Son Tril·lo

Son Bastard

La propietat se situava a prop del convent de Jesús, entre Ca l’Ardiaca, Son Casimiro, Son Cloquell, el camí d’Esporles i el torrent de la Riera. Es formà mitjançant la unió de dos camps que Antoni Simonet i el seu fill Miquel adquiriren a mitjan segle XVI. Prengué nom de Joanot Trilli i d’Andreu Bestard Mesquida, els quals en foren propietaris, respectivament, a les acaballes del segle XVI i al començament del XVIII.

Mitjançant escriptura de 10 de maig de 1542 autoritzada pel notari Antoni Tries, el teixidor de llana Antoni Simonet adquirí de Caterina (viuda del notari Bartomeu Pau) un camp tengut sots alou propi (comprès en l’establiment) que feia partió amb dos camps de Mateu Fortesa Tagamanent, la vinya del prevere Joan Moranta (documentat com a Moretó a altres documents) i el torrent de la Riera. Bartomeu Pau el tenia per compra a Burgues Fortesa. Aquest l’havia establit el 18 de gener de 1532 al mesurador d’oli Pere Joan Prats, qui el reté per no poder fer front al pagament de 4 lliures cens als hereus de Berenguer Galiana. Bartomeu Pau l’havia establit el 24 de gener de 1534 a Bartomeu Oliva, qui també el reté (ARM, Not. T-523, f. 55; ARM, Not. T-254, f. 62; ARM, Not. 2767, f. 48v).

Antoni Simonet testà el 5 de juliol de 1545 i nomenà hereu universal el seu fill Miquel, qui mitjançant escriptura de 21 de desembre de 1552 autoritzada pel notari Antoni Cases adquirí de Bernat Fornari un camp que aquest tenia per venda que li signà Bernat Roca mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1540 autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. 2767, f. 48v).

El 29 d’octubre de 1566 Bernadina (dona de Miquel Simonet, la qual actuava en nom propi i com a posseïdora dels drets dotals sobre els béns del seu home) establí la propietat a Pere Joan Olesa. Aleshores el camp major era tengut sots alou propi (inclòs en l’establiment), i el camp menor, en alou de Lleonard Fortesa. Feia partió amb una peça de terra d’Arnau Santacília, una altra propietat de dit Santacília, terres de Mateu Fortesa Tagamanent, el torrent de la Riera i terres de Felip Valentí (ARM, ECR-1127, f. 123v).

El 19 de juliol de 1567 Pere Joan Olesa reconegué que havia adquirit la propietat amb doblers de Caterina, dona en segones núpcies d’Arnau Albertí. Per aquest motiu, els estims de 1578 documenten la propietat a nom seu: «Lo rafal de la señora Chaterina Albertina, vídua de M.ᵒ Arnau Albertí, mil y cent liures» (íd.; ARM, D-1251, f. 147).

El 27 de gener de 1579 davant el notari Francesc Rabassa, Caterina establí la propietat a Joanot Trilli. Aquest la capbrevà el 23 de desembre següent declarant que es tractava d’un rafal (antigament dos) tengut per la major part sots alou propi, i per la menor part, en alou de Lleonard Fortesa. Feia partió amb terres d’Arnau Santacília, terres de Mateu Fortesa Tagamanent i terres de Felip Valentí (ARM, ECR-1127, f. 123v).

Al començament del segle XVII la propietat fou segrestada per la cúria del Batle, tot i que no s’han pogut documentar ni el motiu del segrest ni la persona que el patí. Mitjançant escriptura de 27 de juliol de 1609 signada a dita cúria, la propietat fou adquirida en pública subhasta per Francina Trilli (casada amb Miquel Dameto), qui el 3 d’abril de 1613 davant el notari Antoni Domènech l’establí al negociant Andreu Joan (ARM, Not. 4161, f. 198).

