, José Salas Palmer redimí el cens de 3 lliures que gravava la propietat després que Pedro Antonio Segura Aguiló pagàs la quantitat de 199 pessetes (íd., 2a-3a).
Pedro Antonio Segura Aguiló morí als 78 anys el 5 d’octubre de 1887 amb testament que havia disposat el 12 de novembre de 1885 davant el notari Emilio Guasp Vicens, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Leonor María Forteza Fuster, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 15 de febrer de 1918 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Leonor María Forteza Fuster vengué la propietat per preu de 1.300 pessetes al comerciant Francisco Juliá Perelló. Aleshores comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 2 del carrer del Dos de Mayo (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 2 de març de 1937 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Francisco Juliá Perelló vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes al sastre Pedro Garau Comas, qui el 6 de març de 1948 davant el notari Manuel Cerdó Pujol la vengué per preu de 20.000 pessetes a Francisca Ana Bucher Bodmer, casada amb Fulgencio Coll Sansimón (íd.: 7a, 9a).
El 9 de febrer de 1867 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Lorenzo Reinés Vives vengué a les germanes Margarita, Juana (mestra d’instrucció primària) i María de la Concepción Juan Palmer per preu de 800 lliures una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 85 i 86, una casa de planta baixa i alts i una cotxeria. Confrontava al nord amb una paret que els separava del puig del castell de Bellver; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb la propietat de Gabriel Morlá, i a l’oest, amb la propietat dels successors de José Ignacio Ramis (RP6, 233-PG, 4a).
Margarita i María de la Concepción Juan Palmer moriren fadrines el 16 de març de 1887 i el 4 de gener de 1888, respectivament, als 81 i als 52 anys, amb testament que havien disposat el 13 de gener de 1886 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què després de declarar que mancaven d’hereus forçosos nomenaren hereva la seva germana Juana, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptures de 9 de setembre de 1887 i 26 de juliol de 1888 autoritzades pels notaris Gaspar Sancho Coll i Emilio Guasp Vicens, respectivament. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 14 del carrer del Dos de Mayo. Confrontava al sud amb dit carrer; al nord, amb el puig del castell de Bellver; a l’est, amb terra de Juan Ribas, i a l’oest, amb terra d’Evaristo Argelés (íd., 6a-7a).
Juana Juan Palmer morí fadrina als 75 anys el 23 de febrer de 1892 amb testament que havia ordenat l’11 de març anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què llegà l’usdefruit d’aquesta finca a Rosa Riera Parera, i en propietat, «para habitación de una profesora de instrucción primaria que se dedique a la enseñanza de niñas en el barrio en el que está situada, a cuyo fin se incautará de la propia finca y cuidará de que tenga la prevenida aplicación la junta, autoridad o dependencia que corresponda como perteneciente al Ramo de Instrucción Pública de esta ciudad». En la resta de béns nomenà hereva universal la dessusdita Rosa Riera Parera, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
El 21 d’abril de 1904 davant el notari Juan Palou Coll, Rosa Riera Parera vengué la propietat al comerciant Gabriel Bauzá Noguera per preu de 5.000 pessetes (íd., 11a).
Gabriel Bauzá Noguera morí el 3 de gener de 1905 amb testament que havia disposat dos dies abans davant dit notari Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Sansó Crespí (†12-7-1906), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Gabriel, José, Bartolomé (casat amb Soledad Fajardo Aguiló), Miguel (casat amb María del Olvido González Meseguer), Fernando, María, Isabel (casada amb Benito Coll Colombás), Catalina i Francisca Bauzá Sansó. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1912 autoritzada pel notari José Alcover Maspons es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren José, Isabel, Bartolomé, Catalina, Miguel, Fernando i Francisca Bauzá Sansó (íd., 15a).
Amb escriptures de 16 de desembre de 1920, 22 d’agost de 1921 i 25 de novembre de 1921 autoritzades, ço és, la primera, pel notari Pedro Alcover Maspons, i les altres dues, pel notari José Socías Gradolí, els germans Bauzá Sansó vengueren la propietat a José Ferrer Vich per preu d’11.143 pessetes (íd.: 16a-17a, 19a).
El 10 d’octubre de 1921 davant dit notari Socías, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 4 lliures 10 sous de nombre de 7 lliures 10 sous cens que gravava la propietat després que els germans Bauzá Sansó pagassin la quantitat de 200 pessetes (íd., 18a).
José Ferrá Vich morí el 2 d’octubre de 1934 amb testament que havia ordenat l’11 de juliol de 1917 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva universal la seva dona, Magdalena Daviu Bibiloni, però com que el 4 de juny de 1922 nasqué de dit matrimoni un fill anomenat José María Ferrá Daviu, aquest fou declarat hereu propietari i aquella hereva usufructuària del difunt en acte de 30 de març de 1935 dictat per Venancio Catalán Antón, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Gonzalo Fernández Espinar. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 de maig de 1935 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 8 del carrer del Dos de Mayo (íd., 20a-21a).
El 9 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al venedor de carreus Francisco Llabrés Amengual, fill de Josep i de Margalida, el trast nombre 83, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 84, de Lorenzo Reinés; al sud, amb el trast nombre 85, de dit Lorenzo Reinés; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver de Sa Majestat. El preu fou de 60 lliures, ço és, 30 lliures d’entrada i damunt les 30 lliures restants es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 235-PG, 1a).
Mitjançant escriptura d’11 d’agost de 1870 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Francisco Llabrés Amengual vengué la propietat per preu de 3.500 pessetes a Francisco Montis Boneo. Aleshores comprenia una casa. Confrontava al nord amb la propietat d’Antonio Horrach; al sud, amb la propietat de Gabriel Morlá; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el puig del castell de Bellver (íd., 4a).
El 16 de juliol de 1880 davant el notari Juan Palou Coll, Francisco Montis Boneo vengué la propietat per preu de 3.500 pessetes a l’agent Miguel Forteza Forteza Comellas (RP6, 235-terme, 9a).
Mitjançant escriptura de 9 de novembre de 1881 autoritzada per dit notari Palou, Miguel Forteza Forteza Comellas vengué la propietat per preu de 2.500 duros al baix Francisco Mateu Nicolau, Uetam, qui l’adquirí per mitjà del seu agent, Jaime Escalas Garau (íd., 12a).
El primer de maig de 1891 davant el notari Emilio Guasp Vicens, Francisco Mateu Nicolau vengué la propietat per preu de 7.500 pessetes al pilot Juan Oliver Caubet. Al mateix acte, José Salas Palmer quità el cens d’1 lliura 10 sous que gravava la propietat després que Francisco Montis Boneo pagàs la quantitat de 100 pessetes pel capital de dit cens (íd., 13a-14a).
Juan Oliver Caubet morí als 60 anys el 15 de març de 1901 amb testament que havia disposat el 14 de febrer anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan (dement), Pablo, Ana (†7-10-1924) i María Rosa Oliver Torres, i de la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Francisca Torres Florest. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 15a).
Francisca Torres Florest morí el 3 d’octubre de 1925 amb testament obert que havia autoritzat el notari Mateo Jaume Servera el 28 de setembre de 1917, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Juan, Pablo, Ana i María Rosa Oliver Torres (casada amb Manuel Quadreny Torres). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de gener següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà Pablo (íd., 16a-17a).
Pablo Oliver Torres, maquinista, morí el 9 de juny de 1944 amb testament que havia ordenat el 13 de maig anterior davant el notari Jaime Gelabert Ferrer, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Amengual Homar, i propietaris, els seus fills: Francisca (2/3) i Juan Oliver Amengual (1/3). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 18a).
El 15 de novembre de 1954 davant el notari José Masot Novell, els germans Juan i Francisca Oliver Amengual es repartiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Juan, qui mitjançant escriptura d’11 de juliol de 1961 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría la vengué per preu de 35.000 pessetes a Andrée Clément (nascuda Galipeau), casada amb Robert Clément (artista pintor), súbdits canadencs. Aleshores estava marcada amb el nombre 8 (abans 4) del carrer del Dos de Mayo (íd., 19a).
El primer de juny de 1966 davant dit notari Villanueva, Andrée Clément vengué la propietat per preu de 35.000 pessetes a l’arquitecte nord-americà Alfred Pope Brooks, veïnat de Lervickley (EUA) (íd., 20a).
El 12 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Gregorio Barceló Oliver, peó caminer, fill de Miquel i d’Antonina, el trast nombre 152, de 23 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 151, del venedor; al sud, amb el trast nombre 153, del venedor; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 88 lliures 5 sous, ço és, 3 rals 32 cèntims d’entrada i damunt els 1.169 rals 27 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 4 lliures 8 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 234-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 8 d’agost següent autoritzada per dit notari Perelló, Gregorio Barceló Oliver vengué la propietat per preu de 80 lliures al picapedrer Antonio Riera Rosselló (casat amb Catalina Salvá Pons), qui hi construí: 1) una casa de planta baixa i pis amb terrat i jardins d’uns 5.474 pams quadrats i 2) una casa algorfa d’uns 2.112 pams quadrats amb un jardinet d’uns 800 pams quadrats (íd., 3a).
El 27 de febrer de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Antonio Riera Rosselló vengué al guixer Jaime Llabrés Salamanca per preu de 600 lliures la casa de planta baixa i pis amb terrat i jardins d’uns 5.474 pams quadrats. Confrontava al nord amb terra del venedor; al sud, amb casa i terra de Margarita Vicens; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (RP6, 624-terme, 1a).
El 21 de novembre de 1871 davant el notari Gaspar Sancho Coll, el corredor de finques Leandro Ortí Fernández, com a apoderat de Jaime Llabrés Salamanca, veïnat d’Andratx, vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Pedro Nomdedeu Lloret. Confrontava a la dreta amb la casa d’Antonio María Salom Gomila; a l’esquerra, amb terreny romanent a Antonio Riera Rosselló, i al fons, amb un carrer d’establidors (íd., 5a).
El 23 de març de 1874 davant dit notari Sancho, Pedro Nomdedeu Lloret vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al mariner José Bosch Palliser (íd., 10a).
El 12 d’octubre de 1880 davant el notari Gabriel Estelrich Torres, José Bosch Palliser vengué la propietat per preu de 2.750 pessetes a María Lázaro Palou, casada amb Cristóbal Arnán Lerma (íd., 12a).
El 30 d’octubre de 1886 davant el notari Antonio Cañellas Clar, María Lázaro Palou vengué al mariner Martín Felani Vivó per preu de 2.000 pessetes una part de la propietat que consistia en la botiga i altres pertinences annexes, un jardinet d’uns 858 pams quadrats i una peceta de terra. Confrontava a la dreta amb la casa de Mariano Oliver i el jardí de la venedora; a l’esquerra, amb la casa i terra dels hereus de Margarita Vicens; al fons, amb el jardí de la venedora i en part amb el carrer de la Bonanova, i per la part superior, amb el pis romanent a la venedora (RP6, 5096-terme, 1a).
Martín Felani Vivó, jornaler, morí casat el 4 de febrer de 1923 a l’edat de 74 anys amb testament que havia disposat el 5 de setembre de 1890 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Antonio i Catalina Felani Garau, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Antonia Garau Espases. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 d’agost següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 26 del carrer d’Alfonso Trece (íd., 7a).
Antonia Garau Espases morí viuda l’11 de novembre de 1938 amb testament que havia ordenat el 12 d’agost de 1926 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus fills, Antonio i Catalina Felani Garau (casada amb Antonio Felani Far), i destinà aquesta propietat a Antonio. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de primer de maig següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 10a).
El 5 de juliol de 1945 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Antonio Felani Garau, carter, vengué a l’Ajuntament de Palma per preu de 870 pessetes una parcel·la de 8,7 m² destinada a l’ampliació de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 1a).
El 2 de maig de 1887 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, María Lázaro Pou vengué a l’industrial Miguel Aguiló Forteza per preu de 2.000 pessetes la resta de la propietat, que consistia en casa de planta baixa i pis amb jardí. Confrontava a la dreta amb la casa de Mariano Oliver; a l’esquerra, amb la casa i terra d’hereus de Margarita Vicens i el jardinet i la peceta de terra de Martín Felani Vivó, i al fons, amb el camí de la Bonanova (RP6, 624-terme, 16a).
Miguel Aguiló Forteza morí el 12 de gener de 1914 amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari José Llambías Llompart, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Rita Aguiló Valentí, i propietaris, els seus fills Miguel i María Aguiló Aguiló i les seves netes Magdalena i Rita Miró Aguiló (en representació de la difunta filla del testador Francisca Aguiló Aguiló, casada amb José Miró Tarongí). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de primer de gener de 1915 autoritzada pel mateix notari (íd., 19a).
María Aguiló Aguiló morí sense testar el 24 d’octubre de 1918, i en acte de 22 de gener següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en fou declarat únic i universal hereu el seu fill, Jaime Martorell Aguiló, amb reserva de la quota en usdefruit a favor del viudo, Antonio Martorell Suau (íd., 22a).
El 5 de juliol de 1921 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán procediren a la partició i adjudicació de la propietat. El pis se l’adjudicà en usdefruit Rita Aguiló Valentí, i en propietat, Miguel Aguiló Aguiló. Estava marcat amb el nombre 25 del carrer d’Alfonso Trece (íd.).
El 30 de setembre de 1929 davant el notari José Fernández del Busto, Miguel Aguiló Aguiló vengué a María Mesquida Rosselló (casada amb Antonio Felani Garau) per preu de 3.000 pessetes una porció de 67,5 m² que consistia en pis i jardí (íd.: 28a, 30a).
Rita Aguiló Valentí morí el 19 de juliol de 1926 amb testament que havia disposat el 2 de juliol de 1923 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereva universal la seva ànima, i marmessor, Francisco Piña Miró (íd., 29a).
Mitjançant escriptura de 6 de desembre de 1930 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Francisco Piña Miró cedí a Miguel Aguiló Aguiló els pisos d’una casa situada al carrer del Baratillo de Palma i la planta baixa i pis marcats amb el nombre 25 del carrer d’Alfonso Trece, excepte la cotxeria, que se la reservà Piña. Al mateix acte, Miguel Aguiló Aguiló i la seva dona, Bárbara Gelabert Coll, vengueren a Pedro Medina Montagut diverses propietats, entre les quals es trobava una porció d’aquesta finca consistent en casa de planta baixa i pis amb jardí nombre 24 del carrer del Catorce de Abril, d’uns 195 m², per preu de 10.000 pessetes. No hi anava compresa la cotxeria, marcada amb el nombre 13 del carrer de la Bonanova (íd.: 29a, 31a).
El 25 de gener de 1934 davant el notari de Barcelona Francisco Espriu Torras, Pedro Medina Montagut, Ramón Sansalvador Castells, Juan Medina Montagut i Francisco Romaní Oliva, comerciants, veïnats de Barcelona, constituïren l’entitat Solares y Edificaciones SA, domiciliada al nombre 529 del carrer de les Corts (Barcelona). Al mateix acte, Pedro Medina Montagut hi aportà aquesta propietat pel seu valor de 30.000 pessetes (íd., 33a).
El 2 d’agost de 1941 davant el notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda, Catalina Piña Thomás, en representació de Solares y Edificaciones SA, vengué la propietat per preu de 30.000 pessetes a les germanes Catalina, María de los Dolores i Juana Medina Piña, filles de Pedro Medina Montagut, veïnades de Barcelona. El 1970 la propietat fou adquirida per August Konig (íd., 36a; RP6, 14268-III).
Amb escriptures de 27 de febrer i 28 de juliol de 1867 autoritzades pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Riera Rosselló vengué a Antonio María Salom Gomila, procurador dels jutjats de primera instància de Palma, per preu de 1.080 lliures una casa botiga i algorfa amb jardinet a la part posterior. Confrontava a la dreta amb la casa de José Oliver; a l’esquerra, amb la casa d’Antonio Llabrés, i al fons, amb el camí de la Bonanova (RP6, 234-PG: 7a, 9a).
Antonio María Salom Gomila morí sense testar el 9 d’abril de 1881, i en providència de 17 de maig següent dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Jorge Perelló Maimó, en foren declarats hereus legals els seus fills: Jaime (procurador), Buenaventura, Antonio i José Salom Vich i Concepción María Salom Morey, nascuda del matrimoni del difunt amb Antonia Morey Bisbal (íd., 16a).
El 9 de març de 1882 davant el notari Juan Palou Coll vengueren la propietat per preu de 900 lliures a Mariano Oliver Vallespir, veïnat de Sineu (íd., 17a).
El 3 de juny de 1897 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Mariano Oliver Vallespir vengué la propietat per preu de 1.400 pessetes a Rita Aguiló Valentí. Ocupava una superfície de 242 m² i consistia en casa botiga i algorfa amb jardí a darrere. Confrontava a l’enfront amb el carrer d’Alfonso Trece; a la dreta, amb la casa de Pedro Barceló i el pis de José Oliver; a l’esquerra, amb la casa de Martín Felani Vivó i el pis de Miguel Aguiló, i al fons, amb el camí de la Bonanova (íd., 20a).
El 14 de març de 1907 davant el mateix notari José Salas Muntaner redimí els censos de 7 pessetes amb 50 cèntims i 3 pessetes amb 65 cèntims que gravaven aquesta propietat i la finca nombre 624-terme, respectivament, després que Miguel Aguiló Forteza pagàs la quantitat de 223 pessetes, capital de dits censos (íd., 21a).
El 12 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Manuel Santandreu Alomar els trasts nombres 215-216, 233-234 i 236 i la meitat del trast nombre 235, de 82 destres i mig. Confrontaven al nord amb un camí d’establidors d’un destre d’ample i l’altra meitat del trast nombre 235, de José Ignacio Ramis; al sud, amb els trasts nombres 217, 232 i 237, del venedor; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver de Sa Majestat. El preu fou de 330 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 16 lliures 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 236-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1874 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Manuel Santandreu Alomar, fabricant, vengué la propietat per preu de 1.000 lliures al notari Gaspar Sancho Coll. Comprenia una casa de planta baixa amb jardí feta construir pel venedor (íd., 8a).
El 12 de març de 1878 davant el notari Antonio Mulet Mas, Gaspar Sancho Coll adquirí de José Salas Palmer els trasts nombres 217 i 232, de 30 destres. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 233 i 216, del comprador; al sud, amb els trasts nombres 231 i 218, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. El preu fou de 401 pessetes, ço és, 1 pesseta d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 20 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. José Salas Palmer tenia la propietat per compra a Apolonia March Bisquerra mitjançant escriptura d’11 d’agost de 1874 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia. Apolonia March Bisquerra la tenia per compra a José Villalonga Jordá mitjançant escriptura de 28 de desembre de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias (RP6, 3216-terme, 1a; RP6, 2507-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 18 d’abril de 1883 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Gaspar Sancho Coll vengué la propietat al mestre d’obres Gaspar Reinés Coll per preu de 15.000 pessetes, ço és, 12.500 pessetes per la finca i 2.500 pessetes pels mobles. Ocupava una superfície de 1.465 m². Un camí d’establidors la dividia en dues tanques, a una de les quals hi havia una casa, mentre que la resta era jardí i hort. Confrontava al nord amb un carrer d’establidors i terra d’Evaristo Argelés; al sud, amb terra de José Salas i terra d’hereus de Bartolomé Bosch; a l’est, amb un carrer d’establidors, i a l’oest, amb un carrer que travessava part de la finca i mitjançant paret amb el bosc del castell de Bellver (RP6, 4296-terme, 1a).
El 16 de setembre de 1884 davant el notari Cayetano Socías Bas, Gaspar Reinés Coll vengué la propietat juntament amb els mobles a Jaime Font Estelrich pel preu de 17.500 pessetes, ço és, 15.000 pessetes per la finca i 2.500 pessetes pels mobles. Al mateix acte, José Salas Palmer i el misser Jerónimo Terrés Socías quitaren sengles censos de 20 pessetes i 16 lliures 10 sous que gravaven la propietat després que Gaspar Reinés Coll pagàs 400 pessetes i 1.096 pessetes, respectivament, pel capital de dits censos al for de 5% (íd.: 4a-5a, 7a).
Mitjançant escriptura de 18 d’octubre de 1905 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Jaime Font Estelrich vengué a Catalina Sansó Crespí per preu de 6.500 pessetes una part de la propietat que consistia en la casa nombre 17 del carrer del Dos de Mayo, una cotxeria a darrere marcada amb el nombre 26 del carrer de José Villalonga i un jardí entre ambdues edificacions. Confrontava al nord amb la resta de la finca; al sud, amb la propietat de Manuel Ogazón; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (RP6, 8542-terme, 1a).
Catalina Santandreu Crespí morí sense testar el 12 de juny de 1920, i en acte de 3 de setembre següent dictat per Juan Ginard Ferrer, jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Mateo, Catalina (casada amb Miguel Fernández Serra), María, Leonor (mestra nacional), Magdalena, Josefa (veïnada d’Agullent, València) i Bartolomé Bosch Sansó (prevere). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de setembre següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (íd., 2a).
Jaime Font Estelrich morí fadrí i sense testar el 25 de gener de 1914, i en acte de 4 de maig següent dictat per Antonio Moles Castellá, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves germanes consanguínies Catalina, Francisca i Antonia Font Boyeras (RP6, 4296-terme, 9a).
Catalina Font Boyeras morí viuda el 28 de novembre de 1915 a l’edat de 67 anys amb testament que havia disposat el 19 de febrer anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereves usufructuària en parts iguals les seves germanes, Francisca i Antonia Font Boyeras, i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills: Honorato, María Margarita (casada amb Andrés Barceló Marcó), Antonia i Catalina Ferrer Font (íd., 10a).
Antonia Font Boyeras morí fadrina el 26 de novembre de 1917 a l’edat de 69 anys amb testament que havia ordenat el mateix dia que la seva germana Catalina, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves usufructuàries en parts iguals les seves germanes, Catalina i Francisca Font Boyeras, i propietaris amb designació de béns, els seus nebots: Honorato, María Margarita, Antonia i Catalina Ferrer Font (íd., 11a).
Francisca Font Boyeras morí fadrina el 18 de novembre de 1918 a l’edat de 73 anys amb testament que havia disposat el mateix dia que les seves germanes, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves usufructuàries en parts iguals les seves germanes, Catalina i Antonia Font Boyeras, i propietaris amb designació de béns, els seus nebots: Honorato, María Margarita, Antonia i Catalina Ferrer Font (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 12 de març de 1919 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, els germans Ferrer Font es dividiren els béns de les herències de les germanes Font Boyeras i la propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 13a).
Catalina Ferrer Font morí fadrina el 12 de febrer de 1937, amb testament que havia ordenat el 8 de juny de 1923 davant dit notari Socías, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva germana Antonia. Aleshores la propietat comprenia dues cases: l’antiga, de 877,5 m², marcada amb el nombre 24 del carrer de José Villalonga, i una de recent construcció que feu construir la difunta, de 340 m², marcada amb el nombre 12 del carrer del Dos de Mayo. Confrontava amb dits carrers, el carrer de Lanuza, el bosc del castell de Bellver i les finques de Mateo Bosch, Juan Argelés i Agustín Clar (íd., 14a).
L’11 de gener de 1954 davant el notari José Masot Novell, Antonia Ferrer Font vengué a Ana Massanet Bestard, casada amb Luis Plantalamor Rovira, per preu de 17.300 pessetes una part de la propietat que consistia en les cases nombres 24 (abans 12) i 26 del carrer del Dos de Mayo. Aquesta darrera, de 115 m², fou segregada a favor d’Araceli Llauger Barceló (RP6, 27744-terme, 1a; RP6, 270-III).
Mitjançant escriptura de 7 de juny de 1962 autoritzada pel notari José Masot Novell, Ana Massanet Beltrán vengué la casa nombre 24, de 290 m², per preu de 50.000 pessetes al comerciant Francisco Beltri Argelaga, qui la vengué lo endemà davant el mateix notari i pel mateix preu a l’industrial manacorí Pedro Fullana Llinás (RP6, 27744-terme: 3a, 5a).
El 19 de gener de 1963 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Pedro Fullana Llinás vengué la propietat pel mateix preu a Juan Nadal Brunet, qui la hi retrovengué mitjançant escriptura de 14 d’octubre de 1964 autoritzada pel notari José Clar Salvá. Al mateix acte, Fullana la vengué pel mateix preu a Margarita Riera Bonet i al seu fill Ramón Moyá Riera, hoteler (íd., 6a-8a).
El 19 de febrer de 1957 davant el notari José Masot Novell, Antonia Ferrer Font vengué a Catalina Ferrer Montaner, casada amb l’industrial Antonio Doménech Panadés, per preu de 13.500 pessetes la resta de la propietat, que consistia en una casa de 877,5 m² marcada amb el nombre 60 (abans 24) del carrer de José Villalonga (RP6, 4296-terme, 15a).
El 16 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al llauner Pedro Antonio Ramis Sastre, fill de Joan i de Margalida, per preu de 240 lliures una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 88, 89, 100 i 101. Confrontava al nord amb els trasts nombres 90 i 99, i al sud, est i oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 237-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 d’octubre de 1885 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Pedro Antonio Ramis Sastre vengué la propietat al seu fill Arturo Ramis Escat per preu de 1.660 pessetes. Aleshores comprenia una caseta feta construir pel venedor (íd., 2a-3a).
El primer d’agost de 1903 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Arturo Ramis Escat, industrial, vengué la propietat a Gabriel Campomar Jaume per preu de 2.500 pessetes (íd., 7a).
Gabriel Campomar Jaume morí sense testar el 24 de juliol de 1904, i en acte de 13 de gener següent dictat per Pedro Antonio Bauzá Bennásar, jutge municipal lletrat encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en foren declarats hereus legals els seus fills, Miguel i Josefa Campomar Vaquer, i la seva dona, María Luisa Vaquer Enseñat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juliol següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 8a).
María Luisa Vaquer Enseñat morí viuda el 23 de gener de 1930 amb testament que havia disposat el 8 d’agost de 1929 davant dit notari Massanet, en què declarà que damunt aquesta propietat havia fet aixecar quatre cases, ço és, tres al carrer de José Villalonga (marcades amb els nombres 22-1r, 22-2n i 22-3r) i una al carrer del Dos de Mayo (marcada amb el nombre 7) amb una cotxeria annexa. Llegà aquesta propietat als seus fills, Miguel i Josefa Campomar Vaquer, i als seus nets, Gabriel Campomar Gili i María Magdalena Orlandis Campomar, ço és, una casa perhom. En la resta de béns nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills. Miguel s’adjudicà la casa nombre 7 del carrer del Dos de Mayo i la cotxeria i terreny annex, de 1.065,46 m² en total; Josefa, la casa amb jardí nombre 22-2n del carrer de José Villalonga, de 177,57 m²; María Magdalena, la casa amb jardí nombre 22-3r del carrer de José Villalonga, de 177,58 m², i Gabriel, la casa amb jardí nombre 22-1r del carrer de José Villalonga, de 177 m². Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de juliol de 1930 autoritzada pel mateix notari. L’íntegra propietat confrontava al nord amb la casa i terra de Manuel Cirer, abans de Juan Ramis; al sud, amb el carrer de Lanuza; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 9a).
María Magdalena Orlandis Campomar morí sense testar als 13 anys el 26 de febrer de 1931. En acte de 18 d’agost següent dictat per Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en fou declarada hereva legal sa mare, Josefa Campomar Vaquer, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 10a).
Josefa Campomar Vaquer morí el 10 d’abril de 1956 amb testament que havia ordenat el 3 de maig de 1955 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què llegà la casa nombre 56 (abans 22-2n) del carrer de José Villalonga a María Enciso Reynaldo (casada amb Gabriel Campomar Gili), i la casa nombre 58 (abans 22-3r) del mateix carrer, a Carolina Quincoces Enseñat. En la resta de béns nomenà hereu universal el seu nebot Gabriel Campomar Gili, capità d’infanteria de Marina. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a-12a).
El 20 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Manuel Samper Mollá per preu de 52 lliures el trast nombre 148, de 13 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 147, de Pedro Antonio Villalonga Jordá; al sud, amb el trast nombre 137; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 138 (RP6, 250-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 14 d’abril de 1866 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Manuel Samper Mollá vengué la propietat per preu de 50 lliures a Miguel Ramón Albertí (íd., 2a).
Miguel Ramón Albertí es casà amb Mariana Membray Jaiin i en foren fills Ramón, Antonia (casada amb l’apotecari Bernardo Fiol Tocho) i Micaela Ramón Membray. Morí als 63 anys el 14 de setembre de 1871 amb testament que havia ordenat a Manzanillo (Cuba) el 24 de gener de 1853 davant l’escrivà Nicolás Laso, en què nomenà hereus els seus tres fills, i curadora, la seva dona i (en la seva absència) el comerciant José Venecia. Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1872 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll acceptaren l’herència, que consistia en una casa amb quatre pisos situada al carrer d’en Brondo, una casa amb jardí situada al lloc de Cal Senyor Biel o Son Sabater, un trast situat al pla del castell de Bellver i la propietat anomenada Son Casimiro (íd., 3a; CNIB, Gaspar Sancho, Any 1872, f. 155).
El 24 de juny de 1879 davant dit notari Sancho, els germans Ramón Membray vengueren la propietat per preu de 400 pessetes a José Cañellas Clar. Aleshores confrontava al nord amb terra del comprador; al sud, amb terra de José Villalonga; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb terra d’hereus de Jerónimo Vich Bosch (RP6, 250-PG, 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 4 de novembre de 1876 autoritzada per dit notari Sancho, José Cañellas Clar adquirí del sabater Miguel Coll Mir una peça de terra de 265 m² contigua a l’anterior que confrontava al nord amb terra de Bartolomé Moll; al sud, amb terra de José Villalonga; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb terra d’hereus de Jerónimo Vich Bosch. El preu fou de 230 pessetes i l’obligació de prestar el cens de 4 lliures 14 sous a Pedro Antonio Villalonga Jordá amb què estava gravada la propietat. Aquest cens fou quitat pels germans Juan i Santiago Villalonga Llabrés, fills i hereus de Pedro Antonio Villalonga Jordá, després que José Cañellas Clar pagàs la quantitat de 313 pessetes amb 20 cèntims mitjançant escriptura de 14 d’abril de 1893 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner. Miguel Coll Mir tenia la propietat per haver-la adquirida de Jerónimo Vich Bosch, capellà del Cos d’Estat Major de Places, destinat al castell de Bellver, mitjançant escriptura de 10 de gener de 1876 autoritzada per dit notari Sancho per preu de 25 pessetes i l’obligació de pagar el dessusdit cens. Vich tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta porció per compra a Pedro Antonio Villalonga Jordá (RP6, 2710-terme, 1a-4a).
Mitjançant escriptura de 19 de gener de 1886 autoritzada pel notari Emilio Guasp Vicens, José Cañellas Clar adquirí del picapedrer Pedro Porras Seco per preu de 50 pessetes una peça de terra de 60 m² contigua a les anteriors que confrontava al nord amb terra de José Hernández; al sud, amb terra del venedor; a l’est, amb terres del comprador, i a l’oest, amb un camí d’establidors. Porras la tenia per compra a Manuela Mendívil Borreguero mitjançant escriptura de 28 de gener de 1881 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (RP6, 4884-terme, 1a).
Al mateix acte José Cañellas Clar vengué a Pedro Porras Seco per preu de 50 pessetes una porció de 173,13 m² que confrontava al nord amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i al sud i a l’oest, amb terreny del comprador (RP6, 4883-terme, 1a).
José Cañellas Clar morí viudo el 10 de gener de 1899 amb testament que havia disposat el 4 anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què llegà a la seva criada Francisca Ana Moyá Comas (†28-9-1935) una pensió vitalícia d’1 pesseta diària i l’usdefruit de la caseta que abans fou cotxeria que formava part d’aquesta finca (d’uns 50 m²). Nomenà hereva usufructuària d’1/3 part de l’herència la seva neboda Antonia Sureda Cañellas, i propietàries en parts iguals, les filles d’aquesta i renebodes del testador Francisca i Luisa Quetglas Sureda; d’una altra 1/3 part, usufructuària, la seva neboda Josefa Cañellas Martínez, i propietària, la filla d’aquesta i reneboda del testador Margarita Cladera Cañellas (filla de Pedro Cladera Mayol); i de la restant 1/3 part, propietària, la seva amiga Ramona Hernández Villalonga (casada amb Enrique Sureda Morera). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Les tres peces de terra situades al pla del castell de Bellver se les adjudicà Ramona, qui les agrupà sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 383 m² i comprenia casa de planta baixa i alts, un habitatge contigu que abans fou cotxeria, jardí, terrat i altres dependències. Confrontava al nord amb terreny de José Hernández i el carrer de José Villalonga; al sud, amb el camí de la Bonanova; a l’est, amb la casa i corral de Juan Bautista Gordiola Fiol, i a l’oest, amb la casa de Pedrona Fluxá (RP6, 7459-terme, 1a-3a).
Ramona Hernández Villalonga morí sense testar el 31 de juliol de 1924, i en acte de 20 de juliol de 1925 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Honorato, Isabel i José Sureda Hernández, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del seu home, Enrique Sureda Morera (†25-8-1935). José Sureda Hernández morí sense testar el 3 de setembre de 1936, i en acte de 22 de desembre de 1939 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos germans: Honorato (misser, veïnat de València) i Isabel Sureda Hernández (veïnada de Binissalem). La propietat se l’adjudicà Honorato mitjançant escriptura de 25 de febrer de 1946 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Segons midament pericial efectuat per l’aparellador José Frau Cerdá, la propietat ocupava una superfície de 965 m² i la casa estava marcada amb el nombre 6 del carrer del Teniente Mulet (íd., 8a-9a).
Mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1952 autoritzada pel notari de Madrid José María Muñoz Larrabide, Honorato Sureda Hernández, secretari judicial, casat amb Amalia Moragues Costa, manifestà que damunt la propietat havia fet construir una casa hotel de planta baixa i tres pisos i un altre edifici destinat a garatge marcats amb els nombres 10, 12 i 14 del carrer del Teniente Mulet. La resta era pati i jardí i donava al carrer de la Infanta (íd., 11a).
El 9 d’agost de 1966 davant el notari Francisco Servera Amengual, Honorato Sureda Hernández aportà aquesta propietat pel seu valor d’1,5 milions de pessetes a l’entitat Infanta SA, constituïda a Palma amb un capital de 5 milions de pessetes per ell mateix, la seva dona i el misser José María Grauches Sastre (íd., 13a).
El 29 de març de 1886 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Pedro Porras Seco vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Juan Bautista Guardiola Fiol (RP6, 4883-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 16 de juny de 1905 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Juan Bautista Guardiola Fiol, picapedrer, vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Matilde Fiol Perera, casada amb Andrés Bordoy Rosselló. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i jardí marcada amb el nombre 12 del carrer de la Bonanova (íd., 3a-4a).
Matilde Fiol Perera morí viuda als 58 anys el 25 de gener de 1919 amb testament que havia disposat el 7 de maig de 1917 davant el notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jaime Perera Fiol i Andrés i Alejandro Bordoy Fiol, i en la resta de béns nomenà hereus universals en parts iguals Andrés i Alejandro Bordoy Fiol. Mitjançant escriptura de 14 de maig següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Andrés i Alejandro Bordoy Fiol (íd., 5a).
Amb escriptures de 18 de setembre de 1925 i 6 d’octubre de 1927 autoritzades pel notari Asterio Unzué Undiano, Andrés i Alejandro Bordoy Fiol vengueren la propietat per preu de 10.000 pessetes a Antonio Quetglas Ripoll (íd., 6a-7a).
El 7 de setembre de 1926 davant dit notari Unzué, Antonio Quetglas Ripoll adquirí de María Forteza Martí per preu de 500 pessetes una porció de 40 m² que comprenia una cotxeria, terrat, corral i cisterna marcada amb el nombre 10 del carrer de la Bonanova. La venedora la tenia per compra a Pedro Porras Seco per preu de 1.750 pessetes mitjançant escriptura de 12 de maig de 1894 autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Pedro Porras Seco tenia l’íntegra propietat de què procedia la porció de 40 m² per compra a Manuela Mendívil Borreguero mitjançant escriptura de 28 de gener de 1881 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (RP6, 6393-terme: 1a, 7a).
Antonio Quetglas Ripoll morí el 26 de juny de 1950 amb testament que havia disposat l’11 de novembre de 1946 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva dona, Juana Sintes Salas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
Juana Sintes Salas morí viuda el primer de maig de 1953 amb testament que havia ordenat l’11 de novembre de 1946 davant el notari Asterio Unzué Undiano, el qual fou declarat ineficaç perquè l’hereu, Antonio Quetglas Ripoll, li premorí. En acte de 4 d’agost següent dictat per Francisco Noguera Roig, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari d’actuacions Ángel Romero del Castillo Samuel en fou declarada hereva legal la seva germana, Antonia Sintes Salas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 d’octubre següent autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 213,12 m² i comprenia una casa, jardí, cotxeria, corral i cisterna marcada amb els nombres 8 i 10 del carrer del Teniente Mulet, abans 10 i 12 del carrer de la Bonanova (RP6, 25841-terme, 1a-2a).
El 4 de maig de 1954 davant dit notari Roura, Antonia Sintes Salas vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes al matrimoni Sebastián Fornés Ripoll, auxiliar farmacèutic, i Francisca Rigo Porcel. Aleshores estava marcada amb els nombres 16 i 18 del carrer del Teniente Mulet (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 26 de setembre de 1966 autoritzada pel notari de Llucmajor Juan Nadal Pont, Sebastián Fornés Ripoll i Francisca Rigo Porcel manifestaren que havien fet enderrocar les construccions anteriors i que hi havien fet aixecar un edifici de planta baixa i tres pisos marcat amb el nombre 16 del carrer del Teniente Mulet. Alguns dels compradors d’habitatges foren Vicente Mayol Enseñat i Antonia María Frontera Mir, i Gabriel Ferrer Porcel i Magdalena Porcel Porcel (íd., 10a; RP6, 7276-III, 1a; RP6, 32370-III, 1a).
El 21 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a l’hortolà o jornaler Antonio Palliser Tous el trast nombre 133, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 134; al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample, i a l’est, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 60 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 249-PG, 1a).
Antonio Palliser Tous morí als 48 anys el 12 de setembre de 1879 amb testament que havia disposat el 7 anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Sampol Oliver, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores comprenia una casa de planta baixa sense acabar i confrontava al nord amb el trast nombre 134, de Tomás Mayol, i a la dreta, amb la casa i corral de Jaime Beltrán (íd., 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 22 de febrer de 1912 atorgada a Selva davant el notari Sebastián Cañellas Gazá, Francisca Sampol Oliver, casada amb Jaime Sampol Vives, vengué la propietat al picapedrer Antonio Porcel Juan per preu de 1.500 pessetes. Aleshores estava marcada amb el nombre 20 del carrer de la Bonanova. Confrontava amb els carrers de Lanuza i de la Infanta (RP6, 249-terme, 8a).
Antonio Porcel Juan morí als 55 anys el 30 de maig de 1924 amb testament que havia ordenat el 16 de gener de 1914 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Ana María Garau Xamena (†28-4-1927), i propietari, el seu fill José Porcel Garau, mestre d’obres, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1925 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i pis amb corral marcada amb el nombre 20 del carrer de la Bonanova (íd., 9a-11a).
José Porcel Garau morí el primer de març de 1957 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1937 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Salas Llinás (†2-12-1949), i propietaris en parts iguals, els seus dos únics fills: Antonio i Rafael Porcel Salas, industrials. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de novembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, i la propietat se l’adjudicà Antonio. Aleshores estava marcada amb el nombre 20 del carrer del Teniente Mulet (íd., 14a).
El 30 de desembre de 1967 davant el notari de Llucmajor Juan Nadal Pont, Antonio Porcel Salas vengué la propietat per preu de 60.000 pessetes a Juan Font Riutort, encarregat d’obres i veïnat d’Esporles. Aleshores estava marcada amb el nombre 20 del carrer del Teniente Mulet (íd., 15a).
El 21 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a José Ferrer Bonafé, fill de Gabriel i de Francina, els trasts nombres 275 i 294, de 30 destres. Confrontaven al nord amb el trast nombre 276; al sud, amb el trast nombre 273, d’Antonio María Sbert; a l’est, amb els trasts nombres 186 i 187, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 120 lliures, ço és, 60 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 251-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 d’octubre de 1873 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, José Ferrer Bonafé vengué la propietat al botiguer José Juan Riera per preu de 730 pessetes i l’obligació de continuar pagant el cens reservatiu, el qual fou redimit per José Salas Palmer després que José Juan Riera pagàs la quantitat de 200 pessetes mitjançant escriptura de 22 de setembre de 1884 autoritzada pel mateix notari (íd., 4a-5a).
El 8 d’agost de 1877 davant dit notari Mulet, José Juan Riera adquirí del jornaler Jaime Balaguer Riera per preu de 80 pessetes una faixa de terreny de 719 pams i tres quarts quadrats contigua a l’anterior. Confrontava al nord i al sud amb terreny del venedor; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terreny del comprador. Balaguer tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta faixa per compra al picapedrer Antonio Arrom Riutort (RP6, 3063-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1878 autoritzada per dit notari Mulet, José Juan Riera agrupà ambdues peces de terra sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 559,73 m² i comprenia una casa de planta baixa d’un aiguavés. Confrontava al nord amb el trast nombre 276, de José Ferrer, i terreny venut a Jaime Tomás; al sud, amb el trast nombre 273, de Cristóbal Tomás; a l’est, amb terra de Jaime Balaguer, un camí d’establidors i dit terreny de Jaime Tomás, i a l’oest, amb un altre camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 3227-terme, 1a).
José Juan Riera morí l’11 de setembre de 1904 amb testament que havia disposat el 24 de setembre de 1884 davant dit notari Mulet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Rafael, Juan, Elena i Antonia Juan Verger, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Antonia Verger Bosch. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de desembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 2a).
Antonia Verger Bosch morí el 9 de febrer de 1921 amb testament que havia ordenat el 18 de maig de 1910 davant dit notari Socías, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Elena i Antonia, i nomenà hereus propietaris en parts iguals els seus fills Rafael i Juan. Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1922 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicaren Rafael i Juan (íd., 3a-4a).
Juan Juan Verger morí sense testar el 27 de gener de 1936, i en acte de 9 de juny de 1944 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma davant el secretari d’actuacions Enrique Baena Mazzetti en foren declarats hereus legals els seus fills: Antonia (casada amb l’industrial Joaquín Mascaró Mateu), Francisca i José Juan Obrador, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Francisca Obrador Nadal. Rafael Juan Verger morí el 28 de febrer de 1941 amb testament hològraf que havia disposat el 10 de febrer de 1936, el qual fou protocol·litzat el 30 de juny de 1944 pel notari Tomás Sastre Gamundí, en què nomenà hereva Francisca Juan Obrador (íd., 12a).
El 16 d’agost de 1944 davant el notari Juan Alemany Valent, els germans Juan Obrador vengueren la propietat per preu de 17.000 pessetes a Martha Fraise Le Bourg de Bouffirt, de nacionalitat francesa (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 2 de setembre de 1958 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Martha Fraise Le Bourg de Bouffirt, casada amb Guillermo Borrás Palmer, manifestà que damunt la propietat hi havia una casa de planta baixa i dos pisos amb terra adjunta (íd., 16a).
El 29 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Jaime Bosch Bonet, intèrpret de llengües de la Junta Provincial de Sanitat, per preu de 400 rals el trast nombre 315, de 16 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 314; al sud, amb el trast nombre 316; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 324 (RP6, 278-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de desembre següent autoritzada per dit notari Perelló, Antonio Sureda Verd, en el mateix concepte, vengué a Jaime Bosch Bonet per preu de 30 lliures el trast nombre 324, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 325; al sud, amb el trast nombre 323; a l’est, amb el trast nombre 315, del comprador, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 685-PG, 1a).
El 24 d’agost de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Bosch Bonet vengué ambdós trasts al fuster Miguel Estrades Moré per preu global de 64 duros, ço és, 32 duros per cadascuna de les propietats (RP6, 278-PG, 2a; RP6, 685-PG, 2a).
Miguel Estrades Moré morí el 8 d’octubre de 1902 amb testament que havia disposat el 14 de juny de 1897 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Alemany Sans (†13-4-1917), i propietaris, els seus fills: Miguel, Coloma i Ana Estrades Alemany. Mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1903 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i agruparen els dessusdits trasts sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 31 destres i comprenia una casa amb diverses dependències feta construir pel difunt (RP6, 8165-terme, 1a-3a).
Mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1916 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera vengueren a l’agent Cristóbal Camps Alcover per preu de 3.000 pessetes una porció de 187,44 m² del trast nombre 315 que comprenia una casa de planta baixa, pis i altres dependències marcada amb el nombre 70 del carrer de la Salud i un jardí. Confrontava al nord amb la propietat de Teresa Cabrera Vico; al sud, amb la casa i jardí dels venedors; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb la resta (RP6, 10585-terme, 1a).
Miguel Estrades Alemany i sa mare, Antonia Alemany Sans, moriren sense testar el 27 de desembre de 1916 i el 13 d’abril de 1917, respectivament, i en acte de 2 de març de 1918 dictat per Rafael Rubio Freire Duarte, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Guillermo Vidal Sáenz en foren declarats hereus legals en parts iguals els fills de la segona: Antonio Vicens Alemany i Coloma i Ana María Estrades Alemany (casada amb el sastre Jaime Casasnovas Coll). Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1918 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Ana María. Després de la segregació patida consistia en el trast nombre 324 i part del 315, ocupava una superfície de 361,56 m² i comprenia una casa de planta baixa i pis, jardí i altres dependències marcada amb el nombre 79 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la casa i jardí de Teresa Cabrera Vico; al sud, amb el trast nombre 323 i una altra propietat dels hereus de Miguel Estrades Moré; a l’est, amb dita propietat i la casa i jardí de Cristóbal Camps Alcover que abans formava part d’aquesta finca, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga. Al mateix acte Ana María Estrades Alemany agregà en aquesta propietat una faixa de terreny de 66,12 m² procedent de la casa nombre 74 del carrer de la Salud que comprenia una escala que comunicava la casa nombre 79 del carrer de José Villalonga amb el carrer de la Salud, on tenia el nombre 72 (RP6, 8165-terme, 4a-6a; RP6, 10819-terme, 1a).
Ana María Estrades Alemany morí sense testar el 26 d’abril de 1925, i en acte de 19 de setembre següent dictat per Luis Díaz Rodríguez, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en fou declarada única hereva legal la seva pubila, Antonia Casasnovas Estrades (casada amb el militar José Verger Nadal), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 d’octubre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores ocupava una superfície de 427,68 m² i comprenia una casa de planta baixa, pis, jardí i altres dependències. Estava marcada amb el nombre 156 del carrer de la Salud i també treia portal al carrer de José Villalonga (RP6, 10820-terme, 1a-3a).
Cristóbal Camps Alcover, viudo en primeres núpcies de Juana Martorell Palou, viudo en segones núpcies de Catalina Nicolau Nadal i casat en terceres núpcies amb Margarita Nicolau Nadal (†7-3-1930), morí als 61 anys el 3 de desembre de 1927 amb testament que havia disposat el 30 de setembre de 1918 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què declarà que del primer matrimoni tenia quatre fills: Cristóbal, Bernardo, Francisca i Magdalena Camps Martorell, i que dels altres dos matrimonis no en tenia. Instituí en la porció llegítima els seus fills Cristóbal i Bernardo, i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària d’1/3 part la seva dona, Margarita Nicolau Nadal, i hereves universals, les seves filles: Francisca i Magdalena Camps Martorell (†31-3-1925) (RP6, 10585-terme, 1a-2a).
Bernardo Camps Martorell morí sense testar el 27 de juny de 1921, i en acte de 10 de juny de 1931 dictat per Luis Rosselló Sendra, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Gonzalo Fernández Espinar en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves dues filles, Juana i Sebastiana Camps Ferragut, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Sebastiana Ferragut Sitjas. Francisca Camps Martorell morí fadrina el 7 d’agost de 1930 amb testament que havia ordenat el 5 anterior davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves universals en parts iguals les seves nebodes, Juana i Sebastiana Camps Ferragut, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de maig de 1931 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 3a).
El 21 de setembre de 1942 davant dit notari Unzué, les germanes Sebastiana (casada amb Antonio Barceló Obrador) i Juana Camps Ferragut (casada amb Antonio Riera Font) i sa mare, Sebastiana Ferragut Sitjas, vengueren la propietat per preu d’11.500 pessetes al comissionista Guillermo Torrens Arbona, veïnat de Barcelona (íd., 4a).
Guillermo Torrens Arbona morí el 25 d’agost de 1943 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Pilar Sala Matamala, veïnada de Barcelona, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
El 24 d’octubre de 1950 davant el notari Juan Alemany Valent, l’agent comercial Antonio Piña Pomar, en representació de Pilar Sala Matamala, vengué la propietat per preu de 12.975 pessetes a Margarita Serra Clar. Aleshores estava marcada amb el nombre 124 (abans 70) del carrer de la Salud (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 8 de maig de 1951 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Serra Clar vengué la propietat per preu de 118.000 pessetes a María de la Concepción Viader Sitjes, veïnada de Sóller, qui el 20 de juny de 1955 davant el notari Jorge Roura Rosich la vengué per preu de 50.000 pessetes a Francisco Andreu Salas. Aleshores estava marcada amb el nombre 154 del carrer de la Salud (íd.: 8a, 10a).
El 29 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Onofre Terrasa Juan, fill d’Antoni Pau i de Margalida, els trasts nombres 121 i 127, de 15 destres cadascun. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 122 i 126; al sud, amb els trasts nombres 120 i 128, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 120 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 298-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 23 d’agost de 1880 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Onofre Terrasa Juan vengué la propietat per preu de 1.000 lliures al comerciant Francisco Monar Pellicer. Aleshores comprenia casa de planta baixa amb jardí, font i altres dependències. Confrontava al nord amb la casa i terra d’hereus d’Antolín Vich, i al sud, amb la casa i terra de Jaime Magraner (íd., 4a).
Francisco Monar Pellicer morí el 12 de març de 1900 amb testament que havia disposat a la ciutat d’Eivissa el 31 de gener anterior davant el notari Juan Bauzá Espejo, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Enríquez Marín (†14-8-1924), i propietària, la seva pubila, María Antonia Monar Enríquez, casada amb el militar Juan Martorell Suñer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de juny següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 19 del carrer de la Salud i confrontava al nord amb la casa i terra de Francisca Moragues; al sud, amb la casa i jardí de Joaquín Cortés Aguiló; a l’est, amb dit carrer, i a l’oest, amb el carrer de la Infanta (RP6, 298-terme, 8a).
El 15 d’abril de 1926 davant el notari José Socías Gradolí, María Antonia Monar Enríquez, veïnada d’Inca, vengué la propietat per preu de 8.000 pessetes a Ethel Moore Blair, natural d’Anglaterra. Tres dies abans Paula Mulet Ferragut i els seus fills havien redimit el cens de 6 lliures que gravava la propietat després que María Antonia Monar Enríquez pagàs la quantitat de 400 pessetes (íd., 14a-15a).
Mitjançant escriptura de 27 de setembre de 1926 autoritzada per dit notari Socías, Ethel Moore Blair vengué la propietat per preu de 8.000 pessetes a l’oficial de telègrafs Mariano Fuster Fuster. Aleshores estava marcada amb el nombre 17 del carrer de la Salud (íd., 16a).
Mariano Fuster Fuster, viudo en primeres núpcies de Francisca Fuster Fuster, viudo en segones núpcies d’Ana María del Pilar Oliver Arbuniés i casat en terceres núpcies amb Carla Hesremann Madsen, morí el 13 de novembre de 1950 amb testament que havia ordenat el 28 d’octubre de 1923 davant el notari Saturnino Echenique Meoqui, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, José i Onofre Fuster Fuster, i nomenà hereva la seva dona, Ana María del Pilar Oliver Arbuniés (†1-2-1933). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 d’abril següent autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 51 del carrer de la Salud i els nombres 21 i 23 del carrer de la Infanta (íd., 17a).
José Fuster Fuster morí el 24 de març de 1959 amb testament hològraf que havia disposat el 17 de juliol de 1952 i que fou protocol·litzat pel notari José Clar Salvá el 12 de febrer de 1960, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María de la Concepción Aguiló Piña, i hereus en parts iguals, els seus vuit fills: Francisca, María Rosa (veïnada de Karlsruhe, Alemanya, casada amb el comerciant Gerhard Pfitsch), Francisco (comerciant), Mariano (practicant), José María (militar, veïnat d’Almeria), Cayetano (radiofonista), María de la Concepción (veïnada de Madrid) i Enrique Fuster Aguiló (estudiant). Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1966 autoritzada pel notari Manuel Baráibar Arrarás, Onofre Fuster Fuster (cap d’administració de telègrafs) i els seus nebots cessaren en la proindivisió i procediren al repartiment dels béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicaren els germans Fuster Aguiló. Aleshores consistia en una casa de planta baixa, jardí i cotxeria i estava marcada amb el nombre 51 del carrer de la Salud i els nombres 19, 21 i 23 del carrer de la Infanta (íd., 18a-19a).
El 30 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a l’enginyer civil Paulus Antonius Bouvij van Schorrenbergh una porció de 15 destres procedent del trast nombre 143. Confrontava al nord amb la resta del trast nombre 143; al sud, amb el trast nombre 144, de Pablo Gomila Terrasa; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el trast nombre 142, de dit Gomila. El preu fou de 60 lliures, ço és, 30 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 1149-terme, 1a).
Paulus Antonius Bouvij van Schorrenbergh (documentat també com a Pau, Paul o Pablo Bouvy) nasqué a Amsterdam el 5 de gener de 1807. Era fill de Nicolaas Lambertus Bouvij (1772-1833) i de Joanna Maria Gerarda van Schorrenbergh (1782-1812). El 5 de febrer de 1841 es casà en primeres núpcies a Menorca amb Francisca Mendívil, nascuda a Sevilla el 2 de gener de 1813 i morta el 24 de setembre de 1849. El 19 de maig de 1850 es casà en segones núpcies amb Isabel Mendívil Borreguero, nascuda a Maó el 13 de maig de 1829. Morí a Barcelona als 61 anys i sense deixar descendència el 8 d’abril de 1868 amb testament que havia disposat el 28 de gener anterior, declarat com a tal en providència de 18 de juny següent dictada pel jutjat de Guerra i Estrangeria de la Capitania General i protocol·litzat el primer de juliol següent pel notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal la seva dona, Isabel Mendívil Borreguero, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 següent autoritzada pel mateix notari. (íd., 3a).
El 31 de juliol de 1876 davant el notari Cayetano Socías Bas, Isabel Mendívil Borreguero vengué la propietat per preu de 150 pessetes a Irene Callejas Pallarés (íd., 4a).
El 30 de maig de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Juan María Villaverde Cabrinetty el trast nombre 296 i la meitat del trast nombre 295, de 39 destres. Confrontaven al nord amb la meitat restant del trast nombre 295; al sud, amb el trast nombre 297; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb els trasts nombres 303 i 304. El preu fou de 157 lliures, ço és, 78 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 19 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 297-PG, 1a).
El 5 de juny següent davant el mateix notari, Antonio Sureda Verd, en el mateix concepte, establí a Estanislao Joaquín Pintó Llinás, natural de la ciutat de Barcelona, fill de Manuel i de Manuela, el trast nombre 294 i la meitat del trast nombre 295, de 36 destres. Confrontaven al nord amb el trast nombre 293; al sud, amb l’altra meitat del trast nombre 295; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 305 i la meitat del trast nombre 304. El preu fou de 144 lliures, ço és, 72 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 12 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 274-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 31 d’agost de 1871 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Juan María Villaverde Cabrinetty i Estanislao Joaquín Pintó Llinás, veïnat de Madrid, vengueren els trasts nombres 294, 295 i 296 per preu global de 500 pessetes a l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera. Ocupaven una superfície de 1.331,84 m² i confrontaven al nord amb terra de Lorenzo Abrines Palmer; al sud, amb terra de Pedro José Ribas Tous; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb terra de Francisco Juan Rigo (RP6, 1887-terme, 1a).
El 26 de gener de 1875 davant dit notari Pons, Antonio María Rosselló Ribera adquirí del baster Francisco Juan Rigo per preu de 200 lliures els trasts nombres 303, 304 i 305, de 45 destres. Confrontaven al nord amb la casa i terra d’hereus d’Ignacio Ascárate Ascasúa Igarza; al sud, amb terra de Pedro José Ribas Tous; a l’est, amb terra del comprador, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El venedor els tenia per compra a Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 180 lliures mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1864 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias (RP6, 32-terme, 1a-2a).
Antonio María Rosselló Ribera morí el 5 de gener de 1901 amb testament que havia disposat el 18 de juliol de 1885 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus fills: Jaime, Antonio (militar, veïnat d’Inca) i María Rosselló Feliu, nascuts del seu matrimoni amb María Rosa Feliu Oliver. Mitjançant escriptura de 20 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Jaime, qui agrupà els dessusdits sis trasts sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 2.131 m² i estava formada per diverses marjades (RP6, 7808-terme, 1a-2a).
Jaime Rosselló Feliu, viudo en primeres núpcies de Francisca Sendra Meliá, viudo en segones núpcies d’Antonia García Orell i casat al temps de la seva mort amb Antonia Vives Deyá, morí als 72 anys el 23 de gener de 1925 amb testament que havia ordenat el primer de juliol de 1920 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills: Luis Rosselló Sendra (jutge de primera instància de la ciutat de Vic), Antonio Rosselló García i Jaime Rosselló Vives. Mitjançant escriptura de 14 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Luis. Aleshores consistia en una peça de terra amb una casa de planta baixa de dos aiguavessos amb cotxeria marcada amb el nombre 55 del carrer de la Salud i el nombre 60 del carrer de la Bonanova (íd., 4a).
El 13 d’agost de 1930 davant dit notari Socías, Luis Rosselló Sendra, jutge de primera instància del districte de la Catedral, vengué als germans Bartolomé, prevere i catedralici, i María Bosch Sansó per preu de 3.500 pessetes una porció de 626 m² situada al sud que comprenia part de les edificacions existents. Confrontava al nord amb la resta; al sud, amb les propietats de Francisca Morell Martí i Mateo Seguí Darder; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. Mitjançant escriptura de 2 de juliol de 1962 autoritzada pel notari de Campos Francisco Caja Ríquez, els germans Bosch Sansó vengueren la propietat per preu de 40.000 pessetes al funcionari públic Bartolomé Fernández Bosch. Aleshores consistia en una peça de terra amb diverses edificacions marcada amb el nombre 151 del carrer de la Salud i els nombres 126, 128 i 130 del carrer del Teniente Mulet (RP6, 14258-terme: 1a, 3a).
L’11 de febrer de 1931 davant dit notari Socías, Luis Rosselló Sendra vengué al matrimoni José Lloret Monjo i María Ferrer Bibiloni per preu de 3.500 pessetes una porció de 624 m² situada al nord que comprenia una casa marcada amb el nombre 55 del carrer de la Salud i part del jardí i de les marjades. Confrontava al nord amb les propietats d’hereus d’Antonio Llompart Riusech i Felipe Pou Arrom; al sud, amb la resta; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (RP6, 14451-terme, 1a).
Mitjançant escriptura d’11 de març de 1931 autoritzada per dit notari Socías, Paula Mulet Ferragut i els seus fills quitaren els censos de 3 lliures 19 sous i 3 lliures 12 sous que gravaven la propietat després que Luis Rosselló Sendra pagàs la quantitat de 500 pessetes (RP6, 7808-terme, 5a).
Luis Rosselló Sendra morí el 29 d’abril de 1945 amb testament hològraf i nota testamentària que havia disposat el 28 de desembre de 1944 i el 10 de gener de 1945, respectivament, els quals foren protocol·litzats el 7 de juny de 1945 pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Bergues Seguí, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1946 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 881,2 m² i estava marcada amb els nombres 55-1r i 55-2n del carrer de la Salud i el nombre 60 del carrer del Teniente Mulet (íd., 6a).
El 19 de novembre de 1946 davant el notari de Felanitx José Masot Novell, María Bergues Seguí vengué la propietat per preu de 10.100 pessetes al felanitxer Antonio Sagrera Gomila (íd., 7a).
Antonio Sagrera Gomila morí viudo el 21 de gener de 1968 amb testament que havia ordenat el 9 de juny anterior davant el notari de Felanitx Francisco de Sales Garau Alzina, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals en parts iguals Jaime i Julián Munar Prohens, Jaime, Bárbara i María Barceló Sagrera i Antonia i María Espigar Sagrera. Nomenà marmessors Sebastián Serra Mesquida (†22-3-1968), Miguel Alomar Florit i el prevere Pedro Xamena Fiol, els quals vengueren la propietat al matrimoni Antonio Robiño Bosch, comerciant, i María Cortés Piña per preu de 200.000 pessetes mitjançant escriptura de 13 d’agost de 1969 autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
José Lloret Monjo morí el 12 de desembre de 1940 amb testament que havia disposat el 9 de novembre de 1921 davant el notari Saturnino Echenique Meoqui, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Catalina (casada amb el barber Manuel Benito Salamanca), María (†24-5-1937), Josefa (†30-11-1934), Julia, José (comerciant), Carmen (casada amb el guàrdia civil Augusto Bañolas Alou), Bartolomé i Antonia Lloret Ferrer (†10-9-1918), i en la resta de béns nomenà hereva la seva dona, María Ferrer Bibiloni (comercianta). Amb posterioritat a la data del testament nasqueren dos fills del matrimoni: Antonio i Antonia Lloret Ferrer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de març següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (RP6, 14451-terme, 3a).
Mitjançant escriptura de 28 de setembre de 1946 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, María Ferrer Bibiloni manifestà que damunt una porció de 398 m² havia fet construir una casa que es componia de garatge, entresol i pis o planta principal, la qual estava marcada amb el nombre 60 del carrer de la Bonanova. Endemés comprenia la casa preexistent, marcada amb el nombre 55 del carrer de la Salud, jardí i diverses marjades. Al mateix acte vengué al seu fill José per preu de 25.000 pessetes les 3/4 parts indivises que li pertanyien d’aquesta darrera casa amb una part de jardí, de 226 m². Mitjançant escriptura de 18 de setembre de 1951 autoritzada pel notari José Masot Novell, María Ferrer Bibiloni segregà al seu favor la porció de 398 m² amb la casa nombre 60 del carrer de la Bonanova (íd., 5a-6a; RP6, 26124-terme, 1a).
El 27 d’octubre de 1948 davant dit notari Alemany, José Lloret Ferrer manifestà que la casa preexistent es trobava en estat ruïnós i que per això l’havia fet esbucar i al seu lloc havia manat construir sota la direcció de l’arquitecte Francisco de Asís Casas Llompart una casa de soterrani, planta baixa i pis marcada amb el nombre 103 del carrer de la Salud (RP6, 14451-terme, 7a).
José Lloret Ferrer, industrial, morí el primer de desembre de 1959 amb testament que havia ordenat el 8 de gener de 1947 davant dit notari Alemany, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: María Rosa (casada amb el funcionari Ciriaco Pedro Pérez Martínez) i Victoria Lloret Ortega, i nomenà hereva la seva dona, Francisca Ortega González. Mitjançant escriptura de 24 de febrer següent autoritzada pel notari José Masot Novell acceptaren els béns de l’herència, que comprenia aquesta propietat (marcada amb el nombre 145 del carrer de la Salud) i una casa marcada amb el nombre 65 del carrer de la Fàbrica, a l’arraval de Santa Caterina (íd., 11a).
El 2 de juny de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Onofre Flexas Planas, fill d’Onofre i d’Antonina, els trasts nombres 251 i 252, de 15 destres cadascun. Confrontaven al nord amb el trast nombre 250; al sud, amb el trast nombre 253; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. El preu fou de 120 lliures, ço és, 60 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 291-PG, 1a).
Mitjançant escriptura d’11 de novembre de 1866 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Onofre Flexas Planas vengué el trast nombre 251 al mariner Juan Berga Flexas, fill de Magí i d’Isabel, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, per preu de 40 escuts i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens, ço és, la meitat del cens de 3 lliures. Confrontava al nord amb el trast nombre 250, de Pedro Capellá; al sud, amb el trast nombre 252, del venedor; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver (RP6, 610-terme, 1a).
El 21 de setembre de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, Onofre Flexas Planas reté el trast nombre 252 perquè no podia fer front al pagament del cens d’1 lliura 10 sous que el gravava. Mitjançant escriptura de 28 següent autoritzada pel mateix notari, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, l’establí al picapedrer Miguel Sastre Perelló en unió d’una porció de 2 destres i mig procedent del trast nombre 253. S’imposà un cens reservatiu d’1 lliura 5 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre creat damunt un capital de 25 lliures 2 sous (RP6, 291-PG, 3a-4a).
El 8 de desembre de 1871 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Miguel Sastre Perelló vengué la propietat per preu de 20 pessetes a María Magdalena Fiol Nicolau, casada amb Lorenzo Sastre Perelló. Ocupava una superfície de 17 destres i mig (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 28 de setembre de 1871 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Sastre Perelló adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, una porció de 22 destres i mig procedent del trast nombre 253. Confrontava al nord amb la resta del trast nombre 253; al sud, amb terres dels hereus del duc de la Unió de Cuba mitjançant paret; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver mitjançant dita paret feta construir per José Villalonga Jordá. S’imposà un cens reservatiu d’1 lliura 5 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre creat damunt un capital de 25 lliures 2 sous (RP6, 1898-terme, 1a).
El 28 de desembre de 1882 davant dit notari Socías, Lorenzo Sastre Perelló adquirí de Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, secretari del jutjat municipal del districte de la Llonja, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, duc de la Unió de Cuba, veïnat de Madrid, per preu de 225 pessetes una porció de 22 destres i mig que confrontava al nord amb terra del comprador; al sud, amb terrenys romanents; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb terrenys del castell de Bellver (RP6, 4225-terme, 1a).
Lorenzo Sastre Perelló morí el 30 de juny de 1889 amb testament que havia disposat el 29 de juliol de 1866 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal la seva dona, María Magdalena Fiol Nicolau, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de novembre següent autoritzada per dit notari. Al mateix acte agrupà sota una mateixa finca registral les dues porcions de 22 destres i mig que adquirí el seu home el 1871 i el 1882. La propietat resultant ocupava una superfície de 45 destres, comprenia una casa i confrontava al nord amb terra de María Magdalena Fiol Nicolau; al sud, amb terra de Matías Bosch Palmer; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver (íd., 3a; RP6, 5863-terme, 1a).
Mitjançant escriptura d’11 de setembre de 1891 autoritzada per dit notari Sancho, María Magdalena Fiol Nicolau vengué al professor Matías Bosch Palmer per preu de 200 pessetes una porció de 22 destres i mig procedent de la peça de terra de 45 destres. Confrontava al nord amb terra de la venedora; al sud, amb terra del comprador; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver (RP6, 5891-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 25 de novembre de 1891 autoritzada per dit notari Sancho, María Magdalena Fiol Nicolau agrupà sota una mateixa finca registral el trast nombre 252, que ocupava una superfície de 15 destres, la porció de 2 destres i mig procedent del trast nombre 253 i la porció de 22 destres i mig que romangué després de la venda efectuada al professor Matías Bosch Palmer. Ocupava una superfície total de 40 destres i confrontava al nord amb la propietat de Magín Berga; al sud, amb la propietat de Matías Bosch Palmer; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver (RP6, 5907-terme, 1a-2a).
El 20 d’abril de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, María Magdalena Fiol Nicolau vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes al dentista Miguel Ferrer Casasnovas. Mitjançant escriptura de 26 següent autoritzada pel mateix notari, José Salas Muntaner redimí el cens d’1 lliura 5 sous que gravava el trast nombre 252 després que María Magdalena Fiol Nicolau pagàs la quantitat de 25 lliures 2 sous (íd.: 3a, 5a).
Miguel Ferrer Casasnovas morí als 75 anys el 26 d’abril de 1930 amb testament que havia disposat el 18 de novembre de 1914 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Margarita, Jaime (dentista), Juana, José (enginyer industrial) i Teresa Ferrer Prats (casada amb Nadal Vidal Rosselló), i nomenà hereva universal la seva dona, Teresa Prats Llinás. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’octubre següent autoritzada pel notari d’Algaida José Clar Salvá (íd., 8a).
Teresa Prats Llinás morí el 20 d’abril de 1949 amb testament que havia ordenat el 24 de febrer de 1940 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills. Adjudicà a Jaime la casa del carrer de Montenegro, marcada amb els nombres 22-28, i a José (veïnat de Barcelona) i Teresa, la propietat situada al pla del castell de Bellver, que aleshores estava marcada amb el nombre 36 del carrer del Dos de Mayo. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel notari de Manacor José Clar Salvá (íd., 9a).
El 3 de gener de 1963 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 12.000 pessetes al matrimoni Miguel Miró Cortés, comerciant, i Margaret Linda Dalton (íd., 10a).
Juan Berga Flexas morí als 72 anys el 23 de març de 1889 amb testament que havia disposat el 14 de gener de 1888 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Águeda Sorá Sintes, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Magín, Isabel (casada amb Nicolás Vivó Ferrer) i Águeda Berga Sorá. Destinà a Isabel les cases nombres 251, 253, 255, 257, 275 i 281 del carrer de Sant Magí i una peça de terra a la part posterior de dites cases; a Magín, les cases nombres 259, 261, 263, 265 i 279, una peça de terra contigua i la propietat situada al pla del castell de Bellver; a Águeda, les cases nombres 267, 269, 271, 273, les dues cases compreses sota el nombre 277, una peça de terra contigua a la de Magín i la 1/3 part indivisa que pertanyia al testador per herència de sa mare, Elisabet Flexas Ferrer, de la casa nombre 12 del carrer sisè de dit arraval. Mitjançant escriptura de 12 de març de 1890 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Magín, qui el 4 de febrer de 1892 davant el mateix notari la vengué al callista José Porta Serra per preu de 1.000 pessetes (RP6, 610-terme, 3a-5a).
José Porta Serra morí als 64 anys el 31 de gener de 1915 amb testament que havia atorgat al Terreno el primer de juliol anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà a la seva dona, Ana Ripoll Roig, l’usdefruit d’aquesta propietat i una pensió mensual de 100 pessetes, i al seu nebot Juan García Ripoll, un entresol i una botiga situats a la ciutat. En la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva neboda Francisca Turá Porta, casada amb Andrés Altaba Bertolín. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat consistia en una casa amb diverses dependències i jardí marcada amb el nombre 36 del carrer del Dos de Mayo (íd., 7a).
El 15 d’octubre de 1947 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisca Turá Porta, veïnada de Sóller, vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a José Costa Ferrer (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 26 d’agost de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell, José Costa Ferrer vengué la propietat per preu de 29.500 pessetes a l’hoteler Ignacio Rotger Villalonga, veïnat de Pollença. Aleshores estava marcada amb el nombre 62 del carrer del Dos de Mayo (íd., 10a).
L’11 de juny de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Antonio Riera Rosselló, casat amb Catalina Salvá Pons, el trast nombre 151, de 23 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 150, de Bartolomé Ferrer Perelló; al sud, amb el trast nombre 152, de Gregorio Barceló; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 80 lliures, ço és, 40 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 2 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 305-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1863 autoritzada per dit notari Perelló, Antonio Riera Rosselló vengué la propietat a Jorge Aguiló Picó, Lorenzo Pons Ordinas (fuster), Miguel Mas Durán (trencador) i Baltasar Cifre Muntaner (trencador) per preu de 40 lliures i l’obligació de continuar pagant el cens reservatiu. Damunt el trast edificaren en comú dues cases contigües compostes de planta baixa, corral, pati interior i primer pis. Aguiló s’adjudicà la planta baixa del costat nord; Pons, el primer pis del costat nord; Mas, la planta baixa del costat sud, i Cifre, el primer pis del costat sud. També es dividiren el cens reservatiu de 2 lliures que gravava l’íntegra propietat a raó de 10 sous perhom (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 13 d’octubre de 1864 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Jorge Aguiló Picó traspassà la planta baixa del costat nord al fuster José Reinés Mercer en permuta d’una finca urbana situada al carrer de Monti-sion. Com que la propietat de Reinés valia 2.000 lliures i la d’Aguiló en valia 700, aquest li donà les 1.300 lliures de diferència. La finca del Terreno consistia en una planta baixa de 1.800 pams quadrats i un pati contigu de 576 pams quadrats. La finca urbana, situada a la illeta nombre 42, consistia en una casa botiga i entresols, era tenguda sots alou de Ramon Güells Muntaner, estava marcada amb els nombres 2 i 50-2n del carrer de Monti-sion i tenia un altre portal sense nombre al carrer de la Criança. Reinés la tenia per compra a Juan Catalá Font, fill de Joan i de Maria, per preu de 1.800 lliures mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1863 autoritzada pel mateix notari. Catalá la tenia per compra a Juana María Quetglas Ripoll, filla d’Antonia i de Joana Maria, per preu de 1.625 lliures mitjançant escriptura de 3 de juliol de 1857 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet (RP6, 305-PG, 4a-5a; RP3, 171-PG).
El 15 de desembre de 1870 davant dit notari Socías, José Reinés Mercer adquirí de l’adroguer Lorenzo Pons Bernat Verí per preu de 350 lliures el primer pis del costat nord, de 1.800 pams quadrats, i un corral o pati de 660 pams quadrats. El venedor tenia la propietat per herència de son pare, Lorenzo Pons Ordinas, qui morí als 57 anys el 28 d’octubre de 1868 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Manuel Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Magdalena Bernat Verí Carbonell (†26-9-1869), i propietari, el seu fill Lorenzo Pons Bernat Verí (RP6, 188-terme: 1a, 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1886 autoritzada per dit notari Socías, José Reinés Mercer vengué el primer pis del costat nord, de 72 m², i una cisterna per preu de 1.500 pessetes al músic Rafael Ignacio Forteza Piña. Confrontava al nord amb terreny de Miguel Moragues; al sud, amb el primer pis del costat sud, de José Bosch Palliser, abans de Baltasar Cifre Muntaner; a l’est, amb la carretera d’Andratx; a l’oest, amb el corral de José Reinés, i per la part inferior, amb la planta baixa del costat nord, del mateix Reinés. Prestava un cens de 10 sous de nombre de 2 lliures, el qual fou redimit per José Salas Muntaner després que Rafael Ignacio Forteza Piña li pagàs la quantitat de 33 pessetes amb 40 cèntims mitjançant escriptura de 19 de gener de 1892 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas (RP6, 4958-terme: 1a, 5a).
