Cal Pastor

Can Toni de Jesús, Cals Pastors

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Santiscle i el camí de Puigpunyent. Es formà mitjançant l’agrupació de diverses peces de terra procedents de Cal Sastre que Antoni Gelabert Cañellas i el seu fill Antoni Gelabert Rosselló adquiriren al llarg del segle XIX. Prengué nom de la professió del segon, qui era pastor, i del seu nom de pila. Posteriorment se l’anomenà també Cals Pastors, denominació que al final adoptà el polígon industrial.

Mitjançant escriptures de 12 d’agost de 1801, 8 de juny de 1802, 20 de març de 1809 i 31 de juliol de 1812 autoritzades, ço és, les tres primeres pel notari Antoni Francesc Cànaves i la darrera pel notari Miquel Brotad, Antoni Gelabert Cañellas adquirí de Bartomeu Pasqual Mulet diverses peces de terra procedents de Cal Sastre, la qual al seu torn procedia de Son Bartomeu Joan (ARM, Not. 2239, f. 68; ARM, Not. 3845, f. 151; RP2, 954-terme, 2a).

Segons l’Apeo (1818), tenia casa, ocupava mitja quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 700 lliures (ARM, D-1530, f. 192).

Mitjançant escriptura de 4 de setembre de 1837 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Antoni Gelabert Rosselló, fill d’Antoni Gelabert Cañellas, adquirí d’Antonina Roig Pasqual (veïnada de Sineu i casada amb Joan Estela) per preu de 100 lliures una peça de terra procedent de Cal Sastre de 77 destres i mig que feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, terres d’Antoni Pasqual mitjançant passatge, terres de Caterina Pasqual i terres del comprador (RP2, 954-terme, 2a).

Antoni Gelabert Cañellas morí sense testar el 7 de gener de 1851. Fills seus foren Antoni (†29-7-1879, pastor), Antonina, Eleonor i Joana Aina, nascuts del seu matrimoni amb Eleonor Rosselló. Mitjançant escriptures de 4 i 11 de maig de 1851, 8 de febrer de 1852 i 20 de maig de 1855 autoritzades, ço és, la segona pel notari Pere Joan Fiol i les altres tres pel notari Gabriel Oliver Salvà, les germanes Gelabert Rosselló renunciaren en favor del seu germà (íd.).

El 27 de maig de 1868 davant dit notari Oliver, Antoni Gelabert Rosselló adquirí d’Isabel Pascual Mir (veïnada de Puigpunyent, filla de Bartomeu i de Margalida i casada amb Lucas Llinás) per preu de 45 lliures una peça de terra procedent de Cal Sastre de 35 destres i lliure de cens que feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres del Rafal, terres del comprador i terres d’Antoni Gelabert, Major (íd., 1a).

Després d’aquestes compres la propietat passà a ocupar una superfície de 397 destres. Aleshores era denominada Cal Pastor o Can Toni de Jesús, tenia casa i valia 2.600 escuts. Confrontava al nord i a l’oest amb el Rafal; a l’est, amb el camí de Puigpunyent, i al sud, amb terres d’Antonio Pascual. Era tenguda sots alou de l’extingit convent de Sant Domingo, de Ramon Fortuny, de Rafel Ignaci Brondo i dels successors de Joan Torrella (íd., 2a).

El 21 de novembre de 1876 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Antoni Gelabert Rosselló vengué la propietat al pastor Sebastián Oliver Vich per preu de 2.000 lliures (íd., 7a).

Mitjançant escriptura d’11 de febrer de 1899 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Sebastián Oliver Vich la vengué per preu de 5.000 pessetes al fuster Isidro Ripoll Gelabert, qui la vengué a Leocadia Piña Piña per preu de 6.575 pessetes el 18 de maig de 1904 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Segons recent midament, aleshores ocupava una superfície de 9.600 m² i tenia casa de planta baixa i alts de dos aiguavessos, dues cisternes, sestador, païssa i altres dependències (íd., 24a-25a).

Leocadia Piña Piña morí el 10 d’octubre de 1925 amb testament que havia ordenat el 28 de desembre de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu el seu fill Juan Fuster Piña. Aquest morí el 8 d’octubre de 1932 amb testament que havia disposat el 15 d’octubre de 1929 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què feu hereva la seva dona, Josefa Sabrafén Enseñat, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de març de 1933 autoritzada pel mateix notari, entre els quals hi havia Cal Pastor o Can Toni de Jesús i altres quatre porcions procedents de Cal Sastre. El 10 de setembre de 1940 davant dit notari Pou, Rafael Ramis Mayol (qui actuava en representació de Josefa Sabrafén Enseñat) vengué Cal Pastor o Can Toni de Jesús i les quatre porcions procedents de Cal Sastre per preu global de 18.500 pessetes a Teresa López Castillo (casada amb Andrés Picó Jover), qui mitjançant escriptura de 14 d’octubre de 1941 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano les vengué pel mateix preu a Teresa Rodón Robusté (casada amb Ramón Balcells Maseras), la qual el 24 de maig de 1943 davant dit notari Pou les vengué per preu de 18.700 pessetes al comerciant Ramón Balet Raurich (íd., 26a-30a).