Andreu Joan, Major, testà el 26 d’agost de 1641 davant el notari Bartomeu Ferro i fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Miquel, nascut del seu matrimoni amb Caterina Mir. Al seu altre fill Bartomeu li deixà el rafal de Son Tril·lo, unes cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de Sant Feliu, i 100 lliures cens, més altres 100 lliures cens que li deixà amb codicil que ordenà el 9 de setembre de 1643 davant el mateix notari. Bartomeu Joan Mir, mercader, testà el 21 de setembre de 1654 davant el notari Miquel Joan Lliteres i feu hereu universal el seu fill Andreu, Menor, amb substitució a favor de dit Miquel Joan Mir per al cas de morir sense descendència (ARM, Not. 747, f. 24).

Miquel Joan Mir, doctor en drets, es casà amb Caterina Llobet, filla del notari Bartomeu Llobet, i en foren fills Andreu (mort el 1652, l’any del contagi), Caterina (casada amb Jaume Munar, veedor reial), Margarita (religiosa del convent de Sant Jeroni), Teresa (casada amb el doctor Bernadí Bauçà, consultor del Sant Ofici), un altre Andreu i Bartomeu. Testà el 6 de desembre de 1665 davant el notari Antoni Moll, i el 4 de gener següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer que anava del carrer d’en Morei al bany de Santa Clara, la possessió de la Baduia (Valldemossa), la possessió de Son Canals (Deià) i unes cases a la vila de Deià (ARM, Not. M-975, f. 186).

Andreu Joan, fill del mercader Bartomeu Joan Mir, morí el 27 de maig de 1669, i dos dies després es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel prevere Joan Baptista Colom, paborde de la Seu i hereu usufructuari del difunt, amb assistència de Caterina Llobet, viuda del doctor en drets Miquel Joan Mir i administradora de l’heretat dels seus fills. L’herència comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de Sant Feliu, i el rafal de Son Tril·lo, situat a prop del convent de Jesús, que aleshores es trobava arrendat a Pere Perelló i estava sotmès al fideïcomís fundat per Andreu Joan al testament que disposà el 26 d’agost de 1641 davant el notari Bartomeu Ferro (ARM, Not. 754, f. 21).

Mitjançant escriptura de 28 de febrer de 1677 autoritzada pel notari Joan Arbona, Caterina Llobet (en nom propi i com a curadora dels béns dels seus fills Andreu i Bartomeu Joan), d’una banda, i Andreu Joan, Caterina Joan (casada amb Jaume Munar) i Bernadí Bauçà (com a administrador del seu fill Antoni, hereu de sa mare, Teresa Joan, morta sense testar), de l’altra, liquidaren el fideïcomís disposat per Andreu Joan, Major. Caterina Joan s’adjudicà les cases del carrer de Sant Feliu pel seu valor de 650 lliures, les quals havia adquirit Andreu Joan de la cúria del Pariatge el 10 de gener de 1618. Bernadí Bauçà, en nom del seu fill Antoni, s’adjudicà el rafal de Son Tril·lo pel seu valor de 2.750 lliures (ARM, Not. 747, f. 24; ARM, Not. N-216, f. 389).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un rafal denominat Son Tril·lo, valia 2.200 lliures i pertanyia al doctor Bernadí Bauçà: «Lo rafal Son Tril·lo, del D.ʳ Bernadí Baussà, dos mil y dos-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 199v).

El 30 d’agost de 1695 el doctor Bernadí Bauçà (com a administrador del seu fill Antoni) arrendà a Bartomeu Palmer el rafal de Son Tril·lo i les terres denominades les Covetes per temps de 3 anys i ànnua mercè de 110 lliures (ARM, Not. 3480, f. 279v).

La peça de terra denominada les Covetes, que prengué nom d’un molí d’aigua que hi hagué fins al segle XVII, passà a Bernadí Bauçà en un data que no podem precisar entre 1685-95 i s’integrà dins el rafal de Son Tril·lo (ARM, Not. R-895, f. 111).