Mitjançant escriptura de 9 d’agost de 1886 autoritzada per dit notari Socías, José Reinés Mercer vengué la planta baixa del costat nord al capeller Miguel Llambías Carrió per preu de 2.000 pessetes i l’obligació de continuar pagant el cens reservatiu de 10 sous que gravava la propietat. Confrontava al nord amb terreny de Miguel Moragues; al sud, amb la planta baixa del costat sud, que se l’adjudicà Miguel Mas Durán; a l’est, amb la carretera d’Andratx; a l’oest, amb el camí de la Bonanova, i per la part superior, amb el primer pis del costat nord, de Rafael Ignacio Forteza Piña (RP6, 5030-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 29 d’octubre de 1892 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Rafael Ignacio Forteza Piña agrupà sota una mateixa finca registral aquesta propietat i una faixa de terreny de 8,28 m² que adquirí al mateix acte de Bárbara Garau Xamena per preu de 50 pessetes. La faixa confrontava a l’oest amb el jardí de Miguel Llambías, i al nord, amb el camí de la Bonanova (RP6, 6086-terme, 1a).
Rafael Ignacio Forteza Piña morí el 9 d’agost de 1902 amb testament que havia disposat el 6 de juliol de 1901 davant el notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: María Ignacia (casada amb Gaspar Forteza Fuster), Josefa (casada amb Antonio Piña Forteza) i Concepción Forteza Forteza (casada amb José Miró Aguiló), i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María de la Concepción Forteza Valentí, i propietari, el seu fill, Miguel Forteza Forteza. Mitjançant escriptura de 30 d’agost de 1911 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i la propietat se l’adjudicà Miguel Forteza Forteza (RP6, 6087-terme, 2a-3a).
El 22 de juliol de 1912 davant el notari José Alcover Maspons, Miguel Forteza Forteza vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a María Concepción Cortés Aguiló (íd., 4a).
María Concepción Cortés Aguiló morí sense testar el 27 d’agost de 1941, i en acte de 10 d’octubre següent dictat per Gerardo María Thomás Sabater, jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància nombre 1 de Palma, en foren declarats hereus els seus fills Juan, argenter, i Jaime Bonnín Cortés i els seus nets Joaquín, José (†19-3-1943), María (casada amb l’argenter José Fuster Cortés) i Jaime Fuster Bonnín, fills de la difunta Juana Bonnín Cortés i del jornaler Jaime Fuster Cortés (†1-3-1948). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’octubre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 5a-7a).
Mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1951 autoritzada pel notari José Masot Novell, Juan Bonnín Cortés s’adjudicà la propietat, que aleshores estava marcada amb el nombre 24 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1953 autoritzada per dit notari Masot, Juan Bonnín Cortés agrupà sota una mateixa finca registral aquesta propietat i una altra que heretà de sa mare que consistia en la planta baixa del mateix edifici. La finca resultant consistia en casa de planta baixa amb corral o jardí, dos pisos, terrat i cisterna i estava marcada amb els nombres 142 i 144 (abans 22 i 24) de l’avinguda de Calvo Sotelo i els nombres 17 i 19 del carrer del Teniente Mulet (RP6, 26822-terme, 1a).
El 16 d’octubre de 1900 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Llambías Carrió vengué la planta baixa del costat nord per preu de 1.500 pessetes a María Concepción Cortés Aguiló (RP6, 5030-terme, 4a).
Mitjançant escriptura de 4 de març de 1911 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Paula Mulet Ferragut redimí el cens que pesava damunt la propietat després que María Concepción Cortés Aguiló pagàs la quantitat de 23 pessetes amb 40 cèntims (íd., 6a).
María Concepción Cortés Aguiló morí sense testar el 27 d’agost de 1941, i en acte de 10 d’octubre següent dictat per Gerardo María Thomás Sabater, jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància nombre 1 de Palma, en foren declarats hereus els seus fills Juan, argenter, i Jaime Bonnín Cortés i els seus nets Joaquín, José (†19-3-1943), María (casada amb l’argenter José Fuster Cortés) i Jaime Fuster Bonnín, fills de la difunta Juana Bonnín Cortés i del jornaler Jaime Fuster Cortés (†1-3-1948). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’octubre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 18 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 7a-9a).
Mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1951 autoritzada pel notari José Masot Novell, Juan Bonnín Cortés s’adjudicà la propietat, que aleshores estava marcada amb el nombre 24 (abans 18) de l’avinguda de Calvo Sotelo i el nombre 9 del carrer de la Bonanova (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1953 autoritzada per dit notari Masot, Juan Bonnín Cortés agrupà sota una mateixa finca registral aquesta propietat i una altra que heretà de sa mare que consistia en el primer pis del mateix edifici. La finca resultant consistia en casa de planta baixa amb corral o jardí, dos pisos, terrat i cisterna i estava marcada amb els nombres 142 i 144 (abans 22 i 24) de l’avinguda de Calvo Sotelo i els nombres 17 i 19 del carrer del Teniente Mulet (RP6, 26822-terme, 1a).
El primer de juny de 1874 davant el notari Cayetano Socías Bas, Miguel Mas Durán vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Miguel Serra Oliver, qui mitjançant escriptura de 14 de maig de 1875 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll la vengué pel mateix preu a Catalina Mesquida Rossiñol, casada amb Francisco Facini Domínguez, oficial primer interventor de la Batlia General del Reial Patrimoni Balear. La propietat consistia en la planta baixa del costat sud, de 1.800 pams quadrats, i un pati de 576 pams quadrats (RP6, 189-terme: 1a, 3a-4a).
Catalina Mesquida Rossiñol morí viuda el 22 de desembre de 1877 amb testament que havia disposat el 20 anterior davant dit notari Sancho, en què llegà aquesta propietat a la seva neboda Francisca Escalera Mesquida (filla de Manuel Escalera Gabaldón, tinent retirat i veïnat de Manacor), qui la vengué per preu de 1.500 pessetes al matrimoni Sebastián Barceló Clar, jornaler, i Juana Ana Prats Fullana (íd., 7a-8a).
Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1903 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Sebastián Barceló Clar adquirí de la jornalera Margarita Bosch Moyá per preu de 100 pessetes una porció de pati o corral de 6 m² procedent de la propietat que s’adjudicà (1864) Baltasar Cifre Muntaner i que aleshores pertanyia a la venedora. Confrontava al nord amb el jardí de María Concepción Cortés Aguiló, abans de José Reinés Mercer; al sud, amb la porció de pati romanent a la venedora; a l’est, amb el pati del comprador i de la seva dona, Juana Ana Prats Fullana, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (RP6, 8021-terme, 1a).
Sebastián Barceló Clar morí el 31 de març de 1924 amb testament que havia ordenat el 27 de juliol de 1897 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Antonio i Juana Barceló Prats (casada amb Julián Berga Casellas), i el seu fillastre, Jorge Bauzá Prats (†17-4-1923), i nomenà hereva universal la seva dona, Juana Ana Prats Fullana (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 26 de febrer de 1932 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Juana Ana Prats Fullana donà la propietat a la seva filla Juana Barceló Prats, qui el 15 de març següent davant el notari Pedro Alcover Maspons la vengué per preu de 2.000 pessetes a Margarita Capó Campomar i Juana Pizá Rosselló (filla de Francisco Pizá Barceló, casada amb el misser José Llambías Coll). Aquestes la vengueren pel mateix preu al matrimoni José Magraner García, comerciant, i Catalina Martorell Juan mitjançant escriptura de 7 de novembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores estava marcada amb el nombre 20 de l’avinguda del Catorce de Abril (RP6, 14948-terme, 1a-4a).
José Magraner García morí el 16 de gener de 1952 amb testament que havia disposat el 26 d’agost de 1927 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva la seva dona, Catalina Martorell Juan, qui mitjançant escriptura d’11 de desembre de 1964 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría vengué la propietat per preu de 25.000 pessetes al matrimoni Juan Vallespir Quetglas, industrial, i Juana Ana Socías Socías, els quals ja hi vivien com a llogaters. Segons recent midament ocupava una superfície de 167 m² i estava marcada amb el nombre 144 (abans 46) de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 6a-7a).
Mitjançant escriptura de 24 d’abril de 1873 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Baltasar Cifre Muntaner adjudicà 1/4 part de la propietat al picapedrer Pedro José Oliver Ferragut per un deute que aquest tenia contra aquell de 375 pessetes per materials emprats en la construcció d’aquesta casa, que consistia en el primer pis del costat sud, de 1.800 pams quadrats, i un corral o pati de 660 pams quadrats (RP6, 190-terme: 1a, 3a).
El 31 de maig de 1874 davant el notari Gaspar Sancho Coll vengueren la propietat per preu de 400 lliures al mariner José Bosch Palliser (†9-3-1888), qui la vengué a Margarita Bosch Moyá a canvi d’una pensió mensual de 5 pessetes i de donar-li vestit, calçat i allotjament, endemés de pagar el cens de 10 sous que gravava la propietat (íd., 4a-5a).
Mitjançant escriptura de 5 de juny de 1908 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Margarita Bosch Moyá vengué la propietat per preu de 2.800 pessetes a Damiana Martorell Sureda. Comprenia el primer pis del costat sud, de 72 m², i un pati o corral de 22,5 m². La superfície del pati era inferior a l’original perquè la venedora havia segregat (1903) una porció de 6 m² a favor de Sebastián Barceló Clar. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 16 del carrer d’Alfonso Trece (íd., 8a).
Damiana Martorell Sureda morí als 67 anys el 28 de març de 1916 amb testament que havia disposat el 19 d’agost de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva neboda Catalina Martorell Juan (íd., 10a).
L’11 de desembre de 1964 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Catalina Martorell Juan vengué la propietat per preu de 38.000 pessetes al matrimoni Juan Vallespir Quetglas, industrial, i Juana Ana Socías Socías. Aleshores estava marcada amb el nombre 146 de l’avinguda de Calvo Sotelo, abans nombre 16 del carrer del Catorce de Abril (íd., 12a).
El 25 de juny de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Pedro Antonio Colom Seguí els trasts nombres 118 i 130, de 15 destres cadascun. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 119 i 129; al sud, amb els trasts nombres 117 i 131, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 120 lliures, ço és, 60 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 341-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 d’abril de 1872 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Pedro Antonio Colom Seguí reté la propietat a José Villalonga Jordá, qui al mateix acte la vengué per mitjà del seu apoderat, Lorenzo Guasp Riera, al carreter Antonio Nadal Oliver. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 15 pessetes damunt un capital de 300 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (íd.: 3a, 5a).
El 24 de març de 1874 davant dit notari Socías, Antonio Nadal Oliver adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, el trast nombre 117, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 118, del comprador; al sud, amb el trast nombre 116, de Catalina Salvá; a l’est, amb el trast nombre 131, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 pessetes damunt un capital de 60 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2410-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de novembre de 1878 autoritzada per dit notari Socías, Antonio Nadal Oliver vengué a la criada María Serra Colom per preu de 100 pessetes una porció de 246,43 m² procedent del trast nombre 117. Confrontava al nord amb terreny romanent; al sud, amb la propietat de Catalina Salvá; a l’est, amb la propietat de Ramón González, i a l’oest, amb un camí d’establidors. María Serra Colom morí el 22 de març de 1923 amb testament que havia disposat el 10 d’octubre de 1914 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu el seu home, Andrés Far Guardiola, qui mitjançant escriptura de primer d’octubre de 1942 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano vengué la propietat per preu de 22.600 pessetes a Catalina Planas Roca, casada amb José Escudero Covas. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, corral i pis marcada amb els nombres 25 i 25-1r del carrer de la Salud (RP6, 3373-terme: 1a, 3a, 5a).
Amb escriptures de 3 de novembre de 1884 i 5 de febrer de 1887 autoritzades pel notari Gaspar Sancho Coll, Antonio Nadal Oliver agrupà els trasts nombres 118 i 130 i la resta del trast nombre 117 sota una mateixa finca registral i la vengué al peó caminer Miguel Monserrat Vives per preu de 1.140 pessetes i l’obligació de prestar el cens de 15 pessetes que gravava part de la propietat. Consistia en una peça de terra de 563,72 m² amb casa i font. Confrontava al nord amb terra d’Antonio Vingut; al sud i a l’est, amb terres de María Serra i Ramón González, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 4618-terme, 1a-2a).
Miguel Monserrat Vives morí viudo als 68 anys el 22 d’agost de 1910 amb testament que havia disposat el 12 anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereves universals propietàries amb designació de béns les seves dues úniques filles: María (casada amb Juan Bosch Noguera) i Margarita Monserrat Frau (casada amb Gabriel Sastre Colomar). Mitjançant escriptura de 15 de novembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i es dividiren aquesta propietat. Margarita s’adjudicà una porció de 347,12 m² amb casa que confrontava al nord amb les propietats de Miguel Marqués, Juan Monserrat i María Monserrat Frau; al sud, amb la propietat d’Andrés Far; a l’est, amb el carrer de la Infanta, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. María s’adjudicà una porció de 216,6 m² que confrontava al nord amb la propietat de Juan Monserrat; al sud i a l’oest, amb la propietat de Margarita Monserrat Frau, i a l’est, amb el carrer de la Infanta (íd., 6a; RP6, 9578-9579-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 19 d’abril de 1967 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, Margarita Monserrat Frau manifestà que damunt una porció de 194,6 m² havia fet construir un edifici de planta baixa amb dos locals marcats amb els nombres 61 i 65 del carrer de la Salud, i una planta alta amb dos habitatges independents marcats amb el nombre 63 del mateix carrer. Els locals se’ls adjudicaren Miguel Sastre Monserrat, Isabel Sancho Sansó i Margarita Sastre Sancho; el primer pis esquerra, Magdalena Sastre Monserrat; el primer pis dreta, Margarita Sastre Monserrat, i dues porcions de 138,6 m² i 19 m², Esteban Sastre Monserrat (RP6, 9580-terme, 5a; RP6, 8340-8350-III, 1a).
El 16 de febrer de 1933 davant el notari José Socías Gradolí, María Monserrat Frau (†24-2-1952) donà la propietat a la seva filla María Bosch Monserrat (casada amb el maquinista Antonio Alomar Tarongí), qui hi feu construir una casa de planta baixa amb jardí (RP6, 9578-terme, 3a).
Mitjançant escriptura de 7 de febrer de 1964 autoritzada pel notari Francisco Servera Amengual, María Bosch Monserrat manifestà que damunt la planta baixa havia fet construir tres pisos. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 7 del carrer de la Infanta (íd., 5a-7a).
El 25 de juny de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Joaquín Camacho Candelas, fill de Sebastián i d’Isabel, conserge del Casino Palmesano, els trasts nombres 257 i 268, de 15 destres cadascun. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 258 i 267; al sud, amb els trasts nombres 256 i 269, de Salvador Bosch, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 120 lliures, ço és, 60 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 344-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de febrer de 1872 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Joaquín Camacho Candelas vengué a Práxedes Gamundí Muntaner, casada amb Miguel Marqués Cuart, una porció de 15 destres que comprenia la meitat oest dels dos trasts i una casa de planta baixa, alts i jardí. Confrontava al nord amb la casa i jardí del picapedrer Antonio Perelló Horrach; al sud, amb terreny romanent, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. El preu fou de 700 lliures més l’obligació de prestar el cens reservatiu de 3 lliures que gravava l’íntegra propietat (RP6, 1975-terme, 1a).
Joaquín Camacho Candelas morí sense testar el 29 de gener de 1874, i en acte de 5 de novembre de 1877 dictat per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester en foren declarats hereus universals en parts iguals els seus dos fills: Manuel (escrivent) i José Camacho Grillón (sabater). Aleshores la propietat consistia en una porció de 15 destres que comprenia la meitat est dels dos trasts. Confrontava al nord amb els trasts nombres 258 i 267, del picapedrer Antonio Perelló Horrach (RP6, 344-PG, 4a-5a).
Mitjançant escriptura de 9 de desembre de 1877 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, els germans Camacho Grillón vengueren la propietat per preu de 80 duros al botiguer José Juan Riera (íd., 6a).
José Juan Riera morí l’11 de setembre de 1904 amb testament que havia disposat el 24 de setembre de 1884 davant dit notari Mulet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Rafael, Juan, Elena i Antonia Juan Verger, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Antonia Verger Bosch. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de desembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 9a).
Antonia Verger Bosch morí viuda el 9 de febrer de 1921 amb testament que havia ordenat el 18 de maig de 1910 davant dit notari Socías, en què instituí en la porció llegítima les filles i nomenà hereus els fills mascles. Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1922 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicaren Rafael i Juan Juan Verger (íd., 10a-11a).
El 31 de gener de 1928 davant el notari Nicasio Pou Ribas, els germans Rafael i Juan Juan Verger vengueren la propietat per preu de 3.000 pessetes a Rosenda Mayol Sánchez, veïnada de Madrid, casada amb Eduardo Ramón Ramón. Aleshores consistia en una peça de terra amb una cotxeria marcada amb el nombre 44 del carrer de José Villalonga (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 3 de juny de 1932 autoritzada pel notari de Madrid Federico Plana Pellisa, Rosenda Mayol Sánchez vengué la propietat per preu de 2.400 pessetes a la seva filla Rosenda Ramón Mayol (íd., 13a).
El 3 de setembre de 1881 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Práxedes Gamundí Muntaner vengué la propietat al pilot José Valls Valleriola per preu de 1.500 pessetes i l’obligació de prestar el cens reservatiu (RP6, 1975-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 19 de novembre següent autoritzada per dit notari Sancho, José Salas Palmer redimí el cens de 3 lliures que gravava aquesta propietat i la finca de què procedia després que José Valls Valleriola pagàs la quantitat de 200 pessetes (RP6, 344-PG, 7a-8a).
José Valls Valleriola morí el 13 de maig de 1883 amb testament que havia disposat el 2 anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus nets José i Luis Forteza Rey Valls (en representació de la filla difunta del testador María Eleonor Valls Flores) i les seves filles Catalina Tomás (casada amb Ricardo Fuster Miró) i María Ignacia Valls Flores (casada amb Jaime Piña Pomar), llegà el dret d’estatge de la casa nombre 47 del carrer de Sant Miquel a la seva dona, María Josefa Flores Forteza (†14-7-1898), i nomenà hereu universal propietari el seu altre fill, Nicolás Valls Flores. Aquest morí fadrí l’11 de novembre de 1887 amb testament que havia ordenat el 5 de febrer de 1886 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal propietària sa mare, María Josefa Flores Forteza, la qual s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 18 de desembre de 1897 autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors. Al mateix acte María Josefa Flores Forteza «habiendo resuelto con arreglo al privilegio y costumbre de Mallorca repartir su patrimonio entre sus herederos forzosos […] hace donación entre vivos válida de presente de todos sus bienes» a les seves filles Catalina Tomás i María Ignacia Valls Flores i al seu net José Forteza Rey Valls, i donà en aquest darrer la propietat que aquí ens ocupa, que aleshores consistia en una casa de planta baixa i alts i jardí marcada amb el nombre 37 del carrer del Dos de Mayo. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb terra que fou de José Juan Riera; a la dreta, amb les cases i jardí de Juana Ravetti Cebasco, i a l’esquerra, amb les cases de Josefa Perelló Comellas (RP6, 1975-terme, 3a-6a).
Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1918 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, José Forteza Rey Valls vengué la propietat per preu de 650 pessetes a María Valentí Aguiló (casada amb Eugenio Aguiló Aguiló), qui el 21 de març de 1919 davant el mateix notari la vengué pel mateix preu a Catalina Garcías Palmer, casada amb Sebastián Llompart Mateu. Aleshores estava marcada amb el nombre 31 (abans 37) del carrer del Dos de Mayo (íd., 8a-9a).
El 4 de setembre de 1928 davant dit notari Socías, Catalina Garcías Palmer vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes a Rosenda Mayol Sánchez, qui mitjançant escriptura de 3 de juny de 1932 autoritzada pel notari de Madrid Federico Plana Pellisa la vengué per preu de 22.500 pessetes a la seva filla Rosenda Ramón Mayol (íd., 10a-11a).
Mitjançant escriptura de 24 de març de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell, Rosenda Ramón Mayol agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 101.600 pessetes a sa mare, Rosenda Mayol Sánchez. Aleshores consistia en una peça de terra de 532,72 m² amb una casa de planta baixa i alts, cotxeria i jardí marcada amb el nombre 61 del carrer del Dos de Mayo i el nombre 112 del carrer de José Villalonga. Confrontava a l’enfront amb el carrer del Dos de Mayo; al fons, amb el carrer de José Villalonga; a la dreta, amb les propietats de Salvador Bosch i Sebastián Llompart, i a l’esquerra, amb les propietats que foren de Juana Ravetti Cebasco i Antonio Perelló Horrach (RP6, 27730-terme, 1a-2a).
L’11 de novembre de 1966 davant el notari Manuel Baráibar Arrarás, Rosenda Mayol Sánchez feu una nova descripció de la propietat segons la qual estava marcada amb els nombres 112 i 114 del carrer de José Villalonga i els nombres 61 i 63 del carrer del Dos de Mayo i comprenia una casa de semisoterrani, planta baixa, dos pisos, terrat i torreta, cotxeria i jardí. Antonia Ramón Mayol s’adjudicà el semisoterrani i la planta baixa; Ángeles Ramón Mayol, el primer pis, i Juana Ramón Mayol, el segon pis (íd., 3a; RP6, 11692-III, 1a; RP6, 11844-III, 1a; RP6, 12411-III, 1a).
El 25 de juny de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Salvador Bosch Sorá els trasts nombres 255, 256, 269 i 270, de 15 destres cadascun. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 257 i 268; al sud, amb els trasts nombres 254 i 271, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 240 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 12 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 345-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 1866 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy, Salvador Bosch Sorá vengué al seu gendre Mateo Gelabert Sorá, mestre d’aixa, una porció de 30 destres que confrontava al nord amb terreny romanent; al sud, amb la propietat de Francisco García Coll, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. El preu fou de 5 sous i l’obligació de prestar la meitat del cens de 12 lliures (RP6, 591-terme, 1a).
Al mateix acte Salvador Bosch Sorá vengué la porció restant, de 30 destres, al forner Antonio Palmer Serra per preu de 5 sous i l’obligació de prestar la meitat del cens de 12 lliures. Confrontava al nord amb la propietat de Joaquín Camacho; al sud, amb la propietat de Mateo Gelabert Sorá, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 345-PG, 3a).
Mateo Gelabert Sorá, mariner, casat al temps de la seva mort amb María Bosch Sacarés, morí als 54 anys el 12 d’octubre de 1886 amb testament que havia disposat el 9 anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Mateo Gelabert Bosch, estudiant, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de gener següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 591-terme, 3a).
El 23 de gener de 1888 davant dit notari Sancho, Mateo Gelabert Bosch, clergue, vengué la propietat a Juana Ana Mercant Mas per preu de 350 pessetes i l’obligació de prestar el cens de 6 lliures (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 6 de juny de 1894 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Juana Ana Mercant Mas, jornalera, casada amb Cristóbal Tomás, vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes al comerciant Pedro Miró Oliver (íd., 7a).
El 5 de febrer de 1900 davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, Pedro Miró Oliver vengué la propietat per preu de 7.500 pessetes al comerciant Juan Mir Jaume. Aleshores consistia en una peça de terra jardí amb una casa de planta baixa i pis (íd., 8a).
Juan Mir Jaume morí el 21 de gener de 1930 amb testament que havia disposat el 4 de juliol de 1925 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María Teresa, sor María del Beato Raimundo Lulio (en el segle Antonia, religiosa de l’Instituto de María Reparadora de València), sor María del Santísimo Sacramento (en el segle Margarita, religiosa del convent de Santa Magdalena), Dolores, Miguel (comerciant, casat amb Francisca Gilabert Verd), Juan (comerciant), sor María del Amparo (en el segle María Josefa, religiosa del convent de monges concepcionistes de la vila de Sineu), sor Amparo de Jesús ([†7-10-1937] en el segle Amparo, religiosa del convent de Sant Francesc) i sor María del Sagrado Corazón (en el segle Mercedes, religiosa del convent de monges concepcionistes de la vila de Sineu). En la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Jaume Nadal (†20-11-1933), i propietaris en parts iguals, els seus fills María Teresa, Miguel i Juan. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de gener de 1931 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 532 m² o 30 destres i estava marcada amb el nombre 48 del carrer de José Villalonga i el nombre 35 del carrer del Dos de Mayo. Confrontava al nord amb la casa i jardí d’Arturo Fuster i Rosenda Mayol; al sud, amb la casa i jardí de José Casasayas; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1937 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Mir Jaume es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 13a-14a).
El 6 d’abril de 1946 davant dit notari Chacártegui, Juan Mir Jaume vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes a José Costa Ferrer (íd., 16a).
El 19 de gener de 1893 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Antonio Palmer Serra, industrial, vengué la propietat a Juana Ravetti Cebasco, casada amb Antonio Ravetti Perasso. Aleshores consistia en una peça de terra amb dues botigues i jardí marcada amb el nombre 46 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb les propietats de José Juan i Josefa Flores; al sud, amb la propietat de Juana Ana Mercant; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo, on tenia un portal sense nombre. El preu fou de 4.300 pessetes i l’obligació de prestar 3 lliures cens de nombre de 6 lliures cens, car el venedor es comprometia a redimir les 3 lliures cens restants. Mitjançant escriptura de 30 següent autoritzada pel mateix notari, José Salas Muntaner reduí el cens a 3 lliures després que Antonio Palmer Serra pagàs la quantitat de 200 pessetes (RP6, 345-PG: 7a, 10a).
Mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1921 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Juana Ravetti Cebasco vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Nora Coltart (casada amb Alan Herbert Coltart, domiciliat a Heathfield House, Fareham Hampshire, Anglaterra, capità de l’exèrcit de Sa Majestat) i a Henry Frank Waring (domiciliat a Bosham, Sussex, Anglaterra), els quals l’adquiriren representats per Frances Chamberlin i el seu home, Frederick Chamberlin, misser, súbdits dels Estats Units d’Amèrica (íd., 12a).
El 8 de setembre de 1923 davant dit notari Unzué vengueren al comerciant Arturo Fuster Miró per preu de 1.000 pessetes una porció de 333,75 m² que comprenia una casa marcada amb el nombre 33 del carrer del Dos de Mayo, i a Bartolomé Amengual Vidal per preu de 800 pessetes, la porció restant, de 187,5 m², que comprenia una caseta marcada amb el nombre 46 del carrer de José Villalonga. Mitjançant escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 3 lliures que gravava l’íntegra propietat després que Arturo Fuster Miró i Bartolomé Amengual Vidal pagassin la quantitat de 200 pessetes (íd., 13a-14a; RP6, 12202-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 14 de març de 1950 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Arturo Fuster Miró vengué la propietat per preu de 50.000 pessetes al comerciant Antonio Oliver Ordinas (RP6, 345-terme, 15a).
El 17 d’octubre de 1927 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Bartolomé Amengual Vidal vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Rosenda Mayol Sánchez (RP6, 12202-terme, 3a).
Mitjançant escriptura de 3 de juny de 1932 autoritzada pel notari de Madrid Federico Plana Pellisa, Rosenda Mayol Sánchez vengué la propietat per preu de 4.200 pessetes a la seva filla Rosenda Ramón Mayol (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 24 de març de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell, Rosenda Ramón Mayol la vengué per preu de 85.450 pessetes a sa mare, Rosenda Mayol Sánchez. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 116 (abans 114 i anteriorment 46) del carrer de José Villalonga (íd., 7a-8a).
El 2 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Lorenzo Abrines Palmer, ajudant d’Obres Públiques, el trast nombre 293, de 23 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 292; al sud, amb el trast nombre 294, d’Estanislao Joaquín Pintó Llinás; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 306. El preu fou de 92 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 4 lliures 12 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 355-PG, 1a).
Lorenzo Abrines Palmer morí el 22 de febrer de 1876 amb testament que havia disposat el 20 de desembre de 1861 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Magdalena Gazá Garcías, i propietària, la seva reneboda María Rosa Prats Caubet. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra amb una cotxeria. Confrontava al nord amb terreny de Gaspar Vidal; al sud, amb terreny d’Antonio Rosselló; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 306 (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 29 de març de 1900 autoritzada pel notari Juan Palou Coll vengueren la propietat per preu de 1.000 pessetes a José Vaquer Oliver (íd., 7a).
José Vaquer Oliver morí als 67 anys el 20 de setembre de 1917 amb testament que havia ordenat el primer de desembre de 1900 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jorge, Mateo i Soledad Vaquer Obrador (casada amb Sebastián Miralles Sbert), i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Coloma Obrador Tauler. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
El 10 d’octubre de 1924 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán vengueren la propietat per preu de 6.500 pessetes al matrimoni Felipe Pou Arrom i Margarita Sabater Jaume. Confrontava al nord amb la propietat de Juana Sorá, abans de Gaspar Vidal; al sud, amb la propietat de Jaime Rosselló, abans d’Antonio Rosselló; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb la casa de Magdalena Llopart Morey (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 25 de gener de 1937 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez, Felipe Pou Arrom i Margarita Sabater Jaume manifestaren que, endemés de la cotxeria preexistent, havien fet construir damunt la propietat una casa amb jardí marcada amb el nombre 58 del carrer de la Bonanova. Al mateix acte la donaren als seus fills Francisco i Margarita Pou Sabater, veïnada de Llucmajor, casada amb Antonio Mójer Barceló (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 26 de setembre de 1942 atorgada a Andratx davant el notari titular de Santa Maria del Camí i substitut d’aquella vila Fernando Palmés Serra, Francisco i Margarita Pou Sabater vengueren la propietat per preu de 50.000 pessetes al matrimoni Jaime Palmer Covas, comerciant, i Margarita Sanoguera Colomar, veïnats de Grenoble (França) (íd., 14a).
El 22 de maig de 1950 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Salas Mulet redimiren el cens de 4 lliures 12 sous que gravava la propietat després que els germans Pou Sabater pagassin la quantitat de 311 pessetes (íd., 16a).
Jaime Palmer Covas morí sense testar el 2 de gener de 1951, i en acte de 3 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància d’Inca davant el secretari d’actuacions José Pareja en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills Francisca i Jaime Palmer Sanoguera, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de desembre següent autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 17a).
El 8 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al mariner Tomás Mayor Dols els trasts nombres 134 i 135, de 37 destres. Confrontaven al nord amb el trast nombre 136, de Bartolomé Ferrer Perelló; al sud, amb el trast nombre 133, d’Antonio Palliser; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 148 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 8 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 383-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1867 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Tomás Mayor Dols vengué la propietat a José Palmer Barceló per preu de 1.520 lliures (íd., 7a).
L’11 de maig de 1870 davant el notari Cayetano Socías Bas, José Palmer Barceló vengué la propietat per preu de 2.010 escuts a Francisco March Cervera, capità graduat, tinent del cos de carabiners. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, pis, terrat i jardí contigu (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de 5 de gener de 1876 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisco March Cervera, resident a València, vengué la propietat per mitjà del seu apoderat, Julián Cortijos Pérez, per preu de 3.750 pessetes a Francisca Xamelis Llull, qui l’adquirí com a apoderada del seu home, Juan Beltrán Ramón, tinent d’infanteria, natural de Villena (Alacant) (íd., 14a).
El 6 de febrer de 1897 davant el notari Antonio Mulet Mas, José Salas Muntaner redimí el cens de 7 lliures 8 sous que gravava la propietat després que Juan Beltrán Ramón pagàs la quantitat de 491 pessetes amb 60 cèntims (íd., 17a).
Juan Beltrán Ramón morí als 81 anys el 13 de gener de 1927 amb testament que havia disposat el 17 d’abril de 1923 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: José ([†25-10-1935], casat amb Agustina Codina), Juan i sor María de Bellver Beltrán Xamelis (en el segle Josefa, religiosa de la caritat de Sant Vicenç de Paül, resident a Sóller) i María del Carmen (veïnada de Ciutadella, casada amb Faustino Olives Saura), Manuel (veïnat de Buenos Aires) i Ernesto Beltrán Barceló (metge, resident a Barcelona), fills de Catalina Barceló Juan. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juliol següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 18a).
El 9 d’agost de 1956 davant el notari José Masot Novell vengueren la propietat per preu de 80.000 pessetes a l’industrial Miguel Vallespir Torrens. Aleshores confrontava a l’est amb el carrer del Teniente Mulet, on duia el nombre 16, i a l’oest, amb el carrer de la Infanta (íd., 21a).
El 9 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al prevere Jerónimo Vich Bosch els trasts nombres 122, 123, 124, 125 i 126, de 67 destres. Confrontaven al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb els trasts nombres 121 i 127, d’Onofre Terrasa, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 308 lliures, ço és, 154 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 14 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 373-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 d’abril de 1864 autoritzada per dit notari Perelló, Jerónimo Vich Bosch adquirí de Pedro Antonio Villalonga Jordá els trasts nombres 139, 140, 146 i 147, de 63 destres. Confrontaven al nord amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el camí de la Bonanova; a l’est, amb els trasts nombres 141 i 145, i a l’oest, amb els trasts nombres 138 i 148. El preu fou de 420 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 21 lliures quitable al for de 5% i pagador el 24 de juny. El venedor tenia els trasts per compra al seu germà José Villalonga Jordá (RP6, 86-terme, 1a).
El 10 de gener de 1876 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Jerónimo Vich Bosch, capellà del Cos d’Estat Major de Places, destinat al castell de Bellver, vengué al mariner Bartolomé Moll García una peça de terra de 296,86 m² que confrontava al nord amb l’hort d’Irene Callejas Pallarés; al sud, amb una porció de la mateixa procedència de Miguel Coll Mir; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb terreny romanent. El preu fou de 25 pessetes i l’obligació de pagar 5 lliures 6 sous cens de nombre de 21 lliures cens que prestava el 24 de juny l’íntegra propietat de què procedia (RP6, 2709-terme, 1a).
Al mateix acte Jerónimo Vich Bosch vengué al sabater Miguel Coll Mir una porció de 265 m² que confrontava al nord amb la propietat del mariner Bartolomé Moll García; al sud, amb terra de José Villalonga Jordá; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb terreny romanent. El preu fou de 25 pessetes i l’obligació de pagar 4 lliures 14 sous cens de nombre de 21 lliures cens que prestava el 24 de juny l’íntegra propietat de què procedia (RP6, 2710-terme, 1a).
Jerónimo Vich Bosch morí el 19 de maig de 1877 amb testament que havia disposat de paraula davant el competent nombre de testimonis, el qual fou protocol·litzat pel notari Gaspar Sancho Coll el 4 següent, en què nomenà hereu el seu nebot Francisco Freixa Vich, cirurgià, veïnat de Calvià, i llegà 25 lliures a cadascun dels seus altres nebots: Jaime, Bartolomé i Francisca Sastre Vich. Mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1880 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues propietats situades al pla del castell de Bellver: una de 1.367 m² tancada de paret amb una casa i una altra de 596,14 m², les quals estaven separades per un camí d’establidors. Confrontaven al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terres del mariner Bartolomé Moll García i de José Cañellas Clar; a l’est, amb terra de Manuela Serrano i el camí de pujada al castell de Bellver, i a l’oest, amb terres d’Onofre Terrasa i de dit José Cañellas Clar (RP6, 3829-terme, 1a).
El 21 de novembre de 1882 davant el notari Juan Palou Coll, Francisco Freixa Vich vengué la porció de 596,14 m² a José Hernández Fernández, tinent coronel graduat, comandant d’infanteria, secretari del govern militar de Palma, per preu de 50 pessetes i l’obligació de pagar 5 lliures cens de nombre de 15 lliures cens que prestava l’íntegra propietat de què procedia. Confrontava al nord amb la propietat dels hereus d’Irene Callejas Pallarés; al sud amb la propietat de Pedro Porras; a l’est, amb terra de José Cañellas i terra que fou de Bartolomé Moll, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 3a).
Al mateix acte Francisco Freixa Vich vengué al pilot Miguel Balaguer Cánaves la porció restant, que consistia en una peça de terra de 1.367 m² amb una casa de dos aiguavessos de planta baixa i alts, font i aljub, per preu de 4.000 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 7 lliures 14 sous que gravava aquesta propietat. Confrontava al nord amb el camí de pujada al castell de Bellver; al sud, amb la propietat de Francisco Munar, abans d’Onofre Terrasa, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 4205-terme, 1a).
El 3 de maig de 1881 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Bartolomé Moll García vengué la propietat a l’industrial José Torrandell García per preu de 425 pessetes i l’obligació de pagar 5 lliures 6 sous cens de nombre de 21 lliures cens que prestava el 24 de juny l’íntegra propietat de què procedia. Aleshores comprenia una cotxeria i una font (RP6, 2709-terme, 2a).
José Torrandell García, botiguer, veïnat del Terreno, fill de Teresa García Sastre, morí als 41 anys el 17 de setembre de 1891 amb testament que havia disposat el 22 de març de 1888 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què després de declarar que no tenia fills nomenà hereva universal propietària la seva dona, Petra Fluxá Figuerola, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 14 de març següent autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner. Aleshores estava marcada amb el nombre 6 del carrer de la Bonanova i consistia en una peça de terra amb una casa de planta baixa, cotxeria, font i altres dependències. Confrontava al nord amb la casa de Manuela Serrano; al sud, amb la casa de José Cañellas; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Infanta, on tenia un portalet (íd., 7a-8a).
Mitjançant escriptura de 20 de juny de 1910 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, els germans Juan i Santiago Villalonga Llabrés redimiren el cens de 5 lliures 6 sous que gravava la propietat després que Petra Fluxá Figuerola pagàs la quantitat de 352 pessetes amb 20 cèntims (íd., 11a).
Petra Fluxá Figuerola morí viuda als 72 anys el primer de març de 1944 amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1933 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què després de declarar que no tenia successió nomenà hereva la seva neboda Antonia Coll Fluxá (casada amb Ramón Palou). Llegà al seu nebot Bartolomé Fluxá Estrany (comerciant, veïnat de Santiago de Xile) l’habitatge nombre 33 del carrer del Catorce de Abril, que tenia entrada pel portal i escala que hi havia devora la finca de Juan Garau. Deixà a la seva neboda Antonia Lemaur Fluxá l’habitatge de la dreta del segon pis, d’uns 82 m², orientat a la ciutat, al qual s’accedia per l’escala marcada amb el nombre 4-1r del carrer de la Bonanova. Mitjançant escriptura de 9 de gener de 1947 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren els béns de l’herència i Antonia Coll Fluxá s’adjudicà aquesta propietat. Aleshores consistia en un edifici de planta baixa i dos pisos (cadascun dels quals comprenia dos habitatges) marcat amb els nombres 4, 4-1r, 4-2n i 4-3r del carrer del Teniente Mulet (íd., 12a).
Antonia Coll Fluxá morí viuda el primer de desembre de 1962 amb testament que havia disposat el 18 d’octubre anterior davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què després de declarar que mancava de successió nomenà hereva la seva neboda carnal Antonia Coll Rubluli, filla del seu germà Juan. Llegà a la seva cosina carnal Antonia Lemaur Fluxá l’habitatge de la dreta del primer pis, i a la seva fillola Isabel Juan Lemaur, l’habitatge de l’esquerra del primer pis (el qual fou segregat posteriorment a favor de Gabriel Castells Quetglas) i l’habitatge de l’esquerra del segon pis. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 4, 6 i 8 del carrer del Teniente Mulet (íd., 13a; RP6, 3413-III, 1a).
Mitjançant escriptura de 14 d’abril de 1893 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, els germans Juan i Santiago Villalonga Llabrés redimiren el cens que gravava la propietat després que José Hernández Fernández pagàs la quantitat de 332 pessetes amb 20 cèntims (RP6, 3829-terme, 6a).
El 24 de maig de 1901 davant el notari Miguel Pons Pons, José Hernández Fernández vengué a Petra Fluxá Figuerola, casada amb Juan Monserrat Puig, per preu de 100 pessetes una porció de 24 m² que confrontava al nord amb terra de Catalina Juan Ribas; al sud, amb terreny romanent; a l’est, amb terra de la compradora, i a l’oest, amb el carrer de la Infanta (RP6, 7675-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1889 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, José Salas Palmer redimí el cens de 7 lliures 14 sous que gravava aquesta propietat després que Francisca Moragues Palmer pagàs la quantitat de 513 pessetes amb 20 cèntims (íd., 3a).
El 22 de maig de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María Balaguer Moragues, casada amb José Cardell Torres, s’adjudicà la propietat (íd., 6a).
María Balaguer Moragues morí viuda a Barcelona el 20 de febrer de 1950 amb testament que havia ordenat el 12 de maig de 1939 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Francisca (casada amb Francisco Mut Ramón), José (comerciant) i Miguel Cardell Balaguer (†19-11-1936), veïnats de Barcelona. Mitjançant escriptura de 28 de juny següent autoritzada pel notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Francisca. Aleshores estava marcada amb el nombre 8 del carrer de la Infanta (íd., 9a-10a).
El 18 de juny de 1963 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisca Cardell Balaguer vengué la propietat per preu de 150.000 pessetes al matrimoni Luis Castells Tohá i Carmen Bertendona Castillo, veïnats de Barcelona (íd., 13a).
El 10 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Mateo Lladó Amorós, fill de Miquel i de Francina, per preu de 132 lliures una porció de 33 destres procedent del trast nombre 143. Confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb la resta del trast nombre 143, de Paulus Antonius Bouvij van Schorrenbergh; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres de Pablo Gomila (RP6, 382-PG, 1a).
Mateo Lladó Amorós es casà en primeres núpcies amb Bienvenida Pujol i en foren filles Francisca, casada amb Miguel Lladó Amorós, i Esperanza Lladó Pujol, casada amb Miguel José Moragues Escat. En segones núpcies es casà amb Antonia María Frau Mir i no deixà descendència. Morí als 66 anys el 18 de febrer de 1867 amb testament que havia disposat el primer de maig de 1862 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què deixà a la seva dona 25.000 lliures en metàl·lic i l’usdefruit del primer pis de la casa on vivia el testador, situada a Palma. Prellegà Son Catlaret a la seva filla Esperanza amb totes les seves pertinences, mobles, robes i tot allò que s’hi trobàs el dia de la seva mort, excepte els doblers efectius i els documents justificatius de crèdits. Nomenà hereves universals les seves filles. Mitjançant escriptura de 20 de maig de 1868 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, que comprenia dues cases a la plaça d’Isabel II, una casa i una fàbrica de construcció de teules a la vila de Cárdenas (Cuba), diverses accions i crèdits, el rafal de Son Catlaret i una peça de terra situada al pla del castell de Bellver. Aquesta propietat se l’adjudicà Francisca (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 18 de maig de 1876 autoritzada per dit notari Socías, Francisca Lladó Pujol cedí en permuta aquesta propietat al jornaler Pablo Far Gordiola a canvi del trast nombre 47, de 15 destres. Com que la propietat de Lladó valia 438 pessetes amb 47 cèntims i la de Far 1.139 pessetes amb 47 cèntims, Far rebé les 701 pessetes de diferència (íd., 3a; RP6, 1842-terme, 2a).
El 5 de novembre de 1900 davant el notari Juan Palou Coll, Pablo Far Gordiola vengué la propietat per preu de 1.000 duros a Matías Cañellas Clar. Aleshores comprenia una casa feta construir pel venedor (RP6, 382-PG, 4a; RP6, 382-terme, 8a).
Matías Cañellas Clar morí viudo el 4 d’octubre de 1902 amb testament que havia disposat el 13 de gener anterior davant dit notari Palou, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari Antonio Oliver Serra, fill de Gaspar Oliver Colomar, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i pis amb quadra, terrats, jardí i altres dependències (RP6, 382-terme, 10a).
Mitjançant escriptura de 29 de juliol de 1911 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Antonio Oliver Serra vengué la propietat per preu de 7.500 pessetes a Antonia Coll Mayol (íd., 12a).
Antonia Coll Mayol morí viuda als 56 anys el 20 de gener de 1914 amb testament que havia ordenat el 18 anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonia, María, Catalina (veïnada de Sóller, casada amb el comerciant Miguel Mayol Muntaner), Sebastián, Juan (apotecari), Antonio, Margarita, sor Mariana (germana de l’empar terciària agustina), sor Luisa (germana de l’empar terciària agustina) i Soledad Palou Coll, i nomenà hereves universals en parts iguals les filles. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de juny següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 16 de juny de 1922 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, la propietat se l’adjudicaren les germanes Antonia i María Palou Coll, les quals la vengueren per preu de 4.500 pessetes a les germanes Josefa i Magdalena Camacho Artigues (casada amb Francisco Mulet Carrió) el primer de setembre de 1926 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores estava marcada amb el nombre 8 del carrer d’Alfonso Trece i confrontava al nord amb el carrer de Bellver (íd., 15a-16a).
Magdalena Camacho Artigues morí sense testar el 21 de novembre de 1936, i en acte de 13 de juliol de 1939 dictat per Miguel González García, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Catalina, Juana María i José Mulet Camacho (oficial de telègrafs), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Francisco Mulet Carrió. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 8 del carrer del Catorce de Abril (íd., 18a).
El 15 de desembre de 1936 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Josefa Camacho Artigues vengué la seva meitat indivisa de la propietat a les seves nebodes Catalina i Juana María Mulet Camacho per preu de 5.000 pessetes (íd., 17a).
Mitjançant escriptura de 28 de desembre de 1950 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, els germans Mulet Camacho dividiren la propietat en dues porcions. D’una banda, una peça de terra de 398,91 m² marcada amb els nombres 122 i 124 de l’avinguda de Calvo Sotelo que comprenia una casa de planta baixa amb jardí, dues habitacions al pis i una altra habitació situada a la cantonada del carrer de Bellver coneguda per Liz. De l’altra, una peça de terra de 59,17 m² marcada amb el nombre 1 del carrer de Bellver que comprenia una edificació denominada la Casita. La primera propietat se l’adjudicaren els tres germans, i la segona, les germanes Catalina i Juana María, les quals la vengueren per preu d’11.000 pessetes a la comercianta italiana Rina Cabibbe Cabibbe mitjançant escriptura de 9 de setembre de 1953 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich (íd., 19; RP6, 26106-terme, 1a-2a).
El 2 de juliol de 1963 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Rina Cabibbe Cabibbe vengué la propietat per preu de 10.800 pessetes a les germanes Catalina i Juana María Mulet Camacho. Aleshores estava marcada amb el nombre 5 del carrer de Bellver (RP6, 26106-terme, 3a).
El 10 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a la jornalera Margarita Vicens Oliver, casada amb el peó caminer Bartolomé Rigo, el trast nombre 153, de 27 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 152, de Gregorio Barceló; al sud, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 108 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 5 lliures 8 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 386-PG, 1a).
Margarita Vicens Oliver morí sense testar el 16 d’octubre de 1865, i en providència de 5 de setembre de 1888 dictada per Antonio Rafael García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Pedro Juan (jornaler), Catalina (jornalera), Magdalena i Bartolomé Rigo Vicens. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1888 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa amb un jardinet al fons i duia el nombre 19 del carrer de la Bonanova. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb el carrer d’Alfonso Trece; a l’est, amb la casa de Miguel Aguiló, i a l’oest, amb el carrer de Lanuza (íd., 5a).
El 15 de juliol de 1890 davant el notari Gaspar Sancho Coll vengueren la propietat al jornaler Antonio Marroig Amengual per preu de 2.950 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 5 lliures 8 sous (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 20 de maig de 1892 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Marroig Amengual vengué al jornaler Juan Palmer Vadell per preu de 3.000 pessetes una porció de 204 m² que comprenia la casa i part del jardí. Confrontava a l’enfront amb el carrer de la Bonanova; al fons, amb la porció de jardí romanent; a la dreta, amb el carrer de Lanuza, i a l’esquerra, amb la casa de Martín Felani (RP6, 6032-terme, 1a).
Després de la segregació, la porció romanent consistia en una peça de terra de 275,46 m² amb una casa que Antonio Marroig Amengual hi havia fet construir recentment, la qual treia portal al carrer d’Alfonso Trece i consistia en planta baixa, corral, pis principal i porxo. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb la porció venuda a Juan Palmer Vadell; a la dreta, amb les cases de Martín Felani i Miguel Aguiló, i a l’esquerra, amb el carrer de Lanuza (RP6, 386-terme, 8a-9a).
El 27 de març de 1906 davant el notari José Alcover Maspons, Antonio Marroig Amengual vengué la propietat per preu de 8.000 pessetes a Francisca Pizá Matas (filla de Miguel i de María Ignacia), casada amb Alfredo Arozarena Fernández Mora (natural de Madrid, fill de Cristóbal Arozarena Angulo, natural de l’Havana, i de Carolina Fernández Mora, natural de Madrid), la qual al mateix acte feu donació entre vius i irrevocable d’aquesta propietat a les seves filles Carolina (n. 7-4-1897) i María Ignacia Arozarena Pizá (n. 13-3-1899). Aleshores tenia dos portals marcats amb el nombre 24 del carrer d’Alfonso Trece i un altre portal sense nombre al carrer de Lanuza (íd., 11a-12a).
El 1957 la propietat consistia en una casa de planta baixa, dos pisos, galeria i jardí i estava marcada amb els nombres 158 i 160 de l’avinguda de Calvo Sotelo i els nombres 2, 4 i 6 del carrer de Lanuza (íd., 20a).
Juan Palmer Vadell morí sense testar el 17 de novembre de 1908, i en acte de 4 de juny següent dictat per Emilio Vélez Sánchez, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Juan Bestard en fou declarat hereu legal el seu pubil, Juan Palmer Marroig, segons consta de l’escriptura de 24 de març de 1917 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP6, 6032-terme, 7a).
El 24 d’agost de 1925 davant el notari José Fernández del Busto, Juan Palmer Marroig vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes a Margarita Verd Cerdá, casada amb Juan Garau Xamena (íd., 10a).
El 30 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Pedro José Ribas Tous, ajudant d’Obres Públiques, per preu de 108 lliures el trast nombre 297, de 27 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 296, de Juan María Villaverde; al sud, amb el trast nombre 298; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 302 (RP6, 419-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de gener de 1868 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Pedro José Ribas Tous adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 30 escuts el trast nombre 302, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 303, de Francisco Juan Rigo; al sud, amb el trast nombre 301; a l’est, amb el trast nombre 297, del comprador, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 957-terme, 1a).
Pedro José Ribas Tous morí el 27 d’agost de 1886 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Margarita (†22-12-1887), Isabel i Bárbara Ribas Sampol, i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Carlota Bárbara Sampol Alcina, i propietari, el seu fill Rafael Ribas Sampol. Mitjançant escriptura de 22 de juny de 1902 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons es dividiren els béns hereditaris i Bárbara Ribas Sampol s’adjudicà els dos trasts situats al pla del castell de Bellver, els quals foren agrupats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 42 destres i confrontava al nord amb terra de Jaime Rosselló Feliu, abans de Francisco Juan Rigo i José María Villaverde; al sud, amb terrenys de causahavents de Miguel Pujol; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (RP6, 7909-terme, 1a-2a).
El 31 de març de 1924 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Bárbara Ribas Sampol, casada amb Pedro Antonio Bauzá Bennásar, vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Antonia Sureda Ramis (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1927 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Antonia Sureda Ramis vengué a Francisca Morell Martí (filla de Nicolás Morell Castañer) per preu de 3.500 pessetes el trast nombre 302, de 275,83 m², que consistia en una peça de terra que comprenia dues marjades, damunt la superior de les quals, immediata al carrer de la Salud, hi havia una casa que hi feu edificar la venedora marcada amb el nombre 57 de dit carrer. Confrontava a la dreta amb dit carrer i terrenys de successors de Miguel Pujol; a l’esquerra, amb la casa de Luis Rosselló, i al fons, amb terrenys romanents (RP6, 13548-terme, 1a).
El 29 d’octubre de 1929 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Antonia Sureda Ramis vengué a Mateo Seguí Darder per preu de 4.500 pessetes el trast nombre 297, de 479,17 m², que consistia en una peça de terra amb una casa de planta baixa i jardí marcada amb el nombre 62 del carrer de la Bonanova. Confrontava al nord amb terra de Jaime Rosselló; al sud, amb terrenys de causahavents de Miguel Pujol; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 302, de Francisca Morell Martí (RP6, 7909-terme, 5a).
El 27 de juny de 1933 davant el notari José Socías Gradolí, Francisca Morell Martí vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Catalina Aulet Bauzá i Josefa Pérez Aulet, casada amb Pedro Balle Forteza (RP6, 13548-terme, 2a).
Catalina Aulet Bauzá morí viuda el 7 de febrer de 1935 amb testament que havia disposat el 2 de febrer de 1914 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Josefa Pérez Aulet, i nomenà hereu el seu home, Domingo Pérez Bauzá (†29-7-1930) (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 16 d’octubre de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell, Josefa Pérez Aulet vengué la propietat per preu de 10.150 pessetes al funcionari de l’Estat Gabriel Dafonte Sánchez, veïnat de Madrid. Aleshores estava marcada amb el nombre 153 (abans 57) del carrer de la Salud (íd., 4a).
El 24 de setembre de 1971 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Gabriel Dafonte Sánchez vengué la propietat per preu de 50.000 pessetes a Rozelle Li Corydon Jones, de nacionalitat nord-americana (íd., 5a).
El 18 de març de 1957 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Mateo Seguí Darder (†4-11-1957) donà aquesta i una altra propietat als seus fills María Ana, Francisca, Bernardo i Magdalena Seguí Coll (RP6, 7909-terme, 6a).
Mitjançant escriptura de primer de juny de 1966 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la propietat se l’adjudicaren les germanes Seguí Coll, les quals el 7 de juny de 1967 davant el mateix notari la vengueren per preu de 97.200 pessetes al mestre picapedrer Francisco Comas Capllonch, qui mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1969 autoritzada pel mateix notari vengué aquesta i altres tres propietats per preu global de 307.950 pessetes al contractista d’obres Bartolomé Estelrich Arrom. Aleshores estava marcada amb el nombre 132 del carrer del Teniente Mulet (íd., 8a-10a).
El 30 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al fuster Miguel Estrades Moré, fill de Miquel i de Coloma, per preu de 64 lliures el trast nombre 316, de 16 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 315, de Jaime Bosch Bonet; al sud, amb el trast nombre 317, de Sebastián Pizá Muntaner; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 323 (RP6, 425-PG, 1a).
Miguel Estrades Moré morí el 8 d’octubre de 1902 amb testament que havia disposat el 14 de juny de 1897 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Alemany Sans, i propietaris, els seus fills: Miguel (†27-12-1916), Coloma i Ana Estrades Alemany, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa i jardí que hi feu construir el difunt i una font o cisterna que aquest adquirí del porter Sebastián Pizá Muntaner per preu de 100 pessetes (íd., 2a-3a).
Antonia Alemany Sans morí sense testar el 13 d’abril de 1917, i en acte de 2 de març següent dictat per Rafael Rubio Freire Duarte, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Guillermo Vidal Sáenz en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Antonio Vicens Alemany i Coloma i Ana María Estrades Alemany (casada amb el sastre Jaime Casasnovas Coll). Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1918 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns de l’herència. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 284,12 m², estava marcada marcada amb el nombre 74 del carrer de la Salud i confrontava amb el trast nombre 315, de Cristóbal Camps Alcover, i el trast nombre 323, de les germanes Cavallé Ramis. Antonio Vicens Alemany s’adjudicà una porció de 218 m², i Ana María Estrades Alemany, una faixa de terreny de 66,12 m² (íd., 5a-7a).
Antonio Vicens Alemany, administrador de loteries, morí el 5 de desembre de 1928 amb testament que havia ordenat el dia anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Rosa Pizá Fontcuberta, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel (†24-1-1929), Antonia i Antonio Vicens Pizá. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
Rosa Pizá Fontcuberta morí viuda el 25 de febrer de 1950, i en acte de 3 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Antonio (veïnat de Cabrils, Barcelona) i Antonia Vicens Pizá (casada amb el publicista Carlos Oliver Palou). Mitjançant escriptura de 14 de novembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren els béns de l’herència i Antonia s’adjudicà la propietat, que aleshores comprenia una casa amb jardí i altres dependències marcada amb el nombre 128 (abans 74) del carrer de la Salud (íd., 10a).
El 1959 la propietat consistia en una casa de planta baixa i dos pisos i estava marcada amb el nombre 158 (abans 128 i anteriorment 74) del carrer de la Salud. Confrontava amb les propietats d’Antonia Casasnovas, Antonio Vicens Pizá i Miguel Oliver (íd.: 11a, 14a).
El 30 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al fuster Sebastián Pizá Muntaner, fill d’Antoni i d’Antonina, per preu de 64 lliures el trast nombre 317, de 16 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 316; al sud, amb el trast nombre 318, de Jaime Espases; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 322 (RP6, 424-PG, 1a).
Sebastián Pizá Muntaner morí el 26 d’abril de 1898 amb testament que havia disposat el 22 d’abril de 1864 davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva universal la seva dona, Antonia Estrades Moré (†1-1-1906), la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de novembre següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra amb una casa d’un aiguavés (íd., 2a).
L’11 de novembre de 1902 davant dit notari Sancho, Antonia Estrades Moré vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Antonia Alemany Sans, qui mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1903 autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu al seu fill Antonio Vicens Alemany (íd., 3a-4a).
Antonio Vicens Alemany, administrador de loteries, morí el 5 de desembre de 1928 amb testament que havia ordenat el dia anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Rosa Pizá Fontcuberta, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel (†24-1-1929), Antonia i Antonio Vicens Pizá. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de maig següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 76 del carrer de la Salud (íd., 7a; RP6, 424-terme, 11a).
Rosa Pizá Fontcuberta morí viuda el 25 de febrer de 1950, i en acte de 3 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Antonio (veïnat de Cabrils, Barcelona) i Antonia Vicens Pizá (casada amb el publicista Carlos Oliver Palou). Mitjançant escriptura de 14 de novembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren els béns de l’herència i Antonio s’adjudicà la propietat, que aleshores estava marcada amb el nombre 130 del carrer de la Salud (RP6, 424-terme, 13a).
L’11 de febrer de 1952 davant el notari José Masot Novell, Antonio Vicens Pizá, mestre nacional, veïnat de Santa Creu de Cabrils, vengué la propietat per preu d’11.250 pessetes al comerciant José Cánovas Torres. Aleshores estava marcada amb el nombre 160 del carrer de la Salud i confrontava amb les propietats d’Antonia Vicens Pizá, Catalina Rotger i Miguel Oliver (íd., 14a).
Mitjançant escriptura de 20 de maig de 1969 autoritzada pel notari de Santa Maria del Camí Ramón Altuna Uriarte, José Cánovas Torres vengué la propietat per preu de 22.500 pessetes al matrimoni Lorenzo Crespí Fiol, empleat de banca, i Francisca Garau Sastre (íd., 16a).
El 31 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Jaime Espases Roca, criat de Cal Comte de San Simón, els trasts nombres 318 i 319, de 16 destres cadascun. Confrontaven al nord amb el trast nombre 317; al sud i a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb els trasts nombres 320 i 321. El preu fou de 128 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures 8 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 416-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de maig següent autoritzada per dit notari Perelló, Jaime Espases Roca, jornaler, vengué la propietat al fuster Miguel Estrades Moré per preu de 5 sous i l’obligació de pagar el cens (íd., 3a).
El 27 de març de 1880 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Miguel Estrades Moré vengué la propietat al fuster Francisco Estrades Moré, qui hi feu construir una casa de planta baixa de dos aiguavessos. El preu fou de 75 cèntims i l’obligació de pagar el cens (íd.: 5a, 8a).
Mitjançant escriptura de 10 de novembre de 1881 autoritzada per dit notari Sancho, José Salas Palmer redimí el cens de 6 lliures 8 sous que gravava la propietat després que Francisco Estrades Moré pagàs la quantitat de 128 lliures (íd., 6a).
El 31 de maig de 1887 davant el notari Juan Palou Coll, Francisco Estrades Moré vengué al mestre picapedrer José Ferrer Palou per preu de 750 pessetes el trast nombre 318, de 16 destres, situat a la part de tramuntana, que comprenia la meitat de la casa. Confrontava al nord amb la propietat de Sebastián Pizá; al sud, amb el trast nombre 319; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb la propietat de Tomás Pizá (RP6, 5176-terme, 1a).
El 23 d’octubre de 1890 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Francisco Estrades Moré vengué al prevere Bartolomé Molinas Amengual, veïnat de la vila de Sencelles, per preu de 1.500 pessetes el trast nombre 319, de 16 destres, situat a la part de migjorn, que comprenia la meitat de la casa (RP6, 416-PG, 10a; RP6, 416-terme, 11a).
José Ferrer Palou morí als 52 anys el 28 de juny de 1911 amb testament que havia disposat el 20 de novembre de 1907 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà aquesta propietat a la seva dona, María Rotger Arbós, a qui també nomenà hereva universal usufructuària en la resta de béns, i nomenà hereva universal propietària la Diputació Provincial de Balears (RP6, 5176-terme, 2a).
María Rotger Arbós morí viuda el 2 de febrer de 1941 amb testament que havia ordenat el 18 de juliol de 1934 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva germana Catalina Rotger Arbós (†12-3-1954) i l’home d’aquesta, Miguel Company Pascual (†29-1-1948), i propietaris en parts iguals, els seus nebots Damián (agent comercial), Miguel (agent comercial), Juan (interventor de l’Institut Nacional de Previsió) i Magdalena Company Rotger (†28-1-1961). Mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1964 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 10.000 pessetes al matrimoni Manuel Comamala Arché (aparellador, fill de Beatriz Arché) i María del Carmen Coll Sancho (filla d’Antonio Coll Orlandis), els quals transformaren la casa de planta baixa en una casa de tres plantes marcada amb el nombre 162 del carrer de la Salud (íd., 3a-5a).
Bartolomé Molinas Amengual morí a la vila de Sencelles als 65 anys el 14 de març de 1917 amb testament que havia disposat el 24 de juliol anterior davant el notari de dita vila Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus tres germans: Pedro, Juan i Sebastián Molinas Amengual, i destinà a Sebastián aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de juliol de 1917 atorgada a Sencelles davant el notari de Muro Luis Gonzaga Pascual Ruiz. Aleshores la propietat consistia en una casa marcada amb el nombre 80 del carrer de la Salud (RP6, 416-terme, 12a).
Sebastián Molinas Amengual, veïnat de Sencelles, morí fadrí el 13 d’agost de 1917 amb testament que havia ordenat el 31 de gener de 1916 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus usufructuaris els seus germans Pedro i Bartolomé Molinas Amengual, i propietari, l’altre germà, Juan Molinas Amengual, qui el 8 de novembre de 1920 davant el notari d’Inca Antonio Rosselló Gómez vengué la propietat per preu de 1.700 pessetes a José Binimelis Bil, qui mitjançant escriptura de 21 de juliol de 1921 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons la vengué per preu de 2.000 pessetes a Jaime Llull Gelabert (íd., 13a-15a).
Mitjançant escriptura de 31 de gener de 1954 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, Jaime Llull Gelabert i la seva dona, Francisca Cañellas Pons, donaren aquesta i altres propietats als seus fills: Pablo, Miguel i Francisca Llull Cañellas, i destinaren a Francisca aquesta propietat, que aleshores consistia en una casa de planta baixa i pis amb corral o jardí marcada amb el nombre 134 (abans 80) del carrer de la Salud. Confrontava a l’enfront and dit carrer; al fons, amb la casa de Francisco Aguiló, abans de José Ferrer Palou; a la dreta, amb la casa dels germans Magdalena, Damián, Juan i Miguel Company Rotger, abans camí públic, i a l’esquerra, amb el carrer de Rubert, abans casa de Tomás Pizá (íd., 16a).
El 31 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Lorenzo Arrom Riutort, fill de Jaume i d’Antonina, el trast nombre 284, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 283; al sud, amb el trast nombre 285, del comprador i del seu germà Antonio; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 277. El preu fou de 62 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 2 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 440-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 d’agost de 1877 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, els germans Lorenzo i Antonio Arrom Riutort, picapedrers, es dividiren el trast nombre 285, de 278 m², i Lorenzo s’adjudicà la meitat de la part de tramuntana, de 139 m², que agrupà amb el trast nombre 284 (RP6, 3073-terme, 1a).
Lorenzo Arrom Riutort, viudo en primeres núpcies de Catalina Alou Ferrer i casat en segones núpcies amb María Alou Gayá, morí el 14 de juny de 1908 amb testament que havia disposat el 21 de juny de 1904 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva dona, María Alou Gayá, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Aleshores la propietat consistia en el trast nombre 284 i en la meitat del trast nombre 285 i comprenia una casa de planta baixa i alts amb jardí que hi feu construir el difunt, la qual estava marcada amb el nombre 46 del carrer de la Salud. Confrontava a la dreta amb la propietat de Tomás Darder Enseñat; a l’esquerra, amb un carreró de diversos particulars, i al fons, amb la propietat dels hereus de Gaspar Vidal (íd., 5a).
El 21 d’octubre de 1916 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María Alou Gayá vengué la propietat per preu de 4.690 pessetes a l’industrial Jorge Vidal Morey. Aleshores ocupava una superfície de 415,72 m² i estava marcada amb el nombre 48 del carrer de la Salud. Al mateix acte Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren els censos de 3 lliures 2 sous i 1 lliura 11 sous que gravaven la propietat després que Jorge Vidal Morey pagàs la quantitat de 310 pessetes (RP6, 10617-terme: 1a, 3a-4a).
Jorge Vidal Morey morí el 2 de juliol de 1938 amb testament que havia ordenat el primer de setembre de 1934 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Rosa Múgica Gadusso (†1-11-1949), i propietari, el seu pubil, Julián Vidal Múgica. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de maig següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 5a).
El 19 de novembre de 1959 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Julián Vidal Múgica, comerciant, vengué la propietat per preu de 33.500 pessetes al metge Francisco Servera Vidal. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 114 i 116 (abans 48) del carrer de la Salud (íd., 7a).
El 31 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al fuster Lorenzo Pons Ordinas, fill d’Arnau i de Magdalena, per preu de 60 lliures el trast nombre 280, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 269, i a l’est, amb el trast nombre 289 (RP6, 464-PG, 1a).
El 31 de juliol de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al teixidor Miguel Porcel Femenía, fill de Miquel i de Josepa, el trast nombre 312, de 16 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 311; al sud, amb el trast nombre 313; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 327. El preu fou de 64 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 4 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 422-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1866 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Miguel Porcel Femenía vengué la propietat al teixidor Bernardo Boyeras Solivellas per preu d’1 escut i l’obligació de pagar el cens. Confrontava al nord amb la propietat de Miguel Payeras Artigues; al sud, amb terra del comprador; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terra de José Villalonga Jordá (íd., 3a).
El 23 de novembre de 1868 davant dit notari Sancho, Bernardo Boyeras Solivellas vengué la propietat a Juan Villaverde Cabrinetty, excepte una porció de 22,2 m² on hi havia una cotxeria. Al mateix acte Villaverde adquirí del sabater Miguel Payeras Artigues, fill d’Antoni i d’Antonina, els trasts nombres 310 i 311, de 32 destres, els quals confrontaven al nord i a l’est amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 312, i a l’oest, amb els trasts nombres 328 i 329. Payeras els tenia per compra a Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias per preu d’entrada de 5 sous i cens reservatiu de 6 lliures 8 sous creat damunt un capital de 128 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Juan Villaverde Cabrinetty pagà un total de 1.240 escuts per ambdues propietats, que eren contigües i ocupaven una superfície de 830,37 m², comprenien una casa i confrontaven al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb el trast nombre 313, de Bernardo Boyeras Solivellas; a l’est, amb la cotxeria de dit Boyeras, i a l’oest, amb terres de Juan Pujol i Guillermo Pujol (RP6, 1226-terme, 1a; RP6, 428-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de setembre de 1873 autoritzada per dit notari Sancho, Juan Villaverde Cabrinetty adquirí de Bernardo Boyeras Solivellas, veïnat d’Inca, per preu de 340 pessetes la porció de 22,2 m² que aquest es reservà en la compravenda anterior, la qual comprenia una cotxeria. Després d’aquesta adquisició, la propietat passà a ocupar una superfície de 852,39 m² (RP6, 1226-terme, 10a).
Juan Villaverde Cabrinetty morí sense testar el 23 de febrer de 1878, i en acte de 20 de maig següent dictat per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: María Josefa, Mariana i Juan María Villaverde González, nascuts del seu matrimoni amb Magdalena González Constant (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 4 de desembre de 1880 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy vengueren la propietat per preu de 7.600 pessetes al catedràtic Juan González Constant (íd., 14a).
Juan González Constant morí als 57 anys el 3 de desembre de 1886 amb testament que havia disposat el 29 de novembre anterior davant el notari Emilio Guasp Vicens, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Rosselló Bibiloni, i propietaris, els seus fills: Juan i Josefa González Rosselló (†22-6-1895). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd.: 17a, 23a).
El 27 de novembre de 1909 davant el notari Mateo Jaume Servera vengueren la propietat per preu de 7.142 pessetes amb 20 cèntims a Miguel Forteza Aguiló (íd., 32a).
Mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1910 autoritzada per dit notari Jaume, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren els dos censos de 6 lliures 8 sous i 3 lliures 4 sous que gravaven la propietat després que Miguel Forteza Aguiló pagàs la quantitat de 640 pessetes (íd., 34a).
El 12 de novembre de 1919 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Miguel Forteza Aguiló vengué la propietat per preu de 3.500 pessetes a Francisco Castañer Arbona, veïnat de Sóller. Aleshores ocupava una superfície de 852,31 m², comprenia una casa amb cotxeria, jardí i altres dependències i estava marcada amb el nombre 60 del carrer de la Salud. Confrontava al nord amb el carrer de la Iglesia; al sud, amb la casa i terra que fou de Bernardo Boyeras; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb la casa i terra de María Cunill i la casa d’hereus de José Jiménez (íd., 35a).
Mitjançant escriptura de 5 de desembre de 1922 autoritzada per dit notari Massanet, Francisco Castañer Arbona vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a les germanes Ana, Francisca i Magdalena Morro Rubert (íd., 36a).
El 20 de maig de 1958 davant el notari José Masot Novell, les germanes Ana, Francisca i Magdalena Morro Rubert (casada amb Guillermo Rubert Morell) vengueren la propietat per preu de 72.500 pessetes a Gisela Schmidt-Staub, súbdita alemanya, casada amb Rafael Frey. Aleshores la finca es denominava Villa Berthe i estava marcada amb el nombre 60 del carrer de la Salud i el nombre 43 del carrer de Menéndez Pelayo. Les edificacions ocupaven una superfície de 276 m², i el jardí, 577,31 m² (íd., 37a; RP6, 25556-III, 1a).
El primer d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Antonio Arrom Riutort el trast nombre 286, de 15,84 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 285, del comprador i del seu germà Lorenzo; al sud, amb el trast nombre 287; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast nombre 275, de José Ferrer Bonafé. El preu fou de 63 lliures 15 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 3 sous 6 diners quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 445-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 de març de 1870 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Antonio Arrom Riutort vengué la propietat al jornaler Jaime Balaguer Riera, veïnat del llogaret de Gènova, sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar el cens reservatiu. Al mateix acte José Salas Palmer redimí 1 lliura 3 sous 6 diners cens de nombre de 3 lliures 3 sous 6 diners cens després que Jaime Balaguer Riera pagàs la quantitat de 44 escuts. La resta del cens es redimí mitjançant escriptura de 12 d’agost de 1877 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas mitjançant el pagament de 100 pessetes (íd.: 5a, 7a-8a).
El 8 d’agost de 1877 davant dit notari Mulet, Jaime Balaguer Riera vengué al botiguer José Juan Riera per preu de 80 pessetes una faixa de terreny de 719 pams i tres quarts quadrats que confrontava a l’oest amb terreny del comprador. El 12 següent davant el mateix notari, Jaime Balaguer Riera vengué al jornaler Jaime Tomás Bover per preu de 55 pessetes una porció de 120 m² que confrontava al nord amb terreny del comprador, i al sud i a l’oest, amb terreny de José Juan Riera (RP6, 3063-terme, 1a; RP6, 3087-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1878 autoritzada per dit notari Mulet, Jaime Balaguer Riera agrupà sota una mateixa finca registral la resta del trast nombre 286 i el trast nombre 287, de 15 destres, que adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1867 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar un cens reservatiu de 3 lliures creat damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre, el qual fou redimit per José Salas Palmer mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1888 autoritzada per dit notari Mulet després que Jaime Balaguer Riera pagàs la quantitat de 199 pessetes amb 40 cèntims. La finca resultant ocupava una superfície de 393,5 m² i confrontava al nord i a l’oest amb terreny de José Juan Riera; al sud, amb el trast nombre 288, del picapedrer Cristóbal Tomás Bover, i a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 774-PG: 1a, 4a; RP6, 3228-terme, 1a).
Jaime Balaguer Riera morí als 76 anys el 19 d’octubre de 1911 amb testament que havia disposat el 26 de juliol de 1886 davant el notari Emilio Guasp Vicens, en què instituí en la porció llegítima el seu pubil, Jaime Balaguer Roca, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Juana María Roca Nadal, segons consta de l’escriptura de 8 d’octubre de 1923 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Aleshores la propietat comprenia una casa (RP6, 3228-terme, 2a).
Juana María Roca Nadal morí viuda als 92 anys el 25 de gener de 1931 amb testament que havia ordenat el 26 de juliol de 1886 davant el notari Emilio Guasp Vicens, en què instituí en la porció llegítima el seu pubil, Jaime Balaguer Roca, i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu home. L’acceptació dels béns hereditaris es feu mitjançant escriptura de 2 de juliol següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 3a).
Jaime Balaguer Roca morí als 59 anys el 2 de febrer de 1935 amb testament que havia disposat el 3 d’octubre de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Juaneda Frau (†9-4-1932), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: María (casada amb Mateo Roca Pujol), Margarita (casada amb Jaime Pou Vidal) i Jaime Balaguer Juaneda. Mitjançant escriptura de 21 de juny de 1936 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita (íd., 4a).
El 16 de febrer de 1956 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Balaguer Juaneda vengué la propietat per preu de 40.000 pessetes a Josefina Sánchiz Pérez, veïnada de Melilla, qui l’adquirí representada pel militar Víctor Flores Horrach. Aleshores consistia en una peça de terra amb una casa de planta baixa dividida en dos habitatges, la qual estava marcada amb el nombre 126 del carrer de la Salud (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 30 de juny de 1965 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, Josefina Sánchiz Pérez vengué la propietat per preu de 20.000 pessetes a María Mercedes Horrach Sánchiz (íd., 6a).
