Son Palmer

Son Solell, Can Cera

El nucli primitiu de la Vileta nasqué a partir del desmembrament d’aquesta propietat, que, a pesar de la coincidència toponímica, no té res a veure amb el rafal de Son Palmer que se situava a l’altra banda del camí de Puigpunyent. Prengué nom de la família Palmer, àlies Solell, qui en fou propietària entre els segles XVI-XVIII. Desconeixem l’origen de l’altra denominació.

Les notícies més antigues que en tenim són de l’any 1507, quan el doctor en lleis Joan Garcia vengué la propietat (abans vinya) a Rafel Despí mitjançant escriptura autoritzada pel notari Arnau Llitrà. El 9 d’agost de 1535 davant el notari Pere Suaris, Antonina, viuda i hereva de Rafel Despí, establí la propietat als conradors Jeroni i Bartomeu Serra. Aleshores feia partió amb el camí de Puigpunyent, la vinya del doctor en lleis Joanot Garcia i la vinya d’Antoni Busquets. En l’establiment anaven compresos els arreus de la vinya, que consistien, entre d’altres, en un cup i dues botes grans (ARM, Not. S-1193, f. 84v).

Mitjançant escriptura de 5 de gener de 1540 autoritzada pel notari Miquel Roig, Jeroni Serra reté la propietat a dita Antonina, qui al mateix acte la hi tornà a vendre juntament amb el domini directe (ARM, ECR-1103, f. 74).

Mitjançant sengles escriptures de 5 de maig de 1565 i 10 de novembre de 1567 autoritzades pel notari Guillem Carreres, Jeroni Serra vengué el domini útil i el domini directe de la propietat al conrador Sebastià Palmer, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578: «Rafal de Sebastià Palmer, set-centes sinq.ᵗᵃ liures» (íd.; ARM, D-1251, f. 148).

El 10 de gener de 1588 Sebastià Palmer capbrevà la propietat declarant que era tenguda sots alou propi i que feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, un camí pel qual s’anava a la vinya dels hereus de Guillem Roca (antigament de Gaspar Nicolau), la vinya dels hereus del doctor en drets Joan Garcia i la vinya d’Antoni Busquets (ARM, ECR-1103, f. 74).

Sebastià Palmer testà el 29 de juny de 1609 davant el notari Baltasar Sala i nomenà hereu universal el seu fill Bartomeu, qui el 12 de desembre de 1631 establí el domini útil de la propietat al conrador Gabriel Tou imposant un cens reservatiu de 24 lliures. Aleshores ocupava una superfície de 16 quarterades i comptava amb una edificació. Prestava 9 lliures cens a Antoni Serralta i 7 lliures 12 sous cens als hereus del doctor en medicina Miquel Santandreu. En una data que desconeixem Gabriel Tou reté la propietat (ARM, Not. V-489, f. 143).

El 23 d’abril de 1640 es redactà l’inventari de béns de Bartomeu Palmer a instància de la viuda, Magdalena Tou, en reserva dels drets dotals. El patrimoni del difunt consistia únicament en el rafal de Son Palmer, que aleshores ocupava una superfície de 16 quarterades, tenia cases edificades i se situava devora el rafal del prevere Jaume Vich, del qual se separava pel camí de Puigpunyent (ARM, ECR-1148, f. 67; ARM, Not. 5416, f. 80).

Després de la mort de Bartomeu Palmer, els seus tres fills es dividiren l’herència paterna: Sebastià s’adjudicà una peça de terra d’unes 6 quarterades que feia partió amb el camí de Puigpunyent i el rafal de Son Ceba (de Jordi Fortuny); Arnau, una peça de terra de 3 quarterades que feia partió amb el camí de Puigpunyent i el rafal de Son Puig, i Bartomeu, una peça de terra de 3 quarterades que feia partió amb el rafal de Son Ceba mitjançant carreró, el rafal de Son Puig (d’Eleonor Torrella) i el camí de Puigpunyent (ARM, ECR-1151: f. 159v, 160).

La porció que correspongué a Sebastià Palmer cal identificar-la amb el que posteriorment es denominarà Son Solell. Aquest morí sense testar el 25 de febrer de 1685 i deixà quatre fills: Bartomeu, Francesc, Sebastià i Margarita, casada amb Miquel Mayans. El 10 de març de 1690 davant el notari Joan Marc Reinés, els germans Sebastià i Bartomeu ajustaren les seves pretensions. Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1706 autoritzada pel notari Miquel Serra Cerdà, els seus fills Bartomeu i Francesc (documentat aquest darrer amb el malnom de Solell) es dividiren la propietat.