Antoni Bauçà Joan engrandí la propietat mitjançant l’adquisició de terres veïnades. Així, mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1704 autoritzada per Andreu Fiol, notari i escrivà de Cartes Reials, comprà el Camp Roig, que fou posat a la venda en pública subhasta per la cúria de Béns Confiscats del Sant Ofici de la Inquisició a instància del procurador del Reial Patrimoni. El 23 de febrer de 1709 adquirí del mercader Francesc Jordi Martí una peça de terra d’1 quartó i 1 hort de superfície denominada el Closet, plantada de morers, que feia partió amb la paret i síquia que la separaven de Ca l’Ardiaca, la paret i síquia que la separaven de la propietat del venedor (Son Cloquell), el rafal de Son Tril·lo i un safareig (ARM, Not. 1879, f. 133; ARM, Not. N-216, f. 389; Gomila, 2000: 7).

Mitjançant escriptura de 20 de febrer de 1705 signada per Pere Rotger (com a administrador de l’heretat de Pere Joan i Mateu Fortesa) davant el notari Joan Sureda, Antoni Bauçà Joan redimí les 93 lliures 7 sous 4 diners cens que s’havien imposat en establiment del Camp Roig (ARM, Not. N-216, f. 389).

El 20 de maig de 1712 davant el notari Josep Mulet, Antoni Bauçà Joan sol·licità a Maria Sales Sureda (propietària de Ca l’Ardiaca com a donatària del seu germà Ramon, canonge de la Seu) permís per a construir una síquia dins les seves terres per a conduir l’aigua procedent de la síquia de la ciutat a què tenia dret el Camp Roig (ARM, Not. M-1717, f. 40v).

Antoni Bauçà Joan morí el 9 de març de 1716 amb testament que havia ordenat el 26 de febrer anterior davant el notari Miquel Morey, en què nomenà hereu universal el seu fill Bernadí. Per la premoriència d’aquest i l’ingrés de la seva filla Antonina al convent de l’Olivar, l’heretat recaigué damunt la seva altra filla, Magdalena, casada (1734) amb Francesc Laudes Vileta, fill de Josep (†1744) i de Maria, membre d’una família de l’estament de ciutadans militars d’Eivissa establerta a Mallorca al començament del segle XVIII (ARM, Not. N-216, f. 389; Gomila, 2000: 7; Ramis de Ayreflor, 1911: 377-378).

Fills de Francesc Laudes i de Magdalena Bauçà foren Francesc (†1796); Gabriela, benefactora dels caputxins; Francina, religiosa del convent de l’Olivar, i Bartomeu Laudes Bauçà (1735-1805), capità d’infanteria de les milícies provincials i darrer representant masculí de la família. Magdalena Bauçà morí el 15 de novembre de 1764 amb testament que havia disposat el 2 anterior davant el notari Sebastià Servera, en què nomenà hereu el seu fill Bartomeu (ARM, ECR-589, f. 376; ARM, ECR-1123, 1a foliació, f. 130v; GEM, VII, 268).

Bartomeu Laudes Bauçà morí el 23 de febrer de 1805 amb testament que havia ordenat tres dies abans davant el notari Cayetano Socias, en què nomenà hereva universal la seva germana Gabriela (ARM, Not. N-216, f. 389).