El primer d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí als germans Antonio i Lorenzo Arrom Riutort, picapedrers, fills de Joan i d’Antonina, el trast nombre 285, de 15,75 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 284, de Lorenzo Arrom Riutort; al sud, amb el trast nombre 286, d’Antonio Arrom Riutort; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 276. El preu fou de 62 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 2 sous quitable al for de 5% (RP6, 448-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 d’agost de 1877 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, els germans Lorenzo i Antonio Arrom Riutort es dividiren el trast nombre 285, de 278 m². Antonio s’adjudicà la meitat de la part de migjorn, de 139 m², i Lorenzo, la meitat de la part de tramuntana, de 139 m² (íd., 4a; RP6, 3073-terme, 1a).
Al mateix acte Antonio Arrom Riutort vengué la seva part al picapedrer Jaime Tomás Bover per preu de 25 pessetes i l’obligació de pagar 1 lliura 11 sous cens de nombre de 3 lliures 2 sous cens. Deu dies abans davant el notari Antonio Mulet Mas, Jaime Tomás Bover havia adquirit d’Antonio Arrom Riutort per preu de 55 pessetes una porció de 120 m² del trast nombre 286 que confrontava al nord amb terra del comprador; al sud i a l’oest, amb terra de José Juan, i a l’est, amb un camí d’establidors (RP6, 448-PG, 5a; RP6, 3087-terme, 1a).
Jaime Tomás Bover morí als 74 anys el 3 de juny de 1913 amb testament que havia disposat el 16 de setembre de 1879 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Isabel Roca Nadal (†9-2-1923), i propietaris en parts iguals, els seus dos únics fills, Miguel i Margarita Tomás Roca. Mitjançant escriptura de 27 d’agost següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues peces de terra de 139 m² i 120 m² procedents dels trasts nombres 285 i 286, respectivament. L’herència també comprenia altres dues propietats situades al pla del castell de Bellver (RP6, 448-PG, 9a; RP6, 3087-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1924 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Miguel i Margarita Tomás Roca es dividiren els béns hereditaris i Margarita s’adjudicà les dessusdites peces de terra, que foren agrupades sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 240 m² i confrontava al nord amb una faixa de terreny de successors de Gaspar Vidal; al sud, amb terra d’hereus de José Juan; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb terra de successors de Gaspar Vidal i terra d’hereus de José Juan. Al mateix acte Paula Mulet Ferragut i els seus fills reduïren el cens de 3 lliures 2 sous a 1 lliura 11 sous després que els germans Tomás Roca pagassin la quantitat de 100 pessetes (RP6, 12485-terme, 1a-2a; RP6, 448-PG, 10a).
El 2 de febrer de 1960 davant el notari Francisco Servera Amengual, Margarita Tomás Roca manifestà que segons recent midament la propietat ocupava una superfície de 247 m² i que hi havia fet construir una casa de planta baixa i corral marcada amb els nombres 120 i 122 del carrer de la Salud. Al mateix acte la donà al seu fill Antonio Fullana Tomás (RP6, 12485-terme, 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 30 de novembre de 1962 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Antonio Fullana Tomás, mestre d’obres, manifestà que damunt la propietat, endemés de la casa que rebé per donació, hi havia fet construir un edifici de soterrani i planta baixa marcat amb el nombre 124 del carrer de la Salud (íd., 5a).
El 3 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al cuiner Jaime Ramis Comas el trast nombre 334, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 333; al sud, amb el trast nombre 335; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 345. El preu fou de 60 lliures, ço és, 30 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 432-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de novembre següent autoritzada per dit notari Perelló, Jaime Ramis Comas cedí el trast en permuta a José Villalonga Jordá a canvi dels trasts nombres 322 i 323. Confrontaven al nord amb el trast nombre 324; al sud, amb el trast nombre 321; a l’est, amb els trasts nombres 316 i 317, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. S’imposà el cens reservatiu d’1 lliura 10 sous que prestava Ramis pel trast nombre 334 (RP6, 639-PG, 1a).
El 13 d’agost de 1864 davant dit notari Perelló, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, redimí el cens després que Jaime Ramis Comas pagàs la quantitat de 30 lliures (íd., 3a).
Jaime Ramis Comas morí el 25 d’octubre de 1876 amb testament que havia disposat el 16 d’octubre de 1875 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Catalina Ramis Sampol, i nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Antonia Sampol Amengual (†7-10-1879), i propietaris en parts iguals, els seus fills María Antonia, Juana ([†28-3-1882], casada amb Francisco Cavallé Estradé), Jaime, Antonio, Matías i Emilia Ramis Sampol. Mitjançant escriptura de 17 de juliol de 1893 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Antonia Ramis Sampol s’adjudicà la propietat amb l’obligació de pagar 791 pessetes amb 66 cèntims a cadascun dels seus quatre germans Jaime, Antonio, Matías i Emilia i a Teresa Cavallé Ramis (en representació de sa mare, Juana Ramis Sampol). Aleshores ocupava una superfície d’uns 540 m² i comprenia terra i casa amb terrat, bugaderia, jardí i altres dependències. Confrontava al nord i a l’est amb la casa i jardí de Miguel i Antonio Estades; al sud, amb la casa i jardí del prevere Tomás Pizá, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd., 4a).
María Antonia Ramis Sampol morí sense testar el 25 de juliol de 1911, i en acte de 4 de desembre següent dictat per Julio Torres Gisbert, jutge de primera instància del districte de la Llonja, en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves dues úniques filles, María Antonia i Dolores Cavallé Ramis (†30-7-1915), nascudes del seu matrimoni amb Francisco Cavallé Estradé, militar retirat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de gener següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 5a-6a).
El 7 de maig de 1920 davant dit notari Massanet, Francisco Cavallé Estradé i María Antonia Cavallé Ramis vengueren a Teresa Cavallé Ramis, ço és, Francisco, la seva 1/4 part indivisa, i María Antonia, 1/4 part indivisa de les seves 3/4 parts indivises, per preu global de 1.187 pessetes amb 50 cèntims. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 81 del carrer de José Villalonga (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de primer de febrer de 1929 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, les germanes consanguínies Teresa i María Antonia Cavallé Ramis (veïnada de Barcelona, casada amb Jaime Tomás Torner) vengueren la propietat per preu de 7.920 pessetes a Miguel Oliver Rullán (RP6, 639-terme, 8a).
Miguel Oliver Rullán, sobreestant d’Obres Públiques, veïnat de Lleida, morí el 26 de febrer de 1954 amb testament que havia ordenat el 22 d’agost de 1922 davant el notari de Lleida Ángel Traval Rodríguez de Lacín, en què instituí en la porció llegítima son pare, Miguel Oliver Rullán (†17-12-1924), i nomenà hereva la seva dona, María Pizá Arrom (íd., 12a).
El 12 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Pedro Capellá Cantallops, jornaler, fill de Llorenç i d’Antonina, natural de la vila d’Algaida i veïnat de la Bonanova, una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 247, 248, 249 i 250. Confrontava al nord amb el trast nombre 246; al sud, amb el trast nombre 251, d’Onofre Flexas; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver de Sa Majestat. El preu fou de 240 lliures, ço és, 120 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 449-PG, 1a).
Pedro Capellá Cantallops morí el 23 d’agost de 1892 amb testament que havia disposat mancomunadament amb la seva dona, Catalina Amengual Sastre (†15-3-1889), el 28 d’octubre de 1880 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què es nomenaren mútuament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris els seus fills: Lorenzo, Pedro i Guillermo Capellá Amengual. Mitjançant escriptura de 27 de novembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i es dividiren la propietat, que aleshores consistia en una peça de terra amb un aljub i dues cases marcades amb els nombres 36 i 38. Confrontava al nord amb terra de Jaime Ignacio Perelló Bosch; al sud, amb terra de José Portas; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver. Pedro s’adjudicà una porció de 30 destres situada a la part de gregal amb la casa nombre 36, i Guillermo, la porció restant, de 30 destres, situada a la part de gregal, amb la casa nombre 38 (íd., 6a-7a; RP6, 6116-terme, 1a).
L’11 de juliol de 1897 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro Capellá Amengual, jornaler, feu donació entre vius al seu pubil, Pedro Capellá Oliver, mestre, qui dos dies després davant el mateix notari vengué la propietat per preu de 1.250 pessetes a Pedro Porras Seco. Aleshores confrontava al nord i al sud amb la porció que s’adjudicà Guillermo Capellá Amengual; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver (RP6, 6116-terme: 1a, 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 24 d’octubre de 1900 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, Pedro Porras Seco vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes al prevere Miguel Amengual Bauzá, qui el 12 de juliol de 1906 davant el notari Miguel Pons Pons la vengué per preu de 2.000 pessetes a Isabel Bernat Verí Bauzá, casada amb Antonio Henales Ferrer (†19-11-1918) (íd., 8a-9a).
Isabel Bernat Verí Bauzá morí el 27 de juny de 1947 amb testament que havia ordenat el 21 de gener de 1944 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Tomás (n. 18-10-1898) i nomenà hereu el seu altre fill Vicente Henales Bernat Verí (n. 3-1-1901). Mitjançant escriptura de 29 d’abril següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Vicente. Aleshores estava marcada amb el nombre 30, abans 36, del carrer del Dos de Mayo (íd., 12a-13a).
El 6 de desembre de 1950 davant el notari José Vidal Busquets, Vicente Henales Bernat Verí vengué la propietat per preu de 15.600 pessetes a l’industrial Juan Vidal Brotad, qui mitjançant escriptura de 22 de setembre de 1959 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría la vengué per preu de 157.500 pessetes a l’industrial de nacionalitat danesa Aage Johannes Krause. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 54 (abans 30) del carrer del Dos de Mayo i es trobava arrendada al comerciant Luis Campano Jaume (íd., 17a-18a).
El 31 de maig de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, Guillermo Capellá Amengual vengué al seu fill Pedro Capellá Ramón per preu de 500 pessetes una porció de 15 destres on el comprador feu edificar una casa de planta baixa i pis. Confrontava al nord amb la propietat que fou de Jaime Ignacio Perelló Bosch; al sud, amb la porció que fou de Pedro Capellá Amengual i que aleshores pertanyia a Isabel Bernat Verí Bauzá; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver. Mitjançant escriptura de 7 de juny de 1963 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Pedro Capellá Ramón vengué la propietat (aleshores marcada amb el nombre 50 del carrer del Dos de Mayo) per preu de 10.000 pessetes a Guillermo Abraham Capellá (RP6, 10529-terme, 1a-2a).
El 26 d’octubre de 1923 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Guillermo Capellá Amengual vengué al seu fill Pedro Capellá Ramón per preu de 3.750 pessetes la part restant de la propietat, que consistia en una peça de terra de 15 destres amb una casa de planta baixa i un aiguavés, jardí o terreny a l’enfront i terrat. Estava marcada amb el nombre 32, abans 38, del carrer del Dos de Mayo. Mitjançant escriptura d’11 de febrer de 1925 autoritzada pel mateix notari, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 3 lliures de nombre de 6 lliures cens que gravava la part de la propietat que s’adjudicà Guillermo Capellá Amengual després que Pedro Capellá Ramón pagàs la quantitat de 200 pessetes (RP6, 449-PG, 9a-10a).
El 12 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al ferrer Pablo Far Vaquer, fill de Pere i d’Antonina, el trast nombre 108, de 21 destres. Confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb el trast nombre 107, de Julián Ferrá; a l’est, amb el trast nombre 109, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 84 lliures, ço és, 42 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 2 lliures 2 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 451-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de febrer de 1869 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Pablo Far Vaquer cedí al seu fill Pedro José Far Gordiola, ferrer, una porció de 10 destres i un terç amb l’obligació de prestar el cens de 2 lliures 2 sous. Al mateix acte Pablo Far Vaquer i la seva dona, Coloma Gordiola Vidal, li vengueren per preu de 10 escuts una porció de 3 destres i mig del trast nombre 109 (íd., 4a; RP6, 475-terme, 2a).
Amb escriptures de 31 de juliol de 1886 i 18 de desembre de 1891 autoritzades pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Pablo Far Vaquer vengué al seu fill la resta de la propietat per preu de 450 pessetes. Aleshores consistia en una peça de terra de 10 destres i dos terços amb una casa. Confrontava al nord amb la propietat de Bernardo Ferrer Colomar; al sud, amb terreny d’Esperanza Piris Muns; a l’est, amb terreny de Pablo Far Vaquer i Coloma Gordiola Vidal, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 451-PG, 7a).
El 14 de novembre de 1903 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro José Far Gordiola vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a María Gomila Febrer, casada amb Gabriel Mulet Sans (RP6, 451-terme, 9a).
Mitjançant escriptura de 4 de març de 1911 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 2 lliures 2 sous després que María Gomila Febrer pagàs la quantitat de 140 pessetes (íd., 11a).
El 12 de gener de 1944 davant el notari Asterio Unzué Undiano, María Gomila Febrer vengué la propietat per preu de 28.500 pessetes a la seva filla Antonia Mulet Gomila, casada amb el militar Juan Font Maimó. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 21 del carrer de José Villalonga. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb la casa que fou de Magdalena Coll Mora; a la dreta, amb la casa nombre 23, de la venedora, i a l’esquerra, amb el carrer de Bellver (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 12 de febrer de 1869 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Pedro José Far Gordiola agrupà sota una mateixa finca registral la porció de 10 destres i un terç que li cedí son pare, Pablo Far Vaquer, i la porció de 3 destres i mig que li vengueren son pare i sa mare, Coloma Gordiola Vidal. La propietat resultant ocupava una superfície de 245,75 m² i confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud i a l’est, amb la propietat de Pablo Far Vaquer i Coloma Gordiola Vidal, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 1307-bis-terme, 1a).
El 7 d’octubre de 1872 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Pedro José Far Gordiola vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Bernardo Ferrer Colomar. Aleshores comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa amb un jardinet davant i un corralet darrere (íd., 3a).
Bernardo Ferrer Colomar morí el 24 de febrer de 1889 amb testament que havia disposat el 27 de maig de 1885 davant el notari Juan Palou Coll, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Gomila Servera (†25-11-1912), i propietaris, el seu nebot Antonio Ferrer Palliser i la seva neboda política María Gomila Febrer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de febrer de 1890 autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 14 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al sabater Antonio Serra Pons, fill d’Antoni i de Francina, una porció de 18 destres i mig procedent dels trasts nombres 292 i 307. Confrontava al nord amb els trasts nombres 291 i 308; al sud, amb la porció restant dels trasts nombres 292 i 307; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 74 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 14 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 456-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 d’octubre de 1871 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy, Antonio Serra Pons vengué la propietat per preu de 937 escuts al prevere Gaspar Vidal Vidal, beneficiat de la Seu, i a Antonio Mir Miquel, bidell de la Seu. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis i una font a la marjada superior. Confrontava al nord amb terres de Bernardo Boyeras, i a l’est, amb terra de Francisca Villalonga Bennásar (íd.: A, 10a).
El 29 de gener de 1872 davant dit notari Vicens, Gaspar Vidal Vidal i Antonio Mir Miquel es dividiren la propietat. Gaspar s’adjudicà una porció de 557 m² que comprenia les quatre marjades inferiors, la part inferior de tota la casa, el pati, la carrera i l’aljub, i confrontava al nord amb la porció restant, i al sud, amb terra de José Abrines i terra d’Ignacio Ascárate Ascasúa Igarza. Antonio s’adjudicà una porció de 100 m² que comprenia la marjada superior amb la font i tots els alts de la casa, i confrontava al nord amb la propietat de Francisca Villalonga Bennásar (íd., 12a; RP6, 1962-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 de juny de 1880 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Gaspar Vidal Vidal vengué la propietat per preu de 1.750 pessetes al fabricant Sebastián Tortella Ferrer. Al mateix acte José Salas Palmer redimí el cens de 3 lliures 14 sous que gravava la propietat després que Gaspar Vidal Vidal pagàs la quantitat de 74 lliures (RP6, 456-PG, 14a-15a).
Sebastián Tortella Ferrer morí als 56 anys el 28 de juny de 1884 amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1881 davant dit notari Sancho, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: María Ana (casada amb Juan López Baños) i María Josefa Tortella Vidal, i en la resta de béns nomenà hereva propietària la seva dona, Mariana Vidal Oliver. Consta de l’escriptura de 15 de març de 1890 autoritzada pel mateix notari (íd., 19a).
El 20 de març de 1899 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren la propietat per preu de 2.500 pessetes a Catalina Adrover Rosselló (íd., 24a).
Catalina Adrover Rosselló morí als 71 anys el 25 de novembre de 1915 amb testament que havia ordenat el 4 de maig de 1909 davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisca (casada amb Pedro Ballester), Isabel i Miguel Rosselló Adrover, i nomenà hereu universal el seu home, Cosme Rosselló Adrover. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de gener següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 555 m² i comprenia quatre marjades i una casa de planta baixa marcada amb el nombre 56 del carrer de la Bonanova. Confrontava al nord amb una altra finca de la difunta; al sud, amb la casa de José Vaquer Oliver i successors d’Ignacio Ascárate Ascasúa Igarza; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de la Bonanova (íd., 25a).
El 3 d’agost de 1922 davant el notari Asterio Unzué Undiano vengueren la propietat juntament amb la porció que s’adjudicà Antonio Mir Miquel per preu global de 2.000 pessetes a l’industrial Antonio Mas Juan (íd., 26a).
Antonio Mas Juan morí als 52 anys el 10 d’abril de 1923 amb testament que havia disposat el 27 de juny de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana Sorá Massanet, i propietari, el seu pubil, Jaime Mas Sorá (íd., 28a).
Mitjançant escriptura de 15 de maig de 1930 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano vengueren la propietat juntament amb la porció que s’adjudicà Antonio Mir Miquel per preu global de 10.000 pessetes a Ana, Francisca i Magdalena Morro Rubert (íd., 32a; RP6, 2878-III, 1a).
Antonio Mir Miquel, viudo al temps de la seva mort de Juana María Bonet, bidell de la Santa Església Catedral, morí als 65 anys el 2 d’abril de 1880 amb testament que havia disposat el 28 d’abril de 1873 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva germana Juana María Mir Miquel, filla de Pere Josep, qui acceptà els bens de l’herència mitjançant escriptura de 29 de maig següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 1962-terme, 3a).
Juana María Mir Miquel morí fadrina el 12 de gener de 1890 amb testament que havia ordenat el 10 de març de 1888 davant el notari Emilio Guasp Vicens, en què nomenà hereva Francisca Deyá Mir. Llegà a Pedro José Mir Palmer aquesta propietat, i a Rosa Mir Miralles (casada amb Pedro Miguel Bosch Pons), una casa algorfa marcada amb el nombre 12 del carrer del Palau. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
Pedro José Mir Palmer morí sense testar el primer de març de 1893, i en providència de 14 d’agost següent dictada per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats hereus legals els seus fills: Juan, Ramona i Magdalena Mir Font, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Juana María Font Magraner. Mitjançant escriptura de 19 de juny de 1896 autoritzada pel notari José Alcover Maspons vengueren la propietat per preu de 2.500 pessetes a Catalina Adrover Rosselló (íd., 10a-11a).
Catalina Adrover Rosselló morí als 71 anys el 25 de novembre de 1915 amb testament que havia ordenat el 4 de maig de 1909 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisca (casada amb Pedro Ballester), Isabel i Miguel Rosselló Adrover, i nomenà hereu universal el seu home, Cosme Rosselló Adrover. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de gener següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores la propietat comprenia una marjada amb un depòsit d’aigua i els alts d’una casa marcada amb el nombre 51 del carrer de la Salud. Confrontava al nord amb terra de Francisco Borrás; al sud, amb una altra finca de la difunta; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 24 de gener de 1922 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 3 lliures 14 sous que gravava la propietat després que Cosme Rosselló Adrover pagàs la quantitat de 74 lliures (íd., 14a).
El 3 d’agost de 1922 davant el notari Asterio Unzué Undiano vengueren la propietat juntament amb la porció que s’adjudicà Gaspar Vidal Vidal per preu global de 2.000 pessetes a l’industrial Antonio Mas Juan (íd., 15a).
Antonio Mas Juan morí als 52 anys el 10 d’abril de 1923 amb testament que havia disposat el 27 de juny de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana Sorá Massanet, i propietari, el seu pubil, Jaime Mas Sorá (íd., 17a).
Mitjançant escriptura de 15 de maig de 1930 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano vengueren la propietat juntament amb la porció que s’adjudicà Gaspar Vidal Vidal per preu global de 10.000 pessetes a Ana, Francisca i Magdalena Morro Rubert (íd., 21a; RP6, 2878-III, 1a).
El 14 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al trencador Damián Garau Bauzá una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 102 i 115. Confrontava al nord amb els trasts nombres 103 i 114, i al sud, a l’est i a l’oest, amb camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 120 lliures, ço és, 60 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 457-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1868 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, Damián Garau Bauzá agregà en aquesta propietat una porció de 16 destres i 44 cèntims procedent d’una peça de terra de 75 destres que comprenia els trasts nombres 103, 104, 105, 113 i 114. Garau la tenia per compra a Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 8 de maig de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (RP6, 492-terme, 1a).
Al mateix acte Damián Garau Bauzá vengué la propietat per preu de 1.000 lliures a Rafaela Oliver Bosch, veïnada de l’arraval de Santa Caterina, viuda de Miguel Garcías Sitjas. Aleshores ocupava una superfície de 824,85 m² i comprenia una casa (RP6, 457-PG, 8a).
Rafaela Oliver Bosch morí viuda als 85 anys el 27 de maig de 1885 amb testament que havia disposat a l’arraval de Santa Caterina el dia anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris la seva filla Esperanza Garcías Oliver (casada amb Bartolomé Bonet Bosch); els seus nets Pedro (misser, veïnat de Barcelona) i Clara Galiana Garcías (casada amb Francisco Javier Lamo de Espinosa Cárcel, veïnats de València), en representació de la filla de la testadora Rafaela Garcías Oliver; i els seus nets Miguel (jornaler) i Francisca Salleras Garcías (casada amb Antonio Mir Colom, veïnats de l’arraval de Santa Caterina), en representació de la filla de la testadora Francisca Garcías Oliver. Mitjançant escriptura de 20 de novembre de 1886 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de les herències de Miguel Garcías Sitjas i Rafaela Oliver Bosch, que consistien en una casa botiga i algorfa amb diversos pisos marcada amb el nombre 109 del carrer de Sant Magí de l’arraval de Santa Caterina, una casa de planta baixa, corral i tres pisos marcada amb els nombres 106 i 108 de dit carrer, una casa al carrer 7è de dit arraval i dues propietats situades al pla del castell de Bellver. Aquestes dues darreres propietats se les adjudicaren els germans Pedro i Clara Galiana Garcías (RP6, 457-terme, 10a-11a).
El 17 de juliol de 1890 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Julián Cortijos Pérez, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, en concepte d’apoderat dels germans Galiana Garcías, vengué la propietat al matrimoni Mateo Adrover Servera, jornaler, i Antonia Vicens Bover per preu de 6.000 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 21 pessetes que la gravava. Aleshores consistia en una peça de terra amb una casa marcada amb el nombre 25 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la casa i terra de Matías Sans; al sud, amb el carrer de Lanuza; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd., 12a).
Mateo Adrover Servera i Antonia Vicens Bordoy moriren el 8 de desembre de 1913 i el 18 de maig de 1916, respectivament, amb testament mancomunat que havien ordenat al Terreno el 3 de desembre de 1913 davant el notari José Socías Gradolí, en què es nomenaren mútuament hereus universals usufructuaris i nomenaren hereus en parts iguals els seus cinc fills: Antonia, Magdalena (casada amb Mateo Modesto Ramis), Isabel (veïnada de Madrid), Bárbara (veïnada de Montevideo) i Mateo Adrover Vicens. Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1917 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que consistia en una casa amb dues botigues marcades amb els nombres 29-1r i 29-2n del carrer de José Villalonga i dos pisos marcats amb els nombres 29 i 29-3r de dit carrer. Confrontava al nord amb la casa i terra de Francisco Enseñat, abans de Matías Sans; al sud, amb el carrer de Lanuza; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga. Antonia s’adjudicà el pis nombre 29. Magdalena s’adjudicà una peça de terra de 523 m², la botiga nombre 29-2n i el pis nombre 29-3r. Bárbara s’adjudicà una peça de terra de 301 m² i la botiga nombre 29-1r. Mateo vengué la seva 1/4 part indivisa de la propietat a la seva germana Magdalena per preu de 860 pessetes (íd., 19a-21a; RP6, 10674-10675-terme, 1a).
Antonia Adrover Vicens, veïnada de Madrid, morí viuda i sense testar el 9 de setembre de 1943, i en acte de 15 de febrer següent dictat per Francisco Arias Rodríguez Barba, jutge de primera instància nombre 13 de Madrid, en fou declarat hereu legal el seu pubil, Cristóbal Ferrer Adrover, funcionari, veïnat de Barcelona, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de març següent autoritzada pel notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda (RP6, 457-terme, 22a).
Magdalena Adrover Vicens morí el 6 de desembre de 1964 amb testament que havia disposat el 27 d’abril de 1956 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Eusebio (†23-6-1964), Carmen, Catalina i Antonia Modesto Adrover, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de novembre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra de 500 m² amb una botiga i un pis marcats amb els nombres 97 i 99 (abans 29-2n i 29-3r) del carrer de José Villalonga, endemés d’una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 12 del carrer de Lanuza que hi feu construir la difunta (RP6, 10674-terme, 2a).
L’11 de juliol de 1959 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Bárbara Adrover Vicens donà la propietat al ferrer Gabriel Sastre Monserrat. Bárbara Adrover Vicens estava casada amb Francisco Sastre Colomar, vivien a Montevideo i tenien un fill anomenat Esteban Sastre Adrover, casat amb Dalia Martínez (RP6, 10675-terme, 2a).
Gabriel Sastre Monserrat morí el 23 de maig de 1965 amb testament que havia disposat el 3 de març de 1960 davant dit notari Villanueva, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Sancho Sansó, i propietària, la seva pubila, Margarita Sastre Sancho, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 89 del carrer de José Villalonga (íd., 3a).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al picapedrer Cristóbal Sampol Rosselló, natural d’Alaró i veïnat de Palma, per preu de 116 lliures el trast nombre 299, de 29 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 298; al sud, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 300 (RP6, 477-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 24 de gener de 1868 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Cristóbal Sampol Rosselló adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 30 escuts el trast nombre 300, de 15 destres, que confrontava al nord amb el trast nombre 301; a l’est, amb el trast nombre 299, del comprador, i al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 975-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de juny de 1874 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Cristóbal Sampol Rosselló agrupà ambdós trasts sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 2.333 pessetes amb 32 cèntims a Francisca Ana Simó Quetglas, casada amb el peó José García Carrasco. Aleshores ocupava una superfície de 44 destres i confrontava al nord amb terra de Miguel Pujol; al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample, i a l’est, amb el camí de la Bonanova (RP6, 2467-terme, 1a).
El 3 de juny de 1875 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Francisca Ana Simó Quetglas vengué la propietat per preu de 3.737 pessetes amb 2 cèntims al capità retirat Pedro Oliver Bosch, qui mitjançant escriptura de 27 de maig de 1881 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll la vengué per preu de 4.850 pessetes a l’escrivent Cándido Fernández Tiagonce (íd.: 2a, 5a).
Cándido Fernández Tiagonce, natural de Lugo, fill de Ramón Fernández i de Vicenta Tiagonce, morí de càncer de laringe als 65 anys el 4 de juliol de 1908 sense testar i en foren declarats hereus els seus cinc fills: Adela Fernández García, nascuda del seu matrimoni amb Rosa García Simó, i Miguel, Arturo, Magdalena i Carmen Fernández Serra, nascuts del seu matrimoni amb Carmen Serra Juan (†15-1-1940) (íd., 9a).
Miguel Fernández Serra morí sense testar el 23 de novembre de 1952 i en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus sis fills: Carmen, Catalina, Miguel, Bartolomé, Concepción i María Fernández Bosch, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Bosch Sansó (†13-2-1953) (íd.).
Adela Fernández García morí fadrina i sense testar el 22 de febrer de 1959 i en foren declarats hereus legals els seus germans consanguinis Arturo, Magdalena i Carmen Fernández Serra i els seus nebots Carmen, Catalina, Miguel, Bartolomé, Concepción i María Fernández Bosch (íd.).
Arturo Fernández Serra morí fadrí el 10 de novembre de 1965 amb testament que havia disposat el 22 d’abril anterior davant el notari José Clar Salvá, en què nomenà hereus en parts iguals les seves dues germanes Magdalena i Carmen Fernández Serra i José Soliva Serra. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de juliol de 1969 autoritzada pel mateix notari (íd.).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Miguel Muntaner Gordiola el trast nombre 320, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 321; al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample, i a l’est, amb el trast nombre 319, de Jaime Espases. El preu fou de 60 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 478-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 19 de gener de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Miguel Muntaner Gordiola adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, el trast nombre 321, de 15 destres, sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar un cens reservatiu de 3 lliures creat damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Confrontava al nord amb la propietat de Jaime Ramis; al sud, amb la propietat del comprador; a l’est, amb la propietat de Francisco Estades, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 403-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 de febrer següent autoritzada per dit notari Socías, Miguel Muntaner Gordiola agrupà ambdós trasts sota una mateixa finca registral i la vengué al barber Nicolás Llobet Alcover sense preu d’entrada però amb l’obligació de pagar dues partides de cens de 3 lliures cadascuna. Aleshores ocupava una superfície de 30 destres (RP6, 421-terme, 1a).
El 13 de juliol de 1874 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Nicolás Llobet Alcover vengué la propietat al prevere Tomás Pizá Muntaner per preu de 500 pessetes i l’obligació de pagar els dos censos (íd., 3a).
Tomás Pizá Muntaner morí als 59 anys el 14 de desembre de 1894 amb testament hològraf que havia disposat el 28 de novembre anterior i que fou protocol·litzat pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 8 de gener següent, en què llegà 250 pessetes al Col·legi de la Sapiència; a tots els seus nebots i nebodes, fills de la seva difunta germana Antonia, 750 pessetes repartibles entre ells en parts iguals, i 250 pessetes a cadascun dels seus germans Sebastián, Antonio, Isabel i Margarita Pizá Muntaner. Nomenà hereva universal la seva ànima. Nomenà marmessors el prevere Mateo Gelabert Bosch i el tonsurat Lorenzo Gamundí Colom, i ordenà que una vegada venuts els béns s’invertís la meitat en les obres de la Seu que considerassin els administradors i es destinàs l’altra meitat a la confraria de Sant Pere i Sant Bernat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i una tanca amb dues cisternes i estava marcada amb el nombre 83 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la casa d’Antonia Ramis, abans de Jaime Ramis; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb les cases de Bartolomé Molinas Amengual i José Ferrer Palou, abans de Francisco Estrades Moré, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd., 6a).
Mateo Gelabert Bosch i Lorenzo Gamundí Colom vengueren la propietat a Miguel Colom Capó, qui la vengué per preu de 1.500 pessetes a Lorenzo Gamundí Colom mitjançant escriptura de 31 de maig de 1913 autoritzada per dit notari Massanet (íd., 7a-9a).
El 18 d’octubre de 1930 davant dit notari Massanet, Lorenzo Gamundí Colom vengué la propietat per preu de 8.100 pessetes al prevere Francisco Aguiló Miró. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, pis i altres dependències i estava marcada amb els nombres 83 i 83-1r del carrer de José Villalonga i el nombre 4 del carrer de Rubert (íd., 10a).
Francisco Aguiló Miró morí el 8 de juliol de 1954 amb testament que havia ordenat l’11 de febrer de 1944 davant el notari Juan Alemany Valent, en què llegà certes finques a la seva germana política Francisca Piña Fuster i a Magdalena Cortés Miró (casada amb el comerciant Andrés Valls Forteza), i nomenà hereva usufructuària dita germana política, i propietari, el seu nebot José Aguiló Molinas, xòfer. Mitjançant escriptura de 7 de març següent autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà José Aguiló Molinas. Aleshores comprenia tres cisternes (íd., 11a).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Juan Quintana Nadal, fill de Joan i de Caterina, els trasts nombres 281, 282 i 283, de 45 destres. Confrontaven al nord i a l’est amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 284, d’Antonio Arrom, i a l’oest, amb els trasts nombres 278, d’Antonio Bosch, i 279, d’Antonio Perelló. El preu fou de 120 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 479-PG, 1a).
Juan Quintana Nadal morí als 53 anys el 12 de setembre de 1865 amb testament que havia disposat el 28 de desembre de 1861 davant el notari Antonio Fernández, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan (capità d’infanteria), Catalina (†5-9-1865), Ana Augusta i Emilia Quintana March (†11-9-1865), i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina March Pujol (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1871 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, José Salas Palmer redimí el cens que gravava la propietat després que Catalina March Pujol pagàs la quantitat de 120 lliures (íd., 4a).
Catalina March Pujol morí viuda als 57 anys el 18 de gener de 1879 amb testament que havia ordenat el dia anterior davant el notari Gabriel Estelrich Torres, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Juan i Ana Augusta. Mitjançant escriptura de 29 de novembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 8a).
El 14 de maig de 1892 davant el notari Juan Palou Coll, Juan Quintana March vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes al metge Tomás Darder Enseñat, qui mitjançant escriptura de 9 de març de 1918 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera la vengué pel mateix preu a José Servera Roca (RP6, 479-terme, 11a-12a).
José Servera Roca morí als 43 anys el 4 de setembre de 1927 amb testament que havia disposat el 7 d’octubre de 1905 davant dit notari Jaume, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Vidal Verd, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Francisco ([n. 25-10-1894], metge), José (n. 5-8-1897), María Magdalena ([n. 23-2-1906], casada amb Salvador Moschella Giannetto) i Antonio Servera Vidal (n. 5-1-1908). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de novembre següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas. Aleshores la propietat confrontava al nord amb el carrer de León, i a l’est, amb el carrer de la Salud (íd., 13a-14a).
El 22 de novembre de 1944 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Catalina Vidal Verd i els seus fills vengueren a Jaime Cortés Forteza per preu de 800 pessetes una porció de 279,56 m² que confrontava al nord amb el carrer de León; al sud, amb terreny romanent; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb els trasts nombres 278, 279 i 280. Mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1951 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Jaime Cortés Forteza vengué la propietat per preu de 6.000 pessetes a María de la Concepción Viader Sitjes, veïnada de Sóller (RP6, 23456-terme, 1a-2a).
El 10 de gener de 1945 davant el notari José Vidal Busquets, Catalina Vidal Verd i els seus fills vengueren a Ricardo Pérez Avilés per preu de 800 pessetes una porció de 279,94 m² que confrontava al nord amb terreny romanent; al sud, amb la propietat dels successors d’Antonio Arrom; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb la propietat de Leandro Pérez Ginard (RP6, 479-terme, 15a).
El 3 de maig de 1945 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Catalina Vidal Verd i els seus fills vengueren a l’industrial Juan Oliver Roca per preu de 1.000 pessetes una porció de 276 m² que confrontava al nord amb la propietat que adquirí Jaime Cortés Forteza; al sud, amb la propietat de Leandro Pérez Ginard; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb els trasts nombres 278, 279 i 280. Mitjançant escriptura de 5 de març de 1955 autoritzada pel mateix notari, Juan Oliver Roca (casat amb Francisca Alorda Paracuellos) vengué la propietat per preu de 23.000 pessetes a María de la Concepción Viader Sitjes (RP6, 23457-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1957 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, María de la Concepción Viader Sitjes manifestà que havia agrupat ambdues porcions sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 555,56 m², damunt la qual havia fet construir tres edificis: un de semisoterrani i tres plantes i dos de planta baixa, els quals estaven marcats amb els nombres 106 i 108 del carrer de la Salud (RP6, 29986-terme, 1a).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Antonio Perelló Horrach, fill d’Onofre i de Magdalena, per preu de 60 lliures el trast nombre 279, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 280, de Lorenzo Pons Ordinas; al sud, amb el trast nombre 278, d’Antonio Bosch Barceló; a l’est, amb el trast nombre 282, de Juan Quintana Nadal, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 480-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 de maig de 1866 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, Antonio Perelló Horrach vengué la propietat per preu de 400 escuts a Miguel Morey Cuart, porter del Tribunal de Comerç. Aleshores comprenia una casa de 46,98 m² que hi havia fet construir el venedor (íd., 2a).
Miguel Morey Cuart morí viudo als 76 anys el 19 d’octubre de 1876 amb testament que havia disposat el 26 d’agost anterior davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereva la seva pubila, Juana Ana Morey Blascos, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat confrontava al nord amb la finca de Francisca Bennásar; al sud, amb la de María Antonia Piña Cortés; a l’est, amb la de Catalina March Pujol, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 3a).
Juana Ana Morey Blascos, viuda en primeres núpcies de José Ballester Llompart i casada al temps de la seva mort amb Miguel Estrades Moré, morí el 24 de desembre de 1885 amb testament que havia ordenat el 27 de març de 1880 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris, els fills pòstums i naixedors amb substitució a favor del seu home, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a-5a).
El 17 d’agost de 1893 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Estrades Moré vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Bárbara Obrador Mora (íd., 6a).
Bárbara Obrador Mora morí viuda als 67 anys el 13 d’abril de 1894 amb testament que havia disposat el 22 d’agost anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Mateo i Francisca Alorda Obrador (casada amb Manuel Ravés). Mitjançant escriptura de 5 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca (íd., 7a-8a).
L’11 de març de 1940 davant el notari Juan Alemany Valent, Francisca Alorda Obrador (†29-1-1942) vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes a Francisca Alorda Paracuellos, casada amb Juan Oliver Roca (íd., 9a-10a).
Mitjançant escriptura de 5 de març de 1955 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Francisca Alorda Paracuellos vengué la propietat per preu de 73.000 pessetes a María de la Concepción Viader Sitjes, qui mitjançant escriptura de 23 de juliol de 1957 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich adquirí de Margarita Salom Amer i del seu pubil, Pedro Vallespir Salom, per preu de 13.500 pessetes el trast nombre 280, de 15 destres. Mitjançant escriptura de 12 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, María de la Concepción Viader Sitjes manifestà que havia agrupat ambdues porcions sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 30 destres, damunt la qual havia fet construir una casa de dues plantes i jardí posterior marcada amb els nombres 129 i 131 del carrer de José Villalonga i el nombre 19 del carrer de León (íd., 11a; RP6, 1845-terme, 10a; RP6, 29988-terme, 1a).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al trencador Antonio Bosch Barceló el trast nombre 278, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 279, d’Antonio Perelló Horrach; al sud, amb el trast nombre 277, d’Andrés Pons Bestard; a l’est, amb el trast nombre 283, de Juan Quintana Nadal, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 60 lliures, ço és, 30 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 481-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 d’octubre de 1864 autoritzada per dit notari Perelló, Antonio Bosch Barceló vengué la propietat a Josefa Eychard Ferriol, casada amb Gabriel Ginard, «ausente de esta isla hace más de veinte años», per preu de 800 lliures i l’obligació de pagar el cens. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i cotxeria de dos aiguavessos de 2.640 pams quadrats (íd., 3a).
El 15 de maig de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Josefa Eychard Ferriol vengué la propietat a María Sabater Sancho, casada amb José Miró Pou, per preu de 500 lliures i l’obligació de pagar el cens (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1871 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, María Sabater Sancho vengué la propietat a María Antonia Piña Cortés per preu de 500 lliures i l’obligació de pagar el cens. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, cotxeria i jardí (íd., 6a).
L’11 de desembre de 1871 davant dit notari Sancho, José Salas Palmer redimí el cens d’1 lliura 10 sous després que María Antonia Piña Cortés pagàs la quantitat de 30 lliures (RP6, 481-terme, 7a).
Mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1886 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, María Antonia Piña Cortés vengué la propietat a Francisco Piña Segura amb tots els mobles i aixovar per preu de 600 duros (íd., 10a).
El 7 de gener de 1889 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Francisco Piña Segura vengué la propietat a José Valls Piña amb tots els mobles i aixovar per preu de 1.500 pessetes, ço és, 1.000 pessetes per l’immoble i 500 pessetes pel mobiliari (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1902 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, José Valls Piña vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Enrique Arbós Jaquotot (íd., 12a).
El 23 d’abril de 1937 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Enrique Arbós Jaquotot vengué la propietat per preu de 12.000 pessetes a Leandro Pérez Ginard (íd., 16a).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a l’ebenista Andrés Pons Bestard per preu de 60 lliures el trast nombre 277, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 278, d’Antonio Bosch Barceló; al sud, amb el trast nombre 276; a l’est, amb el trast nombre 284, de Lorenzo Arrom Riutort, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 490-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de primer de desembre següent autoritzada per dit notari Perelló, Andrés Pons Bestard adquirí d’Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 20 lliures la meitat del trast nombre 276, de 7 destres i mig. Confrontava al nord amb el trast nombre 277, del comprador; al sud, amb l’altra meitat del trast nombre 276, de José Ferrer Bonafé; a l’est, amb part del trast nombre 285, de Lorenzo i Antonio Arrom Riutort, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 681-PG, 1a).
El 31 de març de 1868 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Andrés Pons Bestard agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 500 escuts al prevere Gaspar Vidal Vidal (†30-12-1902), beneficiat de la Seu (RP6, 1090-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 14 de juny de 1873 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Gaspar Vidal Vidal formà títol patrimonial eclesiàstic damunt l’usdefruit d’aquesta propietat. Aleshores comprenia dues cases contigües de dos aiguavessos de planta baixa i corral, una de 107 m² i l’altra de 76 m², fetes construir per Vidal (íd., 2a).
El 4 de juliol de 1901 davant el notari Mateo Jaume Servera, Gaspar Vidal Vidal vengué la propietat per preu de 900 pessetes a Antonia Cursach Mestre. En aquesta compravenda anava inclosa una faixa de terreny de 506,25 pams quadrats procedent del trast nombre 285 que servia de baixada al carrer de la Salud. Gaspar Vidal Vidal la tenia per compra al picapedrer Jaime Tomás Bover per preu de 60 pessetes mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1877 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 51 i 53 del carrer de José Villalonga (íd., 3a; RP6, 3164-terme, 1a-2a).
Antonia Cursach Mestre morí fadrina als 63 anys el 18 de desembre de 1926 amb testament que havia disposat el 27 d’octubre anterior davant el notari José Fernández del Busto, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva germana Margarita Cursach Mestre, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1928 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia dues cases amb jardí i un primer pis i estava marcada amb els nombres 51, 51-1r i 53 del carrer de José Villalonga (RP6, 1090-terme, 4a).
L’11 d’agost de 1928 davant el notari José Fernández del Busto, Margarita Cursach Mestre vengué a José Martorell Daviu per preu global de 5.000 pessetes la casa de planta baixa i jardí nombre 53 del carrer de José Villalonga, de 182,7 m², i la faixa de terreny que servia de baixada al carrer de la Salud. Confrontava al nord amb la casa nombre 51, romanent a la venedora; al sud, amb la casa de Sebastián Bujosa, i a l’est, amb el jardí de Jorge Vidal Morey (RP6, 13736-terme, 1a; RP6, 3164-terme, 4a).
El 14 següent davant dit notari Fernández, Margarita Cursach Mestre vengué a María Vallori Rotger per preu global de 7.000 pessetes el que restava d’aquesta propietat després de la segregació i una peça de terra de 245 m² procedent del trast nombre 266. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí de 185,25 m² marcada amb els nombres 51 i 51-1r del carrer de José Villalonga i la dessusdita peça de terra. Confrontava a la dreta amb la casa i corral venuda a José Martorell Daviu; a l’esquerra, amb la casa d’Enrique Arbós Jaquotot, i al fons, amb el jardí de Jorge Vidal Morey (RP6, 1090-terme, 5a).
María Vallori Rotger, natural de Selva, morí viuda el 28 d’agost de 1939 amb testament que havia ordenat el 12 de gener de 1932 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Margarita (casada amb el militar Andrés Mateu Seguí), María i Francisca Colom Vallori, i nomenà hereu universal propietari el seu home, Nicolás Colom Vallori (†17-1-1932). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
El 10 de març de 1934 davant el notari Nicasio Pou Ribas, José Martorell Daviu vengué a Blanche Parceint, de nacionalitat francesa, veïnada de Toló, representada per Bartolomé Arbona Bauzá, la casa de planta baixa i jardí nombre 53 del carrer de José Villalonga, els mobles i la faixa de terreny que servia de baixada al carrer de la Salud per preu global de 4.000 pessetes, ço és, 3.500 pessetes per la casa i la faixa i 500 pessetes pel mobiliari (RP6, 13736-terme, 2a; RP6, 3164-terme, 5a).
Mitjançant escriptura de 8 d’octubre de 1942 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Blanche Parceint, aleshores anomenada Blanche Dridy, casada amb Henri Dridy, vengué la casa i la faixa de terreny adjunta per preu global de 15.000 pessetes a Juan Cirer Llabrés. Aleshores la casa constava de planta baixa, pis i jardí i estava marcada amb els nombres 53 i 53-bis del carrer de José Villalonga (íd., 3a; íd., 6a).
Juan Cirer Llabrés morí fadrí i sense testar el 12 de maig de 1952, i en acte de 21 de juny següent dictat per Francisco Noguera Roig, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari d’actuacions Honorato Sureda Hernández en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus germans: José, Miguel (veïnat de Sineu) i Sebastián Cirer Llabrés (veïnat de Puigpunyent). Mitjançant escriptura de 29 de juliol següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren els béns de l’herència i Miguel s’adjudicà la casa i la faixa de terreny adjunta, que foren agrupades sota una mateixa finca registral (íd., 4a; íd., 7a; RP6, 28676-III, 1a).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a la jornalera Francisca Villalonga Bennásar, viuda de Jaime Borrás, natural de Lloseta i veïnada de Palma, els trasts nombres 291 i 308, de 36 destres. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 309 i 290; al sud, amb els trasts nombres 307 i 292, d’Antonio Serra Pons; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 144 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 4 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 493-PG, 1a).
Francisca Villalonga Bennásar morí viuda als 76 anys el 27 d’octubre de 1890 amb testament que havia disposat el 21 de setembre de 1886 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Francisca Ana i María Borrás Villalonga, i nomenà hereu universal el seu fill, Guillermo Borrás Villalonga, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 25 de març següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet construir la difunta, la qual estava marcada amb el nombre 44 del carrer de la Bonanova (íd., 6a-7a).
Guillermo Borrás Villalonga, jornaler, morí sense testar el 25 de desembre de 1913, i en acte de 8 de maig següent dictat per Antonio Cáceres Cáceres, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’oficial auxiliar Francisco Rubí en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cinc fills: Jaime, Juan, Francisca, María i Guillermo Borrás Salvá (RP6, 493-terme, 9a).
Jaime Borrás Salvá morí sense testar el 20 d’abril de 1946, i en acte de 18 d’octubre següent dictat per Emilio Bartolomé Lojo, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari d’actuacions Enrique Baena Mazzetti en fou declarat hereu legal el seu pubil, Guillermo Borrás Ferrer, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Francisca Ferrer Campins. Aleshores la propietat comprenia dues cases marcades amb el nombre 54 del carrer del Teniente Mulet i el nombre 95 del carrer de la Salud (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 17 de febrer de 1947 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, Juan Borrás Salvá, comerciant, vengué la seva 1/5 part indivisa de la propietat per preu de 654 pessetes als seus germans: Guillermo (picapedrer), María (mestra nacional) i Francisca Borrás Salvá, i al seu nebot Guillermo Borrás Ferrer (picapedrer). Al mateix acte dividiren la propietat en tres parts: María i Francisca Borrás Salvá s’adjudicaren una porció de 323,2 m² amb la casa nombre 95 del carrer de la Salud; Guillermo Borrás Salvá, una porció de 161,6 m² amb la casa nombre 54 (després 106) del carrer del Teniente Mulet, i Guillermo Borrás Ferrer, una peça de terra de 161,6 m² (íd., 14a-15; RP6, 24878-24879-terme, 1a).
Francisca Borrás Salvá morí el 26 d’agost de 1960 amb testament que havia ordenat el 31 d’agost de 1951 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Torrens Moreno ([†24-10-1960], fuster), i propietaris en parts iguals, els seus tres únics fills: Simón (representant), Guillermo (mecànic) i Juan Torrens Borrás (agricultor, veïnat de Consell). Consta de l’escriptura de 24 de desembre de 1970 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 131 (abans 95) del carrer de la Salud (RP6, 493-terme, 16a-17a).
Mitjançant escriptura de 24 de juny de 1970 autoritzada per dit notari Massanet, Guillermo Borrás Ferrer manifestà que damunt la seva peça de terra de 161,6 m² havia fet construir una casa de 106 m² de planta baixa destinada a cotxeria i un pis d’un sol habitatge (RP6, 24879-terme, 2a).
El 25 d’agost de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al jornaler José Roig Serra, natural d’Eivissa i veïnat de l’arraval de Santa Caterina, una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 195 i 196. Confrontava al nord i a l’est amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 197, i a l’oest, amb els trasts nombres 213 i 214, de Jorge Ferrer Bosch. El preu fou de 120 lliures, ço és, 30 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 4 lliures 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 494-PG, 1a).
José Roig Serra morí el 21 d’octubre de 1872 amb testament que havia disposat el 20 de setembre anterior davant el notari Francisco Mateu, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Salvá Berga ([†8-2-1890], jornalera), i propietaris en parts iguals, els seus fills: María (casada amb Antonio Vingut Arabí), Jaime, Pedro Juan, José i Vicente Roig Salvá. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de març següent autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres. Aleshores la propietat comprenia una casa (íd.: 5a, 7a).
Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1890 autoritzada pel notari de Santa Maria del Camí Matías Mascaró, els germans María, Jaime (jornaler), Pedro Juan (veïnat del Masnou), José (mariner) i Vicente Roig Salvá (jornaler) es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà José (RP6, 494-terme, 12a).
Mitjançant escriptura de 24 d’abril de 1891 autoritzada per dit notari Mascaró, José Roig Salvá vengué al comerciant o navilier Bartolomé Ginard Bauzá (casat amb Isabel Ramonell Ramonell, filla de Juan Ramonell Tocho) per preu de 575 pessetes una peça de terra de 200,22 m² que confrontava al nord i a l’est amb les cases del venedor; al sud, amb les cases de José Villalonga, i a l’oest, amb la casa del comprador. Al mateix acte José Roig Salvá vengué a la jornalera Magdalena Rigo Vicens per preu de 500 pessetes una casa de 74,7 m² i un corral de 87,22 m² que confrontaven al nord amb la casa romanent; al sud, amb la peça de terra de Bartolomé Ginard Bauzá; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terra que fou de Jorge Ferrer Bosch (RP6, 5867-5868-terme, 1a).
El 10 de juliol de 1891 davant el notari Antonio Mulet Mas, José Salas Muntaner redimí el cens de 4 lliures 10 sous que gravava l’íntegra propietat després que José Roig Salvá pagàs la quantitat de 300 pessetes (RP6, 494-terme, 17a).
José Roig Salvá morí el 27 de gener de 1941 amb testament que havia ordenat el 16 de setembre de 1884 davant el notari Matías Mascaró, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Apolonia Moragues García (†22-11-1939), i propietaris en parts iguals, els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser José i Bartolomé Roig Moragues. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 d’abril següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 9 del carrer de Lanuza (íd., 18a).
José Roig Moragues morí sense testar el 13 d’agost de 1950, i en acte de 30 de setembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma davant el secretari d’actuacions Honorato Sureda Hernández en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: José, Apolonia i Juan Roig Cavaller, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Cavaller Cortés. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de juny següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Al mateix acte els germans Roig Cavaller vengueren la seva meitat indivisa de la propietat al seu oncle Bartolomé Roig Moragues, ebenista, per preu de 3.000 pessetes. Aleshores confrontava a l’enfront amb el carrer de Lanuza; al fons, amb la casa i corral que fou de Vicente Roig; a la dreta, amb la casa i corral de María Salas, i a l’esquerra, amb el carrer de la Salud (íd.: 19a, 21a-22a).
Mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1953 autoritzada per dit notari Unzué, Bartolomé Roig Moragues donà la propietat al seu fill Bartolomé Roig Bestard, mestre nacional, veïnat d’Algaida. Aleshores ocupava una superfície de 188,12 m² i estava marcada amb els nombres 23 i 25, abans 9, del carrer de Lanuza (íd., 23a).
Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1898 autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors, Bartolomé Ginard Bauzá agrupà sota una mateixa finca registral la peça de terra de 200,22 m² que adquirí (1891) de José Roig Salvá i el trast nombre 213, de 15 destres, amb una casa i jardinet, que adquirí de Catalina Homar Bosch per preu de 1.500 pessetes mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1880 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. La propietat resultant comprenia una casa de planta baixa, jardí i cotxeria marcada amb el nombre 31 del carrer de José Villalonga i els nombres 32 i 32-1r del carrer de la Salud. Confrontava a l’enfront amb el carrer de José Villalonga; al fons, amb el carrer de la Salud; a la dreta, amb la casa i jardí d’hereus de Cecilio Ogazón Fernández, i a l’esquerra, amb la casa i jardí de Miguel Moragues (RP6, 5867-terme, 1a; RP6, 480-terme, 3a; RP6, 7112-terme, 1a).
El 26 de juliol de 1905 davant el notari Juan Palou Coll, Bartolomé Ginard Bauzá vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Miguel Pujadas Alonso, veïnat d’Inca, qui mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1916 autoritzada pel notari José Socías Gradolí la vengué per preu de 5.000 pessetes al comerciant Damián Caubet Nicolau, súbdit espanyol resident a San Juan (Puerto Rico) (RP6, 7112-terme: 4a, 6a).
Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1922 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Damián Caubet Nicolau agrupà sota una mateixa finca registral aquesta propietat i una altra que adquirí al mateix acte del comerciant Antonio Caubet Pons per preu de 1.000 pessetes i que consistia en una peça de terra de 243,39 m² amb una casa marcada amb el nombre 35 del carrer de José Villalonga. La finca resultant ocupava una superfície de 506 m², comprenia casa, jardins i altres dependències i estava marcada amb els nombres 31 i 35 del carrer de José Villalonga i els nombres 32 i 32-1r del carrer de la Salud. Confrontava amb la resta de la propietat d’Antonio Caubet Pons i les propietats de Miguel Moragues i Magdalena Rigo (RP6, 11795-11796-terme, 1a).
Damián Caubet Nicolau morí el 10 de gener de 1947 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Guillermina González Albert, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Damián (misser) i Remigia Caubet González (escultora, casada amb el comerciant Damián Ramis Vanrell). Mitjançant escriptura de 8 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Remigia mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1952 autoritzada pel mateix notari (RP6, 11796-terme, 2a).
Magdalena Rigo Vicens morí viuda el 24 de febrer de 1944 amb testament que havia disposat el 28 de març de 1933 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: José, Catalina (veïnada de les Salines, casada amb Gabriel Peña Mir), Bartolomé i Vicente Roig Rigo. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de maig següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 34, abans 31, del carrer de la Salud (RP6, 5868-terme: 2a, 6a).
El 18 de desembre de 1954 davant dit notari Chacártegui, Vicente Roig Rigo adquirí les parts indivises dels seus germans per preu global de 9.750 pessetes. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 80 del carrer de la Salud (íd., 7a).
El 4 de setembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Mateo Urech Cifre, oficial de la secretaria de l’Ajuntament de Palma, els trasts nombres 330, 331, 332, 333, 346, 347, 348 i 349, de 120 destres. Confrontaven al nord, a l’est i a l’oest, amb camins d’establidors d’un destre d’ample, i al sud, amb el trast nombre 334, de Jaime Ramis Comas, i el trast nombre 345. El preu fou de 480 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 24 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Mitjançant escriptura de 4 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, Mateo Urech Cifre reté la propietat perquè considerava que el cens li era onerós (RP6, 553-PG: 1a, 3a).
El 26 de novembre de 1863 davant dit notari Perelló, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Miguel Tacón García de Lisón els trasts nombres 330, 331, 332, 333, 334, 335, 336, 337, 342, 343, 344, 345, 346, 347, 348, 349, 350, 351, 352, 353, 354, 355, 356, 357, 362, 363, 364, 365, 366, 367, 368 i 369, de 527 destres. Confrontaven al nord i a l’est amb camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb els trasts nombres 338, 341, 358, 361 i 370, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver de Sa Majestat. El preu fou de 2.000 lliures, ço és, 1.000 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 50 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 680-PG, 1a).
El 7 de novembre de 1864 davant dit notari Perelló, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Miguel Tacón García de Lisón per preu de 371 lliures els trasts nombres 300, 355, 358, 361, 370, 371, 372, 373, 374, 375, 376, 377, 378, 379, 380, 381, 382 i 383, de 305 destres. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 357, 362 i 369, del comprador; al sud, amb un camí d’un destre d’ample que anava al Retiro; a l’est, amb un altre camí d’un destre d’ample, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver (RP6, 198-terme, 1a).
Miguel Tacón García de Lisón, I marqués de Bayamo i II duc de la Unió de Cuba, nasqué a Popayán (Colòmbia) el 24 de juny de 1809. Era fill de Miguel Tacón Rosique (1775-1855) i d’Ana Polonia García de Lisón Soycoli. Es casà (1838) amb Francisca de Sales Hewes Kent (†1888) i en foren fills Miguel Juan José, Bernardo Luis, Carolina Juana (marquesa de Villadarias, resident a França), Carlota Matilde (casada amb Pedro Dezcallar Gual), Francisca de Sales i María del Carmen Tacón Hewes. Morí als 60 anys el 7 d’octubre de 1869 amb testament que havia disposat el 8 de juny de 1856 davant el notari de Madrid Santiago de la Granja, en què deixà 1/5 part dels béns a la seva dona i nomenà hereus universals propietaris els seus fills. Mitjançant escriptura de primer de febrer de 1879 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas es dividiren els béns de l’herència i Bernardo Luis s’adjudicà, entre d’altres, la casa del carrer de Sant Jaume, diverses propietats a la ciutat de Cartagena i els 50 trasts situats al pla del castell de Bellver, els quals foren agrupats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 14.400 m². Confrontava al nord amb terra de Lorenzo Sastre i un camí; al sud, amb la casa i terra de Nicolás Rullán; a l’est, amb dos camins i la propietat d’hereus de Luis Massanet, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver (RP6, 3495-terme, 1a).
Amb escriptures de 2 de desembre de 1881 i 8 d’agost de 1882 autoritzades pel notari Cayetano Socías Bas, José Salas Palmer i Jaime Ramis Comas redimiren els censos que gravaven la propietat després que Bernardo Luis Tacón Hewes pagàs la quantitat de 3.333 pessetes amb 33 cèntims (íd., 2a-4a).
Bernardo Luis Tacón Hewes destinà la propietat a la venda en trasts. Les compravendes les efectuava el seu apoderat, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, secretari del jutjat municipal del districte de la Llonja, i en alguna ocasió, l’apoderat substitut, Francisco Rebassa Mulet.
El 30 d’agost de 1882 davant el notari Cayetano Socías Bas, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, establí a Matías Bosch Palmer, professor d’instrucció primària, una peça de terra de 61 destres i 8 cèntims per preu d’entrada de 710 pessetes i cens reservatiu de 30 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 21 de desembre. Confrontava al nord, a l’est i a l’oest, amb camins d’establidors, i al sud, amb la propietat d’Eusebio Miró Piquer (RP6, 4152-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 de maig de 1906 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Matías Bosch Palmer vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Juan Vidal Verd. Aleshores comprenia una casa de soterranis i planta baixa que hi feu construir el venedor. Confrontava al nord amb el carrer de la Iglesia; al sud, amb la propietat d’Eusebio Miró Piquer; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 6a).
El 12 de gener de 1907 davant dit notari Sancho, les germanes Catalina i María del Carmen Capllonch Puerto redimiren el cens que gravava la propietat després que Juan Vidal Verd pagàs la quantitat de 600 pessetes (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 9 de desembre de 1929 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Juan Vidal Verd vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes al matrimoni Antonio Salas Milans, enginyer industrial, i Marta Cardenal Pujals. Aleshores comprenia una casa de soterranis, planta baixa i pis (íd., 8a).
El 8 de maig de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Antonio Salas Milans i Marta Cardenal Pujals vengueren la propietat per preu de 146.500 pessetes al metge Gonzalo Aguiló Mercader (íd., 9a).
El 6 de setembre de 1882 davant el notari Cayetano Socías Bas, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué al botiguer Eusebio Miró Piquer per preu de 1.230 pessetes una peça de terra de 60 destres que confrontava al nord amb la propietat de Matías Bosch Palmer; al sud, amb terreny romanent, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins (RP6, 4158-terme, 1a).
Eusebio Miró Piquer morí fadrí als 62 anys el 9 de desembre de 1911 amb testament que havia disposat el 20 de juliol de 1896 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva germana Matilde Miró Piquer, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de febrer següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i alts marcada amb el nombre 41 del carrer del Dos de Mayo. Confrontava al nord amb la propietat de Juan Vidal Verd, abans de Matías Bosch Palmer; al sud, amb la propietat de Ramón Obrador; a l’est amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 2a).
El 5 de juny de 1914 davant el notari José Llambías Llompart, Matilde Miró Piquer vengué la propietat per preu de 2.250 pessetes a l’industrial Ricardo Estrada Prats (íd., 3a).
Ricardo Estrada Prats morí als 50 anys el 12 de març de 1918 amb testament que havia ordenat el 6 anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Ricardo, Felisa, Miguel i Juan Estrada Brasó, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Enriqueta Brasó Soler. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de setembre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 6a).
El 7 de novembre següent davant dit notari Massanet vengueren la propietat per preu de 2.250 pessetes a María Felicia Casas Amorós, casada amb Juan O’Neille Villalonga (íd., 7a).
María Felicia Casas Amorós, viuda en primeres núpcies de José Sancho Condis i en segones de Juan O’Neille Villalonga (†10-2-1924), morí el 21 de novembre de 1957 amb testament que havia disposat el 5 de desembre de 1917 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus el seu pubil, Juan José Sancho Casas, i el seu home, Juan O’Neille Villalonga. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 77, abans 41, del carrer del Dos de Mayo i el nombre 130 del carrer de José Villalonga (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 29 de maig de 1958 autoritzada pel notari José Masot Novell, Juan José Sancho Casas vengué la propietat per preu de 40.000 pessetes al comerciant Damián Terrasa Huguet (íd., 9a).
Damián Terrasa Huguet morí el 13 de juny de 1960 amb testament que havia ordenat el 2 de maig anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què després de declarar que no tenia successió nomenà hereus amb designació de béns els seus pares, Antonio Terrasa Durán i María Huguet Moll, i la seva dona, Marjorie Carol Poyski, a la qual destinà aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
El 7 d’agost de 1969 davant dit notari Chacártegui, Marjorie Terrasa Alston, abans Marjorie Carol Poyski, de nacionalitat nord-americana, veïnada de Nova York, casada (1963) amb Casco Alston (†1987), vengué la propietat per preu de 162.000 pessetes a Jaime Ripoll Gelabert i a Isabel Terrasa Huguet (íd., 11a).
El 28 de desembre de 1882 davant el notari Cayetano Socías Bas, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué a Lorenzo Sastre Perelló per preu de 225 pessetes una peça de terra de 22 destres i mig que confrontava al nord amb terra del comprador; al sud, amb terreny romanent; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver (RP6, 4225-terme, 1a).
El 30 de maig de 1891 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué al pilot Bartolomé Alzina Nicolau per preu de 678 pessetes una porció de 400 m² que confrontava al nord amb la prolongació del carrer de Rubert; al sud i a l’oest, amb terreny romanent, i a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo (RP6, 5843-terme, 1a).
Bartolomé Alzina Nicolau morí el 22 d’abril de 1910 amb testament que havia disposat el 8 de juliol anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal usufructuari el seu nebot Mateo Alzina Henales, i propietari, el fill d’aquest i fillol del testador Mateo Alzina Camps. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1936 autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach, Mateo Alzina Henales i Mateo Alzina Camps, metge, vengueren la propietat per preu de 300 pessetes al picapedrer Anselmo Cardona Olmo (íd., 3a).
El 4 d’abril de 1938 davant dit notari Gual, Anselmo Cardona Olmo vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Conradine Goldmann geb Vogel, súbdita alemanya, resident a Palma, casada amb el comandant de l’exèrcit alemany Theodor Goldmann. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i soterrani que hi feu construir el venedor, la qual estava marcada amb el nombre 9 del carrer de Rubert (íd.: 4a, 7a).
Mitjançant escriptura de 12 d’agost de 1941 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Conradine Goldmann geb Vogel vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes a Ramona Fuenmayor Bisellach (íd., 8a).
El 12 de febrer de 1947 davant dit notari Chacártegui, Ramona Fuenmayor Bisellach vengué la propietat per preu d’11.300 pessetes a María Salas Durán, casada amb Agustín Munné Sugrañes. Aleshores estava marcada amb el nombre 7, abans 9, del carrer de Rubert (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 26 de gener de 1951 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, María Salas Durán vengué la propietat per preu d’11.250 pessetes a Ramona Silvia Castelló de Homem Christo (abans Castelló Fuenmayor), casada amb Pablo de Homem Christo. Aleshores estava marcada amb el nombre 33, abans 7, del carrer de Rubert i els nombres 108 i 110 del carrer del Dos de Mayo (íd., 10a).
El 30 de maig de 1891 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué al pilot Bartolomé Alzina Nicolau per preu de 404 pessetes una porció de 240 m² que confrontava al nord, al sud i a l’oest amb terreny romanent, i a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo (RP6, 5844-terme, 1a).
Bartolomé Alzina Nicolau morí el 22 d’abril de 1910 amb testament que havia disposat el 8 de juliol anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal usufructuari el seu nebot Mateo Alzina Henales, i propietari, el fill d’aquest i fillol del testador Mateo Alzina Camps. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 12 de maig de 1936 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Mateo Alzina Henales i Mateo Alzina Camps, metge, vengueren la propietat per preu de 300 pessetes al matrimoni José Ignacio Casasnovas i María Pons Busquets (íd., 3a).
El primer de juny de 1891 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué al prevere Francisco Salvá Fullana per preu de 669 pessetes amb 50 cèntims una porció de 400 m² que confrontava al nord i al sud amb terres de Bartolomé Alzina Nicolau; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb terra romanent al venedor (RP6, 5845-terme, 1a).
L’11 de novembre de 1891 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué al militar Antonio Rosselló Feliu per preu de 1.500 pessetes una peça de terra de 15.000 pams quadrats amb dos ametlers que confrontava al nord i al sud amb terreny romanent; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (RP6, 5911-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 8 de novembre de 1919 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonio Rosselló Feliu vengué la propietat per preu de 6.250 pessetes a l’industrial Mateo Forteza Fuster. Aleshores comprenia una casa que hi feu construir el venedor, la qual estava marcada amb el nombre 56 del carrer de José Villalonga i el nombre 45 del carrer del Dos de Mayo (íd., 7a).
El 14 de desembre de 1934 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Mateo Forteza Fuster vengué la propietat per preu de 6.000 pessetes a José Bonnín Aguiló. Aleshores estava marcada amb el nombre 58 del carrer de José Villalonga i el nombre 45 del carrer del Dos de Mayo (íd., 13a).
José Bonnín Aguiló, comerciant, morí el 29 de setembre de 1959 amb testament que havia disposat el 30 d’octubre de 1957 davant el notari José Masot Novell, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Concepción Forteza Flores (†16-5-1961), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Margarita, Francisca, Joaquín (comerciant) i Gaspar Bonnín Forteza (comerciant). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de març següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 138, abans 58, del carrer de José Villalonga i el nombre 45 del carrer del Dos de Mayo (íd., 14a).
Poc després vengueren la propietat per preu de 350.000 pessetes a l’entitat Picó Roca Hoteles SA (PIROTELSA), que l’adquirí representada pel comerciant Antonio Roca Albertí i el misser Antonio Porcel Salas. Ocupava una superfície de 573,2 m² i la casa havia estat enderrocada (íd., 15a).
El 28 de novembre de 1891 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué a Gaspar Vidal Vidal, canonge doctoral, tres peces de terra de 3.787 m², 500 m² i 230 m² per preu de 1.000 pessetes, 674 pessetes amb 50 cèntims i 200 pessetes, respectivament. La primera comprenia una casa rústica i un aljub i confrontava al nord amb la propietat de Matías Bosch, abans d’Emilio Miró; al sud, amb terreny romanent; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb la paret que la separava del bosc del castell de Bellver. La segona confrontava al nord amb la propietat d’Emilio Miró; al sud, amb la propietat d’Antonio Rosselló; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo. La tercera confrontava al nord amb la propietat de Bartolomé Alzina; al sud, amb el camí del Polvorín; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb terra romanent (RP6, 5912-5914-terme, 1a).
Gaspar Vidal Vidal destinà les terres a la venda en trasts.
El 5 de febrer de 1894 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Gaspar Vidal Vidal vengué a l’escultor Lorenzo Ferrer Martí la peça de terra de 500 m² i una porció de 340 m² per preu de 1.750 pessetes i 565 pessetes, respectivament. Damunt el trast de 500 m² feu construir una casa que constava de botiga, pis, porxo i terrat. El trast de 340 m² confrontava a l’est amb el carrer del Dos de Mayo (RP6, 5913-terme: 2a, 5a; RP6, 6324-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 19 de maig de 1911 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Lorenzo Ferrer Martí vengué al misser Ramón Obrador Barceló el trast de 500 m² i el trast de 340 m² per preu de 4.000 pessetes i 200 pessetes, respectivament (íd., 7a; íd., 5a).
Ramón Obrador Barceló morí als 72 anys el 5 de gener de 1924 amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1922 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Margarita Rotger Martorell (†20-7-1945), i propietari, el seu fill Antonio Obrador Rotger. Aleshores la casa construïda damunt el trast de 500 m², que també tenia jardí, estava marcada amb el nombre 56 del carrer de José Villalonga i confrontava al nord amb la propietat de María Felicia Casas Amorós; al sud, amb la propietat de Mateo Forteza Fuster; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo. El trast de 340 m² comprenia una cotxeria marcada amb el nombre 42 del carrer del Dos de Mayo i confrontava al nord amb el carrer del Duque; al sud i a l’oest, amb la propietat de Jaime Roca Rayó, i a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 9a; íd., 6a).
El 12 de juliol de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Antonio Obrador Rotger vengué el trast de 500 m² per preu de 180.000 pessetes al comerciant Gregorio Cañellas Mesquida, qui mitjançant escriptura d’11 de juny de 1969 autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a la seva dona, Dora Ronneberger. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 134 del carrer de José Villalonga (RP6, 5913-terme, 11a-13a).
El 26 de setembre de 1956 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Antonio Obrador Rotger vengué el trast de 340 m² per preu de 9.000 pessetes a Ángela Millán Bermejo, casada amb Juan Cañellas Morey, la qual hi feu construir una casa de planta baixa i jardí o corral marcada amb el nombre 96 del carrer del Dos de Mayo (RP6, 6324-terme, 8a-9a).
El 7 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Gaspar Vidal Vidal vengué a l’industrial Manuel Bony Miquel per preu de 75 pessetes una peça de terra de 104 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres de Bernardo Luis Tacón Hewes; al sud, amb terra del comprador, i a l’est, amb terreny romanent al venedor (RP6, 6344-terme, 1a).
Al mateix acte Manuel Bony Miquel adquirí de Bernardo Luis Tacón Hewes per preu de 300 pessetes una peça de terra de 567 m² que confrontava al nord amb terreny de Gaspar Vidal Vidal; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb terreny romanent i terra de Franco Jaume Garcías mitjançant paret (RP6, 6343-terme, 1a).
Com que ambdues peces de terra eren contigües foren agrupades sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 672 m² i confrontava al nord amb terreny de Gaspar Vidal Vidal; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terrenys de Gaspar Vidal Vidal, Bernardo Luis Tacón Hewes i Franco Jaume Garcías mitjançant paret, i a l’oest, amb terrenys de Gaspar Vidal Vidal i Bernardo Luis Tacón Hewes (RP6, 6345-terme, 1a).
El 20 de juny de 1896 davant el notari Juan Palou Coll, Manuel Bony Miquel adquirí d’Antonia Amengual Campins per preu de 200 pessetes una porció de 37,1 m² que confrontava a l’est amb la casa i terra del comprador. Al mateix acte agregà aquesta peça de terra a les anteriors. La finca resultant consistia en terra i cases (RP6, 6771-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 de gener de 1897 autoritzada per dit notari Palou, Manuel Bony Miquel vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Josefa Desclaux Bernat Verí, qui amplià la superfície de la finca amb l’adquisició d’altres dues peces de terra. D’una banda, lo endemà de la compravenda anterior davant el mateix notari adquirí d’Antonia Amengual Campins per preu de 250 pessetes una porció de 650,8 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres de la compradora, i al sud, amb el carrer de Rubert. De l’altra, el 16 de juliol següent davant el mateix notari adquirí de Gaspar Vidal Vidal per preu de 150 pessetes una peça de terra que confrontava al sud amb la casa i terra de la compradora (RP6, 6772-terme, 4a; RP6, 6913-terme, 1a; RP6, 6995-terme, 1a).
Josefa Desclaux Bernat Verí morí el 31 d’octubre de 1899 amb testament que havia disposat el 4 de novembre anterior davant dit notari Palou, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus quatre únics fills: Miguel, María, Catalina i Josefa Bennásar Desclaux. Mitjançant escriptura de 23 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina. Aleshores consistia en una peça de terra amb cases en construcció, jardí i dues cisternes. Confrontava al nord i a l’est amb terreny de Gaspar Vidal Vidal; al sud, amb el carrer de Rubert, i a l’oest, amb un camí d’establidors que empalmava amb el carrer del Dos de Mayo (RP6, 7829-terme, 1a).
Catalina Bennásar Desclaux morí el 27 de setembre de 1926 amb testament que havia ordenat el 20 de juliol de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva germana María (íd., 3a).
María Bennásar Desclaux morí el 20 de desembre de 1932 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què llegà l’usdefruit d’aquesta finca, successivament, als seus germans Josefa (†2-3-1958) i Miguel (†17-9-1940), i la nua propietat, a les seves amigues Hercelia (casada amb el capità de fragata Federico Garrido Casadevante) i Mercedes Solá Cuschieri, i en la resta de béns nomenà hereva universal dita germana Josefa Bennásar Desclaux. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 18 del carrer de Rubert (íd., 4a).
Hercelia Solá Cuschieri morí sense testar el 23 d’agost de 1936, i en acte de 23 de març de 1942 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarada hereva legal sa mare, María Cuschieri Portell, veïnada de Barcelona (íd., 5a).
El 27 de març de 1944 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Cuschieri Portell vengué a la seva filla Mercedes Solá Cuschieri per preu global de 6.912 pessetes la seva meitat indivisa d’aquesta propietat i d’una peça de terra que Josefa Bennásar Desclaux adquirí (1902) de Gaspar Vidal Vidal (íd., 6a; RP6, 7898-terme, 6a).