Arnau Palmer morí intestat el mes de setembre de 1681 i deixà dues filles, Magdalena i Margarita, les quals es dividiren la propietat el 4 de maig de 1704. Magdalena s’adjudicà una peça de terra d’1 quarterada i 3 quartons, i Margarita, una casa de dos aiguavessos que hi havia edificat son pare i una peça de terra d’1 quarterada i 1 quartó que feia partió amb terres de Son Puig (del comte de Montenegro), terres de Bartomeu Palmer i terres del rafal de Son Fonoll (d’Esteve Conrado) (ARM, Not, S-698, f. 195).

Magdalena Palmer es casà amb Jaume Mayans i en fou fill i hereu Arnau, qui el 27 d’abril de 1718 capbrevà la propietat declarant que feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres de Nicolaua Cañellas de la mateixa procedència i la peça de terra de Margarita Palmer. Entre 1740-42 Arnau Mayans Palmer establí diversos trasts que donaren lloc al primer nucli urbanitzat de la Vileta (ARM, Not. Ll-385: f. 102v, 104; ARM, Not. Ll-386: f. 47, 57).

Margarita Palmer es casà amb Josep Mayans i en foren fills Bartomeu, Magdalena, Margalida, Caterina i Arnau, els quals capbrevaren la propietat declarant que ocupava una superfície d’1 quarterada i 1 quartó i que feia partió amb el rafal de Son Puig (del comte de Montenegro), terres de Bartomeu Palmer i terres d’Arnau Mayans (ARM, ECR-1152, f. 112v).

Bartomeu Palmer testà el 16 de juny de 1683 davant el notari Gabriel Ribas i nomenà hereu universal el seu fill Bartomeu, qui capbrevà (1719) la propietat declarant que feia partió amb el rafal de Son Ceba, terres de Son Puig (del comte de Montenegro), el camí de Puigpunyent i terres de la mateixa procedència (íd., f. 1).

Les successives divisions que es produïren al començament del segle XVIII determinaren la formació del barri de la Vileta. Pràcticament alhora s’observa un procés de substitució toponímica pel qual Son Palmer és reemplaçat progressivament per Son Solell. El primer antropotopònim feia referència al llinatge de la família, i el segon, al malnom (ARM, Not. M-1898, f. 214).

A mitjan segle XVIII les propietats n’havien vist minvada la superfície de forma considerable a causa de les divisions i establiments. Així, el 15 de maig de 1752 els germans Jaume, Francesc, Margalida, Sebastiana i Magdalena Garau Mayans (fills de Joan i de Margalida) declaraven tenir i posseir 1 quartó i mig de terra; Magdalena Perelló tenia una peça de terra d’1 quartó; Miquel Font, una altra peça de terra de la mateixa superfície, i Magdalena Mayans, una altra peça de terra d’1 quartó i mig. D’altra banda, Margalida Gil era propietària de tres peces de terra amb cases: una d’1 quarterada i 1 quartó, una altra d’1 quarterada i una altra de 3 quarterades i 3 quartons, que eren, realment, el que restava de l’antic rafal de Son Palmer, al qual s’afegiren algunes peces de terra contigües que havia adquirit Nicolaua Cañellas i que ja eren conegudes com a Son Solell. Malgrat aquest procés d’establiment, en el decenni de 1780 encara hi havia propietats que conservaven bona part de la seva superfície, com per exemple la de Bartomeu Palmer, que el 1783 encara ocupava la mateixa extensió de 2 quarterades i mitja que quan la capbrevà el seu avi el 1718 (ARM, ECR-1119, f. 903-907v; ARM, Not. 2153, f. 511; ARM, ECR-1156, f. 62v).

Entre la segona meitat del segle XVIII i el principi del XIX Son Solell començà a esser establida en petits trasts de terra. Malgrat això, segons l’Apeo (1818), la propietat encara ocupava una superfície de 4 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i n’era propietari Francesc Calafell, el qual, a més a més, hi tenia 14 cases i una altra casa i corral a la part denominada Can Fred, valorat tot en 6.600 lliures (ARM, D-1530, f. 200).

A la primera meitat del segle XIX un dels majors propietaris de terra procedent de Son Solell era el matrimoni format per Pere Joan Calafell Gil i Margalida Palmer. Pere Joan era fill de Francesc Calafell, Roca, i de Margalida Gil (filla de Jaume), la qual era viuda en primeres núpcies de Sebastià Palmer. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Francisco, Antonio, Margarita, Juana Ana i Catalina Calafell Palmer (†1835). Pere Joan Calafell Gil morí el 12 de gener de 1814 amb testament que havia ordenat el 17 d’agost de 1801 davant el notari Rafel Rosselló Cladera. Margalida Palmer morí el 27 d’octubre de 1847 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 3 de juny de 1840 i el 26 de maig de 1844 davant el notari Gabriel Oliver Salvà (ARM, Not. 6021, f. 201v).

