Son Bartomeu Joan

Son Joan, Son Gatzell

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Santiscle i els camins de Jesús i de Son Rossinyol. Prengué nom de la família Joan, el genearca de la qual fou Bartomeu Joan, i del malnom d’Esteve Pons, àlies Gatzell, antic propietari (ca. 1532) del Camp d’en Gatzell. Es formà amb l’agrupació de dues peces de terra que Bartomeu Joan adquirí a la primera meitat del segle XVI.

D’una banda, mitjançant escriptura de 8 de maig de 1538 autoritzada pel notari Bernat Delabau, Bartomeu Joan adquirí de Joan Nicolau un camp i vinya tengut sots alou del convent de Santa Clara i a vuitè de lluïsme. Segons un capbreu del segle XVII, la propietat havia arribat al convent de Santa Clara mitjançant donació signada al seu favor per Vidal de Fontanet el 3 de les calendes de setembre de 1263. Antonina Llagostera, abadessa del convent, l’establí mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1381 autoritzada pel notari Pere de Tordera i se’n reservà el domini directe (ARM, ECR-1147, f. 212; ARM, C-938, f, 46).

De l’altra, el 17 d’octubre de 1548 Bartomeu Joan adquirí de Bartomeu Brondo, Pere Ignaci Massanet i Antoni Joan Llambies, de l’orde dels dominics, la propietat denominada lo Camp d’en Gatzell, d’unes 7 quarterades, tenguda en alou dels venedors (no comprès en la venda). Feia partió amb el camí que anava del monestir de Jesús a la possessió de Bernadí Anglada, el camí que anava al rafal (abans vinya) del comprador i la vinya i camp de Gregori Santiscle (ARM, Not. 6376, f. 110).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, valia 1.800 lliures i pertanyia a Bartomeu Joan: «Rafal de Barthomeu Juan, mil y vuit-centes lrs.» (ARM, D-1251, f. 148).

Bartomeu Joan testà el 9 de gener de 1608 davant el notari Jaume Soler i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina, i propietari, el seu fill Bartomeu, a qui ja havia fet donació de la propietat mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1606 autoritzada pel notari Jaume Despuig (ARM, Not. M-1428, f. 19).

Amb l’objectiu de satisfer les llegítimes paternes i davant la impossibilitat de fer-ho amb diners comptants i sonants, Caterina repartí la propietat entre els seus fills. A Pere Joan li entregà una porció de 2 quarterades i 1 quartó procedent del Camp d’en Gatzell que feia partió amb el camí de la Portassa, el rafal de Salvador Armengol i les restants parts del rafal. A Gabriel, 1 quarterada que feia partió amb un camí reial, el carreró que anava al rafal de Nicolau Rossinyol i terres romanents. A Ramon, una peça de terra d’uns 3 quartons que confrontava amb el camí que anava a Son Rossinyol i terres de la seva germana Francina. A Gaspar, una porció de 6 quartons que feia partió amb el camí que anava a la possessió de Pere Anglada, terres de Pere Joan, el rafal de Salvador Armengol i terres romanents. A Mateu, una peça de terra de 3 quartons afrontada amb un camí de pobladors, terres de la seva germana Francina, terres restants i terres del seu germà Gregori. A Francina, casada amb Bartomeu Mora, 3 quartons que feien partió amb el camí que anava al rafal de Nicolau Rossinyol, terres del seu germà Ramon, terres romanents i terres del seu germà Mateu. Finalment, a Gregori, 3 quartons que confrontaven amb un camí de pobladors, terres del seu germà Mateu i terres procedents del rafal (íd.: f. 19, 88, 90, 92, 94, 96, 98).