El 19 de desembre de 1806 davant dit notari Socias, Gabriela Laudes Bauçà cedí 2 quarterades i mitja de Son Tril·lo perquè s’hi aixecàs el cementeri de Palma. Els terrenys es taxaren en 1.850 lliures, a raó de 740 lliures per quarterada, i feien partió amb Son Valentí i el torrent de la Riera. Havien estat seleccionats pels doctors en medicina Antonio Almodóvar, Miquel Pasqual i Bartomeu Bover a instància de la reial junta erigida per a la construcció dels cementeris de Mallorca, creada en virtut de reial ordre del Consell de Castella comunicada el 23 d’octubre de 1805 al corregidor de la ciutat pel ministre Antonio Álvarez Contreras, del Reial Consell, encarregat de l’edificació de cementeris a Mallorca, Menorca i Eivissa. Les obres de construcció s’iniciaren aquell mateix mes sota la direcció de l’arquitecte italià Jacinto Cocchi i foren executades parcialment (1806-09) pels mestres picapedrers valldemossins Francesc Pisà i Pere Lladó. Cocchi, qui fou designat (1806) director i inspector de tots els cementeris de Mallorca, n’havia aixecat els plànols dos anys abans i havia pressupostat l’obra en 261.159 rals. Entre 1809-20 les obres d’aquesta primera fase de construcció restaren paralitzades, i el març de 1821 el cementeri fou beneït provisionalment. En un primer moment es proposaren els terrenys de la Punta (prop de l’arraval de Santa Caterina) i el cementeri dels empestats (darrere el convent de Jesús), però finalment foren elegides les terres de Son Tril·lo. La construcció d’aquest i altres cementeris es feia en aplicació de la Reial cèdula de Carles III de 3 d’abril de 1787, que obligava a fer els enterraments fora dels recintes sacres (ARM, Not. S-1414, f. 265; Cantarellas, 1981: 131).

Gabriela Laudes Bauçà morí el 4 d’octubre de 1809 amb testament que havia disposat el 3 de maig de 1806 davant dit notari Socias, en què fundà una obra pia i nomenà marmessor Nicolau Siquier, síndic apostòlic del convent de religiosos caputxins. Llegà Son Tril·lo i el Camp Roig a Mariano Manuel Fàbregues Mesquida, tinent coronel graduat del regiment d’infanteria de línia segon de Mallorca, abans de milícies provincials, fill de l’inquisidor degà Jaume Fàbregues Bauçà (†1785) i d’Eleonor Mesquida. Mariano Manuel no només tenia la propietat per llegat, sinó també com a hereu universal de son pare, cridat i substituït per Magdalena Bauçà al seu testament (ARM, Not. N-216, f. 389).

Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1812 autoritzada pel notari Gabriel Nadal, Mariano Manuel Fàbregues Mesquida establí Son Tril·lo i el Camp Roig al seu cosí Andreu Bestard Mesquida (capità retirat del mateix regiment, fill de Guillem i de Caterina) per preu d’entrada de 9.000 lliures i cens reservatiu de 153 lliures 10 sous pagador el 29 de setembre. Aleshores Son Tril·lo ocupava una superfície d’unes 9 quarterades i mitja i comptava amb cases edificades, mentre que el Camp Roig tenia una extensió d’unes 6 quarterades i percebia 6 hores d’aigua cada 20 dies de la síquia de la ciutat. Ambdues propietats eren tengudes sots alou propi, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Son Tril·lo prestava 7 lliures 10 sous cens a la confraria de Nostra Senyora dels Àngels del convent de Sant Francesc i feia partió amb el cementeri nou, el torrent de la Riera, terres de Ca l’Ardiaca i Son Cloquell. El Camp Roig es trobava franc de cens i feia partió amb el camí que anava al monestir de la Real i el rafal de Son Casimiro (abans dels Puputs) (íd.; ARM, ECR-589, f. 376).

Segons l’Apeo (1818), ambdues propietats en formaven una de tota sola denominada Son Tril·lo. Aleshores pertanyia a Andreu Bestard Mesquida, valia 13.200 lliures i ocupava una superfície de 16 quarterades, de les quals 6 eren de reguiu de primera qualitat amb arbres, i les 10 restants, de segona qualitat amb arbres (ARM, D-1530, f. 217v).

