Son Roca

La Vinya dels Frares de la Mercè

La propietat se situava al lloc del Vinyet, a la part de la Muntanya, entre Son Quint, Son Ximelis, Son Putxet i Son Roqueta. Prengué nom de la família Roca, els hereus de la qual n’iniciaren l’establiment a les acaballes del segle XVIII, i dels frares mercedaris, qui en foren propietaris entre 1528-37.

Les primeres notícies que en tenim són del 8 de novembre de 1484, quan Robert i Pere Dameto vengueren la propietat a Gaspar Nicolau mitjançant escriptura autoritzada pel notari Francesc Canyet. Aleshores consistia en una vinya en alou propi, inclòs en la venda (ARM, ECR-1084, f. 11).

Mitjançant escriptura de 28 de gener de 1528 autoritzada pel notari Perot Genovard, Jeroni Nicolau Oliver, fill i hereu de Gaspar i de Pereta, donà la vinya a Guillem Vidal, comanador del convent de la Mercè. La donació fou confirmada per Magdalena Nicolau, filla i hereva de Gaspar, i el pare Rafel Arnau, com a procurador del convent de la Mercè, mitjançant escriptura de 5 de juliol de 1533 autoritzada pel notari de Menorca Pere Joan Pinya (íd.; ARM, Not. 6311, f. 4).

El 15 de juliol de 1537 davant el notari Guillem Sitges, el pare Francesc Salom, com a comanador del convent de la Mercè, establí el domini útil de la propietat al conrador Guillem Roca (ARM, ECR-1084, f. 11).

Mitjançant escriptura de 4 de desembre de 1565 autoritzada pel notari Miquel Mas, els seus fills Llorenç i Guillem Roca es dividiren la propietat: Llorenç s’adjudicà la part que es denominarà Son Roca, i Guillem, la que es coneixerà com a Son Roqueta (ARM, Not. 6438, s/f).

El 12 d’agost de 1577 el pare Guillem Palafanguer, en representació del monestir de la Mercè, capbrevà el domini directe sobre les dues vinyes dels germans Roca, que feien partió amb el camí de Puigpunyent, el pinar de Ramon Quint, la vinya d’Antoni Busquets i la vinya de Lluís Ximénez de Aragüés (ARM, ECR-1084, f. 11).

Segons els estims de 1578, el rafal de Llorenç Roca valia 650 lliures, i el del seu germà Guillem, 500 lliures: «Rafal de Lorens Roca, sis-centes sinquanta liures. Rafal de Guillem Roca, sinch-centes liures» (ARM, D-1251, f. 148).

Mitjançant escriptura de 2 d’abril de 1592 autoritzada pel notari Llorenç Garí, Llorenç Roca, fill de Guillem, donà la propietat antigament denominada la Vinya dels Frares de la Mercè al seu fill Guillem. Aleshores feia partió amb les garrigues d’en Quint, el rafal de Joan Lleó Ximénez de Aragüés, el rafal de Pere Pachs i la vinya de Joan Garcia (ARM, Not. 6438, s/f).

Guillem Roca morí intestat el 21 de juliol de 1617 i la propietat passà al seu fill Guillem. Aquest també morí sense testar i la propietat fou heretada pel seu fill Guillem (ARM, Not. 3628, f. 1).

Segons els estims de 1685, la propietat es denominava Son Roca, pertanyia a Guillem Roca i valia 800 lliures: «Son Roca, de Guillem Roca, vuyt-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 198v).

Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1695 autoritzada pel notari Joan Antoni Cirer Avellà, Guillem Roca donà la propietat al seu net Guillem Calafell, Roca, per al cas que tengué lloc de morir sense fills les seves germanes Margarita, Caterina, Joana, Praxedis i Antonina Roca (ARM, Not. 3628, f. 1).

Guillem Calafell, Roca, es casà amb Joana Capdebou i en foren fills Francesc i Caterina. Mitjançant escriptura de 13 de setembre de 1748 autoritzada pel notari Gabriel Oliver, Guillem Calafell feu donació de la propietat al seu fill Francesc en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Caterina Gil. El primer de maig de 1749 els germans Francesc i Caterina Calafell Capdebou reberen l’inventari de béns de son pare, que comprenia unes cases dins la ciutat i el rafal de Son Roca, situat davall el coll de Puigpunyent, que ocupava una superfície de 10 quarterades (ARM, Not. S-752, f. 9; ARM, Not. V-223, f. 166).