Mitjançant escriptura de 16 d’octubre de 1849 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, els germans Francisco, Antonio, Margarita i Juana Ana Calafell Palmer i Eleonor Suau Calafell (†1876) —filla de Bartolomé i de la difunta Catalina Calafell Palmer (†1835)— es repartiren els béns de les herències paterna i materna. Francisco s’adjudicà una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 6 destres amb tres cases. Antonio s’adjudicà una peça de terra de 267 destres que confrontava amb terra del seu germà Francisco, terra de la seva neboda Eleonor Suau i un camí d’establidors; una altra peça de terra de 267 destres que confrontava amb terres de la seva germana Juana Ana, les d’Eleonor Suau, cases i terra de Miguel Porcel i un camí d’establidors; i una peça de terra de devers 1 quartó amb cases que confrontava amb Son Putxet, terres i cases que foren de Gabriel Sastre, terra dels hereus de Margalida Mayans i terra dels hereus de Bartomeu Mayans. Margarita s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i 69 destres amb cases que confrontava amb el camí de Puigpunyent, terra del seu germà Francisco, terra del seu germà Antonio i terres de Miguel Porcel. Juana Ana s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i 13 destres amb cases que confrontava amb el camí de Puigpunyent, terres del seu germà Francisco, terres d’Isabel María Garcías i terres d’establidors; i una altra peça de terra d’1 quartó i 13 destres que confrontava amb el camí de Son Roca, terra del seu germà Antoni, terra de Miguel Porcel i terres d’altres establidors. Eleonor s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i 13 destres que confrontava amb terres dels seus oncles Antonio i Francisco Calafell i un camí d’establidors (íd.).

En els anys posteriors establiren les seves porcions i contribuïren així a la configuració de la barriada, denominada popularment el Patatí.

Les terres que s’adjudicà Francisco Calafell Palmer eren conegudes, totalment o parcialment, amb la denominació de «Can Cera, antes Son Soley y anteriormente Son Palmer» i confrontaven amb el camí de Puigpunyent o de la Vileta i el camí del Serral. Entre 1849-61 establí uns 200 destres en petits trasts de terra. En foren compradors Damián Cabrer Barceló, Catalina Calafell, Antonio Palmer Lladó, Francisca Cañellas Ramón, Francisco Bosch Morey i Catalina Palmer Porcel. Francisco Calafell Palmer es casà amb Juana Ana Femenía Ribas i en foren fills Pedro Juan (sabater), María, Margarita (casada amb Melchor Pascual Pons), Catalina (casada amb el picapedrer Antonio Palmer Lladó) i Juana Ana (†1923), casada amb Andrés Gelabert Borrás. Morí el 29 de setembre de 1861 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Pedro Juan. La viuda, Juana Ana Femenía Ribas, segregà (1862-67) un total de 147 destres en petits trasts que foren adquirits pel fonedor Clemente Rubí Alemany, María Teresa Aguiló Valls (casada amb Francisco Cortés Aguiló), el teixidor Lorenzo Jaume Payeras, el pedagog Sebastián Font Martorell i Antonio Palmer Lladó, gendre de la venedora. Així mateix, mitjançant escriptura de 30 de novembre de 1862 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Juana Ana Femenía Ribas i el seu fill Pedro Juan entregaren a les germanes Margarita, Catalina i Juana Ana Calafell Femenía tres peces de terra de 54, 50 i 32 destres, respectivament, en pagament de la llegítima paterna (RP2, 1282-terme).

Pedro Juan i María Calafell Femenía vengueren (1867-72) un total de 82 destres en trasts situats al camí de Son Roca. En foren compradors el mestre d’obres Pedro José Oliver Ferragut, el conrador Francisco Nadal Bosch i el picapedrer Antonio Palmer Lladó (RP2: 860-terme, 1295-terme, 2055-terme).