El 17 de novembre de 1818 Andreu Bestard Mesquida capbrevà la propietat declarant que del cens reservatiu de 153 lliures 10 sous imposat en l’establiment signat el 1812, només se’n pagaven 129 lliures 10 sous, car la resta havia estat quitada. Mariano Manuel Fàbregues Mesquida vengué el dret de percebre aquest cens al doctor en medicina i cirurgia Bartomeu Bover Font (†1824, fill de Macià i de Francina), de qui passà, successivament, a la seva filla, Francina (nascuda del seu matrimoni amb Esperança Mateu Sastre [†1860]), i a Eduardo Comas Bover, fill d’aquesta i de Pedro Comas. Aquesta família era també propietària d’una casa situada a la costa d’en Brossa, la peça de terra denominada la Tanca de Sant Llàtzer, el rafal de Can Beia (Establiments) i una casa situada a la ciutat de Barcelona, als carrers d’en Serra i dels Còdols (ARM, ECR-1160, f. 93; RP11, 41-terme: A, 3a-4a, 6a, 10a).

Andreu Bestard Mesquida morí el 23 de novembre de 1819 amb testament que havia ordenat el 24 d’octubre de 1793 davant el notari Joan Baptista Julià, en què nomenà hereu universal el seu cunyat Sebastià Serra de Marina Poquet, fill de Sebastià i de Joana, doctor en drets, prevere i beneficiat de la Seu (ARM, Not. M-2343, f. 412).

En virtut de Reial ordre de 15 de juny de 1819 hagué de repetir-se a l’escrivania de Cartes Reials l’escriptura d’establiment que Mariano Manuel Fàbregues Mesquida havia rubricat a favor del seu cosí Andreu Bestard Mesquida. El nou instrument fou signat el primer de juliol de 1825 per María Santander, viuda de Fàbregues, i els seus fills Pedro María i Leonor a favor de «Andrés Bestard Mesquida y por él a su cuñado el doctor en derechos Sebastián Serra de Marina […] como heredero de dicho Andrés […] y a los que dicho Sr. Serra quiera» (ARM, ECR-589, f. 376).

Sebastià Serra de Marina Poquet morí als 75 anys el 25 de març de 1844 amb testament que havia ordenat quatre dies abans davant el notari Miguel Font Muntaner, en què nomenà hereus usufructuaris la seva cunyada Joana Aina Crespí (†1849, viuda d’Antoni Serra de Marina, germà del testador) i el seu nebot polític José Ferrer Quintana (†1855), viudo d’Isabel Serra de Marina, i propietari, Miguel Ferrer Serra de Marina, fill d’aquests dos. Llegà al seu criat Pedro Vidal i a la seva dona, María Moranell, l’usdefruit de la casa botiga situada al carrer de Sant Francesc. Ordenà que l’hereu entregàs cada any a sor Maria Magdalena Serra de Marina, religiosa del convent de jerònimes d’Inca, germana del testador, 24 lliures de xocolata de bona qualitat, ço és, 12 lliures per Nadal i les 12 restants per Pasqua de Resurrecció (ARM, Not. M-2343, f. 412; RP11, 41-terme, 1a).

El 19 de desembre de 1850 davant el notari Joan Muntaner Riera, José Ferrer Quintana (fill de Miquel i de Margalida) i el seu fill Miguel Ferrer Serra de Marina, veïnats de Binissalem, d’una banda, i Juan Sureda Boxadors (V marquès de Vivot), de l’altra, propietaris, respectivament, de Son Tril·lo i Ca l’Ardiaca, signaren acta d’intercanvi per la qual José i Miguel Ferrer cedien a Sureda la peça de terra denominada les Covetes, de 3 quartons i 21 destres, tenguda sots alou del convent de la Real, que confrontava amb Son Tril·lo (nord), el camí d’Esporles (est) i Ca l’Ardiaca mitjançant la síquia de na Bastera (sud i oest). Per la seva banda, Sureda entregava a José i a Miguel Ferrer una peça de terra de 2 quartons, 2 horts i 17 destres procedent de Ca l’Ardiaca, tenguda sots alou propi (no inclòs en la cessió) i franca de cens, que feia partió amb Son Oliver i el Camp Roig (ARM, Not. M-2343, f. 412).