El 28 de febrer de 1751 Francesc Calafell Capdebou vengué per preu de 600 lliures al negociant Onofre Josep Aguiló Cortès, propietari de Son Roqueta, una porció d’unes 4 quarterades que feia partió amb terres del comprador, el rafal anomenat lo Putxet (dels pares de Sant Domingo), terres de Son Quint i terres del venedor. Després d’aquesta segregació el rafal restà reduït a una superfície de 6 quarterades, com així es reflecteix a la capbrevació que en feu el 17 d’abril de 1768, on declarà que feia partió amb Son Ximelis, les garrigues de Tomàs Çafortesa, Son Roqueta, de Tomàs Aguiló, i Son Putxet, dels pares de Sant Domingo (ARM, Not. 3628, f. 1; ARM, Not. S-752, f. 9).

Francesc Calafell Capdebou morí el 12 de desembre de 1775 amb testament que havia disposat el 26 de novembre anterior davant el notari Lleonard Serra, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Guillem Calafell Gil, qui el 1798 inicià l’establiment de la propietat amb la venda de petits trasts de terra mitjançant escriptures signades, successivament, davant els notaris Josep Fullana i Joan Antoni Perelló Pou. Alguns dels compradors foren Mateu Pau Cañellas Abraham —sis trasts de terra (1800)—, Pere Francesc Matas Tomàs —un trast i mig de terra (1803)—, Francesc Matas —un trast i mig de terra (1803)—, Bartomeu Palmer —un trast i mig de terra (1803)—, Pere Joan Calafell Balaguer —dos trasts de terra (1813)—, Caterina Pujol Ferrà —quatre trasts de terra de 12 destres cadascun (1832)— i el jornaler Bartomeu Jordà Coll —una peça de terra de 25 destres (1832)— (ARM: Not. 6051, Not. 6052; RP2: 6617-terme, 6400-terme, 3982-terme, 4376-terme, 8234-terme, 873-terme, 1006-terme).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Guillem Calafell, valia 1.500 lliures i havia restat reduïda a una superfície de 3 quarterades sembrades d’ametlers. La mateixa font ens informa que en aquell moment ja hi havia un nucli d’establits procedents de Son Roca, tot i que no es pot descartar que algunes d’aquestes propietats tenguessin el seu origen en l’establiment de Son Solell. N’eren propietaris, entre d’altres, Margalida Perelló, Miquel Matas, Francesc Matas, Bartomeu Jacinto, Antoni Estarellas, Joan Matas, Nadal Jaume, Porret, Joana Aina Planas, Miquel Cañellas, Pere Josep Mas i Pere Joan Calafell, Capxirulo (ARM, D-1530: f. 146v, 193-196).

Guillem Calafell Gil es casà amb Maria Villalonga i en foren fills Francisco, Guillermo, María (casada amb Miguel Cañellas Simó), Catalina, Magdalena i Margarita. Mitjançant escriptura de 18 de maig de 1845 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà donà als seus fills Francisco i Guillermo una casa rústica per meitats indivises i sengles peces de terra d’1 quarterada i mitja cadascuna que confrontaven amb Son Roqueta, Son Ximelis i Son Puig (ARM, Not. O-430, f. 261v; RP2: 951-terme, 4612-terme).