El 2 de maig de 1629 es redactà l’inventari de béns de Bartomeu Joan (fill de Bartomeu i de Caterina), que fou rebut pel seu germà Francesc, paraire i curador de l’heretat. El patrimoni consistia només en aquest rafal, que ocupava una superfície d’unes 9 o 10 quarterades. Tenia cases i una part de vinya. Feia partió amb els rafals d’Onofre Font, Miquel Mestre (abans de Joan Perelló), Pere Llull i Nicolau Rossiñol de Çagranada i el Rafal d’en Bosc (dels enagistes) (ARM, Not. P-829, f. 241).

El 22 d’abril de 1639 Francesc Joan (en nom propi i com a procurador de Francesc, Pere Antoni, Margarita i Joana Munar, dona en primeres núpcies de Bartomeu Joan i en segones de Pere Frontera) establí la propietat al conrador Jaume Planes imposant un cens reservatiu de 24 lliures. Era tenguda sots alou del convent de Santa Clara i d’altres i prestava 11 lliures 2 sous cens a Jaume Joan Fortesa, 2 lliures 10 sous cens als hereus de Gabriel Puig i 2 lliures cens al convent de Santa Clara (ARM, Not. M-1386, f. 132).

El primer de juliol de 1671, a instàncies de Joan Bover (com a procurador del convent de Sant Domingo), la propietat fou posada a la venda en pública subhasta per la cúria del Batle i la rematà Jaume Planes, Menor, per la quantitat de 682 lliures. Era tenguda en alou del convent de Santa Clara i feia partió amb el rafal dels pares de la Companyia de Jesús mitjançant camí, terres dels hereus del notari Jaume Vives, terres de Pere Joan Llull i terres de Jaume Planes (ARM, C-3752, f. 311).

Els estims de 1685 inventarien conjuntament els rafals de Son Bartomeu Joan, Son Flor i Son Perelló, que aleshores pertanyien als hereus de Jaume Planes i valien 4.000 lliures: «Son Barthomeu Joan, Son Flor y Son Parelló, de hereus de Jaume Planes, quatre mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 197).

En un moment que no podem precisar, la propietat passà al teixidor de lli Melcion Planes Oliver, qui el 3 d’abril de 1785 l’engrandí amb l’adquisició d’una peça de terra d’1 quarterada i mitja amb cases edificades que procedia de Son Bartomeu Joan. La comprà al xocolater Miquel Cabot i a Bartomeu Monserrat, sobreposats de la confraria de Nostra Senyora de Betlem del convent de Jesús, com a administradors de l’obra pia disposada pel conrador Jaume Florit al testament que ordenà el 18 de desembre de 1735. La peça de terra era tenguda en alou del convent de Sant Domingo, de Rafel Brondo, de Ramon Fortuny i del convent de Santa Clara. Feia partió amb el camí que anava a Son Rossinyol, terres dels hereus de Joan Seguí i terres dels hereus de Mateu Joan (ARM, ECR-1180, f. 124).

Melcion Planes Oliver morí el 12 de març de 1803 amb testament que havia disposat el 4 anterior davant el notari Bernat Nadal, en què feu hereus els seus fills Miquel (prevere) i Jaume (teixidor de lli), nascuts del seu matrimoni amb Margalida Trobat, a la qual llegà la propietat denominada Can Colombàs. L’11 de juliol següent davant el mateix notari, els germans Planes Trobat reberen l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases grans situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Mercè, unes altres cases situades al carrer de Sant Miquel, la possessió de Son Perot (Pina), el rafal de Son Príam (Palma) i el rafal de Son Joan, situat al terme de la ciutat, dins el qual es trobava la propietat denominada Can Colombàs (ARM, Not. N-197, f. 74).

Mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1803 autoritzada per dit notari Nadal, Jaume Planes Trobat reté la propietat en favor del seu germà Miquel, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818). Juntament amb Can Colombàs ocupava una superfície d’11 quarterades de camp de segona qualitat i valia 7.700 lliures (ARM, ECR-1158, f. 295v; ARM, ECR-1161, f. 9; ARM, D-1530, f. 148).

Margalida Trobat morí el 29 de desembre de 1811 amb testament que havia ordenat el 14 anterior davant el notari Josep Tous, en què nomenà hereu universal el seu fill Jaume (ARM, Not. 2256, f. 14).