Mitjançant escriptura de 9 de juny de 1880 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Miguel Ferrer Serra de Marina i l’Ajuntament de Palma signaren un conveni pel qual Ferrer cedia a la corporació municipal una porció de terreny quadrilonga valorada en 160 pessetes per a agregar-la al cementeri catòlic de la ciutat. Per la seva banda, el consistori entregava a Ferrer els dos primers solars del cementeri catòlic destinats a la construcció de capelles, situats a la part més propera als nínxols de l’esquerra, i el terreny situat entre el primer de dits dos solars i la capella nombre 20 del quadre 8è. Aquest conveni havia estat aprovat en sessió celebrada el 7 d’abril anterior per la corporació municipal a proposta de la Comissió de Cementeris. En representació de l’Ajuntament actuà el batle, el misser Juan Antonio Perelló Ginard (RP11, 3750-terme, 1a).

Miguel Ferrer Serra de Marina, veïnat de Binissalem, es casà amb María Antonia Ferrer Torelló i en foren fills José (agricultor), Antonio, Miguel (prevere), Luis, Isabel i Francisca Ferrer Ferrer. Morí als 59 anys el 4 de març de 1886 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill José. Deixà determinats béns per llegítima als altres fills. Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1887 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, que consistien en una finca urbana situada al carrer del Pare Nadal (Palma); unes cases situades a la Pobla d’Uialfàs, al carrer del Capità, i algunes petites peces de terra al terme de dita vila; la possessió de Biniatria (392 quarterades), situada a Alcúdia; una propietat a Binissalem, al carrer del Born, i diverses peces de terra al terme de dita vila, principalment vinyes; una peça de terra denominada la Cabana (29 quarterades), a Alaró, procedent del sementer de l’Espessura; dues peces de terra a Sencelles, censos actius i el rafal de Son Bastard, compost de les propietats contigües denominades Son Tril·lo i el Camp Roig. Aleshores ocupava una superfície d’unes 16 quarterades i tenia casa i dret d’aigua. Confrontava al nord amb Ca l’Ardiaca; a l’est, amb la carretera d’Esporles; al sud, amb Son Casimiro i el Rafal, i a l’oest, amb el cementeri de Palma i el torrent de la Riera (RP11, 41-terme, 5a; CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1887, Trimestre 1r, f. 195).

Mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1902 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, l’Ajuntament de Palma adquirí per via d’expropiació forçosa una parcel·la de 4.232,16 m² immediata al cementeri rural per a destinar-la a enterraments públics i cementeri d’empestats. L’acord havia estat pres en sessió celebrada el 2 de maig de 1900. La Comissió de Cementeris proposà adquirir el terreny contigu al cementeri protestant en una zona igual al seu fons fins al llit de la Riera a través d’un conveni amb el propietari o, si no hi venia a bé, mitjançant la llei d’expropiació. Segons la Comissió, el terreny no només reunia les condicions necessàries per a destinar-lo a fossa comuna i a construcció d’ossaris, sinó també a cementeri d’empestats en cas d’epidèmia, «porque con el ensanche del cementerio viene a quedar suprimido el que antes existía». En sessió celebrada el 14 següent s’aprovaren la proposició i el dictamen. Com que les negociacions amb el propietari no donaven els resultats esperats, la Comissió instà l’Ajuntament a taxar el terreny i a adquirir-lo per via d’expropiació forçosa, i s’encarregà al mestre d’obres municipal que redactàs el projecte corresponent, que fou aprovat pel consistori en sessió celebrada el 3 d’octubre següent. El propietari no acceptà el preu de taxació, que ascendia inicialment a 3.051 pessetes amb 38 cèntims, així que el Govern Civil de Balears instruí expedient d’expropiació forçosa, que fou anunciat en el Bolletí Oficial de la Província el 8 de novembre següent. El 2 de gener de 1901 el governador declarà d’utilitat pública l’obra de construcció de dit cementeri. Els pèrits d’ambdues parts taxaren finalment la parcel·la en 4.250 pessetes. En representació de l’Ajuntament actuà el batle, el misser Antonio Rosselló Gómez. Dels 4.232,16 m² que ocupaven la parcel·la, 1.462 m² havien d’esser destinats a enterraments públics, 1.433,8 m² a cementeri d’empestats i la resta no era aprofitable perquè la part més elevada del terreny era roca. Al llarg del torrent de la Riera s’havia de construir una via pública (RP11, 8137-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 9 de gener de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, José Ferrer Ferrer hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre 3 hores d’aigua de la síquia de la ciutat (2 de la tanda de n’Espinac i 1 de la d’en Ponç Feliu) a canvi d’una indemnització de 15.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (RP11, 41-terme, A).