Margarita Calafell Femenía tenia les següents porcions procedents de Can Cera o Son Solell: 1) un trast de 12 destres que adquirí (1856) de son pare en pagament a compte de la llegítima paterna que li espectava, 2) la peça de terra de 54 destres que li entregaren (1862) sa mare i el seu germà Pedro Juan en pagament de la llegítima paterna i 3) una peça de terra de 45 destres que adquirí (1868) del conrador Francisco Nadal Bosch a títol de cessió per retracte i que aquest havia comprat (1867) als germans Pedro Juan i María Calafell Femenía. Margarita Calafell Femenía es casà amb Melchor Pascual Pons i en foren fills Francisco i José. Morí als 54 anys el 21 de novembre de 1877. D’altra banda, Melchor Pascual Pons era propietari de dues peces de terra que sumaven una superfície de 704,3 m² i que havia adquirit de Francisco (1861) i Margarita Calafell Palmer (1871). Mitjançant escriptura de 14 de desembre de 1894 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Melchor Pascual i els seus fills vengueren totes les dessusdites peces de terra per preu global de 9.850 pessetes a l’industrial Francisco Miret Gili, qui mitjançant escriptures de 3 de febrer i 17 de maig de 1899 autoritzades pel notari José Socías Gradolí adquirí de Francisca Perelló Martínez i de Margarita Sabater Roig, respectivament, sengles peces de terra de 333 m² i 233 m² per preu global de 500 pessetes. Francisco Miret Gili les agrupà sota una mateixa finca registral que consistia en una peça de terra de 3.000 m² tancada de paret amb dues cases, una altra en construcció i jardí. Confrontava a l’est amb la casa de Miguel Suau i els patis d’Isabel Morey; a l’oest, amb terra d’hereus d’Andrés Gelabert; al nord, amb un camí d’establidors (ara carrer del Lliri) on treia portal, terra de Jerónima Roca i terra de Margarita Estelrich, i al sud, amb terra d’hereus d’Andrés Gelabert, el corral de la casa de Juan Font Feliu i una via pública (ara carrer del Foc) on tenia el portal d’entrada. Miret la vengué per preu de 4.000 pessetes al dentista Antonio Reinés Font mitjançant escriptura de 16 de gener de 1917 autoritzada pel notari José Llambías Llompart. Reinés morí el 27 de febrer de 1952 amb testament obert que havia disposat el 5 de novembre de 1918 davant el notari José Socías Gradolí i testament hològraf de 2 de juliol de 1950, en què nomenà hereva la seva dona, Margarita Ripoll Fargas, de qui no deixà descendència. Aquesta vengué la propietat per preu de 9.350 pessetes al seu cunyat Gaspar Reinés Font, metge, qui morí el 4 d’octubre de 1964 amb testament que havia ordenat el 23 de febrer de 1961 davant el notari Francisco Servera Amengual, en què nomenà hereus en parts iguals els seus set fills: Juana Ana, Gaspar (casat amb Margarita Daviu Romaguera), María de los Dolores, Miguel, Guillermo, Catalina Thomás i María del Carmen, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Ripoll Fargas, la qual morí el 10 d’octubre de 1965 (RP2: 10644-terme, 40583-III, 57816-VI).

Catalina Calafell Femenía tenia les següents porcions procedents de Can Cera o Son Solell: 1) un trast de 12 destres que adquirí (1849) de son pare en pagament a compte de la llegítima paterna que li espectava i 2) la peça de terra de 50 destres que li entregaren (1862) sa mare i el seu germà Pedro Juan en pagament de la llegítima paterna. D’altra banda, el seu home, el picapedrer Antonio Palmer Lladó, posseïa: 1) un trast de 12 destres que adquirí (1849) del seu sogre, Francisco Calafell Palmer, 2) una peça de terra de 67 destres que comprà (1851) a Antonio Calafell Palmer, 3) una peça de terra de 71 destres que adquirí (1862) de la seva sogra, Juana Ana Femenía Ribas, i dels seus cunyats Pedro Juan i María Calafell Femenía i 4) una peça de terra de 24 destres que comprà (1872) als dessusdits cunyats. Antonio Palmer Lladó agrupà sota una mateixa finca registral les porcions de 12, 67 i 71 destres i formà una propietat de 150 destres amb tres cases de planta baixa, una de les quals estava marcada amb el nombre 170 (després 15) del carrer de Valent. Se situava al lloc del Serral i confrontava al nord, al sud i a l’est amb camins d’establidors, i a l’oest, amb terres de Miguel Bennásar, Catalina Martorell i Catalina Calafell. Antonio Palmer Lladó (fill de Guillermo i d’Antonia) era picapedrer i arribà a presidir la societat de socors mutus de picapedrers denominada La Auxiliar de la Vileta. Morí sense testar el 10 de febrer de 1884, i en providència de 29 d’agost següent dictada per Francisco Bello, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló en foren declarats hereus en parts iguals els seus dos fills, Guillermo i Antonia (casada amb Gaspar Sabater Martorell), jornalers. Després fou, successivament, de Margarita Sabater Roig (1895), del matrimoni Jaime Sabater Palmer i Margarita Elvira Matri (1931) i del seu fill Manuel Sabater Elvira. Quant a les peces de terra que no foren agrupades en aquesta finca registral, foren adquirides, ço és, la de 24 destres per Margarita Sabater Roig (1894) i la de 50 destres per l’industrial Bernardo Palmer Calafell (1913) (RP2: 1283-terme, 1291-terme, 2055-terme, 4713-terme).