Mitjançant escriptura de 13 de desembre de 1961 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Mercedes Solá Cuschieri vengué la propietat per preu de 18.000 pessetes al matrimoni Joaquín Izquierdo Sancho, arquitecte, i Francisca Puigserver Mulet. Segons recent midament, ocupava una superfície d’uns 1.600 m², comprenia casa de planta baixa, pis, porxo, jardí i dues cisternes i estava marcada amb el nombre 18 del carrer de Rubert (RP6, 7829-terme: 8a, 10a).
El 13 de desembre de 1962 davant dit notari Villanueva, Joaquín Izquierdo Sancho i Francisca Puigserver Mulet manifestaren que les edificacions existents havien estat enderrocades i que damunt la parcel·la (de 1.619,22 m² segons recent midament) es trobava en construcció un hotel de semisoterrani, planta baixa, quatre pisos i àtic (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 30 de gener de 1970 autoritzada per dit notari Villanueva vengueren la propietat per preu de 450.000 pessetes al contractista José Ivorra Gisbert, veïnat d’Alacant, casat amb Florencia Pascual Valls (íd., 12a).
El 8 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, José Piña Segura agrupà sota una mateixa finca registral tres peces de terra que havia adquirit el mateix dia. Gaspar Vidal Vidal li vengué per preu de 120 pessetes una peça de 110 m² que confrontava al nord amb terreny romanent al venedor; al sud, amb terra del comprador; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb la propietat de Manuel Bony Miquel. Bernardo Luis Tacón Hewes li vengué per preu de 270 pessetes una peça de terra de 224,4 m² que confrontava al nord amb terres del comprador; al sud, amb la propietat de Franco Jaume Garcías; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb la propietat de Manuel Bony Miquel. Franco Jaume Garcías li vengué per preu global de 800 pessetes una porció de 193,38 m² que comprenia el pis d’una casa de dos aiguavessos amb el dret d’edificar a damunt i una peça de terra de 141,6 m² que confrontava al nord amb terres del comprador; al sud, amb un carrer d’establidors; a l’est, amb terreny romanent, i a l’oest, amb la propietat de Manuel Bony Miquel mitjançant paret. La finca resultant confrontava al nord amb terreny romanent a Gaspar Vidal Vidal; al sud, amb un carrer d’establidors i la resta de la casa de Franco Jaume Garcías; a l’est, amb dita casa i terra de Franco Jaume Garcías i el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb la propietat de Manuel Bony Miquel (RP6, 6282-terme, 4a; RP6, 6346-6349-terme, 1a).
José Piña Segura morí viudo als 59 anys el 22 d’octubre de 1894 amb testament que havia disposat el dia anterior davant dit notari Alcover, en què nomenà hereu universal el seu fill José Piña Pomar, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 6349-terme, 2a).
El 21 de febrer de 1895 davant dit notari Alcover, José Piña Pomar adquirí de Franco Jaume Garcías la resta de la seva propietat, que consistia en una porció de 200 m² amb la planta baixa de la casa. Franco Jaume Garcías tenia l’íntegra propietat per compra a Bernardo Luis Tacón Hewes per preu de 500 pessetes mitjançant escriptura de 4 d’octubre de 1893 autoritzada pel mateix notari. Consistia en una peça de terra de 393,38 m² damunt la qual Jaume feu edificar una casa de dos aiguavessos de planta baixa i pis (RP6, 6282-terme: 1a, 8a).
José Piña Pomar morí sense testar el 19 d’abril de 1942, i en acte de 7 d’agost següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en fou declarada hereva legal la seva dona, Catalina Homar Pericás, comare, qui vengué la propietat per preu de 18.000 pessetes a Francisco Tomás Cañellas Coll mitjançant escriptura de 8 de gener de 1944 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 10a-11a; RP6, 6349-terme, 3a-4a).
El 15 de gener de 1952 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Francisco Tomás Cañellas Coll agrupà totes les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 650 m² i comprenia una casa de planta baixa i pis amb terreny adjunt marcada amb els nombres 104 i 106, abans 48, del carrer del Dos de Mayo (RP6, 26283-terme, 1a).
El 18 de juliol de 1900 davant el notari José Alcover Maspons, Gaspar Vidal Vidal vengué al professor Jerónimo Castaño Llull per preu de 125 pessetes una peça de terra de 278,2 m² que confrontava al nord i a l’est amb terreny romanent al venedor i terres de successors de Josefa Desclaux Bernat Verí mitjançant paret; al sud, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb terra de José Piña Pomar mitjançant paret (RP6, 7548-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 de juny de 1919 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Jerónimo Castaño Llull vengué la propietat per preu de 150 pessetes a Juan Balaguer Molera, veïnat de Barcelona, qui el 5 d’agost de 1921 davant el notari José Socías Gradolí la vengué per preu de 1.500 pessetes a Gabriel Alomar Villalonga (íd., 2a-3a).
Gabriel Alomar Villalonga, catedràtic, resident al Caire (Egipte), morí el 7 d’agost de 1941 amb testament que havia disposat el 24 de maig de 1913 davant el notari de Figueres Salvador Dalí Cusí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Cifre Albertí, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Margarita, Juan, Gabriel ([†17-9-1959], casat amb Paulina Buades Gomila), Magdalena (†28-12-1962), María, Miguel, Rosa i Víctor Alomar Cifre, i els fills pòstums i naixedors, que fou Aurelio Alomar Cifre. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1951 autoritzada pel notari d’Artà Carlos Valcarce Tribaldos. Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1958 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Juan, Aurelio i Víctor Alomar Cifre s’adjudicaren aquesta propietat, que aleshores confrontava a l’oest amb terra de José Riera mitjançant paret (íd., 4a).
El 7 de desembre de 1901 davant el notari Mateo Jaume Servera, Gaspar Vidal Vidal vengué a Magdalena Llompart Contestí, veïnada d’Inca, filla de Juan Llompart Perelló, per preu de 250 pessetes una peça de terra de 230 m² amb una casa que confrontava amb el camí del Polvorín i el carrer del Dos de Mayo (RP6, 5914-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 27 d’agost de 1907 atorgada a Son Brindis (Llubí) davant el notari de Binissalem Rafael Santandreu Poquet Caymari, Magdalena Llompart Contestí, veïnada de Llubí, vengué la propietat per preu de 700 pessetes a Miguel Bennásar Desclaux (íd., 3a).
Miguel Bennásar Desclaux morí fadrí i sense testar el 17 de setembre de 1939, i en acte de 17 de desembre de 1940 dictat per Miguel González García, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari d’actuacions Enrique Baena Mazzetti en fou declarada hereva legal la seva germana Josefa Bennásar Desclaux (íd., 4a).
El 28 de setembre de 1956 davant el notari Jorge Roura Rosich, Josefa Bennásar Desclaux vengué al picapedrer Miguel Rosselló Capllonch per preu de 13.000 pessetes una porció de 130 m² que comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 24 del carrer del Polvorín. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb la propietat de José Ignacio Casasnovas; a la dreta, amb la casa nombre 26 de dit carrer, i a l’esquerra, amb el carrer del Dos de Mayo. Mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 1968 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Miguel Rosselló Capllonch vengué la propietat per preu de 30.000 pessetes a Francisca Ferriol Sabater (RP6, 29066-terme, 1a-2a).
El 13 d’octubre de 1956 davant dit notari Roura, Josefa Bennásar Desclaux vengué al cambrer Rafael Abraham Bibiloni per preu de 10.000 pessetes la resta de la propietat, que consistia en una porció de 100 m² amb una casa de planta baixa marcada amb el nombre 26 del carrer del Polvorín. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb la propietat de José Ignacio Casasnovas; a la dreta, amb la propietat de Francisca Pons Ferrer, abans de José Rayó, i a l’esquerra, amb la casa nombre 24, de Miguel Rosselló Capllonch. El 13 de desembre de 1966 davant el notari José Clar Salvá, Rafael Abraham Bibiloni vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes a Margarita Ramón Llinás i a Lorenzo Bover Matemales. Mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1967 autoritzada per dit notari Clar, Margarita Ramón Llinás vengué la seva meitat indivisa per preu de 5.000 pessetes a Lorenzo Bover Matemales (RP6, 5914-terme, 5a-7a).
El 12 de març de 1902 davant el notari José Alcover Maspons, Gaspar Vidal Vidal vengué al jornaler Gabriel Planas Verdera per preu de 250 pessetes una peça de terra de 593,5 m² que confrontava al nord amb terreny romanent al venedor mitjançant un camí d’establidors de 10 pams d’ample; al sud, amb el carrer del Dos de Mayo; a l’est, amb terra de Lorenzo Ferrer Martí, i a l’oest, amb terra de Jerónimo Castaño Llull i terra d’hereus de Josefa Desclaux Bernat Verí (RP6, 7818-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1906 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Gabriel Planas Verdera adquirí dels marmessors de Gaspar Vidal Vidal per preu de 5.000 pessetes una peça de terra de 817,3 m² amb un aljub i una casa que confrontava al nord amb terra de Jerónimo Castaño Llull; al sud, amb terra de Josefa Bennásar Desclaux; a l’est, amb terra de Lorenzo Ferrer Martí, i a l’oest, amb la paret del bosc del castell de Bellver. Gaspar Vidal Vidal, canonge doctoral, morí el 30 de desembre de 1902 amb testament que havia disposat el 7 d’octubre anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors Mateo Garau Estrany, canonge penitencier de la Seu, el prevere Bartolomé Vich Cañellas, el seu germà Jaime Vidal Vidal i el seu nebot Juan Vidal Verd, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de gener de 1903 autoritzada per dit notari Jaume (RP6, 8019-terme, 1a-2a).
El 8 de maig de 1917 davant dit notari Massanet, Gabriel Planas Verdera feu donació als seus fills Rafael Planas Abraham, fuster, i Margarita Planas Morey, i donà aquestes dues propietats i altres dues a Margarita (íd., 3a).
Gabriel Planas Verdera, fuster, viudo en primeres núpcies de Francisca Abraham Palmer i en segones de Catalina Morey Amengual, morí als 82 anys el 14 de desembre de 1922 amb testament que havia ordenat el 18 de febrer de 1919 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus universals, ço és, d’1/3 part, el seu fill Rafael Planas Abraham, «a quien se ha conocido siempre por Bartolomé», i de les 2/3 parts restants, la seva filla Margarita Planas Morey. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de maig següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 7818-terme, 2a).
Margarita Planas Morey morí el 30 d’octubre de 1946 amb testament que havia disposat el 24 de maig anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Jaime Roca Rayó, i propietaris, els seus fills: Antonio, Catalina i Margarita Roca Planas. Mitjançant escriptura de 25 de gener següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquestes dues propietats se les adjudicà Catalina. Aleshores confrontaven amb els carrers del Duque i Dos de Mayo (íd., 3a; RP6, 8019-terme, 5a).
El 14 d’agost de 1957 davant dit notari Chacártegui, Catalina Roca Planas vengué ambdues propietats per preu global de 10.000 pessetes al seu germà Antonio Roca Planas, qui mitjançant escriptura de 24 de juliol següent autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí les vengué pel mateix preu a Juan Fluxá López (íd., 4a-5a; íd., 6a-7a).
El 12 d’agost de 1902 davant el notari Juan Palou Coll, Gaspar Vidal Vidal vengué a Josefa Bennásar Desclaux per preu de 250 pessetes una peça de terra que confrontava al nord amb el bosc del castell de Bellver mitjançant paret; al sud, amb un carreró; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb la casa i corral de Francisca Salas mitjançant paret (RP6, 7898-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 19 d’abril de 1924 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Josefa Bennásar Desclaux vengué la propietat pel mateix preu a la seva germana Catalina Bennásar Desclaux, casada amb José Barceló Bennásar (íd., 2a).
Catalina Bennásar Desclaux morí el 27 de setembre de 1926 amb testament que havia ordenat el 20 de juliol de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva germana María (íd., 3a).
María Bennásar Desclaux morí el 20 de desembre de 1932 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què llegà l’usdefruit d’aquesta finca, successivament, als seus germans Josefa (†2-3-1958) i Miguel (†17-9-1940), i la nua propietat, a les seves amigues Hercelia (casada amb el capità de fragata Federico Garrido Casadevante) i Mercedes Solá Cuschieri, i en la resta de béns nomenà hereva universal dita germana Josefa Bennásar Desclaux. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez (íd., 4a).
Hercelia Solá Cuschieri morí sense testar el 23 d’agost de 1936, i en acte de 23 de març de 1942 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarada hereva legal sa mare, María Cuschieri Portell, veïnada de Barcelona. Aleshores la propietat confrontava a l’est amb la propietat de Margarita Planas Morey, i a l’oest, amb la propietat de Francisco Seguí Solivellas (íd., 5a).
El 27 de març de 1944 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Cuschieri Portell vengué a la seva filla Mercedes Solá Cuschieri per preu global de 6.912 pessetes la seva meitat indivisa d’aquesta propietat i d’una finca que fou de Josefa Desclaux Bernat Verí (íd., 6a; RP6, 7829-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 20 de febrer de 1948 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán, Josefa Bennásar Desclaux i Mercedes Solá Cuschieri vengueren la propietat per preu de 17.987 pessetes amb 28 cèntims a José Díaz Marina (RP6, 7898-terme, 8a).
El 29 de setembre de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Díaz Marina, agent de la propietat immobiliària, vengué la propietat per preu de 37.500 pessetes a la institutriu Elisabeth Scharpf Karrer, casada amb Charles Waysock, de nacionalitat alemanya i veïnats de Barcelona. Aleshores ocupava una superfície de 750 m² i confrontava al sud amb el carrer del Duque (íd., 9a; RP6, 25792-terme, 3a).
El 18 de març de 1892 davant el notari José Socías Gradolí, Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué a Matías Bosch Palmer per preu de 150 pessetes una peça de terra de 30 destres que comprenia el trast nombre 29 i la meitat dels trasts nombres 28 i 30. Confrontava al nord amb terra de successors de Lorenzo Sastre Perelló; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb un carreró que no passava, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver (RP6, 5990-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de juliol de 1893 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Matías Bosch Palmer vengué a Jerónimo Castaño Llull per preu de 500 pessetes una porció de 490 m² que confrontava al nord amb el bosc del castell de Bellver; al sud, amb el carrer del Dos de Mayo; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb terra de Gaspar Vidal Vidal (RP6, 6237-terme, 1a).
El 21 de juny de 1919 davant el notari Miguel Pons Pons, Jerónimo Castaño Llull vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Juan Balaguer Molera, veïnat de Barcelona (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1928 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Juan Balaguer Molera vengué la propietat per preu de 1.650 pessetes a Joaquín Fuster Valls, fill d’Arturo Fuster Miró. Aleshores estava marcada amb el nombre 40 del carrer del Dos de Mayo (íd., 3a).
El 14 de novembre de 1949 davant el notari José Vidal Busquets, Joaquín Fuster Valls vengué la propietat per preu de 4.200 pessetes a Ángela Prats Mir, casada amb Gerardo Bonet Sánchez (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1951 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Ángela Prats Mir manifestà que hi havia fet construir un xalet de dues plantes i cotxeria. El 24 de novembre següent davant el notari José Masot Novell vengué la propietat per preu de 20.000 pessetes al misser Miguel Bauzá Morell i a l’agent de la propietat immobiliària José Díaz Marina (íd.: 5a, 7a).
El 14 de juny de 1960 davant el notari Francisco Servera Amengual, Miguel Bauzá Morell i José Díaz Marina vengueren la propietat per preu de 110.300 pessetes al tècnic immobiliari francès William Dumêny de Montanier, resident a París. Aleshores comprenia casa i jardí i estava marcada amb els nombres 74 i 76 del carrer del Dos de Mayo (íd., 9a).
El 25 de juny de 1892 davant el notari José Alcover Maspons, Francisco Rebassa Mulet, com a apoderat substitut de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué a Francisca Costa Pujol per preu de 300 pessetes una peça de terra de 9.000 pams quadrats que confrontava al nord amb el bosc del castell de Bellver mitjançant paret; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terra de Gaspar Vidal Vidal, i a l’oest, amb terreny romanent al venedor (RP6, 6044-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 23 de març de 1896 autoritzada per dit notari Alcover, Francisca Costa Pujol vengué la propietat per preu de 300 pessetes al seu germà Gabriel Costa Pujol. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet construir la venedora (íd., 3a).
El 20 de maig de 1897 davant dit notari Alcover, Gabriel Costa Pujol vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Francisca Salas Vich, qui mitjançant escriptura de 9 de novembre següent autoritzada pel mateix notari adquirí d’Antonia Amengual Campins per preu de 75 pessetes una peça de terra de 2.250 pams quadrats que confrontava al nord amb terreny romanent a la venedora; al sud, amb la casa i corral de la compradora; a l’est, amb el bosc del castell de Bellver mitjançant paret, i a l’oest, amb un carrer d’establidors de 18 pams d’ample (íd., 4a; RP6, 7063-terme, 1a).
El 13 de març de 1915 davant dit notari Alcover, Francisca Salas Vich vengué ambdues propietats per preu global de 1.000 pessetes a Francisco Seguí Solivellas, qui les agrupà sota una mateixa finca registral que ocupava uns 7.650 pams quadrats, comprenia casa i confrontava al nord amb el bosc del castell de Bellver mitjançant paret; al sud, amb el carrer del Duque; a l’est, amb terra de successors de Josefa Desclaux Bernat Verí, i a l’oest, amb terra d’Antonia Rosselló Amengual, abans d’Antonia Amengual Campins (íd., 8a; íd., 2a; RP6, 10309-terme, 1a).
Francisco Seguí Solivellas morí als 69 anys el 27 d’octubre de 1934 amb testament que havia disposat el primer de desembre de 1932 davant el notari Antonio Rosselló Gómez, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Antonia Rosselló Amengual, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 2 del carrer del Duque (RP6, 10309-terme, 2a).
El 20 de febrer de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Antonia Rosselló Amengual (†5-4-1960) vengué la propietat per preu de 2.920 pessetes a la seva amiga Sofía Raimúndez González. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i corral o jardí (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1964 autoritzada per dit notari Chacártegui, Sofía Raimúndez González vengué la propietat per preu de 30.000 pessetes a Magdalena Gamino Paredes. Aleshores estava marcada amb el nombre 5, abans 2, del carrer del Duque (íd., 4a).
El 30 de setembre de 1892 davant el notari José Alcover Maspons, Francisco Rebassa Mulet, com a apoderat substitut de Bernardo Luis Tacón Hewes, vengué a Jerónimo Castaño Llull per preu de 1.050 pessetes una peça de terra de 40 destres que confrontava al nord amb el carrer del Dos de Mayo; al sud, amb el carrer de José Villalonga; a l’est, amb terra d’Antonio Rosselló Feliu, i a l’oest, amb terra de Francisca Garau Carrió (RP6, 6067-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 de juny de 1919 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Jerónimo Castaño Llull vengué la propietat per preu de 6.850 pessetes al comerciant barceloní Juan Balaguer Molera. Aleshores comprenia una casa d’esbarjo composta de planta baixa, cisterna, pòrtic, oficines pròpies d’un habitatge urbà, pis principal, terrat i porxo. Estava marcada amb el nombre 58 del carrer de José Villalonga i el nombre 47, abans 53, del carrer del Dos de Mayo, i confrontava a l’oest amb la propietat de Joaquín Fuster, abans de Francisca Garau Carrió (íd.: 2a, 4a).
El 5 d’agost de 1921 davant el notari José Socías Gradolí, Juan Balaguer Molera vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Gabriel Alomar Villalonga. Aleshores estava marcada amb el nombre 60, abans 58, del carrer de José Villalonga (íd., 5a).
Gabriel Alomar Villalonga, catedràtic, resident al Caire (Egipte), morí el 7 d’agost de 1941 amb testament que havia disposat el 24 de maig de 1913 davant el notari de Figueres Salvador Dalí Cusí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Cifre Albertí, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Margarita, Juan, Gabriel ([†17-9-1959], casat amb Paulina Buades Gomila), Magdalena (†28-12-1962), María, Miguel, Rosa i Víctor Alomar Cifre, i els fills pòstums i naixedors, que fou Aurelio Alomar Cifre. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1951 autoritzada pel notari d’Artà Carlos Valcarce Tribaldos (íd., 6a).
El 24 de juny de 1967 davant el notari Ignacio Zabala Cabello, els germans Alomar Cifre vengueren la propietat per preu de 75.000 pessetes a l’entitat Picó Roca Hoteles SA (PIROTELSA), que l’adquirí representada pels comerciants Antonio Roca Albertí i Miguel Picó Coll. Segons recent midament, el terreny ocupava 710,16 m², i la casa, 189,6 m². Estava marcada amb el nombre 140, abans 60, del carrer de José Villalonga i el nombre 85, abans 47, del carrer del Dos de Mayo (íd.: 7a, 10a-11a).
Mitjançant escriptura de 4 de desembre de 1969 autoritzada pel notari de Llucmajor Juan Nadal Pont manifestaren que la casa havia estat enderrocada i que hi havien construït un edifici d’entresol, planta baixa o principal i cinc plantes altes (íd., 13a).
El 4 d’octubre de 1893 davant el notari José Alcover Maspons, Bernardo Luis Tacón Hewes vengué al jornaler Franco Jaume Garcías per preu de 500 pessetes una peça de terra de 393,38 m² que confrontava al nord amb un camí; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb la propietat de Manuel Bony Miquel. El comprador hi feu edificar una casa de dos aiguavessos de planta baixa i pis (RP6, 6282-terme, 1a).
El 7 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Bernardo Luis Tacón Hewes vengué a Manuel Bony Miquel per preu de 300 pessetes una porció de 567 m² que confrontava al nord amb terreny de Gaspar Vidal Vidal; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb terreny romanent i terra de Franco Jaume Garcías mitjançant paret (RP6, 6343-terme, 1a).
El 8 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Bernardo Luis Tacón Hewes vengué a José Piña Segura per preu de 270 pessetes una peça de terra de 224,4 m² que confrontava al nord amb terres del comprador; al sud, amb la propietat de Franco Jaume Garcías; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb la propietat de Manuel Bony Miquel (RP6, 6347-terme, 1a).
El 13 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Bernardo Luis Tacón Hewes vengué el que restava de la propietat per preu de 1.000 pessetes a Antonia Amengual Campins. Confrontava al nord amb terres de Franco Jaume Garcías, Manuel Bony Miquel, Gaspar Vidal Vidal i Francisca Costa Puig i el bosc del castell de Bellver mitjançant paret; al sud, amb el carrer del Polvorín; a l’est, amb terrenys de Gaspar Vidal Vidal, Francisco Salvá Fullana i Bartolomé Alzina Nicolau, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver mitjançant paret (RP6, 3495-terme, 6a).
Antonia Amengual Campins, qui destinà part de la propietat a la venda en parcel·les, morí el 29 d’octubre de 1913 amb testament que havia disposat el 13 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos instituí en la porció llegítima sa mare, Jerónima Campins Pons, i en la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Riera Quetglas (†26-2-1905), i propietària, la seva neboda Antonia Rosselló Amengual, qui s’adjudicà aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Després de les segregacions efectuades per la difunta i de destinar part de les terres a l’obertura de carrers, la propietat havia restat reduïda a les següents edificacions: 1) una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 24 del carrer del Polvorín; 2) dues cases de planta baixa i corral i dues cases de planta baixa, corral i pis que formaven un sol cos marcades amb els nombres 4 i 6 del carrer d’Amengual i els nombres 8, 10, 12 i 14 del carrer del Polvorín; 3) tres cases de planta baixa i corral que formaven un sol cos marcades amb els nombres 18, 20 i 22 del carrer del Polvorín (íd., 7a; RP6, 10176-10177-terme, 1a).
Antonia Rosselló Amengual morí viuda el 5 d’abril de 1960 amb testament que havia disposat el 12 de desembre de 1949 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què deixà a la seva amiga Sofía Raimúndez González l’usdefruit vitalici de la casa de planta baixa i pis coneguda amb el nom de Villa Antonia, marcada amb el nombre 17 del carrer del Polvorín, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva germana María Rosselló Amengual, casada amb José Real Cabanellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de juliol següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores la casa nombre 24 del carrer del Polvorín estava dividida en tres habitatges independents marcats amb els nombres 48, 50 i 52 de dit carrer; el grup de quatre cases estava marcat amb els nombres 4 i 6 del carrer d’Amengual i els nombres 32, 34, 36 i 38 (abans 8, 10, 12 i 14) del carrer del Polvorín; el grup de tres cases de planta baixa i corral estava marcat amb els nombres 42, 44 i 46 (abans 18, 20 i 22) del carrer del Polvorín (íd., 8a; íd., 2a; íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 15 de març de 1963 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, María Rosselló Amengual donà el grup de quatre cases a María Rosa Real Riutort; la casa nombre 42 (després 28) del carrer del Polvorín, de 180 m², a María Luisa Real Rosselló; les cases nombres 48 i 50 (després 34 i 34-A) de dit carrer, de 160 m², a Francisco Javier Real Riutort, i la casa nombre 52 (després 34-B) de dit carrer, de 75 m², a María del Pilar Real Riutort (RP6, 10176-terme, 3a; RP6, 44107-III, 1a; RP6, 44678-III, 1a; RP6, 44682-III, 1a).
El 27 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Amengual Campins vengué a José Antonio del Hoyo Jiménez, fill d’Ángel del Hoyo González, per preu de 1.000 pessetes una peça de terra de 460 m² composta de dos trasts. Confrontava al nord amb terreny romanent a la venedora; al sud, amb el carrer del Polvorín; a l’est, amb terres de Bartolomé Alzina Nicolau i Gaspar Vidal Vidal, i a l’oest, amb un carrer sense nom (RP6, 6358-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 7 d’abril de 1913 autoritzada per dit notari Alcover, Joaquín Orlandis Maroto, com a apoderat de José Antonio del Hoyo Jiménez, vengué la propietat per preu de 1.101 pessetes a Bartolomé Pascual Estarellas, qui el 9 de novembre de 1921 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán la vengué pel mateix preu a l’escultor Juan Barberán Castronuño (íd., 5a-6a).
El 5 de març de 1924 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Juan Barberán Castronuño vengué la propietat per preu de 3.100 pessetes a Margarita Vidal Mas. Aleshores comprenia una casa de planta baixa (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1930 autoritzada per dit notari Alcover, Margarita Vidal Mas vengué la propietat per preu de 2.400 pessetes al comerciant solleric Bartolomé Colom Magraner, veïnat de Tournai (Bèlgica) (íd., 8a).
Bartolomé Colom Magraner, natural i veïnat de Sóller, morí viudo el 22 de maig de 1941 amb testament que havia disposat el 10 anterior davant el notari de Sóller José Fernández López Samaniego, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva neboda política Francisca Pons Ferrer, filla de Guillermo i de Francisca (germana de la difunta dona del testador), qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
El 5 de juliol de 1895 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonia Amengual Campins donà a la seva germana Jerónima Amengual Campins una peça de terra de 250 m² que confrontava al sud amb el carrer del Polvorín (RP6, 6591-terme, 1a).
Jerónima Amengual Campins morí viuda el 2 de novembre de 1935 amb testament que havia disposat el 7 d’abril de 1914 davant el notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima sa mare, Jerónima Campins Pol (†16-5-1916), i nomenà hereva universal la seva neboda Catalina Oliver Amengual (†25-12-1960). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de desembre següent autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez. Aleshores la propietat comprenia una caseta marcada amb el nombre 16 del carrer del Polvorín (íd., 2a).
El 27 de juliol de 1957 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Catalina Oliver Amengual vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al militar Cristóbal Vaquer Mora, veïnat de Girona. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 40 del carrer del Polvorín (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 26 de gener de 1976 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Cristóbal Vaquer Mora manifestà que damunt la planta baixa havia fet edificar cinc plantes i un terrat. Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 265 m² i estava marcada amb el nombre 26, abans 40, del carrer del Polvorín (íd., 5a).
El 16 de gener de 1896 davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Amengual Campins vengué al matrimoni José Fornés Ros i Monserrata Tomás Mulet per preu de 500 pessetes una peça de terra de 449,8 m² que confrontava al nord amb el carrer de Rubert; al sud, amb terreny romanent a la venedora; a l’est, amb terres de Bartolomé Alzina Nicolau, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 6688-terme, 1a).
José Fornés Ros morí el 22 de juliol de 1914 amb testament que havia disposat al Terreno el 17 anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu pubil, Pablo Fornés Tomás. Monserrata Tomás Mulet morí el 5 d’abril de 1931 amb testament que havia ordenat el 30 de gener de 1915 davant el mateix notari, en què nomenà hereu universal el seu pubil, Pablo Fornés Tomás, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de primer d’octubre de 1931 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa que hi havia fet construir el matrimoni i terra adjunta i estava marcada amb el nombre 9 del carrer de Rubert i el nombre 1 del carrer d’Amengual. Confrontava al nord amb el carrer de Rubert; al sud, amb la propietat que fou de Catalina Mínguez Gómez; a l’est, amb terres que foren de Bartolomé Alzina Nicolau, i a l’oest, amb el carrer d’Amengual (íd., 2a).
Pablo Fornés Tomás morí sense testar el 30 de desembre de 1948, i en acte de 24 de febrer següent dictat per Juan Rosselló Rosselló, jutge accidental de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari d’actuacions Luis Facal Muñiz en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: José (xòfer), Pablo (comerciant), María (casada amb Francisco Cañellas Mestres) i Catalina Fornés Juan (casada amb el comerciant Jaime Gelabert Mas), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Juana Juan Morey. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de juny següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 3a).
El 26 de novembre de 1957 davant dit notari Chacártegui vengueren la propietat per preu d’11.500 pessetes a Carlota Jahnke Romig, casada amb l’odontòleg Mateo Massanet Bestard. Aleshores estava marcada amb el nombre 37, abans 9, del carrer de Rubert i el nombre 1 del carrer d’Amengual. La casa estava ocupada per Magdalena Pons Moragues, qui la tenia llogada (íd., 4a).
Carlota Jahnke Romig morí el 2 de setembre de 1970 amb testament hològraf que havia ordenat el 12 de juny de 1962, el qual fou protocol·litzat el 4 de gener de 1971 pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, en què després de declarar que mancava d’ascendents i de descendents nomenà hereu el seu home, Mateo Massanet Bestard, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de gener següent autoritzada pel notari de Felanitx Jaime Ferrer Pons (íd., 5a).
El 29 de març de 1896 davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Amengual Campins vengué una peça de terra per preu de 250 pessetes al picapedrer Antonio Porcel Juan (RP6, 6743-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 19 d’abril de 1900 autoritzada per dit notari Alcover, Antonio Porcel Juan vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Margarita Rotger Ripoll, la qual al mateix acte adquirí d’Antonia Amengual Campins per preu de 250 pessetes una peça de terra que confrontava al nord amb el carrer de Rubert i terra de la compradora; al sud, amb un carreró; a l’est, amb terra de la compradora i un carrer d’establidors, i a l’oest, amb terreny romanent a la venedora. Com que ambdues propietats eren contigües les agrupà sota una mateixa finca registral (íd., 2a; RP6, 7489-terme, 1a).
Margarita Rotger Ripoll morí el 2 d’agost de 1921 amb testament que havia disposat el 2 de juny de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Francisco Salvá Buxens (†6-2-1931), i propietària, la seva neboda Sofía Pérez Villamil Rotger, veïnada de Cartagena, casada amb Agustín Alcaraz Marín. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptures de 22 de setembre següent i 12 d’abril de 1922 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa (RP6, 7490-terme, 1a-2a).
El 24 de maig de 1938 davant el notari Juan Alemany Valent, Sofía Pérez Villamil Rotger vengué la propietat per preu de 14.500 pessetes a María Catalina Vanrell Camps, veïnada de Sóller, casada amb Miguel Casasnovas Castañer. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 11 del carrer de Rubert (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1959 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, María Catalina Vanrell Camps vengué la propietat per preu de 250.000 pessetes a Aage Johannes Krause. Aleshores la casa estava composta de semisoterrani i planta baixa, els quals constituïen dos habitatges separats. Confrontava a l’enfront amb el carrer de Rubert; al fons, amb un carreró, i a l’esquerra, amb el carrer d’Amengual (íd., 7a).
El 7 de juliol de 1898 davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Amengual Campins vengué a la jornalera Teresa Oliver García, filla de Miguel Oliver Mas, per preu de 150 pessetes una peça de terra de 10.600 pams quadrats que confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terra de successors de Francisco Salvá Fullana; a l’est, amb la propietat de José Fornés Ros i Monserrata Tomás Mulet, i a l’oest, amb la propietat de José Antonio del Hoyo Jiménez (RP6, 7197-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 24 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, Teresa Oliver García vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Coloma Salas Vich, casada amb José Alorda Isern. Aleshores comprenia una casa de planta baixa en construcció (íd., 2a).
El 14 d’octubre de 1904 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Coloma Salas Vich vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Catalina Mínguez Gómez (íd., 3a).
Catalina Mínguez Gómez morí el 27 de novembre de 1925 amb testament que havia disposat el 13 de juny de 1915 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, José Salvá Mínguez, amb l’obligació d’haver de cuidar la germana uterina de la testadora, Juliana Correa Gómez (†1-3-1926). Acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de març següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto (íd., 4a).
El 15 d’abril de 1944 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, José Salvá Mínguez vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes a José Fuster Fuster, oficial de telègrafs, qui mitjançant escriptura de 20 de setembre següent autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a les germanes Ana i Juana María Bonnín Pomar, casades amb Onofre Fuster Fuster i José Cortés Cortés, respectivament. Aleshores ocupava una superfície de 403,12 m² i estava marcada amb el nombre 3 del carrer d’Amengual (íd., 5a-6a).
El 9 de juny de 1947 davant el notari Juan Alemany Valent, les germanes Ana i Juana María Bonnín Pomar vengueren l’usdefruit de la finca a Francisco Fuster Cortés i la nua propietat a les germanes Paula (casada amb Pedro Miró Miró) i Margarita de la Salud Fuster Cortés per preu global de 9.000 pessetes (íd., 7a).
Margarita de la Salud Fuster Cortés morí sense testar el 12 d’octubre de 1948, i en acte de 24 de maig següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en fou declarat hereu legal son pare, Francisco Fuster Cortés (íd., 8a).
El 25 de març de 1950 davant el notari Juan Alemany Valent vengueren la propietat per preu de 9.000 pessetes a Mercedes Ráfols Arbestain (íd., 9a).
El 15 d’octubre de 1903 davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Amengual Campins vengué a Margarita Rotger Ripoll per preu de 250 pessetes una peça de terra que confrontava al nord amb el carrer de Rubert; al sud, amb una marjada que limitava els corrals d’Antonia i Jerónima Amengual Campins; a l’est, amb terra de la compradora, i a l’oest, amb terreny romanent a la venedora (RP6, 8167-terme, 1a).
Margarita Rotger Ripoll morí el 2 d’agost de 1921 amb testament que havia disposat el 2 de juny de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Francisco Salvá Buxens (†6-2-1931), i propietària, la seva neboda Sofía Pérez Villamil Rotger, veïnada de Cartagena, casada amb Agustín Alcaraz Marín. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptures de 22 de setembre següent i 12 d’abril de 1922 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i una font (íd., 2a).
El 20 d’agost de 1941 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Sofía Pérez Villamil Rotger vengué la propietat per preu de 3.750 pessetes al comerciant barceloní José Amich Massanes, qui l’adquirí representat pel picapedrer Jaime Oliver Ripoll (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 5 d’octubre de 1961 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, José Amich Massanes vengué la propietat per preu de 20.000 pessetes a Henrietta Blackburn Phelps i al seu fill Edward Walters Heller, ciutadans nord-americans, veïnats de Louisville (Kentuchy, EUA), els quals l’adquiriren representats pel misser Luis Alarcón Trigueros (íd., 4a).
El 10 de setembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Manuela Mendívil Borreguero, casada amb Manuel Villar, els trasts nombres 137 i 138, de 40 destres. Confrontaven al nord amb el trast nombre 139, de Pedro Antonio Villalonga Jordá, i el trast nombre 148, de Manuel Samper Mollá; al sud, amb el trast nombre 136, de Bartolomé Ferrer Perelló; a l’est, amb el camí de la Bonanova i el trast nombre 148, i a l’oest, amb un camí d’establidors. El preu fou de 160 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 8 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de gener de 1881 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Miguel Jaume Payeras, com a apoderat de Manuela Mendívil Borreguero, veïnada de la vila de Jimena de la Frontera (Cadis), vengué la propietat al picapedrer Pedro Porras Seco per preu de 120 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 8 lliures. Confrontava al nord amb terres del comprador i de José Cañellas Clar; al sud, amb la propietat de Juan Beltrán Ramón; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 3a).
El 19 de gener de 1886 davant el notari Emilio Guasp Vicens, Pedro Porras Seco vengué a José Cañellas Clar per preu de 50 pessetes una peça de terra de 60 m² que confrontava al nord amb terra de José Hernández Fernández; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb terres del comprador, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 4884-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1886 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Pedro Porras Seco vengué a María Colom Nadal una porció de 184,2 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terreny romanent al venedor; al sud, amb la propietat de Juan Beltrán Ramón, i a l’est, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 50 pessetes i l’obligació de pagar 3 lliures cens de nombre de 8 lliures cens (RP6, 5047-terme, 1a).
El 4 de setembre de 1889 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Pedro Porras Seco vengué al botiguer Guillermo Llofriu Amengual per preu de 3.000 pessetes una porció de 185,4 m² que comprenia una casa de planta baixa i jardí. Confrontava al nord amb la casa i terra de Juan Guardiola; al sud, amb el carrer de la Infanta; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb terra de José Hernández Fernández (RP6, 5794-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 d’octubre de 1891 autoritzada per dit notari Pujol, Pedro Porras Seco vengué a Guillermo Llofriu Amengual per preu de 1.500 pessetes una peça de terra de 409,4 m² que confrontava al nord amb la propietat del comprador; al sud, amb l’hort o jardí de la casa de Juan Beltrán Ramón; a l’est, amb la propietat de María Colomina Colom i la casa del venedor, i a l’oest, amb el carrer de la Infanta. Al mateix acte Guillermo Llofriu Amengual agrupà sota una mateixa finca registral les dues porcions que havia adquirit de Pedro Porras Seco (RP6, 6391-terme, 1a).
El 12 de maig de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro Porras Seco vengué a María Forteza Martí per preu de 1.750 pessetes una porció de 40 m² que comprenia una cotxeria (RP6, 6393-terme, 1a).
Pedro Porras Seco morí als 86 anys el 31 de desembre de 1916 amb testament que havia disposat al Terreno el 17 de juny anterior davant el notari José Alcover Maspons, en què llegà el que romania d’aquesta propietat a Leonor Muntaner Busquets (casada amb Arnaldo Casellas Gelabert) i l’usdefruit d’una altra propietat a Ana Esteva Planas, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Isabel María Busquets Castañer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Després de les segregacions efectuades pel difunt, la propietat havia restat reduïda a una porció de 187,2 m² amb una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 12 del carrer de la Bonanova. Confrontava al nord i a l’oest amb dues propietats de María Forteza Martí; al sud, amb la propietat de María Colom Nadal, i a l’est, amb el carrer de la Bonanova (RP6, 2-terme: 4a, 6a).
El 21 de desembre de 1933 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Leonor Muntaner Busquets vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Nicolás Llobera Baltasar. Aleshores confrontava al nord amb la cotxeria i corral que fou de María Forteza Martí; al sud, amb la casa i corral de María Cortés Tarongí; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el corral d’Ana Homar Buades (íd., 10a).
Nicolás Llobera Baltasar morí el 21 de setembre de 1939 amb testament que havia ordenat el 20 de setembre de 1935 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Martorell Martorell (†30-4-1956), i propietaris, els seus fills: Antonio (comerciant), Antonia (veïnada d’Inca, casada amb Francisco Parrondo Besante), Vicente (comerciant), Nicolás (mecànic) i Margarita Llobera Martorell, i els nets d’Antonia Martorell Martorell: Francisco (picapedrer) i Nicolás Martorell García (fills de Gabriela García Contrera). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de juny de 1946 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat consistia en una casa de dos entresols amb pati o corral, primer pis amb dos habitatges i segon pis amb altres dos habitatges (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 3 de desembre de 1957 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo es dividiren la propietat, que aleshores estava marcada amb el nombre 20, abans 12, del carrer del Teniente Mulet. Antonia Llobera Martorell s’adjudicà tota la planta baixa, ço és, dos entresols amb pati o corral, de 187,2 m². Més endavant l’entresol de la dreta, de 98 m², serà segregat a favor de Carlo Galantini. Nicolás Llobera Martorell s’adjudicà l’habitatge de la dreta del primer pis, de 69,41 m², i l’habitatge de la dreta del segon pis, de 71,9 m². Nicolás Llobera Martorell, ferrer, morí casat el 19 de gener de 1970 amb testament que havia disposat el 19 de maig de 1969 davant el notari José Clar Salvá, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, Antonia Llobera Frau, i nomenà hereva la seva dona, María Frau Bernat, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de maig següent autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau. Francisco Martorell García s’adjudicà l’habitatge de l’esquerra del segon pis, de 69,19 m². Nicolás Martorell García s’adjudicà l’habitatge de l’esquerra del primer pis, de 62,82 m² (RP6, 29748-terme, 1a; RP6, 26919-III, 1a; RP6, 29750-terme, 1a-2a; RP6, 29752-terme, 1a; RP6, 29754-terme, 1a).
María Colom Nadal feu construir damunt la seva porció dues cases de planta baixa marcades amb els nombres 14 i 14-2n del camí de la Bonanova (RP6, 5047-terme, 2a).
El 24 de maig de 1902 davant el notari Guillermo Sancho Mas, María Colom Nadal vengué a Francisco Tarongí Miró per preu de 1.500 pessetes una porció de 127,8 m² amb la casa nombre 14 del camí de la Bonanova, de planta baixa de dos aiguavessos i font (RP6, 7860-terme, 1a).
El 18 de maig de 1922 davant el notari José Socías Gradolí, María Colom Nadal vengué a Rafael Borobia Arbós per preu de 750 pessetes la resta de la propietat, que consistia en una porció de 56,4 m² amb la casa nombre 14-2n del carrer de la Bonanova, de planta baixa de dos aiguavessos (RP6, 5047-terme: 5a, 11a).
Francisco Tarongí Miró, argenter, viudo en primeres núpcies d’Antonia Segura Segura i casat al temps de la seva mort amb María del Carmen Cortés Valls, morí als 67 anys el 25 de febrer de 1907 amb testament que havia disposat el 28 de gener de 1902 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María del Carmen Cortés Valls, i propietaris, els seus fills: Jaime i Josefa Tarongí Segura (†24-2-1920). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de juliol següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (RP6, 7860-terme: 2a, 4a).
Jaime Tarongí Segura, industrial, morí el 26 de juny de 1938 amb testament que havia ordenat el 14 de juliol de 1928 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Teresa Cortés Terrasa (†16-12-1961), i propietaris en parts iguals, els fills pòstums i naixedors, que resultaren ser Francisco Gonzalo i Miguel Humberto Tarongí Cortés. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de setembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 6a-7a).
El 22 d’octubre de 1925 davant el notari José Socías Gradolí, Rafael Borobia Arbós vengué la propietat per preu de 750 pessetes a María Colomina Colom (casada amb Pedro Ferrer Lladó), qui la vengué per preu de 2.400 pessetes a Ana Homar Buades (casada amb Antonio Rotger Terrades) (RP6, 5047-terme: 14a, 16a).
Mitjançant escriptura d’11 de juny de 1945 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Ana Homar Buades vengué la propietat per preu de 12.400 pessetes al matrimoni Gabriel Ferrer Porcel i Magdalena Porcel Porcel (íd., 17a).
Guillermo Llofriu Amengual morí sense testar el 7 d’abril de 1893, i en acte de 31 de maig següent dictat per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Enrique Bonet en foren declarats hereus legals els seus nou fills: Jaime, Bartolomé, Catalina, Guillermo, José, Esperanza, Antonio, Rosa i Pedro Llofriu Crespí. Mitjançant escriptura de 3 de març següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Bartolomé s’adjudicà la propietat amb l’obligació d’haver d’eixugar els deutes contrets per son pare. Aleshores ocupava una superfície de 594,82 m² i comprenia una casa de planta baixa i jardí que treia portal al carrer de la Infanta. Confrontava al nord amb els jardins de les cases de Juan Guardiola, Pedro Porras Seco i María Colomina Colom; al sud, amb el carrer de la Infanta; a l’est, amb la propietat de José Hernández Fernández, i a l’oest, amb la propietat de Juan Beltrán Ramón (RP6, 6392-terme: 1a-2a, 4a).
El 12 de maig de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Bartolomé Llofriu Crespí vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes a María Forteza Martí (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 22 de novembre de 1929 autoritzada pel notari José Fernández del Busto, María Forteza Martí vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al misser Tomás Muntaner Torres. Aleshores estava marcada amb el nombre 8 del carrer de la Infanta (íd., 12a).
El 10 d’octubre de 1933 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Tomás Muntaner Torres vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Ana Homar Buades, casada amb Antonio Rotger Terrades (íd., 14a).
Mitjançant escriptura de 27 d’agost de 1942 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Ana Homar Buades vengué a Antonio Coll Riera per preu de 400 pessetes una porció de 170 m² damunt la qual el comprador feu edificar una casa de planta baixa i pis marcada amb els nombres 12 i 14 del carrer de la Infanta (RP6, 21764-terme: 1a, 4a).
L’11 de juny de 1945 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Ana Homar Buades vengué al matrimoni Gabriel Ferrer Porcel i Magdalena Porcel Porcel per preu de 1.000 pessetes una porció de 80 m² damunt la qual els compradors feren construir una casa de semisoterrani, dues plantes i terrat (RP6, 25997-terme: 1a, 3a).
Ana Homar Buades morí el 29 de novembre de 1951 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què deixà al seu net Antonio Miguel Rotger Perelló (fill de María Perelló Mir) en concepte de llegítima una peça de terra de 36,72 m² que comprenia un garatge marcat amb el nombre 9 del carrer de la Infanta. En la resta de béns nomenà hereva la seva filla, María Rotger Homar, qui s’adjudicà la resta de la propietat, que consistia en una porció de 477,36 m² amb una casa de planta baixa, terrat, terreny i jardí marcada amb el nombre 7, abans 8, del carrer de la Infanta. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de maig de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell (RP6, 32045-terme, 1a; RP6, 32047-terme, 1a).
El 7 de setembre de 1926 davant el notari Asterio Unzué Undiano, María Forteza Martí vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Antonio Quetglas Ripoll. Aleshores consistia en una cotxeria, terrat, corral i cisterna marcada amb el nombre 10 del carrer de la Bonanova (RP6, 6393-terme, 7a).
El 30 de setembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster José Massanet Barceló, fill d’Antoni i d’Elisabet, el trast nombre 340, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 341; al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample, i a l’est, amb el trast nombre 339. El preu fou de 60 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 568-PG, 1a).
José Massanet Barceló morí als 60 anys el 22 d’agost de 1873 amb testament que havia disposat el 27 de febrer de 1871 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Monserrata Perelló Estrany, i propietària, la seva pubila, Isabel Massanet Mir, casada amb Gabriel Sorá Font. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 56 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb el carrer del Dos de Mayo; al sud, amb el carrer de José Villalonga; a l’est, amb la casa i terreny de Juan Vives Ardit, i a l’oest, amb el carrer de Rubert (íd., 3a-5a).
Isabel Massanet Mir morí viuda el 17 de gener de 1935 amb testament que havia ordenat el 19 de juny anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què prellegà aquesta propietat al seu fill Rafael Ferrer Massanet i nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Rafael Ferrer Massanet i Teresa, Juana i Mariano Sorá Massanet. Juana Sorá Massanet morí viuda i sense testar el 13 de febrer de 1935, i en acte de 14 d’agost de 1954 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarat únic hereu legal el seu pubil, Jaime Mas Sorá. Rafael Ferrer Massanet, coronel d’enginyers, morí fadrí l’11 de març de 1937 amb testament que havia disposat el 2 de maig de 1935 davant dit notari Alemany, en què nomenà hereus en parts iguals els seus germans: Teresa i Mariano Sorá Massanet. Teresa Sorá Massanet morí fadrina i sense testar el 19 de setembre de 1952, i en el dessusdit acte en foren declarats hereus en parts iguals el seu nebot Jaime Mas Sorá i el seu germà Mariano Sorá Massanet. Mariano Sorá Massanet morí fadrí i sense testar el 12 de gener de 1953, i en el dessusdit acte en fou declarat únic hereu el seu nebot Jaime Mas Sorá. Mitjançant escriptura de 23 d’agost de 1963 autoritzada pel notari de Campos Francisco Caja Ríquez, Jaime Mas Sorá s’adjudicà aquesta propietat, de la qual foren segregats 159,74 m² sense edificacions a favor d’Antonio Mas Cifre (RP6, 568-terme, 18a).
El 30 de setembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Antonia Amengual Vicens, filla de Miquel i de Margalida, casada amb el sabater Miguel Juan Torelló, el trast nombre 314, de 16 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 313; al sud, amb el trast nombre 315, de Jaime Bosch Bonet; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 325. El preu fou de 64 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures 4 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 570-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1864 autoritzada per dit notari Perelló, Antonia Amengual Vicens vengué una porció de 8 destres al sabater Miguel Balaguer Amengual per preu de 32 lliures. Confrontava al nord amb la meitat romanent; al sud, amb el trast nombre 315, de Jaime Bosch Bonet; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 325 (RP6, 113-terme, 1a).
Antonia Amengual Vicens morí als 66 anys el 16 de desembre de 1882 amb testament que havia disposat el 12 anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus nets: Josefa (†28-7-1887), Antonia, Agustín (†28-1-1894) i Bárbara Barceló Juan, fills de Buenaventura Barceló Planells i de la difunta filla de la testadora María Antonia Juan Amengual, i en la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, Miguel Juan Torelló (†10-4-1886), i propietari, el seu fill Juan Juan Amengual. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 8 destres i comprenia una casa de planta baixa i corral. Confrontava a l’enfront i al fons amb sengles camins d’establidors; a la dreta, amb la casa i corral de Jaime Morey, i a l’esquerra, amb la casa de Juan Bo García (RP6, 570-PG, 4a-5a).
El 4 d’octubre de 1898 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán vengueren la propietat per preu de 500 pessetes a Juan Bo García, oficial primer del cos d’administració militar de l’Exèrcit encarregat del parc d’artilleria de Maó, qui era també propietari d’una peça de terra contigua de 275,24 m² amb casa i jardí que adquirí de Miguel Balaguer Amengual per preu de 2.000 pessetes mitjançant escriptura de 2 de gener de 1877 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (íd., 8a; RP6, 2943-terme: 1a, 3a).
Juan Bo García morí sense testar el 29 de març de 1909, i en acte d’11 de març següent dictat per Carlos Lago Freire, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cinc fills: Juan, María Teresa, María Francisca, Raimundo (militar) i Jacobo Bo Cabrera, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Teresa Cabrera Vico. Mitjançant escriptura de 23 de març següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues propietats contigües situades al pla del castell de Bellver que foren agrupades sota una mateixa finca registral. Ocupava una superfície de 418,4 m², comprenia una casa i jardí i confrontava a la dreta amb la casa i corral de Jaime Moner, i a l’esquerra, amb la casa i jardí de Miguel Estrades (RP6, 9484-terme, 1a-2a).
El 4 de març de 1911 davant dit notari Togores, els germans Bo Cabrera vengueren a Sebastián Rullán Miquel per preu de 3.500 pessetes una porció de 142,33 m² que comprenia una casa de planta baixa i corral o jardí coneguda per la casa petita, la qual confrontava a l’enfront amb el carrer de la Salud; al fons, amb el carrer de José Villalonga; a la dreta, amb la casa i corral de Jaime Moner, i a l’esquerra, amb la resta de la propietat. Consistia en la meitat del trast nombre 314 romanent a Antonia Amengual Vicens després de la venda efectuada (1864) a Miguel Balaguer Amengual (RP6, 9613-terme, 1a).
El 10 de març de 1923 davant dit notari Togores, els germans Bo Cabrera vengueren la resta de la propietat per preu de 2.200 pessetes al criat Andrés Obrador Obrador. Aleshores ocupava una superfície de 275,24 m², comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 68, abans 66, del carrer de la Salud i el nombre 77 del carrer de José Villalonga i confrontava al nord amb la casa i jardí de Sebastián Rullán Miquel (RP6, 9484-terme: 5a, 9a-10a).
Mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1930 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Andrés Obrador Obrador vengué la propietat per preu de 8.200 pessetes al fondista José Alemany Pieras, veïnat de Bordeus (íd., 11a).
El 3 de maig de 1944 davant el notari Asterio Unzué Undiano, José Alemany Pieras vengué la propietat per preu de 28.200 pessetes a Juana Vich Ramis, casada amb el militar José Pons Monjo (íd., 12a).
Miguel Balaguer Amengual feu construir una casa i jardí damunt la meitat del trast nombre 314 que adquirí (1864) d’Antonia Amengual Vicens. Mitjançant escriptura de primer de setembre de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 30 lliures el trast nombre 325, que confrontava al nord amb la propietat de Bernardo Boyeras Solivellas; al sud, amb la propietat de Jaime Bosch Bonet; a l’est, amb la meitat romanent del trast nombre 314, d’Antonia Amengual Vicens, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 113-terme, 3a; RP6, 566-terme, 1a).
El 2 de gener de 1877 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Miguel Balaguer Amengual vengué al militar Juan Bo García per preu de 2.000 pessetes una porció de 275,24 m² amb una casa i jardí marcada amb el nombre 66 del carrer de la Salud i el nombre 77 del carrer de José Villalonga (RP6, 2943-terme: 1a, 8a).
El 24 d’abril de 1911 davant el notari Miguel Pons Pons, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 3 lliures 4 sous que gravava l’íntegre trast nombre 314 després que Sebastián Rullán Miquel pagàs la quantitat de 213 pessetes amb 40 cèntims (RP6, 9613-terme, 2a).
Sebastián Rullán Miquel morí viudo als 76 anys el 23 de novembre de 1925 amb testament que havia disposat el 22 de juliol de 1899 davant dit notari Pons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel María Frau Oliver, i propietàries en parts iguals, les seves filles: Rosalía, Isabel (†5-8-1903) i Magdalena Rullán Frau. Magdalena rebutjà l’herència i la propietat se l’adjudicà Rosalía (íd., 3a).
Rosalía Rullán Frau morí el 23 de maig de 1929 amb testament que havia ordenat el primer de maig de 1922 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Luis Noguera Solivellas (†20-2-1949), i propietàries, les seves tres filles: Rosalía (casada amb Miguel Moyá Ribas), Catalina (casada amb el mestre nacional Juan Suau Alabern) i Isabel Noguera Rullán (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 4 d’abril de 1960 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, Rosalía Noguera Rullán vengué a les seves dues germanes la seva 1/3 part indivisa d’aquesta i altres dues propietats per preu global de 29.000 pessetes (íd., 5a).
Catalina Noguera Rullán morí sense testar el 13 de desembre de 1969, i en acte d’11 d’abril següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarades hereves en parts iguals les seves dues úniques filles: María Asunción i Rosalía María Suau Noguera, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Juan Suau Alabern, publicista. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 150 del carrer de la Salud (íd., 6a).
El 30 de setembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al sabater Juan Pujol Flexas, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, els trasts nombres 328 i 329, de 30 destres. Confrontaven al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 327, i a l’est, amb els trasts nombres 310 i 311, de Miguel Payeras Artigues. El preu fou de 120 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 578-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 5 d’abril de 1880 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Juan Pujol Flexas, mariner, vengué la propietat per preu de 250 pessetes a Josefa María Rosselló Caldés, casada amb Pedro Oliveros Fernández (íd., 4a).
El 2 de juliol de 1886 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Salas Palmer redimí el cens de 6 lliures que gravava la propietat després que Josefa María Rosselló Caldés pagàs la quantitat de 400 pessetes (íd., 6a).
Josefa María Rosselló Caldés morí viuda als 80 anys el 16 de març de 1899 amb testament que havia disposat el 20 de novembre de 1896 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus dos únics fills: Celestino i María Concepción Oliveros Rosselló, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària aquesta darrera. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de maig de 1900 autoritzada pel notari Juan Palou Coll. Aleshores la propietat comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa, alts, jardí, dues fonts i altres dependències (íd.: 5a, 9a).
María Concepción Oliveros Rosselló morí a Barcelona als 51 anys el 13 de novembre de 1908 amb testament que havia ordenat el 17 de maig de 1900 davant dit notari Palou, en què instituí en la porció llegítima els seus dos fills: Pedro (metge) i José Giménez Oliveros (metge, veïnat de Valldemossa), i nomenà hereu universal propietari el seu home, José Giménez González, tinent coronel de carabiners i veïnat de Jaca (Osca) (RP6, 578-terme, 11a).
José Giménez González morí viudo als 65 anys el 14 de maig de 1917 amb testament que havia disposat el 14 de setembre de 1910 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 12 d’abril següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Pedro (íd., 12a-13a).
Pedro Giménez Oliveros morí als 50 anys el 9 de febrer de 1941 amb testament que havia ordenat el 2 d’octubre de 1931 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus dos fills: Manuel i María Concepción Giménez Bonet, i nomenà hereva universal la seva dona, María Asunción Bonet Llompart. Amb escriptures de 19 i 28 següent autoritzades pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz acceptaren els béns de l’herència i vengueren la propietat per preu de 14.200 pessetes als germans Josefa i Tomás Feliu Blanes, misser. Aleshores estava marcada amb el nombre 65 del carrer de José Villalonga i confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb el trast nombre 327, de Juana Oliver Ferrer; a l’est, amb els trasts nombres 310 i 311, de les germanes Morro Rubert, i a l’oest, amb el carrer de Menéndez Pelayo (íd., 14a-15a).
El 29 d’agost de 1961 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Josefa i Tomás Feliu Blanes vengueren la propietat per preu de 50.000 pessetes a Ivy Jessica Simmons, de nacionalitat anglesa. Aleshores estava marcada amb el nombre 161, abans 65, del carrer de José Villalonga i el nombre 45 del carrer de Menéndez Pelayo (íd.: 16a, 18a-19a, 21a).
El 14 d’octubre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al pescador Jorge Ferrer Bosch, natural i veïnat de l’arraval de Santa Caterina, els trasts nombres 213 i 214, de 15 destres cadascun. Confrontaven al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 212, i a l’est, amb els trasts nombres 195 i 196, de José Roig Serra. El preu fou de 120 lliures 5 sous, ço és, 5 sous entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 590-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Jorge Ferrer Bosch vengué el trast nombre 213, de 15 destres, al picapedrer Pedro Porras Seco sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar 3 lliures cens de nombre de 6 lliures cens. Confrontava al nord amb el trast nombre 214, del venedor; al sud, amb la propietat d’Apolonia March; a l’est, amb terreny de José Roig Serra, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 480-terme, 1a).
El 20 de maig de 1871 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Jorge Ferrer Bosch vengué el trast nombre 214, de 15 destres, al patró Antonio María Casasnovas Blascos sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar 3 lliures cens de nombre de 6 lliures cens. Confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb el trast nombre 213, de Catalina Homar Bosch, casada amb el comprador; a l’est, amb terreny de José Roig Serra, i a l’oest, amb terreny d’Apolonia March Bisquerra (RP6, 590-PG, 3a).
Mitjançant escriptura de 30 de març de 1882 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, José Salas Palmer redimí el cens de 6 lliures que gravava l’íntegra propietat després que Antonio María Casasnovas Blascos i Bartolomé Ginard Bauzá pagassin la quantitat total de 300 pessetes (íd., 5a).
El 30 de juny de 1885 davant el notari Juan Palou Coll, Antonio María Casasnovas Blascos vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes al prevere Jaime Martorell Alemany. Aleshores comprenia una casa de planta baixa d’un aiguavés i jardí (íd., 7a).
El 14 de març de 1893 davant el notari José Socías Gradolí, Jaime Martorell Alemany vengué la propietat per preu de 3.750 pessetes a Miguel Moragues Palmer, qui mitjançant escriptura de 23 de maig de 1905 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas la vengué per preu de 3.000 pessetes a Antonio Fuster Martí, el qual l’11 de juny de 1909 davant el notari José Alcover Maspons la vengué per preu de 2.500 pessetes a Jaime Cortés Aguiló (íd., 8a-10a).
Jaime Cortés Aguiló, viudo en primeres núpcies de María Ignacia Forteza Piña (†1-10-1918) i casat en segones núpcies amb Juana María Alomar Mas, morí als 64 anys el 8 de setembre de 1924 amb testament que havia disposat el 27 de maig de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva primera dona, María Ignacia Forteza Piña, i propietaris, els fills pòstums i naixedors, que resultà ser Juana Cortés Alomar, qui esdevengué hereva propietària del difunt. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 d’octubre següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 11a).
Juana Cortés Alomar morí fadrina i sense testar l’11 de juliol de 1936, i en acte de 24 de maig següent dictat per Miguel González García, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Enrique Baena Mazzetti en fou declarada hereva legal sa mare, Juana María Alomar Mas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de gener de 1937 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, corral i pis marcada amb el nombre 31 del carrer de José Villalonga (íd., 12a).
El 3 de desembre de 1949 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Juana María Alomar Mas vengué la propietat per preu de 27.000 pessetes al sastre Bartolomé Mercadal Burguera, qui mitjançant escriptura de 24 de novembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué pel mateix preu a Juana Homar Coll, casada amb Juan Colom Ripoll. Aleshores estava marcada amb els nombres 81 i 83 del carrer de José Villalonga i confrontava a l’est amb el carrer de Lanuza (íd.: 14a, 16a).
El 6 de maig de 1870 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Pedro Porras Seco vengué la propietat per preu de 500 lliures a Catalina Homar Bosch, casada amb Antonio María Casasnovas Blascos. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i jardinet (RP6, 480-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1880 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Catalina Homar Bosch vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Bartolomé Ginard Bauzá, comerciant o navilier, casat amb Isabel Ramonell Ramonell, filla de Juan Ramonell Tocho (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 30 de març de 1882 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, José Salas Palmer redimí el cens de 6 lliures que gravava l’íntegra propietat després que Antonio María Casasnovas Blascos i Bartolomé Ginard Bauzá pagassin la quantitat total de 300 pessetes (íd., 4a).
El 4 de novembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fonedor Clemente Rubí Alemany els trasts nombres 5, 6, 7, 8 i 9, de 75 destres. Confrontaven al nord amb el trast nombre 4; al sud, amb el camí del castell de Bellver; a l’est, amb el camí d’Andratx, i a l’oest, amb els trasts nombres 10-15. El preu fou de 270 lliures, ço és, 120 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 640-PG, 1a).
Clemente Rubí Alemany morí viudo als 73 anys l’11 de juny de 1886 amb testament que havia disposat el 31 de desembre de 1878 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Bauzá (†4-6-1883), i propietaris, els seus fills: Juana, Matilde, Jorge, Juan i Antonia Rubí Bauzá. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de gener de 1892 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat confrontava al nord amb la casa i terra de Francisca Company Moll, i a l’oest, amb la casa i terra d’Antonio Cañellas Clar (íd., 4a).
Amb escriptures de 23 de març de 1888 i 8 de gener de 1892 autoritzades per dit notari Sancho, Jorge (veïnat d’Alaró), Antonia, Matilde i Juana Rubí Bauzá vengueren al seu germà Juan les seves parts en l’herència paterna per preu de 1.347 pessetes cadascuna. Juan s’adjudicà la propietat, i Juana, la casa del carrer dels Paraires (íd., 5a-7a).
El 21 de gener de 1892 davant dit notari Sancho, Juan Rubí Bauzá vengué la propietat a Matías Cañellas Clar per preu de 1.500 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 7 lliures 10 sous (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 23 d’abril de 1900 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Matías Cañellas Clar vengué a José Cortés Aguiló per preu de 2.000 pessetes una porció de la propietat que comprenia una casa de planta baixa i altres edificacions. Confrontava al nord i a l’est amb terreny romanent al venedor; al sud, amb el camí del castell de Bellver, i a l’oest, amb la propietat de Francisca Cañellas (RP6, 7487-terme, 1a).
Amb escriptures de 5 i 15 d’octubre de 1900 autoritzades per dit notari Palou, Matías Cañellas Clar vengué a Rafael Juan Roca per preu d’11.375 pessetes la resta de la propietat, que consistia en una peça de terra plantada de fruiters i figueres situada a la part de tramuntana, una casa i una cotxeria. Confrontava al nord amb la casa i terra de Francisca Company Moll; al sud, amb el camí que anava al castell de Bellver i la porció venuda a José Cortés Aguiló, a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb dita porció de José Cortés Aguiló (RP6, 640-PG, 9a; RP6, 7595-terme, 1a).
Rafael Juan Roca morí el 25 d’octubre de 1943 amb testament hològraf que havia disposat el 10 de febrer de 1930, el qual fou protocol·litzat el 15 de novembre de 1943 pel notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus els seus tres fills: José, Bartolomé (industrial) i Juana Juan Sansó, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Sansó Rullán. Mitjançant escriptura de 21 de juny següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Juana. Aleshores ocupava una superfície de 996 m² i comprenia una casa, una cotxeria i altres dependències (RP6, 7596-terme: 1a, 8a).
Mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1965 autoritzada pel notari de Campos Francisco Caja Ríquez, Juana Juan Sansó donà la propietat a l’Instituto Secular Alianza en Jesús por María, representat per Catalina Fernández Bosch, directora local de dit institut. Aleshores confrontava al nord amb la casa i terra d’Antonia Rullán Oliver, abans de Francisca Company Moll; al sud, amb el camí del castell de Bellver i terra de successors de José Cortés Aguiló; a l’est, amb l’avinguda de Calvo Sotelo, i a l’oest, amb les propietats de successors de José Cortés Aguiló, Antonia Rullán Oliver i Nicolás Llobera (abans de Francisca Cañellas) (íd., 9a).
El 25 de febrer de 1975 davant el notari Francisco Servera Amengual, Catalina Fernández Bosch i Juana Juan Sansó manifestaren «que al no haberse cumplido los fines previstos en la escritura expresada de donación y puesto que el instituto donatario no ha establecido desde entonces su casa residencia en la finca urbana donada y tampoco la ha destinado a los fines religiosos que el instituto realiza, ni es su intención dedicarla a tales fines e incluso la donante continúa ocupando dicha finca y tributa por la contribución urbana correspondiente, es por lo que no se ha consumado tal donación y, en su virtud, declaran sin efecto la referida escritura de donación […] quedando, por tanto, la finca urbana […] del exclusivo y pleno dominio de doña Juana Juan Sansó» (íd., 10a).
José Cortés Aguiló, comerciant, morí el 26 d’octubre de 1938 amb testament que havia disposat el 2 de juny de 1927 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Fuster Pomar, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 d’abril següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat comprenia una casa botiga, algorfa i corral marcada amb els nombres 2-1r i 4 del carrer de Bellver (RP6, 7487-terme, 4a).
Francisca Fuster Pomar morí viuda el 27 de gener de 1953 amb testament que havia ordenat el 2 de juny de 1927 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què llegà a María Fuster Fuster una casa situada al carrer de la Vidrieria i nomenà hereu el seu home, José Cortés Aguiló, amb substitució que tengué efecte a favor de Joaquín Fuster Cortés, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de gener de 1954 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 5a).
Joaquín Fuster Cortés morí viudo el primer d’octubre de 1957 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1932 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Forteza Pomar (†12-12-1941), i hereus propietaris en parts iguals, els seus fills: Joaquín, Catalina (casada amb José Nicolau Rosselló), Antonio, Juana i José María Fuster Forteza. Mitjançant escriptura de 9 de desembre de 1958 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Joaquín, qui segregà al seu favor una porció de 168 m² i el terreny romanent, de 262,5 m², restà marcat amb el nombre 10 del carrer de Bellver (íd., 6a-7a; RP6, 5120-III, 1a).
El 4 de novembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al teixidor Bernardo Boyeras Solivellas, veïnat d’Inca, per preu de 60 lliures el trast nombre 313, de 16 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 312, de Miguel Porcel Femenía; al sud, amb el trast nombre 314; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 326 (RP6, 651-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de primer de setembre de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Bernardo Boyeras Solivellas adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 30 lliures el trast nombre 326, de 15 destres. Confrontava al nord amb la propietat de Jaime Llull Servera; al sud, amb terres del venedor; a l’est, amb la propietat del comprador, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 565-terme, 1a).
El 26 de novembre de 1866 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Bernardo Boyeras Solivellas vengué a Lorenzo Quetglas Frasquet, veïnat d’Estepona, fill de l’agent Juan Quetglas Guasp, per preu de 50 lliures una porció de 15 destres i mig que consistia en la meitat de migjorn dels trasts nombres 313 i 326. Confrontava al nord amb terrenys romanents al venedor; al sud, amb les propietats d’Antonia Amengual Vicens i Miguel Balaguer Amengual, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 606-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 13 de setembre de 1873 autoritzada per dit notari Sancho, Bernardo Boyeras Solivellas vengué al comerciant Pedro Boyeras Peña per preu de 3.000 pessetes la porció restant de la propietat, de 15 destres i mig, que consistia en la meitat de tramuntana dels trasts nombres 313 i 326. Confrontava al nord amb la casa i terra de Juan Villaverde Cabrinetty; al sud, amb la casa i terra de Lorenzo Quetglas Frasquet, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 2276-terme, 1a).
El 2 d’octubre de 1877 davant dit notari Sancho, Lorenzo Quetglas Frasquet vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Juana Comas Guasp, casada amb Jaime Oliver Estades. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet construir el venedor (RP6, 606-terme, 2a).
Juana Comas Guasp morí l’abril de 1886 amb testament que havia disposat el 30 de novembre de 1877 davant dit notari Sancho, en què després de declarar que mancava de descendents nomenà hereu universal el seu home, Jaime Oliver Estades, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
Jaime Oliver Estades morí el 23 de juliol de 1894 amb testament que havia ordenat davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva la seva dona, Francisca Miquel Vicens, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 62 del carrer de la Salud i confrontava al nord amb la casa de Pedro Boyeras Peña; al sud, amb la casa de Juan Juan Amengual; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd., 4a).
El 18 d’octubre de 1900 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisca Miquel Vicens, casada amb Leopoldo Dom Bigué, vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a l’argenter José Miró Segura (íd., 5a).
José Miró Segura morí viudo als 74 anys el 8 de juliol de 1913 amb testament que havia disposat el 4 d’agost de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María Josefa (casada amb Mariano Segura Piña), Antonio, Jaime, María (casada amb l’argenter Claudio Cortés Aguiló), José, Catalina (casada amb José Forteza Miró), Cayetano, Juan i Concepción Miró Tarongí, i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Magdalena Tarongí Miró (†5-4-1906). Amb escriptures de 26 de novembre de 1913 i 13 de juny de 1914 autoritzades pel notari Mateo Jaume Servera acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà María després de pagar 444 pessetes amb 45 cèntims a cadascun dels seus germans (íd., 7a-8a).
María Miró Tarongí morí el 20 de desembre de 1938 amb testament que havia ordenat el 16 de desembre de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Claudio Cortés Aguiló (†6-3-1956), i propietaris, els seus fills: Magdalena, Jaime (†27-4-1928), Mercedes, José i Juana Cortés Miró. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de maig següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 64 del carrer de la Salud (íd., 9a).
El 24 de març de 1958 davant el notari Jorge Roura Rosich, els germans Magdalena (casada amb el comerciant Andrés Valls Forteza), Mercedes (casada amb José Segura Forteza), José (argenter) i Juana Cortés Miró (casada amb Joaquín Fuster Bonnín) i María Cortés Alomar (filla de Jaime Cortés Miró, casada amb Gregorio Nicolau Mas) vengueren al comerciant Enrique Martí Ibern i Francisca Ferrer Reus per preu de 22.700 pessetes una porció de 233,8 m² que comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 198, abans 148, del carrer de la Salud (RP6, 29821-terme, 1a).
Magdalena Cortés Miró, propietària d’1/5 part indivisa de la resta de la propietat, morí el 16 de juliol de 1960 amb testament que havia disposat el 9 de maig de 1958 davant el notari Jorge Roura Rosich, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Andrés Valls Forteza, i propietàries en parts iguals, les seves filles: María Candelaria (casada amb Juan Bonnín Valls) i Magdalena Valls Cortés. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de desembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 87,4 m² i comprenia una casa marcada amb el nombre 171 del carrer de José Villalonga (RP6, 606-terme, 11a).
El 25 de novembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer José Seguí Gordiola una porció de 48 destres que comprenia els trasts nombres 94 i 95. Confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb els trasts nombres 93 i 96, d’Antonio Reus Rosselló, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 192 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 9 lliures 12 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 665-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 5 de maig de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, José Seguí Gordiola vengué a Antonio Covachichi Navarrete, ajudant primer de la comandància de marina, una porció de 12,6 destres per preu de 36 lliures i l’obligació de pagar 3 lliures cens de nombre de 9 lliures 12 sous cens. Confrontava al nord-est amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 488-terme, 1a).
El 26 de maig de 1871 davant dit notari Socías, José Seguí Gordiola vengué una porció de 277 m² amb una casa al mostassaf Antonio Forteza Cortés per preu de 398 lliures i l’obligació de pagar 6 lliures 12 sous cens de nombre de 9 lliures 12 sous cens. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins; al sud, amb la propietat de Feliciana Nogués Estarás, i a l’est, amb terreny romanent al venedor (RP6, 1835-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de primer de setembre de 1872 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, José Seguí Gordiola vengué la porció restant de la propietat, de 361 m², per preu de 333 pessetes a Antonia Soler Artigues, veïnada de l’Havana. Confrontava al nord i a l’est amb sengles camins d’establidors; al sud, amb terra de la compradora, i a l’oest, amb terra d’Antonio Forteza Cortés (RP6, 665-PG, 7a).
Antonio Forteza Cortés morí viudo als 87 anys el 4 de gener de 1894 amb testament que havia disposat el 13 de maig de 1889 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva neboda María Rosa Forteza Valls (†13-1-1896), i propietaris en parts iguals, els seus nebots Antonio María i Agustín Forteza Valls (industrial). Antonio María Forteza Valls morí viudo als 58 anys el 29 d’agost de 1894 amb testament que havia ordenat el 18 anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu nebot i fillol Agustín Fuster Forteza, procurador, qui mitjançant escriptura de 23 d’abril de 1896 autoritzada per dit notari Sancho vengué la seva meitat indivisa per preu de 1.500 pessetes a Agustín Forteza Valls. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 1 del carrer del Dos de Mayo i comprenia una casa de planta baixa, corral, diverses edificacions cobertes amb terrat dos depòsits d’aigua i arbres fruiters (RP6, 1835-terme, 10a-12a).