José Ferrer Ferrer, veïnat de la Pobla d’Uialfàs, es casà amb María de la Luz Rodríguez Roda Hacar i en foren fills Antonia María (casada amb Ramón Fortuny Truyols), María de los Reyes, María de la Luz (†1920), Isabel (casada amb Joaquín Marqués Bennásar), Carmen i Miguel. Morí el 24 de maig de 1925 amb testament que havia ordenat el 13 d’octubre de 1913 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus sis fills. Mitjançant escriptura de 14 de maig de 1926 autoritzada pel mateix notari acceptaren i procediren a la partició dels béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Bastard, que se l’adjudicà Isabel (íd., 9a).

El 1935 Isabel Ferrer Rodríguez Roda i sa mare iniciaren la parcel·lació de la propietat. Aquest procés contemplava la creació d’una urbanització a la part coneguda com el Camp Roig. S’aixecà un plànol que ordenava els terrenys en 86 trasts repartits en tres illetes delimitades pels carrers lletra A (després, successivament, Capitán Riera Pou i Ramon Serra), lletra B (després, successivament, Comandante Llompart Ginard i Encarnació Viñas), lletra C (després, successivament, Falangista Ramírez Palmer i Jorge Sepúlveda), lletra D (després, successivament, Alférez Dezcallar Alomar i Camp Roig) i lletra E (després, successivament, Cabo Cánaves Costa i Eladi Homs) i la carretera d’Establiments (ara carrer del General Riera). Endemés d’aquestes tres illetes, s’urbanitzaren els darreres dels carrers del Camp Roig, Eladi Homs i Ramon Serra. Entre 1935-42 es vengueren un total de 22.716,64 m² d’ús lucratiu. Els trasts tenien una superfície mitjana de 229 m² i l’encarregat de vendre’ls era l’enginyer Joaquín Marqués Bennásar, qui actuava en nom de la seva dona, Isabel Ferrer Rodríguez Roda, i de la seva sogra, María de la Luz Rodríguez Roda Hacar. La pràctica totalitat de les escriptures de compravenda foren signades davant el notari Asterio Unzué Undiano (RP11, 41-terme).

Paral·lelament a la creació d’aquesta urbanització es vengueren (1935-42) tot un seguit de parcel·les de major superfície que acabaren principalment en mans públiques.

El 22 de febrer de 1935 davant el notari Nicasio Pou Ribas, el comerciant Miguel Falconer Ferragut adquirí per preu d’11.000 pessetes una porció de 15.981 m² que confrontava amb Ca l’Ardiaca, el cementeri i el torrent de la Riera. El 14 de gener de 1942 davant el mateix notari la vengué per preu de 35.000 pessetes a l’Ajuntament de Palma, que l’adquirí representat pel batle, José Oleza España. Els terrenys es destinaren a l’ampliació del cementeri municipal, aprovada per la Comissió Gestora en sessió celebrada el primer d’agost de 1941 (RP11, 16645-terme: 1a, 4a).