Juana Ana Calafell Femenía tenia una peça de terra de 32 destres que li entregaren (1862) sa mare i el seu germà Pedro Juan en pagament de la llegítima paterna, endemés d’una casa botiga i algorfa que confrontava amb el camí de Puigpunyent i que son pare li havia entregat (1856) en contemplació de matrimoni. Es casà amb Andrés Gelabert Borrás (mort sense testar el 30 de maig de 1891) i en foren fills Francisca, Juana Ana (casada amb Miguel Suau Rosselló), Pablo (casat amb Francisca Barceló Sitjar) i Francisco. Morí el 17 d’agost de 1923 amb testament que havia ordenat el 21 d’abril de 1902 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus en parts iguals els seus quatre fills. D’altra banda, Andrés Gelabert Borrás era propietari d’una peça de terra de 120 destres que adquirí (1877) de Juana Ana Calafell Palmer. Els germans Gelabert Calafell agruparen ambdues propietats (excepte la casa botiga i algorfa) sota una mateixa finca registral consistent en una peça de terra de 3.093,6 m² que confrontava amb la propietat del dentista Antonio Reinés Font. La casa (marcada amb el nombre 152 i després 118 del camí de la Vileta) tenia torre i jardí i se l’adjudicà (1925) Pablo (†1946) (RP2: 1292-terme, 1288-terme, 3072-terme).

Antonio Calafell Palmer s’adjudicà uns terrenys que confrontaven amb Son Putxet, al lloc denominat el Serral. Entre 1850-51 es desfeu de totes les terres. En foren compradors Antonio Palmer Lladó, María Balaguer Ripoll (casada amb Jorge Barceló), el misser Miguel Ignacio Perelló Socías i Antonia Barceló Porcel (RP2: 4713-terme, 5469-terme, 7580-terme, 11987-terme).

Margarita Calafell Palmer s’adjudicà: 1) una casa botiga i algorfa que confrontava amb el camí de Puigpunyent i un camí d’establidors que serà el futur carrer del Foc i 2) una peça de terra de 179 destres que també feia partió amb el camí de Puigpunyent i amb un camí d’establidors que serà més endavant el carrer de Pons. Entre 1871-73 establí la propietat en petits trasts de terra a partir d’un plànol amb els solars numerats de l’1 al 15. En foren compradors el militar Bernardo Calafell Sabater (282,15 m²), el fonedor Clemente Rubí Alemany (124,2 m²), el conrador Melchor Pascual Pons (384,8 m²), el conrador Miguel Porcel Gil (172,63 m²), el picapedrer Miguel Suau Bosch (192,4 m²), Isabel María Oliver Noguera (178,8 m²), el jornaler Francisco Bosch Oliver (192,4 m²), el sagristà Bartolomé Pablo Palmer Porcel (266,25 m²), Francisca Oliver Palmer (192,4 m²), La Auxiliar de la Vileta (157 m²), el fuster Mateo Sabater Roca (165,73 m²), Catalina Vich Reig (62,15 m²), el fuster Bartolomé Palmer Salas (106,54 m²), Margarita Pérez de Villamil Maya (230,85 m²) i el matrimoni Jaime Caldentey Morey, jornaler, i Antonia Juaneda Tous (230,85 m²). Margarita Calafell Palmer morí als 80 anys viuda de Bartolomé Ribas Femenía el 5 de gener de 1884 amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1882 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals els seus nebots Pedro Juan Calafell Arbós; Pedro Juan, Jaime, Francisca, Margarita, Catalina i María Calafell Terrades; Magdalena Ribas Calafell; Damián, Antonio i Juana Ana Cabrer Ribas; Catalina, Juana Ana i María Calafell Femenía; Francisco i José Pascual Calafell; Juan, Catalina i Margarita Nadal Suau i Rafael i María Sastre Ribas. Mitjançant escriptures de 14 de setembre de 1886 i 6 de novembre de 1889 autoritzades pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la casa botiga i algorfa que la testadora s’adjudicà (1849) en la divisió dels béns paterns i materns i que fou venuda (1890) al pedagog Sebastián Font Martorell, director de l’Escola Normal. Aquest es casà en primeres núpcies amb María de la Concepción Marimón Ferrer, de qui nasqueren María de la Concepción i José María, i en segones, amb María Luisa Feliu Oliver, de qui nasqueren Juan, Sebastián i Antonio. Morí als 80 anys el 7 de juny de 1915 amb testament que havia disposat el 24 de novembre de 1906 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills mascles. La propietat se l’adjudicà Antonio, qui morí el 19 de març de 1964 amb testament que havia ordenat el 23 de juliol de 1918 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Florentina Villalonga Villalonga (†1950), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills, Sebastián (telegrafista) i María Luisa, tot i que amb posterioritat en nasqueren dos més, Miguel (telegrafista) i Antonia (RP2: 1918-terme, 5632-terme).