Agustín Forteza Valls morí viudo el 13 de novembre de 1923 amb testament que havia disposat el 28 de maig anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què prellegà aquesta propietat al seu fill Jaime Ignacio Forteza Piña i en la resta de béns nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Jaime Ignacio, Antonio (comerciant), Agustín (argenter), Leonor (casada amb Agustín Cortés Cortés) i Luisa Forteza Piña (casada amb Gabriel Tarongí Pomar). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de novembre de 1925 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores la propietat confrontava al nord amb el carrer de Lacy; al sud i a l’est, amb la propietat dels successors de Manuel Fiol Miró, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 13a).
Jaime Ignacio Forteza Piña morí sense testar el 10 d’octubre de 1939, i en acte de 7 d’octubre de 1940 dictat per Miguel González García, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari d’actuacions Enrique Baena Mazzetti en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves filles: Josefa i Teodora Forteza Cortés, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Concepción Cortés Segura. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de març de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 14a).
El 10 de novembre de 1953 davant el notari Jorge Roura Rosich, Josefa (casada amb el comerciant Rafael Ignacio Cortés Cruellas) i Teodora Forteza Cortés (casada amb el tenidor de llibres José Miró Cortés) vengueren la propietat per preu de 45.000 pessetes a les germanes Juana i Catalina Mulet Camacho. Aleshores n’era llogater el comerciant Guillermo Quetglas Nadal (íd., 16a).
Mitjançant escriptura de 7 d’octubre de 1964 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, les germanes Juana i Catalina Mulet Camacho manifestaren que damunt la planta baixa (que comprenia tres habitatges amb jardí) havien fet edificar un pis de 60,6 m². La propietat ocupava una superfície de 264,17 m² i confrontava a l’enfront amb el carrer del Dos de Mayo; a la dreta i al fons, amb la propietat de Miguel Durán Cabot, abans dels successors de Manuel Fiol Miró, i a l’esquerra, amb el carrer de Lacy. Al mateix acte segregaren el pis, de 60,6 m², amb terrassa adjunta de 19 m² a favor de Katty Rabbinowitz (íd., 18a; RP6, 4409-III, 1a).
El 21 d’abril de 1969 davant el notari Manuel García Mayor, les germanes Juana i Catalina Mulet Camacho vengueren la resta de la propietat per preu de 135.000 pessetes a Miguel Durán Pastor, llicenciat en Filosofia i Lletres, i Paula Socías Sanz (RP6, 1835-terme, 20a).
El 2 de desembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster José Llofriu Amengual els trasts nombres 338 i 341, de 30 destres. Confrontaven al nord amb els trasts nombres 342 i 337, del duc de la Unió de Cuba; al sud, amb els trasts nombres 339 i 340, de José Massanet Barceló, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 120 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 694-PG, 1a).
Mitjançant escriptura d’11 de juliol de 1868 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, José Llofriu Amengual vengué la propietat per preu de 300 escuts a Juan Vives Ardit, majordom del vapor Rey Jaime I (íd., 4a).
El 22 d’abril de 1874 davant el notari Juan Palou Coll, Juan Vives Ardit, majordom del vapor Rei Jaime II, vengué la propietat per preu de 500 pessetes al revenedor Nicolás Rullán Colom. Aleshores hi havia una casa en construcció (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 21 de maig de 1889 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Nicolás Rullán Colom vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Francisca Garau Carrió, casada amb Rafael Lliteras (RP6, 694-terme, 10a).
El 22 d’abril de 1905 davant el notari José Socías Gradolí, Francisca Garau Carrió vengué la propietat per preu de 3.250 pessetes a Bernardo Homar Darder (íd., 14a).
Mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1910 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Bernardo Homar Darder vengué la propietat per preu de 3.500 pessetes a Antonio Bennáser Bibiloni, veïnat de Campanet. Aleshores estava marcada amb el nombre 60 del carrer de José Villalonga i confrontava al nord amb la casa de Jerónimo Castaño Llull; al sud, amb la casa d’Isabel Massanet Mir; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 16a).
El 25 d’abril de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera, Antonio Bennáser Bibiloni vengué la propietat per preu de 3.500 pessetes a Miguel, Arturo i Benjamín Fuster Miró (íd., 17a).
Mitjançant escriptura de 13 de febrer de 1912 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 6 lliures que gravava la propietat després que Miguel Fuster Miró pagàs la quantitat de 400 pessetes (íd., 18a).
El 25 de novembre de 1922 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Benjamín Fuster Miró s’adjudicà la propietat (íd., 19a).
Mitjançant escriptura de 24 d’agost de 1949 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Benjamín Fuster Miró vengué la propietat per preu d’11.300 pessetes a Katherina Eigtved, casada amb Henrik Eigtved, vicecònsol de Dinamarca (íd., 20a).
El 24 de desembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a José Ferrer Bonafé per preu de 20 lliures la meitat del trast nombre 276, de 7 destres i mig. Confrontava al nord amb la meitat restant, d’Andrés Pons Bestard; al sud, amb el trast nombre 275, del comprador; a l’est, amb el trast nombre 285, dels germans Antonio i Lorenzo Arrom Riutort, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 7-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de gener de 1876 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, José Ferrer Bonafé vengué la propietat per preu de 500 pessetes al prevere Gaspar Vidal Vidal, subdelegat castrense de Balears. Aleshores hi havia una caseta en construcció i confrontava al nord amb la casa i jardí del comprador; al sud, amb la propietat de José Bennásar; a l’est, amb terra d’Antonio Arrom, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 2a).
El 5 de maig de 1900 davant el notari Mateo Jaume Servera, Gaspar Vidal Vidal, prevere i canonge, vengué la propietat per preu de 490 pessetes a Sebastiana Durán Llull, casada amb Sebastián Bujosa Burguera. Aleshores estava marcada amb el nombre 55 del carrer de José Villalonga (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 23 de març de 1909 autoritzada per dit notari Jaume, Sebastiana Durán Llull vengué la propietat per preu de 490 pessetes a Antonia Cursach Mestre (íd., 4a).
El 6 de març de 1924 davant el notari Juan Bauzá Clar, Antonia Cursach Mestre vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Sebastiana Durán Llull (íd., 5a).
Sebastiana Durán Llull morí el 12 de maig de 1925 amb testament que havia disposat el 24 de març de 1915 davant el notari Rafael Togores Palou, en què llegà a les seves ties carnals Inés (†11-1-1924) i Francisca Llull Ribot (†23-8-1921) una pensió anual de 100 pessetes, nomenà hereu usufructuari el seu home, Sebastián Bujosa Burguera, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio (militar, veïnat de Barcelona), Lorenzo (forner) i Sebastián Bujosa Durán (veïnat de Buenos Aires). Sebastián Bujosa Burguera morí viudo el 31 de juliol de 1928 amb testament que havia ordenat el 12 de febrer de 1927 davant el notari Antonio Rosselló Gómez, en què destinà aquesta propietat a Sebastián Bujosa Durán. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 23 d’agost de 1928 autoritzada per dit notari Rosselló (íd., 6a).
El 6 de març de 1947 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Antonio Amorós Gayá, en representació del forner Sebastián Bujosa Durán, veïnat de Buenos Aires, vengué la propietat per preu de 7.500 pessetes a Francisca Rullán Roca (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 22 de juliol de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Francisca Rullán Roca vengué la propietat per preu de 50.000 pessetes a Margarita Rullán Seguí. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i soterranis marcada amb el nombre 145, abans 55, del carrer de José Villalonga (íd., 8a).
El 28 de desembre de 1863 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a la criada Apolonia March Bisquerra una porció de 300 destres que comprenia els trasts nombres 197, 198, 199, 200, 209, 210, 211, 212, 217, 218, 219, 220, 229, 230, 231, 232, 237, 238, 239 i 240. Confrontava al nord amb el trast nombre 196, de José Roig Serra, i el trast nombre 213, de Jorge Ferrer Bosch; al sud, amb els trasts nombres 201, 208, 221, 228 i 241, d’Antonio Reus Rosselló; a l’est, amb un camí d’establidors, els trasts nombres 216 i 233, de Manuel Santandreu Alomar, i el trast nombre 235, de José Ignacio Ramis Pujadas, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. El preu fou de 1.200 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 9-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Apolonia March Bisquerra vengué al sabater Gregorio Coll Barceló una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 237, 238, 239 i 240. Confrontava al nord amb terra que fou de José Ignacio Ramis Pujadas; al sud, amb terra del comprador; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. El preu fou de 100 lliures i l’obligació de prestar 12 lliures cens de nombre de 60 lliures cens (RP6, 1377-terme, 1a).
L’11 d’agost de 1874 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Apolonia March Bisquerra vengué a Antonio Cañellas Clar, notari i escrivà del jutjat de primera instància de Palma, una porció de 120 destres que comprenia una casa en construcció de 294,67 m², una cotxeria de 62,16 m² i una cisterna. Confrontava al nord amb la propietat de Catalina Salvá Berga i dels seus fills; al sud, amb la propietat dels hereus de José Puig Malberti, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. El preu fou de 1.006 pessetes amb 50 cèntims i l’obligació de prestar 24 lliures cens de nombre de 60 lliures cens (RP6, 9-terme, 5a).
Al mateix acte José Salas Palmer s’adjudicà la porció restant, de 120 destres, en cobriment del cens de 24 lliures que gravava aquesta porció i que Salas tenia dret de percebre com a censualista. Confrontava al nord amb la casa i terra de Manuel Santandreu Alomar; al sud, amb la casa i terres d’Antonio María Casasnovas Blascos, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. Hi havia començada una excavació destinada a la construcció d’un aljub d’un volum de 389 m³ (RP6, 2507-terme, 1a).
El 19 de febrer de 1875 davant el notari Gabriel Estelrich Torres, Antonio Cañellas Clar vengué la propietat per preu de 1.750 pessetes a Cecilio Ogazón Fernández, capità de carabiners (RP6, 9-terme, 6a).
Cecilio Ogazón Fernández morí sense testar el 2 d’abril de 1894, i en acte de 26 de juny següent dictat per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: José, Cecilia, Manuel (veïnat de Ceuta) i Enrique Ogazón Cirer, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Josefa Cirer Vela. Amb escriptures de 4 i 22 de març de 1895 autoritzades pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà la viuda, qui havia pagat les obres de reforma de la casa (íd., 11a-12a).
Josefa Cirer Vela morí viuda als 72 anys el 6 d’abril de 1909 amb testament que havia disposat l’11 d’agost de 1896 davant dit notari Socías, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: José (metge), Cecilia, Manuel (militar, veïnat de Tarragona) i Enrique Ogazón Cirer (administrador de Correus), i nomenà hereva universal propietària la seva filla, Cecilia. Mitjançant escriptura de 26 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Cecilia (íd., 14a).
Cecilia Ogazón Cirer, veïnada de la vila d’Algaida, morí fadrina i sense testar als 54 anys el 9 de juliol de 1914, i en acte de 30 d’octubre següent dictat per Juan Ginard Ferrer, jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del districte de la Llonja, davant l’oficial auxiliar Francisco Rubí Ferrer (per indisposició del secretari d’actuacions Antonio Tomás Rosselló) en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres germans: José (veïnat de València), Manuel (veïnat de Melilla) i Enrique Ogazón Cirer (veïnat d’Alcúdia). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de gener següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 15a).
Manuel Ogazón Cirer morí sense testar l’11 d’octubre de 1918, i en acte de 3 de març següent dictat per Ignacio Lecea Grijalba, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Manuel, Trinidad i Aurora de los Reyes Ogazón Ballester, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Antonia Ballester Garell. Mitjançant escriptura de 26 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència i aquesta 1/3 part indivisa de la propietat se l’adjudicà Aurora de los Reyes (íd., 16a).
Mitjançant escriptura de 13 de març de 1920 atorgada al Terreno davant el notari Mateo Jaume Servera, José (veïnat de San Sebastián) i Enrique Ogazón Cirer i Aurora de los Reyes Ogazón Ballester vengueren la propietat per preu de 20.000 pessetes al comerciant Antonio Caubet Pons, veïnat de San Juan (Puerto Rico). Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 38 del carrer de la Salud i els nombres 35 i 37 del carrer de José Villalonga (íd., 17a).
El 2 de juny de 1920 davant dit notari Jaume, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 24 lliures que gravava la propietat després que Antonio Caubet Pons pagàs la quantitat de 1.600 pessetes (íd., 18a).
Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1922 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Antonio Caubet Pons vengué a Damián Caubet Nicolau per preu de 1.000 pessetes una porció de 243,39 m² situada a la part de tramuntana que comprenia el cos d’edifici marcat amb el nombre 35 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la propietat del comprador; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (RP6, 11795-terme, 1a).
Antonio Caubet Pons morí el 12 de novembre de 1951 amb testament que havia ordenat el 14 de novembre de 1928 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Carmen González Albert (†9-8-1959), i propietaris, els seus nou fills: Catalina (casada amb Antonio Obrador Rotger), Antonio (agent comercial), Miguel (apotecari), Ramón (†7-9-1942), Carmen María (casada amb Antonio Oliver Fernández), Mercedes (casada amb el marí Federico Pintó Zalba), José María (metge), Carlos (agent comercial) i Margarita Caubet González (casada amb José Luis Parpal Escudero). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’agost següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 1.887 m², comprenia diversos cossos d’edifici, cotxeria, cisterna i jardí i estava marcada amb el nombre 38 del carrer de la Salud i el nombre 113, abans 37, del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la casa nombre 35 del carrer de José Villalonga, venuda a Damián Caubet Nicolau; al sud, amb la casa d’hereus de Jaime Pons; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (RP6, 9-terme, 19a).
El 4 d’abril de 1962 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 150.000 pessetes al matrimoni Guillermo Nadal Simó, militar, i Elisa Servera Deyá i a Catalina, Josefa i María Servera Deyá (íd., 21a).
El 5 de maig de 1877 davant el notari Antonio Mulet Mas, José Salas Palmer establí al fabricant Sebastián Tortella Ferrer una porció de 37 destres i mig que comprenia els trasts nombres 220 i 229 i 1/4 part dels trasts nombres 219 i 230. Confrontava al nord amb la resta dels trasts nombres 219 i 230; al sud, amb els trasts nombres 228 i 221, de Juan Moll Ferrer, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 501 pessetes, ço és, 1 pesseta d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 25 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 3018-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 25 de maig de 1880 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Sebastián Tortella Ferrer vengué la propietat per preu de 7.257 pessetes al misser Juan Feliu Jaume, qui l’adquirí com a apoderat de Bárbara Mora Barceló. Aleshores hi havia una casa edificada i confrontava al nord amb la casa i terra de José Massot Sansó (íd., 2a).
Bárbara Mora Barceló morí viuda el 3 de novembre de 1889 amb testament que havia disposat el 15 de maig de 1888 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus amb designació de béns la seva neboda Catalina Verdera Mora i el seu nebot polític Pedro José Ferrer Moyá, i destinà aquesta propietat a Pedro José. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1892 autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Pedro José Ferrer Moyá morí el 19 de juny de 1902 amb testament que havia ordenat el 20 d’abril de 1901 davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, María Ana Ferrer Gomila (†7-12-1907), i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Gomila Siquier, i propietari, el seu fill, Pedro José Ferrer Gomila, nascut el primer de març de 1889. Segons les escriptures d’11 de setembre de 1914 i 5 de febrer de 1917 autoritzades, respectivament, pels notaris Emilio Fernández Sánchez i José Alcover Maspons, la propietat aleshores consistia en una casa i jardí i confrontava al nord amb la casa i terra de José Mercant (íd., 7a-8a).
El 16 d’octubre de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro José Ferrer Gomila vengué la propietat al rellotger Miguel Girbent Sabater per preu de 7.250 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 25 pessetes (íd., 9a).
Miguel Girbent Sabater morí el 18 de juliol de 1922 amb testament que havia disposat l’11 de juliol de 1902 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Teresa Mateu Gibernau (†15-3-1920). En acte de 28 de setembre següent dictat per Fernando Ugarte Pagés, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en foren declarats hereus legals els seus sis fills: José, Francisca (casada amb Jaime Carbonell Oliver), Miguel, Matilde (casada amb Antonio Rosselló Gelabert), Elisa i Teresa Girbent Mateu. Mitjançant escriptura de 7 de desembre següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren José i Miguel (íd., 10a).
El 24 de maig de 1928 davant el notari Pedro Alcover Maspons, José i Miguel Girbent Mateu vengueren la propietat al comerciant anglès Samuel Carey Rogers Gauntlett, veïnat de Londres, per preu de 8.000 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 25 pessetes (íd., 14a).
Mitjançant escriptura de 26 de desembre de 1929 autoritzada per dit notari Alcover, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens que gravava la propietat després que Samuel Carey Rogers Gauntlett pagàs la quantitat de 500 pessetes (íd., 16a).
El 23 de febrer de 1946 davant el notari José Vidal Busquets, Samuel Carey Rogers Gauntlett vengué a Miguel Sampol Antich, qui actuava en representació de Lucía Calín Briones, veïnada de Madrid, casada amb l’enginyer naval Jesús Alfaro Fournier, per preu de 15.700 pessetes una porció de 230,16 m² que comprenia una casa marcada amb el nombre 17 del carrer del Dos de Mayo, els mobles existents a la propietat, un jardí i un portal al carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la casa romanent, marcada amb el nombre 17-A del carrer del Dos de Mayo i el nombre 32 del carrer de José Villalonga; al sud, amb la casa que fou de Juan Moll Ferrer; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb dita casa marcada amb el nombre 32 del carrer de José Villalonga. Jesús Alfaro Fournier, veïnat de Madrid, morí el 18 de juny de 1961 amb testament que havia disposat el 26 d’agost anterior davant el notari Antonio Aranguren Riesgo, en què nomenà hereus en parts iguals els seus dos fills, Juan i Alfonso Alfaro Calín, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de primer de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 23886-terme, 1a-2a).
Samuel Carey Rogers Gauntlett morí el 23 d’octubre de 1949 amb testament que havia ordenat l’11 d’agost de 1936, en què nomenà hereva universal la seva dona, Agnes Selina Ann Gauntlett, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 d’octubre de 1950 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Després de la segregació efectuada pel difunt, la propietat ocupava una superfície de 435,75 m² i comprenia una casa de dos pisos, torre i jardí marcada amb el nombre 17-A del carrer del Dos de Mayo i una casa de planta baixa a l’extrem del jardí marcada amb el nombre 64 del carrer de José Villalonga. Confrontava a la dreta amb la propietat de Francisco Massanet Bestard, i a l’esquerra, amb la casa i jardí de Luisa Calín Briones (RP6, 3018-terme, 17a).
El 21 de febrer de 1952 davant el notari José Vidal Busquets, Agnes Selina Ann Gauntlett vengué al metge Juan Sampol Antich per preu de 36.985 pessetes una porció de 335,75 m² que comprenia la casa, dependències, terra i jardí nombre 33, abans 17-A, del carrer del Dos de Mayo amb un portal accessori marcat amb el nombre 84 del carrer de José Villalonga. Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1964 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juan Sampol Antich vengué la propietat per preu de 121.000 pessetes al matrimoni nord-americà Anthony i Elaine Kerrigan (nascuda Gurevitz, pianista i violinista, jueva d’origen rus) (RP6, 26683-terme, 1a-2a).
El 12 de març de 1878 davant el notari Antonio Mulet Mas, José Salas Palmer establí al notari Gaspar Sancho Coll una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 217 i 232. Confrontava al nord amb els trasts nombres 233 i 216, del comprador; al sud, amb els trasts nombres 231 i 218, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. El preu fou de 401 pessetes, ço és, 1 pesseta d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 20 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 3216-terme, 1a).
El 16 de maig de 1877 davant el notari Antonio Mulet Mas, José Salas Palmer establí al jornaler José Massot Sansó una porció de 30 destres que comprenia 3/4 parts dels trasts nombres 219 i 230 i 1/4 part dels trasts nombres 218 i 231. Confrontava al nord amb la resta dels trasts nombres 218 i 231; al sud, amb la resta dels trasts nombres 219 i 230, de Sebastián Tortella Ferrer, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. El preu fou de 401 pessetes, ço és, 1 pesseta d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 20 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 3057-terme, 1a).
El 3 de novembre de 1885 davant el notari Cayetano Socías Bas, José Massot Sansó vengué la propietat, que aleshores comprenia una casa, per preu de 1.000 pessetes al jornaler Pablo Soberats Tomás, qui mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1887 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas la vengué per preu de 750 pessetes a l’escultor José Simonet Pons, qui el 31 de juliol de 1888 davant dit notari Mulet la vengué per preu de 500 pessetes a Margarita Blascos Petit, casada amb Pablo Soberats Tomás (íd.: 2a-3a, 5a-6a).
Margarita Blascos Petit morí viuda el 23 d’octubre de 1927 amb testament que havia disposat el 28 de juliol de 1892 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els fills pòstums i naixedors, que resultà ser Juan Ignacio Florit Blascos (nascut el 6 de novembre de 1899 del seu matrimoni amb Juan Florit Moll), qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 d’abril següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores la propietat comprenia una casa marcada amb el nombre 15, abans 21, del carrer del Dos de Mayo i el nombre 30 del carrer de José Villalonga (íd.: 14a, 17a).
El 18 d’agost de 1941 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Simonet Blascos, en representació de Juan Ignacio Florit Blascos, vengué la propietat per preu de 46.677 pessetes a Bartolomé Cortés Aguiló, qui mitjançant escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 30.000 pessetes a Francisco Aguiló Cortés, qui el 12 de maig de 1947 davant el mateix notari la vengué per preu de 17.000 pessetes a Francisco Juliá Perelló (íd., 21a-23a).
Mitjançant escriptura de 23 de maig de 1952 autoritzada per dit notari Unzué, Francisco Juliá Perelló vengué la propietat per preu de 18.000 pessetes a Ana Hernández Bacaresse, casada amb Francisco Massanet Bestard. Aleshores la casa es componia de quatre habitatges marcats amb el nombre 29 del carrer del Dos de Mayo i els nombres 74, 76 i 78 del carrer de José Villalonga (íd., 25a).
El 14 de gener de 1955 davant dit notari Unzué, Ana Hernández Bacaresse vengué al matrimoni Manuel Derqui Barceló i Carmen Massanet Hernández per preu de 35.525 pessetes una porció de 15 destres que comprenia una casa que formava dos habitatges amb porció de corral o jardí marcada amb els nombres 74, 76 i 78 del carrer de José Villalonga (RP6, 27750-terme, 1a-2a).
Ana Hernández Bacaresse transformà la casa nombre 29 del carrer del Dos de Mayo en un edifici de tres plantes i jardí (RP6, 3057-terme: 26a, 30a).
El 7 de desembre de 1883 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Salas Palmer vengué la porció restant de la propietat, de 22 destres i mig, per preu de 300 pessetes a Francisco Cotoner Chacón, V marquès d’Ariany. Confrontava al nord amb terra de Gaspar Sancho Coll; al sud, amb terra de José Massot Sansó, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 2507-terme, 2a).
Francisco Cotoner Chacón morí el 16 de març de 1890 amb testament que havia disposat el 12 anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal propietari el seu nebot Nicolás Cotoner Allendesalazar, II marquès de la Sènia i VI marquès d’Ariany, casat amb Bárbara Verí Fortuny, el qual mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1892 autoritzada pel mateix notari vengué la propietat per preu de 800 pessetes a Josefa Cirer Vela, casada amb Cecilio Ogazón Fernández (íd., 3a-4a).
El 20 de març de 1900 davant el notari José Socías Gradolí, Josefa Cirer Vela vengué la propietat per preu de 900 pessetes al seu fill Manuel Ogazón Cirer (íd., 5a).
Manuel Ogazón Cirer morí sense testar l’11 d’octubre de 1918, i en acte de 3 de març següent dictat per Ignacio Lecea Grijalba, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Manuel, Trinidad i Aurora de los Reyes Ogazón Ballester, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Antonia Ballester Garell. Mitjançant escriptura de 26 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Trinidad. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i alts marcada amb el nombre 27 del carrer del Dos de Mayo i el nombre 68 del carrer de José Villalonga i una casa de cotxeria i pis marcada amb el nombre 68 del carrer de José Villalonga (íd., 11a-12a).
Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1970 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Trinidad Ogazón Ballester vengué a José Simal Pérez i María Roig Frau una porció de 291 m² amb una casa de planta baixa, alts i jardí. La venedora restà amb una porció de 107,8 m² amb una casa de cotxeria i pis marcada amb el nombre 68 del carrer de José Villalonga (íd., 14a; RP6, 14510-III, 1a).
L’11 de febrer de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al coronel d’infanteria retirat Juan Socías Ferrer per preu de 400 rals una porció de 35 destres que comprenia els trasts nombres 290 i 309. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb els trasts nombres 291 i 308, de Francisca Villalonga Bennásar, i a l’est, amb el camí de la Bonanova (RP6, 47-terme, 1a).
Juan Socías Ferrer morí als 72 anys el 18 de juny de 1864 amb testament que havia ordenat militarment el 26 de juliol de 1863, el qual fou protocol·litzat en notes del notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus fills: Antonio (tinent coronel d’artilleria, veïnat de Barcelona), Luis (veïnat de l’Havana), María Elena (casada amb Francisco Sáenz Socías), Emilia, María Antonia i María Luisa Socías de Izco (casada amb el capità d’infanteria Ramón Fernández Pérez de Villamil) i María Matilde (casada amb Casto Pano Álava) i Ricardo Socías Oliver, nascuts del seu matrimoni amb María Matilde Oliver, la qual heretà de son pare una casa a la ciutat de Tortosa i una propietat a Bítem (al municipi de Tortosa). Mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1865 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, María Elena Socías de Izco adquirí dels seus germans les seves parts indivises d’aquesta i una altra propietat situada al Terreno per preu total de 247 lliures 18 sous 4 diners (íd., 2a-3a).
El 4 d’agost de 1887 davant el notari Gaspar Sancho Coll, María Elena Socías de Izco vengué la propietat per preu de 750 pessetes al funcionari cessant Baltasar Alou Vich, qui mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 1889 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 1.335 pessetes al sabater Patricio Serra Vaquer, qui el 27 de gener de 1890 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner la vengué per preu de 1.335 pessetes al prevere Juan Terrasa Mas (íd., 5a-7a).
Juan Terrasa Mas morí el 25 de juliol de 1892 amb testament que havia ordenat el mateix dia davant dit notari Font, en què feu diversos llegats a la seva fillola i neboda Carmen Puigvert Terrasa i a la seva criada Magdalena Bosch Sastre, i nomenà hereva universal la seva germana Juana María Terrasa Mas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa (íd., 8a).
El 23 de febrer de 1893 davant el notari José Alcover Maspons, Juana María Terrasa Mas vengué la propietat per preu de 7.500 pessetes a Francisco Gamarra Ladaria, veïnat de Guayama (Puerto Rico) (íd., 9a).
Francisco Gamarra Ladaria morí el 20 de desembre de 1922 amb testament que havia disposat el 12 de juliol de 1913 davant el notari de Manacor Antonio Planas Sagrera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Gual Gamarra (†4-1-1943), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Alicia, María Teresa i Marcelo Gamarra Gual (n. 10-2-1914). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 10a).
El 27 de febrer de 1946 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, els germans Gamarra Gual es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Marcelo. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i dos pisos (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 12 de març de 1954 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, Marcelo Gamarra Gual, misser, manifestà que sa mare, Margarita Gual Gamarra, havia fet aixecar dues cotxeries i un tercer pis que formava unes golfes. La propietat ocupava una àrea total de 443 m² i estava marcada amb el nombre 104 del carrer del Teniente Mulet (abans 52 del carrer de la Bonanova), el nombre 39 (abans 13) del carrer de Menéndez Pelayo i els nombres 127 i 129 del carrer de la Salud. Confrontava al sud amb la propietat dels germans Borrás. Cap a 1969 el primer pis, de 150 m², fou segregat a favor de María Cristina Gamarra Amengual (íd., 13a; RP6, 11977-III, 1a).
El 23 de febrer de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Juan Estrades Moré, fill de Miquel i de Coloma, el trast nombre 403, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 402, i a l’est, amb el trast nombre 404. El preu fou de 60 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 38-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 d’agost de 1886 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Juan Estrades Moré vengué la propietat al sabater Patricio Serra Vaquer per preu de 2.000 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures (íd., 4a).
El 24 de setembre de 1888 davant dit notari Mulet, José Salas Palmer redimí el cens que gravava la propietat després que Patricio Serra Vaquer pagàs la quantitat de 199 pessetes amb 40 cèntims (íd., 5a).
Patricio Serra Vaquer morí als 44 anys el 22 d’agost de 1894 amb testament que havia disposat el 18 de maig de 1892 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Pascual Vidal, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan, Jerónima i Bartolomé Serra Pascual. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de gener següent autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i hort (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1901 autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors, Juan Serra Pascual rebé 4.000 pessetes de sa mare, Magdalena Pascual Vidal, i renuncià el condomini de la propietat. El 8 d’agost de 1904 davant el notari Juan Palou Coll, Jerónima Serra Pascual adquirí les 2/9 parts indivises de la propietat que pertanyien a Juan Serra Vidal per preu de 335 pessetes. Mitjançant escriptura de 24 següent autoritzada per dit notari Palou, Magdalena Pascual Vidal vengué les seves parts indivises de la propietat a la seva filla Jerónima Serra Pascual per preu de 2.000 pessetes. El 14 de novembre següent davant dit notari Palou, Bartolomé Serra Pascual vengué al seu cunyat Jaime Moncadas Castell, maquinista, casat amb Jerónima Serra Pascual, les seves parts indivises d’aquesta i altres dues propietats per preu global de 8.000 pessetes (íd.: 8a-10a, 12a).
Jerónima Serra Pascual i Jaime Moncadas Castell moriren el 28 de juliol de 1910 i el primer d’abril de 1944, respectivament, amb testament que havien ordenat mancomunadament el 18 de març de 1908 davant el notari José Socías Gradolí, en què es nomenaren mútuament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris els seus fills: Juan (professor) i María Moncadas Serra (casada amb José Gual Espuñes). Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí marcada amb el nombre 59 del carrer de la Salud. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb la propietat d’hereus de Catalina Bestard Garau; a l’est, amb el carrer de Rubert, i a l’oest, amb la propietat de Margarita i María Ripoll Calafat (íd., 14a).
El 24 de desembre de 1946 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Magdalena Pascual Vidal i Juan i María Moncadas Serra vengueren la propietat per preu de 6.000 pessetes a Carmen Zacarini Moles, casada amb Fernando Huelín Serra (íd., 15a).
Mitjançant escriptura de 26 d’abril de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell, Carmen Zacarini Moles vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a l’agent comercial Eduardo Julibert Pizá. Aleshores estava marcada amb el nombre 163, abans 61 i anteriorment 59, del carrer de la Salud (íd., 16a).
El 25 d’abril de 1956 davant dit notari Masot, Eduardo Julibert Pizá vengué la propietat a Camilo Molins Soto, comandant de l’Armada, per preu de 6.000 pessetes (íd., 17a).
El 12 d’abril de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al mariner José Roca Salom, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, fill d’Antoni i d’Aina, el trast nombre 112, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 111, de Julián Ferrá; al sud, amb el trast nombre 113; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 105. El preu fou de 60 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 77-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de maig de 1874 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, José Roca Salom vengué la propietat a Catalina Mayol Pons, casada amb Miguel Serra Oliver, per preu de 495 lliures i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i jardí i confrontava al nord amb la casa i terra d’Eugenio Mancebo Pérez, i al sud i a l’oest, amb terra de Matías Sans Jaume (íd., 4a).
Catalina Mayol Pons morí als 64 anys el 8 de desembre de 1900 amb testament que havia disposat el 3 anterior davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu home, Miguel Serra Oliver, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
El 27 d’abril de 1904 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Miguel Serra Oliver vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Francisco Enseñat Morell, tinent de navili de primera classe (íd., 8a).
Francisco Enseñat Morell, capità de fragata, morí fadrí als 67 anys el 19 de març de 1922 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què feu llegats als seus nebots Ana, José, Amador, Francisco, Joaquín i Luis Enseñat Soler (fills d’Amador Enseñat Morell) i Francisco i María Enseñat Steyer (fills de Juan Bautista Enseñat Morell), a la seva criada María Alou Obrador i a la seva antiga criada Francisca Joy Bernat, i nomenà hereva la seva germana Antonia Enseñat Morell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’agost següent autoritzada pel notari de Sóller Jaime Domenge Mir (íd., 12a).
Antonia Enseñat Morell, veïnada de Sóller, morí als 55 anys el 21 de març de 1924 amb testament que havia disposat el 6 de juny anterior davant dit notari Domenge, en què feu un llegat a Francisca Joy Bernat, llegà l’usdefruit d’aquesta propietat al seu home, Eduardo Rullán Sastre (+11-9-1934), i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu pubil, Juan José Rullán Enseñat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 13a).
El 31 d’octubre de 1932 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Juan José Rullán Enseñat vengué la propietat per preu de 14.000 pessetes a María Encarnación Sureda Esplugas. Aleshores comprenia una casa i dues fonts o cisternes i estava marcada amb els nombres 30 i 32 del carrer de la Salud (íd., 15a).
Mitjançant escriptura de 28 de març de 1942 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, María Encarnación Sureda Esplugas vengué la propietat per preu de 16.884 pessetes al prevere Lorenzo Parera Galmés i a Bernardino Bou Sala, veïnat de Porreres, els quals el 9 de novembre de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengueren per preu de 17.000 pessetes al comerciant Gabriel Juan Juan (íd., 17a-18a).
El 27 de novembre de 1943 davant dit notari Chacártegui, Gabriel Juan Juan vengué a Margarita Serra Clar per preu de 17.000 pessetes una porció de la propietat consistent en un cos d’edifici de planta baixa, pis, terrat cobert i jardí marcat amb els nombres 30 i 32 del carrer de la Salud. El venedor romangué amb una casa de planta baixa i jardí marcada amb el nombre 32 (després 62) del carrer de la Salud (íd.: 19a, 21a).
Mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1945 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, Margarita Serra Clar vengué la propietat per preu de 16.875 pessetes al misser Juan Sard Pujadas, veïnat d’Artà. Aleshores estava marcada amb els nombres 30 i 30-bis del carrer de la Salud (íd., 20a).
El 30 d’abril de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al misser Antonio María Sbert Borrás, registrador de la propietat, per preu de 400 rals una porció de 33 destres que comprenia els trasts nombres 288 i 289. Confrontava al nord amb el trast nombre 287; al sud i a l’est, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb els trasts nombres 272 i 273, del comprador (RP6, 84-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1868 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Antonio María Sbert Borrás vengué al sabater Jaime Llull Servera la meitat del trast nombre 289, de 150 m², sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar un cens reservatiu de 2 escuts creat damunt un capital de 48 escuts quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Confrontava al nord amb l’altra meitat del trast nombre 289 (RP6, 1145-terme, 1a).
Al mateix acte Antonio María Sbert Borrás vengué al picapedrer Cristóbal Tomás Bover, veïnat de la Bonanova, la resta de la propietat, consistent en una porció de 22 destres composta del trast nombre 288 i la meitat del trast nombre 289, sense preu d’entrada però amb l’obligació de prestar un cens reservatiu de 6 escuts creat damunt un capital de 120 escuts quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Confrontava al nord amb el trast nombre 287, de Jaime Balaguer Riera, i al sud, amb l’altra meitat del trast nombre 289 (RP6, 84-terme, 2a).
Cristóbal Tomás Bover morí viudo el 26 de desembre de 1920 amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus quatre fills: Miguel, Ana, Margarita i Juana Tomás Mercant, veïnada de La Plata (Buenos Aires). Mitjançant escriptura de 17 de febrer de 1922 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i es dividiren la propietat. Margarita s’adjudicà una porció d’uns 200 m² que comprenia la casa d’amunt, de planta baixa, galeria i terra adjunta, marcada amb el nombre 56 del carrer de la Salud. Ana s’adjudicà una porció de 196 m² que comprenia la casa d’avall, de planta baixa, alts i terra adjunta, marcada amb el nombre 56-1r de dit carrer. Confrontaven amb la casa vicaria i les propietats de Catalina Pomar Bonnín i dels hereus de José Juan Riera i de Jaime Balaguer Riera (íd., 10a; RP6, 11686-terme, 1a).
El 7 d’agost de 1925 davant dit notari Alcover, Ana Tomás Mercant (casada amb Juan Pol Martínez) vengué la seva porció per preu de 1.500 pessetes a la seva neboda Magdalena Palmer Tomás, casada amb Andrés Ferrer Roca. Margarita Tomás Mercant morí viuda l’11 de desembre de 1959 amb testament que havia ordenat el 16 de gener de 1942 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva universal la seva pubila, Magdalena Palmer Tomás, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de juliol següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 13a; íd., 2a).
El 30 d’abril de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Andrés Rosselló Vallés, fill de Joan i d’Antonina, el trast nombre 402, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 403; al sud, amb el trast nombre 401; a l’est, amb el trast nombre 405, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 60 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 95-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1877 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Andrés Rosselló Vallés, jornaler, vengué la propietat a Casilda Fiol Andreu, casada amb Gregorio Estarellas Serra, per preu de 500 lliures i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures. Aleshores comprenia una casa i confrontava al nord amb el trast nombre 403, de Juan Estrades Moré; al sud, amb el trast nombre 401, de Bartolomé Morey Capdebou; a l’est, amb el trast nombre 405, dels hereus de Gregorio Barceló Oliver, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (íd., 5a).
El primer de juny següent davant dit notari Font, José Salas Palmer redimí el cens que gravava la propietat després que Casilda Fiol Andreu pagàs la quantitat de 199 pessetes amb 30 cèntims (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1886 autoritzada per dit notari Font, Casilda Fiol Andreu vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes al botiguer Juan Juan Ribas, casat amb Luisa Pintó Pericás (íd.: 9a, 11a).
El 13 de maig de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al taverner Magín Bestard Alemany, fill de Gaspar i de Miquela, el trast nombre 404, de 30 destres. Confrontava al nord amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 405; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 403. El preu fou de 120 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 6 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 96-terme, 1a).
Miguel Bestard Alemany morí viudo als 76 anys el 10 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 4 d’octubre anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu fill José Bestard Enseñat, i propietaris en parts iguals, José i els altres fills: Magín i Gabriel Bestard Enseñat (†23-7-1887). Mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1889 autoritzada pel mateix notari es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà José. Aleshores comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 1 del carrer de Rubert. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb el trast nombre 405, dels hereus de Gregorio Barceló Oliver; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 403, de Patricio Serra Vaquer (íd., 4a-5a).
José Bestard Enseñat (†26-3-1922) es casà amb Bárbara Garau Xamena (†10-3-1925) i en foren fills Catalina, Magín i Juan Bestard Garau (industrial). Aquesta propietat l’heretà Catalina, qui morí el 18 de febrer de 1940 amb testament que havia ordenat el 10 de novembre de 1925 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Vicente Bosch Ferrer (agent d’assegurances), i propietàries en parts iguals, les seves dues filles: Celia (veïnada de Mataró, casada amb Manuel Cruzate Espiell) i Marina Bosch Bestard (casada amb Lorenzo Borel Torres). Mitjançant escriptura de 3 d’agost següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren els béns de l’herència i es dividiren aquesta propietat. Celia Bosch Bestard s’adjudicà una porció de 304 m² amb una casa de planta baixa i jardí marcada amb el nombre 68 del carrer de la Bonanova (després 138 del carrer del Teniente Mulet) i el nombre 1 del carrer de Rubert, la qual confrontava al sud amb la propietat d’Elisea Meifrén Pajarín, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà Marina Bosch Bestard (RP6, 20500-terme, 1a).
El 13 de maig de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al peó caminer Gregorio Barceló Oliver, veïnat de la Bonanova, fill de Miquel i d’Antonina, una porció de 63 destres que comprenia els trasts nombres 405 i 406. Confrontava al nord amb el trast nombre 404, de Magín Bestard Alemany; al sud, amb el trast nombre 407; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb els trasts nombres 401 i 402. El preu fou de 240 lliures 5 sous, ço és, 5 sous d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 12 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 97-terme, 1a).
Gregorio Barceló Oliver morí als 64 anys el 15 de març de 1875 amb testament que havia disposat el 15 d’agost de 1845 davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Antonia Roca Roca, jornalera, i instituí en la porció llegítima els fills pòstums i naixedors, que resultà ser Antonio Barceló Roca, nascut el 29 de març de 1855. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de juliol següent autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas (íd., 4a).
Antonia Roca Roca, veïnada la Bonanova, morí viuda als 67 anys el 20 de juny de 1885 amb testament que havia ordenat el 12 de juliol anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Antonio Barceló Roca, mariner, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de març de 1889 autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).
El 27 de maig de 1889 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Antonio Barceló Roca vengué el trast nombre 405, de 31 destres i mig, al botiguer Bartolomé Nadal Bosch per preu de 600 pessetes i l’obligació de pagar 6 lliures cens de nombre de 12 lliures cens. Confrontava al nord amb el trast nombre 404, dels hereus de Magín Bestard Alemany; al sud, amb el trast nombre 406, del venedor; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 402, dels hereus de Juan Juan Ribas. Lo endemà davant el notari Emilio Guasp Vicens, Antonio Barceló Roca vengué el trast nombre 406, de 31 destres i mig, al metge Francisco Sancho Mas per preu de 600 pessetes i l’obligació de pagar 6 lliures cens de nombre de 12 lliures cens (íd., 8a-9a; RP6, 6746-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura d’11 de novembre de 1904 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Bartolomé Nadal Bosch donà la propietat en unió de dos censos més a la seva filla Margarita Nadal Pons, casada amb el militar José Cano Coll. Aleshores comprenia una casa (RP6, 6746-terme, 5a).
L’11 de març de 1911 davant el notari José Socías Gradolí, José Cano Coll, en representació de la seva dona, Margarita Nadal Pons, vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes a Dolores Pajarín Valls, casada amb el pintor Eliseo Meifrén Roig (íd., 7a).
Dolores Pajarín Valls morí sense testar el 6 d’octubre de 1924, i en acte de primer d’abril següent dictat per Francisco de Paula Caplin Fandiño, jutge de primera instància del districte de l’Audiència de Barcelona, davant el secretari judicial José Badía en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Raquel (casada amb el comerciant francès Esteban Marty), Elisea (casada amb Spiridione Angelo Ghirelli Lucco) i Francisco Javier Meifrén Pajarín (comerciant). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda (íd., 11a).
El 27 de setembre de 1927 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Raquel Meifrén Pajarín, veïnada de Lisboa, vengué la seva 1/3 part indivisa de la propietat per preu de 4.200 pessetes a la seva germana Elisea, veïnada de Melilla. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 70 del carrer de la Bonanova (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 9 d’agost de 1930 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Francisco Javier Meifrén Pajarín, veïnat de Barcelona, vengué la seva 1/3 part indivisa de la propietat per preu de 4.000 pessetes a la seva germana Elisea, veïnada de Tetuan (íd., 15a).
El 4 de setembre de 1958 davant el notari Jorge Roura Rosich, Elisea Meifrén Pajarín, viuda, de 72 anys, vengué la nua propietat de la finca per preu de 67.500 pessetes a les seves nebodes María i Luisa Marty Meifrén. Aleshores comprenia dues cases de planta baixa que formaven quatre habitatges i jardí i estava marcada amb els nombres 140 i 142 del carrer del Teniente Mulet (íd., 29a).
Francisco Sancho Mas morí viudo el 25 de febrer de 1908 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1902 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Soledad Sagaz González (†1-7-1906), i propietaris, els seus tres únics fills: Francisco, Rosa i Soledad. Mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1911 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Soledad. Aleshores comprenia una casa composta d’alts i baixos amb jardí a la part anterior i treia portal al carrer de la Bonanova (RP6, 97-terme, 10a).
Soledad Sancho Sagaz morí sense testar el 3 de novembre de 1915, i en acte de 3 de març següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos germans: Rosa (veïnada d’Inca, casada amb Aurelio Aguilar Lozano) i Francisco Sancho Sagaz. Mitjançant escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel notari de Felanitx Julio Fermín Quiñones acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Francisco (íd., 11a).
El 12 de juliol de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al contractista d’obres públiques Ignacio Ascárate Ascasúa Igarza, fill de Pedro i de Manuela, per preu de 60 lliures el trast nombre 306, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 307; al sud, amb el trast nombre 305, de Francisco Juan Rigo; a l’est, amb el trast nombre 293, de Lorenzo Abrines Palmer, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 126-terme, 1a).
Ignacio Ascárate Ascasúa Igarza morí sense testar el 10 de maig de 1874, i en providència de 15 d’octubre de 1875 dictada per Francisco Javier Patiño Moreno, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Pedro, Benito i Antonio Ascárate Morey, els quals mitjançant escriptura de 22 de febrer de 1876 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar vengueren la propietat per preu de 2.600 pessetes al maquinista Antonio Llopart Ráfols, veïnat de Sóller. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis (íd.: 3a-4a, 6a).
Antonio Llopart Ráfols morí als 66 anys el 28 de febrer de 1908 amb testament que havia disposat el 8 de novembre de 1892 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Morell Oliver, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Magdalena, Margarita (en religió sor Hermenegilda, religiosa de la Congregación Diocesana del Amparo, Terciaria de San Agustín), María (veïnada de Lares, Puerto Rico) i Antonio Llopart Morell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 d’agost següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou (íd., 14a).
Margarita Morell Oliver morí viuda als 90 anys el 29 de desembre de 1919 amb testament que havia ordenat el 8 de novembre de 1892 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Llopart Ráfols, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills. Mitjançant escriptura de 15 de juny següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Magdalena Llopart Morell, casada amb Miguel Sbert Reinés (íd., 19a).
Magdalena Llopart Morell morí el 3 de setembre de 1933 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1931 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Miguel Sbert Llopart, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 22a).
El 29 de setembre de 1953 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Miguel Sbert Llopart vengué la propietat per preu de 18.500 pessetes a Esperanza Cladera Albertí. Aleshores comprenia una casa de soterrani, planta baixa, pis i jardí marcada amb els nombres 139, 141 i 143 del carrer de la Salud (íd., 23a).
Mitjançant escriptura de 4 de maig de 1957 autoritzada pel notari José Masot Novell, Esperanza Cladera Albertí vengué la propietat per preu de 58.500 pessetes al matrimoni belga Theodore Philippen, joier, i Georgette Daelman. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i dos pisos habitada per diversos llogaters marcada amb els nombres 139 i 141 del carrer de la Salud (íd., 24a).
El 15 de desembre de 1864 davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Jaime Magraner Jordá per preu de 100 lliures una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 120 i 128. Confrontava al nord amb els trasts nombres 121 i 127, d’Onofre Terrasa Juan; al sud, amb els trasts nombres 119 i 129, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 213-terme, 1a).
Jaime Magraner Jordá morí viudo als 69 anys el 14 d’octubre de 1887 amb testament que havia disposat el 17 de juliol de 1886 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què feu nombrosos llegats a cases de beneficència i diverses persones, deixà aquesta propietat al seu germà Luis i en la resta de béns nomenà hereus universals els seus germans Luis (rendista), Pedro Antonio i María Ignacia Magraner Jordá i el seu nebot Gabriel Magraner Arbós (industrial). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 d’agost següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i jardí marcada amb el nombre 23 del carrer de la Salud. Confrontava al nord amb la casa de Francisco Monar Pellicer; al sud, amb la casa d’Antonio Vingut Arabí; a l’est, amb el carrer de la Infanta, on també tenia un portal, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (íd., 2a-3a).
Luis Magraner Jordá morí el 18 d’abril de 1897 amb testament que havia ordenat el 16 de maig de 1877 davant dit notari Socías, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Gayá Porcel (†21-7-1898), i propietari, el seu pubil, Gabriel Magraner Gayá. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de juny següent autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors (íd., 4a).
El 16 de setembre de 1899 davant el notari Miguel Pons Pons, Gabriel Magraner Gayá vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Joaquín Cortés Aguiló (íd., 8a).
Joaquín Cortés Aguiló morí als 51 anys el 2 de març de 1906 amb testament que havia disposat el 29 de març de 1900 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Forteza Miró (†30-8-1937), i propietaris, els seus fills: Jaime i Francisco Cortés Forteza (†26-1-1903). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a-11a).
Jaime Cortés Forteza, comerciant, morí el 31 de març de 1967 amb testament que havia ordenat l’11 de juliol de 1960 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Piña Forteza, i propietàries en parts iguals, les seves filles: María, María del Carmen, Joaquina i Francisca Cortés Piña. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de febrer de 1969 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, dos pisos (construïts pel difunt) i jardí (íd., 12a).
El 10 d’abril de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Fernando Urech Cifre per preu de 120 lliures el trast nombre 400, de 30 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 401; al sud, amb el camí del Retiro; a l’est, amb el trast nombre 407, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 274-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1865 autoritzada per dit notari Socías, Fernando Urech Cifre adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 100 lliures el trast nombre 407, de 61 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 406, de Gregorio Barceló Oliver; al sud, amb el camí del Retiro; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 400, del comprador (RP6, 372-terme, 1a).
Fernando Urech Cifre morí fadrí als 60 anys el 30 de desembre de 1887 amb testament que havia disposat el 9 d’agost de 1881 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva germana Isabel Urech Cifre, i propietària, la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors els canonges de la Seu Tomás Rullán Bosch (†21-9-1889) i Joaquín Dameto Dezcallar, el prevere Agustín Puig Fullana, el metge Antonio Jaume Garau i Francisco Oleo Pujol. Mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1888 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquests dos trasts, que foren agrupats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 91 destres i comprenia una casa (RP6, 5488-terme, 1a).
El 7 de febrer de 1890 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, els marmessors vengueren la propietat per preu de 5.000 pessetes a Rosa Bufía Prat (íd., 2a).
Rosa Bufía Prat morí fadrina als 45 anys el 8 de desembre de 1896 amb testament que havia ordenat el 21 de maig de 1892 davant dit notari Pujol, en què nomenà hereva universal propietària la seva germana Rita Bufía Prat, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia dues cases edificades marcades amb els nombres 73 i 75 del carrer de la Salud i el nombre 76 del carrer de la Bonanova. Aquesta darrera casa, que formava dos habitatges separats, l’havia feta construir la difunta. Confrontava al nord amb terrenys del metge Francisco Sancho Mas; al sud, amb el carrer del Polvorín; a l’est, amb el carrer de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (íd., 3a).
El 28 de setembre de 1901 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Rita Bufía Prat vengué la propietat per preu de 4.550 pessetes al prevere i vicari Ignacio Palou Guillot, qui mitjançant escriptura de 5 de desembre de 1902 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera formà títol patrimonial eclesiàstic damunt l’usdefruit de la propietat (íd., 4a-5a).
El 8 de gener de 1907 davant el notari Rafael Togores Palou, Ignacio Palou Guillot vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al metge Francisco Sancho Mas (íd., 6a).
Francisco Sancho Mas morí viudo el 25 de febrer de 1908 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1902 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Soledad Sagaz González (†1-7-1906), i propietaris, els seus tres únics fills: Francisco, Rosa i Soledad. Mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1911 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Soledad. Aleshores comprenia una casa composta d’alts i baixos amb jardí a la part anterior i treia portal al carrer de la Bonanova (íd., 8a).
Soledad Sancho Sagaz morí sense testar el 3 de novembre de 1915, i en acte de 3 de març següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos germans: Rosa (veïnada d’Inca, casada amb Aurelio Aguilar Lozano) i Francisco Sancho Sagaz. Mitjançant escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel notari de Felanitx Julio Fermín Quiñones acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Rosa (íd., 9a).
Rosa Sancho Sagaz morí l’11 d’abril de 1938 amb testament que havia ordenat el 4 de març de 1936 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Aurelio Aguilar Lozano (†1950), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Juan (arquitecte), Soledad (casada amb Sebastián Muntaner de la Barrera [1920-2014]) i Francisco (llicenciat en ciències exactes). Mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1951 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i es dividiren aquesta propietat de la següent manera: Soledad s’adjudicà una porció de 362 m² que comprenia la casa nombre 175 del carrer de la Salud, de planta baixa i pis, i la vengué per preu de 41.800 pessetes al seu germà Juan mitjançant escriptura de 28 de novembre de 1963 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol; Juan s’adjudicà una peça de terra de 402 m² damunt la qual feu construir (1953) una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 2 del carrer del Polvorín i el nombre 150 del carrer del Teniente Mulet; Francisco s’adjudicà una peça de terra de 455 m² damunt la qual feu construir (1953) un xalet de planta baixa i pis marcat amb els nombres 146 i 148 del carrer del Teniente Mulet; els tres germans s’adjudicaren la porció restant, de 397 m², que comprenia la casa nombre 173 del carrer de la Salud, de planta baixa i pis, i la vengueren per preu de 16.375 pessetes a l’arquitecte Joaquín Izquierdo Sancho mitjançant escriptura de 10 de setembre de 1951 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí (íd., 10a-11a; RP6, 26653-26655-terme, 1a-2a).
El 12 de maig de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al professor de música Felipe Gioffredi Rossi el trast nombre 176, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 175, i a l’est, amb el trast nombre 157. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 3 lliures damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 308-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1866 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, Felipe Gioffredi Rossi vengué la propietat al pilot Bartolomé Juan Berga, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, per preu de 450 lliures i l’obligació de pagar el cens reservatiu de 3 lliures. Aleshores comprenia una casa i jardinet i confrontava al sud amb el trast nombre 175, de Margarita Salom Servera, i a l’est, amb el trast nombre 157, de Juan Barceló Obrador (íd., 3a).
El 4 de març de 1882 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Bartolomé Juan Berga vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a María Antonia Estades Frau, qui mitjançant escriptura de 7 de març de 1885 autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu al conrador Nicolás Nicolau Botellas, veïnat de Petra (íd., 5a-6a).
Nicolás Nicolau Botellas morí als 77 anys el 19 d’agost de 1889 amb testament que havia disposat el 10 anterior davant el notari de Sant Joan José Bauzá Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Ana Maimó Valens, i propietària, la seva pubila, María Nicolau Maimó (casada amb Bartolomé Vadell Calvó), veïnades Petra, les quals mitjançant escriptura de 10 de juliol següent autoritzada pel notari Juan Palou Coll vengueren la propietat per preu de 1.500 pessetes a Josefa Bonet Cossin. Aleshores confrontava al nord amb el carrer de Lanuza; al sud amb el corral de Bárbara Ramis Barceló, abans de Margarita Salom Servera; a l’est, amb la casa de Bárbara Barceló Roig, abans de Bartolomé Juan Berga, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (íd., 11a-12a).
El 15 de maig de 1895 davant el notari José Alcover Maspons, Josefa Bonet Cossin vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Coloma Salas Vich (íd., 15a).
Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1900 autoritzada per dit notari Alcover, José Salas Muntaner redimí el cens que gravava la propietat després que Coloma Salas Vich pagàs la quantitat de 200 pessetes (íd., 16a).
El 2 de març de 1917 davant dit notari Alcover, Coloma Salas Vich, casada amb José Alorda Isern, vengué la propietat per preu de 2.200 pessetes a Bárbara Barceló Roig, veïnada de Llucmajor (íd., 17a).
Bárbara Barceló Roig, veïnada de Felanitx, morí viuda el 26 d’agost de 1934 amb testament que havia ordenat el 15 de gener de 1929 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva neboda Catalina Obrador Barceló (†8-7-1956), qui mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano vengué la propietat per preu de 6.500 pessetes a María del Carmen Millet Obrador. Aleshores estava marcada amb el nombre 29 del carrer de la Salud (íd., 18a-19a).
El 18 de juliol de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al pintor Pedro Mascaró Orell una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 394, 395, 396 i 397. Confrontava al nord, a l’est i a l’oest amb camins d’establidors, i al sud, amb els trasts nombre 393 i 398. El preu fou de 144 lliures, ço és, 84 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 337-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 24 d’octubre de 1866 autoritzada per dit notari Socías, José Villalonga Jordá redimí el cens que gravava la propietat després que Pedro Mascaró Orell pagàs la quantitat de 60 lliures (íd., 3a).
El 18 d’abril de 1877 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Pedro Mascaró Orell vengué la propietat per preu de 3.500 pessetes al ferrer Juan Mateu Payeras. Aleshores comprenia una casa, cotxeria, aljubs, jardí i altres dependències que hi havia fet construir el venedor i confrontava a l’oest amb la casa i terra de Bernardo Mieras Palliser (íd., 6a-7a).
Mitjançant escriptura de 22 de febrer de 1882 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Juan Mateu Payeras vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Josefa Llabrés Rebassa, qui el 4 de desembre de 1905 davant el notari José Alcover Maspons la vengué per preu de 1.500 pessetes a Juana María Vidal Verd, casada amb Juan Sureda Rodríguez. Aleshores estava marcada amb el nombre 85 del carrer de José Villalonga i confrontava al nord amb dit carrer, i al sud, amb el carrer de la Salud (íd., 9a-10a).
El 13 de març de 1925 davant el notari José Fernández del Busto, Juana María Vidal Verd vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al comerciant Bartolomé Mulet Berga (íd., 11a).
El 19 de juliol de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al sabater Jaime Llull Servera, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, el trast nombre 327, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 328, de Juan Pujol Flexas; al sud, amb el trast nombre 326; a l’est, amb el trast nombre 312, de Miguel Porcel Femenía, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 3 lliures damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 331-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1868 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy, Jaime Llull Servera vengué la propietat per preu de 100 escuts al picapedrer Sebastián Sampol Crespí, qui el 22 de setembre següent davant el mateix notari la vengué per preu de 132 escuts a Margarita Pujol Roca, veïnada de l’arraval de Santa Caterina, casada amb Guillermo Pujol Sacarés, la qual mitjançant escriptura de 18 de juny de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas la vengué al botiguer Jaime Cunill Ambrós per preu de 448 escuts i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures (íd., 4a-6a).
Jaime Cunill Ambrós morí viudo el 31 de juliol de 1894 amb testament que havia disposat el 31 de gener de 1893 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Miguel, Jaime (veïnat de l’Havana) i Juana Ana Cunill Florest i nomenà hereva l’altra filla, María Cunill Florest. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa (íd., 9a).
María Cunill Florest morí fadrina el 12 de març de 1925 amb testament que havia ordenat el 13 de juny anterior davant el notari José Fernández del Busto, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu el seu nebot Juan Pensabene Cunill, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de març de 1926 autoritzada pel mateix notari (íd., 13a).
Juan Pensabene Cunill, industrial, morí el 2 d’abril de 1932 amb testament que havia disposat el 10 de maig de 1914 davant el notari Emilio Fernández Sánchez, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Salvador, Miguel (†16-10-1927), Juan i Juana Pensabene Oliver, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Juana Oliver Ferrer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de setembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 14a).
Juana Oliver Ferrer morí viuda el 30 de desembre de 1953 amb testament que havia ordenat el 16 de maig de 1914 davant el notari Emilio Fernández Sánchez, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Salvador (funcionari provincial), Miguel, Juan (funcionari provincial) i Juana Pensabene Oliver (casada amb el comerciant Francisco Mas Porcel), i nomenà hereu universal el seu home, Juan Pensabene Cunill, amb substitució a favor dels fills en parts iguals. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de juny següent autoritzada pel notari José Masot Novell. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 69 del carrer de José Villalonga (íd., 17a).
El 9 d’abril de 1956 davant el notari José Masot Novell, els germans Pensabene Oliver vengueren la propietat per preu de 21.600 pessetes a Gisela Schmidt-Staub, súbdita alemanya, casada amb Rafael Frey, la qual ja hi vivia com a llogatera. Aleshores estava marcada amb el nombre 167, abans 69, del carrer de José Villalonga (íd., 21a).
El 29 de juliol de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al mestre fuster Nicolás Llull Lliteras el trast nombre 387, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 386, i a l’est, amb el trast nombre 388. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 3 lliures damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 348-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 18 de juliol de 1866 autoritzada per dit notari Socías, Nicolás Llull Lliteras adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 30 lliures el trast nombre 388, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’est amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 389, de Lorenzo Sastre Perelló, i a l’oest, amb el trast nombre 387, del comprador (RP6, 549-terme, 1a).
El 4 de maig de 1870 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Nicolás Llull Lliteras agrupà ambdós trasts sota una mateixa finca registral i la vengué a Josefa Morey Morlá, casada amb Andrés Vives Parets, per preu de 400 escuts i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures que gravava el trast nombre 387. Aleshores hi havia una casa en construcció i ocupava una superfície de 30 destres (RP6, 1668-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 18 d’octubre de 1873 autoritzada per dit notari Sancho, Josefa Morey Morlá vengué la propietat per preu de 1.400 pessetes a Josefina Covachichi Sarrión, casada amb Ricardo José Pavía Rodríguez de Albuquerque, qui el 16 de març de 1878 davant el notari Antonio Mulet Mas la vengué per preu de 1.500 pessetes a Juana Pou Giá, casada amb José Martínez Aledo (íd., 2a-3a).
El 20 de maig de 1882 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Juana Pou Giá vengué la propietat al pilot Bartolomé Alzina Nicolau per preu de 1.500 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures que gravava el trast nombre 387. Aleshores comprenia una casa de planta baixa d’un aiguavés i confrontava al sud amb el trast nombre 389, de Francisco Salvá Fullana (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1885 autoritzada per dit notari Sancho, Bartolomé Alzina Nicolau vengué la propietat per preu de 600 pessetes al mariner Evaristo Francisco Ferrer Ferrer. Aquest morí el 20 de febrer de 1893 amb testament que havia disposat el 17 de maig de 1873 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, María Ignacia Frau Nicolau, qui el 9 de març de 1895 davant dit notari Sancho vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Bartolomé Alzina Nicolau, capità de la marina mercant (íd.: 5a, 8a-9a).
Bartolomé Alzina Nicolau morí viudo als 78 anys el 22 d’abril de 1910 amb testament que havia ordenat el 8 de juliol anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal usufructuari el seu nebot Mateo Alzina Henales, i propietari, el fill d’aquest i fillol del testador, Mateo Alzina Camps, metge, fill de Rosa Camps Tortell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
El 21 de juny de 1932 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Mateo Alzina Henales i Mateo Alzina Camps vengueren la propietat per preu de 5.000 pessetes a les germanes angleses Mary Catherine i Margaret Gertrude Mainwaring Wingate. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 51 del carrer de José Villalonga i treia portal al carrer del Dos de Mayo. Confrontava amb dits carrers i el carrer de Rubert (íd.: 11a, 14a).
Amb escriptures de 8 de gener de 1943 i 20 de maig de 1946 autoritzades, respectivament, pels notaris Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i Jaime Gelabert Ferrer, James Lindo Webb, en representació de Mary Catherine Mainwaring Wingate, vengué la propietat per preu de 3.175 pessetes a Mercedes Roig Quetglas, casada amb Fernando Antolí Llabrés (íd., 16a-17a).
El 31 de juliol de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al cuiner Miguel Capó Martorell una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 261, 262, 263 i 264. Confrontava al nord, a l’est i a l’oest amb camins d’establidors d’un destre d’ample, i al sud, amb el trast nombre 260, del venedor, i el trast nombre 265, de Miguel Quetglas Nadal. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 12 lliures damunt un capital de 240 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 347-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 6 de juny de 1867 autoritzada per dit notari Socías, Miguel Capó Martorell reté la propietat davant la impossibilitat de pagar el cens (íd., 3a).
El 18 de gener de 1868 davant dit notari Socías, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí la propietat a Catalina Amengual Sastre, casada amb Pedro Capellá Cantallops. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 7 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 976-terme, 1a).
Catalina Amengual Sastre morí el 15 de març de 1889 amb testament que havia disposat mancomunadament amb el seu home, Pedro Capellá Cantallops (†23-8-1892), el 28 d’octubre de 1880 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què es nomenaren mútuament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris els seus fills: Lorenzo, Pedro i Guillermo Capellá Amengual. Mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1892 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Lorenzo. Aleshores confrontava al nord amb el carrer de León; al sud, amb el trast nombre 260, de Lorenzo Capellá Amengual; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd.: 6a, 8a).
Lorenzo Capellá Amengual morí als 81 anys el 8 de gener de 1922 amb testament que havia ordenat el 22 de novembre anterior davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus nets: Lorenzo, María, Pedro, Margarita i Catalina Capellá Mestre, i en la resta de béns nomenà hereves universals propietàries la seva dona, Juana María Tomás Verdera, i la seva nora, Margarita Mestre Barceló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de gener de 1923 autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
Juana María Tomás Verdera morí el 9 de març de 1924 amb testament que havia disposat el 8 de gener de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus nets: Lorenzo, María, Pedro, Margarita i Catalina Capellá Mestre, en representació del fill difunt de la testadora, Pedro Capellá Tomás, i nomenà hereva la seva nora, Margarita Mestre Barceló (íd., 11a).
Lorenzo Capellá Mestre morí fadrí i sense testar el 6 de juliol de 1946, i en acte de 16 de maig de 1953 dictat per Francisco Noguera Roig, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari d’actuacions Honorato Sureda Hernández en fou declarada hereva legal sa mare, Margarita Mestre Barceló, qui morí viuda el 19 de febrer de 1951 amb testament que havia ordenat el 6 de novembre de 1942 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Lorenzo, María (casada amb Antonio Ramón Serra), Pedro, Margarita (casada amb Agustín Serra Fernández) i Catalina Capellá Mestre (casada amb Juan Moragues Treserras). Mitjançant escriptura de 20 de juliol de 1951 autoritzada pel notari José Masot Novell acceptaren els béns hereditaris i es dividiren aquesta propietat de la següent manera: María i Pedro s’adjudicaren sengles porcions de 262,5 m² que comprenien una font, i Margarita i Catalina, sengles peces de terra de 260,4 m² (íd., 13a; RP6, 27065-27068-terme, 1a).
El 14 d’agost de 1952 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Capellá Mestre vengué la seva porció per preu de 10.500 pessetes al comerciant o industrial José Cubeles Malapeira, qui mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1969 autoritzada pel mateix notari manifestà que hi havia fet construir un edifici de semisoterrani, planta baixa i dos pisos marcat amb els nombres 19 i 21 del carrer de León i els nombres 45 i 47 del carrer del Dos de Mayo (RP6, 27065-terme, 2a-3a).
L’11 d’agost de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al carreter Juan Barceló Obrador una porció de 29 destres que comprenia els trasts nombres 156 i 157. Confrontava al nord amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; al sud, amb el trast nombre 158, del matrimoni Miguel Vicens Oliver i Margarita Salom Servera; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 176, de Felipe Gioffredi Rossi. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 5 lliures 16 sous damunt un capital de 116 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 360-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1867 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, Juan Barceló Obrador vengué la propietat al pilot Bartolomé Juan Berga, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, per preu de 18 lliures i l’obligació de pagar el cens de 5 lliures 16 sous (íd., 3a).
El 26 de novembre de 1868 davant el notari Cayetano Socías Bas, José Villalonga Jordá redimí el cens que gravava la propietat després que Bartolomé Juan Berga pagàs la quantitat de 116 lliures (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 14 de novembre de 1883 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Bartolomé Juan Berga vengué la propietat per preu de 250 duros al jornaler Juan Bonnín Fuster, qui hi feu construir una casa d’un aiguavés de planta baixa, pis, dues fonts, aljub i jardí. El 9 de desembre següent davant el mateix notari, Juan Bonnín Fuster arrendà al procurador Nicolás Piña Forteza el pis i la galeria de la casa per temps de 6 anys i ànnua mercè de 180 pessetes (íd.: 6a-7a, 9a).
El 5 de maig de 1887 davant el notari Emilio Guasp Pou, Juan Bonnín Fuster vengué la propietat per preu de 6.668 pessetes a Bárbara Barceló Roig, casada amb Francisco Ramis Pujadas (íd., 22a).
Bárbara Barceló Roig, veïnada de Felanitx, morí viuda el 26 d’agost de 1934 amb testament que havia ordenat el 15 de gener de 1929 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva neboda Catalina Obrador Barceló (†8-7-1956), qui mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano vengué la propietat per preu de 8.000 pessetes a María del Carmen Millet Obrador. Aleshores estava marcada amb el nombre 22 del carrer de la Bonanova i el nombre 5 del carrer de Lanuza (íd., 26a-27a).
L’11 d’agost de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al matrimoni Miguel Vicens Oliver, carreter, i Margarita Salom Servera, jornalera, una porció de 42 destres que comprenia els trasts nombres 158 i 175. Confrontava al nord amb el trast nombre 176, de Felipe Gioffredi Rossi, i terreny romanent; al sud, amb el trast nombre 159, d’Apolonia March Bisquerra; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 8 lliures 8 sous damunt un capital de 168 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 514-terme, 1a).
Miguel Vicens Oliver morí sense testar el 16 d’agost de 1865, i en acte de 13 d’agost de 1885 dictat per Francisco Bello Baile, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en fou declarada única successora legal la seva pubila, Magdalena Vicens Salom, casada amb Domingo Rigo Juliá. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí (íd.: 4a, 6a).
Mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1885 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Margarita Salom Servera (casada amb Francisco Jaume Nadal) i la seva filla Magdalena Vicens Salom vengueren al jornaler Juan Bonnín Fuster una porció que confrontava al nord amb terreny romanent; al sud, amb el trast nombre 159, d’Isabel Fuster Cortés; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample. El preu fou de 250 lliures i l’obligació de pagar 5 lliures 12 sous cens de nombre de 8 lliures 8 sous cens (RP6, 5020-terme, 1a).
El 20 de febrer de 1894 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Magdalena Vicens Salom vengué a sa mare la seva meitat indivisa de la resta de la propietat per preu de 250 pessetes. Aleshores comprenia una casa d’un aiguavés que treia portal al camí de la Bonanova i confrontava a la dreta amb la propietat de Bárbara Barceló Roig; a l’esquerra, amb la propietat de Catalina Borel, i al fons, amb la propietat de Bárbara Ramis Barceló (RP6, 514-terme, 9a).
Mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1899 atorgada al Terreno davant el notari Rafael Togores Palou, Margarita Salom Servera vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Antonio Porcel Juan. Aleshores confrontava a l’esquerra amb la casa de Catalina Barceló (íd., 12a).
Antonio Porcel Juan, picapedrer, morí als 55 anys el 30 de maig de 1924 amb testament que havia ordenat el 16 de gener de 1914 davant dit notari Togores, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Ana María Garau Xamena (†28-4-1927), i propietari, el seu pubil, José Porcel Garau. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1925 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis amb dos habitatges i terrat marcada amb els nombres 24, 24-1r i 24-2n del carrer de la Bonanova (íd., 14a-16a).
José Porcel Garau, mestre d’obres, morí el primer de març de 1957 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1937 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Salas Llinás (†2-12-1949), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio i Rafael Porcel Salas, industrials. Mitjançant escriptura d’11 de novembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Rafael. Aleshores estava marcada amb el nombre 24 del carrer del Teniente Mulet (íd., 19a).
El 15 de març de 1886 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Juan Bonnín Fuster vengué la propietat a Francisco Ramis Pujadas per preu de 1.500 pessetes i l’obligació de pagar el cens (RP6, 5020-terme, 2a).
Francisco Ramis Pujadas, veïnat del Terreno, morí als 73 anys el 16 de febrer de 1888 amb testament que havia disposat el 9 anterior davant el notari Juan Planas Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Bárbara Barceló Roig, i propietària, la seva pubila, Bárbara Ramis Barceló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1889 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 3a).
Bárbara Ramis Barceló morí sense testar el 24 de juny de 1899, i en acte de 2 de gener següent dictat per Manuel Pérez Porto, jutge de primera instància de Palma, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en fou declarada hereva legal sa mare, Bárbara Barceló Roig, casada amb Bartolomé Rafal Oliver, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1899 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 6a).
El 7 de juliol de 1902 davant dit notari Alcover, José Salas Muntaner redimí el cens de 5 lliures 12 sous que gravava la propietat després que Bárbara Barceló Roig pagàs la quantitat de 373 pessetes (íd., 7a).
Bárbara Barceló Roig, veïnada de Felanitx, morí viuda el 26 d’agost de 1934 amb testament que havia ordenat el 15 de gener de 1929 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva neboda Catalina Obrador Barceló (†8-7-1956), qui mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano vengué la propietat per preu de 6.850 pessetes a María del Carmen Millet Obrador. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, alts i corral marcada amb el nombre 31 del carrer de la Salud i confrontava al nord i a l’est amb altres dues propietats que la compradora adquirí al mateix acte (íd., 8a-9a).
El 12 d’agost de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Bartolomé Cañellas Colom una porció de 30 destres procedent del trast nombre 407. Confrontava al nord amb el trast nombre 406, de Gregorio Barceló Oliver; al sud, amb terreny romanent; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el trast nombre 400, de Fernando Urech Cifre. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 120 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 513-terme, 1a).
El 5 de desembre de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Lorenzo Sastre Perelló una porció de 46 destres que comprenia els trasts nombres 386 i 389 i part dels trasts nombres 385 i 390. Confrontava al nord amb les propietats de Nicolás Llull Lliteras i José Villalonga Jordá; al sud, amb la propietat de Jaime Alorda Cantallops, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 120 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 375-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 24 de febrer de 1873 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Lorenzo Sastre Perelló vengué la propietat al prevere Francisco Salvá Fullana per preu de 1.000 pessetes i l’obligació de prestar el cens reservatiu. Aleshores hi havia una casa en construcció. Confrontava al nord amb la casa i terra de Josefa Morey Morlá; al sud, amb la casa i terra de Jaime Alorda Cantallops, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (íd., 4a).
El 2 d’octubre de 1879 davant el notari Antonio Mulet Mas, José Salas Palmer redimí el cens que gravava la propietat després que Francisco Salvá Fullana pagàs la quantitat de 250 pessetes (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1880 autoritzada per dit notari Mulet, Francisco Salvá Fullana adquirí del jornaler Jaime Alorda Cantallops una porció de 18 destres per preu de 300 pessetes i l’obligació de prestar 3 lliures cens de nombre de 6 lliures cens que gravava l’íntegra propietat. Confrontava al nord amb terra del comprador; al sud, amb terra romanent al venedor, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 3780-terme, 1a).