Fill i successor de Jaume Planes Trobat fou Melcion Planes Morey, qui també fou hereu del seu oncle Miquel Planes Trobat en virtut del testament que ordenà el 8 de febrer de 1860 davant el notari Antonio Fernández, efectiu el 12 de març següent (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1886, Trimestre 3r, f. 2963).

Melcion Planes Morey es casà amb Isabel Bernat Deyá (†1899) i en foren fills Jaime (†1914), Pedro (prevere), Melchor (prevere), María José (†1877) i Isabel. Morí als 82 anys el 23 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 19 de setembre de 1872 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Jaime. Llegà a la seva filla María José la casa i algorfa nombres 11 i 13 del carrer de Santa Clara i la peça de terra que tenia al pla d’en Fuster. A la seva filla Isabel li deixà les dues botigues i algorfa nombres 51, 53 i 55 del carrer de Sant Miquel i la peça de terra que tenia al Secar de la Real. Mitjançant escriptura de 25 d’agost de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en cinc cases situades als carrers de la Mercè, Sant Miquel, Sindicat, Hostal d’en Bauló i Santa Clara; la possessió de Son Perot (Algaida, 72 quarterades), que tenia per herència de son pare i del seu oncle Miquel Planes Trobat; el rafal de Can Angelí (6 quarterades), abans Son Príam, que tenia per herència de son pare; el rafal de Son Joan, que també tenia per herència de son pare; una peça de terra denominada Can Colombàs o Can Palou, també per herència paterna; una peça de terra d’unes 3 quarterades procedent de Son Anglada que el difunt havia adquirit el 1854; la propietat denominada l’Aljub (8 quarterades i 61 destres), situada al Secar de la Real, la qual tenia com a hereu del seu oncle Miquel; la propietat denominada Can Horrac, Can Regalat o Can Planes (2 quarterades), situada al Secar de la Real, que també tenia per herència del seu oncle Miquel, i la peça de terra denominada Ca na Paula Tomàs (5 quartons), abans la Rota, situada al pla d’en Fuster. Pedro s’adjudicà la casa del carrer del Sindicat i Son Joan, excepte una porció de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes; Melchor, l’Aljub i la casa del carrer de l’Hostal d’en Bauló; Isabel, l’establit de Son Anglada, Can Horrac i la casa del carrer de Sant Miquel; Jaime i sa mare, diversos béns en propietat i en usdefruit, respectivament, entre els quals hi havia Can Angelí; i els germans Massot Planes (fills de la difunta María José Planes Bernat), Ca na Paula Tomàs o la Rota, la casa del carrer de Santa Clara i Can Colombàs o Can Palou (3 quarterades), a la qual li fou agregada dita porció de Son Joan de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes. Aleshores Son Joan ocupava una superfície de 5 quarterades, 3 quartons, 2 destres i 46 centèsimes de destre i valia 6.800 pessetes. Tenia una casa marcada amb el nombre 18 i confrontava al nord amb el camí de Son Rossinyol; a l’est, amb la porció de Son Joan agregada a Can Colombàs, dels germans Massot Planes; al sud, amb el Rafal i Son Flor, i a l’oest, amb establits de Son Llull. Prestava sengles censos d’1 lliura 10 sous 1 diner 4 cinquens al for de 3% el 28 d’agost a Margalida i Jerònia Planes Roca i 4 lliures 10 sous cens als hereus de Sebastià Salas (íd.; RP2, 4879-terme, 1a-3a).

Pedro Planes Bernat morí fadrí als 64 anys el primer de febrer de 1911 amb testament que havia disposat el 5 de juliol de 1903 davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu germà Jaime, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de juny següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (RP2, 4879-terme, 6a).