Juana Ana Calafell Palmer, casada amb Miguel Ribas Femenía, tenia les següents porcions procedents de Can Cera o Son Solell: 1) una peça de terra de 113 destres afrontada amb el camí de Son Roca que després permutà (1862) amb Juana Ana Femenía Ribas per una peça de terra de 120 destres que vengué (1877) a Andrés Gelabert Borrás i 2) una peça de terra de 113 destres afrontada amb el camí de Puigpunyent que vengué (1877) a Simona Guiscafré Guiscafré (RP2: 859-terme, 3072-terme, 1294-terme).

Eleonor Suau Calafell, filla de Catalina Calafell Palmer, s’adjudicà una peça de terra de 113 destres procedent de Can Cera i una casa situada al lloc de la Placeta que feia cantonada amb els carrers de la Roca i de Berenguer. Morí sense testar el 20 d’agost de 1876, i en providència d’11 d’abril següent dictada per Francisco Javier Patiño Moreno, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Juan, Margarita (casada amb Jaime Castelló Cabrer) i Catalina Nadal Suau, casada amb el ferrer Lorenzo Galmés Mir. Aquesta darrera s’adjudicà ambdues propietats i les vengué, ço és, la casa a Juan Sastre Simó (1890) i la peça de terra a Margarita Sabater Roig (1897), la qual al seu torn segregà (1899) 233 m² a favor de l’industrial Francisco Miret Gili (RP2: 2441-terme, 5392-terme).

Endemés de totes aquestes peces de terra procedents de la família Calafell Palmer, trobam una sèrie de petites propietats que, malgrat tenir l’origen en el rafal de Son Palmer, generaren topònims de nou encuny. Algunes procedien de terres de la família Mayans, com així indiquen els alous sots els quals eren tengudes.

Can Fred consistia en un grupet de cases situades devora el camí de la Vileta, a una de les quals hi havia una taverna. Dues de les cases estaven marcades amb els nombres 107 i 107-2n. Els propietaris que hi apareixen documentats (1830-66) són Margarita Garau (1830), els germans Guillermo i María Salvá Bosch (casada amb Jaime Tous Planas), Antonio Alemany Fonoll (†1834) i els seus fills Gabriel Alemany Estades (casat amb Antonia Sastre Balaguer) i Antonio Alemany Borrás (casat amb María Ripoll) (RP2: 1949-terme, 3348-terme, 8449-terme).

Can Garrigó era una propietat consistent en una peça de terra amb una casa marcada amb el nombre 108 que confrontava amb Son Putxet i les cases i terres de Jorge Aguiló, Cetre. Pertanyia a Gaspar Llabrés Sorà (†1850), qui la llegà al seu fill Francisco Llabrés Llull (RP2, 816-terme).

Ca la Padrina Pereta era una propietat tenguda en alou de Jaume Martorell Mayans que consistia en una casa botiga i algorfa amb corralet i cisterna marcada amb el nombre 94. Pertanyia a Gabriel Rosselló Riera (†1850), casat amb Pereta Cañellas Perelló (RP2, 1262-terme).

Can Vidre era una propietat consistent en una casa amb tancat contigu marcada amb el nombre 85 que pertanyia a Margalida Mayans Flexas en el decenni de 1830 (RP2, 3752-terme).

Ca na Vidre era una casa botiga amb carrera marcada amb el nombre 7 que pertanyia al matrimoni Juan Massot Frau i Magdalena Vich Fornés (RP2, 6352-terme).

Cal Gorrió era una peça de terra de 58 destres procedent de la part de Son Solell denominada Can Cera que Francisco Calafell Palmer vengué (1849) a Francisca Cañellas Ramón, casada amb Juan Planas, filla d’Antonio i de Francisca Ana (RP2, 1285-terme).

Can Batle era una propietat consistent en una casa botiga i algorfa de 68 m² marcada amb el nombre 118 (després nombre 19 del carrer de Berenguer) i en una peça de terra contigua de 122,64 m² que confrontava a l’oest amb Son Putxet. Pertanyia a José Palmer Espases, casat amb María Terrasa, qui l’havia adquirida (1831) d’Antonio Palmer. Era tenguda en alou de Jaime Martorell, successor de Jaime Mayans (RP2, 3858-terme).

Can Beia era una propietat consistent en una casa botiga i algorfa de 50 m² marcada amb el nombre 141 (després nombre 6 del carrer de la Roca) i en una peça de terra contigua de 245 m². Era tenguda en alou de Joan Martorell Mayans. Pertanyia a Guillermo Escalas Terrades, qui testà el 19 de gener de 1828 davant el notari Gabriel Oliver Salvà i morí el 14 d’octubre de 1830 (RP2, 2031-terme).

Can Berenguer era una casa amb carrera marcada amb el nombre 123, després nombres 1 i 3 del carrer de Berenguer, que confrontava amb dit carrer i el carrer de la Roca. Pertanyia a Honorat Alemany Ferragut, qui testà el 13 de setembre de 1790 davant el notari Sebastià Servera i morí lo endemà. Després fou, successivament, de Guillermo Alemany Vich (†1832) i del seu fill Guillermo Alemany Mayans, fuster, casat amb Antonia Ferragut Gelabert (RP2, 2927-terme).