El 6 de juny de 1939 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Sebastián Mora Rosselló, qui actuava en representació de Francisca Susany Sans, comprà per preu de 5.000 pessetes una parcel·la de 10.000 m² que confrontava amb Son Casimiro, Cal Jutge, la carretera d’Esporles i el cementeri municipal. El 23 d’octubre de 1956 davant el mateix notari, Susany vengué una porció de 1.000 m² per preu de 1.000 pessetes a l’Església Catòlica-Mitra Diocesana de Mallorca, que l’adquirí representada pel vicari general, Francisco Planas Muntaner, qui manifestà «que en el solar adquirido debe construirse la Parroquia de San Francisco de Paula». El 1979 els terrenys de l’Església s’incrementaren fins arribar a una superfície total de 2.352,08 m², en part gràcies al llegat testamentari que Francisca Susany feu al seu favor. Damunt aquestes terres s’aixecà la parròquia de Sant Francesc de Paula, una casa rectoria i un local parroquial amb entrada pel nombre 75 del carrer del General Riera. El 28 de febrer de 1996 el Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma concedí llicència per a ampliar les instal·lacions existents i construir un pàrquing subterrani de 27 places. Les obres finalitzaren el 18 d’abril de 1997 (RP11: 19487-terme, 29228-terme, 341-342-III, 4849-VI, 5303-VI, 46420-46449-VI).

Francisca Susany Sans, veïnada de Barcelona, viuda de José María Mádico, morí el 17 de juliol de 1978 amb testament que havia ordenat el 4 de març de 1974 davant el notari de Barcelona Jorge Roura Rosich, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà marmessors universals, comissaris i comptadors partidors de l’herència Miguel Mulet Bauzá, Antonio García Pujol, Eusebio Sans Coll, Jorge Boquer Bach, José María Pi Jinot i el prevere Bartolomé Verger Servera. Com s’ha dit al paràgraf anterior, llegà una part de la seva porció de Son Tril·lo a l’Església i deixà la part restant al Patronat Econòmic d’Estudis Universitaris i Superiors de Balears, que inscrigué la propietat al seu favor mitjançant escriptura de 16 de març de 1979 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau. Aquesta parcel·la, situada al sud de la parròquia, ocupava una superfície de 7.647,92 m² i albergava el camp de futbol de la Joventut Antoniana, inaugurat el primer de gener de 1935. En sessió celebrada el 18 de febrer de 1986 la Junta de Fundadors del Patronat acordà cedir i transferir gratuïtament la propietat a la Universitat de les Illes Balears, que la inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 19 de gener de 1989 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza (RP11: 5018-VI, 22988-VI).

Finalment cal esmentar la porció de 6 quarterades que Bárbara Matas Quetglas (†1944) adquirí el 16 de desembre de 1942 per preu de 12.200 pessetes. Confrontava amb Ca l’Ardiaca, Cal Jutge i el camí del cementeri. Després passà al seu home, José Cabot Massot, qui mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1947 autoritzada pel notari José Vidal Busquets la vengué a la Diputació Provincial de Balears, que l’adquirí «para ampliación de los terrenos de la granja agrícola anexa a la Clínica Mental de Jesús». Mitjançant instància de 28 de novembre de 1982 subscrita per Maximiliano Morales Gómez (com a president del Consell Insular de Mallorca) se sol·licità la inscripció d’aquesta propietat a nom de l’entitat supramunicipal de conformitat amb el que disposava l’apartat primer de l’article quart del Reial decret 2873/1979, de 17 de desembre, sobre la transferència de la titularitat dels drets, els censos i els béns de domini públic i patrimonials de l’extinta Diputació Provincial de Balears entre els Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera i el Consell General Interinsular (RP11: 22777-terme, 8294-VI).