El primer de juny de 1891 davant el notari José Alcover Maspons, Francisco Salvá Fullana adquirí de Pedro de Alcántara Borrás Santandreu, com a apoderat de Bernardo Luis Tacón Hewes, una porció de 400 m² per preu de 669 pessetes amb 50 cèntims. Confrontava al nord i al sud amb terres de Bartolomé Alzina Nicolau; a l’est, amb el carrer del Dos de Mayo, i a l’oest, amb terra romanent al venedor (RP6, 5845-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de juny de 1891 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisco Salvá Fullana donà l’usdefruit de la part de la propietat composta pels trasts nombres 385, 386, 389 i 390 a Pedro Antonio Colom Coll perquè formàs títol patrimonial eclesiàstic damunt l’usdefruit: «Se constituye sobre el indicado usufructo de esta finca título patrimonial eclesiástico para su congrua sustentación, dejando afectos a este gravamen los productos de la finca de este número y obligándose a no distraerlos para otro fin» (RP6, 375-terme, 7a-8a).
Francisco Salvá Fullana, prevere i beneficiat de la Seu, morí el 8 de juny de 1891 amb testament que havia disposat el 3 anterior davant dit notari Font, en què nomenà hereus usufructuaris Pedro Antonio i Margarita Colom Coll (†11-4-1896), i propietària, la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors José Oliver Coll, degà de la Seu, i Mateo Garau Estrany, canonge penitencier de la Seu. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 3780-terme, 2a-3a).
El 29 de novembre de 1900 davant el notari José Alcover Maspons, José Oliver Coll i Mateo Garau Estrany vengueren a Pedro Antonio Colom Coll per preu global de 8.500 pessetes tota l’herència del difunt, que comprenia tres crèdits, 13 censos i les tres propietats situades al pla del castell de Bellver, les quals foren agrupades sota una mateixa finca registral (íd., 4a).
Pedro Antonio Colom Coll, prevere, morí als 62 anys el 12 de desembre de 1918 amb testament que havia ordenat el 29 de novembre de 1912 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva Micaela Vadell Santandreu, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de juny següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores la propietat consistia en una casa, jardí i corral marcada amb el nombre 66 del carrer de José Villalonga, de 1.140,64 m² de superfície, i en un corral de 400 m² separat de la resta pel carrer del Dos de Mayo (RP6, 10991-terme, 1a-2a).
Micaela Vadell Santandreu, criada, natural de Manacor i veïnada de Palma, morí fadrina el 8 de desembre de 1936 amb testament que havia disposat el 23 de maig de 1914 davant dit notari Massanet, en què instituí en la porció llegítima sa mare, Magdalena Santandreu Serra (†18-2-1922), i nomenà hereva universal la seva germana Magdalena Vadell Santandreu (†16-7-1946) (íd., 3a).
El 9 de juliol de 1940 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Magdalena Vadell Santandreu vengué el corral de 400 m² per preu de 500 pessetes a Sebastián Serra Piña (RP6, 20533-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 23 de maig de 1946 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, Magdalena Vadell Santandreu vengué la resta de la finca, ço és, l’usdefruit a la seva germana Catalina Vadell Santandreu (†18-6-1952) per preu de 500 pessetes i la nua propietat al matrimoni Pedro Parera Gomila i Jerónima Estelrich Juan, veïnats de Manacor, per preu de 5.000 pessetes (RP6, 10991-terme, 4a-5a).
El 7 de novembre de 1945 davant el notari Juan Alemany Valent, Sebastián Serra Piña vengué la propietat per preu de 2.200 pessetes al militar retirat Julián Grado Cerezo (RP6, 20533-terme, 4a).
Julián Grado Cerezo morí el 28 de novembre de 1949 amb testament que havia disposat el 30 de juliol de 1948 davant dit notari Alemany, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Berta Netscher Kremer, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa que hi feu construir el difunt, la qual estava marcada amb el nombre 54 del carrer del Dos de Mayo (íd., 5a-6a).
Mitjançant escriptura de 23 de gener de 1952 autoritzada pel notari José Masot Novell, Berta Netscher Kremer vengué la propietat per preu de 24.250 pessetes al comerciant Sebastián Moranta Pascual (íd., 7a).
Sebastián Moranta Pascual morí el 18 de gener de 1967 amb testament que havia ordenat el 14 de maig de 1957 davant dit notari Masot, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills: Sebastián (empresari), Francisca i Magdalena Moranta Oliver, i nomenà hereva la seva dona, Magdalena Oliver Rullán. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de juny següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 112, abans 54, del carrer del Dos de Mayo (íd., 8a).
El 5 de febrer de 1963 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Pedro Parera Gomila, industrial, i Jerónima Estelrich Juan vengueren la propietat per preu de 200.000 pessetes al fonedor Guillermo Galiana Deyá, qui ja l’ocupava com a arrendatari. Aleshores estava marcada amb el nombre 152 del carrer de José Villalonga i el nombre 93 del carrer del Dos de Mayo (RP6, 10991-terme, 6a).
Cap al 1983 fou segregada a favor de Félix Renom Sotorra i Margarita Piñol Soler la casa nombre 55 del carrer del Dos de Mayo, la qual constava de planta baixa, pis i jardí (RP6, 5148-VII, 1a).
El 5 de desembre de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Jaime Alorda Cantallops una porció de 46 destres que comprenia part dels trasts nombres 384, 390 i 391. Confrontava al nord amb la propietat de Lorenzo Sastre Perelló; al sud, amb la resta dels trasts nombres 384 i 391, de Mateo Puig Caldés, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 120 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 373-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1880 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Jaime Alorda Cantallops vengué al prevere Francisco Salvá Fullana una porció de 18 destres per preu de 300 pessetes i l’obligació de prestar 3 lliures cens de nombre de 6 lliures cens. Confrontava al nord amb terra del comprador, i al sud, amb terra romanent al venedor (RP6, 3780-terme, 1a).
El 28 de febrer de 1882 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Jaime Alorda Cantallops, mosso de l’Institut Balear, cedí i traspassà la resta de la propietat per preu de 1.500 pessetes a Rafaela Oliver Bosch, veïnada de l’arraval de Santa Caterina. Aleshores ocupava una superfície de 504 m² i comprenia una casa que hi havia fet construir el venedor (RP6, 373-terme, 12a).
Rafaela Oliver Bosch morí viuda als 85 anys el 27 de maig de 1885 amb testament que havia disposat a l’arraval de Santa Caterina el dia anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris la seva filla Esperanza Garcías Oliver (casada amb Bartolomé Bonet Bosch); els seus nets Pedro (misser, veïnat de Barcelona) i Clara Galiana Garcías (casada amb Francisco Javier Lamo de Espinosa Cárcel, veïnats de València), en representació de la filla de la testadora Rafaela Garcías Oliver; i els seus nets Miguel (jornaler) i Francisca Salleras Garcías (casada amb Antonio Mir Colom, veïnats de l’arraval de Santa Caterina), en representació de la filla de la testadora Francisca Garcías Oliver. Mitjançant escriptura de 20 de novembre de 1886 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de les herències de Miguel Garcías Sitjas i Rafaela Oliver Bosch, que consistien en una casa botiga i algorfa amb diversos pisos marcada amb el nombre 109 del carrer de Sant Magí de l’arraval de Santa Caterina, una casa de planta baixa, corral i tres pisos marcada amb els nombres 106 i 108 de dit carrer, una casa al carrer 7è de dit arraval i dues propietats situades al pla del castell de Bellver. Aquestes dues darreres propietats se les adjudicaren els germans Pedro i Clara Galiana Garcías (íd., 14a-15a).
El 14 d’agost de 1888 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Julián Cortijos Pérez, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, en concepte d’apoderat dels germans Galiana Garcías, vengué la propietat a Bartolomé Alzina Nicolau, alferes de fragata graduat, per preu de 710 pessetes i l’obligació de prestar 3 lliures cens de nombre de 6 lliures cens (íd., 16a).
Bartolomé Alzina Nicolau, capità de la marina mercant, morí viudo als 78 anys el 22 d’abril de 1910 amb testament que havia ordenat el 8 de juliol anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal usufructuari el seu nebot Mateo Alzina Henales, i propietari, el fill d’aquest i fillol del testador, Mateo Alzina Camps, metge, fill de Rosa Camps Tortell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 20a).
El 28 de gener de 1927 davant el notari José Fernández del Busto, Mateo Alzina Henales i Mateo Alzina Camps vengueren la propietat per preu de 6.000 pessetes a Francisco Martorell Daviu. Aleshores confrontava a l’est amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 22a).
Francisco Martorell Daviu morí el 14 de març de 1955 amb testament que havia disposat el 13 d’agost de 1935 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Lanuza Coll, i propietària, la seva pubila, María Martorell Lanuza. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de maig següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 96 del carrer del Dos de Mayo i el nombre 156 del carrer de José Villalonga (íd., 25a).
Mitjançant escriptura de 14 d’octubre de 1959 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Magdalena Lanuza Coll i María Martorell Lanuza manifestaren que damunt part del jardí havien fet aixecar un cos d’edifici compost de planta baixa i pis marcat amb els nombres 154 i 156 del carrer de José Villalonga. La propietat també duia el nombre 97 del carrer del Dos de Mayo (íd., 26a).
El 5 de desembre de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Mateo Puig Caldés una porció de 46 destres i 33 cèntims de destre que comprenia part dels trasts nombres 384 i 391. Confrontava al nord amb la resta dels trasts nombres 384 i 391, de Jaime Alorda Cantallops; al sud, amb el camí del Retiro, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 120 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 374-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 de juny de 1868 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Mateo Puig Caldés vengué la propietat per preu de 146 escuts a Antonia Mayol Mas, casada amb el calderer Juan Pons Bestard (íd., 4a).
Antonia Mayol Mas morí viuda als 58 anys el 18 de setembre de 1897 amb testament que havia disposat al Terreno el 13 anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Pedro (industrial), Dolores i Isabel Pons Mayol, i el seu fill adoptiu, Juan Pons Alzina. Dolores Pons Mayol morí als 27 anys el 26 de juny de 1902 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1901 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereu universal el seu home, Francisco Quetglas Castellá, i instituí en la porció llegítima els fills pòstums i naixedors, que resultà ser Francisca Quetglas Pons. Mitjançant escriptura de 31 de març de 1905 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren Pedro i Isabel Pons Mayol. El primer d’octubre de 1906 davant dit notari Socías, Isabel Pons Mayol vengué al seu germà Pedro la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 700 pessetes. Aleshores comprenia una casa (íd.: 5a, 8a-11a).
Pedro Pons Mayol morí viudo el 24 de setembre de 1942 amb testament que havia disposat el 3 de març de 1939 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Juan, Antonia (casada amb el maquinista naval Antonio Mas Homar), Pedro, Francisca (casada amb Bartolomé Perelló Mora), Filiberto i Manuel Pons Verdera, i destinà aquesta propietat a Antonia Pons Verdera. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 14a).
El 24 d’octubre de 1958 davant el notari Jorge Roura Rosich, Antonia Pons Verdera manifestà que hi havia fet construir un xalet d’una sola planta de 64,5 m² marcat amb el nombre 138 del carrer de José Villalonga. Confrontava a l’est amb dit carrer; a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo, i al sud, amb el carrer del Polvorín (íd., 15a).
El 13 de desembre de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Antonio Covachichi Navarrete, ajudant primer de la comandància de marina, per preu de 100 lliures el trast nombre 80, de 42 destres. Confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb el trast nombre 81, de Gabriel Horrach Vidal; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver (RP6, 1311-terme, 1a).
El 2 de desembre de 1867 davant dit notari Socías, Antonio Covachichi Navarrete adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 386 escuts una porció de 1.400 m² que comprenia els trasts nombres 66, 67, 68 i 79. Confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud i a l’oest, amb terrenys del comprador, i a l’est, amb un camí d’establidors (RP6, 945-terme, 1a).
Antonio Covachichi Navarrete, capità d’infanteria de marina, morí als 50 anys el 25 de desembre de 1871 amb testament que havia disposat el 31 de desembre de 1865 davant dit notari Socías, en què feu llegats a la seva germana Emilia Mordella Navarrete (casada amb Manuel Lassaleta Gómez) i a la seva cunyada Eduvigis Sarrión Llanes, i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Concepción Sarrión Riera, i propietària, la seva pubila, Josefa Covachichi Sarrión, casada amb Ricardo José Pavía Rodríguez de Albuquerque. Mitjançant escriptura de 30 de setembre següent autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia tres peces de terra situades al pla del castell de Bellver, les quals foren agrupades sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 2.369 m² i comprenia una casa de planta baixa, pis principal, segon pis, porxo, terrat, jardí, quadra i cotxeria. Confrontava al nord amb el bosc i el camí del castell de Bellver; a l’est, amb dit camí; al sud, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb dit camí d’establidors i la propietat d’Antonio Horrach Vidal (RP6, 2108-terme, 1a; RP6, 488-terme, 4a).
El 30 de desembre de 1872 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Josefa Covachichi Sarrión vengué la propietat per preu de 32.500 pessetes a Francisca Lladó Pujol (RP6, 2108-terme, 2a).
Francisca Lladó Pujol morí sense testar el 12 de novembre de 1879, i en acte de 12 de juliol de 1883 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Enrique Bonet en foren declarats hereus legals els seus fills: Miguel, Mateo Enrique, Emilio, sor Francisca (religiosa del convent de la Concepció), sor María del Carmen (religiosa del convent de Sant Bartomeu d’Inca) i María de los Dolores Lladó Lladó. La propietat se l’adjudicà Miguel mitjançant escriptura de 26 de juny de 1888 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 3a-7a).
Miguel Lladó Lladó morí el 17 de novembre de 1892 amb testament que havia ordenat el 24 de desembre de 1884 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal la seva dona, Catalina Villalonga Serra, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de novembre de 1893 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (íd., 11a).
El 10 d’abril de 1899 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Catalina Villalonga Serra vengué la propietat per preu de 35.000 pessetes al fabricant José Juan Ribas, qui mitjançant escriptura de 16 de gener de 1903 autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu al comerciant Gabriel Campomar Jaume (íd.: 12a, 14a).
Gabriel Campomar Jaume morí sense testar el 24 de juliol de 1904, i en acte de 13 de gener següent dictat per Pedro Antonio Bauzá Bennásar, jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en foren declarats hereus legals els seus fills: Miguel (1,5/4) i Josefa Campomar Vaquer (1,5/4), i la viuda, María Luisa Vaquer Enseñat (1/4). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juliol de 1905 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 15a).
El 9 de febrer de 1924 davant dit notari Massanet, María Luisa Vaquer Enseñat donà la seva 1/4 part als seus fills. Al mateix acte Miguel Campomar Vaquer vengué la seva meitat indivisa a la seva germana, Josefa, per preu de 35.000 pessetes. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 16 del carrer de José Villalonga. Confrontava al sud amb dit carrer; al nord, amb el bosc del castell de Bellver; a l’est, amb el carrer de Bellver, i a l’oest, amb el carrer de Lacy i la propietat que fou d’Antonio Horrach Vidal (íd., 16a-17a).
Mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1947 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Josefa Campomar Vaquer vengué la propietat per preu de 80.000 pessetes a Ana Francisca Bucher Bodmer, casada amb el militar Fulgencio Coll San Simón. Aleshores estava marcada amb el nombre 16 del carrer de José Villalonga i el nombre 2 del carrer de Lacy (íd., 18a).
El 19 de gener de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a l’hisendat Juan Rubert Lladó per preu de 156 lliures una porció de 75 destres procedent del trast nombre 408. Confrontava al nord amb el camí del Retiro; al sud i a l’oest, amb terres del venedor, i a l’est, amb el camí de la Bonanova (RP6, 407-terme, 1a).
Juan Rubert Lladó morí sense testar el 8 de maig de 1870, i en providència de 17 de juny següent dictada per Francisco María Donnet Arias, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Jerónimo Sureda en fou declarat hereu legal el seu fill Juan Rubert de la Peña, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de març de 1874 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (íd., 2a).
Juan Rubert de la Peña morí el 3 de desembre de 1899 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què feu diversos llegats a la seva filla política, María Luisa Ripoll Moragues, i nomenà hereva universal propietària la seva filla, María del Carmen Rubert Sureda, casada amb Gabriel Massanet Verd. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de novembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la propietat comprenia una casa (íd., 3a).
María del Carmen Rubert Sureda morí viuda als 53 anys el 2 de juny de 1921 amb testament que havia ordenat el 10 de juliol anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà marmessors i administradors testamentaris el prevere Francisco Pou Arrom (vicari de la parròquia de Sant Jaume), Juan Massanet Moragues (nebot polític) i María de los Dolores de la Peña de la Peña (casada amb Miguel Llompart Llompart). Després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats, entre els quals el d’aquesta propietat a favor de Micaela Rigo Vicens, i en la resta de béns i drets nomenà hereva la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor i ordenà que l’import líquid de l’herència fos aplicat a misses resades i cantades, fundacions de caràcter religiós o benefici, almoines a entitats religioses o a pobres i a la construcció i reparació de temples, en la proporció, mode i forma que els aparegués als administradors testamentaris, als quals facultà per a apropiar-se dels béns hereditaris, administrar-los, vendre’ls en subhasta o sense i fer tot el que calgués per a liquidar l’herència i complir la darrera voluntat de la testadora. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 1 i 3 del carrer del Polvorín i confrontava al nord amb dit carrer, abans camí del Retiro; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd., 4a).
El 19 de maig de 1933 davant dit notari Massanet, Micaela Rigo Vicens vengué a Margarita Aguiló Pomar per preu de 750 pessetes el trast nombre 1 del plànol del carrer del Polvorín, de 300 m². Confrontava amb dit carrer, el camí de la Bonanova i terra de Juan Boscana (RP6, 16130-terme, 1a).
El 23 de maig de 1934 davant dit notari Massanet, Micaela Rigo Vicens vengué al comerciant Francisco Fuster Cortés per preu de 500 pessetes una porció de trast de 529,25 m² que confrontava amb el carrer del Polvorín, la porció de Margarita Aguiló Pomar i terra de Juan Boscana (RP6, 16463-terme, 1a).
El 5 de març de 1946 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Micaela Rigo Vicens vengué al metge César Bañolas Aleu per preu de 2.000 pessetes un trast de 195,47 m² que confrontava amb el carrer del Polvorín i les propietats de Luisa Brugarolas Moyá i Juan Boscana. Mitjançant escriptura de 13 de gener de 1951 autoritzada pel mateix notari, César Bañolas Aleu vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Jaime Cardona Sastre (RP6, 23549-terme, 1a-2a).
El 30 de març de 1955 davant dit notari Unzué, Micaela Rigo Vicens vengué al militar Rafael Sánchez Rigo per preu de 5.145 pessetes un trast de 147,14 m² que confrontava amb el carrer del Polvorín i la casa i jardí de Jaime Cardona Sastre, abans de César Bañolas Aleu (RP6, 27749-terme, 1a).
Micaela Rigo Vicens morí fadrina el 5 d’abril de 1956 amb testament que havia disposat el 21 de febrer de 1927 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima son pare, Pedro Juan Rigo Vicens (†29-11-1927), i nomenà hereva la seva germana Catalina Rigo Vicens, veïnada de Maó, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de maig següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Després de les segregacions efectuades per la difunta, el terreny romanent ocupava una superfície de 160,14 m², comprenia una casa i corral marcada amb el nombre 15 del carrer del Polvorín i confrontava amb el carrer de José Villalonga i el trast venut a Rafael Sánchez Rigo (RP6, 407-terme, 5a).
El primer de març de 1946 davant el notari Juan Alemany Valent, Margarita Aguiló Pomar, veïnada de Santanyí, vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes al militar retirat Julián Grado Cerezo (RP6, 16130-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 13 d’octubre de 1948 autoritzada per dit notari Alemany, Julián Grado Cerezo vengué la propietat per preu de 25.000 pessetes als germans Cayetano i Francisca Frau Grau (casada amb Gabriel Maura Serra). Aleshores comprenia una casa de planta baixa, pis, jardí i cotxeria que hi havia fet construir el venedor (íd., 3a).
El 15 d’abril de 1937 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Francisco Fuster Cortés vengué a Blanche Parceint per preu de 1.000 pessetes una porció de trast de 137 m² que comprenia una casa de planta baixa. Mitjançant escriptura de 21 de febrer de 1940 autoritzada pel mateix notari, Blanche Parceint vengué la propietat per preu d’11.000 pessetes al comerciant Vicente Mulet Mercadal (RP6, 17924-terme, 1a-2a).
El 24 de maig de 1938 davant dit notari Pou, Francisco Fuster Cortés vengué al matrimoni Ramona Prada Torres i Manuel Alonso Rubio per preu de 5.400 pessetes una porció de trast de 174 m² que comprenia una casa de planta baixa. Manuel Alonso Rubio, comerciant, morí el 27 de maig de 1946 amb testament que havia disposat el 19 de maig de 1941 davant el notari de Madrid Rafael Núñez Lagos Moreno, en què nomenà hereus universals en parts iguals les seves filles: María Teresa, María Asunción i Ana María Alonso Prada, i els fills pòstums i naixedors, que resultaren ser Ramona, Manuel i Valentín Alonso Prada, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de primer de desembre de 1948 autoritzada pel notari de Madrid José María Muñoz Larrabide. El 2 de desembre de 1948 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, Ramona Prada Torres, veïnada de Madrid, vengué la propietat (marcada amb el nombre 5 del carrer del Polvorín) per preu de 19.500 pessetes a Sebastiana Xamena Danús (RP6, 18841-terme, 1a-3a).
El 19 de juny de 1940 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Francisco Fuster Cortés vengué a Luisa Brugarolas Moyá, casada amb Jaime Salas Ros, per preu de 14.500 pessetes la porció de trast restant, de 218,2 m², que comprenia un xalet de tres plantes i jardí. Mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1956 autoritzada pel mateix notari, Luisa Brugarolas Moyá donà el primer pis, de 100 m², al seu fill Francisco Salas Brugarolas, industrial, i el segon pis, de 100 m², al seu fill Antonio Salas Brugarolas, comerciant (RP6, 16463-terme, 3a; RP6, 28911-28912-terme, 1a).
El 22 de gener de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Miguel Muntaner Guardiola el trast nombre 132, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’oest amb terres del venedor, i al sud i a l’est, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 3 lliures damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 402-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 de gener de 1868 autoritzada per dit notari Socías, Miguel Muntaner Guardiola vengué la propietat per preu de 140 lliures al mestre picapedrer Pedro Porras Seco. Aleshores comprenia una casa (íd., 3a).
El 20 de maig de 1874 davant el notari Antonio Mulet Mas, Pedro Porras Seco vengué la propietat per preu de 800 pessetes a Julián Ferrá Puigserver, professor d’instrucció primària, qui mitjançant escriptura de 10 d’octubre de 1875 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas la vengué pel mateix preu al mariner José Bosch Palliser, el qual el 30 de desembre de 1878 davant dit notari Sancho la vengué al fuster Nicolás Llull Lliteras per preu de 1.530 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures. Aleshores confrontava al nord amb la propietat de Juan Grau, i a l’oest, amb la propietat de Catalina Salvá (íd.: 4a-5a, 7a).
Nicolás Llull Lliteras morí viudo el 27 de gener de 1904 amb testament que havia disposat el 18 de gener de 1879 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Martorell Rullán (†31-8-1882), i propietàries, les seves filles: Esperanza (casada amb Juan Cabrer Balaguer), Paula (casada amb Luis Capllonch Torres) i Francisca Llull Martorell. Mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Esperanza. Aleshores ocupava una superfície de 240,03 m², comprenia una casa de planta baixa i jardí i confrontava amb els carrers de la Salud i Lanuza (íd., 9a-10a).
El 19 d’agost de 1919 davant el notari José Socías Gradolí, Esperanza Llull Martorell, veïnada de Barcelona, vengué la propietat amb tots els mobles i estris a Vicente Barceló Reinés, veïnat de Fornalutx, per preu de 5.600 pessetes, ço és, 5.500 pessetes per l’immoble i 100 pessetes pels mobles i estris. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, alts i jardí (íd., 12a).
Vicente Barceló Reinés es casà en primeres núpcies amb María Arbona Escalas i en foren fills María (casada amb Nicolás Garau Garau) i Vicente Barceló Arbona (capità de la marina mercant, casat amb María del Rosario Gómez Fernández, veïnats de Barcelona). En segones núpcies es casà amb María Llompart Jaume i en fou filla Francisca Barceló Llompart (casada amb Jerónimo Suau Saiz). Morí viudo el 4 d’agost de 1962 amb testament que havia ordenat el 4 d’octubre de 1948 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què nomenà hereus en parts iguals els seus tres fills, els quals mitjançant escriptura de 25 d’abril de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 69.400 pessetes al matrimoni José Reus Rotger, comerciant, i Juana Cañellas Ripoll. Aleshores estava marcada amb els nombres 71 i 73 del carrer de la Salud i feia cap de cantó amb el carrer de Lanuza (íd., 16a-17a).
El 17 d’abril de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al matrimoni Pablo Far Vaquer, ferrer, i Coloma Gordiola Vidal per preu de 52 lliures el trast nombre 109, de 26 destres. Confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; al sud, amb el trast nombre 110, de Julián Ferrá Puigserver; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast nombre 108, de Pablo Far Vaquer (RP6, 475-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de febrer de 1869 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Pablo Far Vaquer i Coloma Gordiola Vidal vengueren al seu fill Pedro José Far Gordiola per preu de 10 escuts una porció de 3 destres i mig (RP6, 1307-bis-terme, 1a).
El 21 de setembre de 1870 davant dit notari Sancho, Pablo Far Vaquer i Coloma Gordiola Vidal vengueren al seu gendre Miguel Vives Vidal, mariner, per preu de 26 lliures una porció de 8 destres i un terç que confrontava al nord amb el camí del castell de Bellver; a l’est, amb terra de Pedro José Far Gordiola, i a l’oest, amb un carrer d’establidors (RP6, 1740-terme, 1a).
Coloma Gordiola Vidal morí el 23 d’agost de 1872 amb testament que havia disposat el 30 de juliol anterior davant el notari Francisco Mateu, en què feu diversos llegats als seus fills: Antonia ([†28-2-1879], casada amb Miguel Vives Vidal), Pedro José, Pablo, Andrés, Juan i Lorenzo Far Gordiola, i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu home. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 14 destres i confrontava al nord amb la propietat de Bernardo Ferrer Colomar; al sud, amb el carrer de la Salud; a l’est, amb terra de Miguel Vives Vidal, i a l’oest, amb terra de José Ferrá (RP6, 475-terme, 2a).
El 31 de juliol de 1886 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Pablo Far Vaquer vengué al seu fill Pedro José Far Gordiola la seva part indivisa d’aquesta propietat per preu de 200 pessetes. Mitjançant escriptura de 18 de desembre de 1891 autoritzada pel mateix notari, Lorenzo Far Gordiola s’adjudicà la part indivisa que pertanyia a sa mare, Coloma Gordiola Vidal, després de pagar 75 pessetes a cadascun dels seus germans Pedro José, Pablo i Juan i 75 pessetes als seus nebots Mateo i Pablo Vives Far; al mateix acte Lorenzo Far Gordiola adquirí la part indivisa del seu germà Pedro José per preu de 250 pessetes (íd., 3a-5a).
Mitjançant escriptura de 18 de setembre de 1925 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Lorenzo Far Gordiola ([†8-6-1942], casat amb Inés Garau Xamena [†29-3-1933]) vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a María Gomila Febrer, casada amb Gabriel Mulet Sans. Aleshores ocupava una superfície de 14 destres, comprenia un petit magatzem i altres dependències i confrontava al nord amb la propietat de la compradora; al sud, amb el carrer de la Salud; a l’est, amb la propietat de Pedro José Forteza, i a l’oest, amb la propietat de la viuda de Montis (íd., 6a-7a; RP6, 12860-terme, 1a).
El 12 de gener de 1944 davant el notari Asterio Unzué Undiano, María Gomila Febrer vengué una porció de 60 m² a la seva filla Antonia Mulet Gomila per preu de 1.000 pessetes (RP6, 22539-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1947 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, María Gomila Febrer vengué a la seva filla Antonia Mulet Gomila, veïnada de Toledo, casada amb Juan Font Maymó, per preu de 10.000 pessetes una porció de 120 m² damunt la qual la venedora havia fet construir una casa i jardí marcada amb el nombre 23 del carrer de José Villalonga (RP6, 12860-terme, 2a).
El 8 d’abril de 1948 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, María Gomila Febrer vengué la porció restant de la propietat, de 154 m², per preu de 3.400 pessetes a la seva filla Trinidad Mulet Gomila, casada amb Antonio Albertí Vanrell. Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1963 autoritzada pel notari José Masot Novell, Trinidad Mulet Gomila vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes al seu fill Francisco Albertí Mulet, metge. Aleshores comprenia una casa (RP6, 475-terme, 8a-10a).
El 31 d’octubre de 1883 davant el notari Antonio Mulet Mas, Miguel Vives Vidal vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Andrés Ferrer Martorell. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i dos aiguavessos que hi havia fet construir el venedor (RP6, 1740-terme: 2a, 4a).
Andrés Ferrer Martorell, boter, morí als 81 anys el 10 d’abril de 1920 amb testament que havia disposat el 12 de novembre de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal la seva dona, Teresa Garcías Triay, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de juliol següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 5a).
El 12 de juny de 1922 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Teresa Garcías Triay vengué la propietat al matrimoni José Cortés Aguiló i Francisca Fuster Pomar per preu de 3.500 pessetes. Aleshores comprenia una casa marcada amb el nombre 24 del carrer de la Salud i el nombre 9 del carrer de Bellver (íd., 6a).
José Cortés Aguiló morí el 26 d’octubre de 1938 amb testament que havia ordenat el 2 de juny de 1927 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva la seva dona, Francisca Fuster Pomar, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 d’abril següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 7a).
El 8 de maig de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al trencador Damián Garau Bauzá una porció de 75 destres que comprenia els trasts nombres 103, 104, 105, 113 i 114. Confrontava al nord amb el trast nombre 106, de Julián Ferrá Puigserver, i el trast nombre 112, de José Roca Salom; al sud, amb els trasts nombres 102 i 115, del comprador; a l’est, amb el trast nombre 112, de José Roca Salom, i un camí d’establidors, i a l’oest, amb un altre camí. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 15 lliures damunt un capital de 300 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 492-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1868 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, Damián Garau Bauzá segregà una porció de 16 destres i 44 cèntims i l’agregà a una peça de terra de 30 destres que comprenia els trasts nombres 102 i 115 i que havia adquirit d’Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1863 autoritzada pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias (RP6, 457-PG, 8a).
El 23 d’agost de 1873 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Damián Garau Bauzá vengué la porció restant, de 58 destres i 56 cèntims, per preu de 500 pessetes al comerciant Matías Sans Jaume. Al mateix acte José Salas Palmer redimí el cens d’11 lliures 14 sous que gravava la propietat després que Matías Sans Jaume pagàs la quantitat de 648 pessetes (RP6, 492-terme, 5a-6a).
Mitjançant escriptura de 5 de maig de 1904 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Matías Sans Jaume vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Francisco Enseñat Morell, tinent de navili de primera classe. Aleshores comprenia una caseta que treia portal al carrer de José Villalonga (íd., 9a).
Francisco Enseñat Morell, capità de fragata, morí fadrí als 67 anys el 19 de març de 1922 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què feu llegats als seus nebots Ana, José, Amador, Francisco, Joaquín i Luis Enseñat Soler (fills d’Amador Enseñat Morell) i Francisco i María Enseñat Steyer (fills de Juan Bautista Enseñat Morell), a la seva criada María Alou Obrador i a la seva antiga criada Francisca Joy Bernat, i nomenà hereva la seva germana Antonia Enseñat Morell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’agost següent autoritzada pel notari de Sóller Jaime Domenge Mir (íd., 10a).
Antonia Enseñat Morell, veïnada de Sóller, morí als 55 anys el 21 de març de 1924 amb testament que havia disposat el 6 de juny anterior davant dit notari Domenge, en què feu un llegat a Francisca Joy Bernat, llegà l’usdefruit d’aquesta propietat al seu home, Eduardo Rullán Sastre (+11-9-1934), i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu pubil, Juan José Rullán Enseñat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de maig següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 1.038,92 m², comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa, cotxeria, dos pisos, golfes, jardí i galliner marcada amb el nombre 27 del carrer de José Villalonga i confrontava al nord amb el trast nombre 106, de Magdalena Coll Mora, viuda de Francisco Montis Boneo, i el trast nombre 112, de la difunta; al sud, amb els trasts nombres 102 i 115, de les germanes Adrover Vicens; a l’est, amb el carrer de la Salud i el trast nombre 112, de la difunta, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd., 11a-12a).
Amb escriptures de 28 d’octubre de 1932 i 7 de febrer de 1934 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons, Juan José Rullán Enseñat, veïnat de Sóller, llogà la propietat a Miguel Font Gorostiza, secretari provincial, casat amb Josefa Pascual Pujol, per preu de 230 pessetes mensuals i temps de 21 anys: del primer de gener de 1933 al 31 de desembre de 1953. El contracte d’arrendament fou rescindit mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1944 autoritzada pel notari de Sóller Juan Alemany Vich (íd.: 13a, 15a-16a).
El 21 de setembre de 1945 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Juan José Rullán Enseñat vengué la propietat per preu de 68.000 pessetes a Vicenta Pueyo Doring, qui mitjançant escriptura de 10 d’octubre de 1949 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 87.000 pessetes a Dolores O’Callaghan Martínez, casada amb el pèrit mercantil Luis Pericás Ardura. Aleshores estava marcada amb el nombre 69 (després 87, 89 i 91) del carrer de José Villalonga (íd., 17a-20a).
El 8 de maig de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al trencador Damián Garau Bauzá una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 119 i 129. Confrontava al nord amb els trasts nombres 120 i 128, de Jaime Magraner Jordá; al sud, amb els trasts nombres 118 i 130, de Pedro Antonio Colom Seguí, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 120 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 493-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 de gener de 1870 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Damián Garau Bauzá vengué la propietat al mariner Antonio Vingut Arabí per preu de mig escut i l’obligació de pagar el cens (íd., 4a).
El 18 de juny de 1898 davant dit notari Sancho, Antonio Vingut Arabí vengué la propietat per preu de 700 pessetes al matrimoni Juan Monserrat Puig i Petra Fluxá Figuerola. Aleshores confrontava al nord amb la propietat de Gabriel Magraner Gayá; al sud, amb la propietat de Miguel Monserrat Vives; a l’est, amb el carrer de la Infanta, i a l’oest, amb el carrer de la Salud (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 4 de desembre de 1900 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Juan Monserrat Puig i Petra Fluxá Figuerola vengueren una porció de 15 destres que confrontava a l’oest amb el carrer de la Salud per preu de 300 pessetes al botiguer Jaime Bataller Simonet, qui dos dies després davant dit notari la vengué pel mateix preu a Pedro Miguel Marqués García (RP6, 7617-terme, 1a-2a).
Juan Monserrat Puig morí el 28 de febrer de 1921 amb testament que havia disposat el 9 anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal la seva dona, Petra Fluxá Figuerola. Després de la segregació la propietat ocupava una superfície de 15 destres i comprenia una casa de planta baixa i alts marcada amb el nombre 16 del carrer de la Infanta (RP6, 493-terme, 9a).
Petra Fluxá Figuerola morí viuda als 72 anys el primer de març de 1944 amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1933 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què després de declarar que no tenia successió nomenà hereva la seva neboda Antonia Coll Fluxá (casada amb Ramón Palou). Feu llegats als seus nebots Bartolomé Fluxá Estrany (comerciant, veïnat de Santiago de Xile) i Antonia Lemaur Fluxá. Mitjançant escriptura de 9 de gener de 1947 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i Antonia Coll Fluxá s’adjudicà aquesta propietat (íd., 11a).
El 18 d’octubre de 1962 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Antonia Coll Fluxá vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a la seva neboda carnal Antonia Coll Rubluli, filla del seu germà Juan. Aleshores estava ocupava per diversos llogaters (íd., 12a).
Pedro Miguel Marqués García, compositor de música, morí als 75 anys el 25 de febrer de 1918 amb testament que havia disposat el 15 de gener de 1914 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal la seva dona, Juana María Oliver Muntaner, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 7617-terme, 4a).
El 12 de març de 1919 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Juana María Oliver Muntaner vengué la propietat per preu de 300 pessetes al matrimoni Juan Monserrat Puig i Petra Fluxá Figuerola (íd., 5a).
Juan Monserrat Puig morí el 28 de febrer de 1921 amb testament que havia disposat el 9 anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal la seva dona, Petra Fluxá Figuerola (íd., 6a).
Petra Fluxá Figuerola morí viuda als 72 anys el primer de març de 1944 amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1933 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què després de declarar que no tenia successió nomenà hereva la seva neboda Antonia Coll Fluxá (casada amb Ramón Palou). Feu llegats als seus nebots Bartolomé Fluxá Estrany (comerciant, veïnat de Santiago de Xile) i Antonia Lemaur Fluxá. Mitjançant escriptura de 9 de gener de 1947 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i Antonia Coll Fluxá s’adjudicà aquesta propietat (íd., 8a).
El 18 d’octubre de 1962 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Antonia Coll Fluxá vengué la propietat per preu de 90.000 pessetes a la seva neboda carnal Antonia Coll Rubluli, filla del seu germà Juan. Aleshores comprenia una casa marcada amb el nombre 55 del carrer de la Salud, la qual estava ocupava per diversos llogaters i consistia en una planta baixa destinada a cotxeria i un pis de dos habitatges (íd., 9a-10a).
El 15 de juny de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Eugenia Urech Cifre, casada amb José María O’Ryan Massanes, per preu de 144 lliures una porció de 102 destres que comprenia els trasts nombres 392, 393, 398 i 399. Confrontava al nord amb els trasts nombres 394 i 397, de Pedro Mascaró Orell; al sud, amb el camí del Retiro, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample (RP6, 519-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1875 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Eugenia Urech Cifre vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Bernardo Mieras Palliser, segon ajudant de la Comandància de Marina de Mallorca. Aleshores comprenia una casa de planta baixa (íd., 2a).
El 12 de juny de 1895 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Bernardo Mieras Palliser, veïnat d’Alcúdia, vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al prevere Bartolomé Simó Amengual, qui mitjançant escriptura de 24 d’abril de 1903 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas la vengué per preu de 18.450 pessetes al jornaler Alfonso Aznar López (íd.: 8a, 12a).
Mitjançant escriptura de 13 de febrer de 1935 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez, Alfonso Aznar López, marí, vengué al matrimoni José Dreyer (o Drager) Bauman, comerciant, i Julia Sala Sabater per preu de 1.000 pessetes una porció de 990,8 m² que confrontava al nord amb els trasts nombres 394 i 397, de Bartolomé Mulet Berga; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga. Damunt aquesta peça de terra el matrimoni feu edificar una casa de planta baixa, pis i jardí marcada amb el nombre 85-bis del carrer de José Villalonga. En el decenni de 1970 se segregà una porció de 120 m² a favor d’Elena Calvet Sala (RP6, 16707-terme, 1a-2a; RP6, 40937-III, 1a).
El 30 de març de 1937 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Alfonso Aznar López vengué a Rosa Andreu Fontcuberta, casada amb Mateo Pons Escanellas, per preu de 5.500 pessetes una porció de 335 m² que comprenia una casa de planta baixa, corral i magatzem marcada amb el nombre 87 del carrer de José Villalonga. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb el jardí romanent al venedor i el carrer de la Salud; a la dreta, amb la casa i corral romanents al venedor, i a l’esquerra, amb la propietat de José Dreyer Bauman i Julia Sala Sabater. Més endavant passà a Lucía Pons Andreu (RP6, 519-terme, 16a; RP6, 9771-III, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 de maig de 1942 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Alfonso Aznar López vengué la resta de la propietat per preu de 52.000 pessetes a Bartolomé Moner Eguía, qui l’adquirí en representació del seu fill Miguel Moner Sintes, enginyer industrial. Ocupava una superfície de 485,92 m² i comprenia una casa de planta baixa, dos pisos, garatge i jardí marcada amb els nombres 89, 91 i 93 del carrer de José Villalonga i el nombre 86 del carrer de la Salud. Confrontava a l’enfront amb el carrer de José Villalonga; al fons, amb el carrer de la Salud; a la dreta, amb el carrer del Polvorín, i a l’esquerra, amb la propietat de Rosa Andreu Fontcuberta (RP6, 519-terme, 17a).
El 23 de juliol de 1866 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Antonio Perelló Horrach una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 258 i 267. Confrontava al nord amb els trasts nombres 259 i 266; al sud, amb els trasts nombres 257 i 268, de Joaquín Camacho Candelas, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors d’un destre d’ample. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 120 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 547-terme, 1a).
Antonio Perelló Horrach morí el 20 de juny de 1893 amb testament que havia disposat el 27 d’abril anterior davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Josefa Comellas Gordiola (†27-7-1894), i propietàries, les seves filles: Magdalena Perelló Torrens i Josefa Perelló Comellas. Mitjançant escriptura de 15 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Josefa Perelló Comellas. Aleshores comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 35 del carrer del Dos de Mayo i el nombre 42 del carrer de José Villalonga (íd., 6a-8a).
El 30 de juny de 1899 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Josefa Perelló Comellas, casada amb Pedro Vives Ripoll, vengué la propietat per preu de 1.250 pessetes al prevere Francisco Forteza Cortés. Confrontava al nord amb el trast nombre 259, de Luisa Sampol Vilella, viuda de José Capdebou Singala, i el trast nombre 266, de Gaspar Vidal Vidal; al sud amb els trasts nombres 257 i 268, de José Juan Riera i José Forteza Rey Valls, a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 29 de gener de 1900 autoritzada per dit notari Massanet, José Salas Muntaner redimí el cens de 6 lliures que gravava la propietat després que Francisco Forteza Cortés pagàs la quantitat de 400 pessetes (íd., 14a).
El 4 d’agost de 1920 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Francisco Forteza Cortés vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes a l’industrial Sebastián Llompart Mateu, qui mitjançant escriptura d’11 de febrer de 1929 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 3.500 pessetes a Miguel Fuster Miró. Aleshores estava marcada amb el nombre 29, abans 35, del carrer del Dos de Mayo i el nombre 42 del carrer de José Villalonga (íd., 15a-16a).
El 19 de juny de 1867 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Gabriel Moyá Martí, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, una porció de 37 destres i 52 cèntims procedent del trast nombre 408. Confrontava al nord amb el camí del Retiro, d’un destre d’ample, i al sud, est i oest, amb terreny romanent al venedor. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 lliures 10 sous damunt un capital de 70 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 818-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1886 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Gabriel Moyá Martí vengué la propietat al pintor Antonio Ribas Oliver per preu de 1.000 pessetes i l’obligació de pagar el cens. Aleshores confrontava al sud i a l’oest, respectivament, amb les propietats de José Borrás i Miguel Pujol (íd., 4a).
El 9 d’abril de 1898 davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, Antonio Ribas Oliver vengué la propietat per preu de 2.766 pessetes amb 80 cèntims a Heriberto Granell Palmer, qui l’adquirí representat per la seva dona i apoderada, María del Carmen Bisbal Ranceville. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet edificar el venedor, la qual estava marcada amb el nombre 72 del carrer de José Villalonga, i confrontava al nord amb el carrer del Polvorín, abans camí del Retiro; al sud, amb la propietat de José Borrás; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb la propietat de Gaspar Vidal, abans de Miguel Pujol (íd., 7a-10a).
Heriberto Granell Palmer morí el 10 de novembre de 1898 amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1896 davant el notari Juan Palou Coll, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos instituí en la porció llegítima sa mare, Juana Ana Palmer Vidal (†4-10-1901), i nomenà hereva universal propietària la seva dona, María del Carmen Bisbal Ranceville. Mitjançant escriptura de primer de febrer de 1901 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Juana Ana Palmer Vidal vengué la seva part indivisa d’aquesta i altres propietats per preu global de 15.000 pessetes a la seva filla Juana Granell Palmer (casada amb Joaquín Oleo), qui el 30 d’abril de 1904 davant dit notari Palou vengué a María del Carmen Bisbal Ranceville per preu de 300 pessetes els drets que tenia damunt aquesta propietat (íd., 11a-13a).
El 20 de juny de 1904 davant el notari Juan Palou Coll, María del Carmen Bisbal Ranceville vengué la propietat per preu de 4.125 pessetes a Ricardo Payeras Llabrés. Al mateix acte José Salas Muntaner redimí el cens de 3 lliures 10 sous que gravava la propietat després que Ricardo Payeras Llabrés pagàs la quantitat de 233 pessetes amb 40 cèntims (íd., 14a).
Ricardo Payeras Llabrés morí viudo el 10 de juny de 1927 amb testament que havia ordenat el 20 d’octubre de 1923 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals amb designació de béns la seva neboda política Margarita Ferrer Gil (casada amb Gabriel Buades Vidal) i la seva criada Isabel María Vivé Marqués, i destinà aquesta propietat a Margarita. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 d’agost següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 15a).
El 3 de maig de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Margarita Ferrer Gil vengué la propietat per preu de 5.500 pessetes a Francisca Buades Ferrer (casada amb el fotògraf Gaspar Rullán García), qui mitjançant escriptura de 30 de juny següent autoritzada pel mateix notari la hi retrovengué (íd., 16a-17a).
El 10 de febrer de 1941 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Antonio Buades Ferrer, en representació de Margarita Ferrer Gil, vengué la propietat per preu de 5.850 pessetes a José Buades Ferrer (íd., 18a).
José Buades Ferrer morí sense testar el 21 de maig de 1964, i en acte de 18 de juny següent dictat pel jutjat de primera instància d’Inca, en foren declarats hereus legals en parts iguals el seus fills: Gabriel (comerciant), Margarita, María de los Dolores i María José Buades Sancho, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Margarita Sancho Belil, veïnada de Calvià. Mitjançant escriptura de 18 de maig de 1965 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà María de los Dolores. Aleshores comprenia una casa de planta baixa d’un aiguavés (íd., 19a).
El 18 de juliol de 1867 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Miguel Juan Nadal el trast nombre 265, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 264; al sud, amb el trast nombre 266; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast nombre 260. No es pagà preu d’entrada però s’imposà un cens reservatiu de 3 lliures damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 836-terme, 1a).
Miguel Quetglas Nadal, abans Juan Nadal, morí el 18 de febrer de 1868 i la propietat passà a la seva filla Catalina Quetglas Juan, casada amb Cayetano Abrines Rosselló (íd., A-3a).
Mitjançant escriptura de 6 de juny de 1900 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Catalina Quetglas Juan adquirí de Gaspar Vidal Vidal per preu de 150 pessetes una porció de 21 m² procedent del trast nombre 266, la qual estava marcada amb el nombre 40 del carrer de José Villalonga. Al mateix acte l’agrupà amb el trast nombre 265 sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 287 m², estava marcada amb el nombre 38 de dit carrer i confrontava al nord amb el trast nombre 264, de Lorenzo Capellá Amengual; al sud, amb la resta del trast nombre 266, de Gaspar Vidal Vidal; a l’est, amb dit carrer, i a l’oest, amb el trast nombre 260, de dit Lorenzo Capellá Amengual, i en part amb el trast nombre 259, de Luisa Sampol Vilella, viuda de José Capdebou Singala (RP6, 7514-7515-terme, 1a).
El 18 de juny de 1926 davant el notari José Socías Gradolí, Catalina Quetglas Juan vengué la propietat per preu de 10.500 pessetes a Juan Valent Palerm, qui mitjançant escriptura de 8 de novembre de 1934 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 7.200 pessetes al misser Rafael Moll Sintes (RP6, 7515-terme, 9a-10a).
Rafael Moll Sintes, natural de Mogador (Marroc), morí el 27 d’agost de 1937 amb testament que havia disposat el 26 de setembre de 1935 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Borrás Palmer (†22-11-1949), i propietaris, els seus nebots: Rafael (marí, casat amb María de los Dolores Parietti Coll), Jaime (comerciant), Antonio (procurador), José ([†3-8-1936], capità d’infanteria), Antonia (casada amb Guillermo Palmer Reus) i María de la Concepción Palmer Moll, fills de la seva germana Antonia Moll Sintes. Mitjançant escriptura de 30 de desembre següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, els germans Palmer Moll rebutjaren l’herència en favor d’Antonia Borrás Palmer, viuda del difunt, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 14 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
El 15 de setembre de 1938 davant dit notari Alemany, Antonia Borrás Palmer vengué aquesta i una altra propietat per preu global de 24.600 pessetes a Ignacio Puigserver Amengual, veïnat de Llucmajor, qui mitjançant escriptura de 18 d’abril de 1940 autoritzada per dit notari vengué ambdues propietats pel mateix preu al procurador Pedro Ferrer Balaguer (íd., 12a-13a).
Pedro Ferrer Balaguer morí el 30 de juliol de 1946 amb testament que havia ordenat el 22 de setembre anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Amengual Mulet, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Pedro (procurador), Jaime i Juan Ferrer Amengual ([†24-12-1947], misser, casat amb Catalina Coll Maura). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 14a).
El 21 d’abril de 1959 davant dit notari Chacártegui vengueren la propietat per preu de 53.000 pessetes a Marthe Fraisse Lebourg (†6-11-1969), casada amb Guillermo Borrás Palmer. Aleshores estava marcada amb el nombre 102, abans 38, del carrer de José Villalonga (íd., 16a).
Mitjançant escriptura de 14 de desembre de 1967 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Marthe Fraisse Lebourg vengué la propietat per preu de 93.000 pessetes a la criada Catalina Andreu Truyols. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 102 del carrer de José Villalonga (íd., 17a).
El 20 de juny de 1868 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Antonio Ankerman Riera, maquinista del vapor correu Jaime Primero, per preu de 120 escuts una porció de 47 destres que comprenia els trasts nombres 10, 11 i 12. Confrontava al nord amb el trast nombre 13; al sud, amb el camí del castell de Bellver; a l’est, amb els trasts nombres 8 i 9, de Clemente Rubí Alemany, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 1140-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de juny de 1875 autoritzada per dit notari Socías, Antonio Ankerman Riera vengué la propietat per preu de 4.250 pessetes a Antonio Cañellas Clar, notari i escrivà del jutjat de primera instància del districte de la Catedral. El venedor hi havia fet construir una casa de planta baixa i dos aiguavessos de 104 m², un rentador de 16 m² i una cotxeria de 28 m² (íd., 2a).
El 20 de juliol de 1875 davant dit notari Socías, Antonio Cañellas Clar adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, el trast nombre 13, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 14, de Bartolomé Juan Berga; al sud, amb el trast nombre 12, del comprador; a l’est, amb el trast nombre 7, de Clemente Rubí Alemany, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2639-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 31 de juliol de 1881 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonio Cañellas Clar manifestà que era hereu confidencial de la seva dona, Felipa Cerdá Núñez, i que dels béns d’ella havia invertit 17.670 pessetes amb 95 cèntims en la compra dels trasts nombres 10, 11 i 12 del pla del castell de Bellver, en obres de millora considerables en les cases i en la compra d’una propietat a Sóller (RP6, 1140-terme, 3a).
El 14 d’octubre següent davant el notari Gabriel Estelrich Torres, Antonio Cañellas Clar adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 30 pessetes una peça de terra de 44 m² que confrontava al nord amb la propietat de Bartolomé Juan Berga; al sud, amb un camí; a l’est, amb la propietat del comprador, i a l’oest, amb la propietat de Francisco Miralles Morro (RP6, 4041-terme, 1a).
Antonio Cañellas Clar morí viudo als 81 anys el 24 de febrer de 1894 amb testament que havia disposat el 26 d’agost de 1867 davant el notari Gaspar Sancho Coll i codicils que havia atorgat el 10 d’abril de 1883 i el 21 de febrer de 1888 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària la seva germana Francisca Cañellas Clar, i propietària, la seva neboda i filla d’aquesta, María Antonia Sureda Cañellas. Llegà 1.500 pessetes a la seva criada Juana María Bordoy Bennássar. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de juliol següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 2a; RP6, 1140-terme, 4a; RP6, 2639-terme, 2a).
María Antonia Sureda Cañellas morí el 7 de juny de 1928 amb testament que havia ordenat el 24 de gener de 1924 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Francisca i Joaquín Quetglas Sureda (veïnat de Cobán, Guatemala), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de maig següent autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez (íd., 3a; íd., 6a; íd., 5a).
El 6 d’abril de 1933 davant el notari Juan Alemany Valent, Joaquín Quetglas Sureda vengué la seva participació indivisa d’aquesta i altres propietats a la seva germana, Francisca, per preu global de 28.312 pessetes amb 93 cèntims (íd., 4a; íd., 7a; íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 6 de març de 1954 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, Francisca Quetglas Sureda vengué a l’industrial Nicolás Llobera Oliver per preu global de 45.000 pessetes les tres propietats que Antonio Cañellas Clar havia adquirit al pla del castell de Bellver (íd., 6a; íd., 10a; íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1955 autoritzada per dit notari Roura, Nicolás Llobera Oliver agrupà les tres propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 1.146 m², estava marcada amb el nombre 14 del carrer de Bellver, feia cap de cantó amb el carrer de la Infanta i comprenia diversos grups d’edificacions, pati i jardí (RP6, 27951-terme, 1a).
El 29 d’octubre de 1868 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al marí Bartolomé Morey Capdebou el trast nombre 401, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 402, d’Andrés Rosselló Vallés; al sud, amb el trast nombre 400, de Fernando Urech Cifre; a l’est, amb el trast nombre 406, de Gregorio Barceló Oliver, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 1204-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1878 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Bartolomé Morey Capdebou donà l’usdefruit de la propietat al seu fill Bartolomé Morey Blascos perquè hi constituís el seu títol patrimonial d’ordenació. Aleshores comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa, alts i jardí (íd., 4a).
Bartolomé Morey Capdebou morí el 13 d’abril de 1898 amb testament que havia disposat l’11 de gener de 1883 davant el notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Jerónima i Antonia Morey Blascos, i nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Blascos Miralles. Mitjançant escriptura de 3 de juny següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes a Bartolomé Morey Vives (íd., 10a-11a).
El 10 d’abril de 1900 davant dit notari Socías, José Salas Muntaner redimí el cens de 3 lliures que gravava la propietat després que Bartolomé Morey Vives pagàs la quantitat de 200 pessetes (íd., 13a).
Bartolomé Morey Vives morí el 25 de febrer de 1901 amb testament que havia ordenat el 16 de gener de 1890 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Isabel Martorell Vich, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de maig següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons (íd., 14a).
El 17 de març de 1937 davant el notari Juan Alemany Valent, Isabel Martorell Vich (†6-1-1946) vengué la propietat per preu de 1.100 pessetes a les germanes Isabel, Consuelo i Juana Moll Bennásar (íd., 15a).
Consuelo Moll Bennásar morí fadrina el 21 d’agost de 1962 amb testament que havia disposat el 20 de març de 1937 davant dit notari Alemany, en què nomenà hereves en parts iguals les seves germanes: Bienvenida Moll Nicolau i Juana i Isabel Moll Bennásar. Isabel Moll Bennásar morí fadrina el 12 d’octubre de 1962 amb testament que havia ordenat el 20 de març de 1937 davant el mateix notari, en què nomenà hereves en parts iguals les seves germanes: Bienvenida Moll Nicolau i Juana (veïnada de Capdepera) i Consuelo Moll Bennásar. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de febrer de 1964 autoritzada pel notari de Felanitx Francisco de Sales Garau Alzina. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 65 del carrer de la Salud (íd., 17a).
El 28 de novembre de 1868 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al canador Miguel Pujol Grimalt, casat amb Josefa Miralles Morro, una porció de 43 destres que comprenia els trasts nombres 298 i 301. Confrontava al nord amb els trasts nombres 297 i 302, de Pedro José Ribas Tous; al sud, amb els trasts nombres 299 i 300, de Cristóbal Sampol Rosselló; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 6 lliures 4 sous damunt un capital de 128 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 1237-terme, 1a).
Miguel Pujol Grimalt morí el 20 de gener de 1885 amb testament que havia disposat el 12 de juliol de 1868 davant el notari Manuel Sancho, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos instituí en la porció llegítima sa mare, María del Carmen Grimalt, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Josefa Miralles Morro. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de maig següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 3a).
Josefa Miralles Morro morí viuda el 21 de març de 1901 amb testament que havia ordenat el 16 de novembre de 1895 davant dit notari Font, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu llegats al seu germà Francisco Miralles Morro i als fills d’aquest Catalina, Isabel, Francisco i José Miralles Riera, als seus nebots Sebastián i Juan Miralles Sbert i al seu germà Bartolomé Miralles Morro (†23-3-1900), i nomenà hereva universal propietària la seva neboda Catalina Miralles Sbert. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
Catalina Miralles Sbert, veïnada de Barcelona, morí fadrina i sense descendents als 62 anys el 28 de gener de 1929, i segons la substitució que ordenà Josefa Miralles Morro al seu testament, passaren a ser-ne hereus Sebastián i Juan Miralles Sbert. Mitjançant escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 7a).
El 17 de juliol de 1930 davant el notari Juan Alemany Valent, Juan Miralles Sbert vengué a Jaime Llull Gelabert per preu de 650 pessetes una porció de 508 m² que confrontava al nord amb les propietats de Mateo Seguí Darder i Francisca Morell Martí; al sud, amb la propietat dels fills de Cándido Fernández Tiagonce; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. Al mateix acte Juan Miralles Sbert vengué al militar José Marqués Talet per preu de 350 pessetes la porció restant, de 256 m², la qual confrontava a l’est amb el carrer de la Bonanova (íd., 8a-9a).
El 31 de gener de 1954 davant el notari José Vidal Busquets, Jaime Llull Gelabert i la seva dona, Francisca Cañellas Pons, feren donació de béns als seus fills: Pablo, Miguel i Francisco Llull Cañellas, i destinaren aquesta propietat a Miguel. Aleshores comprenia una casa de planta baixa composta de dos habitatges marcada amb el nombre 157, abans 64, del carrer de la Salud (RP6, 1237-terme, 10a).
El 30 de novembre de 1938 davant el notari Nicasio Pou Ribas, José Marqués Talet vengué la propietat per preu de 10.500 pessetes a María de los Dolores Esteve Pérez, casada amb el comerciant José Millán Doménech, veïnada de Binissalem. Aleshores comprenia una casa de recent construcció de planta baixa, pis i jardí marcada amb el nombre 64 del carrer de la Bonanova (RP6, 14237-terme: 2a, 6a).
Mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1941 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, María de los Dolores Esteve Pérez, veïnada d’Elda, vengué la propietat per preu de 12.000 pessetes a Antonia Ramón Catalá, casada amb el comerciant Miguel García Rubert (íd., 7a).
El 3 de setembre de 1869 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al prevere Gaspar Vidal Vidal, beneficiat de la Seu, per preu de 50 escuts el trast nombre 266, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 265, de Catalina Quetglas Juan; al sud, amb el trast nombre 267, d’Antonio Perelló Horrach; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terreny romanent al venedor (RP6, 1487-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 6 de juny de 1900 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Gaspar Vidal Vidal vengué a Catalina Quetglas Juan per preu de 150 pessetes una porció de 21 m² que estava marcada amb el nombre 40 del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb el trast nombre 265, de la compradora; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb el carrer de José Villalonga, i a l’oest, amb terra de Luisa Sampol Vilella, viuda de José Capdebou Singala (RP6, 7514-terme, 1a).
El 4 de juliol de 1901 davant el notari Mateo Jaume Servera, Gaspar Vidal Vidal vengué el que restava de la propietat per preu de 100 pessetes a Antonia Cursach Mestre (RP6, 1487-terme, 2a).
Antonia Cursach Mestre morí fadrina als 63 anys el 18 de desembre de 1926 amb testament que havia disposat el 27 d’octubre anterior davant el notari José Fernández del Busto, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva germana Margarita Cursach Mestre, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1928 autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
El 14 següent davant dit notari Fernández, Margarita Cursach Mestre vengué a María Vallori Rotger per preu global de 7.000 pessetes aquesta propietat i una porció procedent dels trasts nombres 276 i 277 (íd., 4a).
María Vallori Rotger, natural de Selva, morí viuda el 28 d’agost de 1939 amb testament que havia ordenat el 12 de gener de 1932 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Margarita (casada amb el militar Andrés Mateu Seguí), María i Francisca Colom Vallori, i nomenà hereu universal propietari el seu home, Nicolás Colom Vallori (†17-1-1932). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).
El 7 de juny de 1941 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, les germanes Colom Vallori vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes a María Dolores Alomar Josa (íd., 8a).
El 28 de setembre de 1869 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al prevere Gaspar Vidal Vidal, beneficiat de la Seu, Miguel José Moragues Escat, Guillermo Ripoll Miró, Fernando Urech Cifre i Juan María Villaverde Cabrinetty per preu d’1 escut una porció de 33 destres que comprenia els trasts nombres 185 i 186. Confrontava al nord amb els trasts nombres 184 i 187, de Nadal Cirer Servera; al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors, i a l’est, amb el camí de la Bonanova (RP6, 1502-terme, 1a).
L’11 de febrer de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Lorenzo Capellá Amengual una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 259 i 260. Confrontava al nord amb el trast nombre 261, de Catalina Amengual Sastre; al sud, amb el trast nombre 258, d’Antonio Perelló Horrach; a l’est, amb els trasts nombres 264, de Catalina Amengual Sastre, i 265, de Catalina Quetglas Juan, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 lliures 15 sous damunt un capital de 75 lliures 5 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 1787-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de maig de 1874 autoritzada per dit notari Socías, Lorenzo Capellá Amengual vengué el trast nombre 259, de 15 destres, al mariner Mateo Mir Seguí sense preu d’entrada però amb l’obligació de pagar 3 lliures cens de nombre de 3 lliures 15 sous cens. Confrontava al nord amb el trast nombre 260, del venedor; al sud, amb el trast nombre 258, d’Antonio Perelló Horrach; a l’est, amb el trast nombre 264, de Catalina Amengual Sastre, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 2455-terme, 1a).
Lorenzo Capellá Amengual morí als 81 anys el 8 de gener de 1922 amb testament que havia ordenat el 22 de novembre anterior davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus nets: Lorenzo, María, Pedro, Margarita i Catalina Capellá Mestre, i en la resta de béns nomenà hereves universals propietàries la seva dona, Juana María Tomás Verdera, i la seva nora, Margarita Mestre Barceló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de gener de 1923 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat consistia en el trast nombre 260, de 15 destres, comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 23 del carrer del Dos de Mayo i confrontava al nord amb el carrer de León; al sud, amb el trast nombre 259, de Luisa Sampol Vilella, viuda de José Capdebou Singala; a l’est, amb el trast nombre 265, de Catalina Quetglas Juan, i a l’oest, amb el carrer del Dos de Mayo (RP6, 1787-terme, 7a).
Juana María Tomás Verdera morí el 9 de març de 1924 amb testament que havia disposat el 8 de gener de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus nets: Lorenzo, María, Pedro, Margarita i Catalina Capellá Mestre, en representació del fill difunt de la testadora, Pedro Capellá Tomás, i nomenà hereva la seva nora, Margarita Mestre Barceló (íd., 8a).
Lorenzo Capellá Mestre morí fadrí i sense testar el 6 de juliol de 1946, i en acte de 16 de maig de 1953 dictat per Francisco Noguera Roig, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari d’actuacions Honorato Sureda Hernández en fou declarada hereva legal sa mare, Margarita Mestre Barceló, qui morí viuda el 19 de febrer de 1951 amb testament que havia ordenat el 6 de novembre de 1942 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Lorenzo, María (casada amb Antonio Ramón Serra), Pedro, Margarita (casada amb Agustín Serra Fernández) i Catalina Capellá Mestre (casada amb Juan Moragues Treserras). Amb escriptures de 20 de juliol de 1951 i 4 de maig de 1955 autoritzades pel notari José Masot Novell acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se la dividiren de la següent manera: Margarita s’adjudicà la planta baixa, d’uns 98 m², i una porció de jardí o corral de 72 m², i Catalina, el pis, d’uns 124 m². Aleshores estava marcada amb el nombre 53, abans 23, del carrer del Dos de Mayo (íd., 10a-12a; RP6, 28491-terme, 1a).
El 31 de juliol de 1894 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Mateo Mir Seguí vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes al professor José Capdebou Singala. Aleshores comprenia una casa i jardinet que hi feu construir el venedor. Al mateix acte José Salas Muntaner redimí el cens de 3 lliures que gravava la propietat després que Mateo Mir Seguí pagàs la quantitat de 200 pessetes (RP6, 2455-terme: 2a, 5a-6a).
José Capdebou Singala morí el 22 de juny de 1896 amb testament que havia disposat el 4 d’agost de 1890 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Luisa Sampol Vilella, qui mitjançant escriptura de 27 de gener de 1926 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Margarita Luisa Alorda Sampol (íd., 7a-8a).
El 29 de juliol de 1937 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Margarita Luisa Alorda Sampol vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a María Dolores Alomar Josa. Aleshores estava marcada amb el nombre 27 del carrer del Dos de Mayo (íd., 11a).
El 3 de juny de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al capeller Francisco Bennásar Lladó, casat amb Josefa Desclaux Bernat Verí, per preu de 200 pessetes el trast nombre 280, de 15 destres. Confrontava al nord i a l’oest amb sengles camins d’establidors, i al sud, amb el trast nombre 279, de Miguel Morey Cuart (RP6, 1845-terme, 1a).
Francisco Bennásar Lladó morí als 49 anys el 7 de juliol de 1877 amb testament que havia disposat el 29 de juny anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Josefa Desclaux Bernat Verí, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel, María, Catalina (casada amb José Barceló Bennásar) i Josefa Bennásar Desclaux, i el seu fillastre, Antonio Barceló Desclaux (†21-11-1886). Josefa Desclaux Bernat Verí morí el 31 d’octubre de 1899 amb testament que havia ordenat el 4 de novembre de 1892 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus quatre fills: Miguel, María, Catalina i Josefa Bennásar Desclaux. Mitjançant escriptura de 23 de juliol de 1900 autoritzada per dit notari Palou acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Josefa. Aleshores comprenia una casa (íd., 2a-4a).
El 26 de gener de 1923 davant el notari Juan Bauzá Clar, Josefa Bennásar Desclaux vengué la propietat per preu de 12.500 pessetes al comerciant Juan Vallespir Guasp, fill de Dolores Guasp Llambías (íd., 5a).
Juan Vallespir Guasp, viudo en primeres núpcies de Coloma Seguí Moll i casat en segones núpcies amb Margarita Salom Amer, morí als 41 anys l’11 de juny de 1924 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu pubil, Pedro Vallespir Salom (íd., 7a).
El 23 de juliol de 1957 davant el notari Jorge Roura Rosich, Margarita Salom Amer i Pedro Vallespir Salom vengueren la propietat per preu de 13.500 pessetes a María de la Concepción Viader Sitjes. Aleshores confrontava al nord amb el carrer de León; al sud, amb el trast nombre 279, de la compradora, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga, on tenia el portal principal (íd., 10a).
El 9 de juny de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué el trast nombre 47, de 15 destres, per preu de 80 pessetes al ferrer Pablo Far Gordiola, qui hi feu construir una casa. Confrontava al nord amb el trast nombre 46; al sud, amb el camí del castell de Bellver; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast nombre 48 (RP6, 1842-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 18 de maig de 1876 autoritzada per dit notari Socías, Pablo Far Gordiola, jornaler, cedí la propietat en permuta a Francisca Lladó Pujol a canvi d’una porció de 33 destres procedent del trast nombre 143. Com que la propietat de Lladó valia 438 pessetes amb 47 cèntims i la de Far 1.139 pessetes amb 47 cèntims, Far rebé les 701 pessetes de diferència (íd., 2a; RP6, 382-PG, 3a).
Francisca Lladó Pujol morí sense testar el 12 de novembre de 1879, i en acte de 12 de juliol de 1883 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Enrique Bonet en foren declarats hereus legals els seus fills: Miguel, Mateo Enrique, Emilio, sor Francisca (religiosa del convent de la Concepció), sor María del Carmen (religiosa del convent de Sant Bartomeu d’Inca) i María de los Dolores Lladó Lladó. La propietat se l’adjudicà Miguel mitjançant escriptura de 26 de juny de 1888 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (RP6, 1842-terme, 3a-7a).
El 4 de juny de 1892 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Teodoro Cerdá Oliver, com a apoderat de Miguel Lladó Lladó, vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Evaristo Argelés Serra, qui mitjançant escriptura de 7 de desembre de 1900 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera la vengué pel mateix preu a Pedro Miguel Marqués García (íd., 8a-9a).
El 17 d’octubre de 1906 davant el notari José Alcover Maspons, Pedro Miguel Marqués García, veïnat de Sencelles, vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a María Marqués García, domèstica, qui mitjançant escriptura de 19 de maig de 1908 autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a Juana María Oliver Muntaner, casada amb Pedro Miguel Marqués García (íd., 10a-11a).
El 12 de març de 1913 davant dit notari Alcover, Juana María Oliver Muntaner vengué la propietat per preu de 6.000 pessetes al matrimoni Gabriel Vidal Verdera i Juana María Isern Reus (íd., 12a).
Gabriel Vidal Verdera morí sense testar el 26 de febrer de 1920, i en acte de 24 d’agost següent dictat per Ignacio Lecea Grijalba, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves filles: Margarita i Juana María Vidal Isern, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Juana María Isern Reus. Mitjançant escriptura de 26 d’agost següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i aquesta meitat indivisa de la propietat se l’adjudicà Margarita (íd., 14a).
El 16 de febrer de 1928 davant el notari José Socías Gradolí vengueren la propietat per preu de 24.000 pessetes a Bartolomé Homar Simonet. Aleshores comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 10 del carrer de Bellver. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; a la dreta, amb el carrer de la Salud, i a l’esquerra, amb el carrer «de José Villalonga, que conduce al castillo y parque de Bellver, del Patrimonio Real» (íd.: 16a, 21a).
Bartolomé Homar Simonet, casat amb María Simonet Reinés, natural i veïnat d’Alaró, morí als 74 anys el 12 de desembre de 1929 amb testament que havia disposat el 10 de desembre de 1927 davant el notari Juan Alemany Valent, en què llegà a la seva dona l’usdefruit d’una casa a la vila d’Alaró, llegà a la seva filla María Magdalena Homar Simonet (casada amb Fernando España Dezcallar) la part de la possessió de la Cabana que se situava al terme de Marratxí, i en la resta de béns nomenà hereu el seu fill Pedro Homar Simonet, qui s’adjudicà aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de gener de 1935 autoritzada pel mateix notari (íd., 23a).
Pedro Homar Simonet, veïnat d’Alaró, morí el 27 de novembre de 1939 amb testament que havia ordenat el 29 de setembre anterior davant dit notari Alemany, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Solivellas Mas, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Bartolomé i Bernardino Homar Solivellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 25a).
Mitjançant escriptura de 12 de maig de 1967 autoritzada pel notari Manuel Baráibar Arrarás, María Solivellas Mas donà l’usdefruit de la propietat als seus fills: Bartolomé i Bernardino Homar Solivellas, industrials. Aleshores ocupava una superfície de 573 m², comprenia una casa de planta baixa, pis, garatge, terrat, altres dependències i jardí i estava marcada amb el nombre 10 del carrer de Bellver i el nombre 28 del carrer de la Salud (íd., 26a-27a).
El 10 de juny de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Coloma Gordiola Vidal, casada amb Pablo Far Vaquer, per preu de 80 pessetes el trast nombre 46, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 45; al sud, amb el trast nombre 47, de Pablo Far Gordiola; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast nombre 49 (RP6, 1841-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 25 d’abril de 1872 autoritzada per dit notari Socías, Coloma Gordiola Vidal adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, per preu de 80 pessetes el trast nombre 49, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 50, de Petra Rubí Rosselló; al sud, amb el trast nombre 48; a l’est, amb el trast nombre 46, de la compradora, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 2022-terme, 1a).
Coloma Gordiola Vidal morí el 23 d’agost de 1872 amb testament que havia disposat el 30 de juliol anterior davant el notari Francisco Mateu, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonia ([†28-2-1879], casada amb Miguel Vives Vidal), Pedro José, Pablo, Andrés, Juan i Lorenzo Far Gordiola, i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu home. Mitjançant escriptura de 18 de desembre de 1891 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, els germans Far Gordiola es dividiren els béns hereditaris: Andrés s’adjudicà el trast nombre 46 i la meitat del trast nombre 49, i Pedro José, l’altra meitat de dit trast. Aleshores el trast nombre 46 confrontava al nord amb el trast nombre 45, de Petra Rubí Rosselló; al sud, amb el trast nombre 47, de Miguel Lladó Lladó; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb la meitat del trast nombre 49 d’Andrés Far Gordiola (RP6, 1841-terme: 2a, 4a; RP6, 2022-terme: 2a, 4a).
El 15 de desembre de 1924 davant el notari José Socías Gradolí, Andrés Far Gordiola vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Pablo Far Vich. Aleshores comprenia el trast nombre 46 i la meitat del trast nombre 49 i ocupava una superfície de 22 destres i mig (RP6, 6007-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1940 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Pablo Far Vich (†2-10-1947), jornaler, i la seva dona, Antonia Valldepadrinas Pallicer, feren donació de béns als seus fills: Catalina, María, Coloma, José, Antonia (veïnada de Marratxí) i Rosa Far Valldepadrinas, els quals es dividiren els béns donats i adjudicaren aquesta propietat a Antonia. Aleshores comprenia dues petites edificacions i estava marcada amb el nombre 20 del carrer de la Salud. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb la propietat que s’adjudicà Coloma Far Valldepadrinas; a la dreta, amb la propietat de Francisco Mulet Muntaner, i a l’esquerra, amb la propietat dels germans Bartolomé i Bernardino Homar Solivellas (íd., 3a).
Antonia Far Valldepadrinas morí el 12 de juliol de 1951 amb testament que havia disposat el 23 de setembre de 1944 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Bernardo Rigo Cañellas (†20-8-1975), i propietari, el seu pubil, Miguel Rigo Far. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de primer de desembre següent autoritzada pel notari José Masot Novell. Les dues petites edificacions havien estat transformades en una sola casa marcada amb el nombre 44, abans 20, del carrer de la Salud (íd., 5a-6a).
Amb escriptures de 20 de febrer de 1893 i 14 de novembre de 1903 autoritzades, respectivament, pels notaris Joaquín Pujol Muntaner i José Alcover Maspons, Pedro José Far Gordiola vengué la propietat per preu de 250 pessetes a Pablo Far Vich. Consistia en la meitat del trast nombre 49, de 7 destres i mig. Confrontava al nord amb la propietat dels germans Fullana Rubí; al sud, amb la propietat de Pedro Miguel Marqués García; a l’est, amb la propietat d’Andrés Far Gordiola, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (RP6, 6002-terme, 2a).