Can Espanya era una casa marcada amb el nombre 104. Després seran dues cases denominades d’Amunt i d’Avall, marcades amb el nombre 30 del carrer de la Roca. Prengué nom de la família Tomàs, àlies Espanya. Pertanyia a María Estades Balaguer (†1875), de qui passà a la seva filla Margarita Tomás Estades (RP2, 8794-terme).

Can Ferrà era el nom d’una casa botiga i algorfa d’un aiguavés amb corralet, carrera, quadra i font marcada amb el nombre 99. Altres cases d’aquest redol són identificades als documents per trobar-se situades al lloc de Can Ferrà o a la placeta d’en Ferrà. La casa nombre 99 pertanyia (1852) al picapedrer Juan Ferrá Ginard, fill d’Antonio Ferrá Mayans i de Catalina, i prestava un cens a Jaime Mayans. Una altra casa també marcada amb el nombre 99 pertanyia a Juan Ferrá Tous, fill d’Antonio i de Francisca, viudo de Magdalena Mayans, qui testà el primer de novembre de 1852 davant el notari Gabriel Oliver Salvà i morí el 16 de febrer següent. Aquesta casa prestava un cens a Jaume Martorell Mayans. Una altra casa marcada amb el nombre 96 pertanyia (1834) a Catalina i Francisca Ferrá i era tenguda en alou de Jaume Martorell Mayans (RP2: 3039-terme, 3173-terme, 4347-terme).

Can Marill eren dues cases: una de 24,72 m² amb una peça de terra de 48,23 m² marcada amb el nombre 140 i una altra de 30,48 m² amb una peça de terra de 89,77 m² marcada amb el nombre 141. Se situaven a la carretera de Puigpunyent i eren tengudes en alou de Joan Martorell Mayans. Pertanyien a Rafael Escalas Garau, qui morí el 12 d’octubre de 1838 (RP2, 2262-2263-terme).

Can Masset era una casa amb carrera que prestava un cens a Margarita Palmer. Pertanyia (1834) a Isabel María Garcías Alcover (†1865), viuda d’Antonio Palmer, de qui passà, successivament, al seu fill Antonio Palmer Garcías (†1882) i als nebots d’aquest Onofre i Isabel Mas Palmer (RP2: 3608-terme, 10109-terme).

Can Nofre era una casa botiga i algorfa de 100 m² amb corral marcada amb els nombres 1, 3 i 5 del camí del Serral o de Son Roca i 38 del camí de la Vileta. Era tenguda en alou de Margalida Gil, viuda de Sebastià Palmer i de Francesc Calafell, Roca. Pertanyia a Onofre Salom Canals, de qui passà (1846) al seu fill Onofre Salom Cánaves, mort el 12 de febrer de 1876 (RP2: 3962-terme, 5336-terme).

Can Tonió era una propietat que consistia en tres casetes contigües marcades amb els nombres 87-1r, 87-2n i 87-3r. Se situaven damunt una peça de terra d’1 quartó que confrontava amb Son Putxet i el carrer de la Roca. Pertanyia a Antonio Font Font, de qui passà, successivament, a Juana María Font Morro (casada amb Gabriel Llinás Abraham) i a les germanes Llinás Font (1871) (RP2: 1005-terme, 1766-terme).

El Racó de Can Ceba era un lloc situat entorn del carrer de Berenguer on Martín Mayans Bauzá tenia una casa amb carrera i forn de 270 m² marcada amb el nombre 138 que havia heretat de María Vicens (†1888) (RP2, 10555-terme).

El Rellotge o el Rellotger era una propietat situada entre el camí de Puigpunyent o de la Vileta i el carrer del Foc que prestava un cens a Francesc Calafell i a Margalida Gil. Pertanyia (1861) als germans Bartolomé, Catalina (casada amb Jaime Pons Tous) i Antonia Palmer Salas, fills de Gregorio i de María Ana. Part de la propietat serà, successivament, del taverner José Enseñat Bisbal i de Bartolomé Pablo Palmer Porcel, sagristà de l’església de la Vileta (RP2: 904-terme, 6718-terme).

La Placeta era un lloc situat entorn dels carrers de la Roca i de Berenguer on Eleonor Suau Calafell (†1876) tenia un edifici de 780 m² per successió a sa mare, Catalina Calafell Palmer (†1835). Era tenguda en alou dels hereus de Pere Joan Calafell (RP2, 5392-terme).

L’Hostalet i l’Estable de l’Hostalet consistien en dues cases botiga i algorfa i una casa botiga situades entre el camí de la Vileta i el carrer de la Roca. Pertanyien a Gabriel Rosselló Riera (†1850), casat amb Pereta Cañellas Perelló, per establiment que li feu (1811) Jaume Martorell Mayans (RP2: 1264-terme, 3354-terme).