Mitjançant escriptura de 6 de setembre de 1943 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Ramón Balet Raurich adquirí del misser Mateo Zaforteza Musoles per preu de 1.900 pessetes dues porcions de 800 m² i 1.634 m² que comprenien una casa de planta baixa i pis d’un aiguavés, forn, soll i altres dependències (34 m²) i una altra casa amb estable i altres dependències. Confrontaven al nord i a l’oest amb Cal Pastor mitjançant un camí nou; a l’est, amb la casa i terra de Magdalena Pascual, i al sud, amb el Rafal. Mateo Zaforteza Musoles les tenia per venda que li signaren Andrés Jaume Vanrell i Francisco Llinás Matas mitjançant sengles escriptures de 31 de març de 1943 autoritzades pel notari Nicasio Pou Ribas. Andrés Jaume Vanrell tenia la seva porció per compra (1897) a Francisca Esteban Martorell, i Francisco Llinás Matas, per compra (1906) a Antonio Ballester Andreu (RP2, 22451-22452-terme).

Com que totes les esmentades propietats eren contigües, Ramón Balet Raurich les agrupà (1943) sota una mateixa finca registral que prengué per nom Cal Pastor. Estava formada per set propietats: Cal Pastor o Can Toni de Jesús, quatre porcions procedents de Cal Sastre i altres dues peces de terra. Ocupava una superfície de 13.581 m² i tenia casa, estables, vaqueria, aljub i altres dependències. Confrontava al nord amb el Rafal; al sud, amb terres agregades al Rafal que havien estat de Francisco Pascual i d’altres; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb terres de Gabriel Matas i terres agregades al Rafal que havien estat de Miguel, Catalina i Francisca Matas Pascual (RP2, 22453-terme, 1a).

El 27 de juny de 1953 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Ramón Balet Raurich vengué la propietat al comerciant Andrés Bordoy Fiol per preu de 19.900 pessetes (íd., 2a).

Andrés Bordoy Fiol morí intestat el primer de març de 1957. En sentència de 13 d’abril següent dictada per Luis María Capell Bergada, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: María Teresa (casada amb Sergio Facchi Paragio), Alejandro i Irene, nascuts del seu matrimoni amb Catalina María García Salvá, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de març de 1961 autoritzada per dit notari Chacártegui (íd., 3a).

El 19 de febrer de 1962 davant dit notari Chacártegui, els germans Bordoy García vengueren la propietat al comerciant Francisco Álvarez Nadal per preu de 250.000 pessetes. Aleshores era donada a mitges a Juan Artigues Busquets, qui vivia a la finca (íd., 4a).

El 22 de setembre de 1983 davant el notari Raimundo Clar Garau, Francisco Álvarez Nadal vengué la propietat a la seva dona, Benedicta Coll Allés, qui mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1999 autoritzada pel notari Eduardo Urios Camarasa la vengué a l’entitat La Cabaña y Asociados, Construcciones, Promociones e Inversiones SL. Aleshores comprenia una casa de 138 m² marcada amb el nombre 25 del camí de Jesús, una altra casa de 237 m² situada al fons de la propietat (oest), estables, vaqueria, aljub i altres dependències agrícoles (RP2, 9457-VI, 1a-2a).

El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Cal Pastor dins el sector del SUNP/32-02. El 6 d’abril de 2004 Jaime Bibiloni Rosselló, en nom propi i en representació de l’entitat Jaime Bibiloni SA, propietaris de més del 60% dels terrenys inclosos dins el SUNP/32-02 de Cas Pastors, presentà el projecte d’estatuts i bases d’actuació de l’esmentat SUNP del PGOU, el qual fou aprovat inicialment per la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 2 de febrer de 2005. El pla parcial, promogut per Bibiloni (com a president de la junta de compensació) i redactat per Seguí & Partners SL, fou aprovat inicialment per dita Junta de Govern el 24 d’abril de 2013 i comprenia una superfície de 210.073 m² situada entre el carrer nombre 382 (nord), el camí dels Reis (sud), la carretera de Puigpunyent (est) i els camps de futbol de Son Flor i Germans Massot (oest). Els terrenys eren dividits en nou illes de 27.478 m², 23.495 m², 18.817 m², 12.984 m², 12.102 m², 15.105 m², 11.117 m², 8.760 m² i 15.682 m². El pla parcial afectava totalment les propietats següents: Ca les Bieles, Cal Sastre, Cal Pastor, el Rafal, Can Colombàs, Son Bartomeu Joan i Can Palou (BOIB: n. 17, 01-02-2005; n. 101, 05-07-2005; n. 67, 11-05-2013; n. 143, 29-09-2015).

Deixa un comentari