El 21 de gener de 1936 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Pablo Far Vich vengué al seu fill Jaime Far Valldepadrinas per preu de 1.500 pessetes la planta baixa de la casa que hi havia fet edificar, la qual constava de planta baixa, corral o pati i pis i estava marcada amb el nombre 19 del carrer de José Villalonga. Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1948 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Far Valldepadrinas vengué la planta baixa (que aleshores estava marcada amb els nombres 55 i 59 del carrer de José Villalonga) per preu de 20.000 pessetes a Marcela Chanut Dupuy, casada amb Rafael Seguí Rotger (íd.: 3a, 11a).
Mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1940 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Pablo Far Vich (†2-10-1947), jornaler, i la seva dona, Antonia Valldepadrinas Pallicer, feren donació de béns als seus fills: Catalina, María, Coloma, José, Antonia i Rosa Far Valldepadrinas, els quals es dividiren els béns donats i adjudicaren a Coloma el pis de la casa nombre 19 del carrer de José Villalonga (íd., 5a).
Coloma Far Valldepadrinas morí sense testar el 2 de juny de 1941, i en acte de 2 de setembre de 1942 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma davant el secretari d’actuacions José Solivellas Albertí en foren declarats hereus legals els seus fills: Guillermo i Margarita Rossiñol Far, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Bartolomé Rossiñol Blanquer, cambrer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1947 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de 5 de març de 1954 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Rossiñol Far dividiren el pis, de 140 m², en dos habitatges de 70 m² cadascun marcats amb el nombre 69 (abans 57 i anteriorment 19) del carrer de José Villalonga. Guillermo, tècnic industrial tèxtil, s’adjudicà l’habitatge de la dreta, i Margarita, el de l’esquerra. Posteriorment el pis de Guillermo passà a la seva dona, Rita Lara Raya, i als seus fills: Bartolomé Francisco i Francisco Javier Rossiñol Lara (íd., 13a; RP6, 5957-III, 1a).
El 13 de febrer de 1956 davant el notari José Masot Novell, Margarita Rossiñol Far, veïnada de Binissalem, casada amb l’agricultor Benito Llabrés Amengual, vengué el seu habitatge per preu de 16.500 pessetes al comerciant Rafael Seguí Rotger. En la compravenda s’incloïa també la part de terrat situada damunt el pis. Aleshores n’era llogater el cambrer Mateo Seguí Quetglas (RP6, 6002-terme, 14a).
El 31 d’agost de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al pilot Bartolomé Juan Berga per preu de 1.500 pessetes una porció de 2 quarterades i 1 quartó que comprenia els trasts nombres 1, 2, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 55, 56, 57, 58, 59, 63, 64 i 65. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans mitjançant una paret en què hi havia una porta de comunicació; al sud, amb els trasts nombres 3, 13, 23, 33, 41, 54, 60, 72 i 76; a l’est, amb la carretera d’Andratx i els trasts nombres 3, 4, 5 i 6, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver (RP6, 1894-terme, 1a).
Bartolomé Juan Berga destinà les terres a la venda en trasts.
El 25 de juliol de 1875 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí al mariner Antonio Abraham Porcel una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 73 i 74. Confrontava al nord-est amb terreny romanent al venedor; al sud, amb terra de Pablo Clar, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 20 pessetes damunt un capital de 400 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 2649-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1876 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Antonio Abraham Porcel vengué la propietat a la jornalera Rosa Pomar Fuster, casada amb Gabriel Segura Aguiló, per preu de 500 pessetes i l’obligació de pagar el cens (íd., 2a).
El 26 de gener de 1877 davant el notari Cayetano Socías Bas, Rosa Pomar Fuster adquirí de Bartolomé Juan Berga el trast nombre 58, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast lletra E, de Francisco Parets; al sud, amb el trast nombre 59; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast nombre 74, de la compradora. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 10 pessetes damunt un capital de 200 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 2936-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de juny de 1881 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Rosa Pomar Fuster agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral i la vengué al músic José Pujol Bernad per preu de 3.750 pessetes i l’obligació de pagar els dos censos. Aleshores ocupava una superfície de 800 m² i comprenia una casa de planta baixa, pis, jardí, font i aljub. Confrontava al nord amb la propietat de Sebastián Colombás; al sud, amb la propietat de Miguel Tomás, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 3013-terme: 1a, 4a).
El 5 de maig de 1882 davant el notari Juan Palou Coll, José Pujol Bernad adquirí del mariner Miguel Tomás Bover una porció de 15 destres procedent dels trasts nombres 71 i 72 per preu de 200 pessetes i l’obligació de pagar 2 lliures 17 sous cens de nombre de 5 lliures 14 sous cens. Confrontava al nord amb la propietat del comprador; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb la propietat de Juan Buades, i a l’oest, amb un camí d’establidors. Miguel Tomás Bover la tenia per compra a Benito Clar Cardell. Mitjançant escriptura de 14 de gener de 1893 autoritzada pel mateix notari José Salas Muntaner redimí el cens després que José Pujol Bernad pagàs la quantitat de 190 pessetes (RP6, 4083-terme: 1a, 4a).
Mitjançant escriptura de 22 d’agost de 1896 autoritzada per dit notari Palou, José Pujol Bernad vengué al seu fill Juan Pujol Colomar per preu de 200 pessetes la porció de 15 destres. El 6 de març de 1900 davant el notari Rafael Togores Palou, Juan Pujol Colomar, veïnat de Barcelona, la vengué per mitjà del seu apoderat, Ernesto Canut Choussat, pel mateix preu a Luis Ratier Nadal (íd., 5a-6a).
El 14 de juliol de 1897 davant dit notari Palou, José Pujol Bernad vengué a la seva filla Luisa Pujol Colomar, veïnada de Madrid, casada amb Félix Martínez de Pinillos, representada pel seu apoderat, Juan Bauzá Espejo, per preu de 2.500 pessetes la porció de 800 m² que comprenia els trasts nombres 58, 73 i 74. El 6 de març de 1900 davant el notari Rafael Togores Palou, Luisa Pujol Colomar la vengué per mitjà del seu apoderat, Ernesto Canut Choussat, pel mateix preu a Luis Ratier Nadal. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 9 del carrer de Santa Rita (RP6, 3013-terme: 8a, 11a).
Mitjançant escriptura de 26 de juny de 1916 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Luis Ratier Nadal, qui havia agrupat ambdues porcions sota una mateixa finca registral, vengué la propietat per preu de 2.700 pessetes a Jaime Quetglas Rosselló. Aleshores ocupava una superfície de 60 destres i comprenia una casa, jardí, font i aljub marcada amb el nombre 9 del carrer de Santa Rita. Confrontava al nord amb la propietat de Sebastián Colombás; al sud, amb les propietats de Miguel Tomás Bover i Juan Buades; a l’est, amb el carrer de José Villalonga i la propietat de dit Buades, i a l’oest, amb el carrer de Santa Rita. Al mateix acte Juana Ana Rosselló Boyeras (casada amb Antonio Cros Rosselló) redimí els censos de 20 i 10 pessetes que gravaven la propietat després que Jaime Quetglas Rosselló pagàs la quantitat de 800 pessetes (RP6, 7471-terme: 1a, 3a-4a).
Jaime Quetglas Rosselló morí fadrí i sense testar el 20 de juliol de 1922, i en acte de 25 de setembre següent dictat per Fernando Ugarte Pagés, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en fou declarada hereva legal sa mare, Margarita Rosselló Mascaró (†7-10-1927), qui mitjançant escriptura de 7 de març següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí feu donació d’aquesta i altres dues propietats a les seves filles: María Ana, Teresa (casada amb Luis Ratier Nadal) i Luisa Quetglas Rosselló (casada amb Román Muret Badía) (íd., 5a-6a).
Amb escriptures de 14 de desembre de 1923 i 3 de juliol de 1928 autoritzades, respectivament, pels notaris José Socías Gradolí i Asterio Unzué Undiano, les germanes Quetglas Rosselló es dividiren la propietat. Teresa s’adjudicà una porció de 109 m² damunt la qual les tres germanes feren edificar una casa de soterrani, planta baixa, dos pisos, cotxeria i jardí marcada amb el nombre 4 del carrer de Santa Rita. María Ana (casada amb Bartolomé Perelló Anolles) s’adjudicà la porció restant, de 957 m², amb una casa, jardí, font i aljub marcada amb el nombre 6 del carrer de Santa Rita (íd.: 7a, 9a).
El 19 d’abril de 1930 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Teresa Quetglas Rosselló i el seu home, Luis Ratier Nadal, comerciant, feren donació als seus fills: María Ana (veïnada de Barcelona, casada amb Felio Sabaté Bou), Margarita (casada amb Antonio Soler), Carmen, Luis (comerciant) i Jaime Ratier Quetglas (comerciant). Luis i Jaime reberen un establiment d’adrogueria i ferreteria situat al nombre 20 del carrer de la Galera i un magatzem situat als nombres 6 i 7 de la plaça de la Quartera, endemés dels gèneres, estris i existències i el nom comercial de l’establiment, però no les finques on se situaven; Margarita, la casa nombre 3 del carrer de Santa Rita; María Ana, la casa nombre 4 de dit carrer, i Carmen, una altra propietat (RP6, 7471-terme, 12a).
Mitjançant escriptura de 25 de setembre de 1942 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, María Ana Ratier Quetglas vengué la propietat per preu de 49.000 pessetes al comerciant Gabriel Bisquerra Martorell (íd.: 18a, 20a).
Gabriel Bisquerra Martorell, industrial, morí el 22 d’agost de 1954 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari José Masot Novell, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Margarita Serra Vallespir, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 21a).
El 8 de març de 1962 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Ana Quetglas Rosselló vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a Teresa Ratier Vanrell, qui ja ocupava l’immoble. Comprenia una casa, jardí, font i aljub marcada amb els nombres 27 i 29, abans 6, del carrer de Santa Rita. Confrontava a la dreta amb les propietats de Margarita Serra Vallespir i Francisca Frontera Frontera; a l’esquerra, amb les propietats de Dolores Muret Quetglas i José Bastidas Hernández, i al fons, amb el carrer de José Villalonga i la propietat de dita Frontera (RP6, 7471-terme, 22a).
Més endavant passà a Gabriel Llull Sastre (RP6, 23312-III, 1a).
El 31 de juliol de 1875 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí a la jornalera María Torres Torres, casada amb Jaime Martí Bosch, una porció de 1.157,5 m² que comprenia els trasts nombres 1r-A i 75. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb la propietat de Juan Moll Bisquerra; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terrenys del castell de Bellver. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 30 pessetes damunt un capital de 600 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 2650-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1876 autoritzada per dit notari Socías, María Torres Torres vengué a la jornalera María Caro Pacheco una porció de 30 destres sense preu d’entrada però amb l’obligació de pagar 17 pessetes amb 50 cèntims cens de nombre de 30 pessetes cens. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb terreny romanent; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terrenys del castell de Bellver (RP6, 2822-terme, 1a).
El 28 de juny de 1881 davant el notari Juan Palou Coll, María Torres Torres vengué la porció restant al músic José Pujol Bernad per preu de 1.000 pessetes. Bartolomé Juan Berga havia redimit el cens de 12 pessetes amb 50 cèntims de nombre de 30 pessetes cens que gravava la propietat després que María Torres Torres pagàs la quantitat de 250 pessetes mitjançant escriptura de 13 de juny de 1877 autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres. Aleshores consistia en una casa de planta baixa i una peça de terra de 625 m² tancada de paret i poblada d’arbres (RP6, 2650-terme, 2a-4a).
El 17 d’agost de 1894 davant dit notari Palou, José Pujol Bernad vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Juan Pujol Colomar, veïnat de Madrid, qui mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1909 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera la vengué per preu de 5.250 pessetes a Jaime Quetglas Rosselló. Aleshores comprenia una casa de planta baixa d’un aiguavés i alguns ametlers (íd., 6a-8a).
Jaime Quetglas Rosselló morí fadrí i sense testar el 20 de juliol de 1922, i en acte de 25 de setembre següent dictat per Fernando Ugarte Pagés, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en fou declarada hereva legal sa mare, Margarita Rosselló Mascaró, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de març següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 10a).
Margarita Rosselló Mascaró morí viuda als 90 anys el 7 d’octubre de 1927 amb testament que havia disposat el 9 de març de 1923 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: María Ana, Teresa i Luisa Quetglas Rosselló, i nomenà hereva universal propietària la seva neta, Magdalena Lliteras Quetglas (casada amb Antonio Parietti Coll, filla de la difunta filla de la testadora Margarita Quetglas Rosselló), la qual s’adjudicà aquesta propietat. Acceptaren i es dividiren els béns hereditaris amb escriptures d’11 i 28 de febrer de 1928 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons i escriptura de 2 de març següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (íd., 11a).
El 23 de març de 1933 davant el notari José Socías Gradolí, Magdalena Lliteras Quetglas vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al comerciant Miguel Sastre Palliser, veïnat de Calvià, qui mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1946 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 38.000 pessetes a María Fondevila Montaner. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 7 del carrer de Santa Rita (íd.: 12a, 14a).
El 16 de gener de 1879 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Caro Pacheco vengué la propietat al jornaler Nadal Rosselló Servera sense preu d’entrada però amb l’obligació de pagar el cens de 17 pessetes amb 50 cèntims de nombre de 30 pessetes cens (RP6, 2822-terme, 4a).
Mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1881 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Nadal Rosselló Servera vengué la propietat al matrimoni Bartolomé Juan Trobat i Margarita Coll Martorell, jornalers, sense preu d’entrada però amb l’obligació de pagar el cens (íd., 5a).
Bartolomé Juan Trobat i Margarita Coll Martorell moriren sense testar, respectivament, el 19 de juny de 1886 i el 12 de gener de 1916. En acte de 20 d’abril de 1917 dictat per Gabriel Fuster Valentí, jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Bartolomé, Juana Ana (veïnada de Buenos Aires, casada amb Manuel Matas Román) i Catalina Juan Coll ([†6-4-1917], jornalera, casada amb Onofre Pericás García). Mitjançant escriptura de 12 de maig de 1919 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat, que aleshores comprenia una casa, se l’adjudicà Bartolomé (íd., 11a-14a).
Bartolomé Juan Coll, picapedrer, viudo en primeres núpcies de Margarita Frau Capó i casat en segones núpcies amb Margarita Cirer Lladó, morí el 3 de novembre de 1963 amb testament que havia disposat el 10 de novembre de 1949 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietàries amb designació de béns, les seves filles: Margarita i Catalina Juan Frau, les quals es dividiren la propietat, que aleshores ocupava una superfície de 604 m² segons recent midament i comprenia una casa de 130 m² de planta baixa i pis, un pati a l’enfront de 118 m² i un corral de 356 m², la qual estava marcada amb el nombre 36, abans 9, del carrer de Santa Rita. Margarita s’adjudicà la planta baixa, i Catalina, el pis. Confrontava al nord amb la propietat de Bartolomé Abraham Palmer; al sud, amb la propietat de María Fondevila Montaner; a l’est, amb el carrer de Santa Rita, i a l’oest, amb terreny del castell de Bellver (íd., 20a; RP6, 3591-3597-III, 1a).
El 26 d’agost de 1875 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí al sabater Antonio Garau Ferrer, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, una porció de 90 destres que comprenia els trasts nombres 55, 56, 57 i 1r-F. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb el trast nombre 54, de Pedro José Far Gordiola; a l’est, amb els trasts nombres 38, 39, 40, 1r-G, 1r-H, 1r-I i 1r-J, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 60 pessetes damunt un capital de 1.200 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 2651-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 25 de gener de 1899 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Antonio Garau Ferrer vengué a la seva filla Antonia Garau Espases, casada amb Martín Felani Vivó, per preu de 1.500 pessetes una porció de 3.000 pams quadrats que comprenia una casa de planta baixa i corral. Confrontava al nord amb la casa i terra romanent; al sud, amb la propietat de Pedro José Far Gordiola mitjançant paret; a l’est, amb terra de María Espases Moragues, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (RP6, 7300-terme, 1a).
Antonio Garau Ferrer morí viudo el 16 de març de 1899 amb testament que havia disposat el 31 de desembre de 1897 davant dit notari Palou, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Ana, Miguel i Jaime Garau Espases (en ignorat parador) i nomenà hereus universals els seus fills Antonia i Ventura Garau Espases, nascuts tots del seu matrimoni amb María Espases Moragues, qui morí als 66 anys el primer d’abril de 1896 amb testament que havia ordenat l’11 de setembre de 1882 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i nomenà hereu universal el seu home. Mitjançant escriptura de 29 de juliol de 1899 autoritzada per dit notari Palou acceptaren els béns hereditaris i es dividiren aquesta propietat, que aleshores comprenia casa i font i confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb la propietat de Catalina Felani Moll; a l’est, amb una propietat que fou de María Espases Moragues (i abans de Micaela Lallana Company), una altra de María Moragues Garí i una altra dels hereus de Juan Salcedo Delrido, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga. Antonia s’adjudicà una porció de 5.408 pams quadrats i una porció de 3.328 pams quadrats que comprenia la meitat de la casa, del terreny que tenia a l’enfront i del terrat; Ventura, una porció de 5.824 pams quadrats i una porció de 3.328 pams quadrats que comprenia la meitat de la casa, del terreny que tenia a l’enfront i del terrat; Antonia i Ventura, per indivís, una porció de 1.008 pams quadrats amb una caseta; Ana, una porció d’uns 7.488 pams quadrats, i Miguel, una porció de 12.480 pams quadrats. Al mateix acte Antonia i Ventura es dividiren una porció de 15 destres marcada al plànol amb les lletres R i Q que consistia en la meitat dels trasts nombres 39 i 40; l’havia adquirida sa mare, María Espases Moragues, de Micaela Lallana Company (casada amb Conrado Planas Izquierdo) mitjançant escriptura de 17 de maig de 1878 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (RP6, 2651-terme, 12a-13a; RP6, 7393-7398-terme, 1a; RP6, 8882-8883-terme).
El 2 d’agost de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, Ventura Garau Espases vengué la porció de 5.824 pams quadrats per preu de 200 pessetes a la seva germana Antonia (RP6, 7395-terme, 3a).
Mitjançant escriptura de 10 de març de 1905 autoritzada per dit notari Palou, Ventura Garau Espases vengué als seus germans Antonia i Miguel per preu global de 750 pessetes la seva meitat indivisa de la porció de 1.008 pams quadrats amb la caseta, la porció de 3.328 pams quadrats amb la meitat de la casa, del terreny que tenia a l’enfront i del terrat i la porció procedent dels trasts nombres 39 i 40 (RP6, 2651-terme: 13a, 15a; RP6, 7396-terme, 3a; RP6, 8883-terme, 2a).
El 25 de juny de 1907 davant el notari Miguel Pons Pons, Miguel Garau Espases vengué a la seva germana Antonia per preu global de 1.200 pessetes les parts indivises de les porcions esmentades al paràgraf anterior. Al mateix acte Antonia Garau Espases agrupà sota una mateixa finca registral la porció de 1.008 pams quadrats amb la caseta, les dues porcions de 3.328 pams quadrats que comprenien la meitat de la casa, del terreny que tenia a l’enfront i del terrat, la porció de 5.408 pams quadrats i la porció de 15 destres que consistia en la meitat dels trasts nombres 39 i 40. Comprenia una casa antiga sense nombre dividida en tres habitatges i una casa en construcció contigua al carrer de la Salud. Confrontava al nord amb les propietats de Sebastián Llompart Mateu (abans d’Antonia Garau Espases) i Margarita Ribas Morro; al sud, amb les propietats de Pedro José Far Gordiola i Catalina Felani Moll; a l’est, amb el carrer de la Salud i dita propietat de Ribas, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga i dita propietat de Felani (RP6, 2651-terme, 16a; RP6, 8918-terme, 1a).
El 29 de juliol de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, Ana Garau Espases vengué la propietat per preu de 200 pessetes a Miguel Ramis Garau (RP6, 7393-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 20 de novembre de 1912 autoritzada pel notari Emilio Fernández Sánchez, Miguel Ramis Garau vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes al forner Jaime Valldepadrinas Pallicer. Aleshores comprenia dues cases marcades amb els nombres 1-1r i 1-2n del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb terra que fou de Miguel Garau Espases; a l’est, amb el corral dels hereus de Juan Salcedo Delrido, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd.: 6a, 9a).
El 27 d’abril de 1937 davant el notari Antonio Gual Ubach, Jaime Valldepadrinas Pallicer vengué a les germanes María i Antonia Pomar Segura per preu de 2.300 pessetes una porció de 145,2 m² que comprenia la casa i corral nombre 3-1r (abans 1-2n) del carrer de José Villalonga (RP6, 17941-terme, 1a).
Jaime Valldepadrinas Pallicer morí el 23 d’agost de 1955 amb testament que havia disposat el primer de juny de 1949 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María, Jaime i Antonia Valldepadrinas Mesquida (casada amb el barber Antonio Espinar Pérez), i nomenà hereva la seva dona, María Mesquida March. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Després de la segregació efectuada pel difunt, la propietat ocupava una superfície de 172,78 m² i comprenia una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 21, abans 1-1r, del carrer de José Villalonga. Confrontava al nord amb la casa i corral de Cristóbal Nicolau Mora i Rosa Mas Salas, abans amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb la casa i corral venuda a María i Antonia Pomar Segura; a l’est, amb el corral dels hereus de Juan Salcedo Delrido, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (RP6, 7393-terme, 16a).
Jaime Valldepadrinas Mesquida morí sense testar el 24 de juliol de 1956, i en acte de 22 de maig de 1959 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Jaime i María Valldepadrinas Roca, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Roca Oliver. Mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1959 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Jaime i María Valldepadrinas Roca (íd., 17a).
El 6 de setembre de 1938 davant el notari Antonio Gual Ubach, María Pomar Segura, casada amb Francisco José Aguiló, vengué la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 1.300 pessetes a la seva germana Antonia, qui mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1970 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau donà la nua propietat de la finca a Francisca Pomar Vich. Aleshores estava marcada amb el nombre 21, abans 3-1r, del carrer de José Villalonga (RP6, 17941-terme, 2a-3a).
El 2 d’agost de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, Miguel Garau Espases vengué a Mariano Sans Travería per preu de 265 pessetes una porció de 246,2 m² que confrontava al sud amb terreny romanent al venedor (RP6, 7400-terme, 1a).
El 23 de desembre següent davant dit notari Palou, Miguel Garau Espases vengué la porció restant de la propietat, de 228,5 m², per preu de 175 pessetes al matrimoni Pablo Far Vich i Antonia Valldepadrinas Pallicer. Confrontava al nord amb la porció venuda a Mariano Sans Travería; al sud, amb la propietat d’Antonia Garau Espases; a l’est, amb el corral de María Moragues Garí, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (RP6, 7394-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1926 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Juana Ana Rosselló Boyeras, casada amb Antonio Cros Rosselló, redimí el cens de 10 pessetes de nombre de 60 pessetes cens que gravava la propietat després que Pablo Far Vich i Antonia Valldepadrinas Pallicer pagassin la quantitat de 200 pessetes (íd., 4a).
El 16 de juliol de 1940 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Pablo Far Vich (†2-10-1947), jornaler, i Antonia Valldepadrinas Pallicer (†6-10-1952) feren donació de béns als seus fills: Catalina, María, Coloma, José, Antonia i Rosa Far Valldepadrinas, els quals es dividiren els béns donats i adjudicaren aquesta propietat a Rosa. Aleshores comprenia una casa de planta baixa de dos habitatges marcada amb el nombre 5 (després 29 i 31) del carrer de José Villalonga (íd.: 5a, 8a).
El 17 de juny de 1901 davant el notari Juan Palou Coll, Juana Ana Boyeras Ferrer redimí el cens de 10 pessetes de nombre de 60 pessetes cens que gravava la propietat després que Mariano Sans Travería pagàs la quantitat de 200 pessetes (RP6, 7400-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1903 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Mariano Sans Travería adquirí de Francisca Moragues Garí i Sebastián Amengual Moragues per preu de 100 pessetes una faixa de terreny de 27 m² que havia de servir de camí (RP6, 8096-terme, 1a).
Mariano Sans Travería, militar retirat, natural de la Pobla de Lillet (Barcelona), morí als 56 anys el 28 de març de 1914 amb testament que havia disposat el 29 d’octubre de 1906 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana Ferrer Bujosa (†16-10-1933), i propietàries en parts iguals, les seves filles: Teresa i Catalina Nieves Monserrat Sans Ferrer (casada amb el militar Eusebio Villaverde García). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 6 de desembre de 1933 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i jardí que hi feu construir el difunt, la qual estava marcada amb el nombre 3 del carrer de Jose Villalonga. Confrontava a l’oest amb dit carrer; al sud, amb la casa de Pablo Far Vich; al nord, amb terreny de Jaime Valldepadrinas Pallicer, i a l’est, amb la propietat de Fernando Barrio Gómez (RP6, 7400-terme, 3a).
Teresa Sans Ferrer morí fadrina i sense testar el 8 de desembre de 1958, i en acte de 22 de maig següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en fou declarada hereva legal la seva germana, Catalina Nieves Monserrat Sans Ferrer. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 25 i 27, abans 17 i anteriorment 3, del carrer de José Villalonga (RP6, 15934-terme: 5a, 7a-8a).
El 12 de maig de 1905 davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, Antonia Garau Espases vengué la propietat per preu de 300 pessetes al jornaler Sebastián Llompart Mateu, qui mitjançant escriptura de 30 de gener de 1909 autoritzada pel notari José Alcover Maspons la vengué per preu de 150 pessetes a Jaime Quetglas Rosselló (RP6, 7395-terme, 4a-5a).
Mitjançant escriptura de 26 de juny de 1916 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Juana Ana Rosselló Boyeras redimí el cens de 10 pessetes que gravava la propietat després que Jaime Quetglas Rosselló pagàs la quantitat de 800 pessetes (íd., 6a).
Jaime Quetglas Rosselló morí fadrí i sense testar el 20 de juliol de 1922, i en acte de 25 de setembre següent dictat per Fernando Ugarte Pagés, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en fou declarada hereva legal sa mare, Margarita Rosselló Mascaró (†7-10-1927), qui mitjançant escriptura de 7 de març següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí feu donació d’aquesta i altres dues propietats a les seves filles: María Ana, Teresa (casada amb Luis Ratier Nadal) i Luisa Quetglas Rosselló (casada amb Román Muret Badía) (íd., 7a-8a).
El 6 de juny de 1928 davant dit notari Socías, les germanes Quetglas Rosselló vengueren la propietat per preu de 750 pessetes a Bartolomé Bestard Serra, qui mitjançant escriptura de 23 de juliol de 1940 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol la vengué per preu de 22.500 pessetes a Miguel Casasnovas Castañer. Aleshores comprenia una casa marcada amb els nombres 7 i 7-1r del carrer de José Villalonga (íd.: 9a, 11a, 16a, 20a).
Miguel Casasnovas Castañer morí el 7 d’abril de 1968 amb testament que havia disposat el 19 de febrer de 1965 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, María Catalina Vanrell Camps, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 21a).
El 15 de novembre de 1910 davant el notari Miguel Pons Pons, Antonia Garau Espases vengué al carter Miguel Ramis Garau per preu de 1.500 pessetes una porció de 376,66 m² que comprenia la casa nombre 10 del carrer de la Salud, la meitat de la casa nombre 9 del carrer de José Villalonga i un aljub «que tiene la forma de la parte azul de la bandera mallorquina» (RP6, 9567-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 20 de novembre de 1912 autoritzada pel notari Emilio Fernández Sánchez, Miguel Ramis Garau vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes als germans Miguel (veïnat de Puigpunyent), Francisco, Bartolomé (veïnat d’Establiments), Luis i Enrique Vives Meliá (íd., 5a).
El 26 de gener de 1918 davant el notari Rafael Togores Palou, Miguel (mestre de primera ensenyança, veïnat de Selva), Francisco, Bartolomé (professor de comptabilitat, veïnat de Binissalem), Luis (mecànic) i Enrique Vives Meliá vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes a Magdalena Coll Mora, qui mitjançant escriptura de 25 d’abril de 1921 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 4.500 pessetes a Ramón Miranda Compán (íd., 7a-8a).
El primer d’agost de 1921 davant dit notari Unzué, Ramón Miranda Compán vengué a Bartolomé Amengual Vidal per preu de 500 pessetes una porció de 154,56 m² que comprenia una casa, terrassa i jardí marcada amb el nombre 10 del carrer de la Salud. Al jardí hi havia un aljub que tenia la forma de la part blava de la bandera mallorquina (RP6, 11543-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 24 de novembre de 1927 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Ramón Miranda Compán, corredor col·legiat, vengué a Miguel Cabot Salas per preu de 500 pessetes una porció de 222,2 m² que comprenia una casa de planta baixa de dos aiguavessos marcada amb el nombre 9 del carrer de José Villalonga i un aljub (RP6, 9567-terme, 10a-11a).
El 6 de desembre següent davant el mateix notari, Miguel Cabot Salas vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Josefa Fuster Valls, casada amb Ramón Miranda Compán (íd., 12a).
Josefa Fuster Valls morí el 19 d’agost de 1938 amb testament que havia disposat el primer de juny de 1934 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Ramón Miranda Compán, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Jaime, María (casada amb Sebastián Serra Piña), Francisco i Ramón Miranda Fuster. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 14 de març de 1950 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 20a).
El 12 de desembre de 1959 davant el notari José Masot Novell, els germans Miranda Fuster vengueren tota la planta baixa i el corral de la casa nombre 43 (abans 9) del carrer de José Villalonga, de 151 m², per preu de 56.000 pessetes a María Victoria Gimeno Castán, casada amb l’agent comercial Salvador Feliu de la Peña Vives (íd., 26a).
El 27 de febrer de 1963 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, els germans Miranda Fuster vengueren a María Casamitjana Jordi per preu de 60.000 pessetes la resta de la propietat, que consistia en tot el pis, de 96 m², marcat amb el nombre 45 del carrer de José Villalonga. Aleshores n’era llogater el comerciant Vicente Casamitjana Jordi. Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1977 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Casamitjana Jordi vengué el pis (marcat amb el nombre 23, abans 45) per preu de 250.000 pessetes a Angelina Bastida Ciurana (íd., 27a-28a).
Bartolomé Amengual Vidal, natural de Marratxí, morí als 82 anys el 14 de desembre de 1938 amb testament que havia disposat el 6 anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva dona, Antonia Rotger Mas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 11543-terme, 2a).
El 2 de març de 1942 davant dit notari Cerdó, Antonia Rotger Mas vengué la propietat per preu de 5.500 pessetes a Sebastiana Xamena Danús, qui mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1948 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent la vengué per preu de 6.500 pessetes al jornaler Juan Palmer Alemany, veïnat d’Andratx. Aleshores comprenia una casa, terrassa i jardí marcada amb el nombre 12, abans 10, del carrer de la Salud (íd.: 3a, 6a).
El 25 d’abril de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, Antonia Garau Espases vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Catalina Felani Moll (RP6, 7300-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 13 de desembre de 1921 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Catalina Felani Moll vengué la propietat per preu de 2.700 pessetes a Josefa Fuster Valls (casada amb Ramón Miranda Compán), qui el 5 de març de 1926 davant el mateix notari la vengué per preu de 2.500 pessetes al matrimoni Miguel Cabot Salas i Jerónima Pujol Palmer. Aleshores estava marcada amb el nombre 11 del carrer de José Villalonga (íd.: 4a, 7a).
Miguel Cabot Salas, jornaler, morí el 28 de desembre de 1939 amb testament que havia disposat el 15 d’abril de 1926 davant dit notari Unzué, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Jerónima Pujol Palmer, jornalera, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1963 autoritzada pel notari José Masot Novell, Jerónima Pujol Palmer vengué la propietat per preu de 41.000 pessetes a l’hostaler Guillermo Cabot Pujol. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, corral i pis marcada amb els nombres 47 i 49, abans 11, del carrer de José Villalonga (íd., 12a).
El 26 d’agost de 1875 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí al forner Francisco Parets Clar una porció de 30 destres que comprenia el trast lletra E de la sort 1a. Confrontava al nord amb el trast lletra D; al sud, amb el trast nombre 58; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb els trasts lletres B i C. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 20 pessetes damunt un capital de 400 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 2653-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 d’agost de 1878 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Francisco Parets Clar vengué la propietat al revenedor Jaime Vallespir Gamundí per preu de 50 pessetes i l’obligació de pagar el cens (íd., 4a).
El 16 de novembre de 1881 davant el notari Cayetano Socías Bas, Jaime Vallespir Gamundí, industrial, vengué la propietat per preu de 50 pessetes i l’obligació de pagar el cens a la jornalera Catalina Terrasa Bernat, qui hi feu construir una casa de planta baixa (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 2 d’abril de 1892 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Catalina Terrasa Bernat vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes a Ignacio Burgos Ródenas. Al mateix acte Francisco Carbonell Coll redimí el cens que gravava la propietat després que Ignacio Burgos Ródenas pagàs la quantitat de 400 pessetes (íd., 9a-10a).
El 3 de setembre de 1920 davant el notari Rafael Togores Palou, Ignacio Burgos Ródenas vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al militar Juan Alemany Pujol. Aleshores comprenia una casa i font marcada amb el nombre 4 del carrer de José Villalonga (íd., 11a).
Juan Alemany Pujol morí el 27 de novembre de 1921 amb testament que havia disposat el 26 de març de 1914 davant el notari d’Inca Jaime Vidal Jaume, en què després de declarar que mancava de descendents nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Pou Reus, i propietària, sa mare, Esperanza Pujol Alemany (†28-3-1942), amb substitució en parts iguals a favor dels seus germans: Esperanza, Santiago, Catalina, Dolores, Nicolás, Miguel i Carmen Alemany Pujol. Amb posterioritat a l’atorgament del testament nasqué del testador i de la seva dona un fill anomenat Juan Alemany Pou, qui esdevengué hereu forçós del causant. Consta de l’escriptura de 10 de maig de 1949 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí. Aleshores la propietat confrontava a l’enfront amb el carrer de José Villalonga; al fons, amb la propietat de María Ana i Luisa Quetglas Rosselló; a la dreta, amb la propietat d’Ángela Moyá, i a l’esquerra, amb la propietat de María Ana Quetglas Rosselló (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 3 de juny de 1952 autoritzada per dit notari Sastre, Margarita Pou Reus (casada amb Rafael Dorado Lillo) i el seu fill, Juan Alemany Pou, manifestaren que damunt la planta baixa, marcada amb el nombre 16 (abans 4) del carrer de José Villalonga, havien fet edificar un pis, i que damunt el terreny o jardí havien fet edificar una casa de planta baixa marcada amb el nombre 14 de dit carrer (íd., 13a).
El 23 de març de 1953 davant dit notari Sastre, Margarita Pou Reus i Juan Alemany Pou vengueren la propietat per preu de 49.275 pessetes al professor mercantil Sebastián Feliu Quadreny (íd., 15a).
Mitjançant escriptura de 22 de març de 1960 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Sebastián Feliu Quadreny, misser, vengué la propietat per preu de 202.500 pessetes al mestre d’obres José Bastidas Hernández, qui ja l’ocupava com a llogater excepte una habitació del pis (íd., 18a).
El 4 de gener de 1966 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, José Bastidas Hernández manifestà que damunt la propietat havia fet aixecar un edifici de planta baixa, quatre pisos i jardí marcat amb el nombre 24 del carrer de José Villalonga (íd., 21a).
El 21 de març de 1876 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí al criat Sebastián Colombás Llabrés una porció de 30 destres que comprenia els trasts lletres B i C de la sort 1a. Confrontava al nord amb terreny romanent al venedor; al sud, amb la propietat d’Antonio Abraham Porcel; a l’est, amb el trast lletra E, de Francisco Parets Clar, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 20 pessetes damunt un capital de 400 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 2734-terme, 1a).
Sebastián Colombás Llabrés morí viudo el 28 de juny de 1884 amb testament que havia disposat el 17 de novembre anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari Lorenzo Pujol Pujol, fill de Lorenzo Pujol Massot i de Catalina Pujol Pujol, qui mitjançant escriptura de 23 de juny de 1904 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Jaime Quetglas Rosselló. Al mateix acte Juana Ana Rosselló Boyeras redimí el cens que gravava la propietat després que Jaime Quetglas Rosselló pagàs la quantitat de 400 pessetes. Aleshores comprenia una casa i corral marcada amb els nombres 3 i 5 del carrer de Santa Rita. Confrontava al fons amb la propietat d’Ignacio Burgos Ródenas; a la dreta, amb la propietat de Luis Ratier Nadal, i a l’esquerra, amb la propietat de Bárbara Barceló Roig (íd.: 4a, 11a-12a).
Jaime Quetglas Rosselló morí fadrí i sense testar el 20 de juliol de 1922, i en acte de 25 de setembre següent dictat per Fernando Ugarte Pagés, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en fou declarada hereva legal sa mare, Margarita Rosselló Mascaró (†7-10-1927), qui mitjançant escriptura de 7 de març següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí feu donació d’aquesta i altres dues propietats a les seves filles: María Ana, Teresa (casada amb Luis Ratier Nadal) i Luisa Quetglas Rosselló (casada amb Román Muret Badía) (íd., 13a-14a).
Mitjançant escriptura de 14 de desembre de 1923 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, María Ana i Luisa Quetglas Rosselló manifestaren que havien dividit la propietat en dues porcions, cadascuna de les quals comprenia una casa de planta baixa d’un aiguavés, dos pisos, jardí, tres depòsits d’aigua i torrassa. María Ana s’adjudicà una porció de 1.650 m² amb la casa nombres 8 i 8-1r, i Luisa, una altra porció de 1.650 m² amb la casa nombres 8-2n i 8-3r (íd., 15a).
El 31 de gener de 1958 davant el notari Jorge Roura Rosich, María Ana Quetglas Rosselló vengué la seva casa per preu de 40.000 pessetes a la seva neboda Dolores Muret Quetglas, casada amb el metge José María Panadés Jaume (íd., 17a).
Luisa Quetglas Rosselló morí als 55 anys el 5 de juny de 1956 amb testament que havia ordenat el 3 de març de 1938 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Román Muret Badía (†21-4-1943), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Dolores, Tomás i Jaime Muret Quetglas (els dos mascles, explotadors de mines). Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 19 i 21 del carrer de Santa Rita, i la casa de Dolores Muret Quetglas, amb els nombres 23 i 25 de dit carrer. Amb escriptures de 30 d’agost i 22 de setembre de 1962 autoritzades pel notari d’Esporles José Rafael Clar Garau inscrigueren per separat ambdues cases (íd.: 18a, 20a; RP6, 1481-1483-III, 1a).
El 17 d’agost de 1877 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí al fuster Miguel Monserrat Moranta una porció de 30 destres que comprenia els trasts lletres L i M. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb el trast lletra K; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 20 pessetes damunt un capital de 400 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 3075-terme, 1a).
Miguel Monserrat Moranta morí sense testar el 30 de desembre de 1892, i en acte de 12 de maig de 1894 dictat per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Francisco, Gabriel (†8-1-1896), Miguel, Sebastián, Pedro José (†15-1-1896), Catalina i Francisca Monserrat Mas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1900 autoritzada pel notari Juan Palou Coll. Aleshores la propietat comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa, terrat, dues cisternes i molí (íd., 8a-10a).
Els germans Monserrat Mas estigueren més de quatre anys sense pagar el cens anual de 20 pessetes i la propietat caigué en comís i tornà al domini del censualista, que aleshores era Francisco Pizá Barceló, en aplicació de la sentència de 24 d’octubre de 1907 dictada per Emilio Vélez Sánchez, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Juan Bestard Giá (íd., 14a).
L’11 de juliol de 1910 davant el notari Rafael Togores Palou, Francisco Pizá Barceló, procurador, vengué la propietat per preu de 1.200 pessetes a Ignacio Pizá Dalmau. Aleshores comprenia una casa ruïnosa (íd., 15a).
Ignacio Pizá Dalmau morí als 72 anys el 5 d’octubre de 1932 amb testament que havia disposat el 9 de juliol anterior davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què declarà ser viudo en primeres núpcies de Gertrudis Matas Perelló, de qui tenia dos fills: Gertrudis i Ignacio Pizá Matas (armer), i estar casat en segones núpcies amb Juana Ana Sorá Matas (†22-12-1962), de qui tenia cinc fills: Isabel, Tecla, Mercedes, Juan i José Pizá Sorá. Instituí en la porció llegítima qui hi tengués dret i en la resta de béns nomenà hereus usufructuaris els germans Pizá Sorá, i propietaris amb designació de béns, els germans Pizá Matas i Pizá Sorá. Destinà a Gertrudis (casada amb Miguel Llambías Cladera) un trast que tenia a la carretera de Manacor; a Ignacio, una meitat indivisa del negoci que el testador tenia a la ciutat, i als germans Pizá Sorá en parts iguals, la resta de béns. Nomenà marmessors el prevere Bartolomé Bosch Sansó i Sebastián Llompart Aulet. Mitjançant escriptura de 27 de gener següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren Isabel i Tecla Pizá Sorá (íd., 17a).
Isabel Pizá Sorá morí el 20 de desembre de 1948 amb testament que havia ordenat el 4 d’abril de 1936 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva sa mare, Juana Ana Sorá Matas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de gener següent autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán (íd., 18a).
El 26 de juliol de 1949 davant dit notari Soldevilla, Juana Ana Sorá Matas vengué la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 15.000 pessetes a la seva filla Mercedes Pizá Sorá, casada amb Gabriel Salas Pons (íd., 19a).
El 15 de novembre de 1877 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí a l’assaonador Guillermo Picornell Reus una porció de 75 destres que comprenia els trasts nombres 34, 35, 36 i 37 i lletra K de la sort 1a. Confrontava al nord amb el trast lletra L, de Miguel Monserrat Moranta, mitjançant un caminoi d’1,2 metres d’ample existent al trast lletra K; al sud, amb el trast nombre 33, de Sebastián Oliver Juaneda; a l’est, amb el trast lletra N de la sort 1a i els trasts nombres 19, 20, 21 i 22, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 50 pessetes damunt un capital de 1.000 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 3103-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 de novembre de 1880 autoritzada per dit notari Socías, Guillermo Picornell Reus vengué al matrimoni Jaime Ferrer Bujosa i Magdalena Ripoll Capó, jornalers, una porció de 30 destres que comprenia els trasts lletra K i nombre 37. Confrontava al nord amb un caminoi que la separava de la propietat de Miguel Monserrat Moranta; al sud, amb el trast nombre 36, del venedor; a l’est, amb terres de Bartolomé Juan i de Juan Rubí Salas, i a l’oest, amb un camí d’establidors. El preu fou de 75 pessetes i l’obligació de prestar 20 pessetes cens de nombre de 50 pessetes cens (RP6, 3831-terme, 1a).
El 29 de març de 1884 davant dit notari Socías, Guillermo Picornell Reus vengué a l’enquadernador Antonio Mas Guasp una porció de 22 destres i mig que confrontava al nord amb terreny romanent al venedor; al sud, amb la propietat de Sebastián Oliver Juaneda; a l’est, amb terres de Bartolomé Juan i de Juan Rubí Salas, i a l’oest, amb un camí d’establidors. El preu fou de 75 pessetes i l’obligació de pagar 15 pessetes cens de nombre de 50 pessetes cens (RP6, 4498-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 24 d’abril de 1885 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Guillermo Picornell Reus vengué al mariner Tomás Garrigosa Ginard el que li romania de la propietat, que consistia en una peça de terra de 22 destres i mig amb una casa. Al mateix acte Antonio Mas Guasp vengué a Tomás Garrigosa Ginard la porció de 22 destres i mig que havia adquirit de Guillermo Picornell Reus. Confrontava al nord amb la propietat de Jaime Ferrer Bujosa i Magdalena Ripoll Capó; al sud, amb la propietat de Sebastián Oliver Juaneda; a l’est, amb terres de Bartolomé Juan i de Fernando Massot Mayol, i a l’oest, amb un camí d’establidors. El preu global fou de 800 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 30 pessetes de nombre de 50 pessetes cens (RP6, 3103-terme, 4a; RP6, 4732-terme, 1a).
El 27 de gener de 1891 davant el notari Antonio Mulet Mas, Tomás Garrigosa Ginard, botiguer, «deseando favorecer a su hijo D. Jacinto Garrigosa y Garcías, que se halla decidido a abrazar el estado eclesiástico, proporcionándole los medios necesarios para que pueda formarse canónicamente y conforme las disposiciones sinodales de este Obispado su título patrimonial de ordenación, el mismo D. Tomás Garrigosa hace donación simple e irrevocable al indicado D. Jacinto Garrigosa y Garcías del usufructo de la finca de este número». Al mateix acte Francisco Carbonell Coll redimí el cens de 30 pessetes de nombre de 50 pessetes cens que gravava la propietat després que Tomás Garrigosa Ginard pagàs la quantitat de 500 pessetes. Aleshores confrontava a l’est amb la propietat de Francisca Company Moll (RP6, 4732-terme: 4a, 6a).
Tomás Garrigosa Ginard morí als 76 anys el 10 d’agost de 1911 amb testament que havia disposat el 5 d’abril de 1906 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Margarita (casada amb el militar Manuel Borobia Arbós) i Teresa Garrigosa Garcías, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina Garcías Triay. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1912 autoritzada pel notari Emilio Fernández Sánchez (íd., 7a).
Catalina Garcías Triay morí el 28 de febrer de 1930 amb testament que havia ordenat el 9 d’agost de 1912 davant el notari Emilio Fernández Sánchez, en què nomenà hereves universals propietàries en parts iguals les seves filles: Margarita i Teresa Garrigosa Garcías. Mitjançant escriptura de 22 de juny de 1931 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas acceptaren i es dividiren aquesta propietat. Margarita s’adjudicà una porció de 360 m² amb la casa, i Teresa, la porció restant, de 360 m² (íd., 8a).
Teresa Garrigosa Garcías morí fadrina i sense testar el 28 de febrer de 1939, i en acte de 12 de febrer següent dictat per Miguel González Garcías, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, en fou declarada hereva legal la seva germana, Margarita Garrigosa Garcías, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de març de 1940 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (RP6, 14617-terme, 2a).
El 12 de maig de 1914 davant el notari José Llambías Llompart, Juana Ana Rosselló Boyeras redimí el cens de 20 pessetes que gravava la propietat després que Jaime Ferrer Bujosa i Magdalena Ripoll Capó pagassin la quantitat de 400 pessetes (RP6, 3831-terme, 8a).
Jaime Ferrer Bujosa i Magdalena Ripoll Capó moriren el 25 de març de 1919 i el 8 de març de 1940, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 10 de febrer de 1915 davant el notari Miguel Pons Pons, en què es nomenaren mútuament hereus usufructuaris i nomenaren hereus en parts iguals els seus tres fills: Joaquín, Catalina (†28-1-1940) i Magdalena Ferrer Ripoll. Mitjançant escriptura de primer de juny de 1950 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Joaquín. Aleshores comprenia una casa que hi havien fet construir els difunts, la qual estava marcada amb el nombre 3 del carrer de la Salud (íd., 9a-10a).
Joaquín Ferrer Ripoll morí viudo i sense testar el 15 de setembre de 1955, i en acte de 19 d’octubre següent dictat per Manuel Álvarez Díaz, jutge de primera instància d’Inca, davant el secretari habilitat José Solivellas en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Juana (casada amb Antonio Doménech Gil) i Jaime Ferrer Pascual. Mitjançant escriptura de 12 de desembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren els béns de l’herència i es dividiren aquesta propietat de la següent manera: Jaime s’adjudicà una porció de 320,95 m² marcada amb el nombre 15 del carrer de la Salud que comprenia la planta baixa i una porció de corral, i Juana, una altra porció de 320,95 m² marcada amb el nombre 17 de dit carrer que comprenia el pis i una porció de corral (RP6, 28691-28692-terme, 1a).
El 16 de novembre de 1877 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí al patró Bartolomé Albertí Planas una porció de 97 destres que comprenia el trast lletra Q de la sort 1a. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb terrenys de la sort 1a del venedor; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb els trasts lletres L i M, de Miguel Monserrat Moranta. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 60 pessetes damunt un capital de 1.200 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 3104-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 15 de març següent autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Bartolomé Albertí Planas, comerciant, vengué la propietat al pilot Cosme Bauzá Bennásar per preu de 250 pessetes i l’obligació de pagar el cens (íd., 4a).
El 9 de gener de 1888 davant el notari José Socías Gradolí, Cosme Bauzá Bennásar vengué la propietat al comerciant Manuel Bonet Codina per preu de 750 pessetes i l’obligació de pagar el cens. Aleshores comprenia una casa (íd., 9a).
Manuel Bonet Codina morí als 68 anys el 5 d’agost de 1931 amb testament que havia disposat el 4 de juliol de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Magdalena Llompart Riusech (†4-3-1932), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Alfredo i María Asunción Bonet Llompart (casada amb Pedro Jiménez Oliveros), i la seva neta, Rosa Bonet Huertas (veïnada de Madrid, casada amb el metge Fernando Bernáldez Ávila, en representació del fill difunt del testador, Manuel Bonet Llompart). Mitjançant escriptura de 2 de novembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, i amb una altra escriptura de 19 d’agost de 1932 autoritzada pel mateix notari aquesta propietat se l’adjudicà María Asunción. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, alts, jardí, depòsits d’aigua, galliners, garatge i altres dependències, la qual estava marcada amb el nombre 2 de l’avinguda del Catorce de Abril. Confrontava a l’est amb dita avinguda; al nord, amb la propietat de Francisco Valdés, procedent del rafal de Son Armadans; al sud, amb terrenys que foren de Bartolomé Juan, i a l’oest, amb la propietat d’Ignacio Pizá Dalmau (íd., 23a-25).
El 30 de novembre de 1956 davant el notari José Masot Novell, María Asunción Bonet Llompart vengué a Miguel Cabot Massot, qui actuava en representació del matrimoni Bartolomé Homar Salom i Suzanne Loyens Dechamps, per preu de 51.000 pessetes una porció de 323,81 m² que comprenia un xalet de planta baixa, pis i dos establiments comercials de 156,32 m². Confrontava a l’enfront amb l’avinguda de Calvo Sotelo; a la dreta, amb la propietat del doctor Francisco Valdés, i a l’esquerra i al fons, amb terreny romanent a la venedora (RP6, 29364-terme, 1a).
El 24 d’octubre de 1957 davant dit notari Masot, María Asunción Bonet Llompart vengué al matrimoni Miguel Cabot Massot i Magdalena Fiol Coll per preu de 60.000 pessetes una porció de 263 m² que comprenia un local amb un pis en què estava instal·lat el Larry’s Bar, marcat amb el nombre 112 de l’avinguda de Calvo Sotelo, un edifici de planta baixa amb una rellotgeria, un garatge transformat en bar, un pati entre el garatge i la rellotgeria, un altre pati al fons unit al carrer de Bayonetas i una porció de jardí situada entre aquest pati i la rampa o entrada principal de l’edifici, d’uns 4,5 metres d’ample. Confrontava a l’enfront amb l’avinguda de Calvo Sotelo; a l’esquerra, amb el carrer de Bayonetas; al fons, amb terreny romanent a la venedora, i a la dreta, amb l’escala i rampa que donava accés a la finca. Aleshores totes les edificacions es trobaven ocupades per diversos llogaters. Mitjançant escriptura de 25 d’octubre de 1960 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Miguel Cabot Massot i Magdalena Fiol Coll vengueren la propietat per preu de 60.000 pessetes al comerciant Jaime Moyá Morro (RP6, 29614-terme, 1a-2a).
Després de les dues segregacions la propietat restà reduïda a una porció de 1.135,19 m² que comprenia la Residencia Mar Bosque, marcada amb els nombres 110 i 112 de l’avinguda de Calvo Sotelo, composta d’una casa de dues plantes i una casa de planta baixa, alts i altres dependències (RP6, 3104-terme, 35a; RP6, 3190-3192-III, 1a).
El 21 de febrer de 1878 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, vengué al mariner Guillermo Enseñat Alemany per preu de 30 pessetes una porció de 30 destres que comprenia el trast nombre 38, la meitat del trast nombre 39 i la meitat del trast lletra G de la sort 1a. Confrontava al nord amb la meitat restant del trast lletra G; al sud, amb la meitat restant del trast nombre 39; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb els trasts nombres 56 i 57 i lletra F de la sort 1a (RP6, 3176-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 2 de juliol de 1879 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Guillermo Enseñat Alemany vengué la propietat per preu de 200 pessetes al fuster Ramón Llabrés Feliu, qui el 4 d’octubre de 1883 davant el mateix notari la vengué per preu de 1.500 pessetes al criat Gabriel Ribas Rosselló. Aleshores hi havia una casa en construcció (íd., 2a-3a).
El 21 d’abril de 1899 davant dit notari Sancho, Gabriel Ribas Rosselló vengué la propietat per preu de 750 pessetes a Margarita Ribas Morro, qui mitjançant escriptura de 23 d’octubre de 1913 autoritzada pel notari Emilio Fernández Sánchez la vengué per preu de 1.000 pessetes a l’industrial Guillermo Morro Suau. Aleshores ocupava una superfície de 33 destres, comprenia una casa de planta baixa i confrontava al nord amb la casa i jardí d’Antonia Garau Espases i d’altres; al sud, amb la casa i corral de dita Garau; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb un carreró d’un metre d’ample de Mariano Sans Travería (íd.: 4a, 6a).
Guillermo Morro Suau, viudo en primeres núpcies de María de la Encarnación Salcedo Vidal i casat en segones núpcies amb María de los Dolores Salcedo Vidal, morí sense testar el 9 de març de 1921, i en acte de 19 d’agost següent dictat per Fernando Ugarte Pagés, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant Gregorio Jaume Sastre, oficial auxiliar del secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester, misser, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Juana (casada amb Arturo Morey Cabanellas), Buenaventura (veïnat de Buenos Aires) i Concepción Morro Salcedo, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María de los Dolores Salcedo Vidal. Mitjançant escriptura de 30 de juny de 1924 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Juana i Concepción Morro Salcedo. El 2 d’abril de 1926 davant el mateix notari, Juana Morro Salcedo vengué la seva meitat indivisa a la seva germana, Concepción, per preu de 1.500 pessetes (íd., 9a-10a).
Mitjançant escriptura de 7 d’abril de 1952 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Concepción Morro Salcedo, casada amb Antonio Reynés Cañellas, manifestà que hi havia fet construir una nova botiga, la qual estava marcada amb el nombre 38, abans 28, del carrer de la Salud. Al mateix acte vengué l’altra botiga, de 300 m², marcada amb el nombre 36, abans 26, per preu de 15.000 pessetes a María Ruilópez Alonso, veïnada de Barcelona. Aleshores confrontava a l’enfront amb el carrer de la Salud; al fons, amb la propietat de Miguel Casasnovas; a la dreta, amb la propietat de Guillermo García Alemany, i a l’esquerra, amb la botiga nombre 38, abans 28, romanent a la venedora (íd., 11a; RP6, 26542-terme, 1a).
El primer de març de 1878 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, vengué al barber Juan Salcedo Delrido per preu de 160 pessetes una porció de 22 destres i mig que comprenia els trasts lletres I i J de la sort 1a. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans; al sud, amb el trast lletra H; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb el trast lletra F (RP6, 4113-terme, 1a).
Juan Salcedo Delrido morí als 58 anys el 28 de maig de 1885 amb testament que havia disposat el 23 anterior davant el notari Emilio Guasp Vicens, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel, María de la Encarnación (casada amb Guillermo Morro Suau), María de los Dolores, María Rosa (casada amb José Roca Balaguer) i María de la Concepción Salcedo Vidal (casada amb José Vilanova Torrens), i nomenà hereva usufructuària la seva dona, María de la Concepción Vidal Coll, i propietari, el seu fill Miguel. María de la Encarnación Salcedo Vidal morí sense testar el 27 de setembre de 1898, i en acte de 16 de novembre de 1901 dictat per Pedro Armenteros Ovando, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals els seus dos únics fills: Juana i Buenaventura Morro Salcedo. Miguel Salcedo Vidal morí fadrí, sense testar i sense descendència el 26 de novembre de 1900, i en acte de 24 d’abril següent dictat per Pedro Armenteros Ovando, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Juan Bestard Giá en foren declarades hereves legals sa mare, María de la Concepción Vidal Coll; les seves germanes: María de los Dolores, María Rosa i María de la Concepción Salcedo Vidal; i els seus nebots: Juana i Buenaventura Morro Salcedo. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 23 de novembre de 1901 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la propietat comprenia una casa (íd., 2a-4a).
María de la Concepción Vidal Coll morí sense testar el 17 de març de 1915, i en acte de 10 de juny següent dictat per Antonio Núñez de Castro Salcedo, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Già en foren declarades hereves legals les seves filles: María Rosa, María de la Concepción i María de los Dolores Salcedo Vidal; i els seus nets: Juana i Buenaventura Morro Salcedo, en representació de la difunta María de la Encarnación Salcedo Vidal. Amb escriptures de 9 de setembre següent i 2 de març de 1916 autoritzades pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà María de la Concepción Salcedo Vidal (íd., 5a-6a).
El 15 de març de 1878 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí al mariner Jaime Pujol Flexas el trast nombre 59, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 58, de Rosa Pomar Fuster; al sud, amb el trast nombre 60, de Pablo Rosselló; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast nombre 73, de dita Pomar. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 10 pessetes damunt un capital de 200 pessetes pagador el primer de juliol (RP6, 3214-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada per dit notari Socías, Jaime Pujol Flexas vengué la propietat a Ana Sastre Vallcaneras, casada amb Juan Buades Siquier, per preu de 100 lliures i l’obligació de pagar el cens. El 3 d’agost següent davant el mateix notari, Bartolomé Juan Berga redimí el cens que gravava la propietat després que Ana Sastre Vallcaneras pagàs la quantitat de 200 pessetes (íd., 2a-3a).
El 21 de gener de 1918 davant el notari Miguel Pons Pons, Ana Sastre Vallcaneras (†28-8-1918) vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Juan Buades Sastre, rellotger, i a Ana i Paula Buades Gomila. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, jardí i altres dependències marcada amb el nombre 8 del carrer de José Villalonga (íd.: 4a-5a, 8a).
El primer d’agost de 1921 davant el notari Juan Bauzá Clar vengueren la propietat per preu de 9.000 pessetes a Antonio Cañellas Caminals, qui mitjançant escriptura de 28 de novembre de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons la vengué per preu de 10.000 pessetes al comerciant Fernando Alzamora Gomá, el qual el 23 de març de 1925 davant el notari José Fernández del Busto la vengué pel mateix preu al militar Juan Gamundí Ballester (íd., 10a-12a).
Mitjançant escriptura d’11 de febrer de 1944 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Juan Gamundí Ballester vengué la propietat per preu de 13.000 pessetes a Catalina i Rosa Llofriu Crespí, les quals el 22 de febrer de 1945 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán la vengueren pel mateix preu al matrimoni José Monserrat Quetglas, sabater, i Francisca Frontera Frontera (íd., 15a-16a).
José Monserrat Quetglas morí el 29 de juny de 1954 amb testament que havia disposat el 13 de febrer de 1915 davant el notari José Llambías Llompart, en què nomenà hereva universal propietària Francisca Frontera Frontera, «su futura esposa, cuyo matrimonio pensaba verificar al día siguiente de la fecha del testamento citado». En foren fills Andrés (comerciant), Francisca María, María Magdalena i Bartolomé Monserrat Frontera (regant tècnic agrícola), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de desembre següent autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 22 del carrer de José Villalonga (íd., 17a-18a).
El 6 d’abril de 1878 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, establí a la jornalera Francisca Vallcaneras Seguí, casada amb Guillermo Quetglas Morro, el trast lletra D de la sort 1a, de 32 destres. Confrontava al nord amb el rafal de Son Armadans mitjançant paret; al sud, amb el trast lletra C, de Sebastián Colombás Llabrés, i el trast lletra E, de Francisco Parets Clar, mitjançant paret, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 20 pessetes damunt un capital de 400 pessetes quitable al for de 5% i pagador el primer de juliol (RP6, 3229-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 25 de novembre de 1884 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Francisca Vallcaneras Seguí vengué la propietat a Bárbara Barceló Roig per preu de 1.050 pessetes i l’obligació de pagar el cens. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet construir la venedora (íd., 3a-4a).
El 26 de novembre de 1910 davant el notari José Alcover Maspons, Gabriel Llompart Colomar redimí el cens que gravava la propietat després que Bárbara Barceló Roig pagàs la quantitat de 460 pessetes (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 1931 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Bárbara Barceló Roig vengué la propietat per preu de 6.000 pessetes a Nicolás Mayol Sastre. Aleshores comprenia una casa, cuina, bugaderia i corral i una peça de terra «procedente del predio Son Armadans» (íd., 9a).
Nicolás Mayol Sastre morí el 8 d’octubre de 1938 amb testament que havia disposat el 2 de setembre anterior davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Natalia Estévez Marure (†30-4-1948), i propietaris, els seus fills: José Ignacio i María de los Ángeles Mayol Estévez. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 2 del carrer de José Villalonga i el nombre 10 del carrer de Santa Rita (íd., 10a).
El 3 de març de 1955 davant el notari José Masot Novell, José Ignacio i María de los Ángeles Mayol Estévez (casada amb el comerciant Jaime Bordoy Bauzá), comerciants, vengueren la propietat per preu de 26.200 pessetes a Antonia Xamena Gili, casada amb el comerciant Narciso Botey Alonso. Segons recent midament ocupava una superfície de 800 m² (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 13 de febrer de 1956 autoritzada per dit notari Masot, Antonia Xamena Gili manifestà que damunt la parcel·la, de 798,6 m², havia fet construir un edifici de nova planta consistent en dues cases de dues plantes marcades amb els nombres 10 i 12 del carrer de José Villalonga i el nombre 17, abans 10, del carrer de Santa Rita (íd.: 13a, 15a).
El 29 de juliol de 1878 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, vengué al sabater Pablo Amengual Cañellas per preu de 100 pessetes una porció de 22 destres i mig que comprenia el trast lletra H i la meitat del trast lletra G de la sort 1a. Confrontava al nord amb el trast lletra I; al sud, amb l’altra meitat del trast lletra G; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el trast lletra F (RP6, 3296-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de febrer de 1889 autoritzada per dit notari Socías, Pablo Amengual Cañellas vengué la propietat per preu de 100 pessetes a María Moragues Garí, qui el 16 de març de 1900 davant el notari José Socías Gradolí la vengué pel mateix preu a Pablo Amengual Cañellas (íd., 2a-3a).
Pablo Amengual Cañellas morí als 69 anys el 25 d’abril de 1901 amb testament que havia disposat el 26 de setembre de 1859 davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Moragues Garí, i propietaris, els fills pòstums, que resultaren ser Antonia (religiosa de l’Orden y Congregación de las Hermanitas de los Pobres amb el nom de sor Dosithée de Santa María) i Sebastián Amengual Moragues, jornaler. Mitjançant escriptura de 16 d’octubre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonia rebutjà l’herència i Sebastián l’acceptà i s’adjudicà la propietat (íd., 4a).
El 9 de maig de 1903 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Francisca Moragues Garí i Sebastián Amengual Moragues vengueren al militar retirat Mariano Sans Travería per preu de 100 pessetes una faixa de terreny de 27 m² que havia de servir de camí (RP6, 8096-terme, 1a).
Al mateix acte vengueren al matrimoni Fernando Barrio Gómez i María Sagrera Provensal per preu de 1.500 pessetes la resta de la propietat, que després de la segregació ocupava una superfície de 400 m² i comprenia una casa d’un aiguavés. Confrontava al nord amb el trast lletra I; al sud, amb l’altra meitat del trast lletra G; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb la porció venuda a Mariano Sans Travería (RP6, 3296-terme, 5a).
El 8 d’agost de 1931 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Fernando Barrio Gómez i María Sagrera Provensal vengueren la propietat per preu de 6.500 pessetes als militars Benjamín i Antonio García Alemany (veïnat d’Inca). Aleshores comprenia una casa d’un aiguavés de planta baixa i pis marcada amb el nombre 4, abans 6, del carrer de la Salud (íd.: 6a, 8a).
Benjamín García Alemany morí el primer de novembre de 1940 amb testament que havia ordenat el 23 de juliol de 1926 davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos instituí en la porció llegítima els seus pares, Juan García García (†3-6-1937) i Catalina Alemany Palmer (†21-2-1951), i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Josefa Salas Mulet, qui mitjançant escriptura de 25 de gener següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengué la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 6.885 pessetes al seu cunyat Guillermo García Alemany, militar, veïnat d’Inca (íd., 9a-10a).
Guillermo García Alemany morí el 13 de febrer de 1952 amb testament que havia disposat el 21 d’abril de 1949 davant el notari José Vidal Busquets, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària sa mare, Catalina Alemany Palmer, i propietari, el seu germà Antonio García Alemany, coronel d’infanteria, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i corral o jardí marcada amb els nombres 24, 26, 28 i 30, abans 4, del carrer de la Salud (íd., 11a).
El 7 de maig de 1955 davant el notari José Vidal Busquets, Antonio García Alemany vengué la propietat per preu de 24.856 pessetes als seus fills: Jaime (capità d’infanteria), María del Carmen, María Magdalena, Catalina (casada amb l’auxiliar de bancs Juan Galmés Gelabert), Juan (capità d’enginyers) i Antonia García Nicolau (casada amb el tinent d’infanteria Jorge Serra) (íd., 12a).
El 29 de maig de 1879 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Juan Berga, pilot, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, vengué al jornaler Juan Rubí Salas per preu de 350 pessetes una porció de 650 m² que confrontava al nord amb un camí d’un destre i 20 centímetres d’ample; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terra de Guillermo Picornell Reus (RP6, 3512-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 13 d’abril de 1885 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Juan Rubí Salas vengué la propietat per preu de 2.824 pessetes al jornaler Fernando Massot Mayol. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, gerreria, guixeria, forn, estable i cisterna (íd., 2a-4a).
Fernando Massot Mayol morí als 44 anys el 14 d’octubre de 1896 amb testament que havia disposat el 28 d’agost anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Teresa, Juana i Juan Massot Fullana, i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Fullana Mateu. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
El 27 d’abril de 1903 davant el notari Pascual Soriano Roca, Francisca Fullana Mateu vengué a Francisca Company Moll per preu de 600 pessetes una porció de 283,5 m² que confrontava al nord amb la resta de la propietat (íd., 10a-11a; RP6, 8076-terme, 1a).
Francisca Fullana Mateu morí viuda als 54 anys el 10 de desembre de 1909 i en foren hereus els seus fills en virtut de la substitució fideïcomissària estipulada al testament de Fernando Massot Mayol. Juana Massot Fullana morí fadrina als 26 anys el 20 de desembre de 1916 amb testament que havia disposat el 13 anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu el seu germà, Juan, comerciant. Teresa Massot Fullana morí sense testar el 24 de novembre de 1918, i en acte de 18 de desembre de 1925 dictat per Ismael Rodríguez Solano Tarrio, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Catalina, Juan i Francisca Sureda Massot (†18-4-1919), nascuts del seu matrimoni amb Juan Sureda Estelrich, fill de Juan Sureda Sansó i de Catalina Estelrich Riera (†15-11-1919). Amb escriptures de 29 d’octubre de 1925, 25 de juny de 1926 i 24 de setembre de 1926 autoritzades pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan Massot Fullana després de pagar 3.250 pessetes als seus nebots Catalina i Juan Sureda Massot. Aleshores ocupava una superfície d’uns 366,5 m², comprenia una casa de planta baixa i corral amb un edifici que estigué destinat a gerreria i estava marcada amb el nombre 4 del carrer d’Alfonso Trece (RP6, 8076-terme, 1a-5a).
El 7 de setembre de 1934 davant el notari Juan Alemany Valent, Juan Massot Fullana vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a Juan Verd Planells, qui mitjançant escriptura de 7 d’octubre de 1938 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 3.700 pessetes a María Villalonga Villalonga, casada amb Juan Massot Fullana (íd., 6a-7a).
Francisca Company Moll morí viuda el 6 de juny de 1903 amb testament que havia ordenat el 24 de setembre anterior davant el notari Pascual Soriano Roca, en què nomenà hereva universal la seva pubila, Micaela Lallana Company, casada amb Conrado Planas Izquierdo. Lallana agrupà sota una mateixa finca registral la porció de 283,5 m² i una peça de terra amb casa que la difunta havia adquirit del pilot Bartolomé Juan Berga per preu de 1.750 pessetes mitjançant escriptura de 21 de gener de 1886 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (RP6, 4923-terme, 1a; RP6, 8442-terme, 1a-2a).
El 26 de setembre de 1914 davant el notari José Alcover Maspons, Micaela Lallana Company vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a les seves filles Josefa (casada amb el metge Pedro Company Bosch) i Francisca Planas Lallana. Aleshores ocupava una superfície d’uns 5.400 m² (RP6, 8442-terme, 8a).
Mitjançant escriptura de 30 de juny de 1939 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Francisca i Josefa Planas Lallana vengueren a Anselmo Cardona Olmo per preu de 6.000 pessetes una porció de 240 m² que confrontava al nord i a l’est amb terreny romanent a les venedores; al sud, amb la casa i terra de successors de Valentín Schembri Campos, i a l’oest, amb la casa i terra de successors de Tomás Garrigosa Ginard. El comprador hi feu construir una casa (RP6, 19486-terme: 1a, 4a).
El 20 de juny de 1941 davant dit notari Alemany, Francisca i Josefa Planas Lallana vengueren a Baudilio Navarra Torres, veïnat de Barcelona, per preu de 29.000 pessetes una porció de 4.880,79 m² amb casa que confrontava al nord amb terreny romanent a les venedores i la propietat de Juan Massot Fullana; al sud, amb les propietats de Rafael Juan Roca, Francisco Quetglas i Anselmo Cardona Olmo; a l’est, amb l’avinguda de Calvo Sotelo i la propietat de Rafael Juan Roca, i a l’oest, amb les propietats d’hereus de Tomás Garrigosa Ginard i d’hereus de María Magdalena Ripoll Capó (RP6, 21126-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 6 de desembre de 1944 autoritzada per dit notari Alemany, Francisca i Josefa Planas Lallana manifestaren que damunt la porció restant de la propietat, que ocupava una superfície de 279,21 m², havien fet edificar una casa de planta baixa, pis i jardí marcada amb els nombres 3 i 5 del carrer de Bayonetas (RP6, 8442-terme, 14a-15a).
Amb escriptures de 8 i 21 de setembre de 1953 autoritzades pel notari Tomás Sastre Gamundí, Francisca i Josefa Planas Lallana vengueren la propietat per preu de 9.100 pessetes al comerciant Jaime Miserol Martorell. Aleshores estava marcada amb el nombre 7, abans 3 i 5, del carrer de Bayonetas (íd., 20a-21a).
El 18 de febrer de 1966 davant el notari Ignacio Zabala Cabello, Jaime Miserol Martorell i Maxime Elizabeth Cohen manifestaren que en sentència de 2 de novembre anterior el Tribunal Suprem havia declarat nul el seu matrimoni ordenant-se la liquidació de la societat conjugal i l’adjudicació d’aquesta propietat a Maxime Elizabeth Cohen, professora. Aleshores estava marcada amb els nombre 7, 9 i 11 del carrer de Bayonetas (íd., 27a).
El 15 de novembre de 1967 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Maxime Elizabeth Cohen vengué la propietat per preu de 90.000 pessetes al matrimoni Manuel Comamala Arche, aparellador, i María del Carmen Coll Sancho (íd., 30a).
Baudilio Navarra Torres, comerciant, veïnat de València, morí el 18 de febrer de 1950 amb testament que havia disposat el 6 de maig de 1930 davant el notari de Barcelona Pedro Mentruit Serrador, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Antonia Rullán Oliver, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 4.859,79 m² i comprenia una casa (RP6, 21126-terme, 2a).
El 22 de març de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Catalina Salvá Berga, casada amb José Roig Serra, una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 23 i 24. Confrontava al nord amb el trast nombre 22; al sud, amb el trast nombre 25; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb els trasts nombres 32 i 33. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 lliures damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2034-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 de juliol de 1880 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Catalina Salvá Berga, jornalera, vengué la propietat al fuster Francisco Miralles Morro per preu de 100 pessetes i l’obligació de pagar el cens. Aleshores confrontava al nord amb la casa i terra de Bartolomé Juan; al sud, amb la casa i terra de José Estarellas Sorá; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb la casa i terra de Sebastián Oliver Juaneda (íd., 4a).
El 5 d’octubre de 1901 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisco Miralles Morro vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a l’agent de duanes José Schembri Campos. Al mateix acte José Salas Muntaner redimí el cens de 3 lliures que gravava la propietat després que José Schembri Campos pagàs la quantitat de 200 pessetes. Aleshores comprenia una casa i jardí i confrontava al sud amb la casa i jardí d’Antonia Bestard (íd., 7a-8a).
José Schembri Campos, veïnat de Marratxí, morí a París el 19 de juny de 1906 amb testament que havia disposat el 2 d’agost de 1901 davant el notari José Alcover Maspons, en què feu llegats a sa mare, Luisa Campos Vicens (†9-3-1906), i a la seva germana Ana Schembri Campos, i per al cas ocorregut de no tenir descendència nomenà hereu universal propietari el seu germà Valentín Schembri Campos. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, alts, cotxeria i jardí (íd., 9a).
El 28 de setembre de 1935 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Valentín Schembri Campos vengué la nua propietat d’aquesta i altres finques per preu global d’11.000 pessetes a Luisa Juana Schembri (viuda d’Izard, súbdita francesa i veïnada de Rabat [Marroc]), Henri Charles Schembri (veïnat de Sussa [Tunísia]) i Michel Marcel Schembri (metge, veïnat de Rivet [Algèria]) (íd., 10a).
Henri Charles Schembri, president del Tribunal Mixt de Tunísia, divorciat en primeres núpcies de Gisela Clement i casat en segones núpcies amb Marie Angele Giacomi, morí sense testar el 25 de gener de 1954, i segons acta de notorietat autoritzada el 3 de febrer següent davant Jacques Barrau, interventor civil, cònsol de França a Tunísia, per Raoul Surin i Marcel Rempfer, vicepresidents del tribunal mixt, en foren hereus el fill del primer matrimoni, Jean Jules Valentin o Juan Julio Valentín Schembri, i la filla del segon matrimoni, Michele Louise o Micaela Luisa Schembri, perquè la viuda, Marie Angele Giacomi, havia rebutjat l’usdefruit d’1/4 part dels béns que li corresponien. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de setembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 11a).