Can Cetre era una propietat tenguda en alou de Bartomeu Palmer consistent en una casa urbana i una peça de terra d’1 quartó que confrontava amb Son Putxet, Can Batle i Cal Sardo. L’adquirí Pedro Juan Aguiló Forteza (†1838), de qui passà, successivament, a Jorge Aguiló Picó (†1873), Juana María Aguiló Forteza (†1899), Francisca Valentí Aguiló (†1953), José Ferrer Ferragut (1942) i Juan González Díez (1962), tinent vicari de la base naval de Balears (RP2, 6627-terme).

Cal Sardo era una propietat que es formà mitjançant l’agregació de diverses cases i peces de terra que Miguel Mestre Muntaner adquirí per compra i per herència. El 1880 comprà una casa (nombre 85) amb tancat contigu a l’expòsita Paula Carrill Roca, «hija de la Inclusa Provincial», qui l’havia heretada de sa mare adoptiva, Margarita Roca Mayans (†1868), qui al seu torn la tenia per herència de la seva, Margalida Mayans Flexas. El 1881 heretà del seu oncle Antoni Mestre Alemany, Sardo, prevere, la propietat denominada Can Garrigó (que consistia en una peça de terra de 950 m² amb dues cases unides que en formaven una de sola) i una casa botiga i algorfa que formava tres cases separades amb peça de terra a l’enfront. Antoni Mestre les tenia, ço és, la primera per compra (1872) a Francisco Llabrés Llull —hereu de son pare, Gaspar Llabrés Sorà (†1850)— i la segona per compra a Catalina María Nicolau Tomás, hereva del seu germà Antonio José, prevere i mínim exclaustrat. Després fou, successivament, de Miguel Juan Rebassa (1919) i de Mariano Pomar Forteza (1939). El 1981 la propietat consistia en una casa formada per la unió d’altres tres marcada amb el nombre 46 del carrer Alférez Quetglas Tous (carrer de la Roca), cinc fonts i una peça de terra de 2.895 m² que confrontava al nord amb Son Putxet (RP2: 11102-terme, 7979-VI).

D’altra banda, a Son Solell es documenten almanco dues fàbriques de teixits. La primera de què tenim constància és la del teixidor Lorenzo Jaume Payeras, situada damunt dos trasts de terra de 24 destres que adquirí de Juana Ana Femenía Ribas (viuda de Francisco Calafell Palmer) i dels seus fills Pedro Juan i María per preu d’entrada de 90 lliures mitjançant escriptura de 6 de juliol de 1867 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Se situava a la cantonada del camí del Serral i del carrer de Valent. Aquest morí el 3 d’abril de 1885 amb testament que havia ordenat el 29 d’abril de 1884 davant el notari Juan Palou Coll, en què llegà la propietat al seu nebot Antonio Jaume Nadal. Aleshores la propietat consistia en una casa amb jardí i ja no hi havia documentada cap activitat industrial (RP2: 887-terme, 10517-terme).

Una altra fàbrica de teixits és la que instal·là l’industrial Antonio María Martorell Calafell (casat amb Catalina Castillo Alzina) a una propietat que adquirí de la jornalera Margarita Pericás Xamena (casada amb Miguel Pujol) per preu de 625 pessetes mitjançant escriptura de 3 de desembre de 1894 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Aleshores la propietat consistia en dues cases contigües amb corral marcades amb els nombres 73-1r i 73-2n, les quals confrontaven a l’oest amb Son Putxet. La fàbrica funcionà pocs anys perquè el 1903 fou posada a la venda en pública subhasta després d’haver estat embargada per impagament (RP2, 3753-terme).

Finalment, cal esmentar la presència a Son Solell d’alguns personatges destacats. Uns paràgrafs més amunt hem parlat del pedagog Sebastián Font Martorell (qui fou director de l’Escola Normal), l’industrial Francisco Miret Gili (fabricant de gasosa), el dentista Antonio Reinés Font, el prevere Antonio José Nicolau Tomás (†1870, mínim exclaustrat) i el picapedrer Antonio Palmer Lladó (president de La Auxiliar de la Vileta). Altres persones remarcables foren el misser Mariano Barceló Gomila, casat amb Isabel Runggaldier Poulent (†1863); el misser Miguel Ignacio Perelló Socías (†1876), casat amb Catalina Runggaldier Poulent (†1880); José Amengual Hernández (†1852), prevere i canonge; el prevere Miguel Vidal Gelabert; Bartolomé Pablo Palmer Porcel (†1929), sagristà de l’església de la Vileta, i el mestre d’escola Andrés Janer Roca (†1918), casat amb Catalina Tous Palmer.