Francisco Calafell Villalonga, conrador, es casà amb Margarita Morey i en foren fills María (casada amb Antonio Salleras Garau), Jerónima, Miguel, Guillermo (jornaler), José (jornaler) i Francisco (†1875), casat amb Catalina Alemany Pujol. Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1867 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy vengué a la seva filla María per preu de 200 escuts un trast de terra de 12 destres i la seva meitat indivisa de la casa rústica que rebé per donació paterna. El 21 de juny de 1873 davant el notari Guillermo Sancho Mas li vengué per preu de 1.000 pessetes una peça de terra d’1 quartó i mig amb una casa d’un aiguavés. Francisco Calafell Villalonga morí viudo el 8 de juny de 1875 amb testament que havia ordenat el 15 de juny de 1873 davant dit notari Vicens, en què instituí en la porció llegítima les seves filles María i Jerónima i el seu net Francisco Calafell Pujol (en representació del seu difunt pare, Miguel Calafell Morey) i nomenà hereus universals els altres fills: Guillermo, José i Francisco, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de març de 1879 autoritzada pel notari Juan Palou Coll. El 12 de juliol de 1887 davant el notari Emilio Guasp Vicens vengueren el que romania de la propietat per preu de 1.800 pessetes al jornaler Bartolomé Oliver Planas (RP2: 951-953-terme, 2245-terme).

Guillermo Calafell Villalonga es casà amb Margarita Morey Tomás (†1891) i en foren fills Guillermo, Francisco (†1896) —picapedrer, casat amb Margarita Bosch Estarellas—, Antonio (†1889), María, Magdalena (†1892), Margarita i Antonia (†1889). Morí als 70 anys el 9 de novembre de 1879 amb testament que havia disposat el 26 de maig de 1878 davant el notari Gabriel Estelrich Torres, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills. Llegà un trast de terra d’11 destres a cadascun dels seus nets Guillermo Calafell Tomás i Guillermo Calafell Bosch. Prellegà al seu fill Guillermo la casa nova que habitava el testador a Son Roca, de 97 m², marcada amb el nombre 60; al seu fill Francisco, l’estable situat entre la casa nova i la casa vella de Son Roca i la cuina que hi havia davant l’estable, i al seu fill Antonio, la casa vella, de 63,6 m², marcada amb el nombre 59, i un aljub contigu. Mitjançant escriptura de 21 de desembre de 1884 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la porció de Son Roca, que se la repartiren de la següent manera: Antonia, Margarita, Magdalena i María, una peça de terra de 1.519 m² perhom; Antonio, la casa vella (nombre 59) amb l’aljub contigu i una peça de terra de 1.582 m²; Francisco i el seu fill Guillermo Calafell Bosch, l’estable situat entre la casa nova i la casa vella de Son Roca, la cuina que hi havia davant l’estable i una peça de terra de 1.814,25 m² on anava comprès un trast de terra d’11 destres; Guillermo i el seu fill Guillermo Calafell Tomás, la casa nova (nombre 60) i una peça de terra de 1.430 m² on també anava comprès un trast de terra d’11 destres (RP2, 4612-terme).

Mitjançant escriptura de 6 de gener de 1907 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Pedro Morey Gazá adquirí dels germans Guillermo, Margarita i María Calafell Morey, de Margarita Bosch Estarellas i dels cinc fills d’aquesta per preu global de 3.985 pessetes sis peces de terra contigües que sumaven una superfície total de 6.223,25 m² i la casa marcada amb el nombre 60 (després nombre 3 del camí del Serral), que fou reedificada. El primer d’abril següent davant el mateix notari adquirí de Margarita Salleras Calafell per preu de 150 pessetes una peça de terra de 150 m² contigua a les anteriors. L’íntegra propietat confrontava al sud amb Son Puig, i a l’est, amb el camí del Serral (RP2, 9109-terme).

El 30 de juny de 1908 davant dit notari Pons, Pedro Morey Gazá vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Josefa Reinés Prats. Aquesta morí viuda el 23 de juliol de 1922 amb testament que havia ordenat el 23 de juny de 1917 davant el mateix notari, en què instituí en la porció llegítima el seu fill José Sampol Reinés i nomenà hereva universal la seva nora, María de los Dolores Fiol Ramón (†1955), amb substitució a favor dels fills del matrimoni. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de juny següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. José Sampol Reinés morí intestat el 5 de juliol de 1932 i en foren declarats hereus legals els seus cinc fills: Bernardo (†1956), casat amb Antonia Fiol Vich; José (†1955), casat amb María de la Concepción Piquet Romeu (†1973); Josefa, Antonia (†1937) i Juan Sampol Fiol (†1964), casat amb Ana Nadal Salvá (RP2: 9109-terme, 14176-III).