Michel Marcel Schembri morí sense testar a Bordj El Kiffan (Algèria) el 19 de juliol de 1961, i en virtut d’acta de notorietat de 8 d’agost següent davant el notari d’Alger Pierre Vellard i escriptura de 18 de juny de 1972 autoritzada per dit notari Chacártegui s’adjudicaren els béns Luisa Micaela Schembri i Juana Ana Schembri per meitat indivises. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 43 del carrer de la Infanta (íd., 12a).
Luisa Juana Schembri, resident a Palma, morí viuda a Saint-Germain-en-Laye (França) el 9 de setembre de 1979 amb testament que havia disposat el 29 d’agost de 1975 davant dit notari Chacártegui, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal el seu nebot Jean Jules Valentin Schembri, conegut també per Juan Schembri Clement, enginyer de mines, resident a Le Vésinet (França), qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1980 autoritzada pel notari José Guerra Gutiérrez. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 19 del carrer de la Infanta (íd., 13a).
El 22 de març de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Catalina Salvá Berga, casada amb José Roig Serra, per preu de 6 lliures el trast nombre 116, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 117; a l’est, amb el trast nombre 132, de Pedro Porras Seco, i al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors (RP6, 2035-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 29 d’agost de 1888 autoritzada pel notari Juan Planas Palou, Catalina Salvá Berga vengué la propietat per preu de 950 pessetes al fuster Nicolás Llull Lliteras (íd., 2a).
Nicolás Llull Lliteras morí viudo el 27 de gener de 1904 amb testament que havia disposat el 18 de gener de 1879 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Martorell Rullán (†31-8-1882), i propietàries, les seves filles: Esperanza (casada amb Juan Cabrer Balaguer), Paula (casada amb Luis Capllonch Torres) i Francisca Llull Martorell. Mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Paula. Aleshores ocupava una superfície de 290,18 m², comprenia una casa de planta baixa, alts i jardí i confrontava al nord amb la propietat de María Serra Colom; al sud, amb el carrer de la Salud; a l’est, amb la propietat d’Esperanza Llull Martorell, i a l’oest, amb el carrer de Lanuza (íd., 3a-4a).
El 16 de gener de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Paula Llull Martorell vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Miguel Forteza Aguiló. Aleshores estava marcada amb el nombre 6 del carrer de Lanuza (íd., 8a).
Miguel Forteza Aguiló morí als 46 anys el 31 de juliol de 1929 amb testament que havia disposat el 7 de setembre de 1915 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Concepción Cortés Cortés (†21-11-1951), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel, Matilde (†22-4-1926), Antonia (casada amb Antonio Forteza Segura) i Concepción Forteza Cortés (casada amb el metal·lúrgic Juan Miró Segura). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de gener següent autoritzada pel notari d’Algaida José Clar Salvá. Aleshores confrontava a l’est amb el carrer de la Infanta (íd., 9a).
El 10 de desembre de 1953 davant el notari Jorge Roura Rosich, els germans Forteza Cortés vengueren la propietat per preu de 6.750 pessetes al matrimoni José Forteza Rey Forteza (†12-7-1999), odontòleg, i Ramona Borralleras Salvans (†5-3-2001). Aleshores comprenia una casa de planta baixa, pis, jardí i pati marcada amb el nombre 6 del carrer de Lanuza i el nombre 1 del carrer de la Infanta (íd., 11a-12a).
El 12 d’abril de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al picapedrer Pedro Juan Abraham Palmer una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 32 i 33. Confrontava al nord amb el trast nombre 34; al sud, amb el trast nombre 31; a l’est, amb els trasts nombres 23 i 24, i a l’oest, amb un camí d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2010-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1873 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Pedro Juan Abraham Palmer vengué la propietat per preu de 75 pessetes al forner Sebastián Oliver Juaneda (íd., 3a).
Sebastián Oliver Juaneda morí el 15 de novembre de 1886 amb testament que havia disposat dos dies abans davant dit notari Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Bartolomé, Jaime i María Oliver Pons, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Margarita Pons Palmer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa que hi havia fet construir el difunt (íd., 5a).
El 14 de juliol de 1909 davant el notari Rafael Togores Palou, Margarita Pons Palmer vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al forner Jaime Pons Tous. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, pis i cisterna (íd., 10a).
El 6 de juliol de 1915 davant el notari José Alcover Maspons, Jaime Pons Tous vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Enriqueta Jordana Lagarriga, qui mitjançant escriptura de 13 de desembre de 1929 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons la vengué per preu de 6.500 pessetes a Bartolomé Ramonell Rotger (íd., 12a-13a).
El 13 d’abril de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Petra Rubí Rosselló una porció de 57 destres que comprenia els trasts nombres 44, 45, 50 i 51. Confrontava al nord amb els trasts nombres 52 i 53; al sud, amb els trasts nombres 46 i 49, i a l’est i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 5 lliures 14 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2008-terme, 1a).
Petra Rubí Rosselló morí el 20 de desembre de 1901 amb testament que havia disposat el 20 d’octubre de 1880 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Antonio Fullana Cerdá, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel ([†27-2-1912], casat amb Magdalena Ramis Llinás), Pedro José ([†12-7-1911], casat amb Antònia Rubí Gilet), María (casada amb Guillermo Covas Juaneda) i Antonio Fullana Rubí. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de maig següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i confrontava al nord amb els trasts nombres 52 i 53, de Pedro José Far Gordiola; al sud, amb els trasts nombres 46 i 49, d’Andrés Far Gordiola; a l’est, amb el carrer de la Salud, i a l’oest, amb el carrer de José Villalonga (íd., 5a).
Antonio Fullana Cerdá morí viudo el 7 de desembre de 1912 amb testament que havia ordenat el 17 de juny de 1902 davant el notari Miguel Pons Pons i en foren hereus els seus fills: María i Antonio Fullana Rubí, i els seus nets: Antonio Fullana Ramis i Pedrona, Catalina i Antonio Fullana Rubí. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de maig següent autoritzada pel notari Emilio Fernández Sánchez (íd., 7a).
El 16 de febrer de 1915 davant el notari José Alcover Maspons vengueren la propietat per preu de 5.000 pessetes a Vicente Alzamora Sendra. Al mateix acte Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 5 lliures 14 sous que gravava la propietat després que els venedors pagassin la quantitat de 380 pessetes (íd., 8a-10a).
Mitjançant escriptura de 14 de juny de 1919 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Vicente Alzamora Sendra vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Antonio Marroig Llompart (íd., 11a).
El 7 de maig de 1940 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Antonio Marroig Llompart vengué la propietat per preu de 16.200 pessetes a Francisco Mulet Muntaner. Aleshores estava marcada amb el nombre 17 del carrer de José Villalonga (íd., 12a).
Francisco Mulet Muntaner morí viudo l’11 de juliol de 1955 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1954 davant el notari José Masot Novell, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Vicente (industrial), Apolonia (casada amb Antonio Mercadal Soler) i Catalina Mulet Mercadal (casada amb Rafael Palmer Colom), nascuts del seu matrimoni amb Juana Mercadal Cañellas. Mitjançant escriptura de 10 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Vicente. Aleshores estava marcada amb el nombre 61, abans 17, del carrer de José Villalonga (íd., 13a).
El 16 de gener de 1963 davant dit notari Masot, Vicente Mulet Mercadal manifestà que damunt la propietat havia fet edificar una casa de planta baixa de dos habitatges, dos pisos d’un habitatge cadascun i un jardí a la part posterior que arribava fins al carrer de la Salud. Estava marcada amb els nombres 61, 63 i 65 del carrer de José Villalonga. El primer pis fou segregat a favor de Francisca Mulet Bofill (íd., 14a; RP6, 2422-III, 1a).
El 25 d’abril de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al ferrer Pedro José Far Gordiola per preu de 320 pessetes una porció de 100 destres que comprenia els trasts nombres 43, 52, 53 i 54. Confrontava al nord amb els trasts nombres 55 i 56; al sud, amb els trasts nombres 44 i 45; a l’est, amb els trasts nombres 41 i 42, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 2023-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1874 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Pedro José Far Gordiola adquirí del fuster Francisco Juan Calafat una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 41 i 42 per preu de 80 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 3 lliures que gravava la propietat. Francisco Juan Calafat l’adquirí del conrador José Porcel Cañellas mitjançant escriptura de 31 d’octubre de 1873 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas per preu de 50 pessetes i l’obligació de pagar el cens. José Porcel Cañellas l’adquirí de Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1872 autoritzada per dit notari Socías sense pagar preu d’entrada però amb la imposició d’un cens reservatiu de 3 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre. Confrontava al nord amb el trast nombre 40; al sud, amb el trast nombre 43; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb els trasts nombres 53 i 54 (RP6, 2029-terme: 1a, 3a, 5a).
El 5 de juliol de 1900 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Pedro José Far Gordiola agrupà els dessusdits trasts sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 1.598 m², comprenia una casa d’un aiguavés i una casa de dos aiguavessos i confrontava al nord amb la propietat dels germans Garau Espases; al sud, amb la propietat de Petra Rubí Rosselló, i a l’est i a l’oest, amb sengles carrers d’establidors (RP6, 7547-terme, 1a).
Pedro José Far Gordiola morí als 77 anys el 8 de desembre de 1912 amb testament que havia disposat el 7 de novembre anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Vich Bosch (†9-7-1919), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Pablo, Pedro José, Coloma i María Far Vich. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
El 19 de juliol de 1920 davant dit notari Palou, els germans Far Vich es dividiren la propietat: Pablo s’adjudicà una porció de 562,75 m² amb casa; Pedro José, una porció de 298,9 m² amb casa; Coloma, una porció de 564,07 m² amb casa, i María, una porció de 184,88 m² amb una caseta en construcció. Dos dies després davant el mateix notari, Paula Mulet Ferragut i els seus fills redimiren el cens de 3 lliures que gravava els trasts nombres 41 i 42 després que els germans Far Vich pagassin la quantitat de 200 pessetes (íd., 7a-8a; RP6, 11125-11127-terme, 1a).
El 16 de juliol de 1940 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Pablo Far Vich (†2-10-1947) donà la nua propietat de la finca als seus fills Catalina (casada amb Juan Salas Ripoll), María (casada amb el ferroviari Bartolomé Lladó Juliá) i José Far Valldepadrinas (†28-8-1944), nascuts del seu matrimoni amb Antonia Valldepadrinas Pallicer. Altres fills del matrimoni eren Jaime (picapedrer), Coloma (casada amb Bartolomé Rossiñol Blanquer), Antonia ([†12-7-1951], casada amb el jornaler Bernardo Rigo Cañellas [†20-8-1975]) i Rosa Far Valldepadrinas. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis de dos habitatges, cotxeria i terrassa marcada amb el nombre 16 del carrer de la Salud i el nombre 15 del carrer de José Villalonga (RP6, 11125-terme, 2a).
El primer de març de 1922 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Pedro José Far Vich vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a María de los Dolores Ribot Joanals, casada amb Bartolomé Gumbau Muntaner, qui mitjançant escriptura de 8 de juliol següent autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 1.200 pessetes a Coloma Far Vich, casada amb Pedro Vich Socías, la qual el 6 de setembre de 1926 davant dit notari la vengué pel mateix preu a Pedro José Far Vich (RP6, 11127-terme, 6a-8a).
Mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1948 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán, Pedro José Far Vich, marí, vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Miguel Vich Far, qui el 18 de març de 1952 davant el notari Tomás Sastre Gamundí la vengué per preu de 5.250 pessetes a Pedro José Far Vich, el qual mitjançant escriptura de 12 de gener de 1955 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué pel mateix preu al comerciant Matías Fiol Quetglas. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 36, abans 14, del carrer de la Salud (íd.: 11a, 13a-14a, 17a).
El 28 de maig de 1973 davant el notari Rafael Losada Perujo, Matías Fiol Quetglas vengué la propietat per preu de 500.000 pessetes a María Barceló Fiol. Aleshores comprenia una casa de planta baixa d’un habitatge, pis de tres habitatges i jardí marcada amb el nombre 46, abans 36, del carrer de la Salud i es trobava arrendada a diversos llogaters (íd., 21a).
Coloma Far Vich morí sense testar el 7 de setembre de 1953, i en acte de 14 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarat hereu legal el seu pubil, Miguel Vich Far, mecànic, nascut del seu matrimoni amb Pedro Vich Socías (†1-1-1947), qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’octubre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i corral o jardí marcada amb el nombre 53, abans 15, del carrer de José Villalonga i el nombre 38, abans 16, del carrer de la Salud (RP6, 11126-terme: 2a-3a, 6a).
Miguel Vich Far, policia municipal, morí el 13 de juny de 1968 amb testament que havia disposat l’11 de setembre de 1959 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Coloma Vich Martorell, i nomenà hereva la seva dona, Antonia Martorell Ginard. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 d’agost següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de dues plantes baixes, pis i jardí marcada amb el nombre 53 del carrer de José Villalonga i el nombre 50 del carrer de la Salud (íd.: 8a, 10a).
María Far Vich morí sense testar el 23 de setembre de 1946, i en acte de 15 de novembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en fou declarat hereu el seu pubil, Antonio Felani Far, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Miguel Felani Moll. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de gener següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 49, abans 39 i anteriorment 13, del carrer de José Villalonga (RP6, 7547-terme, 9a-10a).
El 31 de maig de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al carreter Benito Clar Cardell, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, una porció de 60 destres que comprenia els trasts nombres 69, 70, 71 i 72. Confrontava al nord amb el trast nombre 73; a l’est, amb els trasts nombres 60, 61, 62 i 63, i al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 5 lliures 14 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2073-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 18 de novembre de 1876 autoritzada per dit notari Socías, Benito Clar Cardell, jornaler, vengué al jornaler Miguel Tomás Bover una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 71 i 72 per preu de 100 pessetes i l’obligació de pagar l’íntegre cens de 5 lliures 14 sous. Confrontava al nord amb el trast nombre 73; al sud, amb el trast nombre 70; a l’est, amb els trasts nombres 62 i 63, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 2887-terme, 1a).
Benito Clar Cardell morí sense testar el 8 de gener de 1879, i en acte de 22 de setembre de 1896 dictat per Francisco Rodríguez Ladrón de Guevara, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Sebastián Gazá Ballester en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Miguel (en ignorat parador) i Matiana Clar Fullana, nascuts del seu primer matrimoni amb Margarita Fullana, i Juan i Margarita Clar Moner (†29-10-1879), nascuts del seu segon matrimoni amb Catalina Moner Valent. Després de la segregació efectuada pel difunt la propietat ocupava una superfície de 30 destres, comprenia una casa en construcció i confrontava al nord amb el carrer de Santa Rita, i a l’oest, amb el carrer de l’Atajo (RP6, 2073-terme, 4a-5a).
Amb escriptures d’11 d’octubre de 1896 i 22 de desembre de 1897 autoritzades pel notari Juan Palou Coll vengueren la propietat per preu de 875 pessetes al jornaler Andrés Bestard Palou, qui mitjançant escriptura de 26 d’octubre de 1905 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán la vengué per preu de 2.500 pessetes a Juan Llompart Quetglas, el qual el 29 d’agost de 1913 davant dit notari Massanet la vengué pel mateix preu al catedràtic jubilat León Carnicer Rochel (íd., 6a-9a).
León Carnicer Rochel morí als 89 anys el 20 de gener de 1915 amb testament que havia disposat el 8 de novembre de 1911 davant dit notari Massanet, en què feu llegats a les seves netes Margarita, Salvadora, María del Pilar, Antonia i Josefa Llobera Carnicer, filles de María del Pilar Carnicer Ferrer, i en la resta de béns nomenà hereus universals propietaris els seus quatre fills en parts iguals: Roque, José (oficial de Correus, veïnat d’Artà), Lorenza i María del Pilar Carnicer Ferrer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
El 24 de març de 1919 davant dit notari Massanet, els germans Carnicer Ferrer vengueren la propietat per preu de 3.000 pessetes a les germanes Catalina (casada amb Jaime Llofriu Mir), Esperanza i Rosa Llofriu Crespí. Aleshores comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 6 del carrer de l’Atajo (íd., 11a).
Esperanza Llofriu Crespí, comercianta, morí fadrina el 29 de desembre de 1941 amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1919 davant dit notari Massanet, en què llegà a les seves germanes, Catalina i Rosa, la seva 1/3 part indivisa de la propietat i nomenà hereva la seva germana Rosa. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1943 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 12a).
Catalina Llofriu Crespí morí el 24 de febrer de 1946 amb testament que havia disposat el 31 de gener de 1941 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereves en parts iguals les seves germanes, Esperanza i Rosa Llofriu Crespí. L’acceptació de béns es feu mitjançant escriptura de 16 d’agost següent autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán (íd., 13a).
El 4 de desembre de 1953 davant el notari José Masot Novell, Rosa Llofriu Crespí, qui aleshores tenia 74 anys i era fadrina, manifestà que a causa de la seva avançada edat i en pagament dels serveis que li havia prestat i li prestaria Antonia Crespí Serra, casada amb Francisco Estarellas Estarellas, li feia donació de la nua propietat d’aquesta finca a canvi de cuidar-la. Aleshores estava marcada amb el nombre 14, abans 6, del carrer de l’Atajo (íd., 14a).
El 5 de maig de 1882 davant el notari Juan Palou Coll, Miguel Tomás Bover, mariner, vengué una porció de 15 destres al músic José Pujol Bernad per preu de 200 pessetes i l’obligació de pagar 2 lliures 17 sous cens de nombre de 5 lliures 14 sous cens. Confrontava al nord amb la propietat del comprador; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb la propietat de Juan Buades, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 4083-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 15 de febrer de 1919 atorgada al Terreno davant el notari Mateo Jaume Servera, Miguel Tomás Bover, picapedrer, vengué la resta de la propietat per preu de 4.768 pessetes a María Ana Ratier Quetglas, veïnada de Barcelona, casada amb Felio Sabaté Bou. Ocupava una superfície de 15 destres i comprenia una casa de planta baixa, cotxeria i jardí marcada amb el nombre 2, abans 9, del carrer de Santa Rita (RP6, 2887-terme: 2a, 5a, 7a, 9a).
El 17 de setembre de 1934 davant el notari Asterio Unzué Undiano, María Ana Ratier Quetglas vengué la propietat per preu de 8.500 pessetes a Román Muret Badía, casat amb Luisa Quetglas Rosselló (íd., 14a).
Mitjançant escriptura de 25 de juny de 1941 autoritzada per dit notari Unzué, Román Muret Badía vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al comerciant Felio Sabaté Bou, veïnat de Calvià, qui l’adquirí en representació de les seves filles María Antonia i Teresa Sabaté Ratier (íd., 19a).
El 25 de gener de 1947 davant dit notari Unzué, María Antonia i Teresa Sabaté Ratier (casada amb José Fornés Sastre) vengueren la propietat per preu de 20.000 pessetes a Josefina Pascual Checa, veïnada de Madrid (íd., 21a).
Mitjançant escriptura de 6 de setembre de 1957 autoritzada pel notari de Llucmajor Juan Nadal Pont, Josefina Pascual Checa donà la propietat al seu nebot Pablo Leonardo Cortés Pascual, fill de la seva germana María, practicant en medicina i cirurgia, veïnat de Llucmajor (íd., 23a).
El 28 d’octubre de 1959 davant dit notari Nadal, Pablo Leonardo Cortés Pascual vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al misser Juan Antonio Fuster Cuerda, qui l’adquirí en representació del militar retirat Jorge Fuster Valiente. Aleshores estava marcada amb el nombre 39 del carrer de Santa Rita i damunt la planta baixa existent, de 206,25 m², hi havia tres plantes en construcció (íd., 24a).
El 12 de març de 1873 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Fernando Pascual Gil una porció de 120 destres procedent del trast nombre 408. Confrontava al nord amb la casa i la tanca del Polvorí i el camí de la Bonanova; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la propietat de Juan Rubert de la Peña i la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb la resta del trast nombre 408. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 8 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2175-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de febrer de 1885 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Fernando Pascual Gil, jornaler, vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Juan Pascual Llinás. Aleshores s’hi trobava en construcció una de planta baixa d’un aiguavés que el venedor feia edificar al jornaler Lorenzo Cirerol Nicolau (íd., 4a).
Juan Pascual Llinás morí fadrí als 89 anys el 26 d’octubre de 1907 amb testament que havia disposat el primer d’abril de 1875 davant el notari Manuel Sancho, en què nomenà hereva universal propietària la seva neboda María Magdalena Sánchez Pascual, casada amb Juan Clar Oliver, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 7a).
María Magdalena Sánchez Pascual morí als 53 anys el 2 de maig de 1912 amb testament que havia ordenat el 17 d’abril de 1879 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què després de declarar que no tenia fills nomenà hereu universal propietari el seu segon home, Juan Clar Oliver. Amb posterioritat a l’atorgament del testament nasqueren tres fills d’aquest matrimoni: Juan, Francisco i Magdalena Clar Sánchez. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de setembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 9a).
Juan Clar Oliver morí viudo als 67 anys el 23 d’octubre de 1917 amb testament que havia disposat el 19 de juliol anterior davant dit notari Alcover, en què nomenà hereus els seus tres fills: Magdalena, Juan i Francisco Clar Sánchez, i destinà aquesta propietat a Magdalena. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de febrer següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 10a).
El 16 de febrer de 1948 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Magdalena Clar Sánchez vengué al comerciant Ernesto Escalas Chameni, qui actuava en representació del matrimoni Félix Escalas Chameni, misser, i María Teresa Fábrega Prims, veïnats de Barcelona, per preu de 60.000 pessetes una porció de 1.915 m² que comprenia la casa principal, marcada amb el nombre 75 del carrer de la Bonanova, la qual comprenia semisoterrani, planta baixa, pis alt i torre. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb l’avinguda de Calvo Sotelo, i a l’oest, amb la propietat de Pedro i Antonio Batlle Gallart. Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1950 autoritzada pel mateix notari, els germans Salas Mulet redimiren el cens de 8 lliures que gravava la propietat després que el matrimoni Escalas Fábrega i Magdalena Clar Sánchez pagassin la quantitat de 533 pessetes amb 33 cèntims (íd.: 19, 21a).
Després de la segregació la propietat restà reduïda a una porció de 216 m² amb una dependència de planta baixa que treia portal a l’avinguda de Calvo Sotelo (RP6, 24831-terme, 1a).
Félix Escalas Chameni i María Teresa Fábrega Prims engrandiren la propietat amb la compra a Pedro i Antonio Batlle Gallart per preu de 100.000 pessetes d’una porció de 350 m² que comprenia una casa de planta baixa, dos pisos i cotxeria mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1951 autoritzada per dit notari Cerdó (RP6, 6046-terme, 8a).
El 3 de maig de 1873 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al patró Juan Moll Bisquerra, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, una porció de 37 destres i mig que comprenia els trasts nombres 76 i 77 i la meitat del trast nombre 78. Confrontava al nord amb el trast nombre 75; al sud, amb l’altra meitat del trast nombre 78; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 lliures 15 sous quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2206-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1880 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan Moll Bisquerra, marí, vengué a l’industrial José Torrandell García una porció d’11 destres per preu de 150 pessetes i l’obligació de prestar 2 lliures 5 sous cens de nombre de 3 lliures 15 sous cens. Confrontava al nord amb la casa i terra de María Torres Torres; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres del castell de Bellver (RP6, 3770-terme, 1a).
El 30 d’abril de 1883 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Juan Moll Bisquerra vengué la resta de la propietat per preu de 1.250 pessetes al rendista Antonio Llompart Riusech. Ocupava una superfície de 26 destres i mig, comprenia una casa que hi feu construir el venedor i confrontava al nord amb la propietat de María Veny Llinás; al sud, amb la propietat de Juan Rigo; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb el bosc del castell de Bellver. Al mateix acte José Salas Palmer redimí el cens d’1 lliura 10 sous que gravava aquesta porció després que Juan Moll Bisquerra pagàs la quantitat de 100 pessetes (RP6, 2206-terme: 4a, 6a).
Antonio Llompart Riusech morí sense testar el 16 de maig de 1908, i en acte de 4 de febrer següent dictat per Felipe Montull Biscarri, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Guillermo Vidal Sáenz en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Pelayo, Antonio, Eufemia i Modesta Llompart Riera, nascuts del seu matrimoni amb Modesta Riera Dubocq. Mitjançant escriptura de 23 de febrer següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Modesta Llompart Riera (íd., 9a).
El primer de maig de 1915 davant el notari Mateo Jaume Servera, Modesta Llompart Riera, veïnada de València, representada pel seu cosí Bernardo Bernat Llompart, oficial de telègrafs, vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Teresa Quetglas Rosselló (íd., 11a).
El 19 d’abril de 1930 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Teresa Quetglas Rosselló i el seu home, Luis Ratier Nadal, comerciant, feren donació als seus fills: María Ana (veïnada de Barcelona, casada amb Felio Sabaté Bou), Margarita (casada amb Antonio Soler), Carmen, Luis (comerciant) i Jaime Ratier Quetglas (comerciant). Luis i Jaime reberen un establiment d’adrogueria i ferreteria situat al nombre 20 del carrer de la Galera i un magatzem situat als nombres 6 i 7 de la plaça de la Quartera, endemés dels gèneres, estris i existències i el nom comercial de l’establiment, però no les finques on se situaven; Margarita, aquesta propietat, que comprenia una casa i jardí marcada amb el nombre 3 del carrer de Santa Rita; María Ana, la casa nombre 4 de dit carrer, i Carmen, una altra propietat (íd., 17a).
Mitjançant escriptura de 30 d’octubre de 1945 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Ratier Quetglas vengué la propietat per preu de 23.000 pessetes al matrimoni Bernardo Cabot Fornés i Margarita Reinés Payeras (íd.: 20a, 22a).
El 23 d’abril de 1881 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Torrandell García vengué la propietat a María Veny Llinás per preu de 100 pessetes i l’obligació de pagar el cens de 2 lliures 5 sous (RP6, 3770-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 3 de juliol de 1901 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, María Veny Llinás vengué la propietat per preu de 600 pessetes a Nicolás Llull Lliteras. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis que hi feu construir la venedora, la qual estava marcada amb el nombre 6 del carrer de Santa Rita (íd., 5a-6a).
El 30 de gener de 1903 davant el notari Rafael Togores Palou, Nicolás Llull Lliteras vengué la propietat per preu de 490 pessetes a Enrique Arbós Jaquotot, qui mitjançant escriptura de 3 de febrer de 1930 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 1.000 pessetes al matrimoni Nicolás Beltrán Tous i Mercedes Adell Jaume, el qual dos dies després davant el mateix notari la vengué per preu de 1.000 pessetes a Juan Valls Segura (íd.: 8a, 10a-11a).
Juan Valls Segura morí el 15 de febrer de 1967 amb testament que havia disposat el 2 de gener anterior davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què instituí en la porció llegítima la seva dona, Ana María Aguiló Forteza, i nomenà hereva la seva pubila, Catalina Valls Aguiló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 13a).
El 28 de març de 1874 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Miguel Muntaner Gordiola una porció de 30 destres procedent del trast nombre 408. Confrontava al nord amb la propietat de Gabriel Moyá; a l’oest, amb la propietat de Guillermo Ripoll, i a l’est i al sud, amb sengles camins. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 2 lliures damunt un capital de 40 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2511-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 31 d’agost de 1882 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Miguel Muntaner Gordiola, jornaler, vengué la propietat a José Seguí Gordiola per preu de 45 pessetes i l’obligació de pagar el cens (íd., 2a).
José Seguí Gordiola, jornaler, morí als 76 anys el 29 de setembre de 1915 amb testament que havia disposat el 20 d’octubre de 1905 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Bartolomé, María (casada amb Francisco Florit Mir), Jaime i Guillermo Seguí Borrás, i els seus nets: Catalina i José Covas Seguí, fills de la seva difunta filla Francisca Seguí Borrás, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Francisca Borrás Villalonga (†13-10-1927). Mitjançant escriptura de 30 de gener següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé Seguí Borrás, a la mort del qual passà en usdefruit a la seva viuda, María Morey Frau, i en nua propietat, al seu pubil, José Seguí Morey, picapedrer, els quals mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1931 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán la vengueren per preu de 2.700 pessetes als germans Damián (mestre nacional) i Miguel Company Clar (oficial de Correus). Aleshores comprenia una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 76, abans 74, del carrer de José Villalonga i feia cap de cantó amb el carrer de la Bonanova (íd.: 4a-6a, 10a-12a).
El 28 de desembre de 1946 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Miguel Company Clar cedí en permuta la seva meitat indivisa de la propietat al seu germà Damián a canvi de la tercera part indivisa d’una casa marcada amb els nombres parells del 60 al 68 de la secció Catedral (íd., 13a).
El 28 de març de 1874 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al fuster Jaime Massot Sansó una porció de 157 destres procedent del trast nombre 408. Confrontava al nord amb un camí; a l’est, amb la propietat de Guillermo Ripoll, i al sud i a l’oest, amb la resta del trast nombre 408. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 35 pessetes damunt un capital de 700 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2406-terme, 1a).
Jaime Massot Sansó morí als 48 anys el primer de gener de 1881 amb testament que havia disposat a l’Hospital General de Palma el 19 d’abril anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Gertrudis Morey Albertí, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan, Jaime, José, Manuela i Paula Massot Morey. Aleshores la propietat comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa que hi feu construir el difunt. Confrontava al nord amb el camí del Retiro, i al sud, a l’est i a l’oest, amb terres de Lorenzo Arrom (íd., 5a).
El 26 d’agost de 1886 davant el notari Juan Planas Palou vengueren la propietat per preu de 1.461 pessetes amb 25 cèntims al botiguer Antonio Buenaventura Serra. Al mateix acte José Villalonga Jordá redimí el cens que gravava la propietat després que Antonio Buenaventura Serra pagàs la quantitat de 1.038 pessetes amb 75 cèntims pel capital del cens i les pensions vençudes i pendents de pagament (íd.: 6a, 8a).
Mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 1888 autoritzada per dit notari Planas, Antonio Buenaventura Serra vengué una porció de 557 m² per preu de 220 pessetes a Antonia Amengual Campins, casada amb Antonio Riera Quetglas, la qual hi feu construir dues cases d’un aiguavés. Confrontava al nord amb el camí del Retiro; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i al sud i a l’oest, amb terres de Gaspar Vidal (RP6, 5436-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de setembre de 1905 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Antonio Buenaventura Serra vengué a María Quesada Ferrández per preu de 750 pessetes una porció que confrontava al nord amb el carrer del Polvorín; al sud, amb terra de successors de Gaspar Vidal; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb la casa i terra d’Antonia Amengual Campins (RP6, 8519-terme, 1a).
Antonio Buenaventura Serra morí als 68 anys el 30 de gener de 1911 amb testament que havia disposat el 17 de maig de 1906 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Vidal Burguera (†12-4-1923), i propietàries en parts iguals, les seves filles: Coloma (casada amb Bartolomé Marroig Gamundí) i Antonia Buenaventura Vidal (†10-2-1912). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 d’agost de 1923 autoritzada pel mateix notari. Després de les segregacions efectuades pel difunt la propietat ocupava una superfície de 2.086 m² (RP6, 2406-terme, 9a).
L’11 de desembre de 1923 davant el notari José Socías Gradolí, Coloma Buenaventura Vidal vengué al pintor Jaime Bujosa Bauzá per preu de 7.500 pessetes una porció de 854 m² que comprenia una casa marcada amb el nombre 9 del carrer del Polvorín. Confrontava al nord amb dit carrer; a l’oest, amb terreny romanent a la venedora; a l’est, amb la casa i terra de Jaime Bujosa Vidal i terra de Pedro Gazá, i al sud, amb terra de dit Gazá (RP6, 12295-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 de desembre de 1923 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Coloma Buenaventura Vidal vengué a Francisco Seguí Solivellas per preu de 5.400 pessetes la resta de la propietat, que ocupava una superfície de 1.934 m² i comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 13 del carrer del Polvorín. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb terra de Pedro Gazá; a l’est, amb terres del comprador i la casa de Jaime Bujosa Bauzá, i a l’oest, amb terres del comprador (RP6, 2406-terme, 10a).
Francisco Seguí Solivellas morí als 69 anys el 27 d’octubre de 1934 amb testament que havia ordenat el primer de desembre de 1932 davant el notari Antonio Rosselló Gómez, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Antonia Rosselló Amengual, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
Antonia Rosselló Amengual morí viuda el 5 d’abril de 1960 amb testament que havia disposat el 12 de desembre de 1949 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què deixà a la seva amiga Sofía Raimúndez González l’usdefruit vitalici de la casa de planta baixa i pis coneguda amb el nom de Villa Antonia, marcada amb el nombre 17 del carrer del Polvorín, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva germana María Rosselló Amengual, casada amb José Real Cabanellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de juliol següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores la propietat estava marcada amb els nombres 31, 33, 35 i 37 del carrer del Polvorín i comprenia una casa de planta baixa i corral o jardí dividida en tres habitatges independents en els baixos i un altre habitatge al pis (íd., 12a).
El 15 de març de 1963 davant dit notari Massanet, María Rosselló Amengual donà aquesta i altres dues propietats als seus nets: José Luis i María Rosa Real Riutort, fills del militar José Real Rosselló, i destinà aquesta finca a José Luis (íd., 13a).
Antonia Amengual Campins, filla de Jerónima Campins Pol (veïnada de Consell), morí als 58 anys el 29 d’octubre de 1913 amb testament que havia disposat el 13 de febrer de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava de descendents nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Riera Quetglas (†26-2-1905), i propietària, la seva neboda Antonia Rosselló Amengual, casada amb Francisco Seguí Solivellas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 17 del carrer del Polvorín, abans camí del Retiro. Confrontava a l’enfront amb dit carrer; al fons, amb el torrent del Mal Pas; a la dreta, amb la propietat d’Eulalia Aguiló Piña, i a l’esquerra, amb la propietat de Francisco Seguí Solivellas (RP6, 5436-terme, 4a).
El 8 d’abril de 1914 davant dit notari Alcover, Antonia Rosselló Amengual vengué la propietat per preu de 550 pessetes a la seva germana María Rosselló Amengual (íd., 5a).
María Quesada Ferrández morí viuda als 61 anys el 8 de setembre de 1912 amb testament que havia disposat cinc dies abans davant el notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima sa mare, María Ferrández Soriano, i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu germà Félix Quesada Ferrández. Aleshores la propietat comprenia una casa amb carrera a l’enfront i corral al fons (RP6, 8519-terme, 3a-4a).
El 24 de juliol de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes a Francisco Seguí Solivellas (íd., 5a).
Francisco Seguí Solivellas morí als 69 anys el 27 d’octubre de 1934 amb testament que havia ordenat el primer de desembre de 1932 davant el notari Antonio Rosselló Gómez, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Antonia Rosselló Amengual, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
Antonia Rosselló Amengual morí viuda el 5 d’abril de 1960 amb testament que havia disposat el 12 de desembre de 1949 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què deixà a la seva amiga Sofía Raimúndez González l’usdefruit vitalici de la casa de planta baixa i pis coneguda amb el nom de Villa Antonia, marcada amb el nombre 17 del carrer del Polvorín, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva germana María Rosselló Amengual, casada amb José Real Cabanellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de juliol següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i alts que formaven dos habitatges independents marcats amb els nombres 39 i 41 del carrer del Polvorín (íd., 10a).
El 15 de març de 1963 davant dit notari Massanet, María Rosselló Amengual donà aquesta i altres dues propietats als seus nets: José Luis i María Rosa Real Riutort, fills del militar José Real Rosselló, i destinà aquesta finca a José Luis (íd., 11a).
Jaime Bujosa Bauzá morí el 8 d’octubre de 1943 amb testament que havia disposat el 17 d’agost de 1928 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María de las Mercedes Bernat Verí Moll, i propietària, la seva pubila, Francisca Bujosa Bernat Verí, casada amb Bartolomé Salvá Torres. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de desembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Aleshores la propietat comprenia dues cases (una de recent construcció) marcades amb els nombres 9 i 11 del carrer del Polvorín (RP6, 12295-terme, 2a).
El 15 de maig de 1953 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren a María de los Dolores Maroto Coll, casada amb Fernando Cosmelli Esteva, per preu de 14.000 pessetes una porció de 335,97 m² que comprenia la casa nombres 27 i 29 (abans 11) del carrer del Polvorín, de 114,6 m², un jardí de 105,87 m² i dues marjades de 115,5 m² (RP6, 27110-terme, 1a).
El 31 de març de 1876 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al pilot Bartolomé Juan Berga, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, per preu de 100 pessetes una porció de 30 destres que comprenia els trasts nombres 3 i 4. Confrontava al nord amb el trast nombre 2, del comprador; al sud, amb el trast nombre 5, de Clemente Rubí Alemany; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb els trasts nombres 16 i 17, del comprador (RP6, 2737-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 de gener de 1886 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Bartolomé Juan Berga vengué aquesta i una altra propietat contigua per preu global de 1.750 pessetes a Francisca Company Moll. Comprenia una casa i confrontava al nord amb la casa i terra denominada la Gerreria; al sud, amb la casa i terra d’Antonio Cañellas Clar i terra de Clemente Rubí Alemany; a l’est, amb terra de dit Rubí i la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb la casa i terra de Tomás Garrigosa Ginard (RP6, 4923-terme, 1a).
El 18 de maig de 1876 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Francisca Lladó Pujol per preu de 45 pessetes una porció de 12 destres que confrontava al nord amb la propietat de Pablo Far; a l’est, amb la propietat de la compradora, i al sud i a l’oest, amb el camí del castell de Bellver (RP6, 2817-terme, 1a).
El 2 de setembre de 1876 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí al pilot Marcos Mateu Magraner una porció de 140 destres que comprenia els trasts nombres 164, 165, 166, 167, 168 i 169 i part dels trasts nombres 163 i 170. Confrontava al nord amb la propietat d’Isabel Fuster Cortés; a l’est, amb el camí de la Bonanova, i al sud i a l’oest, amb sengles camins d’establidors. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 105 pessetes damunt un capital de 2.100 pessetes quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 2898-terme, 1a).
Marcos Mateu Magraner morí als 50 anys el 10 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 27 de juny de 1870 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María Luisa, Tomás i Alejandro Mateu Oramas (†23-12-1885), i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Josefa Mariana Oramas Paliscier. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Josefa Mariana Oramas Paliscier morí viuda als 74 anys el 18 de gener de 1915 amb testament que havia ordenat el 4 de maig de 1909 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal propietària la seva filla, María Luisa Mateu Oramas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de juliol següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores la propietat comprenia una casa marcada amb el nombre 38 del carrer de la Bonanova (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 15 de maig de 1920 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Paula Mulet Ferragut redimí el cens que gravava la propietat després que María Luisa Mateu Oramas pagàs la quantitat de 2.100 pessetes (íd., 12a).
El 12 de desembre de 1946 davant el notari José Vidal Busquets, el prevere Pedro Antonio Mateu Mulet i Bartolomé Horrach Rebassa, en representació de María Luisa Mateu Oramas, vengueren aquesta i altres dues propietats per preu global de 88.400 pessetes a Antonio Ferrer Llorens i Magdalena Horrach Rebassa, casada amb Antonio Bagur Ferrer (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 21 de juliol de 1951 autoritzada per dit notari Vidal, Antonio Ferrer Llorens i Magdalena Horrach Rebassa vengueren la propietat per preu de 19.200 pessetes a la Mitra de la Diòcesi de Mallorca, que l’adquirí representada pel prevere Francisco Planas Muntaner, com a vicari general del Bisbat. Aleshores la finca era coneguda per Villa Mariana i estava marcada amb el nombre 38 del carrer del Teniente Mulet. Confrontava a l’est amb dit carrer; al nord, amb terra de Victorio Tur Monjo, abans d’Isabel Fuster Cortés; al sud, amb el carrer de León, i a l’oest, amb el carrer de la Salud. En aquesta propietat s’aixecà el Col·legi La Immaculada (íd., 14a).
El 10 d’octubre de 1876 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué a Francisca Lladó Pujol per preu de 100 pessetes una porció de 22 destres que comprenia el trast nombre 79 i la meitat del trast nombre 78. Confrontava al nord amb la propietat de Juan Moll Bisquerra; al sud, amb el camí del castell de Bellver; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terrenys del castell de Bellver mitjançant paret (RP6, 2865-terme, 1a).
Al mateix acte Francisca Lladó Pujol donà aquesta propietat al seu cotxer, Juan Rigo Sastre, en atenció als bons serveis que li prestava, endemés de la quantitat de 250 pessetes que li seria pagada després de la mort de la donant si es trobava encara al seu servei (íd., 2a).
El 18 de novembre de 1916 davant el notari Mateo Jaume Servera, Juan Rigo Sastre vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes a Juan March Ordinas, veïnat de Santa Margalida, qui mitjançant escriptura de 14 d’octubre de 1919 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 2.000 pessetes al matrimoni Juan Rigo Sastre (†4-3-1927) i Francisca Gomila Puig (†7-9-1924) en usdefruit i a Francisco Ferrer Massip i Antonia Ferrer Mas en nua propietat. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i alts (íd.: 3a-4a, 6a).
Antonia Ferrer Mas morí viuda als 40 anys el 17 de maig de 1920 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Francisca, Miguel, Juan, Pedro, Antonio (soldat d’infanteria) i Catalina Rigo Ferrer (religiosa de la Congregación de las Hermanas Celadoras del Culto Eucarístico) (íd., 7a).
Amb escriptures de 16 de setembre de 1935, primer de desembre de 1936, 30 de juliol de 1937, 19 de novembre de 1937, 13 de setembre de 1938 i 31 de juliol de 1940 autoritzades, ço és, la primera, pel notari Pedro Alcover Maspons, la darrera, pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, i les altres, pel notari Antonio Gual Ubach, els germans Rigo Ferrer vengueren les seves dotzenes parts indivises de la propietat per preu global de 6.750 pessetes a Francisco Ferrer Massip. Aleshores estava marcada amb el nombre 1 del carrer de Santa Rita (íd., 9a-14a).
Francisco Ferrer Massip morí viudo el 5 de juny de 1959 amb testament que havia ordenat el 29 d’octubre de 1952 davant el notari José Masot Novell, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Luis ([†18-4-1959], casat amb María Cánovas Colomar), Concepción i María Ferrer Rigo, i nomenà hereves les dues filles destinant aquesta propietat a María. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de setembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores estava marcada amb el nombre 50, abans 1, del carrer de Santa Rita i el nombre 44 del carrer de Bellver (íd., 15a).
El 5 d’abril de 1877 davant el notari Cayetano Socías Bas, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al prevere Gaspar Vidal Vidal, subdelegat castrense, per preu de 154 lliures 2 sous una porció de 166 destres procedent del trast nombre 408 que la travessava el camí de la Bonanova. Confrontava al nord amb la propietat de Juan Rubert de la Peña; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb el camí de la Bonanova i del Retiro, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 2952-terme, 1a).
Gaspar Vidal Vidal destinà les terres a la venda en trasts.
El 26 de juny de 1888 davant el notari Juan Planas Palou, Gaspar Vidal Vidal, canonge, vengué a Juan Boscana Roca per preu de 800 pessetes una porció de 2.000 m² tancada de paret que comprenia una casa rústica. Confrontava al nord amb la propietat de Juan Rubert de la Peña; a l’oest, amb un camí d’establidors, i a l’est i al sud, amb el camí de la Bonanova (RP6, 5371-terme, 1a).
Juan Boscana Roca morí als 65 anys el primer d’octubre de 1911 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus dos únics fills: Juan i Apolonia Elvira Boscana Estades. Mitjançant escriptura de 30 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència. Juan s’adjudicà una porció de 1.528,5 m² amb la casa, i Apolonia Elvira, la porció restant, de 1.673,5 m², amb un aljub (íd., 2a; RP6, 9826-terme, 1a).
El 29 de març de 1965 davant el notari José Clar Salvá, Juan Boscana Estades vengué al matrimoni Antonio Company Mayol i Juana Gazá Escardó una porció de 344,08 m². Al mateix acte segregà la resta, que ocupava una superfície de 1.184,42 m², de la següent manera: una porció de 484 m² a favor de Magdalena Boscana Esteva, una porció de 700,42 m² amb una casa de planta baixa de 134 m² marcada amb el nombre 154 del carrer del Teniente Mulet a favor de María Moragues Ferrer i un primer pis de 134 m² a favor de María Moragues Ferrer en usdefruit i d’Antonia Ferrer Payeras en nua propietat (RP6, 9826-terme, 2a).
Apolonia Elvira Boscana Estades morí als 41 anys el 25 de gener de 1915 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1912 davant el notari Miguel Pons Pons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà a l’església de la Mercè 7.500 pessetes i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu home, Juan O’Neille Villalonga, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 89 del carrer de José Villalonga i comprenia una casa, un aljub i diverses dependències (RP6, 5371-terme, 3a).
Juan O’Neille Villalonga, viudo en primeres núpcies d’Apolonia Elvira Boscana Estades i casat al temps de la seva mort amb María Felicia Casas Amorós, morí el 10 de febrer de 1924 amb testament que havia ordenat el 5 de desembre de 1917 davant dit notari Pons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 d’agost següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 4a).
María Felicia Casas Amorós, viuda en primeres núpcies de José Sancho Condis i en segones de Juan O’Neille Villalonga, morí el 21 de novembre de 1957 amb testament que havia disposat el 5 de desembre de 1917 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus el seu pubil, Juan José Sancho Casas, i el seu home, Juan O’Neille Villalonga. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 207 del carrer de José Villalonga (íd., 6a).
Juan José Sancho Casas vengué la propietat per preu de 110.000 pessetes a la societat anònima anglesa W. J. Marshall Company Limited, domiciliada a Newcastle upon Tyne (íd., 7a).
El 23 d’agost de 1892 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Gaspar Vidal Vidal, canonge, vengué a l’argenter José María Tarongí Cortés per preu de 800 pessetes una porció de 350 m² que comprenia una casa de planta baixa. Confrontava al nord amb el camí de la Bonanova; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la casa i terra de Juan Pascual Roca, i a l’oest, amb terreny romanent al venedor (RP6, 6046-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1925 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, l’agent de negocis Pablo Aguiló Valls, com a apoderat de José María Tarongí Cortés, veïnat de la ciutat de Córdoba (República Argentina), vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Catalina Gallart Parramón (íd., 2a).
Catalina Gallart Parramón morí el 25 de juny de 1932 amb testament que havia disposat el 5 d’abril de 1922 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Senén Batlle Martí (†20-5-1925), i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Pedro, Antonio (comerciant) i Concepción Batlle Gallart. Mitjançant escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Pedro i Antonio. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i dos pisos (íd., 3a).
El 8 de setembre de 1951 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Pedro i Antonio Batlle Gallart vengueren la propietat per preu de 100.000 pessetes a Bartolomé Planas Rosselló, qui l’adquirí en representació del matrimoni Félix Escalas Chameni, misser, i María Teresa Fábrega Prims, veïnats de Barcelona. Aleshores comprenia una casa de planta baixa, dos pisos i cotxeria (íd., 8a).
El 17 de gener de 1895 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Gaspar Vidal Vidal, canonge, vengué al matrimoni Jaime Valldepadrinas Mesquida, jornaler, i María Pallicer Pallicer per preu de 250 pessetes una porció de 600 m² que confrontava al nord amb el camí de la Bonanova; a l’est, amb la propietat de José María Tarongí Cortés, i al sud i a l’oest, amb el torrent del Mal Pas (RP6, 6514-terme, 1a).
Jaime Valldepadrinas Mesquida morí el 21 de gener de 1899 amb testament que havia disposat el 21 de juliol de 1862 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima els fills pòstums i naixedors, que resultaren ser Jaime, Juan, Micaela Rosa (casada amb Miguel Bestard Sastre), Antonia (casada amb Pablo Far Vich) i María Valldepadrinas Pallicer, i nomenà hereva universal la seva dona, María Pallicer Pallicer. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis, diverses dependències i corral marcada amb el nombre 79 del carrer de la Bonanova (íd., 2a).
María Pallicer Pallicer morí viuda l’11 de maig de 1911 amb testament que havia disposat al Terreno dos dies abans davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Jaime, Juan, Micaela Rosa, Antonia i María Valldepadrinas Pallicer. Mitjançant escriptura d’11 de maig de 1912 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la repartiren de la següent manera: María s’adjudicà una porció de 909,6 m²; Antonia, la planta baixa de la casa i una porcioneta de terra al voltant i al fons fins al torrent; Micaela Rosa, el pis de la casa i un terradet, i Juan, una porció de 1.101,63 m² amb una porxada (íd., 3a; RP6, 9858-9860-terme, 1a).
El 2 de juliol de 1973 davant el notari Antonio Coll Pericás, María Valldepadrinas Pallicer constituí en règim de propietat horitzontal la casa de planta baixa, pis i corral que hi havia fet construir, la qual estava marcada amb els nombres 179 i 181 del carrer del Teniente Mulet. La planta baixa i el corral se’ls adjudicaren María i Antonia Pujol Valldepadrinas, i el pis, Guillermo Pujol Valldepadrinas (RP6, 6514-terme, 4a).
El 25 de febrer de 1915 davant dit notari Togores, Antonia Valldepadrinas Pallicer vengué la seva part per preu de 1.375 pessetes a la seva germana Micaela Rosa, qui al mateix acte agrupà sota una mateixa finca registral la part que s’havia adjudicat en la divisió i la que havia adquirit de la seva germana Antonia. El 24 de març de 1933 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Micaela Rosa Valldepadrinas Pallicer vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Antonio Juan Lliteras, qui al mateix acte la vengué per preu de 4.500 pessetes a Rosa Bestard Valldepadrinas (RP6, 9858-terme, 1a; RP6, 10296-terme: 1a, 3a-4a).
El 16 de juny de 1926 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, el prevere Bartolomé Vich Cañellas, qui actuava en representació del jornaler Juan Valldepadrinas Pallicer, veïnat de Buenos Aires (República Argentina), vengué la propietat per preu de 500 pessetes al tramvier José Vich Ponsell, qui mitjançant escriptura de 27 de juny de 1928 autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu al prevere Bartolomé Vich Cañellas, el qual la destinà a la venda en trasts (RP6, 9860-terme, 4a-5a).
El 14 d’abril de 1932 davant dit notari Massanet, Bartolomé Vich Cañellas vengué una porció de 200 m² per preu de 125 pessetes al picapedrer Jorge Vich Ponsell, qui mitjançant escriptura de 14 de juny de 1933 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 300 pessetes a José Sellés Albert, veïnat de Larraix (Marroc). Al mateix acte José Sellés Albert adquirí de Bartolomé Vich Cañellas per preu de 200 pessetes una porció de 109 m² contigua a l’anterior i les agrupà sota una mateixa finca registral (RP6, 14950-terme, 1a-2a; RP6, 15942-15943-terme, 1a).
El 25 de maig de 1935 davant dit notari Massanet, Bartolomé Vich Cañellas vengué una porció de 165 m² per preu de 200 pessetes al picapedrer Jorge Vich Ponsell, qui mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1947 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent la vengué per preu de 2.000 pessetes al matrimoni Gabriel Alomar Cifre i Paula Buades Gomila, els quals el 5 de setembre de 1955 davant el notari Jorge Roura Rosich manifestaren que hi havien fet edificar una casa de tres plantes, terrat, cotxeria i jardí marcada amb els nombres 171 i 173 del carrer del Teniente Mulet (RP6, 17016-terme, 1a-3a).
El 21 de desembre de 1935 davant dit notari Massanet, Bartolomé Vich Cañellas vengué una porció de 165 m² per preu de 200 pessetes al picapedrer Bartolomé Vich Ponsell, qui mitjançant escriptura de 8 de novembre de 1947 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent la vengué per preu de 2.000 pessetes a l’agent comercial Mauro Piñeiro Abad (RP6, 17230-terme, 1a-2a).
El 26 de març de 1940 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Bartolomé Vich Cañellas vengué diverses porcions de terreny amb edificacions per preu de 6.050 pessetes als germans Jorge i Bartolomé Vich Ponsell (RP6, 20215-terme, 1a).
Al mateix acte Bartolomé Vich Cañellas manifestà que després de les dessusdites segregacions la propietat havia restat reduïda a una peça de terra de 462,3 m² damunt la qual havia fet edificar una casa composta de quatre habitatges superposats marcada amb el nombre 81 del carrer de la Bonanova (RP6, 9860-terme, 6a).
El 20 d’agost de 1877 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, vengué al conrador Lorenzo Arrom Oliver, veïnat de la vila de Llubí, per preu de 1.000 pessetes una porció de 300 destres procedent del trast nombre 408 que comprenia una caseta. Confrontava al nord amb el camí del Retiro; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb terres de Jaime Massot, Miguel Muntaner i Gaspar Vidal, i a l’oest, amb terres accessòries del castell de Bellver corresponents al Patrimoni de la Corona. La travessava el camí de la Bonanova (RP6, 3038-terme, A-1a).
Mitjançant escriptura de 25 d’octubre de 1886 autoritzada pel notari Juan Planas Palou, Lorenzo Arrom Oliver vengué la propietat per preu de 899 pessetes a Gaspar Vidal Vidal, prevere i canonge, qui la destinà a la venda en trasts. Aleshores confrontava al nord amb el camí del Retiro i terres d’Antonio Buenaventura Serra; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb terres de dit Buenaventura, Antonio Ribas, José Seguí i el comprador, i a l’oest, amb terreny del castell de Bellver (íd., 2a).
El 16 d’agost de 1887 davant el notari Juan Planas Palou, Gaspar Vidal Vidal vengué al metge Pedro Jaume Matas per preu de 400 pessetes una porció de 80 destres que confrontava al nord amb el camí del Retiro; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb terreny del castell de Bellver (RP6, 5221-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 23 de març de 1892 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Pedro Jaume Matas vengué la propietat per preu de 400 pessetes a María Monserrat Vidal (íd., 2a).
María Monserrat Vidal, veïnada de l’arraval de Santa Caterina, morí el 22 de març de 1909 amb testament que havia disposat el mateix dia davant dit notari Alcover, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus tres únics fills: Margarita (casada amb Rafael Requeni Fornés), Apolonia (casada amb Gaspar Font Caracciolo) i Bartolomé Amengual Monserrat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1911 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa que hi feu construir la difunta (íd., 7a).
Amb escriptures de 10 d’agost i 5 de setembre de 1911 autoritzades per dit notari Alcover, els germans Amengual Monserrat vengueren la propietat per preu de 5.650 pessetes a Bartolomé Sastre Mas, qui l’11 de gener de 1912 davant el notari Miguel Pons Pons la vengué pel mateix preu a Bartolomé Sastre Simonet (íd., 8a-10a).
Bartolomé Sastre Simonet morí als 39 anys el 8 d’agost de 1912 amb testament que havia ordenat el 10 de gener anterior davant dit notari Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Magdalena, María i Juan Sastre Bestard, i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, María Bestard Bestard. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
L’11 de març de 1919 davant dit notari Pons, María Bestard Bestard vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Luis Estarás Balaguer, qui mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1921 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons la vengué pel mateix preu a José de las Cuevas Quevedo Pérez. Aleshores comprenia una casa marcada amb el nombre 27 del carrer del Polvorín (íd.: 12a, 15a).
El primer de març de 1922 davant el notari Juan Bauzá Clar, José de las Cuevas Quevedo Pérez vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes al sabater Martín Sintes Feliu, qui mitjançant escriptura de 7 de març de 1923 autoritzada per dit notari la vengué per mitjà de la seva dona, María de las Cuevas Quevedo Palmer, pel mateix preu al comerciant Bartolomé Amengual Dalmau (íd., 16a-17a).
Bartolomé Amengual Dalmau morí el 21 de novembre de 1941 amb testament que havia disposat el 23 d’octubre anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Magraner García (†2-11-1944), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Eulalia, Antonia, Nicolás i Catalina Amengual Magraner. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de desembre següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa i cotxeria marcada amb el nombre 27 del carrer del Polvorín (íd., 20a).
El 17 de maig de 1945 davant dit notari Alemany, els germans Amengual Magraner es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Nicolás, qui mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1950 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 10.000 pessetes a la seva germana Catalina, casada amb Miguel Mercadal Sans (íd., 22a-23a).
El 24 d’agost de 1951 davant el notari José Masot Novell, Catalina Amengual Magraner vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes al metge Antonio Albertí Vanrell, qui mitjançant escriptura de 4 de juliol de 1953 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 24.000 pessetes al comerciant Nicolás Amengual Magraner (íd., 24a-25a).
Nicolás Amengual Magraner morí el 12 de juny de 1963 amb testament que havia ordenat el 8 d’agost de 1939, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Jerónima Cerdá Mayol. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 57 del carrer del Polvorín (íd., 30a).
Jerónima Cerdá Mayol feu enderrocar les edificacions existents i damunt la parcel·la feu construir la primera fase d’un edifici consistent en el bloc A, de planta baixa i 11 pisos (íd., 31a).
El 20 d’agost de 1887 davant el notari Juan Planas Palou, Gaspar Vidal Vidal vengué al matrimoni Antonio Frau Antich i Margarita Gual Garcías per preu de 300 pessetes una porció de 20 destres que confrontava al nord amb el camí del Retiro; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la propietat de Juan Barceló Obrador, i a l’oest, amb la propietat de Francisco Miquel Vicens (RP6, 5224-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1913 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonio Frau Antich i Margarita Gual Garcías vengueren la propietat per preu de 300 pessetes al seu fill, Miguel Frau Gual, picapedrer (íd., 7a).
El 22 de desembre de 1924 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Miguel Frau Gual vengué la propietat per preu de 900 pessetes a Ponciano Roldán Muntaner, qui mitjançant escriptura de 23 d’abril de 1966 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol la donà a Tomás Roldán Raynaud. Aleshores estava marcada amb el nombre 49, abans 23, del carrer del Polvorín, abans camí del Retiro (íd., 9a-10a).
El 20 d’agost de 1887 davant el notari Juan Planas Palou, Gaspar Vidal Vidal vengué al mariner Francisco Miquel Vicens, casat amb Francisca Rotger Ferrer, per preu de 300 pessetes una porció de 20 destres que confrontava al nord amb el camí del Retiro; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la propietat d’Antonio Frau Antich i Margarita Gual Garcías, i a l’oest, amb la propietat de Pedro Jaume Matas (RP6, 5225-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1940 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Francisco Miquel Vicens vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Guillermo Mateu Busquets. Aleshores comprenia dues cases de planta baixa (íd., 9a).
El 5 de gener de 1962 davant el notari José Clar Salvá, Guillermo Mateu Busquets, marí jubilat, vengué la propietat per preu de 8.650 pessetes al capità de fragata Guillermo Mateu Roldán. Aleshores estava marcada amb el nombre 53 del carrer del Polvorín (íd., 11a).
El 20 d’agost de 1887 davant el notari Juan Planas Palou, Gaspar Vidal Vidal vengué al jornaler Juan Barceló Obrador per preu de 300 pessetes una porció de 20 destres que confrontava al nord amb el camí del Retiro; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb la propietat d’Antonio Frau Antich i Margarita Gual Garcías (RP6, 5226-terme, 1a).
Juan Barceló Obrador, natural de Felanitx i veïnat de Palma, morí als 70 anys el 22 de gener de 1896 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan, María, Francisca, Isabel, Margarita (casada amb Jaime Noguera Bernad) i Catalina Barceló Mas, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Francisca Mas Nicolau. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Amb escriptures de 26 de març de 1897 i 4 de juliol de 1900 autoritzades pel notari José Alcover Maspons vengueren la propietat per preu de 1.375 pessetes a Domingo Pérez Bauzá (íd., 6a).
El 23 d’octubre de 1924 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Domingo Pérez Bauzá vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Ponciano Roldán Muntaner. Aleshores comprenia una casa de dos aiguavessos, soterrani, planta baixa, jardí i corral que hi feu construir el venedor (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 23 d’abril de 1966 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, Ponciano Roldán Muntaner donà aquesta i altres tres propietats als seus fills Catalina, Blanca i Tomás Roldán Raynaud destinant aquesta finca a Tomás. Altres fills del donant eren Teresa (recepcionista), Alejandro (marí) i Ponciano. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 47, abans 21, del carrer del Polvorín (íd., 8a).
El 9 de gener de 1896 davant el notari José Alcover Maspons, Gaspar Vidal Vidal vengué al pintor Jaime Bujosa Vidal per preu de 250 pessetes una porció de 255,2 m² que confrontava al nord amb el camí del Retiro; al sud i a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb la propietat d’Antonio Buenaventura Serra (RP6, 6681-terme, 1a).
Jaime Bujosa Vidal morí als 51 anys el 13 de març de 1928 amb testament que havia disposat el 14 de juliol de 1903 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Concepción, Jaime (pintor) i Magdalena Bujosa Bauzá, i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Bauzá Bauló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juny següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Aleshores la propietat comprenia una casa que hi feu construir el difunt (íd., 3a).
Francisca Bauzá Bauló morí el 28 de novembre de 1938 i la propietat se l’adjudicà Jaime Bujosa Bauzá mitjançant escriptura de 2 de març següent autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach (íd., 4a).
Jaime Bujosa Bauzá morí el 8 d’octubre de 1943 amb testament que havia disposat el 17 d’agost de 1928 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María de las Mercedes Bernat Verí Moll, i propietària, la seva pubila, Francisca Bujosa Bernat Verí, casada amb Bartolomé Salvá Torres. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de desembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 7 del carrer del Polvorín (íd., 5a).
El 7 de novembre de 1896 davant el notari José Alcover Maspons, Gaspar Vidal Vidal vengué a Francisca Moragues Garcías per preu de 200 pessetes una porció de 357,14 m² que confrontava al nord amb el camí del Retiro i terrenys del castell de Bellver; al sud i a l’oest, amb terreny romanent al venedor, i a l’est, amb la propietat d’Antonio Ribas (RP6, 6841-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 de gener de 1899 autoritzada per dit notari Alcover, Francisca Moragues Garcías vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes al porter Juan Cabot Albertí. Aleshores comprenia una casa de planta baixa que hi feu construir la venedora, la qual estava marcada amb el nombre 5 del carrer del Polvorín (íd., 3a).
Juan Cabot Albertí morí als 56 anys el 15 de novembre de 1906 amb testament que havia disposat el 17 de setembre de 1904 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Homar Darder (†22-10-1921), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Mateo, Juan (veïnat de Madrid) i Catalina Cabot Homar (casada amb Jorge Joy Coll). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
El 14 de març de 1922 davant dit notari Socías, els germans Cabot Homar es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Mateo (íd., 7a).
Mateo Cabot Homar morí sense testar el 21 d’octubre de 1937, i en acte de 10 de maig següent dictat per Venancio Catalán Antón, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Juan Bennásar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Catalina, María i Juan Cabot Llompart (militar), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Llompart Alou (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 8 de març de 1949 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán vengueren la propietat per preu de 6.000 pessetes al matrimoni José Alonso Forteza Forteza i Teresa Méndez Fernández en usdefruit i als germans María i José Alonso Forteza Méndez en nua propietat. Aleshores estava marcada amb el nombre 25 del carrer del Polvorín (íd., 9a).
El 16 de juny de 1897 davant el notari José Socías Gradolí, Gaspar Vidal Vidal vengué al matrimoni Bernardino Rosselló Sampol i Maciana Clar Cirerol, jornalers, per preu de 750 pessetes una porció de 360,5 m² que comprenia una casa d’un aiguavés. Confrontava al nord amb la propietat de Francisca Moragues Garcías; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb un carreró, i a l’oest, amb terra i casa romanent (RP6, 6975-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 13 de maig de 1901 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bernardino Rosselló Sampol i Maciana Clar Cirerol adquiriren de Gaspar Vidal Vidal per preu de 300 pessetes una porció de 388 m² que confrontava al nord amb la propietat dels compradors; al sud, amb el camí de la Bonanova; a l’est, amb terreny romanent al venedor, i a l’oest, amb la propietat de Luis Palmer Coll (RP6, 7682-terme, 1a).
El 3 d’agost de 1904 davant dit notari Font, Bernardino Rosselló Sampol i Maciana Clar Cirerol agruparen ambdues porcions sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 748,5 m², comprenia una casa d’un aiguavés i confrontava a l’oest amb un carreró i les propietats de Claudio Cortés Pomar i Luis Palmer Coll (RP6, 8331-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1912 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Bernardino Rosselló Sampol i Maciana Clar Cirerol vengueren la propietat per preu de 1.500 pessetes a Bartolomé Vich Quetglas. Aleshores confrontava al nord amb la propietat dels hereus de Juan Cabot Albertí; al sud, amb el camí de la Bonanova; a l’est, amb la casa i terra de Margarita Martín March, i a l’oest, amb un carreró i la propietat de Luis Palmer Coll (íd., 3a-4a).
Bartolomé Vich Quetglas morí el 3 de febrer de 1946 amb testament que havia disposat el 20 de juny anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Monserrat Oliver (†2-10-1948), i propietaris en parts iguals, les seves filles: María (casada amb Antonio Salas Mulet), Francisca (casada amb José Sellés Ros), Catalina i Juana Vich Monserrat (casada amb Antonio Martí Oliver). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia dues cases: una d’antiga d’un aiguavés i una de recent construcció, les quals estaven marcades amb el nombre 82 del camí de la Bonanova (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1950 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, les germanes Vich Monserrat es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren María i Catalina (íd., 6a).
María Vich Monserrat morí el 25 de desembre de 1962 amb testament que havia ordenat el 24 de gener de 1950 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què nomenà hereu el seu home, Antonio Salas Mulet (†11-11-1962), amb substitució que tengué efecte per premoriència a favor de la seva pubila, Paula Salas Vich, la qual acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 25 de setembre de 1964 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 8a).
El primer de febrer de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Gaspar Vidal Vidal vengué al prevere Claudio Cortés Pomar per preu de 1.000 pessetes una porció de 300 m² que comprenia una casa d’un aiguavés, corral, cisterna, aljub i altres dependències. Confrontava al nord amb la propietat de Jaime Bujosa Vidal; a l’est, amb un carreró, i al sud i a l’oest, amb terreny romanent al venedor (RP6, 7111-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 2 de juliol de 1908 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Claudio Cortés Pomar cedí la propietat al matrimoni Antonio Matas Sureda i Magdalena Valls Forteza, servents, per la quantitat de 2.320 pessetes, que era l’import del salari pels serveis prestats pel matrimoni al venedor (íd., 3a).
El 21 d’agost de 1909 davant el notari José Socías Gradolí, Antonio Matas Sureda i Magdalena Valls Forteza vengueren la propietat per preu de 1.000 pessetes al comerciant Pedro Antonio Gazá Oliver (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1931 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Pedro Antonio Gazá Oliver vengué aquesta i una altra propietat per preu global de 25.000 pessetes al matrimoni Cristóbal Rigo Mir, comerciant, i María López Tejeiro Masip, residents a Múnic (íd., 7a).
El 30 de juny de 1955 davant el notari José Masot Novell, Cristóbal Rigo Mir i María López Tejeiro Masip vengueren la propietat per preu de 22.200 pessetes a Francisco de Fuertes Ballester. Aleshores confrontava a l’est amb el carreró nombre 123 (íd., 9a).
El 13 d’abril de 1901 davant el notari José Alcover Maspons, Gaspar Vidal Vidal vengué al prevere Luis Palmer Coll per preu de 1.000 pessetes una porció de 40 destres que comprenia dues cases de planta baixa. Confrontava al sud amb el camí de la Bonanova, i al nord, a l’est i a l’oest, amb terreny romanent al venedor (RP6, 7661-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1902 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Luis Palmer Coll adquirí de Gaspar Vidal Vidal per preu de 50 pessetes una porció de 416 m² que confrontava al nord amb la propietat d’Antonio Buenaventura Serra; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la propietat del comprador, i a l’oest, amb la propietat de Magdalena Llompart Contestí (RP6, 7965-terme, 1a).
El 30 de març de 1903 davant el notari Rafael Togores Palou, Luis Palmer Coll adquirí de Magdalena Llompart Contestí, filla de Juan Llompart Perelló, veïnat de Llubí, per preu de 500 pessetes una porció de 2.722,5 m² plantada de figueres i ametlers. La venedora la tenia per compra a Gaspar Vidal Vidal per preu alçat de 100 pessetes mitjançant escriptura de 6 de maig anterior autoritzada pel mateix notari. Confrontava al nord amb la propietat d’Antonio Bonafé; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la propietat del comprador, i a l’oest, amb la propietat d’Antonia Amengual Campins (RP6, 7851-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 24 de juny de 1912 autoritzada per dit notari Togores, Luis Palmer Coll vengué a Pedro Antonio Gazá Oliver per preu de 200 pessetes una porció de 944,08 m² que confrontava al nord amb la propietat d’hereus d’Antonio Bonafé; al sud, amb terreny romanent al venedor; a l’est, amb la propietat del comprador, i a l’oest, amb la propietat d’Antonia Amengual Campins (RP6, 9863-9864-terme, 1a).
Luis Palmer Coll morí cap als 70 anys el primer de desembre de 1927 amb testament que havia disposat el 17 d’octubre anterior davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva neboda Margarita Rubí Palmer, casada amb Juan Estarás Mayol, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 2.194,11 m² i comprenia dues cases de planta baixa i alts (RP6, 7661-terme, 2a; RP6, 7851-terme, 3a; RP6, 7965-terme, 2a; RP6, 2984-III, 1a).
El 30 de setembre de 1931 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Pedro Antonio Gazá Oliver vengué aquesta i una altra propietat per preu global de 25.000 pessetes al matrimoni Cristóbal Rigo Mir, comerciant, i María López Tejeiro Masip, residents a Múnic. Aleshores ocupava una superfície de 955,08 m² (RP6, 9865-terme: 1a, 3a).
Mitjançant escriptura de 26 de març de 1956 autoritzada pel notari José Masot Novell, Cristóbal Rigo Mir i María López Tejeiro Masip vengueren la propietat per preu d’11.400 pessetes a Fernando Cosmelli Esteva. Aleshores confrontava al nord amb la propietat de María de los Dolores Maroto Coll, casada amb el comprador, i a l’est, amb la propietat de Francisco de Fuertes Ballester (íd., 6a).
El 6 de desembre de 1901 davant el notari Mateo Jaume Servera, Gaspar Vidal Vidal vengué a Margarita Casellas Bisquerra, veïnada d’Artà, per preu de 300 pessetes una porció de 690,08 m² que comprenia una casa i hortet que tenia entrada pel camí del Retiro. Confrontava al nord amb la propietat de Juan Cabot Albertí; al sud, amb el carrer de la Bonanova; a l’est, amb la propietat de José Borrás, i a l’oest, amb la propietat de Bernardino Rosselló Sampol i Maciana Clar Cirerol (RP6, 7785-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 de març de 1903 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Margarita Casellas Bisquerra vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Margarita Martín March, casada amb Miguel Ferrer Gomila (íd., 2a).
Margarita Martín March morí el 27 de març de 1945 amb testament que havia disposat el 16 de novembre anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu el seu pubil, Juan Ferrer Martín, boter, qui mitjançant escriptura de 2 d’agost següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets vengué la propietat per preu de 20.250 pessetes a Blanca Raynaud Bernat Verí, casada amb Ponciano Roldán Muntaner (íd., 4a-5a).
El 2 de desembre de 1964 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Blanca Raynaud Bernat Verí vengué una porció de 456,8 m² amb la casa a José Mascaró Morey (íd., 6a; RP6, 3904-III, 1a).
Mitjançant escriptura de 23 d’abril de 1966 autoritzada per dit notari Massanet, Blanca Raynaud Bernat Verí manifestà que damunt la porció restant, de 233,28 m², havia fet edificar una casa de semisoterrani dividit en dues cotxeries, planta principal destinada a habitatge, terrassa, jardí i pis destinat a habitatge, la qual estava marcada amb el nombre 170 del carrer del Teniente Mulet. La seva filla Teresa Roldán Raynaud s’adjudicà el pis amb la terrassa annexa, i el seu fill Ponciano Roldán Raynaud, la resta, ço és, el semisoterrani i la planta principal (RP6, 7785-terme, 7a).
El 2 de juny de 1902 davant el notari José Socías Gradolí, Gaspar Vidal Vidal vengué a María Mesquida Busquets per preu de 750 pessetes una porció de 1.053 m² que comprenia una casa i corral marcada amb el nombre 15 del carrer del Polvorín. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la propietat d’Antonia Amengual Campins, i a l’oest, amb la propietat de Miguel Bauzá (RP6, 7871-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 d’agost de 1905 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, María Mesquida Busquets vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Eulalia Aguiló Piña (íd., 2a).
El 19 de novembre de 1915 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Eulalia Aguiló Piña vengué la propietat per preu de 2.500 pessetes a Antonia Sansó Sagrera, casada amb Pablo Valls Pomar. Aleshores estava marcada amb el nombre 19, abans 15, del carrer del Polvorín (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 2 d’abril de 1935 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Antonia Sansó Sagrera vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Antonio Andreu Obrador (íd., 4a).
El 30 de novembre de 1957 davant el notari José Clar Salvá, Antonio Andreu Obrador donà aquesta i una altra propietat a les seves filles: Francisca (casada amb Rafael Moragues Enseñat) i María Andreu Cañellas (casada amb Raimundo Burguera Verdera) (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 13 de maig següent autoritzada per dit notari Clar la propietat se l’adjudicà Francisca Andreu Cañellas, qui el 10 d’octubre de 1959 davant el notari Francisco Servera Amengual la vengué per preu de 75.000 pessetes a l’apotecari Antonio Nadal Ros. Aleshores comprenia un edifici de semisoterrani, planta baixa, pis i corral o jardí marcat amb el nombre 45, abans 19, del carrer del Polvorín (íd.: 6a, 9a).
El 29 d’agost de 1877 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Lorenzo Guasp Riera, com a apoderat de José Villalonga Jordá, establí a Margarita Oliver Seguí, casada amb Ramón González Sánchez, el trast nombre 131, de 15 destres. Confrontava al nord amb el trast nombre 130, d’Antonio Nadal Oliver; al sud, amb el trast nombre 132, de José Bosch Palliser; a l’est, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample, i a l’oest, amb el trast nombre 117, de dit Nadal. No es pagà preu d’entrada però es creà un cens reservatiu de 3 lliures damunt un capital de 60 lliures quitable al for de 5% i pagador el 8 de setembre (RP6, 3081-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 20 de setembre de 1886 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Margarita Oliver Seguí vengué la propietat per preu de 1.250 pessetes al marí Andrés Far Gordiola, casat amb la jornalera María Serra Colom (íd., 4a).
El primer d’octubre de 1942 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Andrés Far Gordiola vengué la propietat per preu de 3.600 pessetes a Coloma Planas Roca. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i corral que hi feu construir el venedor, la qual estava marcada amb el nombre 20 del carrer de la Infanta (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 21 de desembre de 1963 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Coloma Planas Roca donà la propietat a la seva filla Rafaela Albertí Planas (íd., 9a).
El terme de Palma 