Jaime Planes Bernat morí intestat, fadrí i sense deixar descendència el 23 d’agost de 1914. En sentència de 29 d’agost de 1917 dictada per Eusebio Manteola Suárez, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals, ço és, d’una meitat de l’herència la seva germana Isabel i de l’altra meitat per terceres parts iguals els seus nebots Tomás, Melchor i José Massot Planes. Mitjançant escriptura d’11 de gener de 1919 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel Planes Bernat (íd., 7a-8a).

Isabel Planes Bernat es casà amb el músic i professor Guillermo Massot Beltrán (1842-1900), qui anteriorment havia estat casat amb María José Planes Bernat (†1877). Del primer matrimoni nasqueren els referits Tomás, Melchor (1870-1953) —organista de Santa Eulàlia i compositor— i José (1876-1943) —funcionari de Correus, músic i folklorista—, i del segon, Mariano (1884-1960) —comerciant— i María de las Mercedes (1894-1981). Isabel Planes Bernat morí el 21 de juliol de 1930 amb testament obert autoritzat pel notari Juan Planas Palou el 21 de juny de 1882, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietaris, els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser els esmentats Mariano i María de las Mercedes. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’octubre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 9a).

Mariano Massot Planes morí el 6 d’octubre de 1960 amb testament que havia ordenat el 13 d’agost de 1930 davant dit notari Massanet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana, María de las Mercedes, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de gener següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 10a).

El 2 d’agost de 1962 davant dit notari Massanet, María de las Mercedes Massot Planes vengué una porció de 10.040 m² per preu de 15.000 pessetes «a la Iglesia Católica y en su nombre a la Parroquia de la Inmaculada Concepción de la Vileta […] haciéndose constar que la compradora estuvo representada por el cura ecónomo de la Vileta, reverendo don Juan Sueca Miralles, […] y que fue condición que la parcela se destine a campo de deportes de la juventud bajo dirección y vigilancia del encargado de la parroquia adquirente sin que pueda parcelar en solares para edificar, ni darle un destino profano ajeno a la función social y formativa de la parroquia, ni ser vendida por esta a persona o entidad laica, siendo pacto expreso que el día que por cualquier causa se diere a la parcela un fin distinto al indicado, revertiría su propiedad a la vendedora o sus herederos». Damunt aquesta parcel·la (que confrontava amb els carrers lletra C i Olivo) es construí (1966) el camp de futbol denominat Hermanos Massot (RP2, 4736-III, 1a).

El 17 de gener de 1968 davant dit notari Massanet, María de las Mercedes Massot Planes vengué una porció de 30.846,62 m² per preu de 61.100 pessetes a l’Església Catòlica-Mitra Diocesana de Mallorca, que l’adquirí representada per Antonio Pérez Ramos, vicari general de la diòcesi (RP2, 4879-terme, 10a-11a).

Mitjançant escriptura de 24 d’abril de 1972 autoritzada pel notari de Santa Maria del Camí Miguel Fe Corró, l’Església Catòlica vengué la propietat per preu de 20.000 pessetes als agricultors Miguel i Salvador Torelló Mas (íd., 12a).

Mitjançant escriptures de 6 d’abril de 2005, 19 d’abril de 2005 i 28 de setembre de 2007 autoritzades, respectivament, pels notaris Álvaro Delgado Truyols, Alberto Ramón Herrán Navasa i Sebastián Palmer Cabrer, una meitat indivisa de la propietat fou adquirida, entre d’altres, per les entitats Palma Jardín SA i Els cinc pastors SL (RP2, 12285-VI, 1a-3a).

El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Son Bartomeu Joan dins el sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors, el pla parcial del qual fou aprovat el 24 d’abril de 2013 per la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma. Aquesta actuació urbanística afectava totalment Son Bartomeu Joan i les propietats veïnades de Ca les Bieles, Cal Sastre, Cal Pastor, el Rafal, Can Palou i Can Colombàs (BOIB: n. 17, 01-02-2005; n. 101, 05-07-2005; n. 67, 11-05-2013; n. 143, 29-09-2015).