Una altra propietat notable és la que formà María Calafell Morey mitjançant compres efectuades a la seva tia Catalina Calafell Villalonga (1859) i a son pare, Francisco Calafell Villalonga (1867 i 1873). Consistia en una peça de terra de 6.254 m² i una casa marcada amb el nombre 195 del camí del Serral, després nombre 55 del carrer de Maria Antònia Salvà. La propietat fou adquirida, successivament, pels seus fills Francisco i Francisca (1900) i Margarita (1901), nascuts del seu matrimoni amb Antonio Salleras Garau. De Margarita Salleras Calafell (†1909) passà al seu home, Miguel Simó Ordinas (†1917), qui en enviudar es casà amb Antonia Camps Salas (†1928), la qual en enviudar es casà amb el teixidor Cayetano Salleras Cánaves (†1931). Després la propietat fou heretada pels fills d’aquest, Jaime i Teresa Salleras Cruellas, els quals la vengueren (1948) al militar Juan Mas Rosselló (†1966), de qui passà a la seva dona, Antonia Benavent Miñana, qui la vengué (1975) a Ana María Artola Benavent (RP2: 10842-terme, 33513-III).

Finalment, cal esmentar dues propietats que generaren topònims de nou encuny. Una és Cal Frare o la Fàbrica, que tenia l’origen en una peça de terra de 25 destres que el jornaler Bartomeu Jordà Coll, fill de Rafel i de Joana Maria, adquirí de Guillem Calafell Gil mitjançant escriptura de 4 de maig de 1832 autoritzada pel notari Joan Antoni Perelló Pou. El 28 de desembre de 1851 davant el notari Miguel Villalonga, Jordà la vengué a fra Francesc Coll Nicolau (†1862), en la religió Benet, dominic exclaustrat, natural de Llorito, fill de Gabriel i de Joana, el qual hi construí una casa botiga i algorfa de 95 m² amb forn, cuina, quadra i femer. Aquest morí el 3 de desembre de 1862 amb testament que havia disposat el 9 de desembre de 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què deixà l’usdefruit de la propietat a Bartomeu Jordà Coll, i la nua propietat, als fills d’aquest, els quals la vengueren (1868) al botiguer Miguel Aguiló Valls, Blanc, qui la vengué (1884) per 500 lliures al jornaler Pedro José Vich Quetglas (†1914), a la mort del qual passà a les seves germanes Catalina i Margarita. Aleshores la propietat es denominava la Fàbrica, sense que puguem determinar-ne l’origen a partir de la descripció que en fan les escriptures (RP2, 1006-terme).

L’altra propietat és Ca na Frau o Can Bennàssar, que tenia l’origen en un trast i mig de terra que Bartomeu Palmer, fill de Jacinto, adquirí de Guillem Calafell Gil mitjançant escriptura de primer de juliol de 1803 autoritzada pel notari Josep Fullana. El 19 de novembre de 1826 davant el mateix notari, Bernadí Palmer Rosselló (†1869), casat amb Margalida Frau (†1864), adquirí la propietat dels marmessors de l’obra pia disposada per Bartomeu Palmer. Mitjançant escriptura de 4 de febrer de 1859 autoritzada pel notari Pedro Juan Fiol, Bernadí Palmer feu donació universal entre vius a favor de la seva filla Juana Ana (†1882), de qui passà al seu fill Bernardino Mateu Palmer (†1895). Aleshores la propietat es denominava Ca na Frau i comprenia dues casetes marcades amb el nombre 38. Els fills de Bernardino Mateu Palmer la vengueren (1908) al jornaler Pedro Antonio Obrador Salas (†1909), de qui passà als seus fills, Esteban i Juana Ana Obrador Bordoy, els quals la vengueren (1912) per 900 pessetes al jornaler José Bennásar Juaneda. Aquest la vengué (1938) al tinent d’artilleria Jaime Sastre Massot, qui la vengué (1957) al llicenciat en dret Cristóbal Serra Simó. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 38 del carrer de Bennásar, ara carrer de Can Bennàssar (RP2, 4376-terme).